Junts dibuixem i cantem 2 by cooperació consorci-innovació

aaaaJmiɛ nressem, nttɣnnaj Jmio nrssm, nttvnnaj

.2 ‫نرسم ونغني معا‬

l a la ral

E R VAT

S TOTS ELS DRETS

DEL

PRO

IBIT

S LA

D U P L I C A CI Ó , L L O G U E R I P

ÉST EC

U BÉ

Ó.

IXÍ

CO M

TA M

Primera edició: maig de 2011 Edita: Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona. Tel. 93 402 36 63 - imebatencio@bcn.cat) Disseny gràfic: alumnes de 1r de batxillerat de l’Escola d’Art del Treball Impressió: Gràfiques Alpres D.L.:

TO R

.2 ‫نرسم ونغني معا‬

LIT

D’A

D CIÓ

E EN C

’AQU

EST SU

O B R A G R AVA D A , E X C E P T

PORT PER FER-N

D E L’

E EX

ECU

ARI IET

CIÓ

PÚ

RES

ÀF

O DI

IFU

Ó.

EN ED

Junts dibuixem i cantem Les escoles Dolors Monserdà-Santapau, Drassanes, Parc del Guinardó, Al Irchad, els Instituts Serrat i Bonastre i Escola Art del Treball i els Coleges Mae El Ainine, Ibn Khaldoune, Sidi Ahmed i Ben Ajiba us presentem la part més visible del treball de cooperació i intercanvi en el qual junts, parlant, llegint, escrivint i dibuixant, tant hem après. Esperem que us agradi i que us convidi a pensar, imaginar i conviure.

.2 ‫نرسم ونغني معا‬ ‫وابناس ادرسنوم سرولود سرادم ّرسي‬، ‫ساناسارد‬، ‫ودرانيغ كراب‬، ‫داشرإلا‬، ‫رتسانوبو تاّريس سرادم‬، ‫ةسردمو‬ ‫ةبيجع نب دمحأ يديسو نودلخ نباو نينيعلا ءام سرادمو لمعلا نف‬، ‫يذلا كرتشملا لمعلا نع ًاجذومن مكل مدقت نأ‬ ‫ ريثكلا انمَّلعت مسرلاو ةباتكلاو ةءارقلاو فراعملا لدابت لالخ نم‬، ‫ًارفاح نوكت نأو مكباجعإ لانت نأ نيجار‬ ‫شياعتلاو لّيختلاو ريكفتلل‬.

Jmiɛ nressem, nttɣnnaj Timezgidawin n Dolors Monserdà-Santapau, Drassanes, Parc del Guinardó, Al Irchad, isinagen, Escola Art del Treball, d tmezgidawin Mae El Ainine d Ibn Khaldoune, Sidi Ahmed Ben ɛajiba. EMM d l’Eixample d Xamfrà ad ak-nsken/ad am-nskn marra min nkrz di wussana jr-anɣ. Nlmed aṭṭas s wawal, d tɣuri d tira d arrsem i d-anɣ-issmunen. Ssitimeɣ ad ak-iɛjeb/ad am-iɛjeb uca ad ad dg-s txerrṣed, ad kid-s tɛiced.

Jmio nrssm, nttvnnaj Les escoles Dolors Monserdà-Santapau, Drassanes, Parc del Guinardó, Al Irchad, els Instituts Serrat i Bonastre i Escola Art del Treball i els Coleges Mae El Ainine, Ibn Khaldoune, Sidi Ahmed i Ben Ajiba us presentem la part més visible del treball de cooperació i intercanvi en el qual junts, parlant, llegint, escrivint i dibuixant, tant hem après. Esperem que us agradi i que us convidi a pensar, imaginar i conviure.

Educar per al desenvolupament comporta analitzar, de manera transversal i des d’una perspectiva crítica, les situacions de desigualtat del món. Amb el projecte «Junts» el Consorci d’Educació de Barcelona posa en contacte centres educatius de la ciutat amb organitzacions dedicades a la cooperació per tal d’endegar projectes interdisciplinaris que esdevinguin un complement a les seves activitats en aquesta línia i alhora un motor d’innovació i de qualitat pedagògica. Partint d’una iniciativa de l’Associació d’Amics de Diakha Madina i de dues escoles del barri del Guinardó, el projecte en els darrers cinc anys ha anat creixent i en aquests moments es desenvolupa a vint-i-sis centres de quatre ciutats: Barcelona, Kedougou, Tànger i Quito. El projecte ajuda a establir intercanvis entre escoles de realitats ben diferents i contribueix al coneixement mutu.

Fruit d’aquest treball cooperatiu, cada curs s’edita un llibre amb els contes o les cançons il•lustrades i un CD de cada un dels projectes, que alhora es converteix en un valuós material de treball per a d’altres centres educatius. A partir del ric treball interdisciplinari que es genera als centres, els infants a poc a poc van descobrint realitats llunyanes i que alhora cada cop es fan més presents a la nostra ciutat. Compartir contes, dibuixos, cançons o jocs ajuda a conèixer i valorar la pròpia identitat cultural i al mateix temps les manifestacions d’altres cultures. La transversalitat de «Junts» i la metodologia mateixa de la proposta ens permeten descobrir la riquesa del debat i de l’intercanvi entre les persones i les cultures. Debat que cerca aquelles coses que ens uneixen i que utilitza els llenguatges musical, visual i plàstic com a mitjans de comunicació comuns fonamentals del projecte. «Junts» ens descobreix altres realitats culturals, ens fa adonar de la pluralitat de llengües del món i valorar la riquesa que representen. Així, fer visible l’amazic als centres ha permès fer visible la pluralitat, de vegades oculta, de les aules i ha fet aflorar la llengua dels companys i companyes de classe o de les seves famílies. «Junts» és un projecte que se sustenta en el treball dels nens i les nenes participants, però, fonamentalment, en la dedicació i el treball il•lusionat dels equips de mestres involucrats. Amb aquest llibre cançoner podeu gaudir de les cançons, en àrab, amazic i català, treballades a l’intercanvi entre les escoles de Tànger i de Barcelona amb el suport de l’Associació Sociocultural Ibn Batuta. Montserrat Guri Directora d’Escolarització i Innovació Educativa Consorci d’Educació de Barcelona

Jmiɛ nrssem, nttari, nssawal, nttɣnnaj, nttira... Maḥnd ad nssgmi i tnflit ixss yan uslaḍ n mara min illan muhim, ad nɛdl min iḥwajn kra n ubddel, dg imukan mani ur din kra izrfan d ijj i mara iwdan dg umaḍal. s usnfar JUNTS akunsurti n usinen n Barsiluna issmlqa tinmal n tmdint akd tuddsatin xddmn dg umḍal maḥnd ad bdan isnfarn n tngrgmmunt ad ilin akd tmgga i ɣursn, ɛawd ad ili d winni i itjrran ɣr ussgni d umrkid asgmisn. Bddu-nns ira d yat tmzwarut n tmsmunt n imddukal n Diakha Madina d sin n tinmal n ddcur n Guinardó, asnfar-a imqqur dg smmus isggwsa imggura; rxxu illa dg 26 n tinmal n kkuẓ (4) n tmdinin: Barsiluna, Kedougou, Ṭanja d Quito. Asnfar-a ittɛawan ad igg ibddiln jr tinmal msbḍan aṭṭas, ɛawd ittɛawan ad ssnen ijj d win nnḍni. Agmuḍ n tkrzt-a n umḍal kul asggwas ittffɣd yan udlis s tqssisin niɣ iɣnnijn irssmn d yan CD n kul yan n isnfarn. manaya ittili d yan ungawi d amqqran i tinmal nnḍni.

S tkrzt i iḥlan i din jr tinmal-a mara, iḥnjarn imik s imik ttssnen imukan iggwjn maca kul amur nttwala-tn udsn ktar di tmdint-nnɣ. abḍu n tqssisin, iɣnnijn niɣ tirarin itɛawan ad ssnen ɛawd ad ẓrn taxatart n tussna-nnsn d min digsnt dg tussnatin n middn nnḍni. Alwgdis n Junts d tarrayt-nns n usumr ittjja-nɣ ad naf tabaɣurt n wawal jr iwdan, d ubddl jr middn d tussnatin. yan wawal irzzu min ismunan jrnɣ, isxddam tutlayin n tmuzikt d tẓuri axmi d yan wawal ismlqa-nɣ mara, mana-ya ittili muhim aṭṭas i usnfar. Junts isskan-nɣ tussnatin nnḍni, nttaca zigs aqqa llan bahra n ilsan dg umaḍal, isskan-nɣ ad nwala ddgg-a am yat tmslayt muhim. amcnaw almad n kitcwa dg tinmal, nẓra zigs amsbḍi i iḥlan dg tinmal, i innufrn kra n imurn. s mana-ya ttband tutlayt n imddukal d tmddukal n tnɣrit niɣ n twacunin-nnsn. Junts d yan usnfar ittwaṭṭf s tkrzt n iḥnjirn d tḥnjirin i digs udfn, maca min illan d axatar ktar d jjhd i ttggn d tkrzt s inɣlan n trbiḥin n imslmadn i crkn. S udlis-a n iɣnnijn tzmmrm ad t-tsḥssm, s taɛrabt, tmaziɣt d tkatalant, xdmn-tnt dg ubddl jr tinmal n Ṭanja d Barsiluna s tallat n tmsmunt tamzdayt tadlsant Ibn Batuta. Montserrat Guri Tanmhalt n usslmd d ussgni n usinen Akunsurti n usinen n Barsiluna

Jmio nrssem, nttari, nssawal, nttvnnaj, nttira

mapnd ad nssgmi i tnflit ixss yan uslaä n mara min illan muhim, ad nodl min ipwajn kra n ubddel, dg imukan mani ur din kra izrfan d ijj i mara iwdan dg umaäal. s usnfar JUNTS akunsurti n usinen n Barsiluna issmlqa tinmal n tmdint akd tuddsatin xddmn dg umäal mapnd ad bdan isnfarn n tngrgmmunt ad ilin akd tmgga i vursn, oawd ad ili d winni i itjrran vr ussgni d umrkid asgmisn. bddu-nns ira d yat tmzwarut n tmsmunt n imddukal n Diakha Madina d sin n tinmal n ddcur n Guinardó, asnfar-a imqqur dg smmus isggwsa imggura; rxxu illa dg 26 n tinmal n kkuç (4) n tmdinin: Barsiluna, Kedougou, ïanja d Quito. asnfar-a ittoawan ad igg ibddiln jr tinmal msbäan aïïas, oawd ittoawan ad ssnen ijj d win nnäni. agmuä n tkrzt-a n umäal kul asggwas ittffvd yan udlis s tqssisin niv ivnnijn irssmn d yan CD n kul yan n isnfarn. manaya ittili d yan ungawi d amqqran i tinmal nnäni. s tkrzt i iplan i din jr tinmal-a mara, ipnjarn imik s imik ttssnen imukan iggwjn maca kul amur nttwala-tn udsn ktar di tmdint-nnv. abäu n tqssisin, ivnnijn niv tirarin itoawan ad ssnen oawd ad çrn taxatart n tussna-nnsn d min digsnt dg tussnatin n middn nnäni. alwgdis n Junts d tarrayt-nns n usumr ittjja-nv ad naf tabavurt n wawal jr iwdan, d ubddl jr middn d tussnatin. yan wawal irzzu min ismunan jrnv, isxddam tutlayin n tmuzikt d tçuri axmi d yan wawal ismlqa-nv mara, mana-ya ittili muhim aïïas i usnfar. Junts isskan-nv tussnatin nnäni, nttaca zigs aqqa llan bahra n ilsan dg umaäal, isskan-nv ad nwala ddgg-a am yat tmslayt muhim. amcnaw almad n kitcwa dg tinmal, nçra zigs amsbäi i iplan dg tinmal, i innufrn kra n imurn. s mana-ya ttband tutlayt n imddukal d tmddukal n tnvrit niv n twacunin-nnsn. Junts d yan usnfar ittwaïïf s tkrzt n ipnjirn d tpnjirin i digs udfn, maca min illan d axatar ktar d jjhd i ttggn d tkrzt s invlan n trbipin n imslmadn i crkn. s udlis-a n ivnnijn tzmmrm ad t-tspssm, s taorabt, tmazivt d tkatalant, xdmn-tnt dg ubddl jr tinmal n ïanja d Barsiluna s tallat n tmsmunt tamzdayt tadlsant Ibn Batuta. Muntserrat Guri Tanmhalt n usslmd d ussgni n usinen Akunsurti n usinen n Barsiluna

Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau La Direcció de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau, i en concret el programa de subvencions a ONG de Barcelona Solidària, aposta per l’Educació per al Desenvolupament centrant-se en la població de Barcelona, i per això dóna suport a programes i projectes que incideixen des de l’àmbit de l’educació en la transformació i construcció d’un món més just i equitatiu. El Pla Director de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau 2009-2012 inclou quatre dimensions de l’Educació per al Desenvolupament: la sensibilització, la formació, la recerca i la mobilització ciudatana. Entre els objectius específics cal destacar el de difondre el coneixement i el d’afavorir el treball en xarxa entorn de l’educació per al desenvolupament. 8

Un exemple de treball col•lectiu, al qual dóna suport Barcelona Solidària, és el que ofereix la Xarxa d’Escoles Compromeses amb el Món, que promou el treball conjunt entre escoles i ONG i que l’educació per al desenvolupament s’integri a l’ensenyament curricular. Al mateix temps, la Xarxa ofereix un espai d’intercanvi d’experiències en el món educatiu formal i informal mitjançant el seu web, les jornades de treball i les tertúlies que organitza de forma periòdica. Actualment s’estan executant més de quaranta projectes d’Educació per al Desenvolupament, anuals i plurianuals, que treballen en el marc de l’educació formal, el lleure, la incidència política i social i la recerca. Els elements que valorem de manera positiva en els projectes d’educació, entre d’altres, són les metodologies participatives que integrin diferents actors —com ara xarxes, federacions, professors de primària i secundària, centres de recursos i altres—, alhora que es busquen sinergies per millorar l’eficàcia i eficiència de les activitats; l’abast i l’impacte de les activitats, així com la capacitat de difusió i l’aspecte innovador de la proposta. Manel Vila Comissionat de l’Alcaldia de Cooperació, Solidaritat i Pau

‫التعاون الدولي‪ :‬التضامن والسالم‬

‫والسالم‬ ‫إدارة التضامن‬ ‫حزاٍْالدولي‪:‬‬ ‫التعاون‬ ‫انذٔنً (انخضايٍ ٔانظالو)‪ٔ ،‬خاصت بزَايج "بزشهَٕت نه‬ ‫انخعأٌ‬ ‫انًخصص‬ ‫هخضايٍ"‬ ‫انخزبٍت ن‬ ‫بزَايج "بزشهَٕت‬ ‫ٔخاصت‬ ‫انخضايٍ ٔانظالو)‪،‬‬ ‫نًُظًاث (‬ ‫إدارةاانخعأٌ انذٔنً‬ ‫حزاٍْ‬ ‫حشجٍع انخًٍُت عٍ طزٌ‬ ‫أجم‬ ‫يٍ‬ ‫عهى‬ ‫‪،‬‬ ‫انحكٕيٍت‬ ‫غٍز‬ ‫نخًٌٕم‬ ‫نخًٌٕم انًُظًاث غٍز انحكٕيٍت‪ ،‬عهى انخزبٍت يٍ أجم حشجٍع انخًٍُت عٍ طزٌق اشزاك طكاٌ‬ ‫نهًظاًْت فً بُاء عانى أكثز ع‬ ‫حٓذف‬ ‫هخزبٍت‬ ‫ٔيشارٌع‬ ‫بزايج‬ ‫ظاَذة‬ ‫عذال ٔإَصافا‪.‬‬ ‫عانى أكثز‬ ‫نهًظاًْتنفً بُاء‬ ‫هخزبٍت حٓذف‬ ‫ٔيشارٌع ن‬ ‫ٔةيبزايج‬ ‫بزشهَٕيتظاَذ‬ ‫بزشهَٕت ٔ‬ ‫ٌزحكشانبزَايج انزئٍض نهخعأٌ انذٔنً (انخضايٍ ٔانظالو) نًٕطى ‪ ،9000-9002‬عهى أربع َقاط‬ ‫انخذرٌب‪( ،‬‬ ‫انخٕعٍت‪،‬انذٔنً‬ ‫نهخعأٌ‬ ‫انزئٍض‬ ‫ٔانظالو) نًٕطى ‪9000-9002‬‬ ‫انخضايٍانًٕاطٍٍُ‪.‬‬ ‫انبحث ٔاشزاك‬ ‫انخًٍُت ًْٔ‪:‬‬ ‫ٌزحكشانبزَايجيٍ أجم‬ ‫أطاطٍت نخشجٍع انخزبٍت‬ ‫انخذرٌب‪ ،‬انبحث ٔاشزا‬ ‫أطاطٍت نخشجٍع انخزبٍت يٍ أجم انخًٍُت ًْٔ‪ :‬انخٕعٍت‪،‬‬ ‫ٌعخبزَشزانًعزفت ٔحشجٍع انعًم انجًاعً حٕل انخزبٍت يٍ أجم انخًٍُت يٍ بٍٍ األْذاف انبارسة‬

‫‪9‬‬

‫نهًُظًت‪.‬‬ ‫كًثال نهعًم انجًاعً انًذعٕو يٍ قبم "بزشهَٕت انًخضايُت"‪ ،‬ذلك انًقذو يٍ قبم شبكت "انًذارص‬ ‫انًهخشيت يع انعانى"‪ ،‬انـذي ٌهدف إلى حعشٌشانعًم انجًاعً بٍٍ انًذارص ٔانًُظًاث غٍزانحكٕيٍت‬ ‫ٔديج انخزبٍت يٍ أجم انخًٍُت فً انًُاْج انذراطٍت‪ٔ .‬حقذو ْذِ انشبكت عبزيٕقعٓا عهى اإلَخزَج‬ ‫فضاء نخبادل انخبزاث فً انعانى انخزبٕي‪ ،‬انُظايً يُّ ٔغٍز انُظايً‪ ،‬كًا حقذو يعهٕياث‬ ‫ٔيضايٍٍ حٕل أٌاو انعًم ٔانُقاشاث انخً حُظًٓا‪.‬‬

‫ٌعخبزَشزانًعزفت ٔحشجٍع انعًم انجًاعً حٕل انخزبٍت يٍ أجم انخًٍُت يٍ بٍٍ‬ ‫نهًُظًت‪.‬‬ ‫كًثال نهعًم انجًاعً انًذعٕو يٍ قبم "بزشهَٕت انًخضايُت"‪ ،‬ذلك انًقذو يٍ‬ ‫انجًاعً بٍٍ انًذارص ٔانً‬ ‫نعًم‬ ‫حعشٌ‬ ‫ٌهدف‬ ‫يشزٔعاانـذ‬ ‫انعانى"‪،‬‬ ‫انًهخشيتأكثزيع‬ ‫ٔانبعض اَخز‬ ‫شاطُٕي‬ ‫يُٓا‬ ‫إلىانبعض‬ ‫انخًٍُت‪،‬‬ ‫ي يٍ أجم‬ ‫نهخزبٍت‬ ‫يٍ أربعٍٍ‬ ‫ٌٕجذ حانٍا‬ ‫ٌُجش فً يزاحم خالل انظُت‪ْ .‬ذِ انًشارٌع حخُأل يٕاضٍع حٕل انخزبٍت انُظايٍت‪،‬‬ ‫انخأثٍزْذِ انشبكت عبزيٕق‬ ‫انخزفٍّ‪،‬حقذو‬ ‫انذراطٍت‪ٔ .‬‬ ‫انبحثأ‪.‬جم انخًٍُت فً انًُاْج‬ ‫ٔاإلجخًاعً ٔيٍ‬ ‫ديج انخزبٍت‬ ‫ٔ‬ ‫انظٍاطً‬ ‫منهجٌات وطرق ا‬ ‫انعانىتلك المتعلقة ب‬ ‫التربٌة نذكر‬ ‫الناجحة فً‬ ‫فضاءاألعمال‬ ‫من بٌن‬ ‫لمشاركة ٔغٍز انُظايً‪ ،‬كًا حقذ‬ ‫انُظايً يُّ‬ ‫انخزبٕي‪،‬‬ ‫مشارٌع فً‬ ‫انخبزاث‬ ‫نخبادل‬ ‫لمختلف الفاعلٌن والفرق ومعلمً المرحلة اإلبتدائٌة والثانوٌة ومراكز الموارد الذٌن جاهدوا من‬ ‫نشرٓا‪.‬‬ ‫حُظً‬ ‫نُقاشاث‪ ،‬انخً‬ ‫انعًم‬ ‫وكفاءة أٌاو‬ ‫فعالٌةحٕل‬ ‫ٔيضايٍٍ‬ ‫األعمال المنجزة‬ ‫وتمكنوا من‬ ‫توسٌعٔانطاقها وأثرها‬ ‫النشاطات‪ ،‬و‬ ‫أجل تحسٌن‬ ‫وهو من مستجدات هذا المشروع ‪.‬‬

‫مانٌل‬ ‫والسالمأربعٍٍ يشزٔعا نهخزبٍت يٍ أجم انخًٍُت‪ ،‬انبعض يُٓا طُٕ‬ ‫التضامنيٍ‬ ‫التعاون‪،‬أكثز‬ ‫ٌٕجذبٌالعمدةحانٍا‬ ‫مفوض‬ ‫ٌُجش فً يزاحم خالل انظُت‪ْ .‬ذِ انًشارٌع حخُأل يٕاضٍع حٕل انخزبٍت انُظ‬ ‫انظٍاطً ٔاإلجخًاعً ٔانبحث‪.‬‬ ‫من بٌن األعمال الناجحة فً مشارٌع التربٌة نذكر تلك المتعلقة بمنهجٌات وط‬

Amḍal agraɣlan, Solidaritat i Pau (tamstla d usrad) Tamhla n umḍal agraɣlan, Solidaritat i Pau (tamstla d usrad), nssawal xf uɣawas n tallatin i ONGn n Barcelona Solidaria (Barsiluna tamstlat), ttawi ɣr zzat asgmi i tnflit n imzdaɣ n Barsiluna dg umzwaru, xf ddgg-a ttɛawan iɣawasn d isnfarn id ittffɣn zg tinmal d usgmi maḥnd ad bddl ɛawd ad bnan yan umaḍal d uɣdim ktar, mani middn mara ad ɣursn ilin izrfan-nnsn. aɣawas anmhal n umḍal agraɣlan, Solidaritat i Pau 2009-2012 digs kkuẓ (4) n tmslayin n usgmi d tnflit: tanfrrayt (ttḥsis), asilɣ niɣ aswjd, arzzu d usnhzz n imzdaɣ. Zg tmslayin i xf rzzun, nttaf azuzzr n tussna, ɛawd ad tili yat n tkrzt s taratsa tḥla xf usgmi i tnflit. yan umdya n tkrzt imunen i ttɛawan Barcelona Solidària, d winni i ttgg taratsa n tinmal i xddmn i yan umaḍal ḥsn, ɛrrnen tikrzt jr tinmal d ONGn d maḥnd asgmi i tnflit ad yadf dg kurrikulum n usslmd. ɛawd taratsa tettikc yan umkan n ubddl n trmitin dg umaḍal n usgmi alɣawi d winni ur illin d alɣawi, s web-nns, ussan n tkrzt d lhrd d wawal i ttgg kul amur.

ass-a ttwaggn ktar zg 40 n isnfarn n usgmi i tnflit, kra n kul asggwas, kra kul ktar zg yan usggwas, xddmn dg usgmi alɣawi, amzl, d tsrtit d tmzdayt niɣ arzzu. zg tmslayin i nttwala mliḥ aṭṭas dg isnfarn n usgmi din tarraytin d mamk ttggn crrkn, amcnaw mani llant tiratsatin, imslmadn n tinmal n umzwaru d inni n wis sin, tilmmasin n ingawin d tmslayin nnḍni, am nttgg mara min nzmmr maḥnd ad din tili tamllit ktar dg irmudn. din ɛawd asmɣr n al mani nttawḍ d tmmrwayt n irmudn, ɛawd azuzzr d ubzzɛ n min nrzzu, ad d-ffɣɣn timslayin timaynutin dg usumr-nnɣ. Manel Vila Tasmilt n wagraw n umḍal Solidaritat i Pau (tamstla d usrad)

amaäal agravlan, sulidaritat i baw (tamstla d usrad) tamhla n umäal agravlan, Sulidaritat i baw (tamstla d usrad), nssawal xf uvawas n tallatin i ONGn n Barcelona Solidaria (Barsiluna tamstlat), ttawi vr zzat asgmi i tnflit n imzdav n Barsiluna dg umzwaru, xf ddgg-a ttoawan ivawasn d isnfarn id ittffvn zg tinmal d usgmi mapnd ad bddl oawd ad bnan yan umaäal d uvdim ktar, mani middn mara ad vursn ilin izrfan-nnsn. avawas anmhal n umäal agravlan, Sulidaritat i baw 2009-2012 digs kkuç (4) n tmslayin n usgmi d tnflit: tanfrrayt (ttpsis), asilv niv aswjd, arzzu d usnhzz n imzdav. Zg tmslayin i xf rzzun, nttaf azuzzr n tussna, vawd ad tili yat n tkrzt s taratsa tpla xf usgmi i tnflit. yan umdya n tkrzt imunen i ttoawan Barsiluna Sulidarya, d winni i ttgg taratsa n tinmal i xddmn i yan umaäal psn, orrnen tikrzt jr tinmal d ONGn d mapnd asgmi i tnflit ad yadf dg kurrikulum n usslmd. oawd taratsa tettikc yan umkan n ubddl n trmitin dg umaäal n usgmi alvawi d winni ur illin d alvawi, s web-nns, ussan n tkrzt d lhrd d wawal i ttgg kul amur. ass-a ttwaggn ktar zg 40 n isnfarn n usgmi i tnflit, kra n kul asggwas, kra kul ktar zg yan usggwas, xddmn dg usgmi alvawi, amzl, d tsrtit d tmzdayt niv arzzu. zg tmslayin i nttwala mlip aïïas dg isnfarn n usgmi din tarraytin d mamk ttggn crrkn, amcnaw mani llant tiratsatin, imslmadn n tinmal n umzwaru d inni n wis sin, tilmmasin n ingawin d tmslayin nnäni, am nttgg mara min nzmmr mapnd ad din tili tamllit ktar dg irmudn. din oawd asmvr n al mani nttawä d tmmrwayt n irmudn, oawd azuzzr d ubzzo n min nrzzu, ad d-ffvvn timslayin timaynutin dg usumr-nnv. Manil bila tasmilt n wagraw n umäal Sulidaritat i baw (tamstla d usrad)

La filadora de llana

Voice

                                

               

 

  

          

Tànger

 



        

    

Fine



  

D.C. al Fine

La filadora de llana És una cançó popular marroquina dedicada al treball de l’artesà tradicional que fila i teixeix i a la importància de les seves obres, la preciositat de les quals no té preu. Els convidats a la festa podran gaudir de la magnífica catifa i admiraran la bonica gel·laba que vestirà l’amfitriona.

Axiyyaḍ n taḍuft

D aɣnnij d amɣrabi xf lxdmt n uxddam n lbda i itxiyaḍn taḍuft, ɛawd aɣnnij-a ittini-nɣ aqa min ittgg urgaz-a ur ihwin, ittgg lḥwayj s ijj n waẓẓri ur ɣurs bu ttaman. inbgiwn ɣr wurar ad zmmrn ad walan tizrbiyin tisbḥanin d uqubbu i iḥlan i ɣa tirḍ tamɣart n taddart.

axiyyaä n taäuft d aännij d amvrabi xf lxdmt n uxddam n lbda i itxiyaän taäuft, oawd avnnij-a ittini-nv aqa min ittgg urgaz-a ur ihwin, ittgg lpwayj s ijj n waççri ur vurs bu ttaman. inbgiwn vr wurar ad zmmrn ad walan tizrbiyin tisbpanin d uqubbu i iplan i pa tirp tamvart n taddart.

Score

Voice 8



Vine, son                   

 

  

Catalunya

             



Sant Magí, feu-me’l dormir, Sant Joan, feu-me’l ben gran que sa mare n’és al camp, que n’hi portarà cosetes: a la falda, pinyonets, a les mans, avellanetes, i als que no volen callar, surretes a les anquetes. Soneta, vine’m a l’ull, que no he dormidet encara: soneta, vine’m a l’ull, que no he dormit avui. Son, soneta, vine aquí, a la voreta al coixí: quan la soneta vindrà lo Josepet dormirà. La cançó d’ororoi és una cançó molt llarga, comença en l’oroïna i acaba en l’oroiana.

Vine, son Cançó de bressol de les anomenades «de germana» o «d’àvia», cantada per algú que s’estima l’infant i vol que agafi el son aviat. Dolçament li promet que quan la mare torni li portarà moltes coses bones. I si no s’adorm, potser li tocarà rebre alguna surreta. També s’hi fan invocacions als sants perquè ajudin a fer dormir l’infant i a fer-lo créixer.

As-d a iḍs D ijj n uɣnnij n usuḍs qqrn-as aɣnnij n “ultma niɣ ḥnna”, itɣnnji-t kra n bnadm iɛizz xafs uḥnjir, irzzu ad xafs ikk iḍs dɣya . s wawal iḥlan qqrn-as xminni ad d-ttas imma-s, ad as-tawi aṭṭas n lḥwayj tisbḥanin. mala ur iṭṭis, imma-s ur d-ttawi ca lḥwayj i uḥnjir. ɛawd kra n imurn ttettrn imrabḍn maḥnd ad ssuḍsn aḥnjir ad tssmɣrn.

as-d a iÏs d ijj n uvnnij n usuäs qqrn-as avnnij n “ultma niv pnna”, itvnnji-t kra n bnadm ipizz xafs upnjir, irzzu ad xafs ikk ips dvya . s wawal iplan qqrn-as xminni ad d-ttas imma-s, ad as-tawi aÏÏas n lpwayj tisbpanin. mala ur iÏÏis, imma-s ur d-ttawi ca lpwayj i upnjir. oawd kra n imurn ttettrn imrabän mapnd ad ssudsn apnjir ad tssmvrn.

Marieta Cistellera, tu que en saps de fer cistells, me’n faràs una panera per anar a collir clavells.

Tra làrala, làrala, la, la, làrala, làrala, làrala, la, la, la, la, la, la, làrala, làrala, làrala, làrala, làrala, la.

Una rosa en tinc en aigua i un clavell en tinc en fresc pel dia de Sant Josep, que és el sant del meu promès.

La panera jo et faria, oh, galant, galant fadrí, la panera jo et faria si els clavells fossin per a mi.

Marieta cistellera La «Marieta cistellera» és una popular dansa cantada que ens parla de l’ofici de fer cistells. Explica l’encàrrec d’una panera per collir clavells que fa un jove. La Marieta li respon que si els clavells haguessin de ser per a ella, sí que li faria la panera. Però a la darrera estrofa li deixa entendre que ja està compromesa i que les flors que té preparades les reserva per al seu promès.

Marieta n tsullitin Marieta n tsullitin d ijj n ccḍiḥ s lɣnuj issawal-nɣ xf lxdmt n inni i ttggn tisullitin. ittɛawad-nɣ xf ijj n uḥnjir ittr ad as-ggn ijjt n tsullt maḥnd ad zigs ilqṭ lqrnfl. Marieta tnna-s mala tinwacin n lqrnfl ijmmɛtn i nttat ad as-tgg tsullt. maca dg umggaru tnna-s aqa nttat ɣurs amxḍab. tinwacin i ɣurs tjji-tnt i umxḍab-nns.

Marieta n tsullitin Maryita n tsullitin d ijj n ccäip s lvnuj issawal-nv xf lxdmt n inni i ttggn tisullitin. ittvawad-nv xf ijj n upnjir ittr ad as-ggn ijjt n tsullt mapnd ad zigs ilqï lqrnfl. Mariyita tnna-s mala tinwacin n lqrnfl ijmmo-tn i nttat ad as-tgg tsullt. maca dg umggaru tnna-s aqa nttat vurs amxäab. tinwacin i vurs tjji-tnt i umxäab-nns.

Nini Ya Momo Escola Al Irchad

  4





   



  

   



      

 

Nini ya mommu Cançó de bressol molt popular al Marroc cantada per fer dormir l’infant mentre no arriba la seva mare, i que apunta també la relació comunitària amb els veïns.

Nini ya mummu D aɣnnij n usuḍs itwassn aṭṭas di Mrruk, tɣnnajn-tt maḥnd ad ssuḍsns aḥnjir ar ad d-ttawḍ imma-s, aɣnnij-a ɛawd nttwara zigs amuni i din jr jjiran mara.

Nini ya mummu d aVnnij n usuäs itwassn aÏÏas di Mrruk, tVnnajn-tt maPnd ad ssuäsns aPnjir ar ad d-ttawä imma-s, aVnnij-a Oawd nttwara zigs amuni i din jr jjiran mara.

Gravació i edició del CD

Asusr d umçãag n CD CD ‫تسجيل وإعداد قرص‬

Asusr d umçãag n CD

La Filadora de llana Axiyyaḍ n taḍuft axiyyaä n taäuft

Vine, son As-d a iḍs as-d a iÏs

TRACK 1

TRACK 3

Veus: Awal n:

Awal‫تراك‬ n:

‫صوت‬ ‫الصنف الموسيقي‬ École Mae El Aynine ‫توضيب‬ TRACK 2 ‫إخراج‬ Veus: Awal‫تراك‬ n: ‫صوت‬ Awal n: ‫الصنف الموسيقي‬ ‫تراك‬ Coral de Xamfrà ‫توضيب‬Taggayt ‫ صوت‬n imriwen: Grup instrumental: ‫إخراج‬ ‫الصنف الموسيقي تراك‬ Taggayt n imriwen: ‫توضيب صوت‬ Grup de Xamfrà ‫إخراج تراك‬ ‫الصنف‬ Arranjaments: ‫الموسيقي‬ Aodal: ‫صوت‬ ‫توضيب‬ Aodal: ‫الصنف الموسيقي‬ Mireia Besora‫إخراج‬ ‫توضيب‬ Direcció: asuffv: ‫إخراج‬ Asuffv: Esther Bonal

Veus: Awal n:

Awal‫تراك‬ n:

‫صوت‬ ‫الصنف الموسيقي‬ Coral de Xamfrà ‫تراك‬ ‫توضيب‬ ‫ صوت‬n imriwen: Grup instrumental: Taggayt ‫إخراج‬ Taggayt n imriwen: ‫الصنف الموسيقي تراك‬ ‫توضيب صوت‬ Grup de Xamfrà ‫إخراج تراك‬ ‫الصنف‬ Arranjaments: ‫الموسيقي‬ Aodal: ‫صوت‬ ‫توضيب‬ Aodal: ‫الصنف الموسيقي‬ Mireia Besora‫إخراج‬ ‫توضيب‬ Direcció: asuffv: ‫إخراج‬ Asuffv: Esther Bonal TRACK 4

Veus: Awal n:

Awal‫تراك‬ n:

‫صوت‬ ‫الصنف الموسيقي‬ École Mae El Aynine ‫تراك‬ ‫توضيب‬Taggayt ‫ صوت‬n imriwen: ‫تراك‬ Grup instrumental: ‫الموسيقي إخراج‬ Taggayt n imriwen: ‫صوت‬ ‫الصنفتراك‬ Malika Mehtal ‫توضيب‬ ‫الصنف الموسيقي‬ ‫صوت‬ ‫إخراج‬ ‫توضيب‬ ‫الموسيقي‬ ‫الصنف‬ Arranjaments / Direcció: Aodal / asuffv: Aodal / Asuffv: ‫ توضيب‬/ ‫إخراج‬ Malika Mehtal ‫إخراج‬

Marieta cistellera Marieta n tsullitin Marieta n tsullitin

Nini ya mommu Nini ya mummu Nini ya mummu

TRACK 5

TRACK 7

Veus: Awal n:

Awal‫تراك‬ n:

‫صوت‬ ‫الموسيقي‬ ‫الصنف‬ Escola Parc del Guinardó, ‫ تراك‬5è ‫توضيب‬Taggayt ‫ صوت‬n imriwen: Grup instrumental: ‫إخراج‬ Taggayt n imriwen: ‫الصنف الموسيقي تراك‬ ‫ توضيب‬Eixample ‫صوت‬de l’EMM COMBO 4 GATS ‫إخراج تراك‬ ‫الصنف‬ Arranjaments: ‫الموسيقي‬ Aodal: ‫صوت‬ ‫توضيب‬ Aodal: ‫الصنف الموسيقي‬ ‫إخراج‬ Jordi Gaig Sanglas ‫توضيب‬ Direcció: asuffv: ‫إخراج‬ Asuffv: Jordi Gaig Sanglas TRACK 6

Veus: Awal n:

Awal‫تراك‬ n:

‫صوت‬ ‫الموسيقي‬ École Sidi Ahmed Ben‫الصنف‬ Ajiba ‫تراك‬ ‫توضيب‬Taggayt ‫ صوت‬n imriwen: ‫تراك‬ Grup instrumental: ‫الموسيقي إخراج‬ Taggayt n imriwen: ‫صوت‬ ‫الصنفتراك‬ California ‫توضيب‬ ‫الصنف الموسيقي‬ ‫صوت‬ ‫إخراج‬ ‫توضيب‬ ‫الموسيقي‬ ‫الصنف‬ Arranjaments / Direcció: Aodal / asuffv: Aodal / Asuffv: ‫ توضيب‬/ ‫إخراج‬ Khalid Hlim ‫إخراج‬

Veus: Awal n:

Awal‫تراك‬ n:

‫صوت‬ ‫الموسيقي‬ Collége Al Irchad 1r ‫الصنف‬ ‫تراك‬ ‫توضيب‬ ‫ صوت‬n imriwen: ‫تراك‬ Grup instrumental: Taggayt ‫الموسيقي إخراج‬ Taggayt n imriwen: ‫صوت‬ ‫الصنفتراك‬ ‫توضيب‬ California ‫الصنف الموسيقي‬ ‫صوت‬ ‫إخراج‬ ‫توضيب‬ ‫الموسيقي‬ ‫الصنف‬ Arranjaments / Direcció: Aodal / asuffv: Aodal / Asuffv: ‫ توضيب‬/ ‫إخراج‬ 29 Khalid Hlim ‫إخراج‬ TRACK 8

Veus: Awal n:

Awal‫تراك‬ n:

‫صوت‬ ‫الموسيقي‬ Escola Drassanes 5è ‫الصنف‬ ‫تراك‬ ‫توضيب‬Taggayt ‫ صوت‬n imriwen: Grup instrumental: ‫إخراج‬ Taggayt n imriwen: ‫الصنف الموسيقي تراك‬ ‫توضيب‬EMM Eixample Agrupació ORFF ‫صوت‬i piano ‫إخراج تراك‬ ‫الموسيقي‬ ‫الصنف‬ Arranjaments: Aodal: Aodal: ‫صوت‬ ‫توضيب‬ ‫الصنف الموسيقي‬ Carolina Rius‫إخراج‬ ‫توضيب‬ Direcció: asuffv: Asuffv: ‫إخراج‬ Eva Martínez

esum per traduir a l’àrab, Idir, està basada en amazic TF i amazic LL Relat de viatge i aigua una reivindicació de emòria, ens descriu a cançó una història molt antiga d’un home que un dia va decidir viatjar a all feixuc relata de la Ghriba de viatge inuba estranger i laBaba seva esposa que l’estima té por de que no torni i posaRelat en pràctica una i aigua el fred de l’hivern i la n usafar ba abocar una quantitat d’aigua darrera delTaqssist radició al seu país: viatger, el dia de d waman t senseseguida pararBaba-inu mentre a partida, perBaba-inu assegurar-ne Taqssist n usafar d waman ba així el seu retorn a casa el més aviat possible.

‫بابا إينو با‬

‫حناٌت اىسفر واىماء‬

‫ذخاف‬ ّ‫ ذحث‬9ً‫قذًٌح نشجم أساد أٌ ٌسافش إنى انخاسج نكٍ صٔجرّ انر‬TRACK ‫ حكاٌح‬12 ً‫أغٍُح ذحك‬ ‫ٌشجغال‬ ‫التًأالغ ّناها‬ ‫األغنٌة‬ TRACK‫هذه‬ ً‫ف‬n: ‫ أٌ ذسكة انًاء‬:‫يؼشٔفح ػُذ أْم انثهذ‬Veus: ‫فانرجأخ نؼادج قذًٌح‬ Awal‫تراك‬ Awal‫تراك‬ n: ‫اإلعت‬،‫انسفش‬ ‫ٌٕو إعادة‬ ‫ها‬Veus: ‫خشٔجّ ب‬ ‫انثٍد فٕساٌدٌرأراد‬ ‫صوت‬ Awal n: Awal n: ‫صوت‬ .‫نررأكذ يٍ ػٕدذّ فً أقشب اَجال‬ ً‫ تدورأحداثها ف‬.‫والذاكرة‬ ‫الموسيقي‬ ‫ الصنف‬Ben Ajiba ‫الصنف الموسيقي‬ 2 alumnes École Sidi Ahmed Coral de Xamfrà ‫و‬ ‫الغابة‬ ‫وحش‬ ‫من‬ ‫خوفها‬ Taqssist n usafar d waman ‫توضيب‬ ‫توضيب‬ ‫أما ا‬،‫ووفرة النور‬ ‫لربٌع‬ ‫ا‬ TRACK 13 TRACK 10 ‫إخراج‬ ‫إخراج‬ ‫تراك‬ ɣnnij itɛawadVeus: ijjt n tqssist d taqdimt aṭṭas n ijj n urgaz ixrrṣ dg ijj n wass ad iraḥ ɣr ijjt n Awal‫تراك‬ Veus: n: Awal n: .ً‫الثقافً األمازٌغ‬ Awal n: murt nnḍni, maca txsid aṭṭas ukan tggud ad as-imsr ca n lḥajt d taɛffant, ukan ‫صوت‬ ‫صوت‬ Awaltamṭṭudṭ-nns n: bda ad ttgg min tuɣa ttggn di tmurt-nns xminni itsafar kra n ijj zigsn: ira ttkbban drus n Escola Dolors‫الموسيقي‬ Monserdà-Santapau ‫الصنف الموسيقي‬ ‫الصنف‬ ‫تراك‬ TRACK 11 ‫توضيب‬ ‫توضيب‬ ‫ صوت‬n imriwen: Grup instrumental: Taggayt ayri30 Idir, aɣnnij-a ibna ‫تراك‬ Veus: Awal n: Taggayt n imriwen: ‫إخراج‬ ‫إخراج‬ ‫الصنف الموسيقي تراك‬ aqa awal n tmaziɣt ur Awal n: ‫صوت‬ Grup de Xamfrà ‫توضيب صوت‬ an d fantazya,Escola tiḥuja dParc del Guinardó ‫الموسيقي‬ ‫الصنف‬ ‫تراك‬ ‫إخراج تراك‬ ‫الصنف‬ Arranjaments: ‫الموسيقي‬ Aodal: krzt d tamara n Ghriba, ‫ صوت‬n imriwen: ‫توضيب‬Taggayt Grup instrumental: Aodal: ‫صوت‬ ‫توضيب‬ n tjrist d tummsɛi, Taggayt n imriwen: ‫إخراج‬ ‫الصنف الموسيقي تراك‬ ‫الصنف الموسيقي‬ yyawn s mara tiqssisin Esther Bonal‫إخراج‬ ‫توضيب‬EMM Eixample Agrupació ORFF ‫صوت‬i piano ‫توضيب‬ Direcció: asuffv: ‫إخراج تراك‬ ‫الموسيقي‬ ‫الصنف‬ Arranjaments: Aodal: Asuffv: ‫إخراج‬ Aodal: ‫صوت‬ ‫توضيب‬ Mireia Besora ‫الصنف الموسيقي‬ Carolina Rius‫إخراج‬ kan amvnnaj adzayri ‫توضيب‬ asuffv: imt aïïas. Direcció: amvnnaj ‫إخراج‬ Asuffv: waha, vurs

Martínez ya, tiïuja dEva iwaln n tikrzt d tamara n umçiw n brra, awt, d pnna-s d tpuja n tussna

cançó festiva la història d’uns i s’acostuma a ballar utilitzant bastons que serveixen anyament al tocar-se ac s’adquiria al port entre sí o contra el terra. als d’un aiguamolls aocant història senyor, l’hereu de la família Riera, que està en un ball durant oviment arribaven a del seu poble. Mentre està ballant li arriba la notícia que la seva promesa és la mercaderia. morir. Se’n va del ball per anar-la a visitar. Quan la Maria el veu plorant li contrabandistes L’hereu s casi amb Els la seva germana, però ell li respon que només la vol a ella i se’nRiera Irgazn nlésia enfrontament i la n “ttrabandu” a resar perquè es curi. La cançó acaba que la Maria es cura iAmqqran es casen n twacunt n Riera irgazn n “ttrabandu” amqqran n twacunt n RYIRA tres setmanes amb l’hereu Riera.

‫اىمهربىن‬

‫رٌٍرا اىحداد‬

‫شعبٌة ألّفها جوان‬ ‫أغنٌة‬ TRACK 14 Veus: Awal‫تراك‬ n: ‫تضاػرٓى يٍ يٍُاء تٍُٕن‬ Awal n: ‫صوت‬ ‫حٍس ٌصؼة نهسهطاخ ا‬ ‫الصنف‬ ‫تراك‬ Escola Dolors‫الموسيقي‬ Monserdà-Santapau .‫ٌثٍؼٌٕ انرثغ‬ ‫صوت توضيب‬

Grup instrumental: Taggayt n imriwen: ‫إخراج‬ Taggayt n imriwen: ‫الصنف الموسيقي تراك‬

‫ذَكشف األغٍُح أٌ جًاػ‬ ‫توضيب صوت‬ Grup de Xamfrà .‫ٌُٔرًٓ أيشْى‬ ‫إخراج تراك‬ ‫الصنف‬ Arranjaments: ‫الموسيقي‬ Aodal: ‫صوت‬ ‫توضيب‬ Aodal: ‫الصنف الموسيقي‬ Mireia Besora‫إخراج‬ ‫توضيب‬ Direcció: asuffv: ‫إخراج‬ Asuffv: Esther Bonal TRACK 15

Veus: Awal n:

TRACK 16

Veus: Awal n:

Awal‫تراك‬ n:

‫صوت‬ ‫الصنف الموسيقي‬ ‫تراك‬ Escola Drassanes ‫توضيب‬Taggayt ‫ صوت‬n imriwen: Grup instrumental: ‫إخراج‬ Taggayt n imriwen: ‫الصنف الموسيقي تراك‬ ‫توضيب صوت‬ Grup de Xamfrà ‫إخراج تراك‬ ‫الصنف‬ Arranjaments: ‫الموسيقي‬ Aodal: ‫صوت‬ ‫توضيب‬ Aodal: ‫الصنف الموسيقي‬ ‫إخراج‬ Grup de Xamfrà ‫توضيب‬ Direcció: asuffv: ‫إخراج‬ Asuffv:

Mireia Besora Awal‫تراك‬ n:

TRACK 17

Veus: Awal n:

Awal‫تراك‬ n:

‫صوت‬ ‫الصنف الموسيقي‬ Collége Al Irchad ‫تراك‬ ‫توضيب‬Taggayt ‫ صوت‬n imriwen: ‫تراك‬ Grup instrumental: ‫الموسيقي إخراج‬ Taggayt n imriwen: ‫صوت‬ ‫الصنفتراك‬ California ‫توضيب‬ ‫الصنف الموسيقي‬ ‫صوت‬ ‫إخراج‬ ‫توضيب‬ ‫الموسيقي‬ ‫الصنف‬ Arranjaments / Direcció: Aodal / asuffv: Aodal / Asuffv: ‫ توضيب‬/ ‫إخراج‬ Khalid Hlim ‫إخراج‬

CRÈDITS Organització del projecte

Revisió lingüística

Associació Sociocultural Ibn Batuta Consorci d’Educació de Barcelona

Català i ajudant d’edició: Violeta Roca

Tamaddast n lmcruɛ Tamaddast n lmcruo

Coordinació del projecte Azdduy n lmcruɛ Azdduy n lmcruo

Tanaḍt tasnilest Tanaät tasnilst

Traduccions Tisuɣal Tisuval

Associació Sociocultural Ibn Batuta Lluís Vallvé, Consorci d’Educació de Barcelona

Àrab: Linguamón - Casa de les Llengües Amazic: Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga Català: Linguamón – Casa de les Llengües

Coordinació de les escoles

Disseny i composició

Azdduy n tmezgidawin Azdduy n lmcruo

Abdelhak Aoufi, dels centres de Tànger Carles Senpau, dels centres de Barcelona

Asnay Asnay

Alumna de 1r de batx. de l’Escola Art del Treball: Aisha Ullah Professora: Idoia Pallarès | Assessorament: Martí Riu

Il·lustracions i textos dels alumnes… Irsumen n inlmaden Irsumn n inlmadn

El pastor i la sirena ...de École Ben Ajiba i College Ibn Khaldoune ...de 1r d’ESO de l’institut Serrat i Bonastre La donzella dels cabells d’or ...de l’École Al Irchad ...de 3r de primària de l’escola Parc del Guinardó L’aneguet lleig ...del College Mae El Aynine ...de 6è de primària de l’escola Dolors Montserdà-Santapau En Pere sense por ...de l’École Al Irchad ...de 4t de primària del CEIPM Torrent de Can Carabassa L’home i l’arbre ...de 1r d’ESO de l’institut Serrat i Bonastre ...del College Ibn Khaldoune L’home al mig de la rotllana ...de 6è de primària de l’escola Dolors Montserdà ...del College Mae El Aynine Hi ha una diferència ...de l’Escola Drassanes-Santapau ...de l’École Al Irchad

L’arbre mare ...de 3r de primària de l’escola Parc del Guinardó ...de l’École Al Irchad Els somnis del pastor ...de 1r d’ESO de l’institut Serrat i Bonastre ...de l’ École Ben Ajiba

Institucions que han donat suport al projecte Timrsal i d-anɣ iɛawnen di lmcruɛ-a Timrsal i d-anv ioawnn di lmcruo-a

Ajuntament de Barcelona Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau Consorci d’Educació de Barcelona Institut Municipal d’Educació Linguamón – Casa de les Llengües Obra Social “la Caixa”

Professors que han treballat en el projecte Imslmaden ikrzn di lmcruɛ Imslmadn ikrzn di lmcruo

Abdeslam Belkhdda, Alícia Palau, Allal Khatabi, Àngels Tripiana, Anna Joan, Carlos Pie, Carmen Sánchez, Cristina Antón, David Martí, Diana Belda,.Elisabet González, Esther Pérez Martínez, Eulàlia Salat, Gloria Moreno, Idoia Pallarès, Jamila Tabib, Jaume Olivé, Joan Jarque, Lidia Jaques, Lourdes Vallvé, Malika Mehtal, Maria Pilar Soler, Matilde Solé, Mohammed Mokhtari, Mon Colet, Montse Marquet, Naima Sebab, Neus Fernàndez, Núria López, Omar Blidan, Rachid Oulad Mehdi, Said Aharroud, Saida Zekri, Salah Majdouli, Taoufiq El Berdouni, Teresa Comas.

Alumna que hi ha participat com a dissenyadora del llibre Inlmaden icrkn dg udlis s uṣmmem-nnsn Inlmadn icrkn dg udlis s uãmmm-nnsn Aisha Ullah

Col·laboradors

Inni ibdden akid-nɣ Inni ibddn akid-nv Mohamed Berdouni, Hosni Chakir, Hosni Almouklis, Marc Estraña, Guiomar Pau, Souhayla Yahyaoui, Zahra El Hajjaji.

Alumnes que hi han participat escrivint, cantant o dibuixant Inlmaden icrkn s tira-nnsn d ursem-nnsn Inlmadn icrkn s tira-nnsn d ursm-nnsn

Adel Karmouch, Aiman Charnan, Aina Samaranch, Alejandra Caliwara, Alejandra Vázquez, Àlex Montero, Álvaro López, Álvaro Rodríguez, Anas Amrani, Anna Carles, Anna Escardó, Anna Giménez, Anna Martín, Anna Ribas, Anna Rubí, Ariadna Ahumada, Axel Bargues, Ayoub El Faghloumi, Belen Gaybor, Berta Novell, Berta Vall, Carmen Baez, Carmen Burillo, Chaimae Doueib, Chaimae Ouarzazi, Chaimae Ouslan, Chaimar Azimi Douae Benabdelkader, Emi Llinares, Emma Peris, Eric Paris, Ester Palazón, Eva Miller, Faiz Rasool, Farah Madhoun, Fatema Zohra Agzoum, Fatema Zohra Faris, Fatema Zohra Sebai, Fausto Pérez, Ferdaous Bouali, Foysol Uddin, Gabriel Varandell, Gerard Giménez, Gonzalo Fernández, Guillermo Puig, Gurjeet Lal, Hafsae Laghmich, Hasnae Jari, Hassan Taleb, Ibtissam Zobeir, Ikram El Marnassi, Ikram Khalil, Ikram Khalil, Iman Charkhiti, Iman Lamhaoui, Irene Ferreres, Iria López, Iria Perales, Irina Espadaler, Ismail Nacer, Issam Saber, Iu Sacristán, Jana Herranz, Jessica Cullishpuma, Jihane Mchentef, Jihane Mchentef, Joakin Martinez, Joan Malleu, José Delgado, Josep Mentruit, Judith Huerta, Júlia Dalmases, Júlia Stasny, Julian Beceyro, Kevin Salazar, Kholoud Bakhat, Kholoud Widadni, Laia Gasull, Laia Lázaro, Latifa Elhagraoui, Laura Cisa, Lluís Baldira, Lorena Gonzalez, Lou Martí, Maha Bouamar, Mahid Rizwan, Malika Sant Jennaï, Maria López, Mariame Boujmea, Mariame Boujmea, Mariame Messouri, Mariame Messouri, Marina Clusa, Marina Molowny, Marouan Bram, Marta Font, Martí Presas, Martí Solina, Martina Capdevila, Martina Sangenís, Max Monguillot, Max Vallès, Michelle Dubón, Milena Varela, Mohamed Reda Aharmim, Mohamed Said Agdoul, Mohamed Salmi, Mohamed Salmi, Nadia Terfous, Najlae Amrani, Nazar Hetman, Nico Aguilera, Nico Mosquera, Nil Martí, Nohad Agzoum, Nohaila Ghanimi, Nohaila Salmoun, Nora Beltran, Noreddine Khayat, Núria Sánchez, Omaima Aabi, Omaya Kassemi, Onik Deb, Oriol Cruz, Pablo Pérdigo, Paula Mayo, Paula Modrego, Pol Regué, Refah Masood, Rin Aydi, Rin Aydi, Rocío Trujillo, Roger Juvé, Romero Grané, Rongqi Zhou, Ruheal Miah, Sabita Vitaler, Sahib Zaidi, Samara Ceada, Sania Khanem, Sara Delpierre, Sarasvali López, Sehar Akhtar, Siham Hassani, Sirina Begum, Sokaina Agouran, Sonia Reina, Soukaina Chatt, Soukaina Chatt, Soukaina Kawtari,Tasmin Begum, Víctor Boronat, Wafae Benjaadan, Wafae Mechrouhi, Wessal Habti, Xavier Amadó, Yasmeen Kousar, Yasmine Brabah, Yosra Taouil, Zineb Balak.

Alumnes i altres persones que hi han participat com a instrumentistes Inlmaden d iwdan niḍni icrkn s imriwin n uẓawan Inlmadn d iwdan niäni icrkn s imriwin n uçawan

Aitana Justo, Alba Larumbe, Anna Lawson, Ariadna Cota, Bjork Parra, Carla Arancibia, Cèlia Ricart, Dahlia Somoza, Elsa Blanco, Jan Marcos, Jan Niels Bekius, Joan Lauro, Joy Bustamante, Júlia Laparra, Kathlyn Ildefonso, Laia Bonet, Laura Andrea Palade, Mackenzie Daley, Marc Ribas, María Gil, Martí Cercavins, Martí Pérez, May Bustamante, Noelia Verdejo, Paula Abati, Pere Medina, Pol Bolívar, Ramón Ramos, Sarasvati López, Víctor Biscarri, Carolina Rius, Ester Bonal, Eva Martínez, Jordi Gaig, Mireia Basora, CALIFORNIA dirigit per Khalid Hlim.

Baba inuba

Resum per traduir a l’àrab, amazic LL i amazic TF Baba inuba

Aquesta cançó, versionada i popularitzada arreu pel músic algerià Idir, està basada en una llegenda cançó, versionada i popularitzada arreu pel músic argelí està basada en berber molt antiga.Aquesta El cantant va voler interpretar-la com una reivindicació de laIdir, història oral amauna llegenda bereber molt antiga. El cantant va voler fer-ne com una reivindicació de ziga. Així, barrejant realitat i fantasia, mites i memòria, ens descriu un entorn familiar en què descola història oral amazic. Així, barrejant realitat i fantasia, mites i memòria, ens descriu brim tota mena de sentiments: el treball feixuc de la Ghriba, una mena de «Ventafocs magribina»; la un entorn familiar on descobrim tota mena de sentiments: el treball feixuc de la Ghriba por del monstre exterior, el fred de l’hivernmagrebina”, i la pobresa; l’anhel de la primavera de de la llum, i l’àvia una mena de “Ventafocs la por al monstre exterior, el ifred l’hivern i la que va teixint sensepobresa, parar mentre instrueix els néts amb tots els contes de la cultura amaziga. l’anhel de la primavera i de la llum, i l’àvia que va teixint sense parar mentre instrueix als nets amb tots els contes de la cultura amaziga.

‫بابا إينو با‬

.‫ مستوحاة من أسطورة أمازٌغٌة قدٌمة‬،‫هذه األغنٌة التً غ ّناها المطرب الجزائري إٌدٌر‬ ‫ الخرافة‬،‫ الواقع‬،‫ األغنٌة مزٌج من الخٌال‬.‫اٌدٌرأراد بها إعادة اإلعتبارللحكاٌة المحلٌّة األمازٌغٌة‬ ،‫ تروي قصة الفتاة "غرٌبا" وعملها الشاق‬،‫ تدورأحداثها فً جوعائلً ملًء باألحاسٌس‬.‫والذاكرة‬ ‫ "غرٌبا" تشتاق لفصل‬،‫ فً القصة‬.‫خوفها من وحش الغابة ومن برد الشتاء القارس ومن الفقر‬ ‫أما الجدة فتغزل الصوف دون توقف راوٌّة ألحفادها حكاٌات من الثراث‬،‫الربٌع ووفرة النور‬ .ً‫الثقافً األمازٌغ‬ Baba-inu ba

Baba-inu ba

yuri-tt zi jjdidiɛawd isskni-tt i waṭṭasamɣnnaj n imukan adzayri amɣnnaj Idir, adzayri Idir, aɣnnij-a Aɣnnij-a, yuri-tt zi Aɣnnij-a, jjdid ɛawd isskni-tt waṭṭas n imukan aɣnnij-a ibna ibna xf ijjt n tqssist aṭṭas. d tamaziɣt d taqdimt amɣnnaj tuɣaaqa ixs ad zigsninitmaziɣt aqa awalurn illi tmaziɣt ur n tqssist d tamaziɣtxfdijjttaqdimt amɣnnaj tuɣaaṭṭas. ixs ad zigs ini awal n wassilli n wass-a waha, ɣurs izwran-nns dg ussan iqburn. ammu, ixllṭ jr nican d fantazya, tiḥuja d a waha, ɣurs izwran-nns dg ussan iqburn. ammu, ixllṭ jr nican d fantazya, tiḥuja d iwaln n iqdimn, iwalnmani n iqdimn, irccm-anɣ n twacunt tmlqannmara iḥssisn: tikrzt dkra tamara n Ghriba, irccm-anɣ ijjt n twacunt tmlqan mara ijjt iḥssisn: tikrztmani d tamara Ghriba, amcnaw n “Ventafocs w krann brra, “Ventafocs da zi umẓiw tssmḍ n tjrist d tummsɛi, tamɣrabit”, tiggwdaamcnaw zi umẓiw tssmḍtamɣrabit”, n tjrist d tigg tummsɛi, asitmnnbrra, ussan n rrbiɛ d tfawt, d ḥnna-s asitm n ussan n rrbiɛ d tfawt, d ḥnna-s txiyyaḍ ur tbddi, am tslmmad ayyawn s mara tiqssisin txiyyaḍ ur tbddi, am tslmmad ayyawn s mara tiqssisin d tḥuja n tussna tamaziɣt. d tḥuja n tussna tamaziɣt.

Baba-inu ba

avnnij-a, yuri-tt zi jjdid vawd isskni-tt i waïïas n imukan amvnnaj adzayri Idir, avnnij-a avnnij-a, yuri-tt zi jjdid vawd isskni-tt i waïïas n imukan amvnnaj adzayri ibna xf ijjt n tqssist d tamazivt d taqdimt aïïas. amvnnaj tuva ixs ad zigs ini aqa awal Idir, avnnij-a ibna xf ijjt n tqssist d tamazivt d taqdimt aïïas. amvnnaj n tmazivt ur illi n wass-a waha, vurs izwran-nns dg ussan iqburn. Ammu. ixllï jr nican d tuva ixs ad zigs ini aqa awal n tmazivt ur illi n wass-a waha, vurs fantazya, tiïuja d iwaln n iqdimn, irccm-anv ijjt n twacunt mani tmlqan mara ipssisn: tikrzt izwran-nns dg ussan iqburn. Ammu. ixllï jr nican d fantazya, tiïuja d iwaln n d tamara n Ghriba, amcnaw kra n “Ventafocs tamvrabit”, tiggwda zi umçiw n brra, tssmä n iqdimn, irccm-anv ijjt n twacunt mani tmlqan mara ipssisn: tikrzt d tamara n tjrist d tummsoi, asitm n ussan n rrbio d tfawt, d pnna-s txiyyaä ur tbddi, am tslmmad Ghriba, amcnav kra n “Ventafocs tamvrabit”, tiggwda zi umçiw n brra, ayyawn s mara tiqssisin d tpuja n tussna tamazivt. tssmä n tjrist d tummsoi, asitm n ussan n rrbio d tfawt, d pnna-s txiyyaä ur tbddi, am tslmmad ayyawn s mara tiqssisin d tpuja n tussna

Ttxil-ak lli-yi-n tabburt a baba-inu ba, a baba-inu ba Sčenčen tizebgatin-im a yelli Ghriba. Ugadeɣ lwaḥc n lghaba a baba-inu ba, a baba inu ba ugadegh ula d nekkini a yelli Ghriba. Amghar yettel deg ubernus di tesga la yeẓiẓin mmi-s yettḥebbir i lqut ussan deg uqerru-s tezzin tislit deffir uẓeṭṭa tessalay tijebaddin arrac ẓẓin-ed i temghart a sen-tesɣar tiqdimin adfel yessud tibbura tuggi kecmen-tt iḥlulen tajmaɛt tettarju tafsut aggur d yitran ḥejben ma d aqejmur n tsaft idegger akkin i yidenyen mlalen-d akw at waxxam i tmacahutt ad sllen.

Ttxil-ak lli-yi-n tabburt a baba-inu ba, a baba-inu ba Scencen tizebgatin-im a yelli vriba. Ugadev lwapc n lvaba a baba-inu ba, a baba inu ba ugadev ula d nekkini a yelli vriba. Amvar yettel deg ubernus di tesga la yeçiçin mmi-s yettpebbir i lqut ussan deg uqerru-s tezzin tislit deffir uçeÏÏa tessalay tijebaddin arrac ççin-ed i temvart a sen-tesvar tiqdimin adfel yessud tibbura tuggi kecmen-tt iplulen tajmaot tettarju tafsut aggur d yitran pejben ma d aqe mur n tsaft idegger akkin i yidenyen mlalen-d akw at waxxam i tmacahutt ad sllen.

Ttxil-ak lli-yi-n tabburt a baba-inu ba, a baba-inu ba Scencen tizebgatin-im a yelli Ghriba. Ugadegh lwaḥc n lghaba a baba-inu ba, a baba inu ba ugadegh ula d nekkini a yelli Ghriba.

Ttxil-ak lli-yi-n tabburt a baba-inu ba, a baba-inu ba Scencen tizebgatin-im a yelli vriba. Ugadev lwapc n lvaba a baba-inu b, a baba inu ba ugadev ula d nekkini a yelli vriba.

Ababa Inuba Escola Benajiba

     

  

     

  

  

Fine



       

 

    

      

   



    



    

     

            

                   







   





D.C. al fine

Relat de viatgeResum i aigua per traduir a l’àrab, amazic TF i amazic LL Relat de viatge i aigua

La cançó relata una història molt antiga d’un home que un dia va decidir viatjar a l’estranger. La seva esposa, que l’estima por una quehistòria no torni i posa pràctica unaun tradició seguida al seu La molt, cançóté relata molt antigaen d’un home que dia va decidir viatjar a país: abocar una quantitat d’aigua idarrera viatger, dia detélapor partença, pertorni assegurar-ne així el retorn l’estranger la seva del esposa que el l’estima de que no i posa en pràctica una a casa tan aviat com sigui seguida possible. tradició al seu país: abocar una quantitat d’aigua darrera del viatger, el dia de la partida, per assegurar-ne així el seu retorn a casa el més aviat possible.

‫حناٌت اىسفر واىماء‬

‫أغٍُح ذحكً حكاٌح قذًٌح نشجم أساد أٌ ٌسافش إنى انخاسج نكٍ صٔجرّ انرً ذحثّ ذخاف أال ٌشجغ‬ ،‫ أٌ ذسكة انًاء فً انثٍد فٕس خشٔجّ ٌٕو انسفش‬:‫فانرجأخ نؼادج قذًٌح يؼشٔفح ػُذ أْم انثهذ‬ .‫نررأكذ يٍ ػٕدذّ فً أقشب اَجال‬ Taqssist n usafar d waman Taqssist n usafar d waman aɣnnij itɛawad ijjt naɣnnij tqssist d taqdimt aṭṭas dntaqdimt ijj n urgaz dgurgaz ijj nixrrṣ wassdgad ɣr ad ijjtiraḥ n tmurt itɛawad ijjt n tqssist aṭṭasixrrṣ n ijj n ijj iraḥ n wass ɣr ijjt nnḍni, n maca tamṭṭudṭ-nnstmurt txsidnnḍni, aṭṭasmaca ukantamṭṭudṭ-nns tggud ad as-imsr n lḥajt taɛffant, ukan tbda ad ttgg min txsid aṭṭascaukan tgguddad as-imsr ca n lḥajt d taɛffant, ukan tuɣa ttggn di tmurt-nns xminni itsafar kra n ijj zigsn: ira ttkbban drus n waman awr n umhajar, dg tbda ad ttgg min tuɣa ttggn di tmurt-nns xminni itsafar kra n ijj zigsn: ira ttkbban drus n wass-nni i di irzzu ad iraḥ, maḥnd s wammu ili dɣya ad iɛqb ɣr taddart-nns.

Taqssist n usafar d waman avnnij itoawad ijjt n tqssist d taqdimt aïïas n ijj n urgaz ixrrã dg ijj n wass ad irap vr ijjt n tmurt nnäni, maca tamïïudï-nns txsid aïïas ukan tggud ad as-imsr ca n lpajt d taoffant, ukan tbda ad ttgg min tuva ttggn di tmurt-nns xminni itsafar kra n ijj zigsn: ira ttkbban drus n waman awr n umhajar, dg wass-nni i di irzzu ad irap, mapnd s wammu ili dvya ad ioqb vr taddart-nns.

àrab

‫حكاٌح انسفش ٔانًاء‬ ‫كاٌ غضانً تاغً ٌسافش‬ ‫ٌٔخهًٍُ ٔحذي َفكش‬ ‫ تاغٍح غضانً ٌثقى فً انذاس‬، ً‫أنال ٌالن‬ ،‫غضانً سافش ٔاحذ انُٓاس‬ ‫كاٌ تاغً ٌثذل انًُظش‬ ‫ ٔخفد نهغشتح ٌخراس‬، ً‫أنال ٌالن‬ ‫جثد قذستانًاء ػايش‬ ،‫ٔخٌٕرّ ٔساِ ف َٓاس د انسفش‬ ‫ٔخا ٌقطغ انثحش ٔانثش‬ ‫غادي ٌشجغ نً حثٍثً نذاس‬ 23

Resum per traduir a l’àrab, amazic TF i amazic LL Relat de viatge i aigua La cançó relata una història molt antiga d’un home que un dia va decidir viatjar a l’estranger i la seva esposa que l’estima té por de que no torni i posa en pràctica una tradició seguida al seu país: abocar una quantitat d’aigua darrera del viatger, el dia de la partida, per assegurar-ne així el seu retorn a casa el més aviat possible.

‫حناٌت اىسفر واىماء‬

‫أغٍُح ذحكً حكاٌح قذًٌح نشجم أساد أٌ ٌسافش إنى انخاسج نكٍ صٔجرّ انرً ذحثّ ذخاف أال ٌشجغ‬ ،‫ أٌ ذسكة انًاء فً انثٍد فٕس خشٔجّ ٌٕو انسفش‬:‫فانرجأخ نؼادج قذًٌح يؼشٔفح ػُذ أْم انثهذ‬ .‫نررأكذ يٍ ػٕدذّ فً أقشب اَجال‬ Taqssist n usafar d waman aɣnnij itɛawad ijjt n tqssist d taqdimt aṭṭas n ijj n urgaz ixrrṣ dg ijj n wass ad iraḥ ɣr ijjt n tmurt nnḍni, maca tamṭṭudṭ-nns txsid aṭṭas ukan tggud ad as-imsr ca n lḥajt d taɛffant, ukan

Rondalla d'un viatge i de l'aigua

Voice

Fine                                           

            5

Tànger

          

      



D.C. al Fine

Resum per traduir a l’àrab, amazic LL i amazic TF Els contrabandistes

Els contrabandistes

popular de per camíJoan recopilada perque Joanexplica Amades explica la història d’uns Cançó popular de Cançó camí recopilada Amades laque història d’uns contrabandistes tabac que feien els camins del Pirineu. El tabac s’adquiria al port de tabac que feiencontrabandistes els camins delde Pirineu. El tabac s’adquiria al port de Banyuls de la Marenda, al de Banyuls de la Marenda, al Rosselló, i el devien desembarcar tocant als aiguamolls Rosselló, i el devien desembarcar a tocar dels aiguamolls de l’Empordà, un indret difícil de controlar. demoviment l’Empordà,arribaven un indret difícil de controlar. I per camins de per poc continuar moviment arribaven a I per camins de poc a Fortià, on devien preparar-se terra endins Fortià, on devien preparar-se, per a seguir terra endins i distribuir la mercaderia. i distribuir la mercaderia. La cançó també explica quetambé van ser delatats van ser acabar ambi van un enfrontament la desfeta deli la grup La cançó explica quei van delatats acabar amb uni enfrontament de contrabandistes.desfeta del grup de contrabandistes.

‫اىمهربىن‬

‫أغنٌة شعبٌة ألّفها جوان أمادٌس تحكً قصة يٓشِّتً انرثغ انزٌٍ ٌَؼثشٌٔ جثال انثشًٌُ نكً ٌَقرَُٕا‬ ‫انشٔسٍٕ ٌٔٓ ِّشتِٕ ػثشأَٓاسٔيسرُقؼاخ اليثٕسدا‬ ‫تضاػرٓى يٍ يٍُاء تٍُٕنس فً ياسٌُذا تًُطقح‬ ِ ‫ ػثشيسانك ٔطشق َائٍح ٌصهٌٕ إنى فٕسذٍا حٍس‬.‫حٍس ٌصؼة نهسهطاخ اإلنرحاق تٓى ٔيراتؼرٓى‬ .‫ٌثٍؼٌٕ انرثغ‬ ‫ ٔظٓشانصشاع تٍُٓى نٍرالشٕا‬،‫ذَكشف األغٍُح أٌ جًاػح انًٓشتثٍ افرضح أيشْى فً األخٍش‬ .‫ٌُٔرًٓ أيشْى‬ Irgazn n “ttrabandu” D ijj n uɣnnij n ubrid (ttɣnnajn-t xmi ggurn) ismuni-t Joan Amades. ittɛawad-nɣ tḥajit n kra n irgazn xddmn di “ttrabandu” n ttbɣ dg ibridn n idurar n Pirineu. ttbɣ ira ssaɣn-t di usagn (lmuyyi) n “Banyuls de la Marenda”, di Rosselló, ukan tuɣa ssḍḍar-nt zdat i tmura i yuffn n Empordà, ijj n umkan ḥṭṭu-nns iqsḥ. tuɣa ttabbaɛn kra n ibridn digsn drus n iwdan al ad awḍn ɣr Fortià, mani ira sujjadn ixf-nnsn, maḥnd ad ugurn al tmurt n daxl ad zznzn ttbɣ. aɣnnij-a iqqr-nɣ aqa tuɣa ckkm xafsn ukan ibda ijj n umnɣi iqḍa xf trbiḥt n irgazn n “ttrabandu”.

irgazn n “ttrabandu” d ijj n uVnnij n ubrid (ttVnnajn-t xmi ggurn) ismuni-t Joan Amades. ittOawad-nO tPajit n kra n irgazn xddmn di “ttrabandu” n ttbV dg ibridn n idurar n BIRINIZ. ttbV ira ssaVn-t di usagn (lmuyyi) n “Banyuls dI la MarInda”, di RUSIYU, ukan tuVa ssääar-nt zdat i tmura i yuffn n IMBURDA, ijj n umkan PÏÏu-nns iqsP. tuVa ttabbaOn kra n ibridn digsn drus n iwdan al ad awäN Vr FURTIYA, mani ira sujjadn ixf-nnsn, maPnd ad ugurn al tmurt n daxl ad zznzn ttbV. aVnnij-a iqqr-nV aqa tuVa ckkm xafsn ukan ibda ijj n umnVi iqäa xf trbiPt n irgazn n “ttrabandu”.

Quina cançó cantarem que tots la sapiguem? –La dels contrabandistes. A Banyuls varen anar de tabac a carregar tota una companyia. Trum, lailà, larà, la, lera, trum, lailà, larà, la, la, la, la, larà, la, la, larà, la, la, la, la, la.

Trum… El capità va cridant: –Minyons, au, endavant, anem a perseguir-los! I allí on els trobarem baionetes pararem! Farem carnisseria! Trum…

En passar per Fortià, però, es varen topar amb la fomuda espia, que a Figueres se’n va anar a contar-ho al capità:

I en passar per Galliners allí ja hi varen ser amb els contrabandistes. Ganivetades i trets la companyia han desfet dels braus contrabandistes.

–N’he vist contrabandistes.

Trum…

Resum per traduir a l’àrab, amazic LL i amazic TF L’hereu Riera

L’hereu Riera

És una cançó festiva i s’acostuma a ballar utilitzant bastons que serveixen És una cançó festivad’acompanyament i s’acostuma a ballar utilitzant bastons que serveixen al tocar-se entre sí o contra el terra. d’acompanyament picant-los entre sí o contra el terra. Explica la història l’hereu la família quedurant està enlesunfestes ball durant Explica la història d’un senyor, l’hereud’un de senyor, la família Riera,deque està enRiera, un ball del seu les festes del seu poble. Mentre li arriba la notícia que la seva és poble. Mentre està ballant li arriba la notícia que la està seva ballant promesa és a punt de morir. Se’n vapromesa del ball per a punt de morir. Se’n va delliball visitar. la Maria elperò veu plorant li anar-la a visitar. Quan la Maria el veu plorant diuper queanar-la es casia amb la Quan seva germana, ell li respon diu que esva casi amb la seva germana, ell li Al respon a ellaesi se’n que només la vol a ella i se’n a l’església a resar perquèperò es curi. final que de lanomés cançó,lalavol Maria cura i va a l’església a resar perquè es curi. La cançó acaba que la Maria es cura i es casen es casa al cap de tres setmanes amb l’hereu Riera. al cap de tres setmanes amb l’hereu Riera.

‫رٌٍرا اىحداد‬ ً‫أغٍُح ذغُى تذقاخ ان ِؼصً انرً ذضشب فًٍا تٍُٓا أٔ ذضشب ػهى األسض أشُاء انشقص ف‬ .‫انحفالخ‬

ٌ‫ تًٍُا كاٌ ٌشقص راخ ٌٕو فً حفهح تقشٌرّ أخثشِٔ تأ‬.‫ذحكً حكاٌح سجم حذاد يٍ أسشج سٌٍشا‬ ‫ اقرشحد ػهٍّ أٌ ٌرضٔج‬،‫ نًا سأذّ ياسٌا تاكٍا‬.‫ فزْة نٍضٔسْا‬.‫خطٍثرّ ياسٌا ػهى ٔشك انًٕخ‬ ً‫ ف‬.‫ فزْة إنى انكٍُسح نٍصهً ٌٔذػٕ نًاسٌا تانشفاء‬.‫تأخرٓا نكُّ أتى ألَّ ال ٌحة أحذا سٕاْا‬ .‫ ذشفى يشٌا يٍ يشضٓا ٔ ذرضٔج يٍ انحذاد سٌٍشا‬،‫ تؼذ شالشح أساتٍغ‬،‫َٓاٌح األغٍُح‬ 16 Amqqran n twacunt n Riera Amqqran n twacunt n Riera D aɣnnij n lfraḥt cṭṭḥn akids s ikcwaḍ smlqan-tn maḥnd ad mqrqbn niɣ kkatn-tn akd tmurt ukan ttggn lḥss axmi d tmuzikt..D aɣnnij n lfraḥt cṭṭḥn akids s ikcwaḍ smlqan-tn maḥnd ad mqrqbn niɣ kkatn-tn akd tmurt ttɛawad-nɣ tḥajit n ijj n urgaz, mmis amqqran n twacunt n Riera, aqa-t dg ijj n ccḍiḥ dg kra n wurarn n ukan ttggn lḥss axmi d tmuzikt.. tmdint-nns. am icṭṭḥ iwḍ-as ijj n lxbr iqqr aqa tamxḍabt-nna ggur ad tmmt. ukan ismḥ di ccḍḥ maḥnd ad iraḥ ad tiẓar. ami Maria tẓri-t ittru ad imlk akdamqqran ultma-s,n maca ntta inna-s aqqa ixsi-tt nttat waha ttɛawad-nɣ tḥajittnna-s n ijj n urgaz, mmis twacunt n Riera, aqa-t dg ijj n ccḍiḥ dg kra n ukan iruḥ ɣr tglizt maḥnd ad ittr ad tggnfa. dg umggaru ittini-nɣ uɣnnij Maria ttgnfa ukan awr n kraḍ (3) wurarn n tmdint-nns. am icṭṭḥ iwḍ-as ijj n lxbr iqqr aqa tamxḍabt-nna ggur ad tmmt. ukan n simanat tmlk akd umqqran n twacunt Riera. ismḥ di ccḍḥ maḥnd adniraḥ ad tiẓar. ami Maria tẓri-t ittru tnna-s ad imlk akd ultma-s, maca ntta inna-s aqqa ixsi-tt nttat waha ukan iruḥ ɣr tglizt maḥnd ad ittr ad tggnfa. dg umggaru amqqran n twacunt n RYIRA ittini-nɣ uɣnnij Maria ttgnfa ukan awr n kraḍ (3) n simanat tmlk akd umqqran n twacunt n Riera. akids s ikcwaä smlqan-tn maPnd ad mqrqbn niV kkatn-tn akd tmurt ukan d aVnnij n lfraPt CÏÏPn

ttggn lPss axmi d tmuzikt. amqqran n twacunt n RYIRA ttawad-nV tPajit n ijj n urgaz, mmis amqqran n twacunt n ryira, aqa-t dg ijj n ccÏiP dg kra n wurarn n tmdint-nns. am icÏÏP iwä-as ijj n lxbr iqqr aqa tamxäabt-nna ggur ad tmmt. ukan d aVnnij n lfraPt CÏÏPn akids s ikcwaä smlqan-tn maPnd ad mqrqbn niV kkatnismP di ccäP maPnd ad iraP ad tçar. ami MarYa tçri-t ittru tnna-s ad imlk akd ultma-s, tn akd tmurt ukan ttggn lPss axmi d tmuzikt.. maca ntta inna-s aqqa ixsi-tt nttat waha ukan iruP Vr tglizt maPnd ad ittr ad tggnfa. dg umggaru ittini-nV ttOawad-nV uVnnij Maria ttgnfa ukann awr n kraä n simanat tmlk nakd umqqran twacunt tPajit n ijj urgaz, mmis(3) amqqran n twacunt ryira, aqa-t n dg ijj n RYIRA. n ccÏiP dg kra n wurarn n tmdint-nns. am icÏÏP iwä-as ijj n lxbr iqqr aqa tamxäabt-nna ggur ad tmmt. ukan ismP di ccäP maPnd ad iraP ad tçar. ami MarYa tçri-t ittru tnna-s ad imlk akd ultma-s, maca ntta inna-s aqqa ixsi-tt

Per a Sant Antoni grans balles hi ha, per a Sant Maurici tot el poble hi va. Tra la ra la la la ra la la, tra la la ra la, tra la ra la la la ra la la, tra la la ra la. N’hi van tres donzelles, són de l’Empordà. l’una diu a l’altra: –I a tu qui et traurà? Tra la ra la… 15

La primera dansa la’n treu a ballar, la segona dansa la nova arribà. Tra la ra la…. –Perdonin senyores, que me’n tinc d’anar, que la meva aimada a la mort n’està. Tra la ra la… Se’n va dret la casa que ell solia anar. tot pujant l’escala la sent sospirar. Tra la ra la…

Se’n gira d’esquena a l’església se’n va, davant d’un Sant Cristo se’n va agenollar Tra la ra la… Al cap dels nou dies Maria es llevà, a les tres setmanes se varen casar. Tra la ra la…

Tikrzt i din awarn i udlis-a tqqar-anv marra ilsan d tutlayin i illant ticcnt-anv aïïas di tudrt-a. JUNTS d ayafu n uvil n tmrsal d tmsmunin n tvuri tikatalanin i akid-nv-ibddn, mapnd ad-anv-inin qa llan aïïas n ilsan d tussnawin, oawd mapnd iwdan di Katalunya n wass-a ad wqqrn marra ilsan d tussnawin-a. S tvuri d umsbddl di tussna, nttjja iwdan nnäni adanv-ssnn, ad nssmun min ibäan akd iwdan nni n tussnawin nnäni, marra iwdan ittoicn dg wass-a di Katalunya.

LINGWAMUN – taddart n ilsan trzzu ad ttskn azal i vur-s a lmcruo JUNTS dg ubddi akd umsbddl i din jr n tmzgidawin n Barsiluna d Lmvrib; amsbddl n tussna d lqima d tamqqrant, maca ar ami dinni ipnjirn zi Lmvrib di tmzgidawin tikatalanin ittrra lqima-a d tamqqrant oad ktar, ittoawan ipnjirn ad nnamn, oawd ad lmdn ils n da. Zi jjiht nnäni, s umsbddl-a nufa mamc ad ngg ad nsskn marra ilsan dg-s di Lmvrib, mani, zdat i taorabt i illan d tunãibt, din tutlayt tamazivt, ils n waïïas n iwdan i d- yusin zi Lmvrib zddvn di Katalunya. S umyawas-nnv akd lmcruo JUNTS, zi lingwamun – taddart n ilsan nrzzu ad nbdd akd inni i krrzn i marra min illan d anamur, di tvuri oad ktar, sskann-anv tamanawt n ilsan i illan di wamun n Katalunya: marra ilsan var-sn ccan-nsn, ad nssn, ad nqbl tutlayin nnäni d ijj n uãurif dg ubrid n umsawal jr iwdan n umaäal marra d tussnayin-nnsn marra. Ilsan marra d ayda (tturat) n iwdan n umaäal, manaya iqqar-anv qa ixãã ad nqbl marra tutlayin, tnni-nnv d tinni nnäni. Zi Katalunya nttgg aïïas mapnd ad npäa ilsan, cnaw tutlayin n imzwagn izddvn di Katalunya, cnaw tmazivt. Tipuja rççmnt-anv tiwwura n tarja-nnv marra, ttawint-anv vr usnflul. Nssitim adlis-a i ggin ipnjirn imvrabiyn d ikatalann ad-anv igg tanafut mapnd marra ad nili d imddukkal, d timddukal, ad issmun jr iwdan, d ijj n wamun imyanaw, irçm vr umaäal. LINGWAMUN – Taddart n ilsan

Tikrzt i din awarn i udlis-a tqqar-anɣ marra ilsan d tutlayin i illant ticcent-anɣ aṭṭas di tudert-a. JUNTS d ayafu n uɣil n tmrsal d tmsmunin n tɣuri tikatalanin i akid-nɣ-ibddn, maḥnd ad-anɣ-inin qa llan aṭṭas n ilsan d tussnawin, ɛawed maḥnd iwdan di Katalunya n wass-a ad weqqren marra ilsan d tussnawin-a. S tɣuri d umesbddel di tussna, nttejja iwdan nnḍni ad-anɣ-ssnen, ad nssmun min ibḍan akd iwdan nni n tussnawin nnḍni, marra iwdan ittɛicen dg wass-a di Katalunya. Linguamón – taddart n ilsan trzzu ad ttskn azal i ɣur-s a lmcruɛ JUNTS deg ubeddi akd umesbddel i din jr n tmezgidawin n Barsiluna d Lmeɣrib; amesbddel n tussna d lqima d tameqqrant, maca ar ami dinni iḥnjiren zi Lmeɣrib di tmezgidawin tikatalanin itterra lqima-a d tameqqrant ɛad ktar, ittɛawan iḥnjiren ad nnamen, ɛawed ad lmdn iles n da. Zi jjiht nnḍni, s umesbddel-a nufa mamec ad ngg ad nsskn marra ilsan i dg-s di Lmeɣrib, mani, zdat i ta3rabt i illan d tunṣibt, din tutlayt tamaziɣt, iles n waṭṭas n iwdan i d- yusin zi Lmeɣrib zddɣn di Katalunya. S umyawas-nnɣ akd lmcruɛ JUNTS, zi Linguamón – taddart n ilsan nrzzu ad nbedd akd inni i krrzn i marra min illan d anamur, di tɣuri ɛad ktar, sskanenanɣ tamanawt n ilsan i illan di wamun n Katalunya: marra ilsan ɣar-sn ccannsn, ad nssen, ad nqbl tutlayin nnḍni d ijj n uṣurif dg ubrid n umsawal jr iwdan n umaḍal marra d tussnayin-nnsn marra. Ilsan marra d ayda (tturat) n iwdan n umaḍal, manaya iqqar-anɣ qa ixṣṣ ad nqbl marra tutlayin, tnni-nnɣ d tinni nnḍni. Zi Katalunya nttgg aṭṭas maḥnd ad nḥḍa ilsan, cnaw tutlayin n imzwagen izddɣn di Katalunya, cnaw tmaziɣt. Tiḥuja rẓẓment-anɣ tiwwura n tarja-nnɣ marra, ttawint-anɣ ɣr usnflul. Nssitim adlis-a i ggin iḥnjiren imeɣrabiyen d ikatalanen ad-anɣ igg tanafut maḥnd marra ad nili d imddukkal, d timeddukal, ad issmun jr iwdan, d ijj n wamun imyanaw, irẓm ɣr umaḍal. Linguamón – Taddart n ilsan

‫إن اجلهود اليت بذلت من أجل ىذا إصدار ىذا الكتاب الذي بٌن أيديكم‪ ،‬ىو دليل على غىن اللغات‬ ‫وعلى اإلمكانيات اليت تتمتع هبا‪ .‬إن مشروع "معاً" ىو مثرة نشاط ىيئات وجهات تربوية كتاالنية قد‬ ‫شاركت فيو للتأكيد على التنوع اللغوي والثقايف وعلى تشجيع ادلعرفة وعلى احرتام ىذا التنوع من قبل‬ ‫اجملتمع الكتاالين احلايل‪ .‬من خالل الرتبية والتبادل الثقايف ميكننا أن خنلق صالت مع شعوب أخرى نتعرف‬ ‫عليها‪ ،‬وىي اليوم متواجدة أيضاً ضمن اجملتمع الكتاالين‪.‬‬ ‫يرغب لينغوامون – بيت اللغات بالرتكيز خاصة على القيمة اليت يتمتع هبا مشروع "معاً" للتعاون والتبادل‬

‫بٌن مدارس من برشلونة ومن ادلغرب‪ ،‬حيث أن تبادل ادلعارف حبد ذاتو ىو قيمة تربر ظهور ادلشروع‪ ،‬فإن‬ ‫وجود أطفال وشباب من أصل مغريب يف ادلدارس الكتاالنية ىو عامل إضايف لتحفيز ادلعرفة ضمن‬ ‫الصفوف‪ ،‬باإلضافة إىل زيادة برامج االستيعاب اللغوي يف ادلدارس‪ .‬ومن ناحية أخرى‪ ،‬ومن خالل‬ ‫التبادل‪ ،‬فقد متكنّا من التعرف على التنوع اللغوي يف ادلغرب‪ ،‬فإىل جانب اللغة العربية اليت تعترب اللغة‬ ‫الرمسية فيو‪ ،‬توجد ىناك اللغة األمازيغية اليت تعترب لغة الكثًن من ادلواطنٌن ادلغاربة ادلقيمٌن يف كتالونيا‪.‬‬ ‫إننا يف لينغوامون – بيت اللغات من خالل مسامهتنا يف مشروع "معاً" نسعى لدعم ادلبادرات االجتماعية‪،‬‬

‫وخاصة يف ادليدان الرتبوي‪ ،‬واليت تربز غىن التنوع اللغوي ادلوجود يف اجملتمع الكتاالين‪ ،‬وذلك ألن كل‬ ‫اللغات مهمة وأن االعرتاف بالتنوع اللغوي واحرتامو وتقبّلو ىو اخلطوة األوىل على لفتح الباب أمام حوار‬ ‫حقيقي بٌن ادلواطنٌن من خمتلف أحنا العا م ومن خمتلف الثقافات‪ .‬إن مجيع اللغات ىي تراث إنساين ‪،‬‬ ‫وىذا يعين وجود التزام جتاىها‪ ،‬جتاه اللغة احمللية واللغات األخرى ادلوجودة‪ .‬وإن كانت كتالونيا تساىم يف‬ ‫حتسٌن وضع اللغات‪ ،‬فإن ىذا ميكن أن نالحظو يف لغات ادلهاجرين ادلستخدمة يف كتالونيا واليت تعاين من‬ ‫حساس مثل اللغة األمازيغية‪.‬‬ ‫وضع ّ‬ ‫إن احلكايات تدل على ادلخيلة الشعبية‪ ،‬وىي عبارة عن باب مفتوح أمام اإلبداع‪.‬‬

‫إننا نتمىن أن تكون ىذه اجملموعة اليت كتبها أطفال كتالن ومغاربة كأداة لتعزيز الصداقة والتماسك‬ ‫االجتماعي والتعاون ضمن جمتمع منسجم ومنفتح على العا م وحيرتم مجيع أفراده‪.‬‬ ‫لينغوامون – بيت اللغات‬

‫‪11‬‬

La tasca que hi ha al darrere del llibre que ara teniu a les mans és una mostra de la riquesa i de les possibilitats que les llengües ens ofereixen. «Junts» és fruit del dinamisme de les entitats i institucions educatives catalanes que hi han participat, per mostrar la diversitat lingüística i cultural i afavorir el reconeixement i el respecte d’aquesta diversitat per part de la societat catalana d’avui. Mitjançant l’educació i l’intercanvi cultural tenim l’oportunitat de donar-nos a conèixer i establir relacions amb altres pobles, que avui són presents també a la societat catalana. Linguamón – Casa de les Llengües vol ressaltar especialment el valor que té el projecte JUNTS de col·laboració i intercanvi entre escoles de Barcelona i del Marroc, perquè si bé l’intercanvi de coneixement ja és un valor per ell mateix, que justifica el projecte, el fet que a les escoles catalanes hi hagi infants i joves d’origen marroquí és un estímul per al seu reconeixement dins les aules, alhora que es reforcen els programes d’acollida lingüística a l’escola. D’altra banda, mitjançant l’intercanvi hem tingut també l’oportunitat de donar a conèixer més la diversitat lingüística del Marroc, on al costat de la llengua oficial àrab, hi ha la llengua amaziga, que és la llengua de molts ciutadans d’origen marroquí residents a Catalunya. Amb la nostra col•laboració al projecte «Junts», des de Linguamón – Casa de les Llengües volem donar suport a les iniciatives socials, especialment les de l’àmbit educatiu, que mostren la riquesa de la diversitat lingüística present a la societat catalana: perquè totes les llengües són importants, perquè conèixer, reconèixer i acceptar la diversitat lingüística és el primer pas per obrir les portes al veritable diàleg entre ciutadans d’arreu del món i les seves cultures. Totes les llengües són patrimoni de la humanitat i això vol dir compromís amb totes, amb la pròpia i les de l’entorn. I si des de Catalunya es contribueix a la millora de la situació de les llengües, això pren sentit amb les llengües de la immigració amb parlants a Catalunya i que es troben en una situació fràgil, com és el cas de l’amazic. Els contes ens mostren l’imaginari col•lectiu i són una porta oberta a la creativitat. Desitgem que aquest recull fet per infants catalans i marroquins esdevingui una eina al servei de l’amistat, la cohesió social i la cooperació, d’una societat heterogènia, oberta al món i respectuosa amb tots els seus membres. Linguamón – Casa de les Llengües

Amaäal idwl d ddcur d amçyan wanita d asggwas wis sin (2) n ucrak n wagrawn n tinmal n Tanja dg usnfar (amcruo) akatalan ttinin-as JUNTS (nmun), ibna xf ubddl, jr inlmadn n tinmal n tmdinin n Tanja d Barsiluna, ibna oawd xf irmadn (timgga) n tussna d usgmi n fulklur n tmura n Mrruk d Katalunya. dg tmvri n usggwas i iodan tuva din abddl n tqssisin tivrfanin, maca asggwas-a, ittwafrn (ittwaxär) abddl n ivnnijn ivrfanen. ira itwattr i inlmadn ad vrn oawd ad pfän avnnij id as-sskkn imddukal-nnsn n Barsiluna d, oawd, ad t-vnnjn s ils-nns, ad t-ssunvn, di Barsiluna ggin ammu akd ivnnijn imvrabin. ixss ur ntettu aqqa amaäal idwl d ijj n ddcur d amçyan, digs aïïas, bahra n wagrawn, kul ijj s tussna d ils-nns, maca ur qqimn aymirn bïïan jrsn, ur xssnt kra fizat mapnd ad mmlqan. ass-a mara iwdan nggur mapnd ad nssn ayawya, ijj d win nnäni, ad nmsfham, ad nmoawan. i manaya ibda usnfar "JUNTS", xf uvil n yat n trbipt n tsudutin timzdayin n Barsiluna, zigsnt tamsmunt tamzdayt tadlsant Ibn Batuta. mapnd ad nawä vr uhnnu-a, ddsas n usnfar-a d inlmadn n tinmal amzgaru d wis sin, acku inlmadn-a d timïïudin d irgazn n tiskka, d nitnin i ad iggn imal n tmura-nnsn, xf manaya ixss ad tn-nssgmi, zg rxxu dg irmudn n uvrbaz, dg ijjt n tussna n urçam d usmlqi akd iwdan nnäni.

xmi ttmlqiv akd inlmadn n tinmal n ïanja, am usggwas i iodan am wanita, ttvimiv s uqmmum irçm xf lfrapt i sskanen akd urmud-a. xminni çrrv min rcmn asggwas-a xf ivnnijn i sn-sskkn imddukal-nnsn ikatalanen, ttwariv digsn nitnin zmmrn ad ãnnon min xsn, waxxa d imççyanen oawd ur vursn kra ingawan ãbpn. niv ami spssv ivnnijn s tkatalant, waxxa ur fhhmn walu tutlayt-a, rççmv aqmmum digsn: xf tizmmrt i vursn mapnd ad ggn aïïas n tmslayin, d tizmmrt-nnsn mapnd ad xdmn timslayin timaynutin. ttaciv tipnjirin d ipnjirn ssnen ad ggn aïïas n tmslayin d timqqranin; manaya nzmmr ad t-nttwara mara nccin d yat n lḥajt ur tlli d tamagnut, mala zmmrn ad d-ssufvn min vursn. oawd frrpv aïïas mala ttwaliv ccan dg ivmbab-nnsn, acku vursn imddukal brra i tmurt, imddukal iwrubbin zg yat n tussna ur tlli am tnni-nnsn, ssawaln ils wpd-s, vursn ismawn wpd-sn, maca mara nitnin issmuna-tn yan usitm i zg ad ssnen ktar xf innäni, ad ggn tiratsatin d ubddl akidsn dg waïïas n isntaln. kra n imslmadn i crkn dg usnfar oawdn-ay aqqa ur t-ixärn mapnd ad xdmn dg uslhu n ipnjirn, maca ixärnt i tkrzt dg usgmi n inlmadn. Xf mana-ya tettwafrn yat n trbipt d tamççyant n inlmadn i vursn imnnuvn dg tmzgida mapnd ad kidsn crkn ula d nitnin dg urmud. lojb ira imqqur aïïas oawd d aãbpan acku ur qqimn mamk tuva llan, bddln aïïas, bdan ttawän-d zik oawd qqrn psn zg ussan i iodun. xf mana-ya waha nzmmr ad nini ngga min nrzzu, mamk fhmv, mapnd ad nïïf dh usnfar-a, i maymmi ur tn-nttiwi vr tinmal nnäni n snat n tmura. din yan n usitm illa vr bahra n iwdan dg ïanja, inlmadn, imslmadn d izllifn n twacunt, rzzun ad ili inlmadn ttnbgiwn jrsn. ad d-yawä yan wass inlmadn n ïanja ad ssqbln imddukal-nnsn n Barsiluna, d inni n Barsiluna imdukkal-nnsn n ïanja? oAbdelpak Aoufi amlil n tinmal N ïanja FSC Ibn Batuta

Amaḍal idwl d ddcur d amẓyan wanita d asggwas wis sin (2) n ucrak n wagrawn n tinmal n Tanja dg usnfar (amcruɛ) akatalan ttinin-as «Junts» (nmun), ibna xf ubddl, jr inlmadn n tinmal n tmdinin n Tanja d Barsiluna, ibna ɛawd xf irmadn (timgga) n tussna d usgmi n fulklur n tmura n Mrruk d Katalunya. dg tmɣri n usggwas i iɛdan tuɣa din abddl n tqssisin tiɣrfanin, maca asggwas-a, ittwafrn (ittwaxḍr) abddl n iɣnnijn iɣrfanen. ira itwattr i inlmadn ad ɣrn ɛawd ad ḥfḍn aɣnnij id as-sskkn imddukal-nnsn n Barsiluna d, ɛawd, ad t-ɣnnjn s ils-nns, ad t-ssunɣn, di Barsiluna ggin ammu akd iɣnnijn imɣrabin. ixss ur ntettu aqqa amaḍal idwl d ijj n ddcur d amẓyan, digs aṭṭas, bahra n wagrawn, kul ijj s tussna d ils-nns, maca ur qqimn aymirn bṭṭan jrsn, ur xssnt kra fizat maḥnd ad mmlqan. ass-a mara iwdan nggur maḥnd ad nssn ayawya, ijj d win nnḍni, ad nmsfham, ad nmɛawan. i manaya ibda usnfar «Junts» , xf uɣil n yat n trbiḥt n tsudutin timzdayin n Barsiluna, zigsnt tamsmunt tamzdayt tadlsant Ibn Batuta. maḥnd ad nawḍ ɣr uhnnu-a, ddsas n usnfar-a d inlmadn n tinmal amzgaru d wis sin , acku inlmadn-a d timṭṭudin d irgazn n tiskka, d nitnin i ad iggn imal n tmurannsn, xf manaya ixss ad tn-nssgmi, zg rxxu dg irmudn n uɣrbaz, dg ijjt n tussna n urẓam d usmlqi akd iwdan nnḍni. xmi ttmlqiɣ akd inlmadn n tinmal n Ṭanja, am usggwas i iɛdan am wanita, ttɣimiɣ s uqmmum irẓm xf lfraḥt i sskanen akd urmud-a. xminni ẓrrɣ min rcmn asggwas-a xf iɣnnijn i sn-sskkn imddukal-nnsn ikatalanen, ttwariɣ digsn nitnin zmmrn ad ṣnnɛn min xsn, waxxa d imẓẓyanen ɛawd ur ɣursn kra ingawan ṣbḥn. niɣ ami sḥssɣ iɣnnijn s tkatalant, waxxa ur fhhmn walu tutlayt-a, rẓẓmɣ aqmmum digsn: xf tizmmrt i ɣursn maḥnd ad ggn aṭṭas n tmslayin, d tizmmrt-nnsn maḥnd ad xdmn timslayin timaynutin. ttaciɣ tiḥnjirin d iḥnjirn ssnen ad ggn aṭṭas n tmslayin d timqqranin; manaya nzmmr ad t-nttwara mara nccin d yat n lḥajt ur tlli d tamagnut, mala zmmrn ad d-ssufɣn min ɣursn. ɛawd frrḥɣ aṭṭas mala ttwaliɣ ccan dg iɣmbab-nnsn, acku ɣursn imddukal brra i tmurt, imddukal iwrubbin zg yat n tussna ur tlli am tnni-nnsn, ssawaln ils wḥd-s, ɣursn ismawn wḥd-sn, maca mara nitnin issmuna-tn yan usitm i zg ad ssnen ktar xf innḍni, ad ggn tiratsatin d ubddl akidsn dg waṭṭas n isntaln. kra n imslmadn i crkn dg usnfar ɛawdn-ay aqqa ur t-ixḍrn maḥnd ad xdmn dg uslhu n iḥnjirn, maca ixḍrn-t i tkrzt dg usgmi n inlmadn. Xf mana-ya tettwafrn yat n trbiḥt d tamẓẓyant n inlmadn i ɣursn imnnuɣn dg tmzgida maḥnd ad kidsn crkn ula d nitnin dg urmud. lɛjb ira imqqur aṭṭas ɛawd d aṣbḥan acku ur qqimn mamk tuɣa llan, bddln aṭṭas, bdan ttawḍn-d zik ɛawd qqrn ḥsn zg ussan i iɛdun. xf mana-ya waha nzmmr ad nini ngga min nrzzu, mamk fhmɣ, maḥnd ad nṭṭf dh usnfar-a, i maymmi ur tn-nttiwi ɣr tinmal nnḍni n snat n tmura. din yan n usitm illa ɣr bahra n iwdan dg Ṭanja, inlmadn, imslmadn d izllifn n twacunt, rzzun ad ili inlmadn ttnbgiwn jrsn. ad d-yawḍ yan wass inlmadn n Ṭanja ad ssqbln imddukal-nnsn n Barsiluna, d inni n Barsiluna imdukkal-nnsn n Ṭanja? Abdelhak Aoufi Amlil n tinmal n Ṭanja FSC Ibn Batuta

El món s’ha convertit, de fet, en un poble petit Aquest és el segon any consecutiu que un grup de centres educatius de Tànger participa en el projecte català que s’anomena «Junts», basat en l’intercanvi, entre alumnes d’escoles de les ciutats de Tànger i Barcelona, d’activitats culturals i educatives del folklore d’ambdós països: el Marroc i Catalunya. El curs passat es va fer l’intercanvi de contes populars, i aquest curs el tema triat han estat les cançons populars. Es va demanar als alumnes que llegissin i memoritzessin la cançó enviada pels seus companys de Barcelona i que després la cantessin en la llengua original i la il•lustressin, i a Barcelona han fet el mateix amb les cançons marroquines. No hem d’oblidar que el món s’ha convertit, de fet, en un poble petit, que consta de nombroses comunitats, amb diverses cultures i llengües diferents, però n’han desaparegut les fronteres i ja no es necessiten visats per connectar-se. Avui dia totes les persones estem empeses a conèixer-nos les unes a les altres, a entendre’ns i a ajudar-nos. Aquest és un dels objectius pels quals es va crear el projecte «Junts», patrocinat per un grup d’entitats i d’institucions socials de Barcelona, entre elles l’Associació Sociocultural Ibn Batuta. Per tal d’aconseguir aquest noble objectiu, el projecte s’ha basat en alumnes de primària i secundària, perquè aquests estudiants són les dones i els homes del demà, ja que seran els creadors del futur dels seus països. Per això s’han d’educar, ja des d’ara, amb les activitats escolars, en una cultura d’obertura i comunicació amb els altres.

Quan em trobo amb els estudiants (em refereixo, naturalment, als alumnes de les escoles de Tànger que participen en el projecte), tant el curs passat, com aquest, em sorprèn el gran entusiasme que mostren per aquesta activitat. I quan miro els dibuixos que han fet aquest any sobre les cançons enviades pels seus col•legues catalans, veig que reflecteixen creativitat, malgrat la seva curta edat i la precarietat del material. Quan els he sentit cantar les cançons en català, malgrat la seva ignorància absoluta d’aquesta llengua, m’omplo d’admiració per ells: de la imaginació creativa que tenen i de la seva capacitat per innovar. M’adono que les nenes i els nens tenen molt de talent, cosa que pot sorprendre molts de nosaltres, si tenen l’oportunitat d’expressar-lo. Com, també, m’omplo d’alegria quan els veig l’orgull a la cara perquè tenen amistats fora del país, amics europeus que pertanyen a una cultura diferent de la seva, que parlen un idioma que no és el seu i que tenen noms diferents dels seus, però a tots ells els uneix el mateix desig de saber més dels altres, de crear xarxes i de fer intercanvis sobre diversos temes. Alguns professors que participen en el projecte m’han explicat que l’han triat no per treballar en l’àmbit de l’entreteniment sinó, sobretot, en l’àmbit educatiu, ja que precisament s’ha escollit un petit grup d’alumnes conflictius dels centres perquè també participessin en l’activitat. La sorpresa ha estat molt gran i molt satisfactòria, ja que hi ha hagut un gran canvi en el seu comportament, puntualitat i rendiment escolar. Això per si sol ja és suficient, al meu entendre, per aferrar-se a aquest projecte, i fins i tot per generalitzar-lo a més escoles d’ambdós països. Hi ha un desig compartit per molts altres a Tànger, estudiants, professors i pares de família, que és incloure l’intercanvi de visites entre els alumnes. Arribarà el dia en què els alumnes de Tànger rebran els seus col·legues de Barcelona i viceversa? Abdelhak Aoufi Coordinador de les escoles de Tànger ASC Ibn Batuta

Aquest llibre de cançons, fruit del treball cooperatiu d’infants de dos continents, Europa i Àfrica, escrit en tres llengües, amazic, àrab i català, és un material molt útil per a les escoles. D’una banda, ens mostra unes cultures llunyanes, però cada cop més properes dins les nostres aules, i, de l’altra, constitueix un bon exemple de treball interdisciplinari portat a terme coordinadament per centres educatius, ONG i institucions.

‫إن كتاب انحكاياث هرا هى ثمسة جهىد تعاون بيه أطفال انقازتيه األوزوبيت‬ ‫ وهى‬،‫ األماشيغيت وانعسبيت وانكتالويت‬:‫ وهى مكتىب بثالث نغاث‬،‫واألفسيقيت‬ ‫ فهى يبيه نىا أن‬،‫ ومه واحيت أخسي‬.‫عبازة عه مادة مفيدة جداً نهمدازض‬ ‫ كما أوه يعتبس ومىذجا‬،‫ثقافاث متباعدة تتقازب يىما ً بعد يىو ضمه مدازسىا‬ ‫ انمىظماث‬،‫جيدا نعمم شمىني كامم أوجص بانتىسيق بيه انمساكص انتسبىيت‬ .‫انغيس انحكىميت وانمعاهد‬

Adlis-a n tḥuja, crkn dg-s iḥnjiren n tnayen n imnẓawen, Urupa d Afrika, yura s tlata n ilsan, tamaziɣt, taɛrabt d tkatalant, ad infɛ aṭṭas n tmezgidawin. Zg ijjt n jjiht, tssknanɣ tussnayin iggwjn, maca kul twala udsnt ktar di tmezgidawin-nnɣ, zi jjiht nnḍni, d ijj n umedya n lexdemt d tɣuriwin ggint–t timezgidawin timesmunin n ONG d isinagen.

Adlis-a n tpuja, crkn dg-s ipnjirn n tnayn n imnçawn, Urupa d Afrika, yura s tlata n ilsan, tamazivt, taorabt d tkatalant, ad info aïïas n tmzgidawin. Zg ijjt n jjiht, tsskn-anv tussnayin iggwjn, maca kul twala udsnt ktar di tmzgidawin-nno, zi jjitt nnäni, isskan-anv tikrza i ggint 5 n tmzgidawin jr-asnt.

Jmiɛ nressem, nttɣnnaj Jmio nrssm, nttvnnaj

.2 ‫نرسم ونغني معا‬

Altres publicacions del projecte «Junts»

)‫مطبوعات أخرى لمشروع (معا‬ Idlisn nnäni n lmcruo «Junts» Idlisn nnäni n lmcruo “Junts” Dibuixa’m un conte Talila nono

Junts dibuixem i cantem Nxa deŋ xa sigilaa niŋ nini safe ke Ensemble, dessinons et chantons Juguem plegats Nxaŋ ntuluŋ Jouons ensemble Dibuixa’m un conte 2 Rṣm-ayi ijjt n tḥajit 2 Rsm-ayi ijjt n tpajit

Dibuixa’m un conte 3 Dessinons un conte 3 Nanu nataal aw léeb 3 Dibuixa’m un conte 4 Dibújame un cuento 4 Huk willakuyta llimphiypay qhiswa simipi 4

Per a més informació del procés del projecte: Mala txsm invmisn ktar x lmcruo: Mala txsm inɣmisn ktar x lmcruɛ: http://dibuixemicantem-bcn-tng.blogspot.com/

aaaaJmiɛ nressem, nttɣnnaj Jmio nrssm, nttvnnaj

.2 ‫نرسم ونغني معا‬

l a la ral