DE TORNADA AL MEU ESTUDI

I la rutina s’instal·la de nou en la vida de l’artista, passejant des del cèntric estudi als centres d’oci on departir amb els amics o a la presència en l’activitat cultural de la seva ciutat o on se’l requereix per a ajudar les causes més variades. Cada dia i cada setmana es submergeix a l’interior del llenç i pegat al cavallet es dedica a crear una iconografia pròpia que li identifica amb la seva llegenda com a pintor consagrat. Al seu torn els encàrrecs de retrats d’estirp “bolumariana” l’ajuden a barrejar la realitat amb el seu univers metafòric, intercanviat amb l’emissor i el receptor en l’entrellat de l’obra.

La música de fons li acompanya al costat de les visites dels amics necessitats d’una estona de tertúlia o a les gents apuntades al llindar del taller per a visionar la seva creativitat mentre pinta i retoca amb suavitat el cromatisme impregnat en el llenç. La seva pintura sempre ha encuriosit el públic, unida als diferents formats i col·leccions que alberga en el seu estudi.

Paisatges tenyits de colors càlids i freds, dones devorant estampes de la feminitat, retrats de les seves efígies amb remarcat detall, parelles que intercanvien codis de conducta i homes virils o andrògins que rebutgen canviar. Al costat d’aquest collage d’estils, colors i formats, la ceràmica de nou encuny acabada de pintar, les carpetes de gravats per a col·leccionar les diferents temàtiques, les serigrafies amb una pinzellada o toc personal de l’artista i els bronzes escultòrics per a emmarcar el seu llegat present.

Tot un univers albergat en el seu estudi mentre de fons sona una cançó de comiat i de benvinguda a una nova era. Luis Bolumar Santamaria, artista molt volgut i de somriure perenne, rep les mostres d’afecte d’un lliurat públic que visita la seva última exposició brindant per la vida i cantant a Edith Piaf. Fins sempre!!

Non, rien de rien

Non, rien de rien, non je ne regrette de rien

Ni le bien qu’on m’a fait, ni le mal, tout ca m’est bien egal.

Non, rien de rien, non je ne regrette de rien.

C’est paye, balaye, oublie, je me fous de passe.

Avec mes souvenirs, j’ai allume le feu, Mes chagrins, mes plaisirs, je n’ai plus besoin d’eux.

Balayes mes amours avec leurs trémolos, Balayes pour toujours, je repars a zero.

Non, rien de rien, non je ne regrette de rien, Ni le bien qu’on m’a fait, ni le mal, tout ca m’est bien egal.

Non, rien de rien, non je ne regrette de rien.

Car ma vie, car mes joies, aujourdhui, ca commence avec toi!!

No, res de res

No, res de res, no em penedeixo de res,

Ni el bé que m’han fet, ni el malament, tot per al meu és igual.

No, res de res, no em penedeixo de res, Aquesta pagat, escombratge, oblidat, ja va passar.

Amb els meus records, jo il·lumino al foc

Els meus records, els meus plaers, no tinc necessitat d’ells.

Escombrat els meus amors amb els seus tremolors, Escombrats tots els dies, jo torno a començar de zero.

No, res de res, no em penedeixo de res,

Ni el bé que m’han fet, ni el malament, tot per al meu és igual.

No, res de res, no em penedeixo de res.

Per la meva vida, per les meves alegries, hui això comença amb tu!