OPINIÓ i participació

Enguany toca renovar una de les licitacions més suculosas. Alguna cosa que succeeix cada 15 anys. No en va estan en joc 121,5 milions d’euros per als pròxims 14 anys. El contracte de neteja i recollida de fems és a més d’un dels més importants, és politica local pura. La subcontractació del servei públic se sol realitzar per la dificultat per a gestionar alguna cosa que té un perill especial. La brutícia és una de les coses que més queixes sol donar, i amb la renovació del contracte es vol millorar l’aspecte de deixadesa que s’ha vist els últims mesos per l’empresa contractant. A FCC no sols se li ha cridat l’atenció alguna vegada per una mala recollida de fem reciclat, sinó que a més ha tingut recentment una manifestació a les portes de l’Ajuntament pels baixos salaris. Aquesta gestió del públic derivada al privat evita haver de respondre de moltes coses, i per això és un dels contractes millor pagats. Per als pròxims 15 anys l’Ajuntament ha proposat augmentar el cost del servei un 20%, en el qual s’inclou el nou servei de recollida d’estris. Si aquest punt, el més criticat en les xarxes socials, i el del salari de la plantilla, que es va manifestar ja l’estiu passat, no canvia, ens trobarem en uns anys amb una revisió de contracte com ja va passar al juny passat i

Editorial

fa uns anys. Els quasi 8 milions d’euros suposen un 20% d’augment, que no de serveis. A més d’aquesta major inversió en neteja, el govern municipal ha d’insistir en una cosa essencial: corregir l’incivisme. Si és necessari amb multes per a aquells que ho fan malament. No és més límpio qui més neta sinó qui menys embruta, i en el cas dels torrentins no compleix sempre. Tindre una policia més sensible amb temes que es consideren menors, és fonamental perquè els hàbits s’instal·len en la nostra societat.

Si renovar el contracte de fem enguany és important, no ho és menys el de les eleccions municipals. 2023 comença amb una precampanya molt llarga, però amb poca intensitat. Entre les primeres promeses, PSOE i PP ja han avançat algunes. Jesús Ros, que segueix sense confirmar l’evident de la seua candidatura, quan ja ha passat el termini de primàries, ha aprofitat per a llançar alguna idea com la d’ampliar Parc Central amb més jocs infantils. Una proposta que arriba 17 anys després del fallit projecte del futur parc comercial Atrium en eixe mateix espai. La necessitat de donar més parcs als xiquets de Parc Central, i no als de Camí La Nòria, Centre Històric o altres barris sense a penes zones verdes, té molt a vore amb el decisiu que serà Parc Central en les pròximes eleccions. Molt probablement, qui més vots obté en Parc Central serà qui s’emporte el gat a l’aigua. Segurament, d’ací a maig escoltarem moltes promeses dirigits als nous veïns d’aquest nou barri per part de tots els partits politics que concórreguen a les eleccions. Y segurament algunes de les promeses no es faran mai, pero per aixó els torrentins tenen la memòria de saber a qué vota, a qui vota, i el que vota.

La Frase

“La democràcia mor en la foscor”

The Washington Post

Després de tres anys, Torrent tornarà a gaudir de la seua Fira de Sant Blai, una de les festes més queridad pels torrentinos, de fet és l’única gran fira tradicional amb porrat que queda a la ciutat. Per als quals no són de Torrent, estraña molt aqueixa passió dels torrentins per fer el paseillo del carrer de l’Ermita, una imatge que a tots els porta a grats record de la infància. Enguany aquesta festivitat serà festiu a Torrent, alguna cosa que no succeïa en molts anys, i que permetrà que arriben a la ciutat milers de visitants de tot arreu. No obstant això, encara que cau en divendres, la Fira desapareixerà l’endemà, malgrat ser cap de setmana. Encara que Sant Blai és una festa molt peculíar, una de les poques de españa que compta amb clavaris infantils, que compta amb el cant del miracle i moltes altres peculiaritats gastronòmiques com el Rossejat, el gaiato o els samblaiets, continua sent maltractada per les nostres autoritats, que excepte per carabolas del calendari, no solen marcar aquesta data com a festiu local. Esperem que aquesta situació canvie, i que aquesta festivitat tan torrentina i tradicional s’instaure com un dels dies gran de la capital de la comarca, que cada any atrau a milers de visitants.

EMPRESA EDITORA: TORRENT MEDIA S.L · DIRECTORA: Mamen Casabán· REDACCIÓ: Aitor Sánchez, Andrea Navarro, Joan Carles Pastor, Eva Muñoz, VIDEO_Jaime Perlado TELÈFONS: 96 105 57 76 - Móbil: 627 604 169 · E-MAIL: periodico@laopiniondetorrent.es · Direcció: Avd Al Vedat 25-3A · COLABORADORS: Ezequiel Castellano, Miguel Ángel Gascón, Carles Puig, · PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ: Telèfons: 627 604 169 - Móvil: 627 604 169 · 687 284 697: E-Mail: periodico@laopiniondetorrent.es - IMPRENTA: Impresa Norte - Este mitjà ha rebut 31.591,42 euros en concepte d’ajudes a la promoció i ús del valencià als mitjans de comunicació per part de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.

AUDITAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ: 7.025 EXEMPLARS DISTRIBUITS

LA COLUMNA

Els que estudiàrem en el colege Mont-Sió, teniem una cita indefugible en acabar l’etapa d’EGB, abans de passar a BUP o triar-ne atres camins. La cita era en el psicòlec del centre, Manuel Beaumont, un flare que es comentava que havia segut porter de l’Osasuna i que, malauradament, va ser una de les primeres víctimes de la pandèmia del coronavirus, morint a finals de març de 2020.

En els tests psicotècnics i posterior anàlisis que Beaumont treballava en tots els alumnes, intentava orientarnos en el nostre futur professional i personal. Recorde que una de les seues conclusions, en el meu cas, era que no deuria tindre un treball repetitiu ni rutinari. Els oficis més indicats per a mi, segons el test, n’eren l’eixercit i el sacerdoci. En quant als oficis no encertà massa, encara que, potser era el meu perfil de llavors o els marcs d’estos estudis encara estaven ancorats en époques més pretèrites. Com és conegut, i he compartit en atres ocasions, sí que és cert que continue tenint fe en Deu. La fe en la guerra mai l’he tinguda, de fet, em vaig declarar objector de conciència, puix en aquella época el servici militar era obligatori. Això sí, en la part de la personalitat el test sí obtingué resultats pròxims a la realitat puix no soc amic de la rutina. En la meua vida necessite canvis i novetats constants. Quan no apareixen, les busque. I si no les trobe, me les invente.

Per atra banda, crec que alguna volta he comentat que soc partidari de llimitar els mandats dels polítics a l’estil del president dels Estats Units d’Amèrica. Com a màxim huit anys i canvia tota l’administració al voltant del mandatari. Pense que és un sistema democràtic més efecient i eficaç. Personalment estic convençut que és contraproduent perpetuar-se en un càrrec. Tot açò ho compartixc, perque pense que ha arribat el moment de tancar una etapa. Esta etapa, en concret, de compartir els meus pensaments, idees, reguinys, proposicions i reflexions en La Opinión de Torrent, que em va obrir les seues pàgines fa uns anys, i als que estic i estaré agraït per deixar-me opinar sempre en llibertat i en llengua valenciana.

Durant tot este temps he pogut raonar dels meus escrits en més d’un lector, rebre els vostres compliments i també, com no, les vostres disconformitats. Han segut uns anys d’intentar compartir la meua visió de la vida, així com també, la meua visió particular al voltant de Torrent. Soc conscient que moltes d’estes reflexions i propostes compartides son somis que no voran la llum, pero també estic convençut que els ciutadans hem d’aportar a la nostra societat tot allò que estiga en les nostres mans i capacitats. Les meues no són moltes, pero en les que en tinc, intente, humilment, compartir-les pel be comú. Eixe ha segut u dels eixos d’estes columnes a lo llarc de tots estos anys. L’atre, fer reflexionar al qui poguera llegirme. Espere haver-ho conseguit. Mai és un adeu. És un fins a la pròxima. Gràcies. @magascon

Abans de tancar l’exercici del 2022, l’Ajuntament, aquell que se sent al centre geogràfic de la Comuniat Valenciana i que es proclama com a capital d’una comarca que ha estat recentment restuarada a mitges, va llançar un Pla de foment d’insfraestructures cíviques i urbanes sostenibes (Pla FICUS) mitjançant el qual, tornava a insistir sobre el mateix de sempre: ciment, ciment i més ciment.

Sembla que, a aquesta corporació (més centrada que mai) allò que més els interessa és el ciment i les obres i el paviment i l’asfalt i el manteniment de vehicles pels carrers i construir, construir i construir...encara que siga un nou Palau de Justícia anunciat fa més anys que carracuca, punts d’encontre familiar, alguna millora al mercat de dalt, nous vestuaris per a les instal·lacions esportives, algunes pinzellades de pintura verda per als espais verds del poble i alguna rehabilitació del patrimoni.

En compte del Pla FICUS, qui subscriu aquesta opinió, proposa el “Garrofers” (Grup d’Acció Reivindicativa i Resilient per a l’Ordenament de Festes, Espais i Recerca Social) fonamentat amb les persones. Un grup mitjançant el qual la ciutadania siga la protagonista de la política municipal durant tot el temps en què dura la legislatura. Que les decisions que ens afecten als qui vivim i treballem en aquest poble gran, no siguen preses per un reduit número de professionals de la política. Els futurs regidors i regidores que hagen d’eixir de les properes eleccions del mes de maig, han de ser persones que (amb una trajectòria definida d’activisme en organitzacions de caràcter progressista) siguen capaces de pensar amb la ciutdania en el seu conjunt i no sols amb aquells que els hi voten.

El Pla “Garrofers” (lluny del que propugna el Pla FICUS) ha de contribuir a la construcció d’una renovada societat civil, integrada i vertebrada, capaç de generar comportaments evidents en favor d’una cultura democràtica, perquè els nostres responsables polítics (que no autoritats) deixen de sentir l’obligació de resoldre uns problemes que sols imaginen ells, però que la ciutadania circula per uns altres camins.

Les noves regidores i regidors han de tenir una clara tendència ecologista, de lluita pels drets socials i laborals, pels serveis públics, per la defensa del patrimoni cultural autòcton, per la justícia social i per l’empoderament de la ciutadania en general. Han de saber escoltar totes les sensibilitats polítiques, socials i culturals del poble i no sols afavorir l’Aurora, la Peregrina, la Setmana Santa, les falles, els moros i cristians, les festes amb consum de pólvora...

El Pla Garrofers ha de saber aconseguir una ciutat viva, inquieta políticament i social, respectuosa amb el medi ambient, coeducadora, sensible a les necessitats de la ciutadania real en el seu conjunt, especialment als col·lectius més desfavorits, i fidel defensora de la democràcia. El Pla Garrofers ha de saber desenvolupar una ciutat més acollidora, més solidària, més sostenible, que no privatitze els serveis essencials, que no regale patrimoni municipal.

Carles Puig Periodista

El Xocolater

Tocava el campanar les set de la vesprada quan vaig escoltar rialles a la meua esquena. Passejava jo pel Raval amb el meu fill. Em vaig girar curiós. En un bar oferien cerveses a tres reis mags. Creuaren a la carrera davant meua. Devien tindre presa. S’agafaven les capes per a no caure. Eren Gaspar, Baltasar i un segon Gaspar. Dos bessons i cap rei amb barba blanca. Vaja. Quatre de gener i ja teníem a sa majestats per Torrent. Amb dos anys del menut, per sort, no vaig respondre a preguntes incòmodes.

El descontrol de reixos, la multiplicació, el multiverso o com vulguen qualificar-ho, no és cap novetat. Llueve sobre mojado. Fa uns anys, com aquell meme de Spiderman, vaig contemplar com es topaven cara a cara dos trios de reixos. Uns en descapotable i altres a peu. Fins en la reialesa hi ha classes. Però, no és només que te’ls trobes a grapats. És que el règim de visites s’ha ampliat. En el festival de la meua escoleta el 13 de desembre ja aparegueren. L’AMPA d’un col·legi els va obrir la porta el 9 de gener. Només per als socis, clar. La màgia surt efecte quan pagues la quota.

Sé que és predicar en el desert. Però hem de regular aquest destarifo. Aprovar la LL.U.M. La Llei d’Úniques Majestats. Ara que cal un carnet per a tot, des de tirar coets en la Flor fins donar de menjar a les colònies de gats, es deuria concedir una llicència oficial per a exercir. Tindre un control d’horaris i llocs d’aparicions. Fomentar la figura intermitja dels patges i emissaris reials. Tindre un protocol clar. Els xiquets no es mereixen que s’arrisque la seua il·lusió amb tants reixos bambant.

Ara que entrem en període electoral, convide a tot els partits a incloure la LL.U.M. als seus programes. És una reivindicació justa. Necessària. Per la salut mental dels menors. Qui ho faça té el meu vot. @carlesxpf