Krautrock by krautline

Krautrock Joan Camprodon

Treball de Recerca Tutora: Carme BartrĂŠs Grup: 2.5 26/10/15

Introducció 1 El Krautrock i el seu temps

Context històric 3 Definició 4 Antecedents, influències i fonts

Europa i Estats Units

La música i els músics

Anàlisi 11 Músics 12 So 13 Tecnologia 14 Composició 16 Les bandes i els àlbums

Can 19 Faust 21 Amon Düül II 22 Neu 23 Tangerine dream 25 Popol Vuh 25 Kraftwerk 26 Cluster 28 Bibliografia 30

Quan em van proposar de fer aquest treball vaig tenir clar, de seguida , que el faria sobre música. En primer lloc, perquè és el que més m’agrada. En segon, perquè em permetria aprofundir en el tema que triés: treure’n rendiment. I, finalment, perquè podria passar-m’ho bé durant el procés de treball. Em vaig decidir a investigar sobre un dels moviments musicals i culturals més importants de la segona meitat del segles XX, el Krautrock, ja que crec que és poc conegut en general, però molt interessant. Volia estudiar i conèixer a fons aquest moviment musical i social. Descobrir quins nous missatges i continguts plantejava en el seu moment històric i social, en quines estructures musicals innovava i quin era el llegat que en quedava en la música actual. Hem d’entendre el Krautrock com el responsable de convertir les idees de la música experimental de la primera meitat del segle XX en cultura popular i, en molts casos, fins hi tot de masses. Però, al mateix temps, cal llegir-lo com un dels moviments culturals que reivindiquen de nou una identitat europea, després del col·lapse que suposa per a Europa la gran guerra. Analitzar fenòmens populars sorgits de forma independent i sense una voluntat de perpetuar-se no és gens fàcil i el Krautrock no se n’escapa. Cap d’aquells grups ni personatges tenia la voluntat de crear una visió històrica del que estava fent i, per tant, un dels esforços més importants d’aquest treball ha estat trobar els punts en comú -dins i fora del moviment- entre les bandes i els músics, i amb el seu context social i polític. Les fonts acadèmiques consultades a l’hora d’elaborar aquest treball, més enllà d’algunes publicacions recents fruit de l’interès sorgit darrerament per aquest tema, han estat poques. Així doncs, la majoria d’informacions sorgeixen d’entrevistes publicades a Internet, dels mateixos components, d’aportacions altruistes de fans i, sobretot, de l’anàlisi de la música en si mateixa. L’estructura d’aquest treball gira entorn de quatre grans blocs. En el primer, s’analitzen els referents que donaren lloc a aquesta cultura i les conseqüències que se’n deriven. En el segon, es presenta una anàlisi transversal del context històric i cultural en què es desenvolupa aquesta música. En el tercer, es duu a terme una selecció de les obres i formacions més importants del moviment. I, finalment, en el quart, es resumeixen tots aquests continguts: una línia cronològica interactiva que serveix com a epíleg a tota la recerca feta. Després de prop d’un any treballant sobre aquest trencaclosques de bandes i sons, puc assegurar que el meu interès per aquest moviment no ha fet més que créixer fins a convertir-se en una de les fons d’inspiració que, com a músic, actualment, m’aporta més. Espero, doncs, que la lectura d’aquest treball serveixi per fer-nos valorar una de les creacions més importants que ha deixat Europa en la cultura popular dels últims anys. 1

El Krautrock i el seu temps

«A aquella època érem nens que havíem nascut just després de la Segona Guerra Mundial. No teníem cultura musical o pop pròpia. Només teníem la guerra i abans de la guerra només existia la música popular alemanya. Les melodies creades durant els anys 30 i 40 es van convertir en la cultura amb la que vam començar a treballar tots els músics». Wolfgang Flür: membre del grup alemany Kraftwerk

El Krautrock trenca, avorreix les definicions concretes i les respostes fàcils. Més que un simple gènere musical identificable, expressa una mentalitat en moviment, un col·lectiu d’artistes, activistes polítics i músics que, des de mitjans dels anys 60 fins a l’explosió del punk, van escriure a Alemanya una de les pàgines més radicals, transcendentals i, sobretot, oblidades de la història del rock. Context històric El Krautrock va sorgir de la contracultura de finals dels anys 60 a l’Alemanya Occidental. Quan parlem de contracultura parlem d’un moviment sociològic, els valors del qual, contrasten amb els establerts dins d’una societat i afecten a un gran nombre de persones. Degut a la dictadura nazi, la música de l’època tant d’Estats Units com d’Anglaterra no arribava i estava censurada a Alemanya. En general, es considera aquest moviment com un intent de la joventut alemanya de reconstruir la seva cultura, que havia estat destruïda durant la Segona Guerra Mundial i que estava dominada per la influència dels Estats Units i altres països occidentals. Després de la guerra, ja no quedaven professors de música ni artistes. Els músics d’escena buscaven crear alguna cosa nova que representés aquest punt de vista; és per això que basaven els seus treballs en els de Karlheinz Stockhausen. Ha sigut i és una de les etapes més oblidades del Rock. Algunes bandes, com ara Amon Düül, Floh de Cologne i Guru Guru, estaven involucrades en política i, en alguns casos, van sorgir de comunes hippies . Tot i l’esforç, a pocs els agradaven aquestes noves idees musicals i a molts dels artistes, al començament els detenien i els empresonaven. Renate Knaup, vocalista d’un dels grups pioners, Amon Düül, explica el dia que a l’arribar a casa es trobar la policia i la van detenir sense raó, quan feia poc que havia començat a crear noves idees musicals trencadores pel moment. Explica que, gràcies a aquesta detenció, al sortir de la presó, ella i la resta dels seus companys detinguts creen Amon Düül. Resum d’una de les anècdotes d’alguns artistes de Krautrock del llibre Future Days: Krautrock and the Birth of a Revolutionary New Music de David stubbs. 3

Definició El Krautrock és un corrent musical de rock experimental sorgit a l’Alemanya Occidental a finals dels anys 60. El terme, originalment despectiu “Sauerkraut” més conegut com Chucrut que, apart de ser un del plats més típics alemanys, era un dels malnoms que rebien els alemanys durant les guerres mundials. S’usa per a referir-se a una gran quantitat d’artistes alemanys que havien estat influïts per gèneres com el rock psicodèlic, el rock progressiu, la música d’avantguarda, el rhythm and blues i el jazz que utilitzaven noves tecnologies i noves formes d’usar les tecnologies d’enregistrament, amplificació i mescla, amb noves estructures formals.

Musicalment parlant, el Krautrock es considera un subgènere del rock. El Krautrock engloba tota una temàtica de música experimental surgida a la República Federal Alemanya a finals dels anys 60. La seva essència es basa en l’experimentació i la seva definició musical no és fàcil. Cada grup que es pot catalogar amb una etiqueta d’aquest gènere tenia un so peculiar i particular molt reconeixible, que es diferenciava dels altres, però tot i això existien punts en comú. Els seus protagonistes o creadors utilitzaven la paraula Kosmitche Rock per anomenar aquest tipus de nova música. Rock Còsmic i espacial, influenciat directament per la psicodèlia californiana de la segona meitat de la dècada dels 60, sobretot pel Modern-jazz i en l’estudi de la teoria de la música. No volien que els relacionessin amb música alemanya o nord-americana, per això deien que feien música relacionada amb el cosmos. Un dels fets que fan que els artistes de Krautrock siguin tan importants és perquè són precursors directes de la música electrònica i de nous mètodes d’amplificació i gravació.

Karlheinz Stockhausen Nascut a Polònia l’any 1928, va ser un dels compositors de música clàssica més importants del segle XX. Més de 300 de les seves obres van influenciar molt a gèneres de rock i jazz i a músics com Miles Davis i Frank Zappa. A part d’haver composat una gran quantitat d’òperes i de simfonies, també va crear una àmplia col·lecció de música electrònica. Per aquest motiu se’l considera un dels pares d’aquest gènere i un dels pioners del Krautrock.

Antecedents, influĂ¨ncies i fonts

La música Kraut agafa registres de diverses fonts musicals. Es diu que és original perquè realitza una síntesi imaginativa de tots els elements dels formats tradicionals. En algunes bandes com (Neu!, Kraftwerk, Can), aquesta síntesi ha portat al desenvolupament de llenguatges sonors revolucionaris que derivaren tant cap a la música electrònica com el Punk. Europa i Estats Units Una de les influències primordials és el Rock d’origen britànic i estatunidenc. A part de les bandes del moviment progressiu alemany, a Estat Units també van aparèixer algunes bandes en l’escena psicodèlica dels 60 que trencaven el format cançó, com per exemple: Jefferson Airplane, Quicksilver Messenger Service i Greatful Dead els quals es submergien en la improvització instrumental d’inspiració jazzística. Simultàniament a Anglaterra apareixia una psicodèlica musical encara més extrema amb grups com Pink Floyd o The Soft Machine. La psicodèlia en general va ser una influència clau per al Krautrock. En canvi als Estats Units i a Anglaterra va ser una febre passatgera que va explotar tan ràpid com va desaparèixer, degut a que els mercats exigien un canvi ràpid de modes, cosa que no passava a Alemanya. “También fueron influencia bandas sumamente mainstream como los Beatles y los Rolling Stones. La historia de Can, tal vez la banda más legendaria del Krautrock, comienza simbólicamente cuando el estudiante Michael Karoli, impávido ante las lores que su profesor Holger Czukay prodigaba cada clase a Karlheinz Stockhausen, le hace escuchar nada menos que “I Am The Walrus”. El resto es historia. La legendaria grabación de los Beatles le había otorgado al ya veterano Czukay una revelación sobre las posibilidades del rock como vehículo para experimentar a lo grande.” Fischerman, Diego. El efecto Beethoven 6

Entre les influències més grans del Kraut trobem grups com The Mothers of Invention i The Velvet Underground, dos emblemàtics grups que van liderar la popularització de la música d’avanguarda. “Por su parte, Edgar Froese, mastermind de Tangerine Dream ha dicho que recuerda su primaria fascinación para con los Rolling Stones, esos tipejos absolutamente arruinados que constrastaban con las caras juveniles y soleadas de los Beatles. Poco después, en una gira con The Ones por Cataluña, el músico conocería en persona a Salvador Dalí, lo cual “le voló la peluca” y lo llevó a formar su legendaria banda.” Fischerman, Diego. El efecto Beethoven.

Alguns dels álbums més importants contempornis al Krautrock: Atom Hearth Mother (Pink Floyd), Led it bleed (The Rolling Stones), Here Come the Warm Jets (Brian Eno), The Velvel Underground and Nico (The Velvel Underground), Heroes (David Bowie) i Houses of the Holy (Led Zeppelin).

La música i els músics

El tret més comú i unificador que podem atribuir al Krautrock és l’abandonament radical, no només de la forma “cançó”, sinó també de gairebé tota l’estructura melòdica provinent de la tradició clàssica. Análisi Els músics decidien per ells mateixos l’estona que duraria la cançó sense cap mena de noció del temps establert: cançons de 10 minuts, de 3 minuts i fins i tot de 30 minuts. En comptes de les típiques tècniques o formes, s’utilitza la lliure forma de la improvisació de Jazz i de l’avantguarda del segle XX, però mantenint la formació d’un grup de rock (guitarres elèctriques, baix, bateria, teclats i algun instrument més variable). Cada grup va crear i personalitzar el seu propi estil de Krautrock, per això, hi ha bandes que s’aproximen a sonoritats més jazzístiques, més vingudes del rock o de la música clàssica. En el llibre “El efecto Beethoven”, el periodista Diego Fischerman explica el concepte de la “forma cançó” basant-se en el grup de música The Beatles i comparant-los amb grups de Krautrock. Explicant la diferència en l’experimentació en els dos casos. La “forma cançó”, defineix les cançons de pop de 3 o 4 minuts, estructurades en versos, ponts i tornades, la qual encara perdura en molts tipus de gèneres musicals: Indie, Folk, Garage, Grunge... Per això enfoquem el Krautrock més cap al Jazz i no pas cap aquests altres gèneres. “En el planeta Krautrock, hablar de “esta canción de Can” o “aquella canción de Amon Düül II” se convierte, entonces, en una inexactitud. Y esto no es una cuestión de un mero academicismo puntilloso (con esos desbordes hacia el snobismo); cualquier oyente familiarizado con la música de estas bandas, rápidamente empieza a sentirse incómodo utilizando el término “canción” para referirse a su obra. “Canción” es verdaderamente otra cosa. Las piezas Krautrock pueden durar veinticinco minutos o diez segundos; pueden ser totalmente instrumentales o incluir performances vocales; pueden estar cantadas en inglés (predominante), alemán, latín o algún balbuceo indescifrable; pueden 10

contar con ritmos frenéticos y explosiones atonales o ser sumamente relajadas y hasta desplegar una profunda belleza melódica”. Fischerman, Diego. Efecto Beethoven

Músics La majoria d’aquests mùsics provenien d’un ambient musical acadèmic i gairebé desconnectat de la música popular anglosaxona on sonaven les veus de Little Richard i Elvis. Un dels aspectes més distintius de l’escena és que, com Frank Zappa i John Cale, líders de les bandes esmentades anteriorment, els musics del grup Can, Popol Vuh, Tangerine Dream, van ser músics professionals amb una llarga trajectòria d’acadèmia musical centrant-se en el rock com a font d’inspiració i experimentació pels seus projectes. Per tant, es diu que el perfil dels protagonistes del Krautrock no era el d’un adolescent que no tenia coneixements musicals i que tocava la guitarra per estar amb noies i passar-ho bé. Sinó que els “Krautrockers” eren joves d’uns trenta anys, experts en música i deixebles de Karlheinz Stockhausen, estudiosos de John Cage i Karel Goeyvaerts, molt compromesos en polítiques d’esquerres i estètiques d’avantguarda. Escola de Berlín L’escola de música electrònica de Berlín fa referència a una generació d’artistes creadors de la música electrònica i a una escena musical que té com a punt central la ciutat de Berlín. Entre els musics més influents destaquen Tangerine Dream o el compositor Klaus Schulze. S’allunya més del que seria l’escola de Düsseldorf que és molt més rítmica. Escola de Düsseldorf Fa referència a un desenvolupament de la música electrònica format per músics i artistes exiliats a Düsseldorf com la banda Kraftwerk, Cluster i Neu!. El seu estil es caracteritza per l’ús de melodies sintetitzades juntament amb línies de baix molt rítmiques i bateries amb patrons rítmics predominants. La majoria de peces eren instrumentals i utilitzaben molt poc la veu.

Per a molts dels artistes del Krautrock, l’ús poc innovador i repetitiu que practicaven les bandes de rock’n’roll de l’època, mancava de tota autenticitat. D’aquí la seva atracció per modificar tot tipus de dispositius electrònics, seguint el camí començat per Stockhausen des d’un punt de vista més teòric, però també, per la necessitat de modificar i experimentar amb els instruments. So Els sintetitzadors eren equipaments cars i difícils d’aconseguir a l’Alemanya de l’època. Fet que donà lloc a que la majoria de bandes adoptessin instruments tradicionals als que afegien tot tipus de customitzacions: micròfons de contacte, pedals delay i eco, i gravadores de cinta. D’aquesta manera moltes de les bandes aconseguiren un so que semblava sortit de sintetitzadors i d’altres tecnologies cares de l’època, quan en realitat, sortia de l’improvització i l’enginy amb els recursos barats que tenien al seu abast. Veiem doncs, una vegada més, com la necessitat del Krautrock de trobar un llenguatge propi, sense imposicions, fora del domini anglosaxó, s’escampa fins a totes les àrees, també en la tècnica. 12

Tecnologia Endinsar-nos en aquestes innovacions tecnològiques ens ajudarà a entendre com neixen molts d’aquests sons. El delay és una paraula anglesa que significa retard i s’utilitza per referir-se a un efecte de so que consisteix en la multiplicació i retard d’un senyal sonor. Un cop processat el senyal es barreja amb l’original i en resulta el clàssic efecte d’eco. Qualsevol mòdul de delay té tres funcions principals: El Retard: és el temps que triga a produir-se un eco, se sol mesurà en mil·lisegons o estar sincronitzat amb un tempo. Feedback: és la quantitat de vegades que es repeteix el senyal sonor, el qual, pot agafar qualsevol valor entre 1 i infinit. Mescla: és la quantitat de so retardat que es barreja amb l’original. La història dels delays comença els últims mesos de la segona guerra mundial quan l’enginyer de so John T. Mullin, que estava a Europa amb la U.S Army Signal Corps investigant els avenços alemanys en Ràdio i Electrònica, va endur-se cap Amèrica un magnètofon de la companyia AEG que va trobar a una emissora de ràdio a prop de Frankfurt. A partir d’aquí, músics i compositors com Les Paul, mític creador de les primeres guitarres elèctriques i el pare del Krautrock, Karlheinz Stockhausen començaren a experimentar amb la nova invenció. Al principi es feien servir magnetòfons i loops de cinta per crear el delay, i el temps de repetició variava segons la llargada del loop i la velocitat de reproducció de la cinta. A partir d’aquest moment, el enginyers anglesos i americans comencen a crear unitats de delay preparades per realitzar els efectes d’eco sense la necessitat d’haver de desmuntar un magnetòfon. Avui en dia, a part de les mítiques unitats de delay de cinta o de disc, per tant analògiques, trobem les unitats de delay digital.

Els sintetitzadors són dispositius que generen sons de manera sintètica. A diferència de qualsevol altre tipus d’instruments on el so es genera pel contacte físic de diferents materials produint vibracions en l’aire, en els sintetitzadors aquests processos passen a nivell elèctric. Mitjançant circuits analògics o digitals es generen un seguit de freqüències que finalment poden ser escoltades quan són amplificades per un altaveu. Qualsevol sintetitzador analògic substractiu com els utilitzats en aquella època té com a mínim aquestes quatre parts: Oscil·lador: és l’encarregat de generar els sons en brut, és a dir, les freqüències. Pot rebre com a entrada un teclat per definir de manera precisa cada nota. Tècnicament es coneix com a VCO, Voltage Controlled Oscilator. Filtre: és l’encarregat de donar forma als sons en brut per aconseguir els diferents timbres. Tècnicament es coneix com a VCF (Voltage Controled Filter). Oscil·lador de baixa freqüència: també és un oscil·lador però utilitzat per modular el so posteriorment de manera rítmica. És molt important a l’hora de crear el timbre. Tècnicament es coneix com LFO (Low Frequency Oscillator). Amplificador: és l’amplificador encarregat de crear la mescla de sons final. L’amplificador controlat per voltatge Tècnicament es coneix com a VCA (Volatge Controlled Amplifier). La història del sintetitzadors es remunta al segle XIX, quan la tecnologia desenvolupada per la ràdio i la telefonia es comença a utilitzar per crear sons. El pare dels primers sintetitzadors comercials és Robert Moog. Aquests apareixen a principis dels anys 70 i tenen un disseny modular. Dispositius independents dedicats a crear freqüències i filtrar-les es combinen per donar lloc a un so. En pocs anys apareixen els primers sintetitzadors integrats com el Mini Moog i finalment als anys 80 amb l’evolució de la informàtica i els circuits integrats apareixen els sintetitzadors digitals, pares de la informàtica musical. 14

Composició Seguidament es poden observar algunes de les estructures musicals que seguien els grups a l’hora de composar les peces. Grups de la mateixa època però amb metodologies completament diferents. Són peces més aviat llargues i amb una gran quantitat de canvis. Podem veure cada instrument que apareix i quan apareix i alguns dels efectes aplicats.

En aquesta cançó del grup Kraftwerk comprovem que l’estructura es basa en les repeticions i en l’ús total d’elements i instruments electrònics. Fins hi tot la veu està modificada i distorsionada en alguns moments. El més interessants és que tot hi que la peça està basada en un seguit de repeticions, cada vegada apareixen amb alguna variació.

Per a més informació es pot consultar la publicació original: Einbrodt, Ulrich Dieter. Space, Mysticism, Romantic Music, Sequencing, and the Widening of Form in German” Krautrock” During the 70’s. Universitätsbibliothek, 2001.

Aquí es pot observar l’estructura de una de les peces de Tangerine Dream. Com es pot veure van apareixent molts instruments i de diferent tipus juntament amb canvis de tonalitat i els diferents efectes aplicats.

En aquesta composicó de Faust podem veure la diferència envers l’anterior. No és tan suau i els efectes aplicats són totalment diferents. Aquí predominen les distorsions i els sons estridents. L’únic instrument acústic que trobem és la bateria, la resta d’instruments estan modificats d’una manera o d’una altra. 16

Les bandes i els Ă lbums

Sense voler ser una tria exhaustiva de totes les bandes i la seva producció musical, aquesta guia pretén aproximar-nos al Krautrock directament a través de la seva música. S’han seleccionat les obres amb la voluntat de donar una visió àmplia sobre aquest moviment tan ric i variat. Can Holger Czukay Baix i instruments electrònics Jaki Liebezeit Bateria Irmin Schimidt Teclats i veu Michael Karoli Guitarra, violí i veu Damo Suzuki Veu principal Segurament és la banda més important de totes les bandes de Kraut o la més coneguda. En els seus inicis van estar lligats a un so distorsionat inspirat amb el de Velvet Underground però, amb poc temps, desenvoluparen un estil d’improvització completament propi que va resultar tan original com efímer. El virtuós bateria Jaki Leibezeit i la veu característica del cantant japonès Damo Suzuki van ser els pilars fonamentals d’una música tan abstracta com seductora. Les seves peces més emblemàtiques tenen l’esperit lliure del Jazz mesclat amb la cadència del Funk minimalista. Monster movie És l’àlbum debut del grup gravat l’any 1969. Ajunta diferents elements del rock psicodèlic, del free jazz i de música oriental. Una de les influències més importants d’aquest àlbum és la banda americana The Velvet Underground. És considerat un dels primers àlums de Krautrock, ja que amb aquest, es comença a parlar del moviment a la resta d’Europa. Amb aquest LP, el grup va consolidar el nom de Can com a nom oficial de la banda ja que prèviament es deien Inner Space. Una de les peces més importants i impactants és la improvització de 18 minuts Yoo Doo Right degut al seu procés de creació: després de 6 hores seguides d’improvització, es van agafar 18 minuts de les 6 hores gravades i es van incloure a l’àlbum com una peça més. 18

Tago Mago És el tercer àlbum d’estudi de la banda editat l’any 1971. Es considera un dels més importants de la banda degut a que és l’album més experimental, arriscat per l’època i influent de Can. En algun temes la lletra està cantada en japonès degut a la procedència del cantant. A l’àlbum s’hi poden trobar temes de més de 17 minuts que ocupen tota una cara d’un vinil. Una de les peces més importants i impactants de l’àlbum és Halleluwah, que és una “jam” de 18 minuts o sigui una improvització gravada al moment. Per a molts crítics és un àlbum molt ben valorat per la seva varietat i originalitat. Molts el coloquen al costat d’àlbums de Pink Floyd i King Crimson. Ege Bamyasi Aquest àlbum de l’any 1972 segueix l’estil de l’anterior, Tago Mago. Poques peces segueixen l’experimentació dels primers àlbums. Per aquest motiu potser és més fàcil d’accedir-hi i d’entendre’l. Destaca sobretot pels complexos ritmes del bateria i per les seves percussions ètniques. Aquest LP representa la transició cap a un so més atmosfèric que la banda desenvolupa ens els àlbums següents.

Future Days És el cinquè àlbum del grup de l’any 1973. Representa un canvi radical en el so de la banda. La veu és poc important i gairebé no s’utilitza. La banda produeix una música molt atmosfèrica, molt propera a la música ambient on apareixen sintetitzadors electrònics i percussions ètniques complexes. Bàsicament és un àlbum amb una gran influència del jazz i no tant del funk.

Faust Jean-Hervé Peron Baix Werner Diermaier Bateria Hans Joachim Irmler Orga Rudolf Sosna Guitarra, teclats Gunther Wüsthoff Sintetizador, Saxo És una de les bandes més mítiques, possiblement per ser la més avantguardista dins del propi moviment. El seus integrants no van revelar mai els seus noms, per tant, els fans no sabien qui era qui ni quin instrument tocava cada membre. El seu àlbum debut de l’any 1971 ha sigut i segueix sent un dels àlbums més originals i extrems que s’hagin gravat en el gènere. També és dels més difícils d’escoltar ja que feien ús de Samples distorsionats i sons extremadament peculiars. Faust IV El primer àlbum de l’any 1973 és molt peculiar ja que tot el rerafons està fet a base de gravacions extramadament distorsionades de grups com The Rolling Stones o The Beatles. El rimte està clarament marcat pel típic ritme de Kraut, conegut com Motorik, un ritme molt constant i compacte. En algunes cançons no es poden distingir els instruments degut a la distorsió que se’ls hi aplicava. Tot i això, en el propi àlbum, trobem cançons molt semblants al funk o al rock, amb una lletra clara i amb una estructura senzilla, sense deixar de banda el nou moviment emergent.

Amon Düül II Chris Karrer violí, guitarres, saxo, veu John Weinzierl guitarra, baix, veu Falk Rogner orga sintetitzadors, instruments electronics Renate Knaup veu Dieter Serfas bateria Peter Leopold percussió És la banda considerada com una de les fundadores del gènere i que més s’identifica amb la música psicodèlica. Els seus àlbums estan plens de “riffs” electrònics distorsionats que porten el grup a terrenys com el del Heavy Metal barrejat amb punts completament àcids, vinguts de “bacanals hippies” de San Francisco. Yeti Aquest és el segon àlbum de la banda realitzat l’any 1970. És considerat un dels primers discs de Krautrock més impactants. Les estructures de les cançons s’assemblen més a les dels seus antecedents i fonts d’inspiració que a la de la resta de grups del moviment. Hi predominen les bases rítmiques molt complexes i les melodies de guitarres molt marcades.

Wolf City És el cinquè àlbum del grup creat l’any 1972 i és força diferent als anteriors. Es basa molt en l’ús d’instruments de corda acústics i de melodies orientals que donen un aire molt més folk en algunes cançons.

Vive La Trance Aquest de l’any 1973 és poc conegut, però té una particularitat important: l’àlbum és tot instrumental, no hi ha veu. Degut a això s’utilitzen molts més instruments electrònics i el sò arriba a un alt nivell de psicodèlia.

Neu Michael Rother Guitarra, baix, sintetitzadors, teclats, instruments electrònics, percussió Hans Lampe Percussió, bateria electrònica i acústica És una banda que queda una mica apartada del món Kraut degut a les seves influents exploracions cap als estudis rítmics. Van ser uns grans inspiradors per al Punk i es caracteritzen pel ritme “Motorik”, el qual es basa en el típic patró musical 4/4, amb una simplicitat refrescant que, a través de la seva insistent repetició, crea paisatges sonors elegants molt diferents de qualsevol altra patró. Les textures melòdiques que acompanyen són molt fines i d’una gran bellesa. Encara segueix en actiu. Neu! Enregistrat l’any 1971, crea una nova manera de tocar, de sintetitzar la música, basat-se en la repetició. És l’àlbum on apareix per primera vegada el ritme “Motorik”. És una fita clau dins la històrica del Krautrock i la música Alemanya de l’última meitat del segle XX.

Neu! 2 Aquest àlbum té una peculiaritat important degut a que la banda es va quedar sense discogràfica i, per tant, sense diners per poder gravar el disc. La banda va realitzar per si sola la gravació l’any 1973.

Tangerine dream, Kraftwerk, Clauster Aquestes tres bandes representen la basant més electrònica del moviment. Els seus primers àlbums es caracteritzen pel desplegament d’una música atonal abstracta que mescla sons electrònics molt primaris amb cintes i noves exploracions tecnològiques. Cap a mitjans dels 70, aquestes bandes van començar a explorar un estil de música electrònica més melòdica, rítmica i basada en els sintetitzadors que portaria els grups a un èxit internacional.

Tangerine dream Des del seu naixement han passat més de vint músics pel grup. D’aquesta manera la seva música ha sigut molt diversa al llarg dels anys, però mantenint sempre l’estil i els orígens. La banda va començar com a un grup de versions de rock ‘n’ roll. Però ràpidament van voler buscar una manera diferent de sonar, un canvi. Edgar Froese, líder del grup i pianista, que havia estudiat escultura amb Salvador Dalí, va està molt influenciat per les seves tènciques i idees surrealistes. Frose i el seu grup van descobrir i crear els sintetitzadors que van acabar sent el seu instrument principal. La seva gran inspiració va ser el grup de rock psicodèlic anglès Pink Floyd. Té un total de 103 àlbums d’estudi i 66 singles. Un dels seus hits més famosos o musicalment més ben qualificat és l’obra de 22 minuts Alpha Centauri. La seva música és instrumnetal, basada sempre en l’ús de sintetitzadors i seqüenciadors creant l’anomenat sò “còsmic”. Actualment el grup segueix en actiu.

Popol Vuh Florian Fricke Teclats Daniel Fichescher Guitarra (membre també de la banda Amon Düül) Djong Yun Veu principal Conny Veit Guitarra Holger Trülzsch Bateria i percussió Famosos per crear moltes bandes sonores de pel·lícules durant els anys 70 que mostraven la revolució cultural del moment, sobretotles del director alemany Rainer Werner Fassbinder. Es caracteritza per oferir els sons més subtils del moviment però a la vegada intrigants. Són definits com a creadors de música atmosfèrica, prop de terrenys més melòdics basats en llargs passatges instrumentals de piano i guitarra

Kraftwerk Ralf Hütter Veu principal, sintetitzadors, teclats, orga, bateria i percussió, guitarra i baix. Henning Schmitz Percussió electronica, teclats Fritz Hilpert Percussió electrònica Florian Schneider Sintetitzadors, veus secundàries, control d’ordinadors, flauta, saxo, guitarra i violí Mentre grups com Tangerine Dream, Popol Vuh utilitzaven l’electrònica com a mitjà d’evasió, d’inspiració còsmica, i d’altres com Can o Amon Düül que improvisaven amb la instrumentació habitual, Kraftwerk es presentaven com a únics defensors d’una identitat absolutament alemanya, basada en un so electrònic implacable i amb una temàtica inspirada en la vida quotidiana. Tot i que durant els primers anys de la banda, els sons eren generats per instruments convencionals i totalment manipulats electrònicament, la música, filosofia i sonoritat final de tot plegat, suposaren un trencament total amb la resta de formacions alemanyes del moment. Kraftwerk Aquest àlbum que porta el mateix nom del grup i enregistrat l’any 1970 neix una nova branca del Krautrock. Una branca més electrònica, però totalment experimental. Tota la música està realitzada amb sintetitzadors i instruments electrònics, excepte la bateria que és acústica. En aquest primer i en els tres següents que treu el grup no hi ha veu, tot és instrumental.

Autobahn És el quart àlbum o el primer conegut a nivell internacional l’any 1974. És considerat el seu primer LP conceptual ja que no és del tot electrònic. A les gravacions es van utilitzar instruments com flautes, violins i guitarres mesclades amb els sintetitzadors. A l’última cançó del disc, de més de 20 minuts, és la primera de la banda en la que apareix lletra cantada perlsels dos principals músics del grup amb les veus retocades i distorsionades.

Trans-Europe Express Es podria dir que aquest LP va fer un pas més enllà, va arribar a Europa com un dels àlbums més importants del moment i seguidament va arribar Estats Units. És considerat un dels grans pares de la música electònica però seguint amb la conceptualitat dels àlbums anteriors. Els sons i la música representen i s’assemblen als sons que es troben viatjant per Europa.

Autobahn Aquest àlbum de l’any 1978 està ple de melodies completament electròniques sense cap mena d’instrument acústic, ni tan sols la bateria. El fil conductor que recorria el disc, de principi a fi, és la fascinació de l’ideal per l’home màquina, amb molte referències cap a Nietzsche i la teoria del superhome, però amb un propòsit clarament futurista.

Cluster Hans-Joachim Roedelius Orga, cello, instruments electrònics, generadors d’audio i amplificadors Dieter Moebius Orga, guitarra hawaiiana, generador d’audio i amplificador Aquest grup destaca per haver fet moltes col·laboracions amb el músic i compositor anglès Brian Eno, pare de la música Ambiental i un dels músics més innovadors de les últimes dècades. Cluster I Aparegut l’any 1971 i amb una gran varietat d’instrumentalització. Hi ha la presència de guitarres Hawaiianes, cellos, orgues mesclats amb generadors d’audio i tractats electrònicament un cop gravats. Com la majoria de bandes del moment creen a base d’improvitzacions, però centrant-se molt en el tipus de sò que es vol com a resultat final.

Cluster & Eno LP de l’any 1977 on es pot escoltar una de les col·laboracions del grup amb Brian Eno. La Música és una col·lecció de melodies tranquil·les, una mescla de les sensibilitats d’Eno i l’esperit avantguardista de Cluster. Planteja tot un seguit de “loops”, de repeticions constants, juntament amb l’afició d’Eno per processar qualsevol tipus de so. Aquest àlbum deixa una petjada en el recorregut de la música ambiental.

Kraftwerk en concert durant la seva Ăşltima gira el 2015

Bibliografia Stubbs, David (2014) Future days Krautrock and the building of modern germany, London. Cope Julian (1995) Krautrocksampler, Head Heritage, London. Fischerman, Diego (2004) Efecto Beethoven, Buenos Aires, Paidós. Miller, Jonathan (2000) Tangerine Dream. The times they are changing. Keyboards (9/2000), p.24-36. (Article) Whalley, Benjamin (2009) Krautrock: The Rebirth of Germany, BBC, London. (Documental) Einbrodt, U. D. (2001). Space, Mysticism, Romantic Music, Sequencing, and the Widening of Form in German “Krautrock” During the 70’s. Universitätsbibliothek. (Article)

krautline.com