SI - Programa electoral municipals 2015 by La Garriga Digital.cat

PROGRAMA ELECTORAL DE SI LA GARRIGA per a les eleccions municipals 2015

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 3 2. TRANSVERSALITAT .................................................................................................................. 9 3. PARTICIPACIÓ ........................................................................................................................ 10 4. PLA DE BARRIS, L’AJUNTAMENT AL SERVEI DEL POBLE ........................................................... 14 5. URBANISME. MODEL DE POBLE .............................................................................................. 15 6. GOVERNACIÓ ......................................................................................................................... 19 7. ENSENYAMENT ...................................................................................................................... 20 8. BENESTAR SOCIAL I SALUT ..................................................................................................... 22 9. CULTURA ................................................................................................................................ 24 10. PATRIMONI .......................................................................................................................... 26 11. JOVENTUT ............................................................................................................................ 27 12. ESPORTS ............................................................................................................................... 30 13. COMERÇ, INDÚSTRIA I PROMOCIÓ ECONÒMICA .................................................................. 33 14. MEDI AMBIENT .................................................................................................................... 36 15. MOBILITAT ........................................................................................................................... 38 16. PRINCIPALS INVERSIONS. ..................................................................................................... 39 16.1. CAN LUNA ................................................................................................................... 39 16.2. POLICIA MUNICIPAL .................................................................................................... 40 16.3. PARC DE LA SÍNIA ....................................................................................................... 40 16.4. EL CENTRE ................................................................................................................... 41 16.5. PASSEIG FLUVIAL ........................................................................................................ 41

1. INTRODUCCIÓ La naturalesa d’unes eleccions municipals obliga a afrontar els projectes polítics des de tantes perspectives com realitats locals hagin d’acollir-‐los. Per això, SI la Garriga volem que aquest programa electoral posi l’èmfasi a tot el que afecta a les persones que viuen i treballen a la Garriga. La independència, la participació ciutadana, la regeneració democràtica, la bona gestió, la incentivació de l’economia i la creació de llocs de treball, són la base d’inici del treball del projecte de SI a la nostra vila. Com s’ha posat de manifest en el treball diari per assolir la independència, l’àmbit local és la punta de llança en el moviment d’alliberament nacional, en tant que és al seu voltant que s’aplega un primer nivell organitzatiu de les comunitats i, en conseqüència, un primer nivell d’impuls de les demandes col·∙lectives d’autodeterminació i d’independència. És en l’àmbit local on podem aconseguir construir el model de poble o ciutat que ens permeti apropar-‐nos al que significa viure la independència i convèncer la majoria social que necessitem per declarar-‐la des del Parlament. El municipi no és una entitat abstracta sinó l’espai immediat de relació entre les persones i, per tant, el lloc on es posa a prova la maduresa democràtica d’una societat. Un municipi pot ser considerat democràtic perquè així ho estableix l’ordenament jurídic o per sí mateix, promovent com a base de tota relació la llibertat i igualtat en dignitat i drets de tots els éssers humans sense distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió pública o d’altra mena, origen nacional o social o de qualsevol altra classe, que estan situats per damunt de tota legislació concreta i que un autèntic compromís amb la democràcia exigeix. Només els principis democràtics s’imposen per si mateixos, perquè el seu valor és universal i se situa per damunt de la diversitat, sempre creixent, de col·∙lectius o individus. El compromís amb aquests principis fa possible el reconeixement dels drets de cadascú, però s’imposa igualment a tothom com un deure en la mesura que li exigeix el reconeixement dels drets dels altres i l’acceptació d’unes regles de joc compartides, essent sobre la base d’aquests principis que prenen sentit els valors com el civisme, la convivència o la participació. ! La convivència democràtica només és possible quan més enllà del valor, sempre relatiu, de les creences, ideologia, costums i maneres de fer que ens fan diferents, hi ha uns valors superiors que ens uneixen i obliguen a tots en condicions d’igualtat. És per això que el compromís amb els atributs democràtics

continua sent l’única via des de la qual es fa possible plantejar, com una exigència, la integració i la convivència. ! El civisme ha de ser entès com a respecte per l’espai compartit. I això no únicament en el sentit de respecte estrictament material de l’espai públic, sinó també en un sentit més abstracte de respecte envers el que és de tots, envers allò que està al servei de tots i a que tots hi tenim dret. Ningú no pot ocupar l’espai públic, fer-‐se’l seu o imposar-‐hi la seva llei, oblidant que és un espai també dels altres. Beneficiar-‐se de tot allò que és públic és un dret paral·∙lel a l’obligació de respectar-‐ho. ! La participació ciutadana, com aportació del compromís individual a la comunitat, és essencial per donar sentit a les inquietuds col·∙lectives com a poble. Volem portar el concepte de participació ciutadana a tots els àmbits de la decisió política, impulsant processos de consultes populars per prendre les decisions més importants del nostre poble, i convocant reunions periòdiques amb la ciutadania per compartir la situació local i les mesures a emprendre. ! La bona gestió, com a pal de paller de les noves maneres de fer política. Seguirem tractant allò que és de tots com si fos nostre. Treballant els recursos de tots com si fossin els de casa. No és res més que no malgastar, robar, manipular, menystenir, menysprear als ciutadans i els seus recursos. Cal acabar amb les actituds paternalistes i fer que la gestió del poble sigui transparent i de tots. A més a més, abaixarem i congelarem els impostos. Són dels més alts del nostre país! ! La incentivació de l’economia i llocs de treball. Aquesta legislatura hem vist com desapareixien moltes empreses. Ha tancat la SATI. No podem quedar-‐nos de braços plegats mirant com el nostre teixit industrial es mor. D’aquesta manera rebaixarem impostos durant els primers dos anys a les empreses que arribin al poble i donin feina. Crearem zones de treball comú per les empreses del poble. Dotarem recursos per la millora de la formació professional de totes elles a través de cursos. I sobretot, buscarem que vinguin empreses a la Garriga amb perspectives de futur situades a sectors productius i innovadors. Ens assegurarem que el polígon deixi d’estar buit i així farem reduir l’atur! Pel que fa a la regeneració democràtica, el món municipal ha estat, malauradament, i especialment en els darrers temps, una mostra més de la urgent necessitat d’una profunda revisió dels valors en la gestió pública. No com un camp de proves sinó com un espai d’actuació urgent, perquè si bé és cert que aquesta necessitat és compartida amb d’altres administracions, no ho és menys en l’àmbit local. A hores d’ara resten massa espais, fins i tot en l’àmbit normatiu, pendents de resoldre.

Els mitificats “ajuntaments democràtics” són un híbrid entre la legitimitat de l’elecció democràtica dels consistoris i el manteniment del caràcter residual dels ajuntaments en l’administració de l’Estat espanyol. Els partits polítics majoritaris han acceptat aquest marc legal assumint que els ajuntaments s’han de dedicar en exclusiva a temes com la neteja, el trànsit, les llicències d’obres i d’activitats i l’organització de festes culturals. Conceben els ajuntaments com una “empresa de serveis” i no reivindiquen competències que afecten directament als ciutadans com la justícia bàsica, l’ordre públic local, l’ensenyament primari i secundari, la sanitat de proximitat, l’habitatge, entre d’altres afers que cal resoldre de la manera més propera possible als ciutadans. El caràcter marginal dels municipis en l’estructura de l’Estat espanyol fa impossible una democràcia de qualitat, el veritable poder és lluny dels ciutadans, impossibilitant així la identificació d’aquests amb les institucions. Des de SI la Garriga volem impulsar una nova etapa en la que els ajuntaments no es resignin a ser una “empresa de serveis” i els partits una “agència de col·∙locació” d’afiliats. EL MODEL MUNICIPALISTA CATALÀ ENFRONT EL MODEL MUNICIPALISTA ESPANYOL a. El col·∙lapse del model municipal espanyol El col·∙lapse fiscal dels ajuntaments catalans a causa de la crisi immobiliària fa inviable el model municipal de la Constitució espanyola de 1978. Aquest model és un híbrid entre el règim local franquista i la legitimitat sorgida de les eleccions democràtiques. Els recursos extraordinaris provinents del boom immobiliari havien permès, al llarg dels anys, amagar les limitades competències dels ajuntaments. La crisi ha posat en evidència el paper subsidiari dels ajuntaments dins del sistema administratiu i polític espanyol. Els danys col·∙laterals d'aquest model han estat, per una banda, la continuació edulcorada del model urbanístic del “desarrollismo” franquista i, de l'altra, els desorbitats preus de l'habitatge. A més el sistema ha afavorit tota mena d'irregularitats i d'escàndols de corrupció. b. Un model municipal de país ocupat El règim monàrquic espanyol ha continuat l'extremada centralització de l'Espanya borbònica des dels Decrets de Nova Planta. Aquests van abolir les institucions municipals catalanes, des del Consell de Cent i el Consolat de Mar de Barcelona fins als Costums de Girona, Lleida, Tortosa o València, entre d'altres. L'Estat català originari era municipalista i parlamentari, com la majoria de petits països de tradició democràtica d'Europa. El règim municipal borbònic va traslladar l'ocupació militar al territori. Va crear 12 corregiments comandats per caps militars i amb regidors vitalicis

nomenats per les autoritats borbòniques. El règim municipal d'ocupació va estar vigent fins que el govern de Mendizábal el va substituir per la divisió provincial amb les Diputacions i els governadors civils. Aquests darrers van controlar els càrrecs municipals mitjançant el sistema de cacics locals, amb eleccions o sense, fins al 1979. A més, les successives desamortitzacions dels “bens comunals” van deixar sense patrimoni la majoria d'ajuntaments catalans. La dictadura de Primo de Ribera va crear els “Cuerpos Nacionales” de secretaris i interventors de l'administració local. El General Franco va tornar al model municipal borbònic amb el nomenament dels alcaldes i regidors. c. El caràcter híbrid dels “ajuntaments democràtics” L'elecció de regidors i batlles per sufragi universal, l'any 1979, va mitificar els “ajuntaments democràtics”. Però es va democratitzar l'elecció dels consistoris sense alterar el paper marginal dels ajuntaments. S'han mantingut els secretaris i interventors dels “Cuerpos Nacionales” creats per la Dictadura militar. Les competències municipals han continuat sent les mateixes que en el franquisme, i les seves finances han continuat depenent de les transferències estatals. Els mitificats “ajuntaments democràtics” són un híbrid entre la legitimitat de l'elecció democràtica dels consistoris i el manteniment del caràcter residual dels ajuntaments en l'administració de l'Estat espanyol. El restabliment de la Generalitat no va comportar la instauració d'un règim municipal català propi. Els ajuntaments continuen sota la tutela del Govern espanyol, al contrari del que va passar amb l'Estatut de 1932, amb que van desaparèixer les Diputacions i els ajuntaments depenien dels poders catalans. S'ha creat una atapeïda xarxa d'administracions territorials: districtes, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, delegacions provincials o Generalitat, entre d'altres. Els partits polítics majoritaris han acceptat aquest marc legal. Han assumit que els ajuntaments s'han de dedicar en exclusiva a temes com la neteja, el trànsit, les llicències d'obres i d'activitats i l'organització de festes i actes culturals. Conceben els ajuntaments com una “empresa de serveis” i no reivindiquen competències que afecten directament als ciutadans com la justícia bàsica, l'ordre públic local, l'ensenyament primari i secundari, la sanitat de proximitat o l'habitatge, entre d'altres afers que cal resoldre al més a prop possible dels ciutadans. d. El model municipal català és el model dels petits Estats d'Europa Des del començament, el catalanisme polític havia reivindicat un model d'Estat municipalista, amb el confederalisme suís com exemple. El règim municipal espanyol és a una distància abismal del que tenen els petits estats d'Europa. En aquests països,

l'administració més propera als ciutadans té les més àmplies competències per garantir una millor administració gràcies a la proximitat. El model municipal català arrela en el nostre model històric, en el poder municipal de les grans ciutats dels Països Catalans, abans de la derrota de la Guerra de Successió. Avui la regeneració democràtica exigeix no deixar-‐se assimilar per les rutines institucionals i mentals del marc municipal espanyol. Solidaritat Catalana per la Independència ha de reivindicar el model municipal català, que és el model dels estats més avançats d'Europa, aquelles nacions que no han patit els talls històrics d'un país ocupat com el nostre. e. Espanya: Un Estat de dalt a baix. Països Catalans, un Estat de baix a dalt Al contrari, l'Estat Espanyol és un “estat-‐làmpada”, emprant una metàfora usada per Lluís Maria Xirinachs. Una làmpada que se sosté des del sostre de la força militar. Des de dalt es distribueix per les administracions territorials com les aranyes dels llums barrocs i les darreres llàgrimes en són els municipis. El caràcter marginal dels municipis en l'estructura de l'Estat espanyol fa impossible una democràcia de qualitat. El veritable poder és lluny dels ciutadans, i aquesta situació fa impossible la identificació dels ciutadans amb les institucions. De manera antagònica, l'Estat català independent anirà de baix a dalt. Aquesta construcció ascendent forma part de la identitat democràtica d'un país i de les persones: l'esperit de ciutadania. Aquest és un aspecte cabdal de les democràcies de qualitat: sense civisme no hi ha una autèntica democràcia; sense democràcia propera no arrela el civisme. L'alt nivell cívic dels ciutadans dels petits països d'Europa prové de la proximitat del poder. Només un autèntic poder municipal crea l'ambient de confiança en les institucions que requereix una alta qualitat democràtica. Per aquesta raó, a Suïssa el criteri determinant per la configuració de la ciutadania helvètica no és la nacionalitat sinó el veïnatge. I són els ajuntaments els que concedeixen el veïnatge imprescindible per obtenir la nacionalitat suïssa. En canvi, els ajuntaments catalans no poden decidir a qui inscriuen al padró municipal. f. Una nova etapa en la construcció del model municipal català El moviment de les Consultes per la Independència va començar la construcció del nou model municipal català. Va aplegar centenars de voluntaris i desenes de milers de votants a cada població en un ambient de participació ciutadana sense precedents. Aquesta mobilització ha demostrat que Catalunya té el fonament d'una democràcia de qualitat: les persones amb mentalitat cívica disposades a treballar pel bé comú.

Aquest moviment ha de convèncer el poble català de la necessitat de substituir l'híbrid en fallida que representen els actuals “ajuntaments semidemocràtics”. L'elecció dels consistoris per sufragi universal és només la meitat de la democràcia municipal. Cal lluitar per tal que els ajuntaments tinguin les competències que tenen a la majoria de països de tradició democràtica. Cal aconseguir que l'elaboració de les llistes electorals no estiguin en mans de les nomenclatures dels partits. Solidaritat Catalana per la independència ha d'impulsar una nova etapa en la què els ajuntaments no es resignin a ser una “empresa de serveis” i els partits una “agència de col·∙locació” d'afiliats. Des de l'oposició i des dels governs municipals hem de defensar la urgència d'un Estat català basat en la participació i el civisme, un Estat que vagi de baix a dalt, un Estat que només és possible amb la independència.

2. TRANSVERSALITAT Volem crear la regidoria de Transversalitat ! Perquè la manca de coordinació comporta malbaratament dels recursos públics i desafecció del ciutadà amb el govern local. El regidor de transversalitat ha de ser el gerent de les regidories. Reestructurar àrees, reubicar tècnics ! L’Ajuntament disposa d’un gran equip humà que suposa un 50% del pressupost. És cabdal que els recursos humans s'optimitzin per aconseguir una millor gestió i evitar la duplicitat de tasques i recursos. Proposem una reestructuració de les àrees i reubicacions de tècnics. La regidoria de transversalitat distribuirà i coordinarà el treball entre àrees i regidories. Cooperarem amb municipis veïns ! Volem mancomunar projectes entre els municipis veïns, perquè compartir recursos permet reduir costos. Així escoles com l’EMAD haurà de ser suportada econòmicament, almenys en part, per tots aquells municipis els ciutadans dels quals se’n beneficien per poder fer front a l’alt cost. Útils i eines de gran cost, o pel Consell Comarcal, com poden ser maquinària o vehicles, es mancomunaran amb poblacions del voltant per tal que siguin amortitzades amb un ús adequat. La coordinació és la clau ! Des d’aquesta regidoria buscarem la màxima coordinació entre àrees. Controlarà totes les feines que es facin, buscant que els ciutadans tinguin sempre el millor servei possible del seu ajuntament. ! El ciutadà no haurà de pensar a quina regidoria s’haurà de dirigir, sinó que serà la transversalitat la que dirigirà aquella persona al servei adequat. S’obriran així les portes al ciutadà, que deixarà de tenir por a les institucions. Farem un Ajuntament obert a totes les persones del poble que podran dir la seva, opinar, preguntar i, sobretot, fer suggeriments.

3. PARTICIPACIÓ

Igual que la transversalitat, la participació és un eix bàsic del nostre programa electoral, com també de la nostra manera de fer i veure les coses. Com que la seva efectivitat s’ha desgastat per la seva mala utilització, nosaltres dediquem el programa a explicar amb cinc línees d’actuació com s’ha de dur a terme: Línia 1: Organització interna Crearem la Regidoria de Participació amb competències úniques i exclusives en aquest àmbit. Serà una regidoria de principal importància del nostre govern, per coordinar els espais i canals de relació polítics, tècnics i administratius. Criteris a aplicar: ! Dotarem de recursos tècnics l’àrea de participació. ! Crearem un marc normatiu per estructurar i formalitzar l’organització interna i la participació ciutadana. ! Dotarem nous espais de comunicació entre el personal municipal per millorar l’atenció al públic. ! Crearem l’oficina mòbil de participació i atenció al públic, que serà el pont d’unió entre el ciutadà i el corresponent Consell de Barri amb la regidoria de participació. ! Aconseguirem que les entitats i la població en general, tinguin un lloc on dirigir-‐ se, amable, sincer i proper. ! Garantirem l’existència de canals formals de comunicació entre l’equip de govern i l’oposició, més enllà de les reunions informatives. Línia 2: Sistema informatiu L’Ajuntament ha d’anar informant a la ciutadania de les línies bàsiques de govern per garantir posteriorment una participació amb fonament. Criteris a aplicar: ! Millorarem i potenciarem la web per convertir-‐la en el mitjà de comunicació de referència. Farem més accessible la informació adreçada a la ciutadania

mitjançant la creació i utilització de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació. ! Crearem un portal dins la web municipal on el ciutadà podrà fer el seguiment de les seves instàncies, incidències o reclamacions en temps real. ! Utilitzarem els panells informatius també en els nuclis disseminats de la Garriga, tenint en compte la dispersió urbanística del territori. ! Traurem més profit i millorarem la utilitat pública i l’eficiència informativa de la ràdio municipal. ! Farem del butlletí municipal un mitjà de comunicació més obert a la participació de la societat civil i tornarà a arribar a totes les cases. ! Vetllarem per la correcta publicació dels esdeveniments i activitats del poble que apareixen a la premsa de distribució gratuïta. ! Potenciarem l’Agenda Municipal i hi centralitzarem tota la informació sobre esdeveniments i activitats que es duen a terme al poble. La farem àgil i efectiva. Evitarem que es facin diverses activitats a la vegada. ! Crearem noves vies de comunicació adreçades als nouvinguts per tal que coneguin el poble i puguin integrar-‐s’hi amb més facilitat. Línia 3: Sistema relacional La ciutadania ha de participar sobre les línies bàsiques de govern, des de la seva gestació fins a la presa de decisió definitiva. Cal potenciar el servei municipal d’atenció al públic. Criteris a aplicar: ! Crearem la figura del defensor del ciutadà. Les seves funcions seran: o Canalitzar les queixes i reclamacions del ciutadà. o Fer el seguiment dels processos oberts. o Procurar que els terminis de resposta al ciutadà es compleixin amb la màxima celeritat i mai siguin superiors al que marca la normativa. o Procurar que tota instància rebi la seva resposta adequada. o Vetllar pels drets del ciutadà i informar sobre quins processos ha de seguir.

! Millorarem el personal d’atenció al públic, evitant les interrupcions (gestionant bé els descansos) i la pèrdua de trucades (millorant-‐ne el filtratge). ! Assegurarem la informació a nivell intern sobre qüestions d’actualitat de poble. ! Senyalitzarem correctament (interna i externament) els edificis municipals. ! Implementarem l’atenció presencial de proximitat per facilitar la detecció de problemàtiques ciutadanes (oficina mòbil). ! Capacitarem els ciutadans en l’ús d’Internet. ! Utilitzarem els Plens com a canal informatiu. ! Crearem espais comuns de trobada entre els membres dels diferents òrgans de participació, així com un espai de trobada entre sector comercial i turístic del poble. Línia 4: Teixit associatiu Potenciar les relacions entre el ric teixit associatiu de la Garriga i l’Ajuntament, promovent la participació de les entitats i de la ciutadania. Criteris a aplicar: ! Identificarem una figura tècnica de referència. ! Proporcionarem a les entitats canals de comunicació per difondre les seves activitats. ! Reduirem els dèficits de participació associativa. ! Proporcionarem informació sobre subvencions supramunicipals i ajudarem a les entitats a demanar-‐les. ! Establirem un sistema de reunions periòdiques Ajuntament – entitats. ! Promourem el coneixement, la interrelació i la cohesió entre les entitats del municipi. ! Repensarem les festes locals del poble.

Línia 5: Participació directa Preguntarem al poble tots els temes transcendentals, de forma concreta i amb la màxima informació possible. Criteris a aplicar: ! Potenciarem les consultes i acatarem els seus resultats sobre tots aquells temes de gran afectació al poble. ! Serem transparents amb la informació que es doni a la població per poder opinar amb criteri i que se senti partícip del seu municipi. ! Informarem per tots els mitjans de manera neta, adequada i, sobretot, parcial. ! Les consultes seran concretes, no deixant dubtes sobre les seves aplicacions. ! Potenciarem la votació electrònica per reduir l’abstenció. ! Donarem opció a demanar una consulta si es disposa d’un nombre determinat de signatures. ! Possibilitarem que es pugui canviar i crear ordenances municipals per iniciativa popular; firmes, ILP, IOP.

4. PLA DE BARRIS, L’AJUNTAMENT AL SERVEI DEL POBLE És un programa adreçat als barris que configuren el nostre poble amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels veïns. També vol ser una eina de participació ciutadana on els veïns decideixin quines inversions volen al seu barri. Així mateix també servirà per racionalitzar les inversions i establir com a prioritat d’aquestes les necessitats reals dels barris i dels ciutadans i no com fins ara, on les actuacions i inversions segueixen més un criteri de rèdit polític per qui les decideix. ! EL PBLG també servirà per repartir d’una forma justa les actuacions i millores entre els diferents barris, evitant el que ha passat sempre, que s’ha prioritzar fer-‐les on son més “visibles” o on hi ha més “votants”. ! Aquest projecte serà veritablement un espai de participació ciutadana on es dedicaran tant recursos humans com econòmics per dur-‐lo a terme. Tothom hi podrà dir la seva i tothom serà escoltat. ! Es crearan els Consells de Barri on es designaran els representants dels veïns. Els Consells de barri seran uns òrgans de participació ciutadana consultius on rebre propostes i opinions dels ciutadans i on es debatran i es decidiran els projectes i actuacions al Barri. ! Així mateix, es crearà dins de l’ajuntament la Comissió de Seguiment dels Consells de Barri que estarà formada pel Regidor de participació, el tècnic municipal de participació i els representants dels Consells de Barri. Aquest Òrgan serà el que farà el seguiment dels assumptes plantejats per cada Consell. ! El projecte del Pla de Barris tindrà quatre àmbits d’actuació: o Espai Públic o Equipaments col·∙lectius o Habitatge o Econòmica i Social ! El PBLG disposarà d’una oficina mòbil que serà l’espai de trobada de tothom, un espai transversal de treball i participació que permeti establir el marc de col·∙laboració entre els diferents agents del territori, ciutadà, associacions de veïns, tècnics i polítics. ! A aquesta oficina és on s’atendran les consultes dels veïns i on es duran a terme totes els tràmits i gestions per desenvolupar el projecte (PBLG) i on es podrà dirigir qualsevol persona que tingui algun dubte sobre el Pla de Barris.

5. URBANISME. MODEL DE POBLE

Millorarem l’eficiència, també en urbanisme ! Volem més rapidesa i agilitat en la concessió de llicències d’obres a efectes d’aconseguir una imatge neta i renovada del poble i optimitzar així mateix els recursos humans destinats a aquest fi. ! Proposem com a grans projectes per la següent legislatura, crear el centre Cívic de Can Luna, la nova seu de la Policia Municipal i arreglar d’una vegada els problemes de mobilitat del centre del poble. (Per més informació en aquest punt, dirigiu-‐vos a l’apartat INVERSIONS) ! Revisarem el pla urbanístic aprovat l’any 2001, per adaptar-‐lo a les necessitats actuals del poble. Mantindrem com a zona verda Can Violí i Can Vilanova. ! Si la Garriga ha de créixer per algun lloc, ha de ser de forma ordenada i per això proposem les zones dins del nucli urbà ja urbanitzades però amb espais per desenvolupar, com per exemple la zona que va des de la Carretera de l’Ametlla fins al Carrer Fra Benet. Urbanisme també pot ser un servei de tot el poble ! Els veïns seran informats i participaran de les grans obres del municipi. Es faran públics els projectes i seran votats pels veïns. Es posaran a consulta popular els projectes que comportin la modificació del Pla General, com és el cas de Ca l’Espargaró. ! Cada vegada que hi hagi una obra en una plaça o un carrer, els veïns afectats seran avisats i informats del cost i de la durada del procés. No pot ser que els veïns siguin avisats a través d’una circular a un plafó de l’Ajuntament. L’Ajuntament ha de vetllar pels interessos de tots els ciutadans. Es garantirà la seguretat jurídica en aquest àmbit. La Regidoria d’Urbanisme no es pot amagar darrera de formulismes i normatives, s’ha d’implicar. Des d’Urbanisme promocionarem la participació ciutadana en aquells projectes que poden ser significatius per a la ciutadania, mitjançant una exposició pública per part de tècnics experts. ! El volum de feina del departament d’urbanisme no és el mateix que fa uns anys, per tant farem que el personal del departament tècnic d’urbanisme faci feines de caràcter cívic tals com la realització de ITV gratuït d’edificis antics i indústries,

elaboració d’informes i inventari dels elements urbanístics del municipi, així com la detecció de punts negres o conflictius de la via pública. Crisi i urbanisme ! No estem d’acord amb el desenvolupament de nous plans parcials prevists al POUM fins que l’oferta actual d’habitatges disminueixi fins a nivells normals. Seguirem no permetent que es construeixi Can Violí i Can Vilanova. ! Estudiarem afectacions de finques i propietats que originen que els veïns afectats no puguin fer res amb les seves propietats mentre no es desenvolupen la seva afectació; ja sigui per culpa de RENFE, del pla dels Tremolencs (per més informació, dirigir-‐se a l’apartat INVERSIÓ) o altres afectacions. Urbanisme sostenible ! Adequarem els fanals de la via pública substituint les bombetes per LEDS. ! Adequarem també la il·∙luminació en els edificis municipals. ! Volem que tots els edificis municipals estiguin dotats de sistemes energètics provinents de les energies renovables. Així mateix, els edificis municipals seran eficients per reduir els elevadíssims consums d’energia. ! Serem molt curosos amb les altures de les edificacions. Volem un poble ordenat amb el seu medi. Les rotondes també són part del poble ! Entenem que és important donar una bona imatge de la Garriga. Dignificarem els accessos al municipi. ! Farem que les entrades del poble tinguin el caràcter del nostre municipi, amb trets definitoris de les tradicions garriguenques i de la cultura catalana.

Aparcament de la Sínia i altres zones d’aparcament ! Construcció d’un aparcament soterrat a la Sínia, amb zona verda a la superfície. ! Se seguiran buscant terrenys com, el de la Fournier, per fer aparcaments que no siguin de pagament per tal de solucionar els problemes de mobilitat al poble. ! Solucionarem la deficient i incorrecte gestió de la zona vermella. Estació ! No estem d’acord a ser final de línia i proposarem una consulta popular. Informarem i mostrarem a la població com l’Estat Espanyol pretén no invertir el que ens pertoca en aquesta infraestructura que fa massa anys que esperem. ! No prometrem la doble línia com fan tots. Això depèn de l’Estat Espanyol i no enganyarem a ningú. Berenador i Ca l’Espergaró Projecte del berenador (Ca l’Artigassa): o Què en pensem? El nostre grup no estem a favor d’aquest projecte. Està pensat i projectat en una meravellosa zona verda tradicionalment d’oci i de lleure familiar i esportiu pels garriguencs. No hi volem cotxes circulant els caps de setmana. o Quina és la realitat? Ens agradi o no, es vol fer un berenador a uns terrenys que no formen part de la Garriga. Per tant, a nivell municipal només podem interposar recursos a la Generalitat perquè no permeti el desenvolupament del projecte, pel impacte que tindrà en el nostre municipi. Ca l’Espergaró: o Quina és la realitat del projecte actual? Els promotors no han iniciat cap tràmit. o Així que... De moment no donarem suport a cap plataforma creada per treure rèdit polític mentre el projecte no es presenti i no sigui cap realitat. o En cas que els promotors vulguin desenvolupar el projecte, nosaltres el posarem a exposició pública, donarem veu a totes les parts i promourem

una CONSULTA POPULAR, ja que aquest projecte d’interès privat requereix una requalificació de terrenys que ens afecta a tots. Urbanització dels Tremolencs ! Crearem com a tots els barris el consell del barri. Treballarem conjuntament amb el Consell del Barri dels Tremolecs, per tal que la urbanització formi part del nucli urbà de la Garriga amb tots els drets i obligacions. ! Serem sensibles amb la situació econòmica del moment en que vivim i valorarem cada cas particular per tal de minimitzar les afectacions a les famílies implicades. ! Qualsevol projecte que s’hagi de portar a terme serà sempre consensuat amb els veïns, entenent que s’ha d’arreglar el problema i no es pot eternitzar. Centre amb zones verdes. No només ciment i places dures ! El nostre centre s’assembla cada dia més a la Roca Village, així que volem un poble amb els locals funcionant, no amb locals buits eternament. Per tant, incentivarem els lloguers d’aquests locals. ! Adequarem totes les voreres del poble perquè hi puguin passar persones amb mobilitat reduïda i pares i mares amb cotxets, sempre d’acord amb els veïns. ! La política de jardineres és cara i poc pràctica. Són brutes i no permeten la circulació en molts trams. Ho substituirem i ho adequarem d’acord amb les múltiples sol·∙licituds que hem rebut dels veïns. ! Volem un centre on es puguin fer activitats, però alhora respectuós amb els que hi viuen. ! Cal reduir els sorolls regulant la càrrega i descàrrega dels locals comercials i supermercats.

6. GOVERNACIÓ

L’Ajuntament ha de ser el millor servei del poble ! Acabarem amb les males gestions que causen un malbaratament dels recursos municipals a nivell polític i a nivell tècnic, energètic, econòmic i de recursos humans. Volem millorar el nivell d’autoexigència que actualment té l’Ajuntament. ! L’Ajuntament ha de començar a escoltar i per això aproparem l’Ajuntament als ciutadans. Obrirem les portes del consistori a tothom perquè puguin presentar queixes, suggeriments i interpel·∙lacions. Se’ls contestarà amb celeritat, seriositat i rigor, amb els terminis que la llei estableix. Es sancionarà a qui per deixadesa no ho compleixi. ! Es crearà la figura d’atenció al ciutadà, que guiarà a cada persona on ha de dirigir-‐se i l’ajudarà en el tràmit que hagi de fer. Els veïns no tindran la sensació que són una pilota que passa d’un departament a un altre. Seguretat ciutadana ! Perquè la seguretat dels ciutadans del poble és important, volem que la policia estigui al servei de les persones i doni una resposta immediata a les seves necessitats. ! Creiem que la policia s’ha de preparar per prevenir possibles delictes i robatoris a través de cursos de formació. ! Augmentarem el nombre de patrulles policials en horaris nocturns en serveis de vigilància. ! Proposem dotar la Guàrdia Urbana d’una nova comissaria. ! Potenciarem el voluntariat en Protecció Civil. Prevenció i seguretat ! Realitzarem revisions periòdiques dels elements d’extinció d’incendis, sobretot els hidrants, que estan a ple rendiment.

! Posarem facilitats perquè els propietaris forestals i d’habitatges a prop de les zones forestals, puguin complir amb la normativa vigent contra els incendis. Es potenciarà que l’ADF realitzi tasques d’informació i prevenció. ! Es dotarà a les patrulles d’ADF de material de prevenció d’incendis per tal de tenir la Garriga protegida.

7. ENSENYAMENT Perquè la infància de la Garriga és el futur del poble Escola bressol ! Proposarem als organismes competents adequar la ràtio segons la capacitat adquisitiva de les famílies. ! Projectarem una nova escola bressol pública. ! Aconseguirem que la Generalitat es torni a fer càrrec de la part que li correspon per llei aportar a l’escola. Però és clar... de moment som espanyols... Ensenyament català i de qualitat ! Treballarem per mantenir un ensenyament en català i de qualitat a l’abast de tots els escolars de la Garriga i fomentarem la integració dels grups minoritaris. ! Creiem en un ensenyament més enllà del pla d’ensenyament vigent a Catalunya, promovent les sortides dels escolars pel poble per proporcionar un ensenyament local basat en la Garriga, la seva història, els seus emprenedors i el seu entorn. ! Potenciarem les visites a edificis emblemàtics de la Garriga, com la fabrica Can Luna, els edificis modernistes de la Garriga, les runes romanes i els boscos locals com Santa Margarida, el Puiggraciós i el Malhivern. ! Promocionarem i ampliarem les activitats extraescolars tan esportives com artístiques.

8. BENESTAR SOCIAL I SALUT

Empesos per la situació de crisi econòmica que afecta de manera creixent diversos col·∙lectius, també a casa nostra: ! Optimitzarem els recursos humans i econòmics que l’Ajuntament dedica a aquests col·∙lectius, amb la possibilitat d’augmentar aquests recursos en cas de ser necessari per satisfer la demanda creixent d’aquests col·∙lectius. ! Acompanyem els Immigrants en la seva integració a la Garriga a través de grups d’acollida des dels quals se’ls donarà a conèixer els serveis del poble, els seus drets i deures, les festivitats locals i autonòmiques, el teixit associatiu; facilitant l’accés a les oficines d’ocupació, als cursos de català, parelles lingüístiques, i d’altres eines dirigides a aconseguir la seva plena integració. ! Donem suport al programa de tolerància zero en matèria de violència de gènere. ! Treballarem amb joventut i educació perquè no hi hagi al municipi adolescents i/o joves en risc d’exclusió social. ! Continuarem vetllant perquè es respectin els drets dels infants, donant suport a les actuacions que es porten a terme i potenciant-‐ne de noves. ! Mantindrem amb la mateixa consciència social la col·∙laboració amb el treball de totes les entitats compromeses amb l’acció social: o Càritas Parroquial per al rober i banc d’aliments i l’aula de repàs. o La Garriga Societat Civil en el seu compromís amb Chiapas. o Banc dels Aliments. Alimentació saludable pels més menuts ! Promourem a les escoles els hàbits saludables i crearem Plans de Nutrició que incloguin productes ecològics, saludables i de proximitat. ! Procurarem que els nostres nens i nenes no mengin productes altament greixosos, de mala qualitat o insans.

Servei Local d’ocupació ! Donarem ple suport al Servei Local d’Ocupació ampliant les hores d’atenció i fent-‐lo més efectiu. ! Buscarem la millor coordinació possible amb centres d’estudi i empreses perquè l’empresari trobi de seguida el treballador que busca i el treballador trobi una feina adequada als seus coneixements. ! Incentivarem cursos per a gent que es troba sense feina i també per a aquells que volen millorar les seves condicions al mercat laboral. ! Buscarem en l’aprenentatge l’eix vertebrador per sortir de la crisi. Lloguer social i jove ! Promourem habitatges de lloguer social per les persones que més ho necessiten. ! Promourem també lloguer d’habitatges per joves, per tal que es puguin emancipar abans dels 35 anys.

9. CULTURA

Consell de cultura i participació ! Treballarem per millorar les relacions entre entitats i Ajuntament i facilitar els tràmits. Volem fer-‐les partícips de les decisions i convertir les comissions i el consell de cultura en una eina més participativa. Centre cívic autogestionat ! Ampliarem l’ús dels espais de que disposa el poble (Patronat, Auditori, biblioteca, Can Raspall, etc.) per als actes i a disposició de les entitats, amb l’objectiu final de la creació d’un centre cívic autogestionat. Aquesta ha de ser la inversió prioritària del poble que es farà a Can Luna aquesta legislatura. Circuit cultural supramunicipal ! Establirem un circuit supramunicipal per tal d’optimitzar l’explotació dels actes culturals: exposicions, debats, conferències, actuacions, teatre i promocionar els artistes i grups amateurs locals. Cultura no és despesa, és inversió ! Augmentarem d’una vegada el pressupost de cultura per tornar al nivell de propostes culturals d’abans de la crisi. Dinamitzarem el patronat. El farem un espai més polivalent. Però sobretot serà un lloc on es faran activitats setmanals continues i de qualitat. ! Les entitats del poble hi tindran accés gratuït. I serà un punt de trobada per totes i cadascuna de les entitats, on es podran coordinar i fer activitats conjuntes. ! El Patronat tindrà pàgina web i unes xarxes socials de difusió específiques. ! Ningú de l’Ajuntament demanarà a cap músic, actor i artista del poble actuar gratuïtament. Es pagarà el que correspongui, tal i com es faria amb qualsevol professional. ! L’Ajuntament promocionarà l’activitat artística del poble i ajudarà en la seva promoció.

Polítiques culturals mancomunades ! Convocarem un congrés de regidors a nivell comarcal per discutir polítiques comunes i establir sinèrgies. Els pobles haurien de funcionar com a nodes de la xarxa, aportant-‐hi més recursos.

10. PATRIMONI Ruta verda i riquesa patrimonial ! Promocionarem la riquesa del patrimoni cultural i artístic (jaciments, romànic i gòtic de la Doma, fundacions museus Maurí o Fornells-‐Pla i Conxa Sisquella) així com el reclam del termalisme i el patrimoni gastronòmic (DO de la botifarra). Units per la creació i el desenvolupament de la ruta verda. ! Com a conjunt històric, cultural i paisatgístic: estudiarem la seva rehabilitació i adequació per obtenir un rendiment d’acord a les necessitats actuals del nostre poble i els seus ciutadans i minimitzar l’impacte mediambiental. ! Plantejarem noves formes per continuar amb les excavacions de les runes romanes. ! Turisme cultural i de qualitat. Creiem que per potenciar un turisme de qualitat, cal incloure dins dels circuits turístics de Catalunya tots els actius culturals, artístics, gastronòmics, d’oci i serveis de la Garriga. Aparcament d’autocaravanes i promoció del Parc ! Farem un aparcament d’autocaravanes de qualitat i en farem promoció econòmica a través de les webs i els canals que utilitzen els viatjants. ! Promocionarem els nostres entorns i donarem a conèixer el Parc Natural del Montseny i la seva riquesa, que comença al nostre terme municipal. Promocionarem les rutes amb bicicleta i a peu, fent una promoció d’oci sostenible del nostre més preuat territori. ! Renovarem d’una vegada els cartells malmesos de les rutes ja existents, tant del parc natural del Montseny com de tot el nostre entorn verd i agrícola de la Garriga.

11. JOVENTUT

Millor gestió per aprofitar els espais Millorarem la gestió dels següents espais i alhora en redistribuirem els usos de cadascun: ! Patronat: millorarem i ampliarem els usos del patronat perquè el farem accessible als joves. ! Pavelló: buscarem espais més adequats que treguin protagonisme al pavelló perquè aquest s’utilitzi al mínim. ! Auditori municipal: utilitzarem l’espai per fer concerts de petit format. ! Carpa: Estudiarem la necessitat d’adquirir una carpa per poder dur a terme els espectacles o fer ús d’altres espais. ! Can Luna: Serà per fi l’espai desitjat. Millor gestió per aconseguir el que tu vols ! Reestructurarem la regidoria de joventut mitjançant la seva divisió en dos àmbits: o Àrea de Benestar Social i família. Treballarem per la lluita contra les drogues i estupefaents i per l’educació sexual sense risc. Tindrem l’educador de carrer treballant pels joves. o Àrea de Participació (punt d’informació, el casal, etc.) on l’Ajuntament, les entitats juvenils i els joves participatius tindran els seu punt de trobada i treballaran conjuntament per desenvolupar activitats de lleure, d’esport i culturals, sempre des del respecte mutu i la bona entesa. ! Millorarem la informació de les activitats juvenils. Farem arribar a tothom cada una de les activitats que es muntin a la Garriga, mitjançant Internet, a casa, o als locals d’oci. Crearem un butlletí exclusiu de Participació on s’inclouran totes i cada una de les activitats juvenils. Nosaltres som vosaltres ! Continuarem promocionant els concerts de gran format i promourem activitats lúdiques de petit format. Les entitats juvenils, culturals i de lleure treballaran conjuntament amb l’Ajuntament.

! Volem un Ajuntament obert a totes les propostes que feu els joves, facilitant-‐vos la feina, alhora que participi amb vosaltres de les activitats. S’acaben les males cares, comencen les noves maneres. Tenim el Casal, volem el Centre Cívic ! Volem un casal molt més interactiu, que tingui més utilitat, que tingui un ventall d’activitats més ampli, més accessible a tothom, però sobretot que sigui el jovent qui decideixi les activitats que s’hi desenvolupin. S’ha acabat que l’Ajuntament decideixi per tu. ! Mentre no hi hagi Can Luna el casal serà a la Torre del Fanal, que deixarà d’estar ocupada per partits polítics i serà de tot el poble. Quan Can Luna estigui acabat, els joves tindran espais només per les seves entitats i les seves tasques. ! Si els garriguencs volen un Centre Cívic, SI es mobilitzarà. Treballarem perquè l’espai situat a Can Luna disposi de locals d’assaig, de sales de reunions, de zona de bar, de trasters i d’una sala de concerts, essent autogestionat per la societat civil de la Garriga. Volem que sigui el nou espai de trobada de joves i entitats. Aconseguirem anar de festa a la Garriga ! Potenciarem que l’empresa privada instal·∙li lleure a la Garriga. Arribarem a acords perquè potenciïn els músics i grups de música de la Garriga. ! Els garriguencs podrem gaudir de concerts muntats per les entitats. Tornarem a tenir entitats juvenils! Tenim biblioteca, tindrem sala d’estudi ! Volem dividir el jovent en dos espais d’estudi i de trobada. A la biblioteca trobarem un espai per a alumnes de secundària obligatòria i un altre per a estudis superiors. Augmentarem els horaris d’aquestes sales, sobretot en època d’exàmens. ! Als estius tindrem la biblioteca oberta. Augmentarem l’horari, sobretot els matins dels dies laborables, per tal que tots aquells estudiants del poble tinguem el servei decent que ens mereixem.

Esport a tot hora ! Els i les joves de la Garriga som també esportistes. A més dels clubs, muntarem competicions locals i potenciarem l’esport a nivell amateur. Res de drogues, tot Casal ! Seguirem treballant en la reducció del consum de drogues i estupefaents al nostre municipi. Incentivarem el casal de joves com un bon punt de trobada per aquells més joves, on puguin desenvolupar activitats culturals, de lleure i de reunions.

12. ESPORTS

La riquesa esportiva del poble ! Creiem que l’esport té un teixit molt actiu a la Garriga que s’ha de cuidar. Al municipi tenim molts clubs, esport escolar, equips i disciplines diferents per a totes les edats, que dóna una riquesa immensa que permet que els escolars puguin escollir la vessant esportiva que més els convingui. ! Volem donar les eines necessàries perquè tots els ciutadans puguin practicar el seu esport amb unes garanties adequades (instal·∙lacions, equipaments...). ! Seguirem potenciant l’esport a la Garriga amb tota la força que es mereix, amb treball i constància. Esport d’estiu ! Continuarem promovent el Quercus i tots els campus de les entitats que es fan a la Garriga. ! Proposem reviure les Mini Olimpíades d’estiu per motivar i incentivar el jovent. Són una molt bona opció de cara a afavorir la participació, la coneixença entre els joves i assolir nous reptes. Donar a l'esport la importància que es mereix més enllà de les grans obres ! Ens cal treballar en una millor gestió de les instal·∙lacions esportives, construir noves zones de reunions per les entitats i convertir el pavelló de Can Violí en una Zona Esportiva, remodelant i aprofitant el seu entorn. ! A la vegada destinarem una partida, fins ara inexistent, per crear un cicle de xerrades relacionades amb els valors de l’esport, l’educació conjunta dels nostres infants i joves des de les entitats i l’esport escolar, totes destinades als professionals de les entitats que s’hi dediquen i les famílies dels nens i nenes que en participem.

! A la vegada ajudarem a les entitats esportives que tant estan patint amb la nova llei de l’Esport, posant els recursos humans i jurídics de l’Ajuntament al seu servei. Equipaments nous, pavellons i instal·∙lacions esportives ! Som conscients com de malament s’ha cobert la pista número 2 i els múltiples problemes de construcció que té. No hi ha més remei que arreglar-‐ho, i així ho farem. ! Revisarem l’ús de les pistes de tenis que actualment estan gairebé en desús. Les acabarem de reconvertir en pistes de bàsquet i serà un espai obert per tot el barri, sobretot el cap de setmana. ! Estudiarem la creació d’una nova piscina municipal o ampliació de la ja existent, sota concessió i fons privats i amb el control de l’Ajuntament. ! Volem fer l’ampliació del Rocòdrom al pavelló de Can Violí. Però fent-‐ho bé i un espai exclusiu pel centre excursionista. ! La zona de Can Violí s’equiparà amb espais de reunions i magatzems pels clubs. L’hoquei i el patinatge tindran per fi uns armaris adequats per guardar el material. ! Potenciarem, junt amb el Centre Excursionista, activitats de muntanya al nostre entorn. Seguirem dotant de recursos aquelles sortides que mostrin i cuidin el nostre municipi. Volem també potenciar la natura als més menuts. Concessions actuals: millorar-‐ne l’eficiència ! Revisarem la concessió actual per a les piscines per millorar-‐ne diversos aspectes: obrir a l’usurari la piscina exterior més dies l’any, tornar a oferir el servei de bar, ara tancat, millorar preus, el gimnàs i buscar condicions favorables als esportistes de les entitats. Subvencions a les entitats esportives ! Revisarem el sistema de subvencions a entitats i a Esport Escolar per fer un repartiment equitatiu de les necessitats de les diferents entitats del poble, que són una part molt important del nostre teixit esportiu i associatiu i un bon trampolí per a la gent jove per assolir els reptes més importants.

Gimnàstica per la gent gran i per adults ! Creiem que els esports beneficien totes les edats. Potenciarem la gimnàstica a la gent gran, en totes les seves disciplines. ! Potenciarem equips de veterans de totes les disciplines esportives. L’esport no s’ha d’acabar als 30 anys. ! Potenciarem en especial les Tortugues i totes les associacions similars per aquelles persones adultes que volen practicar esport. Des de grups més inicials fins els que tenen una dedicació més professional. El més important és aconseguir una societat sana i conscient que l’esport ens dóna salut, felicitat, llibertat i vida.

13. COMERÇ, INDÚSTRIA I PROMOCIÓ ECONÒMICA Incentivar el comerç diari a la Garriga ! Creiem que s’ha de facilitar la mobilitat amb cotxe dins la Garriga fent la zona de vianants per hores. ! Acabarem les obres al centre, pactant amb els veïns, fent consulta popular, construint-‐lo perquè tots ens hi sentim a gust (Consultar la part d’inversió específica del centre). ! Volem millorar l’aparcament dins de la Garriga. Solucionarem la mala aplicabilitat de les zones vermelles. Millorarem l’aparcament en parts perifèriques al centre, tal i com s’ha fet gràcies a una idea nostra al barri de dalt. Promourem la construcció d’un aparcament soterrat amb gran capacitat prop del centre de la Garriga i optimitzarem determinats terrenys del municipi per augmentar les zones d’aparcament. ! Treballarem per assolir una posició de comerç de referència per evitar que la Garriga es converteixi en un poble dormitori (i desert), mitjançant un comerç de proximitat, de necessitat i de lleure i evitant d’aquesta manera el consum esporàdic. Donar suport al petit i mitjà comerç de la Garriga ! Revisarem els horaris d’obertura de l’accés amb transport al centre del poble per poder conciliar els horaris de càrrega i descàrrega de mercaderies amb els de consum per part dels garriguencs.

! Facilitarem el canvi d’imatge externa de comerços mitjançant assessorament i facilitats a nivell de grafisme i rètols. ! Uniformarem la imatge del centre comercial del poble i promocionarem, així mateix, el Modernisme de la Garriga. ! Tindrem persones properes als comerciants: o Interlocutor que moderi les dues associacions que hi ha actualment al poble i les representi conjuntament davant de l’Ajuntament. o Dinamitzador que s’encarregui d’incentivar activitats de promoció i lleure per part dels comerciants de la Garriga. o Informador que, des del carrer i des de l’Ajuntament, tingui un contacte directe i permanent amb els comerços per tenir-‐los informats respecte tot el que tingui a veure amb el comerç i les activitats del poble. ! Instal·∙larem diversos panells actualitzables que informaran de la ubicació de tots els comerços de la Garriga a efectes de donar-‐los a conèixer a la gent del poble i nouvinguts. ! Creiem en un pla publicitari conjunt i gratuït mitjançant la publicació i difusió periòdica d’una guia gratuïta per a què els comerços es puguin publicitar. ! Volem fomentar que cada garriguenc consumeixi en diferents comerços de la Garriga, mitjançant la creació una Targeta de Fidelitat Municipal. També volem crear un joc de taula familiar i participatiu on institucions, botigues i associacions es puguin donar a conèixer. ! Estudiarem la viabilitat del bus elèctric com a llançadora pels polígons, el centre i l’estació de tren. També per recollir els nostres fills i filles a les discoteques més properes. Es decorarà amb els noms de les nostres botigues i empreses, com a reclam publicitari. Ajudar els emprenedors ! Baixarem l’IBI i condonarem l’IAE durant el dos primers anys a les empreses que s’instal·∙lin de nou a la Garriga. Volem revitalitzar els polígons i crear ocupació. ! Fomentarem la instal·∙lació d’empreses noves als polígons bonificant l’IBI els dos primers anys als propietaris de naus i terrenys que facin nous contractes de lloguer per tres anys o més de durada.

! !

Per contra, estudiarem aplicar penalitzacions als que mantinguin naus i terrenys buits. Volem fomentar la creació de comerç nou mitjançant l’agilització dels tràmits d’obtenció de llicències comercials i la reducció de la Taxa d’Inici d’Activitats. Fomentarem la creació de vivers d’empreses. Reinventarem el mercat de la fusta. Ajudarem el sector, modernitzar-‐lo. Tornarem a recuperar la bona imatge dels nostres Mobles. Estudiarem la possibilitat de tornar a tenir una fira de qualitat pel sector.

! Ajudarem el jove emprenedor amb una reducció de les taxes anuals per a menors de 30 anys, durant els tres primers anys de funcionament del comerç.

14. MEDI AMBIENT Defensa del territori ! La Garriga forma part del Parc Natural del Montseny. A més tenim la sort de gaudir d’espais com el Malhivern, part del parc agrari del Vallès o tota la zona de Puiggraciós. Per la conservació d’aquest territori tant preuat, en promourem la seva defensa i respecte i donarem a conèixer el medi en el que vivim. Defensarem especialment la preservació del Malhivern constantment amenaçat. ! Fomentarem les energies renovables, sobretot la solar, i una millor gestió dels residus urbans. ! Desenvoluparem el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES). És a dir, reduirem l’emissió de gasos d’efecte hivernacle aplicant les millores en matèria d’energia dels equipaments públics. ! Existiran incentius fiscals per aquelles persones i empreses que tinguin comportament ambientalment sostenible. És a dir, totes aquelles persones o empreses que reciclin, reutilitzin i inverteixin en energies renovables. Biomassa Tot i que entre tots hem aconseguit aturar el projecte de biomassa, som conscients que sempre poden tornar a aparèixer idees eixelebrades com aquesta o, per exemple, fer una planta incineradora. Així que: ! SI la Garriga no està a favor del projecte de la Planta de Biomassa ni de cap tipus d’incineradora. ! Seguint amb la nostra proposta de participació proposarem una consulta ciutadana per tal que siguin els garriguencs els que decideixin si volen un projecte com aquest en el nostre terme municipal, en cas de tornar-‐se a plantejar. ! Les lleis espanyoles no donen caràcter vinculant a aquesta consulta, però tenim la voluntat de donar la veu als garriguencs, tant els que es manifestin a favor com els que en el seu dia es van manifestar en contra de com es tirava endavant el projecte.

Zona Tamayo ! També volem revisar la zona Tamayo, ja que tenim indicis que podria estar contaminant el terreny. ! Es faran les proves mediambientals corresponents. ! En cas de demostrar-‐se que estan contaminats, es requerirà la seva descontaminació. ! No permetrem que a la Garriga hi hagi cap activitat que contamini el nostre medi. SI, redueix, reutilitza, recicla ! Potenciarem la reducció, la reutilització i el reciclatge a través de polítiques mediambientals actives, a través de l’educació, amb més contenidors i potenciant la recollida porta a porta. ! Obligarem a l’empresa concessionària responsable de les deixalles que renovi els camions per vehicles menys contaminants, moderns i que facin menys soroll.

15. MOBILITAT Prou de canvis, fem-‐ho ben fet ! Repensarem les direccions dels carrers, tot fent més útil la circulació. Buscarem en tot moment que els cotxes vagin cap al poble i que la pròpia circulació els condueixi cap a les diferents zones d’aparcament del municipi. Volem potenciar que el comerç sigui qui en surti beneficiat d’aquest canvi i que a les persones dels municipis del voltant els sigui útil i pràctic venir a comprar a la Garriga. ! Ara bé, no es farà cap més modificació fins que no hi hagi un pla d’aparcaments que garanteixi que la gent pugui deixar el cotxe prop de centre. Transport públic i elèctric ! Promourem el transport públic urbà i entre els nuclis de la zona, amb autobusos híbrids o elèctrics preferentment. Carril bici sí, però ben fet ! Potenciarem el carril bici adequant-‐lo a les normatives de seguretat. El farem més pràctic i segur. Primer servei de proveïment elèctric de la zona ! L’aparcament de la Sínia i tots els aparcaments públics disposaran d’un servei de proveïment per a cotxes elèctrics municipal.

16. PRINCIPALS INVERSIONS 16.1. CAN LUNA

Què hi farem? ! Sala de ball polivalent, per petit i mitjà format. ! Bucs d’assaig. ! Sala d’estudi. ! Magatzems per entitats ! Sales de reunions per entitats. ! Cafè – bar. Com ho farem? ! L’Ajuntament de la Garriga disposa de diners suficients per fer-‐ho. Ara bé, s’haurà de fer en diferents fases i creiem que tardarem entre 4 i 8 anys a tenir-‐ ho enllestit, en funció de quan l’Estat Espanyol permeti tornar a fer grans inversions. Com es gestionarà? ! Can Luna serà un centre cívic. ! Es gestionarà de forma autogestionada per totes les entitats del poble.

! Hi haurà un control que no permetrà que cap partit polític o entitat es faci seu l’espai i prohibeixi a ningú fer-‐hi activitats per raons de pensament o culturals. Tothom tindrà dret a fer-‐ne ús, formi part de l’autogestió o no. ! L’espai disposarà de responsables de l’Ajuntament pel manteniment. Però seran les entitats qui en decidiran els horaris i l’ús que se’n fa. 16.2. POLICIA MUNICIPAL

! Es construirà una nova seu de la policia municipal. El lloc es pactarà amb els professionals del cos. ! Proposem al polígon de Can Tarrés o a l’antiga junta de compensació. ! Serà un espai independent de qualsevol altre dependència municipal. ! L’espai disposarà de zona per gossos perduts i de dependències adequades per les persones retingudes. Hi haurà -‐-‐càmeres de seguretat per vetllar tant pel personal del cos com per tots els ciutadans. 16.3. PARC DE LA SÍNIA

Quin és el problema? ! El parc de la Sínia, ara de propietat municipal, no pot ser un aparcament de cotxes. La persona que el va cedir a l’Ajuntament després de morir, va demanar en les seves últimes voluntats que fos un parc i una zona per fer una guarderia. La llar d’infants no es farà, però almenys s’ha de complir la condició del parc si no se’n vol perdre la propietat. Què farem doncs? ! Proposem crear un aparcament soterrat a la Sínia i fer un gran parc, zona jardí i per lleure, com també zona per gossos. Com ho farem? ! L’Ajuntament encarregarà projectes seguint les idees aportades pels veïns. Aquestes seran votats pels ciutadans del poble en una votació popular.

16.4. EL CENTRE

! L’acabem oi? Ja va sent hora de solucionar els problemes de mobilitat, de les obres inacabades... És l’hora d’acabar les obres del centre, decidir entre tots un projecte final, i fer-‐ lo possible. ! No volem un centre totalment tancat. Sinó que els dies laborables, als matins estigui obert per la càrrega i descàrrega o per les persones que s’acostin amb el cotxe. ! Tindrem aparcaments. Clar està que no es pot fer cap obra sense que abans tinguem els aparcaments preparats perquè la gent pugui anar a peu pel centre. Primer doncs els aparcaments i després la resta. ! Més Verd. Volem un centre més verd i menys cimentat. Ens agraden els arbres i les plantes, no ens agraden les places dures. 16.5. PASSEIG FLUVIAL

! Per nosaltres és una bona idea que ja es va promoure fa més de deu anys (partit socialista). Recuperar aquest espai pels garriguencs ens sembla interessant. ! Però cal fer-‐ho tenint en compte la biodiversitat del riu i a la vegada plantejar-‐ nos si realment en els moments que vivim és una despesa prioritària pel poble. Creiem que s’ha d’anar portant a terme poc a poc i per fases, ja que és molt costós.

! És important doncs, que s’aconsegueixin fons de fora de l’Ajuntament pel seu alt cost, i que no ens ho prenguem com una prioritat a curt termini.

Contacte: Web: http://territori.solidaritatcatalana.cat/lagarriga Correu electrònic: lagarrigasi@gmail.com Facebook Pep Oliveras SI la Garriga: facebook.com/pepoliverasSI Twitter: @SI_laGarriga Instagram: solidaritatlagarriga