Junts dibuixem i cantem 4 by cooperació consorci-innovació

Junts dibuixem i cantem Ensemble nous dessinons, nous chantons Da nu boloo ci nataal, boloo ci woy

Primera edició: octubre del 2012 Edita: Associació d’Amics de Diakha Madina C/ Argimon 8, 08032 Barcelona Tel.: 933 588 988 - a/e: amics.diakha.madina@gmail.com Disseny gràfic: Martí Riu Impressió: Gràfiques 92 SA, Rubí D.L.:

Junts dibuixem i cantem Les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Seck, Els Pins, Escola del Mar, Heura, Torrent de Can Carabassa i Turó Blau i l’institut Josep Pla us presentem la part més visible del treball de cooperació i intercanvi en el qual junts, cantant i dibuixant, tant hem après. Esperem que us agradi i que us convidi a pensar, cantar i somriure.

Ensemble nous dessinons, nous chantons Les écoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Seck, Els Pins, Escola del Mar, Heura, Torrent de Can Carabassa i Turó Blau et le lycée Josep Pla vous présentent la partie la plus visible du travail de coopération et d’échange avec laquelle, en chantant et en dessinant, nous avons tant appris ensemble. Nous souhaitons que cela vous plaise et vous incite à penser, à chanter et à sourire.

Da nu boloo ci nataal, boloo ci woy Lekkol yi Alpha Mamadou Sadio Bâ, Bakary Seck, Els Pins, Escola del Mar, Heura, Torrent de Can Carabassa, Turó Blau ak liise yi Josep Pla ño leen di baaxe pàcc bi gën fës ci liggeey yu diiso bi ak weclante xalaat yi tax ñu jangee lu bari ci biir woy ak natal yi ñuy def. Ñu ngiy ñaan yalla ligeey bi neex leen ba ngeen gën a sawar ci ay xalaat, woy ak reetaan. 5

Junts dibuixem, escrivim, contem, cantem, juguem... ...i dibuixant i cantant ens mirem, ens escoltem, ens coneixem. El projecte «Junts» va començar com un intercanvi de cartes, dibuixos, idees... entre escoles de Barcelona i Kédougou, fruit del desig d’obrir-se al món i conèixer realitats diferents. A poc a poc ha anat creixent i actualment es desenvolupa a vint-i-sis centres de quatre ciutats: Barcelona, Kédougou, Tànger i Quito. A partir de la posada en comú de contes, cançons o jocs, mestres i alumnes de dues ciutats ben allunyades socialment i geogràficament porten a terme, al llarg de tot un curs, un ric treball interdisciplinari que s’acaba concretant en l’edició d’un llibre. El que teniu a les mans és el cinquè que s’ha editat a partir de la relació entre les escoles de Barcelona i Kédougou i s’hi presenten cançons catalanes i senegaleses en tres llengües: català, francès i wòlof. Els nens i nenes dels centres de Barcelona dibuixen i canten les cançons senegaleses i els de Kédougou, les catalanes. En llibres anteriors la llengua africana era el mandinga. Ens adonem així de la pluralitat de llengües al món, de la diversitat lingüística del Senegal i de la convivència entre llengües en un mateix territori, tan diferent com es dóna a casa nostra. Aquest diàleg entre cultures implica un treball cooperatiu que, utilitzant tant el llenguatge verbal com el musical

i el plàstic, ha permès recollir les diverses sensibilitats i maneres d’expressar-se dels nostres alumnes i alhora ha facilitat la comunicació entre dos països que no tenen cap llengua comuna. Ha estat un treball ple de preguntes, sorpreses i descobriments que ha desvetllat l’interès per l’altre i ha apropat nens, nenes i mestres de tots dos països. Amb aquest llibre es compleix un altre dels objectius del projecte: generar cooperativament un material que serveixi per enriquir el treball intercultural als centres educatius. Gràcies a la col·laboració de diverses institucions, hem pogut enviar llibres a molts centres educatius de Catalunya en què hi ha alumnes les famílies dels quals provenen del Senegal i que parlen wòlof o mandinga. La presència i l’ús d’aquests llibres a les aules on hi ha nens o nenes senegalesos és una manera de promoure el reconeixement de la seva cultura. També s’envien cada any mil exemplars del llibre a les escoles de Kédougou, un material que va configurant les seves biblioteques i que els és, a més, molt valuós a l’hora de treballar en les seves llengües maternes. Amb el CD que acompanya aquest llibre podreu escoltar els nens i nenes catalans cantant cançons senegaleses i els senegalesos cantant algunes de les nostres cançons. Ha estat un treball de col·laboració entre les escoles i l’Associació Amics de Diakha Madina.

Ensemble nous dessinons, nous chantons… …et en dessinant et en chantant nous nous regardons, nous nous écoutons, nous nous connaissons. Le projet «Junts» (‘Ensemble’) a commencé comme un échange de lettres, de dessins, d’idées…entre des écoles de Barcelone et de Kédougou, résultat du désir de s’ouvrir au monde et de connaître des réalités différentes. Petit à petit il est devenu plus grand et à présent il se développe dans vingt-six centres de quatre villes : Barcelone, Kédougou, Tanger et Quito. À partir de la mise en commun de contes, de chansons ou de jeux, instituteurs et élèves de deux villes fort éloignées socialement et géographiquement mènent à bien, le long d’une année scolaire, un riche travail interdisciplinaire qui se concrétise en l’édition d’un livre. Celui que vous avez aux mains est le cinquième qu’on a édité à partir des rapports entre les écoles de Barcelone et de Kédougou et on y présente des chansons catalanes et sénégalaises en trois langues : catalan, français et wolof. Les garçons et les filles des centres de Barcelone dessinent et chantent les chansons sénégalaises et ceux de Kédougou, les catalanes. Dans les livres précédents la langue africaine c’était le mandingue. Nous nous apercevons ainsi de la pluralité de langues au monde, de la diversité linguistique du Sénégal et de la vie en commun entre langues dans un même territoire, si différent de ce qui succède chez nous.

Ce dialogue entre cultures implique un travail coopératif qui, du fait d’utiliser aussi bien le langage verbal, que le musical et le plastic, a permis recueillir les différentes sensibilités et manières de s’exprimer de nos élèves et en même temps a permis la communication entre deux pays qui n’ont aucune langue en commun. Ça a été un travail avec beaucoup de questions, de surprises et de découvertes qui a réveillé l’intérêt pour les autres et a rapproché les garçons, les filles et les instituteurs de tous deux pays. Avec ce livre s’accomplit un autre des objectifs du projet : produire d’une façon coopérative un matériel qui serve à enrichir le travail interculturel aux centres éducatifs. Grâce à la collaboration de différentes institutions, on a pu envoyer des livres à beaucoup de centres éducatifs de Catalogne où il y a des élèves les familles desquels sont venues du Sénégal et qui parlent wolof ou mandingue. La présence et l’emploi de ces livres dans les classes où il y a des enfants du Sénégal est une façon de promouvoir la reconnaissance de leur culture. On envoie aussi tous les ans mille exemplaires du livre aux écoles de Kédougou, un matériel qui configure leurs bibliothèques et qui est, pour eux, en plus, précieux pour travailler dans leurs langues maternelles. Avec le CD qui est avec ce livre vous pourrez écouter les garçons et les filles catalanes qui chantent des chansons sénégalaises et les sénégalais qui chantent quelques unes de nos chansons. Ça a été un travail de collaboration entre les écoles et l’Associació Amics de Diakha Madina.

Da nu boloo ci nataal, boloo ci woy... ….te sunu boloo natal ak boloo di woy da nuy qolante, di degluwante, di xamante. Porose bi ñuy duppe «Junts» ci wecco ay letaar, ay natal ak ay xalat la doore diggante lekkool yi nekk Barsolon ak yi nekk Kedugu. li di firnde bëg a ubeeku ci kanamu aduna ba xam lu ñu xamuloon. Nadank ndank, porose bi gën a yaatu ba law ci ñaar fuk ak juróom ben gox ci Barsolon, Keedugu, Tanse ak Kito. Ba ñu doore di jotlante ay lèeb, ay woy ak ay xéeti po…jangalekat yi ak ndongo yi nekk ci ñari dëkk yu soriwante ci ada ak diiwaan ñu ngiy def bu baax liggèey bu yaatu bu gën a feeñe liggéeyum ay teere. Bi ngèen wore ci seeni yoxo moy juróomeel teere bi ñu defar gannaw ba ñu sukkandëko ci xalat yi am diggante lekool yi nekk ci Barsolon ak Keedugu te woowu nu tënk ko ci ay woy katalaq ak yu Senegaal yu ñu bind ci kaalama : katalan faranse ak wolof. Xéele yu goor yi ak yu jiigèen yi nekk barsolon da ñuy def ay natal ak ay woy ci kalama yu senegaal, yu Keedugu it am ci kalama yu katalan. Teere yi ñu def ci ganaw bi, ci kalama mandinka la ñu ko bind. Ñuy seet lu barewaayu kalama yi ci aduna bi, ci senegaal, ak nekkin ay kalama ci benni gox loolu wuute lool ak li am ci sunu réew.

Ni aada yi boloo defa lajte jappante ci sunu biir bu sukkandëko ci wax, woy ak natal. Loolo tax ndongo yi nekk ci ñaari réew wi mën a weccoo ay xalat donte bokku ñu kalama. Teere bi tax na ñu jot benneen jubluwayu porose bi mu di: boloo liggéey luy jemmale kanam kurël li jangalekaay yi. Ci dimbalu ay kër yu bari jotna nu yobbante ay teere ci kurël jangalekaay yu takku ci katalaq fo xam ne ndongo yu bari seeni waajur senegaal la ñu jogge te di làkk ci kalama wolof walla bu mandinka. Su de ñu ngiy jefëndinko teere yi ci lekkool yi nga xam ne ay doomu senegaal a ngi fofu di na leen dimbale ba du ñu reere seeni cosaan. At bu nekk di na full 1000 teere ci teere bi yobbante ko ci lekkooli Keedugu yi ñu duggal leen ci seeni dencukaay. Yooyu teere di na tax ndongo yi mën a liggèey ci seeni kalama. CD bi and ak teere bi di na nu dimbale ba ñu mën a degg woy yi xeele yu goor yi ak yu jiigèen yi nekk ci katalan woy ci kalama yi nekk ci seneegaal ak it am woy yi senegaale yi woy ci kalama yi nekk ci katalan. Liggèey bi lekkool yi ño ci lëkkalo ak l’Associació Amics de Diakha Madina.

Nou pometes té el pomer Aquesta és una cançó que es canta tot jugant: els jugadors canten la tornada i ballen lliurement per l’espai fins que el que dirigeix el joc canta el nombre de pometes: «deu», «quatre» (per exemple), i aleshores els jugadors s’han d’agrupar en «pomeres», rotllanes de deu, de quatre o del nombre que hagi dit el «capità» i cantar (i ballar): «Deu (o quatre, o set...) pometes té el pomer, de deu una, de deu una, deu pometes té el pomer, de deu una ja en caigué». I després, la tornada.

Pom yu ndaw yi ak garabu pom yi Woy la bi ñuy woy su de ñu ngiy fo: Ñiy fo da nu ko woy di ko féec be ba kiy jiite poomi woy ni pom yi ndaw yi tollu: «fuk», «ñeent» (ci misaal) su ko defe fo kat yi dajalo ni ay «garabu pom», ay fuk fuk, ñeenti ñeent, wala lim bi «njiit bi» bi wax te di woy ak (di féec) : «Fuk (wala ñeent,wala jurom ñaar...) p garab pom bi am, ci fuk yi ben, ci fuk yi ben, garabi pom bi fukki pom la am, ci fuk yi ben wod na». Su noppe doorat.

Petites pommes et pommiers C’est une Chanson qui se chante en jouant : les joueurs chantent et dansent librement par l’espace jusqu’à ce que celui qui dirige le jeu chante le nombre de petites pommes : « dix », « quatre » (par exemple) et alors les joueurs doivent se grouper en « pommiers », rondes de dix, de quatre ou du nombre que le « capitaine » a dit, et chanter (et danser) : « Dix (ou quatre, ou sept...) pommes a le pommier, des dix une, des dix une, dix pommes a le pommier, des dix une est tombée ». Et après, le refrain.

Nou pometes tĂŠ el pomer

Nou pometes té el pomer Nou pometes té el pomer, de nou una, de nou una, nou pometes té el pomer, de nou una en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa, si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer. I així amb tots els números. 16

La gata i el belitre Un belitre és una persona sense cor ni sentiments, sense escrúpols... En aquesta cançó un gos que viu a pagès explica la seva història. És una història trista ja que ell sent que ningú se l’estima. Quan es perd alguna cosa de seguida l’acusen, en canvi a la gata la deixen tranquil·la. El gos explica que quan fa fred o és de nit el deixen a fora de casa. La cançó acaba que el ca (gos) decideix marxar d’aquella casa, pensa que així tothom estarà content i faran moixaines a la gata.

Muus bu jigéen bi ak aji ki soxor ki Aji soxor ki dafa nékk ku amul yirmande te ñakk li muy rus. Ci woy gi, bénn i xàjj bu neékk ci gati gi mooy nettali ay jaar jaar am. Jaar jaar bu yirumtalu la ndax seet lu na ne ken bëggu ko. Lu reer ci saasi ñu ne moom la te muus nag ken du ko waax dara. Xaj di nettale ne su seddee ak bu lënndemme ñu baayyi ko ci biti. Woy bi jeex na bi xàjj fas yéene gënn kër gi te di yaakaar ne ñépp da nu ci bég te da nu raay muus.

La chatte et le bélître Un bélître c’est quelqu’un sans coeur ni sentiments, qui n’a pas de scrupule. Dans cette chanson, un chien qui vit dans une ferme, raconte son histoire. C’est une histoire triste parce qu’il s’aperçoit que personne ne l’aime. Quand on perd quoique ce soit, on l’accuse tout de suite, par contre on laisse tranquille la chatte. Le chien raconte que quand il fait froid ou quand il fait noir, on le laisse dehors. La chanson se termine quand le chien décide de quitter cette maison, il pense que tout le monde sera content et qu’on fera des caresses à la chatte.

La gata i el belitre

De la gata i el belitre jo us diré la que ha passat: s’ha perdut alguna cosa, no sé qui l’haurà trobat.

Som anat a la perera, som estat afortunat. Som menjat sinó una pera, i m’han ben codolejat.

Si serà el gos o bé el gat, a la nyigo, nyigo, nyigo, si serà el gos o bé el gat, aquell que l’haurà trobat.

Faci fred o plogui o nevi, al defora em fan estar, tant si és nit com si és de dia sense beure ni menjar.

Dones estareu contentes ara que el ca se n’ha anat. Atipeu-la bé la gata perquè s’engreixi aviat

Ja en respon una vellota: —Penso que haurà estat el ca, jo la gata, no l’he vista si sentida miolar.

Sense llit, sense sopar, a la nyigo, nyigo, nyigo, sense llit, sense sopar, mal ofici és ser ca.

Li donareu pa torrat, a la nyigo, nyigo, nyigo, li donareu pa torrat, d’allioli ben sucat.

La cançó del sabater Es tracta d’una cançó de treball. Es canta tres vegades. La primera, a una velocitat normal i amb una intensitat moderada. La segona, més lentament. La tercera es comença lentament i es va accelerant a poc a poc fins a fer-la molt ràpida: «Passa el fil i torna a passar el fil, estira, estira i toc, toc, toc. Passa el fil i torna a passar el fil, estira, estira i toc, toc, toc. Sabater, bon sabater, les sabates, les sabates, sabater, bon sabater, les sabates m’has de fer».

Woy yu uude Woy la bi ñu woy su de ñu ngiy liggey. Woy bu yomb a yomb la. Ñuy gi ci wax ne : «Jaalalel buum gi, jaalalel buum gi beneen yoon, xëccal, xëccal ak tok, tok, tok. Uude bi, uude bu baax bi daalyi, daall yi, uude bi, uude bu baax bi daal yi war nga leen a def». Da ñu ko woy ñétt i yoon. Ci yoon bu njëkk bi, da ñuy koy teeylu ci baat bu diggu doomu. Ci ñaarel yoon bi da ñuy koy woy ndank. Ci ñetteeli yoon bi, da nu ko tàmbalee ci yéexal ak di koy yokk ndank ndank ba mu mën a gaaw ci njexteel bi.

La chanson du cordonnier Il s’agit d’une chanson de travail. C’est une chanson très, très simple. Les paroles disent : « Passe le fil, passe le fil une autre fois, tire, tire et toc, toc, toc. Cordonnier, bon cordonnier les souliers, les souliers, cordonnier, bon cordonnier les souliers tu dois faire ». On la chante trois fois. La première, à une vitesse normale et une intensité modérée. La deuxième, plus lentement. La troisième, on la commence lentement et on accélère petit à petit pour arriver à la finir très vite.

La cançó del sabater

Passa el fil i torna a passar el fil, estira, estira i top, top, top. 22

Passa el fil i torna a passar el fil, estira, estira i top, top, top.

Sabater bon sabater les sabates, les sabates. Sabater bon sabater les sabates m’has de fer.

La calma de la mar El protagonista de la cançó recorda els consells que li donava el seu pare quan era petit. L’avisava dels perills que porta fiar-se de la calma. Aquesta calma no es refereix només al mar, sinó a les situacions de la vida. Ara que és un home gran reconeix que ha estat valent per encarar-se a les coses difícils i complicades. Pot ser bo escoltar els consells dels altres.

Dalum géej Ki fent woy gi moyy fattaleku digle yi ko baayam doon digal ba mu nékkee xale. Baayam daf ko doon wax mu moytu géej gu dal. Mu ngi doon juñju ci wax gi liy xéw ci aduna gi. Bi doom bi màggee seetlu na ne jambaar la ndax jankuwante na ak jafe jafe yu bari. Bon baax na ñuy jàpp li ñu ñeneen di digal.

La calme de la mer Le protagoniste de cette chanson se souvient des conseils que son père lui donnait quand il était un petit garçon. Il l’avertissait de se méfier du calme de la mer. Il parle du calme de la mer comme une métaphore de quelques situations de la vie. Maintenant, il est déjà un homme et il s’aperçoit qu’il a été courageux parce qu’il a su faire face à des situations difficiles et complexes. Il est certainement bon écouter les conseils des autres.

La calma de la mar

Quan jo tenia pocs anys el pare em duia a la barca i em deia: —Quan siguis gran

no et fiïs mai de la calma—. Bufa ventet de garbí, vent en popa i mar bonança!

Anirem cap a llevant fins a la ratlla de França. Ai de l’amor!

—Ai, fill meu, quan siguis gran no et fiïs mai de la calma, que després ve un temporal a l’hora més impensada—. Bufa, ventet de garbí, poca vela i ben tarada! Amb el tercerol del mig dins de Roses fondejàvem. Ai de l’amor!

La mar semblava un mirall; la lluna plata semblava: —Això serà el temporal d’una nineta encantada—. Quan serem endins la mar hissarem ben prest la vela. El vent ens la inflarà i ens durà llest cap a terra. Ai de l’amor!

He estat un home valent i no he girat mai la cara; quan he sentit a la pell l’urpa de la turbonada. Bufa, mestral, bufa fort! Omple’ns aviat la vela, que ens n’anirem cap a port a consolar nostra pena. Ai de l’amor!

El poll i la puça Aquesta cançó explica que el poll i la puça es volen casar, però es pregunten com ho podran fer si no tenen res. Cada animal es va oferint per portar alguna cosa: el pa, el vi, la carn, la música… Finalment el casament és possible i tots els amics ho celebren.

Teeñ ak mat Woy bi day xamle ne téeñ da no bëg a séey te di jaaxle lool ci ni nu mën a séeye su de amu ñu buru. Bi loolu ame rab bu nekk fas yeene yóobu dara : buru, yàpp, sangara, woy…. Ci mujjànteel bi téeñ ak mat séey na nu ba xarit yi yëp béeg ci loolu.

Le pou et la puce Cette chanson explique que le pou et la puce veulent se marier mais ils se demandent comment ils vont se marier s’ils n’ont pas de pain. Alors chaque animal offre de porter quelque chose : le pain, la viande, le vin, la musique… À la fin le pou et la puce peuvent déjà se marier et tous les amis le célèbrent joyeux.

El poll i la puça

El poll i la puça es volen casar. Com ens casarem, si no tenim pa? Respon la formiga des del formiguer: —Avant, avant les noces, de pa jo en duré!

De carn ja en tenim, però qui tocarà? Ja en respon el grill que és bon sonador: —Avant, avant les noces que tocaré jo!

De pa ja en tenim; vi, com ho farem? Respon el mosquit del fons del celler: —Avant, avant les noces, de vi jo en duré!

Músic ja en tenim, però qui ballarà? Respon el gripau que és bon ballador: —Avant, avant les noces que ballaré jo!

De vi ja en tenim; carn com ho farem? Respon la guineu des del galliner: —Avant, avant les noces de carn jo en duré!

Ballador en tenim, però amb qui ballarà? Respon la rateta de dins del graner: —Lligueu-me bé els gatets, que jo ballaré!

L’hora dels adéus «L’hora dels adéus» és un cant de comiat. És una cançó d’origen escocès, però fa temps que s’ensenya i canta en català per dir «a reveure» als amics quan s’acaben algunes activitats. A Catalunya hi ha una petita adaptació en una estrofa on es reivindica la nostra catalanitat. Aquesta cançó es canta en rotllana i cada persona, amb els braços creuats, dóna les mans a qui té a cada costat.

Waxtu taagatoo «Waxtu taagatoo» wooyu taagato la. Bi woy su de Eekos la cosaanoo, yàgg na ko woy ci Katalan ngir taagatoo ak sunu amdi jamm yi ba ñu noppe ay liggéey. Ci Katalooñ da nu ci fent béenn i woy buy naan ñun ay katalan la nu.

L’heure des adieux «L’heure des adieux» est un chant d’adieu. Bien que ce soit une chanson d’origine écossaise, il y a bien longtemps que cette chanson est enseignée et chantée en catalan pour dire au revoir aux proches quand on finit certaines activités. En Catalogne on a fait une petite adaptation avec une strophe qui dit que nous sommes catalans.

L’hora dels adéus

És l’hora dels adéus i ens hem de dir: adéu siau, germans, dem-nos les mans, senyal d’amor, senyal de pau.

No és un adéu per sempre és sols un adéu per un instant; el cercle refarem i fins potser serà més gran.

El nostre comiat diu a reveure, si a Déu plau! I ens estrenyem ben fort mentre diem: adéu siau.

La llei que ens agermana ens fa més forts i ens fa més grans, si ens fa més bons minyons també ens fa ser més bons germans. 31

Tadjabone Aquesta cançó es canta a la festa de Tadjabone, que se celebra a la fi de l’any musulmà, cada any, un mes després de la festa de Tabaski o festa del xai. A la nit, les noies es vesteixen de nois i els nois, de noia, i un àngel baixa del cel a buscar els que moriran durant el nou any. És el moment de tocar els petits tam-tams i de demanar caritat a les cases, on tothom prepara un cuscús per a l’ocasió.

Tadjabone Cette chanson est chantée à la fête de Tadjabone qui se célèbre à la fin de l’an musulman, tous les ans, un mois après la fête de Tabaski ou fête de l’agneau. La nuit, les jeunes filles s’habillent en garçon et les garçons en fille et un ange descend du ciel chercher ceux qui mourront pendant la nouvelle année. C’est le moment de jouer les petits tam-tams et de demander la charité aux maisons où tout le monde prépare un couscous pour l’occasion.

Tadjabone. Tadjabone. Sama tadje bi. Abdou diambar. Niari malaykara. Bi thi kaw. BITHI souf.

Danou thi kaw roukh. Mouné yaay dji dakham diouli ga. Mouné ko déédét. Mouné baay bi dakham diouli ga mouné ko déédét. Défon naniou ko daw féké déwen déniouy bakhantal. Yaay dji yalnaga lal kababi. Baay bi yalnaga lal kababi. 33

Tadjabone

Diame Aquesta cançó explica que la pau té la funció de rebutjar la violència i calmar els esperits obstinats. Que la pau ens implica a tots i a cadascú de nosaltres.

Diame Cette chanson raconte que la paix a la fonction de refuser la violence et d’apaiser les esprits obstinés. Que la paix nous implique tous et chacun de nous.

Diame

Diame dina ame beusse bou nekh. Diame dina ame beusse bou nekh. Diame moye di mane. Moye di yewou. Moye di nioune. Te diame moye kou nekh si nioune. Te diame moye kou nekh si nioune. 38

Barça Aquesta cançó parla de l’interès per la recerca del saber. Els nens de Kédougou li han posat el nom de «Barça», però diuen que li podríem posar qualsevol nom de país. Nafadji és una població. I algú que ve de Barça es dirigeix als nens de Nafadji: —Escolteu-me!! Vinc de Barça! Ens ha arribat una piragua plena de moltes coses per aprendre i l’hem d’aprofitar. Aprofitem-la bé i aprenguem tot el que puguem.

Barça Cette chanson parle de l’intérêt pour la recherche du savoir. Les enfants de Kédougou lui ont donné le nom de « Barça », mais ils disent qu’on pourrait lui donner n’importe quel nom de pays. Nafadji est un village. Et quelqu’un qui vient de Barça, se dirige aux enfants de Nafadji : —Écoutez- moi !! Je viens de Barça! Il nous est parvenu une pirogue pleine de beaucoup de choses pour apprendre et nous devons en profiter. Profitons-en et apprenons au maximum.

Barça

Barça la diogué ci deggloulén. Barça la diogué cp deggloulén. Gaalou djague défater Nafadji. Déégnouy naan ba mandi. Déégnouy naan ba mandi.

Foumay Aquesta cançó ens parla de la importància de la memòria, de no oblidar, quan ens fem grans, el que vam viure de petits amb els nostres pares.

Foumay Cette chanson nous parle de l’importance de la mémoire, de ne pas oublier, quand nous grandissons, ce que nous avons vécu en étant enfants avec nos parents.

Foumay

Foumay rééré. Foumay rééré. Teygamaguefattéma. Foumayrééré. Xaley rewmideggloulen. Bouléénmaggfatéyaay. Mbaguen Maguefattébay. Loolouniaawnaa. 46

Jaam Aquest és un cant a la pau, un prec perquè Al·là ens aporti pau. La pau està per sobre de totes les coses. Si tenim menjar i podem fer tot el que fem, és gràcies a la pau. Els nens, amb les mans alçades cap al cel, demanen la pau per al Senegal i per a tot el món, ja que tot el que obtindrem serà a través d’aquesta pau.

Jaam Celui-ci c’est un chant à la paix, une prière pour que Allah nous apporte la paix. La paix est au-delà de toutes les choses. Si nous avons de quoi manger et nous arrivons à faire tout ce que nous faisons, c’est grâce à la paix. Les enfants haut les mains vers le ciel, demandent la paix pour le Sénégal et pour le monde entier. Puisque tout ce qu’on obtiendra ce sera à travers de cette paix.

Bour yalla mayniou jam. Jam laniouy niane. Ndakhté jam djitou. Jam nekhna. Soo dallé lekk be sour. Mba gaa naane be mandi. 50

Boobo jamm djitou. Jam nekhna (murmures éléves refrain de la chanson). Bour yaalah mayniou jaam. Fii thi kédougou ;thi sénégal ;akh thi adduna bi yeup. Dakhté jaam thi la leup khadje.

Wadiour Aquesta can莽贸 parla del respecte que hem de tenir als pares, que ens ho han donat tot.

Wadiour Cette chanson nous parle du respect quâ&#x20AC;&#x2122;il faut avoir aux parents, qui nous ont tout donnĂŠ.

Xaleyboubakhdeyfonkwadiour. Dakhwadiourdey sonnet hi dom. Guissal ma yaay boy noumoudeffthi yow. Mooyfoot ;moynakh ;moynaanpal. Diinakofonksama birr xool. Yaalahnaakoyalah arr. 53

Organització del projecte Organisation du projet

Associació d’Amics de Diakha Madina Consorci d’Educació de Barcelona Coordinació del projecte Coordination du projet

Àfrica Guerrero Associació d’Amics de Diakha Madina Lluís Vallvé Consorci d’Educació de Barcelona Coordinació de les escoles Coordination des écoles

Kadidia Diallo, dels centres de Kédougou Magalí Serra, dels centres de Barcelona Traduccions i revisió lingüística Traductions et révision linguistique

Català i ajudant d’edició: Violeta Roca Francès: M. Rosa Mateu Wòlof: Tu Personal Assistant Disseny i composició Dessin et composition

Martí Riu

Textos dibuixos i gravacions

Textes, dessins et enregistrements

«Nou pometes té el pomer»

Track 1 Veus: Grup instrumental: Arranjaments: Direcció:

Alumnes de l’Escola Heura Alumnes de l’EMM Sant Andreu Albert Rodríguez Edurne Vila i Silvia Buil

Track 2 Veus i dibuixos:

Alumnes de l’École Thierno Salif Sidibe

«La gata i el belitre»

Track 3 Veus: Grup instrumental: Arranjaments: Direcció:

Alumnes de l’Escola Turó Blau Alumnes de l’EMM Sant Andreu Francesc Ballart Edurne Vila i Elisenda Martí

Track 4 Veus i dibuixos:

Alumnes de l’École Mamadou Mar Nafadji

«La cançó del sabater»

Track 5 Veus: Grup instrumental: Arranjaments: Direcció:

Alumnes de l’Escola Els Pins Alumnes de l’EMM Sant Andreu Albert Rodríguez Edurne Vila, Cristina Pérez i Carolina Garcia

Track 6 Veus i dibuixos:

Alumnes de l’École Bakary Dansokho Kédougou

«La calma del mar»

Track 7 Veus: Grup instrumental: Arranjaments: Direcció:

Alumnes de l’Escola Torrent de Can Carabassa Alumnes de l’EMM Sant Andreu Albert Rodríguez Edurne Vila i Mireia Lleó

Track 8 Veus i dibuixos:

Alumnes de l’École Manga Dian Pathé Traoré

«El poll i la puça»

Track 9 Veus: Grup instrumental: Arranjaments: Direcció:

Alumnes de l’Escola del Mar Alumnes de l’EMM Sant Andreu Francesc Ballart Edurne Vila

Track 10 Veu: Direcció:

Alumne de l’Escola del Mar Gemma Andreu

Track 11 Veus i dibuixos:

Alumnes de l’École Maternelle Municipale de Kédougou

«L’hora dels adéus»

Track 12 Veus: Grup instrumental: Arranjaments: Direcció:

Alumnes de l’Institut Josep Pla Alumnes de l’EMM Sant Andreu Francesc Ballart Edurne Vila, Joan Gil Bardagí i Araceli Viñes

Track 13 Veus i dibuixos:

Alumnes de l’École Thierno Salif Sidibe

«Tadjabone»

Track 14 Veus:

Alumnes de l’École Alpha Mamadou Sadiou Bâ

Track 15 Veus i dibuixos: Grup instrumental: Arranjaments: Direcció:

Alumnes de l’Escola Heura Alumnes de l’EMM Sant Andreu Joan Torras Edurne Vila i Silvia Buil

«Diame»

Track 16 Veus:

Alumnes de l’École Manga Dian Pathé Traoré

Track 17 Veus i dibuixos: Grup instrumental: Arranjaments: Direcció:

Alumnes de l’Escola Torrent de Can Carabassa Alumnes de l’EMM Sant Andreu Joan Torras Edurne Vila i Mireia Lleó

«Barça»

Track 18 Veus:

Alumnes de l’École Mamadou Mar Nafadji

Track 19 Veus i dibuixos: Grup instrumental: Arranjaments: Direcció:

Alumnes de l’Escola Turó Blau Alumnes de l’EMM Sant Andreu Joan Torras Edurne Vila i Elisenda Martí

«Foumay»

Track 20 Veus:

Alumnes de l’École Maternelle Municipale de Kédougou

Track 21 Dibuixos: Arranjaments midi:

Alumnes de l’Escola del Mar Joan Torras

«Jaam»

Track 22 Veus:

Alumnes de l’École Thierno Salif Sidibe

Track 23 Veus i dibuixos: Grup instrumental: Arranjaments: Direcció:

Alumnes de l’Institut Josep Pla Alumnes de l’EMM Sant Andreu Joan Torras Edurne Vila i Joan Gil Bardagí

«Wadiour»

Track 24 Veus:

Alumnes de l’École Bakary Dansokho Kédougou

Track 25 Veus i dibuixos: Grup instrumental: Arranjaments: Direcció:

Alumnes de l’Escola Els Pins Alumnes de l’EMM Sant Andreu Joan Torras Edurne Vila, Cristina Pérez i Carolina Garcia

Volem fer constar el nom de totes les persones i institucions que han ajudat a fer possible tot aquest treball sumant, il·lusionades, els seus esforços: Nous tenons à remercier toutes les personnes et institutions qui nous ont aidés à réaliser ce travail et les efforts qu’ils ont fourni :

Institucions que han donat suport al projecte Institutions qui ont donné support au projet

Ajuntament de Barcelona Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau Professors que han treballat en el projecte Professeurs qui ont travaillé dans le projet

Àfrica Guerrero, Albert Rodríguez, Araceli Viñes, Carolina Garcia, Conxi Julve, Cristina Pérez, Daniel Navarro, Diana Pujol, Edurne Vila, Èlia Ibáñez, Elisenda Martí, Eulàlia Valls, Eulàlia Vivas, Francesc Ballart, Gemma Andreu, Joan Torras, Joan Ignasi Ferrer, Joan Gil, Joan Vayreda, Jordi Gallart, Josep Maria Gálvez, Juana Herrera, Juanma Canet, Maite Alcaine, Margalida Santcliment, Maria del Mar Rodríguez, Mireia Lleó, Sergi Peña, Silvia Buil, Sylvia del Amo. Alumnes que hi han participat com a instrumentistes Élèves qui ont participé comme instrumentistes

Clara Vicente, Daphne Devesa, David Pesantes, Gemma Fàbrega, Judith Marias, Laia Borrell, Laura Cugat, Núria Vinyals, Samuel González, Tatiana Escudero, Vincent Gabriel. Alumnes que hi han participat escrivint, cantant o dibuixant Élèves qui ont participé en écrivant, en chantant ou en dessinant

Aaron Garcia, Abdoul Aziz Dial, Abdoulaye Diallo, Aby Djim, Adama Camara, Adama Diallo, Adama Diallo, Adama Goulo Camara, Adama Mbayang Cissokho, Adama Sidibé, Adamahawa Diallo, Adrià Berna, Adrià Camps, Adrià Hernández, Adrià Moraleda, Adrian Guitierrez, Aida Oliveras, Aina Iserte, Aissatou Diallo, Aissatou Aya Ndiaye, Aissatou Ba, Aissatou Cissé, Aissatou Cissokho, Aissatou Dansokho, Aissatou Kanté, Aissatou Lama Diallo, Aïxa Eningo,

Alassa Neba, Alba Giménez, Alba Gordillo, Aleix Marin, Alex Manzanares, Aliou Diallo, Alseyni Diallo, Amadou Danfakha, Amadou Diouldésouare, Amadou Woury Ba, Amadou Wourybarry, Amadoudiouhé Diallo, Amanda Wadel, Ana Setién , Andrea Hernández, Andrea Muñoz, Andrea N. Flores, Andrea Pino, Andrea Uzñate, Andrès Mota, Andy Biedma, Ariadna Caldú, Ariadna Lancho, Arnau Martínez, Arthur Gonçalves, Astou Niang, Awa Sembene, Azul Ortega, Baidy Sow, Baila Danfakha, Bakary Diaby, Barry Kadiatou, Bianquinch Thiarra, Biel Escandell, Biel Lacuesta, Biel Montoliu, Binta Keita, Bintou Barry, Bocar Camara, Boubacar Diallo, Boubacar Sall, Boubacar Sidi Diallo, Bruna Martínez, Carla Cordero, Carla Cots, Carla Garris, Carla Lucía M. Guerrero, Carla Patiño, Carlota Zardoya, Celia Navarro, Cirésé Dikora, Ciro Torras, Clara Garcia, Clara Sánchez, Claudia Puig, Clàudia Sueiro, Coumba Camara, Coumba Camara, Coumba Demba, Courasall Camara, Dani Lukiyan, Daniel Blancol, Daniel López, Daniel Mas, Daniel Rodríguez, Darío González, David Ojuel, David Rosa, Diabou Diallo, Diabou Sylla, Diagne Awa, Diallo Fatou, Diallo Kadidiatou, Diallo Lamine, Dian Bailo Diallo, Diané Dansokho, Diankin Bayo, Diariatou Camara, Diego Vilamitjana, Diénaba Dansokho, Diouma Diallo, Diouma Sow, Doussou Makalou, Eduard Pascual, Eduard Vallmitjana, Elena Marco, Elena Santín, Elhadji Boukary Ba, Elhadji Younoussa Cissokho, Elhadjiarabiou Diallo, Elias Pallarés, Elisabeth Diallo, Eloi Duarte, Elvira Asimani, Emanuel Yanes, Emma González, Enrique Lòpez, Erick Fernandes, Erika Arellano, Ernest Llirinós , Eulalia Ferrer, Famoni Diallo, Fanta Dansokho, Fanta Diouf, Fanta Kanté, Fatou Ba, Fatou Barry, Fatou Bintou Diallo, Fatou Camara, Fatou Diallo, Fatoubintou Ba, Fatoumata Fofana, Fatoumata Lamarana Ba, Fatoumata Noumou Sankaré, Fode Keita, Gaia Joustra, Gerard Fuentes, German Herraiz, Gnélétoun Kara, Gorky Massuh, Goundo Sangaré, Guida Martínez, Guillem Thorson, Gullem Leg, Haby Diallo, Hadji Diallo, Hama Dyba, Harouna Ba, Harutyun Kepidyan, Hassatou Ba, Hawa Diallo, Hawa Djiba Diallo, Hawa Sidibé, Hector De La Rosa, Héctor Díaz, Hèctor Gilabert, Helena Pérez, Himar Bravo, Hugo Del Rio, Ian Arenado, Ibrahima Diallo, Ignasi Canes, Iria Beteta, Isaac Menendez, Ismaila Sylla, Ivan López, Jacob Boubane, Jaume Dolcet, Javier Pèrez, Joan Montanyès, Josue Luza , Judit Muñoz, Jukia Fernández, Júlia Puyal, Kaba Cissé, Kadé Ba, Kadiatou Camara, Kadiatou Cissé, Kadiatou Diallo, Kadiatou Sow, Kadidiatou Diallo, Keita Mamadou, Kenda Diallo, Khadim Diallo, Khadiyatou Diallo, Khady Sis, Konaté Ndèye Ndaw, Koudédia Touré, Koumbouna Diallo, Kounady Dansokho, Laia Bal, Laia Francès, Laia Vizcaino, Lamine Dicko, Lara Alomar, Lara Castillejos, Laura Martinez, Lídia Jaime, Lídia Velasco, Lluc Bonal, Luna España, Mady Dansokho, Mady Guéta Dansokho, Mah Diaguine, Maimou Naba, Maimouna Ba, Maimouna Diallo,

Malick Soumaré, Mamadian Camara, Mamadian Diallo, Mamadou Aliou Diallo, Mamadou Diallo, Mamadou Fofana, Mamadou Ka, Mame Diarraguéye, Mamefa Touseck, Mar Díaz, Mar Gonzánlez, Marc Navarro, Marcel El Mouhajir, Maria González, Maria Guinovart, Maria López, Maria Vidal, Mariama Cissé, Mariama Diakhaby, Mariama Keita, Mariama Keita, Mariama Ndiaye, Marina Carbajo, Marina Velarde, Mario Peña, Mario Torres, Marta Mayordomo, Marta Romero, Martí Capdevila, Martí López, Martina Pijoan, Maryory Gonzalez, Mateu Pibernat, Maya Danfakha, Mbawoude Diebakhate, Mbayang Diallo, Mbengue Ibrahima, Melvin García, Miguel Martínez, Minna Curties, Miquel Rojo, Mirei Bas, Mízar Medrano, Mohamed El Ouahabi, Mouhamed Moctar Diallo, Moussa Danfakha, Moussa Diallo, Moustapha Badji, Nafi Fall, Naiara Becerra, Naomi Cotoi, Ndeyefily Djiba, Nelson Mandelabindia, Nerea De Pablo, Nerea González, Nerea Ruiz, Ngoné Diallo, Niogoye Thiam, Núria Ríos, Ona Cormand, Ona Yi Perarnau, Oriol Roura, Oumou Djiba Diallo, Oumou Touré, Ousmane Barry, Ousmane Diallo, Pau Durán, Pau Fernández, Pau García, Pau Homar, Pau Romà, Paula Espeja, Paula Rodriguez, Penda Diop, Pol Comas, Pol Martímez, Pol Ollès, Queralt Aparicio, Queralt Piferrer, Rai Jimènez, Raquel Lalana, Raül Merino, Raül Sánchez, Ricard Galceran, Rita Mesa, Ruben-Yago, Sadio Dansokho, Sadio Keita, Salian Dangnokho, Salimata Damba, Salimata Diouf, Salimatou Diakhaby, Saliou Ba, Sall Marie-Prosper, Salma Arcediano, Salmana Diallo, Sambali Cissokho, Samuel Hernández, Sandra Serna, Satanba Dansokho, Séne Amy, Sergi De La Asunción, Sergi Farré, Sergi Garcia, Sergi Mayor, Sergi Pèrez, Sidibé Mohamed, Sílvia Reverte, Sira Diallo, Sira Madytounkara, Sirakamissa Sidibé, Sitapha Dabo, Souaré Nabo, Souleymane Keita, Stel.La Serrano, Susana Alfonso, Tabadian Samoura, Tidiane Sagna, Tssirou Diallo, Víctor Navarro, Víctor Perekopskyy, Víctor Úbeda, Viviane Caipira, Viviane Coulibaly, Woudé Camara, Xavier Navarro, Yacine Mballo, Yaidel Cuevas, Yakharé Guirassy, Yoselyn Vizcaino. Col·laboradors Collaborateurs

Ajo-Ioba Dieme Per a més informació del procés del projecte: Pour plus d’informations sur le processus du projet :

http://juntsbcn-kdg.blogspot.com.es/ 61

Aquest llibre de cançons, fruit del treball cooperatiu d’infants de dos continents, Europa i Àfrica, escrit en tres llengües, wòlof, francès i català, és un material molt útil per a les escoles. D’una banda, ens mostra unes cultures llunyanes però cada cop més properes dins les nostres aules, i de l’altra, constitueix un bon exemple de treball interdisciplinari portat a terme coordinadament per centres educatius, ONG i institucions. Ce livre de chansons, résultat du travail de coopération des enfants de deux continents, l’Europe et l’Afrique, écrit en trois langues, wolof, français et catalan, est un matériel très utile pour les écoles. D’une part, nous montre des cultures lointaines, mais de plus en plus proches dans nos classes, et de l’autre c’est un bon exemple de travail interdisciplinaire réalisé de façon coordonnée par des centres éducatifs, ONG et institutions. Teere bi ëmb ay woy, te sosoo ci ligeey yu diiso bi lalu diggante ay xele yu Óorop ak yu Afrik, nekk na teere bu amal njëriñ lekkol yi. Ñu ngi ko bind ci ñett i kalama: wolof, faranse ak katalan. Bi teere, def ñuy xamal ay cosaan yu soriwante te lekkol yi gën leen di jeggelante; ci ñaarel fana si, ñu ngi ciy jangate ne teere bi royukaay bu raññeku la ci liggeey yu deme ni bi nga xamne ay daara, ONG ak ay kurel ño ko def te di ko sayto itam.

http://juntsbcn-kdg.blogspot.com.es/

Altres publicacions del projecte «Junts» D’autres publications du projet « Ensemble »

Dibuixa’m un conte 1 Talila nono 1 Dibuixa’m un conte 2 Rsm-ayi ijjt n tpajit 2 Rsm-ayi ijjt n tpajit

Dibuixa’m un conte 3 Dessinons un conte 3 Nanu nataal aw léeb 3

Dibuixa’m un conte 4 Dibújame un cuento 4

Huk willakuyta llimphiypay 4

Juguem plegats Nxaŋ ntuluŋ Jouons ensemble

Junts dibuixem i cantem 1 Nxa deŋ xa sigilaa niŋ nini safe ke 1 Ensemble, dessinons et chantons 1

Junts dibuixem i cantem 2 Jmiɛ nressem, nttɣnnaj 2 Jmio nrssm, nttvnnaj

Junts dibuixem i cantem 3 Juntos dibujamos y cantamos 3

Tantanakushka shuyunchik takinchikpash 3

Contes viatgers TiQssisine timsafrine

ⵜⵉⴽⵙⵙⵉⵙⵉⵏⴻ ⵜⵉⵎⵙⴰⴼⵔⵉⵏ