PanoraMix #2 2012
PanoraMix #2
www.lacaldera.info
PanoraMix #2 Una mostra del panorama de la creació Un cicle per donar major visibilitat als artistes locals de la ciutat i per aproparlos al públic. Tindrà lloc durant els mesos d'octubre i novembre. PanoraMix sorgeix de la idea d’iniciar un projecte pilot per començar a generar un aparador que pugui tenir lloc durant la setmana i on es puguin veure diversos treballs i artistes de les arts escèniques actuals.
Un marc ideal on poder programar molts dels joves artistes que hem anat recolzant al llarg d’aquests anys a través del nostre programa de residències. Dins d’aquests cicles presentarem treballs de dansa i d'arts escèniques tocant diferents llenguatges contemporanis i oferint una mirada panoràmica sobre la diversitat de la creació actual.
dilluns, dimarts i dimecres a les 20.30h* També hem convidat altres centres amb els quals hem estat vinculats a través de col·laboracions en xarxa, en aquesta edició La Poderosa que ens ha proposat una programació amb alguns dels artistes/projectes que han estat recolzant durant els darrers anys.
* l'espectacle "azul petróleo" es representa de dijous a diumenge (consulteu les dates al calendari)
PanoraMix #2
www.lacaldera.info
calendari PanoraMix Guy Nader i Maria Campos "Zenith" 1, 2 i 3 d'octubre
Los corderos "el cel dels tristos" 8, 9 i 10 d'octubre
Jordi Vidal i Toni Xuclà "Mon Brel" 15, 16 i 17 d'octubre
Andrés Waksman | Alas "azul petróleo" 25, 26, 27 i 28 d'octubre 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10 i 11 de novembre
La Poderosa Bea Fernández – “Restos de mis series” i “Los que se ven entre si” (fragment) 12,13 de novembre Cristina Núñez - "Bang Bang" Amaranta Velarde - "Lo natural" 19, 20 i 21 de novembre
col·laboració 8 €. amics de lacaldera 5€. APdC 6€. Aforament limitat.
PanoraMix #2
www.lacaldera.info
“Zenith” – Guy Nader i María Campos 1, 2 i 3 d'octubre a les 20.30 Zenith és una manifestació poètica y coreogràfica, un exercici físic, sonor i visual que explora l'espai com una partitura entre el so i el moviment, entre allò visual i allò que es percep. Zenith contempla el temps com a concepte fundamental, les seves mesures mètriques i aplicacions de les oscil·lacions i els ritmes. Tracta el temps a través del ritme existent en tot allò que fem, el ritme que marca el pas del temps i que sempre és present en allò que ens envolta i no ens n'adonem de com transcorre fins que no veiem el canvi ja fet. Parla de la percepció del temps en aquesta societat actual, el seu significat i el seu valor. Una societat de consum que té un ritme accelerat que influeix en la nostra manera de ser. Alternant el so amb el silenci i el moviment amb la quietud. A través d'aquests elements bàsics i combinacions crearem paisatges, imatges, sensacions, tensions...on l'imaginari es multiplica.
Direcció: Guy Nader. Creació i interpretació: Maria Campos i Guy Nader. Música original: Ilia Mayer, Jordi Rodríguez i Dimitri. Visuals: Shadi El Hajj. Disseny de llums: Lídia Ayala. Vestuari: Amaia Tobes. Fotografía: Anna Arroyo. Producció:Raqscene. Co-producció: Bipod 2012, Beirut International of Dance i Maqamat Dance Theatre. Amb el suport: La Caldera, centre de creació de dansa i arts escèniques, Projecte VIC Viver, Investigació, Creació Institut del Teatre de Vic. Col·laboració: Institut Ramón Llull. Agraïments: Mo, Daniel Balabane, Dietmar, Pol, Roser, Abel, JuanJo. Agraïments especials: Beatriu Daniel i Imma Bovea.
PanoraMix #2
www.lacaldera.info
“el cel dels tristos” - Los Corderos 8, 9 i 10 d'octubre a les 20.30 El cel dels tristos -o la impossibilitat de ser millor persona- és un paratge anímic situat en algun lloc entre les orelles i el clatell on fa niu el nostre fantasma fonamental. Per travessar aquest enigmàtic estadi i aterrar en una ment feliçment deserta, no convé ser o no ser, ni desitjar o no. Allí, transcendir es converteix en no esperar res. Entre l'espera i l'esperança passa tot. Res de hipòtesi, res de conjectures. Teràpia o mort. Inmolació pseudo-psico-filosòfica a la caça de raons per a seguir seguint. No hi ha una altra manera per entendre l'existència que no sigui existir? Una migració exaltada cap als suburbis mentals que ens desequilibren per així poder prendre inconsciència. Un lloc a on renovar-se o morir.
Creació, direcció i interpretació Pablo Molinero i David Climent Text Pablo Molinero Partitures físiques David Climent Col·laboració artística Juan Kruz Díaz de Garaio Esnaola Assistent de direcció Leo Castro Disseny espai sonor Miguel Gozalbo, loscorderos.sc Realització espai sonor Miguel Gozalbo Disseny il·luminació Conrado Parodi, loscorderos.sc Espai escènic Cube.bz, loscorderos.sc Vestuari Laia Muñoz Carol Fotografia rojobarcelona Management i Producció Pilar López Coproducció loscorderos.sc i Festival Temporada Alta
col·laboració 8 €. amics de lacaldera 5€. APdC 6€. Aforament limitat.
PanoraMix #2
www.lacaldera.info
“Mon Brel” – Jordi Vidal i Toni Xuclà 15, 16 i 17 d'octubre a les 20.30 Més enllà del mític "ne me quitte pas" no hi ha Jacques Brel sinó tot un món de cançons. Nosaltres ens hem endinsat en una petita part d'aquest món i l'hem fet "mon". Amb humilitat i gosadia ens hem servit d'Els vells amants, d'Amsterdam o d'El somni impossible per crear un espectacle que, senzillament, ens ve de gust fer. Perquè ens ve de gust cantar en català les seves cançons amb intimitat, amb cabareterisme i amb ideals quixotescos. Aquest és el nostre "mon brel" que ja és vostre. "Una vetllada esplèndida de música, teatre i poesia". Dani Chicano 11/05/11 El Punt Diari
Direcció i dramatúrgia: Jordi Prat i Coll. Veu: Jordi Vidal. Guitarra, pedals i arranjaments: Toni Xuclà. Adaptació lletres: David Pintó. Il·luminació: David Bofarull. Vestuari: Llúcia Bernet. Escenografia: Ricard Prat i Coll. Muntatge, so i Llums: Roger Guinot. Producció: Vania produccions i Coupdefoudre.
col·laboració 8 €. amics de lacaldera 5€. APdC 6€. Aforament limitat.
PanoraMix #2
www.lacaldera.info
“azul petróleo” Andrés Waksman | Alas del 25 d'octubre a l'11 de novembre dijous, divendres i dissabte a les 20.30h diumenges a les 19h 5 homes en un espai buit; Homes que esborren la frontera entre dansa i vida “Treballar amb un grup d'homes neix del desig de trobar-me amb germans. Durant més de dos anys ens hem anat trobant, sent el Moviment Autèntic el nostre marc de treball. Molts homes han format part d'aquest viatge, uns homes se n'han anat, altres hi han arribat, alguns simplement ens han visitat. La proposta sempre era la mateixa: un grup d'homes en un espai buit. I en aquest espai, el cos mirant-se cap a ell mateix, amb la seva memòria i vivències, prenent forma i transcendint formes, expressant i creant. Hem vist i viscut molta bellesa que no arribarà a l'escenari, aquella bellesa que és efímera passa inesperadament quan li deixem pas. Aleshores es revela i ens sorprèn, com si vingués a alegrar-nos el dia, o fer-nos recordar alguna cosa ... Azul Petróleo és una experiència artística que busca esborrar la frontera entre dansa i vida, un viatge amb germans que ens remet al pas de l'home per la terra.” Andrés Waksman
Direcció: Andrés Waksman Creació i interpretació:Josep Ferragut, Pedro Gutiérrez, Jordi Puigdefàbregas, Pablo Vicente, Andrés Waksman Il·luminació: Miguel Muñoz Han participat en el procés de creació, i agraïm a: Max Cuccaro, Carme Torrent, Bernardo Trías, Felipe García Vélez, Monica Pla, David Matamoros,Armando Arjona, Thomas Clements, Marco Regueiro. Música: Beethoven, Gianmaria Testa, Djivan Gasparyan, Vinicius Cantuaria, Kroke Muntatge de so: Joan Saura Fotografia: Mireia Plans Diseny gràfic:Cüneyt Görenel Producció executiva Barcelona: Fani Benages Arts Escèniques Producció executiva Montevideo: Aurora Riet Coproducció:Alas Artes en Movimiento (Barcelona), Espacio de Desarrollo Armónico (Montevideo, Uruguay), Antic Teatre (Barcelona) Amb el suport de: Iberescena / Institut Ramón Llull / Icub Ajuntament de Barcelona / La Caldera Agraïments: Graciela Figueroa, Susana Estela, Andrés Neumann, Muriel Mondy
PanoraMix #2
www.lacaldera.info
“Restos de mis series” “Los que se ven entre si” (fragment) BEA FERNÁNDEZ / Las Santas 12 i 13 de novembre a les 20.30h “Restos de mis series”- Forma part d'un projecte major “Tres personas, todos los cuerpos” que he anat desenvolupant durant els tres últims anys i que es formalitza o concreta en un fragment/versió per a aquesta presentació. Tot el projecte sorgeix d'un interès per compartir la meva experiència com a intèrpret de la dansa amb altres intèrprets, d'un interès per aprofundir en certs temes que a l'hora de parlar de la creació escènica queden en un segon pla o en una capa oculta. Les meves primeres intuïcions per a aquest projecte apuntaven a una necessitat de revisió, de fer memòria amb el cos de la meva pròpia trajectòria com a intèrpret. El fet de fer aquest exercici em va portar a reflexionar sobre qüestions com les versions d'un mateix, els cossos apresos, el cos envaït, la puresa o la promiscuïtat del cos del ballarí com a memòria, com a resta. Idea, creació i interpretació: Bea Fernández Assessor: Carmenlo Salazar Una producció de: Las Santas Projecte global Tres personas, todos los cuerpos amb el suport de: Entitat Autònoma de Difusió Cultural (Generalitat de Catalunya), Institut de Cultura de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), Institut Ramon Llull, Canarias CREA I amb la col·laboració de: La Poderosa (Barcelona), espacios cómodos 2009 - La Porta (Barcelona), La Caldera (Barcelona), Las Fernández (Barcelona), Cèl·lula (Pontós), L'animal a l'esquena (Celrà), programa de residències DAT/ETC (Las Palmas de Gran Canaria), Ca l'Estruch (Sabadell).
“Los que se ven entre sí” (fragment) -A partir de les converses amb setze intèrprets de diferents àmbits de la creació actual, hem creat un document audiovisual que relaciona aquestes diferents perspectives sobre la figura de l'intèrpret i la seva relació amb la pràctica creativa, amb l'autor, amb l'obra, amb l'escena i amb el públic. Hem parlat sobre el significat actual de les petjades que queden dels treballs passats i la utilització d'aquestes i altres influències en els processos presents. Un document que ens apropa a través d'un recorregut a aquesta altra mirada (més interna?) de l’intèrpret i que recull diverses experiències i qüestions sobre la creació i el fet escènic. Gràcies a tots els entrevistats: Africa Navarro, Natali Labiano, Carme Torrent, Gema Díaz, Mercè Recacha, Mònica Muntaner, Sílvia Sant Funk, Jordi Casanovas, Norberto Llopis, Mauricio González, Jesús Barranco, Raquel Sánchez, Amalia Fernández, Lola Giménez, Monse Penela, Sofía Asencio.
Idea i direcció: Bea Fernández Càmera i edició: Elena Albert Realització: Bea Fernández y Elena Albert Producció: Las Santas Suports a la creació i residències: El Hueco, Encuentros en Magalia, Cèl·lula Pontós, La Porta - espacio cómodo'08.
PanoraMix #2
www.lacaldera.info
“Bang Bang”– CRISTINA NÚÑEZ "Lo natural" – Amaranta Velarde 19, 20 i 21 de novembre a les 20.30h "BANG BANG" – Cristina Núñez El nom i el rostre són els significants de la persona, els elements que inicialment ens diferencien als uns dels altres i que contenen infitinitat de significat. El rostre rebel.la tant com s'amaga, és un dels llocs més humans del ser. El rostre i l'home reunits són els dos pols de la identitat social i íntima. Potser els cossos es distingeixen igual que els rostres per ulls entrenats, però no expliquen la diferència com ho fa un rostre, apunta el filòsof George Simmel. Amb quants rostres ens relacionen al llarg d'una vida? És el retrat un acte de confirmació d'un mateix? Com ens organitzaríem en una societat ficticia on poguéssim canviar de rostre, prendre els trets altres persones i inclús fer-ho desaparèixer? El projecte parteix d'aquests interrogants per tal de parlar del rostre com la superfície de projecció de l'imaginari de "l'altre", pretén desemmascarar la complexitat de la indetitat humana. La feina de Bang Bang és explorar altres maneres de construir la identitat a través de dispositius que transformen el rostre i el nom. Proposa un qüestionament de la diferència establerta entre identitat pròpia i aliena creant una pràctica coreogràfica que s'apropia del llenguatge fotogràfic.
"Lo natural" – Amaranta Velarde surge de la curiosidad hacia la naturaleza artificial. Hacia esos lugares dentro y fuera de nosotros que han sido modificados pero aparentan ser espontáneos. En tan solo un par de años mi experiencia está totalmente influenciada por el uso diario de aparatos electrónicos que han pasado a ser extensiones de mi ser. A la vez, la obsesión por conectarse con la naturaleza, el new age, la busqueda de una “esencia” y los rituales esotéricos están en auge celebrando la esquizofrenia humana. El querer retonar a una naturaleza desprovista de manipulaciones es un inténto melancólico e ingenuo, pero en este intento busco crear yuxtaposiciones, paradojas y conexiones aparentemente antagónicas. En está misión el ordenador me sigue ayudando, lo órganico se confunde con lo sintético, lo representativo con lo amórfico. Estas nociones, estos anhelos se contaminan. Coreografia i interpretació: Amaranta Velarde. Text: Amaranta Velarde i wikipedia. Música: gravacions de Micahel Harner de cants xamànics. Vivaldi, Ryoki Ikeda i barreja sonora d'efectes d'Amaranta Velarde Il·luminació: Emilio Bravo. Assistència artística: Diana Gadish. Amb el suport de La Poderosa, L´Estruch de Sabadell i L´animal a l´esquena. Producció Antic Teatre.
PanoraMix #2
www.lacaldera.info
PanoraMix #2
www.lacaldera.info