Luxúria g

En memòria de Cèsar Porta i Garcia

Des de Luxúria proposem l’expressió fer una valenciana com a sinònim de fer un cunnilingus. Ací n’expliquen les raons: https://youtu.be/mZYqSLMXSN8

TROBA A LA VALENCIANA

Vinguen a mi les ueletes, vinguen a mi patidores, vinguen arrebatadores, novençanes, senyoretes, cridaneres o discretes: Acosteu-vos-hi, senyores!

Afegiu-vos al meu rogle, que és moment de confessar que en qüestions del bon menjar la dona té feina doble: Trobar algú que ens acoble i que se’ns vulga acoblar.

És pilar vertebrador el penis de nostra cultura, i tractant la verga dura hi ha un fum ensopidor, una tromba i grilladura -tot i ser un pixador-.

No és així amb el gallonet més tendre que ens acompanya, aquell que íntimament ens apanya ja siga una nit de fred o al sol quan la vida tanya atorgant el bell calfred.

És cosa el penis que tothom evoca -segons certs intel·lectuals-, és mot que com un ritual va pertot de boca en boca, i és sal que tot guisat toca fins que arriba a fer-nos mal.

No és així amb la font de vida i cova de l’esperança, la xona, la corba, la figa, el conill, el gallonet, la pansa, la rosa de més bella dansa per més menyspreu que se’n diga.

És silenci que estremeix i per força ha afectat a que es menge amb escreix -i s’anomene el fet, per tantmolt més a sovint la carn del que es paladeja el peix.

Alcem armes luxurioses, despertem revolucions, prou de ser ignominioses, impugnem els abandons i per primer cop en eons tornen a florir les roses!