Programació de química a 1r de Batxillerat by Esteve Moré Torras

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE QUÍMICA DE 1r DE BATXILLERAT

Esteve Moré Torras NIF: 40323839 D Cos: Professors d’ensenyament secundari Especialitat: Física i Química - juny 2011 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

1.- ÍNDEX

1.- Índex .........................................................................................................................1 2.- Introducció .............................................................................................................3 2.1.- Característiques del centre i de l’alumnat .......................................4 2.2.- Perquè química de primer de batxillerat? .......................................5 3.- Competències .........................................................................................................6 3.1.- Contribució de la matèria a les CG del batxillerat .........................8 4.- Objectius ..............................................................................................................10 5.- Continguts .............................................................................................................12 5.1.- Connexió amb altres matèries ...........................................................18 6.- Metodologia .........................................................................................................20 6.1.- Activitats ...............................................................................................20 6.2.- Activitats complementàries .............................................................21 6.3.- Atenció a la diversitat .......................................................................22 7.- Avaluació ...............................................................................................................24 7.1.- Criteris d’avaluació ..............................................................................26 8.- Temporització .....................................................................................................29 9.- Aspectes organitzatius .....................................................................................30 9.1.- Equipament ............................................................................................30 9.2.- Gestió del laboratori ..........................................................................31 9.3.- Organització a l’aula i al laboratori .................................................32 9.4.- Organització de les sortides ............................................................33 9.5.- Espais .....................................................................................................33

-1-

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

10.- Unitats didàctiques ..........................................................................................34 Som-hi ! ...........................................................................................................35 UD1: Anem al laboratori ..............................................................................36 UD2: Estructura atòmica ............................................................................38 UD3: Taula periòdica ....................................................................................41 UD4: Formulació inorgànica ........................................................................43 Sessió extraordinària I ...............................................................................44 UD5: Enllaç químic ........................................................................................45 UD6: El mol. Estats de la matèria .............................................................48 UD7: Mescles i dissolucions .......................................................................50 Sessió extraordinària II .............................................................................51 UD8: Reaccions químiques ...........................................................................52 UD9: La química del carboni .......................................................................55 UD10: Itinerari geoquímic ..........................................................................57 Comiat ..............................................................................................................57 11.- Quadre resum ....................................................................................................58 12.- Bibliografia .........................................................................................................59 13.- Annexos Annex 1: Quadern de formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica. Annex 2: Quadern de pràctiques. Annex 3: Itinerari geoquímic. Annex 4: Altres coses:

4.1.- Fulls de presentació de la matèria. 4.2.- Full de recomanacions per l’estiu. 4.3.- Full per l’inventari i el material malmès. 4.4.- El joc de la taula periòdica. 4.5.- Textos 4.6.- Fitxa diversitat. 4.7.- Avaluació final de curs.

-2-

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

2.- INTRODUCCIÓ.

En aquest document exposo la programació didàctica de la matèria de Química de 1r de Batxillerat, d’acord amb allò que estableix la Resolució

ENS/607/2011, de 25 de febrer, de convocatòria de concurs oposició per a l’ingrés i accés a la funció pública docent publicada en el DOGC Núm. 5833 el dia 9 de març de 2011. Una programació s’ha d’entendre com l’explicitació de les intencions educatives i del pla d’actuació o intervenció d’un equip docent durant un període temporal determinat. És, per tant, una eina al servei del professorat, ja que l’ajuda a anticipar i concretar què ha de fer a l’aula i com ho ha de fer, i també és un mitjà de comunicació professional ja que permet fer el seguiment de les actuacions previstes i esdevé una eina útil perquè els equips de professorat reflexionin sobre la seva tasca educativa i sobre la progressió dels aprenentatges de l’alumnat.

Disposar de

programacions facilita que qualsevol docent pugui analitzar, aplicar i millorar, si s’escau, les tasques educatives que s’hi expliciten. També permet garantir la continuïtat educativa quan es donen canvis en l’equip docent. Els components de les programacions, com passa en tots els processos d’intervenció reflexiva en qualsevol altre àmbit, són els que donen resposta a les preguntes bàsiques que ens plantegem a l’hora d’afrontar una planificació rigorosa. Aquestes preguntes aplicades a l’ensenyament, són el per a què ensenyem ( competències bàsiques i objectius ), el què ensenyem ( continguts ), el quan i com ensenyem ( seqüència didàctica ) i per a què, quan i com avaluem ( criteris d’avaluació ). En conseqüència, una programació ha de constar bàsicament d’aquests components. És evident que una programació no té sentit si no es reflecteix en la intervenció a l’aula, és a dir, ha de ser útil. La utilitat es relaciona, sobretot,

-3-

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

amb la qualitat educativa dels processos que s’hi descriuen i aquests poden funcionar bé un any i al següent no. Per això la proposta haurà de ser prou

flexible perquè es pugui anar adaptant a les situacions canviants i complexes que es donen a l’aula. I, finalment, es fa evident que una programació ha d’estar connectada a la llei, en aquest cas cal que segueixi el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel

qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat publicat al DOGC Núm. 5183 el 29 de juliol de 2008.

2.1.- CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE I DE L’ALUMNAT

El centre tipus proposat per a la present programació és un institut que es troba en un municipi de la perifèria de Girona amb una població d’uns 5.000 habitants. El sector econòmic que hi predomina és el secundari vinculat a la indústria ja que en el terme municipal hi ha un polígon industrial molt important, amb empreses del sector químic i del sector carni. La composició de la població, la majoria gent de tota la vida, ha variat una mica en els últims anys degut a l’arribada de famílies dels països de l’est per treballar a les indústries del polígon, sobretot a les càrnies. Aquesta nova composició de la població fa que la tipologia dels alumnes de l’institut es vegi afectada, tot i que, a nivell de batxillerat, en un grau menor. També hi ha alumnes que provenen de poblacions veïnes. La majoria pertanyen a famílies que fa molts anys que hi resideixen, amb algun cas de famílies immigrants. L’institut proposat és de grandària mitjana, amb una població aproximada de 550 alumnes i 60 professors, en el qual s’ofereixen quatre línies d’ESO i tres de batxillerat. El centre disposa de vint-i-dos aules comunes, sis aules de desdoblament, tres aules d’informàtica, tres laboratoris (un de física, un de química i un de biologia/ciències de la terra), dos tallers de tecnologia,

-4-

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

una aula de música, una biblioteca, un teatre, i un pavelló. Els diferents departaments disposen del seu despatx i també hi ha una sala de professors. El centre té un servei de reprografia, cafeteria i menjador. A l’exterior hi ha dos patis d’esbarjo i dos pistes d’esport. En els documents del PEC ( Projecte Educatiu de Centre ) l’institut es defineix com un centre plural i democràtic, aconfessional, que es proposa la promoció de la igualtat de tots els seus membres i el rebuig de qualsevol mena de discriminació. D’acord amb aquesta declaració, el centre es compromet en el foment actiu dels principis de la coeducació, l’educació en valors i la promoció efectiva de la igualtat de condicions dels alumnes. El centre es proposa com a primer objectiu la formació integral dels alumnes i la promoció d’actituds i valors universals de respecte i solidaritat vers les altres cultures, de coneixement i valoració de l’entorn natural i el llegat cultural i històric propi i aliè, i de respecte pel medi ambient.

2.2.- PERQUÈ QUÍMICA DE PRIMER DE BATXILLERAT?

Etimològicament, adolescència vol dir païment. L’adolescència està marcada per l’empremta del canvi -físic i psicològic- en un cos que no s’acaba de trobar còmode ni en l’espai infantil ni en el món dels adults. Però, l’adolescència és, alhora, el moment de l’aprenentatge i descobriment del que és l’amistat, el sexe i el món de riscos i avantatges al qual estan a punt d’entrar. Aquests fets, combinats amb la inquietud que suposa pels alumnes començar una nova etapa educativa com és la del batxillerat, fan que, per mi, sigui un repte molt emocionant el fet d’acompanyar-los en aquest moment tant important de la seva vida i contribuir en la formació en totes aquelles competències necessàries per al seu ple desenvolupament en tots els àmbits de la vida.

-5-

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

3.- COMPETÈNCIES.

Competència és la capacitat d’aplicar els coneixements i les habilitats tant procedimentals com actitudinals, de manera transversal i interactiva, en contexts i situacions que requereixin la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, el que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. Les sis competències generals del batxillerat continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l’educació obligatòria i preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors. Aquestes competències són: •

Competència comunicativa (CG1)

•

Competència en gestió i tractament de la informació (CG2)

•

Competència digital (CG3)

•

Competència en recerca (CG4)

•

Competència personal i interpersonal (CG5)

•

Competència en el coneixement i interacció amb el món (CG6)

Els currículums de les matèries expliciten les competències específiques que s’hi treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències generals. Les competències específiques de la química són, essencialment: * La indagació i experimentació en el camp de la química (CE1) que implica la capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la resposta, tot adquirint les habilitats necessàries: identificar problemes, generar qüestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions, fer prediccions a partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions científiques,

-6-

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació amb les evidències experimentals. * La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència i de la

química en particular (CE2) que implica la distinció entre ciència i altres formes de coneixement per a l’elaboració de models, i per a l’ús de mètodes empírics i d’arguments lògics per contrastar les hipòtesis i validar els models i les teories proposades. Amb aquesta metodologia els químics i les químiques s’esforcen a arribar a les millors explicacions possibles sobre el món material. Com que l’acceptació de les idees científiques depèn de l’observació i la contrastació experimental i de la coherència amb altres idees que conformen les teories acceptades, el coneixement científic és, en principi, susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidències que no encaixen en les teories vigents. És important que l’alumnat comprengui els sistemes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixement científic i, també, els processos i els contextos socials que condicionen la manera en què aquest coneixement és obtingut, comunicat, representat i defensat en la comunitat científica. Aquesta comprensió és molt important per discernir entre el que és ciència i el que no ho és, o sigui, per distingir entre ciència i pseudociència. * La competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre del món

fisicoquímic (CE3) que implica apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la química per tal d’utilitzar-los per explicar i interpretar el món fisicoquímic i, d’altra banda, aplicar el coneixement integrat dels models, procediments i valors de la química per poder comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnològics, ètics, socials i ambientals de la química, tant pel que fa a l’entorn més proper com al món i a la humanitat

seu

conjunt,

alhora

que

per

prendre

decisions

científicament fonamentades.

-7-

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

3.1.- CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES CG DEL BATXILLERAT.

Les programacions de totes les matèries han de contemplar totes les variables possibles per tal de contribuir a l’adquisició, per part de l’alumnat, de les competències generals establertes al batxillerat. Com he dit abans, aquest ha de ser el referent bàsic de l’acció educativa i, per tant, la matèria de química ha de contribuir a l’assoliment d’aquestes competències. Competència comunicativa (CG1): aprendre a comunicar ciència significa saber descriure fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los utilitzant els models científics que es construeixen en el marc escolar. A més a més, també suposa la capacitat d’interaccionar i dialogar amb altres persones. La química hi contribueix en promoure discussions sobre les evidències

experimentals,

idoneïtat

dels

models

proposats

per

interpretar els fets químics, la lectura i interpretació de textos i il·lustracions, la realització de mapes conceptuals i diagrames il·lustratius dels processos, l’explicació oral o escrita de la resolució d’un problema o de la realització d’una investigació, etc. D’altra banda, la química aporta el llenguatge simbòlic que utilitza per descriure i explicar les propietats i estructura de les substàncies i els fenòmens químics: símbols, fórmules, equacions, models moleculars, diagrames, etc. Competència en gestió i tractament de la informació i competència digital (CG2 i CG3): implica la capacitat de trobar, avaluar, seleccionar i sintetitzar informació d’una manera crítica, tenint en compte els coneixements adquirits. Des de l’àmbit de la química s’utilitzen les fonts bibliogràfiques i els recursos que hi ha a la xarxa per trobar informació, per exemple, sobre el desenvolupament històric dels conceptes químics, sobre tècniques específiques o sobre aplicacions pràctiques. D’altra banda, s’utilitzen fulls

-8-

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

de càlcul per al tractament de dades i es fan servir sistemes d’adquisició de dades a través de sensors per a la realització de treballs experimentals. Competència en recerca (CG4): la química hi contribueix aportant les capacitats que s’aprenen en la realització de treballs experimentals on cal cercar informació, fer hipòtesis, planificar la investigació, fer muntatges experimentals, realitzar i enregistrar les mesures, analitzar les dades, extreure conclusions, i avaluar i comunicar els resultats. També aporta capacitats pròpies de la competència de recerca com saber construir models explicatius dels fenòmens, fer prediccions a partir dels models, argumentar la validesa d’explicacions a la llum de les evidències experimentals i reconèixer les limitacions. Competència personal i interpersonal (CG5): aquesta competència s’assoleix donant pautes per gestionar el treball personal i el treball en grup, i afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges. També es promou la reflexió sobre les dimensions socials i ètiques de les aplicacions de la química, valorant els canvis que ha provocat en la societat l’obtenció i ús de nous productes i materials, a través de debats que impliquen saber escoltar les opinions dels altres, saber defensar i argumentar les pròpies, i saber arribar a posicions de consens. Competència en el coneixement i interacció amb el món (CG6): la química contribueix a aquesta competència ajudant els estudiants a apropiar-se d’aquells models que permeten comprendre el món material i físic que els envolta. Aquest coneixement ha de servir també per saber prendre decisions responsables sobre l’explotació i ús dels recursos naturals, el medi ambient, els hàbits de vida saludables i un futur sostenible. D’altra banda, dóna una visió de quina ha estat la contribució de la química a la societat al llarg de la història i de com el seu desenvolupament ha influït en la cultura i alhora ha estat influïda per la cultura de cada època.

-9-

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

4.- OBJECTIUS.

La matèria de química del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1.- Comprendre els conceptes, lleis, teories i models més importants de la química, així com les estratègies que s’utilitzen en la seva elaboració i contrastació experimental. 2.- Comprendre la importància de la química per abordar nombroses situacions quotidianes, i per aportar solucions a problemes com l’obtenció d’aliments, de materials, de medicaments i d’energia amb el mínim impacte en el medi ambient. 3.- Utilitzar, amb autonomia creixent, estratègies investigatives pròpies de les ciències (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, cerca d’informació, elaboració d’estratègies de resolució de problemes, disseny d’experiments, anàlisi i comunicació de resultats, etc.), per a la construcció de models químics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens que s’estudien. 4.- Reconèixer el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, en particular en la fase d’elaboració d’hipòtesis i construcció de models, analitzant i comparant hipòtesis i teories contraposades amb la finalitat de desenvolupar un pensament crític, així com valorar les aportacions que els grans debats científics han implicat per al desenvolupament de la química. 5.- Familiaritzar-se amb la terminologia fisicoquímica actual per poder utilitzar-la de manera habitual en expressar-se i comunicar-se en l’àmbit científic, i conèixer la diferència de significat de molts termes que s’usen en l’experiència diària amb un significat diferent.

- 10 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

6.- Familiaritzar-se amb l’ús de l’instrumental bàsic de química, així com conèixer algunes tècniques específiques, tenint en compte les normes de seguretat per a l’ús dels productes químics i el maneig del material i de les instal·lacions. 7.- Planificar i realitzar treballs investigatius que impliquin el disseny d’experiments i l’ús d’equips informàtics per contrastar hipòtesis o resoldre problemes teòrics i pràctics plantejats en el desenvolupament dels continguts d’aquesta matèria. 8.- Obtenir i analitzar la informació química disponible a Internet per tal de fer recerques sobre temes químics d’interès, i saber utilitzar el llenguatge i les noves tecnologies de la informació i la comunicació per poder analitzar, comunicar i debatre els temes investigats. 9.- Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la química i del paper que pot tenir en la societat actual per contribuir a la consecució d’un futur sostenible, a través de la conservació, protecció i millora del medi natural i social, i conèixer alguns dels reptes actuals a què s’enfronta la investigació química. 10.- Reconèixer la dimensió cultural de la química per a la formació integral de les persones, així com les seves repercussions en la societat i en el medi ambient,

prendre

consciència

importància

d’impulsar

desenvolupaments científics que responguin a les necessitats humanes i contribueixin a fer front als greus problemes de la humanitat. 11.- Participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i, si escau, com a futurs científics, en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals a què s’enfronta la humanitat en els quals la química pugui fer alguna aportació.

- 11 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

5.- CONTINGUTS.

Els continguts descrits són els que s’expliciten en el Decret 142/2008, de

15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat publicat al DOGC Núm. 5183 publicat el 29 de juliol de 2008. En aquesta programació incorporo una unitat didàctica anomenada “ Anem al laboratori “ per introduir l’alumnat a l’encisador món de la investigació. És la primera que es fa i pretén despertar la curiositat de l’alumnat vers una matèria de la qual, per norma general, en sap poca cosa. Per tant, caldrà afegir els continguts que s’hi treballen. També incorporo els continguts de “ La radiació, els àtoms i les molècules “ proposats a segon de batxillerat. Crec que és una bona manera de complementar tot el que cal treballar del món microscòpic i que, al no requerir de coneixements avançats d’altres matèries, proposo que es treballin a primer de batxillerat, a la unitat 2: “ Estructura atòmica “. És obvi que aquests canvis han de ser acordats unànimement per part de tots els membres del departament. Així els continguts de primer de batxillerat són:

Anem al laboratori. C1.- Seguretat i residus en un laboratori de química. Normes de treball, pictogrames de perillositat i actuacions en cas d’accidents. C2.- Material del laboratori, la balança, mètodes de calefacció i mesura de volums.

Els orígens del model atomicomolecular de la matèria. C3.- Objectius i mètodes de la química com a ciència. Caracterització dels tres nivells de la química: macroscòpic, microscòpic i representacional.

- 12 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

C4.-

Valoració de les

evidències

experimentals

que van permetre

l’establiment de la teoria atomicomolecular de la matèria. Diferenciació entre substància elemental i compost, i entre estructura molecular i estructura gegant. C5.- Introducció a la nomenclatura i formulació de les substàncies simples i dels compostos: òxids, hidrurs, hidròxids, àcids i sals. C6.- Definició de massa atòmica relativa, massa molecular relativa i massa fórmula relativa. Utilitat dels conceptes de quantitat de substància, de mol i de massa molar. Determinació experimental de la massa atòmica relativa d’un metall i estimació de la mida d’una molècula i de la constant d’Avogadro pel mètode de la pel·lícula superficial. C7.- Càlculs amb magnituds molars i amb magnituds atòmiques i moleculars. Determinació de fórmules empíriques i de la composició centesimal d’un compost. C8.- Descripció dels primers intents de classificació periòdica dels elements i establiment de la taula periòdica de Mendeleiev i del concepte de periodicitat dels elements a partir de les seves propietats.

La radiació, els àtoms i les molècules. C9.- Descripció de la interacció de les radiacions electromagnètiques amb algunes de les molècules de l’atmosfera. Relació entre l’absorció de radiació IR i l’efecte hivernacle i entre l’absorció de radiació UV i la concentració de l’ozó a l’estratosfera. C10.- Caracterització del model ondulatori de l’àtom i de la quantificació de l’energia. Concepte d’orbital. Predicció de les configuracions electròniques. Explicació de la periodicitat d’algunes propietats dels àtoms (volum atòmic, energia d’ionització, electronegativitat) en funció de la seva estructura electrònica.

- 13 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

C11.- Descripció d’alguns dels mètodes actuals emprats per l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia IR i ressonància magnètica nuclear. Fonament de l’espectroscòpia de masses. C12.- Relació entre la temperatura i l’energia cinètica mitjana de les molècules d’un gas. Interpretació de les velocitats de difusió dels gasos a partir de la seva massa molecular. Elaboració del model de gas real per explicar les desviacions respecte del comportament ideal. Caracterització del procés de liquació d’un gas.

Els gasos, líquids i solucions. C13.- Diferenciació entre fets, hipòtesis, experiments, lleis, models i teories, prenent com a exemple la teoria atomicomolecular de la matèria i la teoria cineticomolecular dels gasos. C14.- Determinació experimental de la relació pressió-volum i volum temperatura. Caracterització de les lleis experimentals dels gasos. Establiment de l’escala de temperatura absoluta. C15.- Elaboració del model cineticomolecular per explicar la pressió i les lleis experimentals dels gasos. Ús de simulacions per il·lustrar el model. Investigació experimental de la massa molecular relativa d’un gas o d’una substància volàtil, fent ús de la hipòtesi d'Avogadro. Caracterització de les propietats dels líquids: tensió superficial i pressió de vapor, i interpretació mitjançant el model cineticomolecular. C16.- Descripció dels tipus i estructura de les solucions. Caracterització de les dispersions col·loïdals. Expressió de la composició de les solucions: percentatge en massa i en volum, ppm, concentració en massa i concentració en quantitat de substància. Preparació d’una solució d’una concentració determinada.

- 14 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

C17.- Elaboració del concepte de pressió parcial i aplicació a l’explicació de la solubilitat dels gasos en líquids en contextos reals (per exemple, en les begudes carbòniques). C18.- Caracterització de les propietats col·ligatives de les solucions i interpretació mitjançant el model cineticocorpuscular. Valoració de la importància de l’osmosi en les cèl·lules, la conservació d’aliments i en les centrals dessaladores.

Un model per als àtoms. C19.- Interpretació de les experiències que van portar a l’elaboració dels primers models atòmics i al descobriment de les partícules subatòmiques. Evidenciació experimental dels isòtops a través de l’espectroscòpia de masses. Caracterització del nombre atòmic com a criteri identificatiu dels elements. C20.- Observació d’espectres atòmics d’emissió. Descripció del model ondulatori i corpuscular de la llum. Interpretació qualitativa de l’espectre atòmic d’emissió de l’hidrogen mitjançant el model atòmic de Bohr. Justificació del model atòmic de capes de Lewis. Representació de la deslocalització dels electrons mitjançant el model de núvol electrònic. C21.- Evidència experimental de l’existència de subnivells d’energia en els àtoms a partir de la variació de les successives energies d’ionització. Relació entre la distribució dels electrons per nivells i subnivells i la posició dels elements representatius en la taula periòdica.

L’enllaç entre àtoms i entre molècules i l’estructura dels materials. C22.- Investigació experimental de les propietats dels diferents sòlids (moleculars, covalents reticulars, iònics i metàl·lics). Modelització de

- 15 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

l’estructura i de l’enllaç d’aquests sòlids per explicar-ne les propietats. Caracterització de l’enllaç covalent a través del model de Lewis. C23.- Evidència experimental de les molècules polars. Interpretació de la polaritat

molècules

diatòmiques

partir

del

concepte

d’electronegativitat. Predicció de la geometria de molècules senzilles, mitjançant el model de la repulsió dels parells d’electrons de valència. Interpretació de la polaritat d’una molècula en funció de la polaritat dels seus enllaços i de la seva geometria. C24.-

Evidenciació

experimental

les

forces

intermoleculars.

Diferenciació entre forces dipol-dipol permanents i forces de dispersió. Caracterització del comportament anòmal de l’aigua i explicació a partir de l’enllaç d’hidrogen i reconeixement de la seva importància per explicar l’estructura espacial de les proteïnes. C25.- Relació entre estructura, propietats i aplicacions d’alguns materials: metalls, ceràmiques i vidres, nanotubs, cristalls líquids.

El món de la química orgànica. C26.- Valoració de la importància del petroli i dels productes que s’obtenen per l’economia actual. Relació entre les propietats físiques i químiques i l’estructura dels compostos del carboni. Ús de fórmules, models moleculars i simulacions informàtiques per a la representació de molècules orgàniques. Formulació i nomenclatura bàsica. Identificació dels diferents tipus d’isomeria. Caracterització de macromolècules naturals d’interès biològic. C27.- Caracterització de les propietats d’un bon combustible per a motors d’explosió: poder calorífic i índex d’octà. Identificació dels processos per millorar les gasolines: craqueig, isomerització i reforma. Valoració de la contaminació generada pels motors de combustió i mètodes per reduir-la. Anàlisi de les alternatives a la gasolina: els biocombustibles.

- 16 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

C28.- Caracterització dels processos de síntesi d’alguns compostos orgànics i, en particular, d’algun medicament. Descripció d’alguns mètodes emprats per identificar principis actius en un fàrmac, com ara cromatografia en capa fina.

Realització

experimental

d’una

separació

components

per

cromatografia en capa fina. Valoració de les repercussions en la societat de la indústria farmacèutica.

Les reaccions químiques. C29.- Interpretació molecular i representació d’una reacció química mitjançant una equació química. Investigació experimental de la calor i de la velocitat d’una reacció i dels factors dels quals depèn. Interpretació mitjançant

model

cineticomolecular.

Realització

càlculs

estequiomètrics en reaccions en què intervenen sòlids, líquids, gasos i solucions. Identificació del reactiu limitant. C30.- Reconeixement dels àcids i bases més comuns al laboratori i en la vida quotidiana. Caracterització i determinació experimental de les propietats dels àcids i de les bases, i interpretació mitjançant la teoria d'Arrhenius. Definició i aplicació del concepte de pH. Determinació experimental de la quantitat d’un àcid o una base que conté un producte quotidià. Caracterització i valoració dels efectes de la pluja àcida. C31.- Predicció i observació de reaccions de precipitació. Caracterització de la duresa de les aigües i aplicació de mètodes d’eliminació de la duresa per mitjà de reaccions de precipitació o resines bescanviadores d’ions. C32.-

Observació

experimental

diferents

reaccions

redox.

- 17 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

observació de la variació dels estats d’oxidació. Identificació dels oxidants i reductors més comuns. C33.- Descripció del procés d’obtenció d’algunes substàncies elementals a partir de minerals. Realització experimental d’una valoració redox per determinar la quantitat d’una espècie química present en un producte químic o un fàrmac. C34.- Relació entre propietats, estructura i aplicacions dels polímers. Caracterització

les

reaccions

polimerització

identificació

experimental dels polímers a partir de les seves propietats.

5.1.- CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES.

En aquesta programació es pretén, sempre que sigui possible, treballar de manera coordinada e interdisciplinària amb la resta de matèries que es cursen a primer de batxillerat per potenciar estratègies comunes per aprendre, centrades en el diàleg pedagògic i la construcció compartida del coneixement. Així es proposa una activitat final, anomenada “ Itinerari geoquímic” ( Annex 3 ) que combina activitats de química amb activitats de ciències de la terra i el medi ambient i biologia. També es proposen activitats d’ensenyament – aprenentatge i d’avaluació relacionades amb les àrees de llengües com la recerca d’informació per Internet en diversos idiomes, exposició oral de treballs, presentació escrita de treballs, lectura de textos científics... Es proposen, també, activitats relacionades amb les matemàtiques com la representació de funcions, càlcul amb vectors, notació científica, ús de la calculadora ...

- 18 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

Queda clar, doncs, que per un professor és molt important tenir present quines connexions hi ha entre la pròpia matèria i les altres matèries que es fan a batxillerat per tal de treballar conjuntament en alguns casos i per tal de no solapar-se en d’altres. En el cas de la química a primer de batxillerat són:

1.- Biologia: La química dels compostos orgànics: alcohols, aldehids, àcids carboxílics, esters, amides; Estereoisomeria i activitat òptica; Osmosi; Macromolècules naturals: polisacàrids, glúcids i proteïnes; Medicaments. 2.- Ciències de la Terra i del medi ambient: Obtenció d’elements químics a partir de minerals; Composició química de les roques i minerals; Duresa de les aigües i mètodes d’eliminació; Comportament anòmal de l’aigua; Pluja àcida. 3.- Filosofia i ciutadania: Coneixement sobre epistemologia (naturalesa de la ciència), aspectes ètics de la ciència, història de les ciències; Comprensió de la naturalesa de la ciència com a activitat humana. 4.- Física: Unitats. Factors de conversió. Xifres significatives; Models atòmics; Naturalesa de la llum: model ondulatori i corpuscular; Interacció entre matèria i energia. Radiació electromagnètica i espectre de ratlles; Dualitat ona – partícula; Gasos; Càrregues elèctriques i moment dipolar. 5.- Tecnologia: Materials. Cristalls líquids; Producció i comercialització de fàrmacs; Combustibles. 6.- Llengües: Ús de textos en diferents llengües (català, castellà, anglès) per trobar informació, per comunicar i argumentar oralment o per escrit; Lectura comprensiva de textos. 7.- Matemàtiques: Resolució d’equacions; Construcció de taules de dades, de gràfics; Interpretació de gràfics i treball amb funcions; Ús de la calculadora i de fulls de càlcul.

- 19 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

6.- METODOLOGIA.

La proposta curricular competencial implica essencialment un canvi metodològic. Unes metodologies didàctiques que possibilitin el principi de l’educació

integral

persona

seran

les

que

afavoriran

desenvolupament de les competències generals en l’alumnat, ja que l’acció educativa se centra en l’alumnat i no en la lògica disciplinària i s’explicita que aprendre

és

simple

acumulació

coneixements,

sinó

desenvolupament de la capacitat d’utilitzar-los. En conseqüència, per desenvolupar les competències calen activitats diversificades, que comportin diferents formes d’organitzar l’aula i impliquin l’ús de recursos diversificats. Això suposa la coordinació entre les diverses àrees o matèries per potenciar estratègies comunes per aprendre, centrades en el diàleg pedagògic i la construcció compartida del coneixement, situacions adreçades a generar interès mitjançant la resolució de problemes i altres mètodes actius; estratègies per al desenvolupament d’un pensament crític i alternatiu; i una adequada utilització de les TAC. Cal tenir en compte que les activitats han de comportar diferents i variades formes d’agrupar els alumnes i de distribuir els espais a l’hora de treballar. És important compaginar el treball de l’alumnat en gran grup (aula) amb l’individual, per parelles i en petit grup, depenent de la seqüència didàctica.

6.1.- ACTIVITATS

les

diferents

activitats

proposades

plantegen

situacions

d’aprenentatge que parteixin de situacions significatives i funcionals, adreçades a generar l’interès dels alumnes. També es proposen nivells sistemàtics i graduals d’exercitació i aplicació dels sabers en situacions tan

- 20 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

reals com sigui possible i en contextos diferents i progressivament més complexos. S’intenta potenciar la pràctica autònoma, la compartida i l’aprenentatge cooperatiu entre iguals i es fomenta la reflexió sobre la pràctica i sobre el propi procés d’aprenentatge. A la taula 1 es pot veure els tipus i el número d’activitats programades. Fer aquest exercici em permet tenir una visió més àmplia de les diferents activitats que he programat i buscar l’equilibri per tal que l’alumne no caigui en la monotonia i l’avorriment i que cada sessió sigui una experiència nova i

PROVES 12

A.I

E.R

EXÀMENS

Full de càlcul

Presentacions

Processador textos

Multilog

Jclic

Internet

TAC 6

Sortides

Exposicions orals

Pràctiques voluntàries

Pràctiques obligatòries 23

Activitats de consolidació

Activitats d’ampliació

Nº

Treballs en grup

ACTIVITATS

engrescadora.

Taula 1

6.2.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

Les activitats complementàries com el seu nom indica serveixen per a complementar tot el que es va fent a l’aula. Moltes d’aquestes activitats poden ser interdisciplinaris i es poden incorporar en les sortides que se solen fer al llarg del curs. Tot i així, moltes d’aquestes activitats no es poden programar ja que van sortint al llarg del curs, un dels motius pels quals la programació ha de ser flexible i ha de contemplar la possibilitat de poder-les enquibir.

- 21 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

Algunes de les activitats proposades per a primer de batxillerat són:

- Visita a museus i exposicions ( Museu de la Ciència ... ) - Participació en el dia de la química que celebra la UdG. - Participació en la jornada de “Pràctiques” a la UdG. - Visita a la depuradora de Campdorà. - Visita a alguna empresa química. - Sortida per fer l’Itinerari geoquímic.

6.3.- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’atenció a la diversitat de l’alumnat, segons el Decret 142/2008, de 15 de

juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat publicat al DOGC Núm 5183 publicat el 29 de juliol de 2008, s’ha de fonamentar en tots els elements que constitueixen el currículum, principalment en la planificació i l’aplicació d’estratègies metodològiques i organitzatives i en la provisió de les ajudes tècniques necessàries per facilitar l’accessibilitat als aprenentatges a tot l’alumnat. Per a l’alumnat amb trastorns o dificultats específiques d’aprenentatge o que presenta discapacitats, s’ha de facilitar l’accés al currículum, s’han de preveure i facilitar les ajudes tècniques necessàries, i s’han d’adaptar els materials d’aprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats d’aprenentatge com d’avaluació. Sens perjudici de les adaptacions que el centre educatiu pugui decidir en aplicació dels criteris d’atenció a la diversitat de l’alumnat establerts en el seu projecte educatiu, el Departament d’Educació ha de determinar el marc normatiu dels plans individuals al batxillerat.

- 22 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

Per a l’alumnat amb una capacitat intel·lectual elevada, identificada mitjançant una avaluació psicopedagògica en els termes que determini el Departament d’Educació, s’han de preveure les mesures necessàries d’adaptació de la resposta educativa i afavorir el desenvolupament de la seva potencialitat intel·lectual i creativa i la seva socialització positiva. També cal tenir present els alumnes que són esportistes d’elit, els alumnes que per una malaltia han d’estar força temps sense anar a l’IES o els alumnes d’incorporació tardana. En aquesta programació es presenta un esquema de fitxa d’atenció a la diversitat ( Annex 4 ) per alumnes amb necessitats educatives especials. En concret, dos exemples: un d’un alumne amb una discapacitat física que el fa anar amb cadira de rodes i un altre d’un alumne superdotat. Omplir aquesta fitxa a principi de curs permet tenir la informació i conèixer els recursos necessaris per treballar de manera més eficient les necessitats educatives específiques d’aquests alumnes. Disposar

pàgina

web,

kimikabatprogram

http://sites.google.com/site/kimikabatprogram/ , amb tot el material de la programació publicat, facilita la tasca a tots els alumnes i en especial als que són esportistes d’elit o pateixen alguna malaltia que els impossibilita anar a l’IES durant un període llarg de temps. El blog incorporat a la pàgina web facilita la connexió amb la resta de la classe. Considerar la matèria acumulativa implica que, sempre que sigui possible, a cada examen hi hagi preguntes d’unitats anteriors. Això permet a l’alumne amb dificultats d’aprenentatge repassar continguts no assolits i tornar-ne a ser avaluat. En moltes pràctiques es proposen càlculs o qüestions treballades anteriorment. També es proposen activitats de consolidació i ampliació al finalitzar algunes unitats.

- 23 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

7.- AVALUACIÓ.

Aquest component ha de donar resposta a les preguntes què, quan i com avaluar, per tal de valorar els resultats obtinguts per l’alumnat en el procés avaluador.

Què avaluar? L’avaluació ha de garantir la coherència de la tasca docent. Ha de permetre vincular les decisions del professorat amb la pràctica a l’aula. Per això, cal diferenciar entre l’avaluació dels aprenentatges (funció qualificadora/certificadora) i l’avaluació per a l’aprenentatge (funció formadora/reguladora). Mentre que la primera només es fixa en els resultats finals, sense tenir en compte el procés ni el progrés de l’alumnat, la segona incorpora l’avaluació com una estratègia intrínseca al procés d’ensenyament-aprenentatge.

Avaluar

per

l’aprenentatge

implica

considerar l’autoavaluació i la coavaluació, entre d’altres, com a eines per aprendre a aprendre. En síntesi, si bé s’ha de qualificar l’alumnat, cal considerar que avaluar és molt més que qualificar, i s’ha de fer ús del seu potencial per a l’aprenentatge.

Quan avaluar? Els moments per a l’avaluació es corresponen amb les seves fases: avaluació inicial, per conèixer el grau de competència que cada alumne/a té en relació amb els objectius establerts; avaluació formativa o reguladora, per conèixer els procés d’aprenentatge que segueix l’alumnat i poder revisar si escau la metodologia didàctica; i avaluació final, per conèixer el grau d’assoliment dels objectius i el procés d’aprenentatge que l’alumnat ha seguit.

- 24 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

Com avaluar? Les activitats per al coneixement dels resultats del procés d’aprenentatge estan directament relacionades amb les característiques dels continguts a avaluar. Per tant, en la majoria de casos no és indispensable fer un exercici dissenyat únicament amb la finalitat d’avaluar, sinó que cal triar quines de les activitats d’ensenyament i aprenentatge s’usen amb finalitats d’avaluació. Per aquest motiu pot ser útil disposar d’un espai en el format de la programació per assenyalar, si és el cas, amb quin criteri d’avaluació es relaciona l’activitat. Cal tenir present que per avaluar el grau d’assoliment de les competències cal dissenyar activitats complexes d’aplicació de coneixements; en conseqüència, caldrà seleccionar quines de les activitats programades ens permeten mesurar-ho. Aquest fet no invalida que, en determinades circumstàncies, pugui ser necessari una prova final, oral o escrita, però cal ser conscient que ens donarà només una informació parcial de tot allò que s’ha anat aprenent al llarg de la unitat didàctica.

Per poder donar resposta a què, quan i com s’avalua la matèria de química a primer de batxillerat seguint el que s’ha exposat anteriorment és molt important que els alumnes sàpiguen des del primer dia la línia que es segueix i que no tot es redueix als resultats dels exàmens. En aquesta programació es proposen activitats d’avaluació inicial ( el primer dia de classe i en algunes unitats didàctiques ), d’avaluació formativa ( proves al llarg de la unitat, pràctiques i treballs ) i d’avaluació final ( examen al finalitzar la unitat didàctica ). També hi ha dues sessions extraordinàries d’exàmens de recuperació del primer i segon trimestre. A més hi tenen cabuda activitats d’autoavaluació ( a les pràctiques ) o de coavaluació ( treballs en grup i exposicions orals ). A cada unitat queda clar quins són els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació que es treballen.

- 25 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

Crec que és imprescindible que els alumnes vegin que els criteris d’avaluació són coherents i que estan clarament especificats des del principi. Si això s’aconsegueix la relació professor-alumne guanya en confiança i fa que tot es desenvolupi d’una manera més tranquil·la. Per això, el dia de la presentació del curs es dóna a tots els alumnes un full (Annex4) on s’explica l’avaluació de la matèria de química a primer de batxillerat.

7.1.- CRITERIS D’AVALUACIÓ.

Els criteris d’avaluació, que s’expliciten en el Decret 142/2008, de 15 de

juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat publicat al DOGC Núm 5183 publicat el 29 de juliol de 2008, per primer de batxillerat són:

CA1.- Analitzar i resoldre situacions - problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i les tècniques propis del treball científic. CA2.- Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes. CA3.- Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions. CA4.- Interpretar les lleis experimentals de la química i la hipòtesi d'Avogadro mitjançant el model atomicomolecular de la matèria. CA5.- Utilitzar les normes bàsiques de nomenclatura i formulació per anomenar i formular les substàncies inorgàniques i orgàniques més comunes aplicant les regles de la IUPAC.

- 26 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

CA6.- Aplicar el concepte de quantitat de substància per calcular magnituds molars, de concentració de solucions, de determinació de fórmules empíriques i moleculars, i calcular la quantitat de reactius o de productes en una reacció, emprant, quan calgui, el concepte de reactiu limitant. CA7.- Usar el model cineticomolecular per interpretar el comportament dels gasos

ideals,

justificar

aquest

model

partir

les

evidències

experimentals i valorar-ne les seves limitacions. CA8.- Dissenyar i realitzar amb autonomia activitats pràctiques, com són ara la preparació d’una solució líquida d’una determinada concentració i l’anàlisi senzilla d’un producte d’ús habitual mitjançant una valoració àcid base o redox. CA9.- Justificar l’evolució històrica dels models en relació amb les evidències experimentals disponibles, valorant el seu caràcter temptatiu, i relacionar les propietats físiques de les substàncies amb el tipus d’estructura i enllaç químic. CA10.- Relacionar les propietats i l’estructura dels compostos orgànics més comuns. Identificar algunes macromolècules d’interès biològic. Conèixer les propietats físiques i químiques d’alguns compostos orgànics, així com la seva importància social i econòmica. CA11.- Interpretar a nivell atomicomolecular les reaccions àcid-base, de precipitació i redox, representar-les mitjançant diagrames i equacions químiques, fer càlculs en exemples d’interès pràctic. Interpretar les dades d’una investigació sobre l’efecte de la concentració i la temperatura en la velocitat d’una reacció. CA12.- Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.

- 27 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

El fet d’afegir continguts de segon de batxillerat a primer fa que s’ampliïn els criteris d’avaluació:

CA13.- Aplicar el model quàntic de l’àtom per explicar les variacions periòdiques d’algunes de les seves propietats. Predir la geometria de molècules senzilles a partir de la teoria de repulsió de parells d’electrons. Relacionar les propietats i l’estructura dels polímers. CA14.- Aplicar el model cineticomolecular per explicar la relació entre la temperatura i l’energia cinètica mitjana de les molècules d’un gas i saber realitzar prediccions a partir d’aquest model.

- 28 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

8.- TEMPORITZACIÓ

Un altre aspecte important de la programació és la temporització. Donada la dificultat per fer la distribució de les 140 sessions de manera equitativa, surten tres trimestres un pèl diferents. Tot i així la flexibilitat de la programació ha de permetre, fixada una temporització inicial, adequar-la a cada curs. La proposta de temporització de la matèria de química a primer de batxillerat és la següent:

TRIMESTRES 1r Trimestre

2n Trimestre

3r Trimestre

UNITATS

SESSIONS

Som-hi !

Unitat 1: Anem al laboratori.

Unitat 2: Estructura atòmica.

Unitat 3: Taula periòdica.

Unitat 4: Formulació inorgànica.

Sessió extraordinària I.

Unitat 5: Enllaç químic.

Unitat 6: El mol. Estats de la matèria.

Unitat 7: Mescles i dissolucions.

Sessió extraordinària II.

Unitat 8: Reaccions químiques.

Unitat 9: La química del carboni.

Unitat 10: Itinerari geoquímic.

Comiat

1 TOTAL

140

Taula 2

- 29 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

9.- ASPECTES ORGANITZATIUS.

Els aspectes organitzatius han d’estar perfectament definits ja que són de gran importància a l’hora de prevenir dificultats o sorpreses d’última hora. Tenir una llista completa de l’equipament necessari, tenir definida la organització d’espai i temps a l’aula i al laboratori o tenir clar el protocol a seguir per a organitzar una sortida, són aspectes de gran ajuda a l’hora de desenvolupar la tasca educativa ja que permeten minimitzar el nombre d’imprevistos que sorgeixen al llarg del curs.

9.1.- EQUIPAMENT

Per portar a terme aquesta matèria caldrà disposar de:

- Una aula dotada amb: ordinador, projector i pantalla. Si no és el cas, caldrà fer la reserva de l’aula degudament equipada per les sessions que es requereixi. - Un laboratori dotat del material necessari per portar a terme les pràctiques ( Equip MULTILOG, àcids, bases, indicadors, material volumètric, balances... ) . Si l’institut no disposa d’equip MULTILOG es busquen pràctiques substitutòries. Si el laboratori no està dotat d’un nombre elevat d’ordinadors caldrà reservar l’aula d’informàtica per a realitzar diferents activitats. - Material necessari pel professor: llibreta de notes, llibre de text, quadern de pràctiques, quadern de formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica, quadern

l’itinerari

geoquímic,

full

presentació

primer

dia,

full

recomanacions per l’estiu, full de l’inventari i del material malmès, bata i ulleres de seguretat.

- 30 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

- Material necessari per l’alumne: llibreta, material per escriure, calculadora, llibre de text, quadern de pràctiques, quadern de formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica, quadern de l’itinerari geoquímic, bata i ulleres de seguretat.

9.2.- GESTIÓ DEL LABORATORI

La gestió del laboratori és molt important per garantir-ne un bon funcionament. Els alumnes seran els encarregats de portar-la a terme ja que gestionar-lo implica educar-se i formar-se com a persones autònomes i competents per tal de poder exercir com a membres d’una ciutadania activa i responsable. Aquesta activitat contribueix de manera molt especial a l’assoliment de la competència personal i interpersonal. Les principals tasques a desenvolupar seran: 1) Ordenació i neteja del laboratori. 2) Elaboració d’un inventari de productes i de material a principi de curs. 3) Actualització constant de l’inventari. Cada mes s’establiran els encarregats de la ordenació i neteja del laboratori. A principi de curs s’elaborarà un inventari de productes i de material disponibles ( acord amb els altres cursos d’ESO i BTX ). Es penjaran les llistes al laboratori i s’elaborarà una fitxa on s’anotarà el producte que s’acabi o el material malmès ( Annex 4 ). Al finalitzar el trimestre, un grup d’alumnes serà l’encarregat, juntament amb el professor i el cap de departament de ciències experimentals, d’actualitzar l’inventari i, per tant, de proveir el laboratori de tot el material necessari. Els alumnes s’encarregaran de fer el full de sol·licitud corresponent per demanar el material que falta, consultaran les diferents

- 31 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

opcions que hi ha al mercat i seguiran el protocol establert a l’institut per aquests casos.

9.3.- ORGANITZACIÓ A L’AULA I AL LABORATORI

La organització de la sessió a l’aula, sempre que sigui possible, seguirà les següents fases: -

Una fase inicial de recordatori del que s’ha fet a la sessió anterior i explicació del que es farà a la sessió actual ( 5 minuts ).

Una fase de desenvolupament de la sessió amb la introducció de nous continguts, estructuració dels coneixements i aplicació d’allò après en la resolució d’una o més situacions per consolidar els nous aprenentatges i reconèixer-ne la seva utilitat ( 50 minuts ).

Valoració del que s’ha fet durant la sessió i planificació de la següent (lloc on es farà, material necessari ...) ( 5 minuts ).

La organització de la sessió de pràctiques, sempre que sigui possible, seguirà les següents fases: -

Una fase inicial d’introducció per part del professor de la pràctica a realitzar, material a utilitzar, precaucions,...

( 5 minuts )

Una fase de realització de la pràctica per part dels alumnes (40 minuts). Durant aquesta estona el professor actuarà de guia i observarà la manera de fer dels alumnes i aprofitarà per omplir la seva fitxa d’avaluació amb els mateixos ítems que tenen els alumnes. Mentre es realitza la pràctica, sempre que es requereixi, els alumnes van anotant els resultats obtinguts al seu quadern i a la pissarra.

- 32 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

Una fase de recollida , rentat, assecat i col·locació del material al lloc adient; de tractament dels residus generats i d’actualització de l’inventari (10 minuts).

Una fase final de discussió dels resultats obtinguts, detecció dels possibles errors i elaboració de les conclusions ( 5 minuts ).

9.4.- ORGANITZACIÓ DE LES SORTIDES

La organització de les sortides, sempre que sigui possible, seguirà la següent pauta: -

Organització i preparació de la sortida per part de l’alumnat.

Sortida

Valoració de la sortida a la primera sessió que es faci després de realitzar-la ( 5 minuts )

9.5.- ESPAIS.

Saber on es faran les sessions ajuda a organitzar els espais disponibles de l’IES a l’equip directiu i al departament, i permet al professor fer-ne les reserves amb antelació, si s’escau. A cada sessió descrita a les unitats didàctiques s’indica el lloc on es farà. Aquí es mostra una taula amb el nombre de sessions que es faran a cada espai per trimestres:

Trimestres

Aula

Laboratori

Informàtica

Sortida

Total

140

Taula 3

- 33 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

10.- UNITATS DIDÀCTIQUES.

La unitat didàctica és la unitat bàsica del tercer nivell de concreció de la programació d’un curs. En aquesta es concreten i relacionen tots els elements que intervenen en el procés d'ensenyament-aprenentatge, procurant mantenir un coherència interna i metodològica amb tot allò exposat anteriorment. En aquesta programació divideixo la matèria de química de primer de batxillerat en 10 unitats didàctiques: 1.- Anem al laboratori. 2.- Estructura atòmica. 3.- Taula periòdica. 4.- Formulació inorgànica. 5.- Enllaç químic. 6.- El mol. Estats de la matèria. 7.- Mescles i dissolucions. 8.- Reaccions químiques. 9.- La química del carboni. 10.- Itinerari geoquímic. També incloc el primer dia, el de la presentació, i l’últim dia, el del comiat. Totes les unitats tenen una mateixa estructura i presentació formal. Per a cadascuna s’indica la unitat didàctica i el número de sessions previstes; el títol que descriu breument l’objecte de treball de la unitat; les competències generals i específiques que s’hi treballen; els objectius; els continguts; la relació amb altres matèries i els criteris d’avaluació. Després es fa una breu descripció de les sessions, indicant a on es porten a terme (A: aula , L: laboratoti , I: aula informàtica), les activitats d’ensenyament i aprenentatge que s’hi fan i les activitats d’avaluació.

- 34 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

SOM-HI !

NÚMERO DE SESSIONS

SESSIÓ 1A

ACTIVITATS

1.- Presentació del professor. (5’) 2.- Presentació dels alumnes. (5’) 3.- Presentació de la matèria: competències, objectius, continguts, temporització, sistema d’avaluació i llistat del material necessari. (15’) 4.- Avaluació inicial. (15’) 5.- Correcció de l’avaluació inicial. (10’) 6.- Què creieu que vol dir la frase “ Tot és química “ ? (10’)

MATERIAL PROFESSOR: Llibreta de notes, llibre de text, quadern de formulació inorgànica i orgànica, quadern de pràctiques, quadern de l’itinerari geoquímic, fotocòpies pels alumnes (Annex 4) i fotocòpies de l’avaluació inicial.

- 35 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

UNITAT DIDÀCTICA TÍTOL CG

NÚMERO DE SESSIONS

ANEM AL LABORATORI

1, 2, 3, 4, 5, 6

OBJECTIUS CONTINGUTS

1, 2, 3

2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 1, 2, 30

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CRITERIS D’AVALUACIÓ

CTMA, Llengües i Matemàtiques.

1, 2, 3, 8, 12

SESSIÓ 1L: Plantejament de la pregunta “ Cal tenir por a treballar en el laboratori de química? “ i recollida de les diferents opinions de l’alumnat. Lectura de “ Seguretat i residus “ del quadern de pràctiques amb la realització de pràctiques de càtedra intercalades: ampolla d’HCl(aq) i NH3 ; reacció Zn + HCl ; reacció sulfúric i sucre ; filferro i cinta magnesi ; pebre vermell i dicromat amoni ; dissolució d’HCl, de NaOH i fenoftaleïna. Replantajament de la pregunta inicial i debat sobre “ Quina ha de ser l’actitud a l’hora d’entrar en un laboratori de química? “. De deures recerca a Internet o llibres de text i dibuix dels pictogrames de perillositat a la fitxa del quadern de pràctiques. Recerca de frases R i S i de la informació que porten amagada. SESSIÓ 2L: Coneixement de les diferents substàncies que hi ha en el laboratori de química: productes sòlids, àcids, bases, indicadors ... i reconeixement dels pictogrames que porten així com les frases R i S. Reconeixement del material més habitual del laboratori de química i dibuix a la fitxa del quadern. Descripció del funcionament de la balança i realització de mesures de massa d’uns quants sòlids. SESSIÓ 3L: Descripció dels diferents mètodes de calefacció. Descripció de les diferents maneres de mesurar el volum d’un líquid a transvasar: proveta, pipeta, bureta i matràs aforat. Realització de mesures de volum fetes amb pipeta i pera. Valoració de la importància de l’enrasament ( error de paral·laxi ). Lectura de “Gestió

- 36 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

de residus“ i explicació de “ Gestió del laboratori “ amb l’assignació dels grups d’encarregats. SESSIÓ 4L: Lectura de “ Informe del treball experimental “ i realització de la primera part de la Pràctica 10: Els efectes de la pluja àcida sobre els vegetals. SESSIÓ 5L: Examen tipus test de la unitat ( 20 preguntes ) i correcció a l’aula. SESSIÓ 6L: Realització de la segona part de la Pràctica 10: Els efectes de la pluja àcida sobre els vegetals. Recollida de dades i construcció de les taules (full de càlcul), tractament de dades ( identificació de possibles fonts d’error ), qüestions, gestió de residus i obtenció de conclusions. ACTIVITAT VOLUNTÀRIA

Pràctica 11: Treball amb el vidre

- 37 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

UNITAT DIDÀCTICA TÍTOL CG

CONTINGUTS

ESTRUCTURA ATÒMICA

1, 2, 3, 4, 5, 6

OBJECTIUS

NÚMERO DE SESSIONS

1, 2, 3

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 1, 2, 3, 4, 9, 10, 11, 19, 20, 21

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CRITERIS D’AVALUACIÓ

Filosofia, Física, Llengües i Matemàtiques.

1, 2, 3, 8, 9

SESSIÓ 1A: Explicació de l’origen de la paraula àtom, els grecs, l’Edat mitjana, Lleis ponderals i volumètriques, Teoria de la naturalesa de Dalton, Model atòmic de Thompson i altres descobriments de principi de segle. Els alumnes busquen a casa el Model atòmic de Rutheford i en fan un resum. SESSIÓ 2A: Exposició del model atòmic de Rutheford per part dels alumnes. Interpretació dels espectres atòmics ( continus i discontinus, emissió i absorció ). Presentació i manipulació del tub de difracció de la llum i de prismes. Dibuix a casa de l’espectre electromagnètic. SESSIÓ 3I: Treball en grup sobre alguna part de l’espectre electromagnètic dibuixat a la sessió 2: raigs γ, RX, UV, Visible, IR, microones o ones hertzianes ( es busca informació a INTERNET, llibres... i s’elabora un mural seguint l’esquema: definició de radiació electromagnètica, espectre electromagnètic, com s’originen les radiacions, característiques: ε λ ν , aplicacions, efectes i precaucions ... ). SESSIÓ 4I: Exposició dels murals sobre les parts de l’espectre electromagnètic. Relació efecte hivernacle-IR i ozó-UV ( informació sobre l’efecte hivernacle a http://www.youtube.com/watch?v=QD-18YqEPVM , informació sobre la relació efecte hivernacle i IR al document “ Aparell per a demostrar l’efecte hivernacle “ a http://www.xtec.es/cdec/recursos/pdf/prestecfq/hivernacle.pdf ) i document sobre la capa d’ozó a http://phobos.xtec.cat/iesvoltrera/alumnes_ctma/07_08/P_ozo.pdf )

- 38 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

SESSIÓ 5L: Pràctica 12: Assaig a la flama. SESSIÓ 6A: Explicació de la teoria de Borh. Exercici de transició electrònica n2 n1 i comprovació del resultat amb la primera línia de la sèrie de Lyman (121,6nm) de l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen. Realització d’una fitxa d’exercicis per interpretar l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen. SESSIÓ 7A: Correcció de la fitxa proposada a la sessió 6. SESSIÓ 8A: Explicació de la generalització i les limitacions de la teoria de Bohr. Descripció del model ondulatori i corpuscular de la llum. Explicació de l’efecte fotoelèctric i realització d’exercicis. Deducció de la relació entre la freqüència llindar i la longitud d’ona llindar. Consulta a http://www.educaplus.org/play-112Efecto-fotoel%C3%A9ctrico.html. SESSIÓ 9A: Explicació de l’ampliació de la teoria de Bohr ( estructura fina de l’espectre de l’àtom d’hidrogen, Sommerfeld, efecte Zeeman ... ), de la Teoria mecànico-quàntica ( de Broglie, Schrödinger, Heisemberg) i el model atòmic actual (concepte d’orbital). SESSIÓ 10A: Explicació del significat dels nombres quàntics en el model atòmic actual i deducció del quadre dels números quàntics fins al tercer nivell quàntic. SESSIÓ 11A: Explicació de la mecànica quàntica en els àtoms polielectrònics (Principi d’Aufbau, Principi d’exclusió de Pauli i Regla de la màxima multiplicitat de Hund). Realització de les configuracions electròniques dels àtoms de Z=1 fins a Z=18 i relació amb el quadre de nombres quàntics deduït a la sessió 10. SESSIÓ 12A: Realització i correcció d’una fitxa d’exercicis relacionats amb les configuracions electròniques dels àtoms. Complementem els exercicis amb els proposats a la pàgina: (http://www.educaplus.org/play-73-Configuraci%C3%B3nelectr%C3%B3nica.html). SESSIÓ 13I: Elaboració d’un treball en grup sobre els mètodes actuals emprats per l’anàlisi

substàncies:

espectroscòpia

d’UV-visible,

espectroscòpia

- 39 -

IR,

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

espectroscòpia de masses i RMN. SESSIÓ 14A: Exposició oral del resum realitzat a la sessió 13. SESSIÓ 15A: Repàs dels conceptes i dels exercicis més importants de la unitat. SESSIÓ 16A: Examen de la unitat. SESSIÓ 17A: Correcció de l’examen. SESSIÓ 18A: Activitat de consolidació: fitxa d’exercicis. Activitat d’ampliació: Efecte Compton.

- 40 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

UNITAT DIDÀCTICA TÍTOL CG

NÚMERO DE SESSIONS

LA TAULA PERIÒDICA

1, 2, 3, 4, 5, 6

OBJECTIUS

1, 2 , 3

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

CONTINGUTS

1, 2, 6, 8, 10

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CRITERIS D’AVALUACIÓ

Filosofia, Física, Llengües, Matemàtiques.

1, 2, 3, 8, 9, 13

SESSIÓ 1A: Lectura dels textos: “El descobriment dels elements” i “La classificació dels elements: el naixement de la taula periòdica” ( Annex 4 ) i visió del vídeo que es troba a http://www.youtube.com/watch?v=Ofp9kv1H_0M. SESSIÓ 2A: Construcció de la taula periòdica i estudi. SESSIÓ 3A: Definició i deducció de la variació en un grup i en un període de la taula periòdica de les propietats dels àtoms: radi atòmic, radi iònic, radi covalent. Excepcions

importants.

Ens

ajudem

informació

que

apareix

http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/. SESSIÓ 4A: Definició i deducció de la variació en un grup i en un període de la taula periòdica

les

propietats:

energia

ionització,

afinitat

electrònica

electronegativitat. Excepcions importants. Ens ajudem de la informació que apareix a http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/. SESSIÓ 5A: Explicació i deducció de les característiques més importants dels metalls, dels no metalls i dels semimetalls. Realització de les activitats proposades a http://www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/taula/activitats.htm. SESSIÓ 6A: Realització del “Megaexercici”. S’acaba per deures. SESSIÓ 7A: Correcció del “ Megaexercici”, realització de més exercicis i aclariment de dubtes abans de l’examen. SESSIÓ 8A: Examen.

- 41 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

SESSIÓ 9I: Correcció de l’examen durant vint minuts. Realització d’activitats de consolidació i d’ampliació durant 40 minuts. Els alumnes amb una nota igual o inferior a 6 posen en comú les errades fetes a l’examen i fan els exercicis de consolidació proposats en una fitxa amb l’ajuda del professor. Els alumnes amb nota superior a 6 fan l’activitat “ El joc de la taula periòdica “ ( Annex 4 ) buscant la informació adient a Internet, llibre de text, apunts... Quan falten cinc minuts es dóna la solució al joc de la taula periòdica. SESSIÓ 10L: Pràctica 13: Obtenció dels elements d’un grup, els halògens.

- 42 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

UNITAT DIDÀCTICA TÍTOL CG

NÚMERO DE SESSIONS

FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA

1, 2, 3, 4, 5, 6

OBJECTIUS CONTINGUTS

1, 2, 3

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 1, 2, 5, 30

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CRITERIS D’AVALUACIÓ

Llengües, Matemàtiques

1, 2, 3, 5, 8, 10, 12

SESSIÓ 1A: Examen avaluació inicial i correcció. (15’) Explicació del concepte de valència i número d’oxidació. Substàncies simples. Combinacions binàries de l’oxigen ( explicació de les tres nomenclatures: Sistemàtica, Stock i Tradicional ) i realització dels exercicis del quadern. SESSIÓ 2A: Examen 1 de 10 substàncies simples i òxids. Correcció de l’examen. Combinacions binàries de l’hidrogen: hidrurs metàl·lics, halurs i hidrurs volàtils. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 3A: Examen 2 de 20 compostos i correcció. Sals binàries. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 4A: Examen 3 de 20 compostos binaris i correcció. Oxoàcids. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 5A: Oxoàcids. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 6A: Prefixes importants: meta, piro, orto ; di, tri, tetra ... Peroxoàcids i Tioàcids. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 7A: Examen 4 de 20 oxoàcids i correcció. SESSIÓ 8A: Hidròxids. Ions: cations i anions. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 9A: Sals neutres o oxisals. Realització i correcció dels exercicis

- 43 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

corresponents del quadern. SESSIÓ 10A: Examen 5 d’hidròxids, ions, oxoàcids i sals. Correcció de l’examen. SESSIÓ 11A: Sals àcides i bàsiques, sals dobles i sals hidratades. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 12L: Pràctica 14: Determinació de la fórmula d’una sal hidratada. SESSIÓ 13A: Compostos de coordinació. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 14I: Repàs dels conceptes i dels exercicis més importants de la unitat. Ens podem ajudar del JClic que es troba a http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3141. SESSIÓ 15A: Examen final de formulació i nomenclatura inorgànica. Un cop acabat l’examen el professor penja la correcció en el plafó de l’aula per tal que cada alumne/a s’anoti els resultats correctes i en pugui fer una valoració del que ha fet.

A partir d’aquest moment la formulació i nomenclatura inorgànica formarà part del dia a dia. A cada examen hi haurà un apartat de formulació i nomenclatura i, per tant, quan es repassi per l’examen es dedicarà un temps a repassar-la.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA I

Aquesta sessió es pot moure per tal que coincideixi amb el primer dia tornant de Nadal. Els alumnes que no han superat el primer trimestre fan l’examen de recuperació. Els alumnes que han superat el primer trimestre s’encarreguen de la gestió del laboratori.

- 44 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

UNITAT DIDÀCTICA TÍTOL CG

CONTINGUTS

ENLLAÇ QUÍMIC

1, 2, 3, 4, 5, 6

OBJECTIUS

NÚMERO DE SESSIONS

1, 2, 3

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 1, 2, 3, 4, 5, 22, 23, 24, 25

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES

Biologia, CTMA, Filosofia, Física, Tecnologia, Llengües.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1, 2, 3, 5, 8, 9, 13

SESSIÓ 1A: Explicació de la formació de l’enllaç des del punt de vista de l’energia, dels orbitals i de les configuracions electròniques dels àtoms que s’enllacen. Explicació dels conceptes: força d’enllaç, energia d’enllaç, distància d’enllaç, angle d’enllaç. SESSIÓ 2A: Explicació de l’enllaç covalent. Deducció de la formació de la molècula d’hidrogen, nitrogen, oxigen i clor. SESSIÓ 3A: Dibuix d’estructures de Lewis: amoníac, ió amoni, òxid de diclor, diòxid de sofre, diòxid de carboni, fosfina, tetraclorur de carboni, ió oxoni, borà, metanol, ió sulfat, ozó, pentaclorur de fòsfor, hexafluorur de sofre. SESSIÓ 4A: Explicació de la ressonància: diòxid de sofre, triòxid de sofre i benzè. SESSIÓ 5I: Deducció de la geometria de les molècules: lineal (BeCl2 i CO2), angular (H2O i SO2), planatriangular (BH3 i CO32-) i piramidal (NH3 i PH3) ( ús dels models atòmics i accés a http://www.educaplus.org/moleculas3d/inorganicas.html ). SESSIÓ 6I: Deducció de la geometria de les molècules: teraèdrica ( CH4, CCl4), bipiràmide trigonal (PCl5) i octaèdrica (SF6) ( ús de models atòmics i accés a http://www.educaplus.org/moleculas3d/inorganicas.html ). SESSIÓ 7L: Explicació de la polaritat dels enllaços i deducció de la polaritat de les molècules tenint en compte la geometria ( exemples treballats a les sessions 5 i 6

- 45 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

amb la incorporació de: CCl4, CHCl3, CH2Cl2 i CH3Cl ). Evidència experimental de les molècules polars: desviant rajolins d’aigua ( pràctica de càtedra ). SESSIÓ 8L: Explicació de l’enllaç covalent datiu: ió oxoni, ió amoni i ió fosfoni. Deducció de les propietats generals dels compostos covalents amb exemples al laboratori. Cristalls atòmics o covalents. SESSIÓ 9A: Exposició de l’enllaç iònic. Aspecte energètic de l’enllaç iònic (Cicle de Born-Habber). Número de coordinació, cel·la elemental i estructures ( CsCl i NaCl ). SESSIÓ 10L: Deducció de les propietats generals dels compostos iònics amb exemples al laboratori. SESSIÓ 11L:Exposició de l’enllaç metàl·lic. Deducció de les propietats generals dels compostos metàl·lics amb exemples al laboratori. SESSIÓ 12L: Evidenciació experimental de les forces intermoleculars. Diferenciació entre forces dipol-dipol permanents i forces de dispersió. Caracterització del comportament anòmal de l’aigua i explicació a partir de l’enllaç d’hidrogen i reconeixement de la seva importància per explicar l’estructura espacial de les proteïnes. SESSIÓ 13A: Realització del “ Megaexercici “ que incorpora qüestions de les unitats didàctiques 2, 3 i 4 i que serveix de repàs per a l’examen final de la unitat. SESSIÓ 14A: Correcció del Megaexercici. SESSIÓ 15L: Pràctica 15: L’enllaç i la solubilitat, l’enllaç i la conductivitat. SESSIÓ 16A: Examen. SESSIÓ 17A: Correcció de l’examen. SESSIÓ 18I: Realització d’activitats de consolidació i d’ampliació. Els alumnes amb una nota igual o inferior a 6 posen en comú les errades fetes a l’examen i fan exercicis de consolidació amb l’ajuda del professor. Els alumnes amb nota superior a 6 fan, en grup, l’activitat d’ampliació “ Demostració de l’apolaritat de la molècula de borà utilitzant vectors “ i recerca d’informació sobre “ El diborà, una molècula

- 46 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

estranya “ o “ Ceràmiques i vidres, nanotubs i cristalls líquids, què són? “ per fer un petit treball. SESSIÓ 19A: Demostració de l’apolaritat de la molècula de borà. Exposició oral per part de l’alumnat de “ El diborà, una molècula estranya “ i “ Ceràmiques i vidres, nanotubs i cristalls líquids, què són? “.

- 47 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

UNITAT DIDÀCTICA TÍTOL CG

CONTINGUTS

EL MOL. ESTATS DE LA MATÈRIA.

1, 2, 3, 4, 5, 6

OBJECTIUS

NÚMERO DE SESSIONS

1, 2, 3

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 12, 13, 14, 15, 17

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CRITERIS D’AVALUACIÓ

Física, Llengües, Matemàtiques.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 14

SESSIÓ 1A: Examen avaluació inicial i correcció. (15’) Repàs dels conceptes: número atòmic, número màssic, ions, isòtop, isòbar, classificació de la matèria, substàncies pures, element químic i compost, estructura molecular i estructura gegant, fórmula empírica i molecular, mol, massa atòmica relativa, massa molecular relativa i massa fórmula relativa. SESSIÓ 2A: Determinació de fórmules empíriques i de la composició centesimal d’un compost. Resolució de problemes. SESSIÓ 3L: Pràctica 16: Determinació experimental de la constant d’Avogadro. SESSIÓ 4L: Pràctica 17: Determinació experimental de la massa atòmica relativa d’un metall. SESSIÓ 5A: Exposició dels estats de la matèria: sòlid, líquid i gas. Caracterització de les propietats dels líquids: tensió superficial i pressió de vapor i interpretació mitjançant el model cineticomolecular. Estat de plasma. SESSIÓ 6A: Explicació de l’estat gasós: llei general i equació d’estat dels gasos ideals. Elaboració del model de gas real per explicar les desviacions respecte del comportament ideal. Condicions normals i estàndard d’un gas. Realització d’una fitxa de problemes ( deures ). SESSIÓ 7A: Correcció dels problemes de la sessió anterior. Explicació de mescla de gasos: llei de Dalton o de les pressions parcials. Exemples.

- 48 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

SESSIÓ 8A: Exposició de la Teoria cineticomolecular dels gasos. Realització de la gràfica d’escalfament de 10 g de gel a -4ºC fins a 120ºC per explicar els canvis d’estat. Realització del càlcul de l’energia necessària per portar a terme el procés d’escalfament. SESSIÓ 9L: Pràctica 18: La llei de Boyle. ( amb MULTILOG ) SESSIÓ 10A: Examen. SESSIÓ 11A: Correcció de l’examen.

- 49 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

UNITAT DIDÀCTICA TÍTOL CG

CONTINGUTS

MESCLES I DISSOLUCIONS

1, 2, 3, 4, 5, 6

OBJECTIUS

NÚMERO DE SESSIONS

1, 2, 3

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 1, 2, 3, 4, 5, 16, 18

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CRITERIS D’AVALUACIÓ

Biologia, Llengües, Física, Matemàtiques.

1, 2, 3, 5, 6, 8, 12

SESSIÓ 1A: Explicació de mescles homogènies i heterogènies ( aigua i sucre, gasolina, sorra platja i granit), dispersions, dissolucions, tipus de dissolucions i expressió de la composició d’una dissolució ( tant per cent en massa, tant per cent en volum, concentració en massa, concentració o molaritat, molalitat, fracció molar i ppm). Resolució de problemes de composició de dissolucions. SESSIÓ 2L: Pràctica 19: preparació de 100 ml d’una dissolució 0,2 M d’hidròxid de sodi i preparació de 100 ml d’una dissolució 0,2M d’àcid clorhídric a partir d’un àcid clorhídric concentrat al 37% en massa i densitat 1,19 g/cm3. Aquestes solucions poden ser utilitzades pels alumnes de segon de batxillerat per fer alguna reacció de neutralització o alguna valoració. Deures: resoldre les qüestions plantejades a la pràctica. SESSIÓ 3L: Explicació de substàncies solubles i insolubles. Solució saturada i solubilitat. Variació de la solubilitat amb la temperatura ( pràctica de càtedra: nitrat de plom i iodur potassi, precipita iodur de plom de color groc intens, que desapareix quan s’escalfa la solució ). SESSIÓ 4A: Caracterització de les propietats col·ligatives de les solucions i interpretació mitjançant el model cineticocorpuscular. Valoració de la importància de l’osmosi en les cèl·lules, la conservació d’aliments i en les centrals dessaladores. SESSIÓ 5L: En el laboratori i amb el material a l’abast exposició dels principals

- 50 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

mètodes de separació de les substàncies ( decantació, sedimentació, filtració per gravetat, filtració al buit, centrifugació, evaporació, sublimació, cristal·lització, destil·lació simple i fraccionada, extracció líquid-líquid i sòlid-líquid, i cromatografia). Criteris de puresa de les substàncies (punt de fusió i solidificació, punt d’ebullició i condensació, densitat, solubilitat, índex de refracció, composició centesimal i propietats espectroscòpiques). SESSIÓ 6L: Pràctica 20: Separació dels components d’una mescla. Realització d’un informe de la pràctica. SESSIÓ 7I: Elaboració en grups del treball “ Depuradores “ seguint el guió: títol, índex, què és una depuradora?, parts d’una depuradora, com funciona?, depuradores de Girona, depuradora de Campdorà ( situació, característiques, quantitat d’aigua tractada ... ), conclusions i bibliografia. SESSIÓ 8I: Exposició oral del treball realitzat a la sessió 7. Preparació de l’examen. SESSIÓ 9A: Examen i correcció. ACTIVITAT VOLUNTÀRIA

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA II

Pràctica 21: La destil·lació del vi.

Aquesta sessió es pot moure per tal que coincideixi amb el primer dia tornant de Setmana Santa. Els alumnes que no han superat el segon trimestre fan l’examen de recuperació. Els alumnes que han superat el segon trimestre s’encarreguen de la gestió del laboratori.

- 51 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

UNITAT DIDÀCTICA TÍTOL CG

CONTINGUTS

REACCIONS QUÍMIQUES

1, 2, 3, 4, 5, 6

OBJECTIUS

NÚMERO DE SESSIONS

1, 2, 3

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 1, 2, 5, 6, 7, 16, 29, 30, 31, 32, 33, 34

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CRITERIS D’AVALUACIÓ

Biologia,CTMA, Física, Llengües, Matemàtiques

1, 2, 3, 5, 6, 8, 11, 12,

SESSIÓ 1L: Pràctica de canvi físic i canvi químic: aigua i sal , ferro i àcid clorhídric. L’equació química, els reactius, els productes i els coeficients estequiomètrics. Relació entre el món atomicomolecular i el macroscòpic. Com es llegeix l’equació química? SESSIÓ 2A: Tipus de reaccions. Càlculs estequiomètrics: escriure i igualar l’equació de la reacció, calcular les quantitats inicials, deduir el reactiu limitant si és necessari i fer els càlculs que ens proposa el problema. Exemple. SESSIÓ 3 i 4A: Resolució de problemes: càlcul de la massa teòrica obtinguda d’un producte, càlcul del volum teòric obtingut d’un producte, càlcul de la massa necessària de reactiu per obtenir un certa quantitat d’un producte, càlcul del rendiment d’una reacció, càlcul de la puresa d’un reactiu, càlcul del tant per cent en massa d’una mescla d’hidròxids. SESSIÓ 5L: Pràctica 22: Càlculs estequiomètrics. SESSIÓ 6L: Pràctica 23: Descomposició del clorat de potassi. SESSIÓ 7L: Pràctica 24: Determinació de la proporció molar en què reaccionen dos compostos. SESSIÓ 8L: Pràctica 25: Quina concentració té la solució problema? SESSIÓ 9L: Pràctica 26: Càlcul del tant per cent en massa d’una mescla d’hidròxids. SESSIÓ 10A: Energia de les reaccions químiques: reaccions exotèrmiques i

- 52 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

endotèrmiques. Calor i entalpia. SESSIÓ 11L: Pràctica 27: Entalpia d’una reacció química. SESSIÓ 12L: Pràctica 28: Cinètica química: estudi qualitatiu. SESSIÓ 13L: Reaccions àcid-base: reconeixement dels àcids i bases més comuns al laboratori i en la vida quotidiana. Caracterització i determinació experimental de les propietats dels àcids i les bases i interpretació mitjançant la teoria d’Arrhenius i de Brönsted-Lowry. Definició i aplicació del concepte de pH. El paper universal i els indicadors més habituals ( complementem el que ja s’ha explicat per fer les pràctiques de la sessió 8 i 9 ). SESSIÓ 14L: Pràctica 29: Determinació del contingut en àcid acetilsalicílic de dos comprimits. SESSIÓ 15L: Pràctica 30: Determinació de la riquesa en àcid d’un vinagre. SESSIÓ 16A: Reaccions de precipitació: solubilitat, reaccions d’identificació d’ions. SESSIÓ 17L: Pràctica 31: Duresa de l’aigua i la seva eliminació per precipitació. SESSIÓ

18L:

Observació

experimental

diferents

reaccions

redox.

Caracterització de l’evolució del concepte d’oxidació des de la combinació amb l’oxigen fins a la pèrdua o separació parcial d’electrons. Elaboració del concepte d’estat d’oxidació i identificació de les reaccions redox per observació de la variació dels estats d’oxidació. Identificació dels oxidants i reductors més comuns. SESSIÓ 19L: Pràctica 32: Anàlisis d’una pastilla per combatre l’anèmia. SESSIÓ 20L: Relació entre propietats, estructura i aplicacions dels polímers. Caracterització de les reaccions de polimerització i identificació experimental dels polímers a partir de les seves propietats. SESSIÓ 21 A: Resolució de problemes i repàs per l’examen. SESSIÓ 22A: Examen. SESSIÓ 23A: Correcció de l’examen. SESSIÓ 24A: Activitat de consolidació: realització en grups de quatre d’una fitxa

- 53 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

d’exercicis. Els alumnes amb una nota superior a 6 ajuden als altres. Quan falten 15 minuts es fa la correcció. ACTIVITAT VOLUNTÀRIA

Pràctica 33: Construcció d’una pila Daniell i Electròlisi.

- 54 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

UNITAT DIDÀCTICA TÍTOL CG

CONTINGUTS

LA QUÍMICA DEL CARBONI

1, 2, 3, 4, 5, 6

OBJECTIUS

NÚMERO DE SESSIONS

1, 2, 3

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 1, 2, 26, 27, 28

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES

Biologia,

Filosofia,

Tecnologia,

Llengües,

Matemàtiques. CRITERIS D’AVALUACIÓ

1, 2, 3, 5, 8, 10, 12

SESSIÓ 1A: Examen avaluació inicial i correcció (15’) Introducció a la química del carboni. Alcans. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 2A: Alquens i alquins. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 3A: Cicloalcans, cicloalquens i cicloalquins. Hidrocarburs aromàtics. Derivats halogenats. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 4A: Examen 1 de 30 compostos i correcció. SESSIÓ 5A: Alcohols i fenols. Èters. Aldehids i cetones. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 6L: Pràctica 34: Algunes característiques dels aldehids i de les cetones. Reacció de Fehling i Tollens. SESSIÓ 7A: Àcids carboxílics. Esters. Amines, amides i nitrils. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern. SESSIÓ 8A: Examen 2 de compostos oxigenats i nitrogenats. Correcció. SESSIÓ 9A: Isomeria. SESSIÓ 10A: Reaccions químiques orgàniques. SESSIÓ 11L: Pràctica 35: Reacció d’esterificació.

- 55 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

SESSIÓ 12 i 13I: Elaboració d’un treball ( grups de dos ) sobre algun dels següents temes: el petroli, productes que s’obtenen del petroli, combustibles, característiques d’un combustible per a motors d’explosió, el craqueig, la isomerització, la reforma, contaminació dels motors de combustió i mètodes per reduir-la, els biocombustibles. Recerca d’informació a INTERNET, llibres ... SESSIÓ 14I: Exposició oral dels treballs. SESSIÓ 15A: Caracterització de macromolècules naturals d’interès biològic (http://www.educaplus.org/moleculas3d/alcanos_lin.html). SESSIÓ 16A: Caracterització dels processos de síntesi d’alguns compostos orgànics i, en particular, d’algun medicament. Valoració de les repercussions en la societat de la indústria farmacèutica. SESSIÓ 17L: Descripció d’alguns mètodes emprats per identificar principis actius en un fàrmac, com ara cromatografia en capa fina. Realització experimental d’una separació de components per cromatografia en capa fina. SESSIÓ 18A: Repàs per l’examen de la unitat. ( http://www.educaplus.org/moleculas3d/alcanos_lin.html ). SESSIÓ 19A: Examen final de la unitat. Quan s’acaba el professor penja en el plafó de l’aula l’examen corregit. SESSIÓ 20A: Activitat de consolidació: realització en grups de quatre d’una fitxa d’exercicis. Activitat d’ampliació: Síntesi orgànica.

- 56 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

UNITAT DIDÀCTICA TÍTOL CG

NÚMERO DE SESSIONS

ITINERARI GEOQUÍMIC

1, 2, 3, 4, 5, 6

OBJECTIUS CONTINGUTS

1, 2, 3

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 1, 2, 3, 7, 16, 22, 26, 29, 30, 31, 32, 33, 34

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES

CTMA,

Filosofia,

Física,

Llengües,

Matemàtiques CRITERIS D’AVALUACIÓ

1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13

SESSIÓ 1L: Realització del treball previ. SESSIÓ 2: Sortida. SESSIÓ 3L: Realització, en grups, del treball proposat en el quadern. SESSIÓ 4L: Realització, en grups, del treball proposat, posta en comú dels resultats obtinguts i valoració de la sortida.

COMIAT (AULA)

NÚMERO DE SESSIONS

ACTIVITATS 1.- Notes. 2.- Enquesta d’avaluació del curs. 3.- Recomanacions per l’estiu ( Annex 4 ). 4.- Quin significat té ara la frase “ Tot és química “ ? 5.- Què ens espera a segon de batxillerat? MATERIAL PROFESSOR: fotocòpies de l’enquesta i del full de recomanacions per l’estiu.

- 57 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

11.- QUADRE RESUM.

UD1

UD2

UD3

UD4

UD5

UD6

UD7

UD8

UD9

UD10

1,2,3,4,5,6

1,2,3

OBJECTIUS

2,3,4,5,6,7,

1,2,3,4,5,6,

1,2,3,4,5,

1,2,3,4,5,6,

1,2,3,4,5,

1,2,3,4,5,6,

8,9,10,11

7,8,9,10,11

6,7,8,9

6,7,8,10

7,8,9,10,11

6,7,8

7,8,9,10,11

1, 2, 30

1,2,3,4,9,10

1,2,6

1,2,5,30

1,2,3,4,5

1,2,3,4,5,6,7

1,2,3,4,5

1,2,5,6,7,16,29

1,2,26

1,2,3,7,16,22,26

11,19,20,21

8,10

22,23,24,25

12,13,14,15,17

7,16,18

30,31,32,33,34

27,28

29,30,31,32,33,34

COTINGUTS

R.MATÈRIES

2,6,7

3,4,6,7

6,7

1,2,3,4,5,6

4,6,7

1,4,6,7

1,2,4,6,7

1,3,5,6,7

2,3,4,6,7

C.AVALUACIÓ

1,2,3,8,12

1,2,3,9

1.2.3.8.

1,2,3,5,8,

1,2,3,5,8,9,13

1,2,3,4,5,

1,2,3,5,

1,2,3,5,6,

1,2,3,5,

1,2,3,4,5,6,8,

9,13

10,12

6,7,8,14

6,8,12

8,11,12

8,10,12

10,11,12,13

Taula 4

- 58 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

12.- BIBLIOGRAFIA.

CASTELLS, Pere ; RIBA, Núria ; ANDREU, Francesc. Química 1 . Madrid: Mc Graw Hill, 2008.

CAAMAÑO, Aureli ; CORORMINAS, Josep. Seminari Permanent de Formadors de Física i Química. Treballs pràctics de química. Octubre de 2002.

http://www.xtec.es/cdec/recursos/pagines/practicq.htm

[Consulta: 22 març 2009].

LÓPEZ, Víctor ; MORALES, José Vicente ; SÁNCHEZ, José Antonio. Física

y Química. Programación Didàctica. Sevilla: Editorial MAD, S.L. , 2007.

MASJUAN, J ; PELEGRÍN, J. Química 2. Barcelona: Casals, 2004.

RAMÍREZ, Lorenzo. Coses de Física i Química II. Pàgina personal. <http://www.xtec.cat/~jramire7/ciencies.htm> [Consulta: 21 març 2009].

Catalunya. Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat. Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya, 29 de juliol de 2008, núm. 5183 , pp. 59042-59402.

Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació. Del currículum a les

programacions, una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’educació bàsica [en línea]. Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat. Març de 2009. < http ://phobos.xtec.cat / edubib / intranet / file.php?file = docs / programacio / del_curriculum_a_les_programacions.pdf > [Consulta: 28 febrer 2009].

- 59 -