Mal llamp! Cantata del projecte Contes Cantats de l'Orfe贸 Gracienc de 2014-2015
Escola Patufet de Gràcia, alumnes de tercer, mestres: Maria Vallès i Laia Pantinat. Cançons 1,2,3 i 7
Escola La Farigola de Gràcia, alumnes de tercer, mestra: Rosa Dies. Cançons 4, 5 i 6
Orfeó Gracienc: Coloraines (Taronges i Liles). Direcció: Júlia Olivés, Marta Narberhaus i Paul Perera
Escola de música de l'0rfeó Gracienc Quintet de corda, director: Jordi Consegal Direcció general i composició: Poire Vallvé
Consorci d'Educació de Barcelona Centre de Recursos de Gràcia
Mal llamp!
El Jordi és un nen de tercer que no li agrada gens anar a l'escola. El dilluns és el pitjor dia perquè ha d'anar al gimnàs, ja es desperta pensant que el dia no anirà bé. Sempre s'enfada amb els seus companys i quan perd es posa de mal humor. Quan acaba la classe ningú vol estar amb ell.
La classe de gimnàs és un desastre. Al començar la classe de ping-pong una pilota li pica a l'ull i les seves emocions es converteixen en ira, ràbia i sobretot venjança! Sense pensar-ho molt desitja que tots els seus companys es converteixin en zombies i no el puguin molestar mai més!
De sobte, el cel es cobreix per un núvol negre que cada cop es fa més gran. El Jordi no es creu el que està passant. Per un segon, tot el pati s'il·lumina, un silenci ho envaeix. Res no torna a ser com era!
(soroll d’un tro) Llamps, trons, tot és fosc! Llamps, trons, quina por! El cel és infern, el pati tremola! Llum, trons, tot és foc! Llamps, trons, quina por! Un llamp cau de cop
i/al pati/ens encega. Llum, trons, tot és foc! Llamps, trons, quina por! S'espanta tothom sentint la tempesta Llum, trons, tot és foc! Llamps, trons, quina por! Amb gran tremolor el terra s'esquerda
Quan aquell raig encegador va haver passat, el noi, amb grans dificultats, va poder obrir els ulls. Quin ensurt que es va emportar!!! Tot allò que havia desitjat, s’havia fet realitat. Tot els altres nens i nenes tenien una aparença realment terrorífica. Les seves cares estaven deformades, els queia la baba, feien moviments molt estranys i, fins i tot, havien començat a fer pudor. S’havien convertit en zombis!!!
Som els zombies i som els morts vivents, sang i baba cauen per tot arreu, se'ns desprenen membres del nostre cos, deformats som tambĂŠ bruts i pudents. Ens mengem cervells de tota la gent, peguem cops molt forts contra la paret, anem coixos i ens arrosseguem, si/us parlem segur que no/ens entendreu. Ens agrada molt espantar/a la gent, som amics dels cucs i/els escarabats, ens encantta fer la guitza/als demĂŠs, no/ens molesteu que sinĂł/us menjarem.
Aquell nen espantat va començar a sentir-se molt malament. No sabia com havia aconseguit convertir a tots els seus companys en zombis; l’únic que tenia clar, era que no li agradava aquesta nova situació. Ara es sentia sol, trist i enyorat d’aquells companys que abans el feien enfadar. Tan de bo pogués tornar enrere!!!
Un cop va tenir clar que tot sol no era feliç, va decidir buscar solucions, però com que no se’n sortia va córrer a demanar ajuda. Cada persona que trobava per l’escola li proposava un remei diferent per al seu problema. El van ajudar des dels més petits fins als més grans, però... Aconseguiria arreglar-ho?
De cop i volta el nen li va semblar escolar la veu de la seva mare, però ell no entenia res. Què hi feia la seva mare a l’escola? Poc a poc va obrir un ull, després l’altre i quan va estar prou despert, va aconseguir entendre el que deia la mare: -Vinga desperta! Avui és dilluns i has d’anar a l’escola!!! Va respirar profundament i amb gran descans va descobrir que tot havia estat un malson. De sobte li van venir moltes ganes d’anar a l’escola i, fins i tot, voldria jugar a ping-pong. Estava convençut que no s’enfadaria!