Turull fa una crida a“erradicar de les institucions la incompetència i el sectarisme” el 28 de maig

El secretari general Jordi Turull ha defensat des de Pinós que “el 28 de maig hem d’erradicar de les institucions la incompe tència i el sectarisme”, perquè “s’està normalitzant i instituci onalitzant la incompetència, el sectarisme i el servilisme” i ha posat d’exemple l’últim epi sodi del mal funcionament de Rodalies: “és el que passa quan Rodalies no funciona i t’espol ses responsabilitats, aquesta no és la manera de fer”.

Turull ha visitat Pinós, el centre geogràfic de Catalunya, per donar el tret de sortida a la campanya electoral per a les eleccions municipals. Turull ha destacat que Junts vol servir des de la capital del país, fins al poble més petit. “Per nosal tres és tan important la capital de Catalunya com qualsevol altre municipi, per petit que si gui. Aquí a Pinós, al centre ge ogràfic del país, s’hi ha pogut mantenir l’essència gràcies a la bona feina que s’ha fet”, ha afirmat. El secretari general ha posat en valor que la política municipal “és molt exigent” i per això Junts vol garantir po sar la millor gent al capdavant de les institucions locals.

Al secretari general l’han acompanyat el responsable de política municipal, David Saldoni; l’alcalde i candidat de Pinós, Xavier Vilalta; l’al caldessa i candidata de l’Albi,

Anna Feliu; la candidata de Solsona, Elis Culell; l’alcalde i candidat de Riner, Joan Solà; l’alcalde i alcaldable de La Molsosa, Marià Torra; l’alcalde i alcaldable de Navès, Josep Maria Casafont; l’alcaldessa i alcaldable de Castellar de la Ribera, Claustre Sunyer; l’alcal

CONGRÉS PARLAMENT les administracions espanyoles i europees. de de Penelles i president de la vegueria de Terres de Lleida, Eloi Bergós; l’alcalde i alcalda ble de Biosca, Josep Puig; l’al caldable d’Oliana i president de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, Ricard Pérez; i l’alcal dable de Cardona, Josep Fc Bonfil Pujol.

El president del grup parla mentari, Albert Batet, ha anun ciat que Junts per Catalunya ha presentat més de 150 inici atives parlamentàries davant la mala gestió generalitzada del Govern, una ineficiència que cada cop va a més, en més con selleries i sobre més qüestions. En aquest sentit, ha assegurat que “les eleccions municipals han de ser una amonestació a la deriva del Govern del presi dent Aragonès, a la incompe tència en la gestió, en la nego ciació i a la dependència amb l’Estat espanyol i el PSOE”.

La primera de les iniciatives presentades fa referència a l’acord que el Govern va subs criure durant l’última reunió de la taula de diàleg, el 27 de juliol de l’any passat, per tal que “el Govern espanyol sol·liciti a la presidència del Parlament Eu ropeu que consideri el català com a llengua d’ús al ple”. “Des de Junts, volem saber quin és el contingut de la proposta en viada a la Mesa del Parlament Europeu, tant la sol·licitud que se li va fer, com la proposta perquè aquesta sol·licitud fos viable tècnicament i finance rament”, ha assenyalat. Així mateix, Junts també reclama informació detallada sobre el pla de treball que va presentar la consellera de Cultura el 16 de setembre, perquè tots els ciutadans de Catalunya es pu guin relacionar en català amb

Batet també ha anunciat que el grup parlamentari ha demanat noves sol·licituds de compareixença per tal de saber tot el que va passar en les pro ves d’oposicions. “Les explicaci ons de la consellera Vilagrà no van ser suficients ni transpa rents”, ha dit. Per aquest motiu, ha demanat la compareixença del gerent de l’empresa Cegos, de la secretària general de la Presidència; la secretària d’Ad ministració i Funció Pública; de l’exdirectora General de Funció Pública; i de l’exsecretari d’Ad ministració i Funció Pública. En consonància, Junts obrirà una bústia de correu electrònic per què totes aquelles persones que van patir retards, cancel· lacions d’exàmens o fins i tot, dificultats per garantir el seu anonimat, rebin suport i ajuda. Tot i les peticions de compa reixences, el president del grup parlamentari no ha descartat “una comissió d’investigació en funció de la informació que es rebi”.

Pel que fa al pèssim servei de Rodalies, Junts ha entrat més d’un centenar de pregun tes al Departament de Territori per tal de tenir tota la informa ció sobre la ineficiència del servei de Rodalies.

L’excomissari de la Policia Naci onal, José Manuel Villarejo, ha reconegut aquest dimecres, a la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, que “l’Operació Ca talunya es va fer per neutralitzar l’independentisme”. Nogueras ha intervingut en la Comissió d’Investigació amb una bateria de preguntes per poder treure el màxim d’informació sobre la trama contra l’independen tisme català. “L’objectiu de l’Operació Catalunya era clar i era disparar als principals pilars del catalanisme: el president de la Generalitat de Catalunya, el president Mas, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i fins i tot una institució històrica com el FC Barcelona”.

Nogueras ha preguntat so bre els inicis de l’operació. “Va ser a la reunió del 26 d’octubre del 2012, amb Cospedal i el seu marit, on es va donar el tret de sortida a l’Operació Catalunya? La coneixia Cospedal? L’Ope ració Catalunya estava disse nyada per la directiva d’intel·li gència?”. Villarejo ha respost a la primera pregunta dient que va ser abans, al mes de març o abril. Per aquest motiu, Nogue ras, ha preguntat si l’Operació Catalunya estava directament o indirectament relacionada amb la directiva d’intel·ligència que es va aprovar el mes de març del 2012. Villarejo ha respost afirmativament i Nogueras ha insistit en el fet de si no li semblava estrany que encara avui es mantingui la mateixa directiva d’intel·ligència amb el govern socialista.