4 minute read
Laila Pilgren
MIQUEL RUBIO DOMÍNGUEZ Educador social / @miqrubio
Ha estat tota una sorpresa iniciar aquestes línies, en realitat, va estar tota una sorpresa aquest encàrrec. Ja fa uns anys que no visc a Sagunt, i mai he estat una persona activa del món faller. Però, aquí estem, confiant que aquestes línies ajuden a la vostra línia de divulgació de l’atenció en la sexualitat, i especialment, en l’afectivitat.
Advertisement
Actualment, visc a Barcelona, i treballe a Serveis Socials de l’Ajuntament barceloní. Des d’allà, tinc la gran sort de poder dur a terme diversos tallers i atenció a la ciutadania. Entre aquests tallers, hi ha un en concret, del qual vos vull parlar: es tracta dels tallers d’Afect-Sex adreçat a joves de 3r de l’ESO d’un Institut Públic, al districte de Sant Andreu.
L’equip d’educadores socials de Serveis Socials, vam considerar fonamental treballar i parlar obertament amb els joves sobre temes tan importants com l’afectivitat i la sexualitat. La nostra intenció implicava fugir de les xerrades “obsoletes” amb power points sobre la sexualitat i mètodes anticonceptius, malgrat que també en parlaríem d’açò,
Observem atònits com la majoria de pares i mares no saben com parlar de sexualitat amb els seus fills i filles i molts ho converteixen en un tema tabú, alguna cosa que a la llarga pot perjudicar la confiança i l’aprenentatge dels adolescents. La clau està a tractar el tema amb naturalitat i llibertat.
Quan les paraules adolescència i sexe van juntes, la majoria d’adults només pensa en riscos com a embarassos no desitjats o malalties de transmissió sexual. Es tracta d’un pensament instaurat en la societat actual, a vegades marcat per unes idees sobre la sexualitat que no són reals i que porten a confondre conceptes. Per exemple, la majoria de gent relaciona la sexualitat directament amb el coit, quan no té per què ser així.
La sexualitat va molt més enllà i existeix en tots els éssers humans des d’una edat molt primerenca. El problema principal és que els adults no acaben d’acceptar l’enfocament dels joves respecte a la seua sexualitat.
Amb l’arribada de la pubertat, la sexualitat creix en l’individu, i els canvis físics se sumen a un interés creixent pel sexe i a les relacions que construeixen fora del vincle familiar. Tot això forma la nova identitat del jove.
La majoria d’adolescents, quan parlem amb elles als instituts, ens diuen trobar informació sobre sexe en els mitjans de comunicació i en Internet, així com amb el seu grup d’iguals i generacions escassament anteriors. Prohibir-los l’accés o afirmar que encara no són prou majors per al sexe és un error. La sexualitat adolescent existeix, i la maduració i responsabilitat que els joves adquirisquen en aquest sentit dependrà, en gran part, del suport dels adults.
Tractar el tema amb total llibertat i naturalitat i parlar-ho amb els seus infants des de petits. Açò és una responsabilitat de tothom. A casa, als centres educatius,... Això provocarà que els infants tinguen suficient confiança per a, més endavant, preguntar qualsevol dubte que puguen tenir i no se senten coartats. Així, adquiriran coneixements i habilitats que els serviran per a viure les seues pròpies experiències i prendre les seues pròpies decisions. Els adults haurem d’abordar les situacions i emocions que vagen sorgint sense fer judicis de valor ni basar-nos en prejudicis.
Per tot això, el Projecte Afectsex té com a finalitat promoure l’educació afectiva i sexual entre la població adolescent, des d’una perspectiva de prevenció i promoció d’unes relacions afectives i sexuals més igualitàries i constructives, basantse en l’educació emocional, oferint espais on reflexionar, respondre dubtes i aprendre sobre la sexualitat i les relacions afectives, les emocions, l’autoestima,... Es concreta en tallers d’educació afectiva i sexual per a adolescents amb programacions específiques i complementàries.
El projecte busca construir la noció de drets sexuals i reproductius, tot prenent com a base els drets humans, universalment reconeguts, i anant més enllà de l’ideal reproductiu i hetero-sexista.
Aquesta pràctica pretén acostar els serveis públics al jovent a partir de l’acompanyament i el suport.
Per aquest motiu, ens marquem els següents objectius:
Desmitificar i incrementar coneixements en relació amb la sexualitat. Fomentar la reflexió i la vivència de conceptes, valors i models de relacions afectives i sexuals empàtiques, respectuoses i obertes. Facilitar la comunicació de sentiments, emocions, fantasies, ansietats i conflictes en un espai de confiança. Potenciar l’autoconeixement i una relació cap el propi cos més saludable i responsable. Contribuir a la millora del sentiment d’autoestima de l’adolescent. Promoure habilitats de presa de decisions i assumpció de responsabilitats. Oferir un espai on puguen fer consultes i formular les seues preguntes. Promoure sexualitat i afectivitat sana i saludable. Reduir situacions de risc o danys. Donar a conéixer les Educadores Socials dels Serveis Socials. Facilitar possibles intervencions grupals posteriors.
En definitiva, i com en la gran majoria de situacions, transparència, tolerància, autoestima, respecte i llibertat… Si no eduquem en això, què esperem del demà? I si ens dóna per reflexionar un poc més, si no ens eduquem a nosaltres com adults, com podrem educar als nostres infants?
