H
i havia una vegada fa molt, molt de temps,
un rei que tenia tres ďŹ lles amb un rostre tan clar i tan transparent com l'aigua o el cristall.
Aquell rei veia que els anys passaven i que ell anava envellint. Li feia por, ja que era vidu, que el tron quedés buit després de la seva mort. Com que tampoc no gosava triar com a successora una de les tres princeses, atès que se les estimava a totes tres per igual, va decidir de convocar la gent del regne perquè fos el poble qui decidís quina d'elles mereixia ser-ho. Així doncs, va enviar missatgers fins a l'últim racó del seu regne per convocar homes i dones a les portes de palau.