Què necessito de tu/vosaltres quan hi ha un con icte?

Com necessites o t’hagués agradat que t’haguéssim tractat?

Què necessites dels altres?

Aquesta dinàmica està dissenyada per fer a casa, a l’aula o amb l’equip de treball, i dona eines per gestionar un con icte de manera més positiva. Fes-la quan l’ambient estigui tranquil.

Explica o llegeix al grup aquests

3 aspectes:

A-Els con ictes són naturals en els éssers humans i en tots els mamífers socials. Per tant, no ens ha de fer por el con icte en si, són inevitables. Si alguna cosa ens ha de preocupar és no tenir eines per gestionar un con icte, que acostuma a néixer d’un malentès no resolt. Això provoca que les persones facin la pitjor interpretació possible.

B-Hi ha con ictes intrapersonals (passen dins de nosaltres), i poden ser conscients o inconscients (no me n’adono. Aquests són més perillosos perquè costen de regular).

C-Hi ha con ictes interpersonals (amb els altres), que són els més evidents i visibles. Aquests provoquen l’emoció de la ràbia (agressivitat) o de la por (paralització).

Pregunta “Podeu recordar algun con icte que hàgiu vist o viscut últimament?” Qui vulgui que expliqui el seu. Si ningú parla, comença tu dient-ne un (que no tingui a veure amb aquest grup per evitar males interpretacions).

Pregunta “Quants con ictes interpersonals creieu que comencen a partir d’un con icte intern?” I que aixequin les mans generant dues opinions (però que no sigui una discussió, parlem d’opinions, de probabilitats, no de fets).

Fins ara l’objectiu era introduir el tema, ara ve la part important: cada participant ha de respondre la pregunta “Què necessito de tu/vosaltres quan hi ha un con icte?” (pots començar dient-ho tu).

També pots preguntar “Com necessites o t’hagués agradat que t’haguéssim tractat?” O “Què necessites dels altres?”

Penja aquest cartell a un lloc visible, i quan arribi un con icte, fes-lo servir preguntant: Què necessites de mi/nosaltres?, o simplement, assenyala el cartell!!!