SENSE INDEPENDÈNCIA NO HI HA JUSTÍCIA FISCAL

El partit celebra una jornada de fiscalitat per parlar dels grans reptes econòmics que té Catalunya avui: dèficit fiscal, finançament autonòmic i finançament municipal

Més de 20.000 milions d'euros de dèficit fiscal

Segons dades de la Generalitat del 2019, el dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic de l’Estat espanyol és de 20.196 M€, que representa un 8,5% del PIB. És a dir, cada dia marxen 55,3 M€ de Catalunya a Espanya. Catalunya aporta el 19,6% del total d’ingressos del sector públic de l’Estat i rep només el 13,4% de la despesa total.

Aquests 20.196 M€ suposen uns 2.600 € per cada català. Després de fer la declaració de la renda, una família de quatre aporta cada any 10.400 € de més pels quals no en rep res mai a canvi.

Si Catalunya disposés dels diners que marxen pel dèficit fiscal tindria un pressupost de 60.000 M€ (actualment és de 40.000 M€).

A més, sense dèficit fiscal, al cap de 10 anys el PIB de Catalunya pujaria de forma estructural entre un 14% i un 15%. I al cap de 20 anys l’impacte seria entre el 19% i el 20%. En aquest escenari, seria un dels països més rics d’Europa. El salari mínim interprofessional podria ser com a la majoria de països d’Europa, entre 1.400 i 1.500 €.

Segons les darrers dades del 2021, dels pressupostos espanyols només s’ha executat el 35% del que estava pressupostat a Catalunya. A Madrid, en canvi, ha estat un 184%. En matèria d'infraestructures, només s’ha executat el 24% previst en els darrers deu anys. A Madrid, el 153%.

Junts per Catalunya ha celebrat aquest divendres una jornada de fiscalitat per parlar dels grans reptes econòmics que té Catalunya avui: dèficit fiscal, finançament autonòmic i finançament municipal.

Presidenta Borràs:

Al llarg del matí, a través de diferents veus, s’ha reflexionat sobre el paper que representa el dèficit econòmic per a Catalunya i com això afecta a nivell autonòmic i municipal.

La presidenta Laura Borràs ha destacat com afecta negativament a Catalunya aquest dèficit: “el pitjor impost i més sagnat que paguem els catalans és ser dependents. Cada tren que arriba tard, cada centre de salut al límit, l’escola, els circuits musicals, tot està relacionat amb el dèficit fiscal”. Per això ha defensat que “la independència és un objectiu per combatre aquest marc d’insubmissió política i fiscal”.

Borràs també ha afirmat que “Catalunya mai no tindrà un pressupost bo i equilibrat entre allò que genera i allò que inverteix en el marc de l’auto- nomia espanyola. I perquè volem els millors pressupostos per al millor país possible, volem i hem de fer possible la independència”.

Per la seva part, el secretari general Jordi Turull ha defensat que “nosaltres no estem d’acord en cargolar els ciutadans amb més impostos en aquest període d’inflació”. D’altra banda, ha destacat que la independència també serveix “per tenir la capacitat de ser un Estat que serveixi més i millor als ciutadans”.

Conseller Giró:

En la cloenda, el conseller Jaume Giró ha denunciat que el dèficit fiscal és “sistèmic i endèmic, però també és deslleial” i que “si poguéssim disposar dels impstos que recaptem, la Generalitat podria invertir 2.700 € més per ciutadà cada any”. Per altra banda, Giró ha explicat que quan era conseller va demanar a la ministra d’Hisenda espanyola que publiqués les balances fiscals. En aquest sentit ha dit: “demano a ERC que ja que aprova amb tanta generositat els pressupostos espanyols, faci el favor de demanar a Sánchez que publiqui les balances fiscals. “El seu mecenatge ha de tenir compensació”.

L’acte s’ha desenvolupat en tres blocs. El primer, sobre dèficit fiscal a Catalunya i el seu impacte sobre el progrés social i econòmic. L’exdegà del col·legi d’economistes de Catalunya i membre del col·lectiu ‘Economistes pel benestar’, Joan B. Casas ha presentat la ponència sobre la matèria. A la taula rodona hi han participat la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras; el portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries, i el diputat al Parlament Joan Canadell.

En la segona part, sobre fiscalitat econòmica, la ponència ha sigut a càrrec de la Dra. Núria Bosch, catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona. En la taula rodona hi han participat el diputat i exconseller d’Empresa, Ramon Tremosa; l’exconsellera de la presidència i economista, Elsa Artadi; i el professor de la UPF i ex secretari general d’economia, Albert Carreras.

I en l’últim bloc, sobre fiscalitat municipal, el doctor Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d’Hisenda Pública de la UB, ha presentat la ponència sobre la qüestió. En la taula rodona hi han participat el senador i alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera; la regidora d’Hisenda de Girona i presidenta de la vegueria de Junts a Girona, Maria Àngels Planas; la regidora d’Hisenda de Reus, Mariluz Caballero; i el mateix Joaquim Solé Vilanova.