Les primàries de Compromís per Torrent segueixen paralitzades

La direcció autonòmica està analitzant i comprovant les 60 noves afiliacions al partit per la qual cosa ha deixat fora del seu calendari l’elecció de candidatura

Les primàries de Compromís per Torrent segueixen paralitzades. La direcció autonòmic está analitzant i comprovant les 60 noves afiliacions al partit, la qual cosa ha deixat fora del seu calendari l’elecció de candidat o candidata a les locals de 2023.

El passat mes d’octubre Pau Alabajos, portaveu del partit en l’Ajuntament de Torrent va anunciar la seua renuncia a encapçalar la llista de Compromís als comicis locals. Les noves afi- liacions van arribar des del corrent d’Iniciativa i el sector que abrigalla a María Jesús Herrada, que va manifestar la seua intenció de concórrer a les primàries per a ser el cap de llista.

Fa uns dies vaig tindre una trobada amb un vell amic; algú amb el qual he mantingut multitud de converses de tota mena i que sempre m’ha deixat reflexions molt vàlides i assenyades. Em va recordar un valuós llibre que em va prestar fa algun temps i que va deixar empremta en mi. Un assaig apassionant que es llig com una novel·la i que aborda les grans qüestions que ens concerneixen com a humans. Perquè va ser la nostra imaginació, la nostra capacitat per a concebre històries i per a establir constructes de convivència i de relacions el que ens ha portat fins ací. Convencions com els diners, la mitologia, les creences, la necessitat de cooperar... acrediten la nostra evolució fins al punt de concloure que l’homo sapiens va aconseguir el cim quan va ser capaç d’imaginar i d’anar més enllà del tangible I és aqueixa capacitat d’imaginar la que també ens porta a col·laborar sense necessitat de conéixer-nos o de confiar en l’altre sense que medie la pertinença al grup; simplement units pel desig de compartir una identitat, ja siga aquesta real o fictícia.

Probablement som l’única espècie capaç d’organitzar-se, respectar-se i evolucionar col·lectivament sense la necessitat de la confiança nascuda del coneixement profund i del contacte pròxim. Ens n’hi ha prou amb compartir una idea, un objectiu, un anhel. Això, que probablement és un dels elements que més ajuda ens han prestat per a avançar com a societat, em fa pensar si en l’actualitat, i per pures raons d’interés individual, ens està espentant cap a altres objectius menys confesables.

S’està utilitzant la solució fàcil i simplista amb finalitats no declarats?, amb objectius comercials o econòmics i que res tenen a veure amb l’interés general? Que senzill és erigir-se en endeví del passat i abstindre’s de coadjuvar a la construcció de solucions.

Potser és una reflexió només meua i molt allunyada de la realitat, però no va deixar de pensar en quant temps perdem parlant de l’anecdòtic, del macabre, de les enveges...

Anem cap a temps electorals i tots buscaran (o buscarem) la major identificació, però no tots buscaran l’interés general. Només espere que la reflexió i la veracitat, aquesta vegada, s’imposen al control.

Aquest corrent vol que Compromís opte per aquest sistema per a triar la candidatura, mentre que l’altre candidat, Xavi Martí, opten per crear una llista de consens amb totes les corrents de Compromís. De moment el procés ha quedat paralitzat i Compromís continua sense candidatura.

Les polítiques de seguretat pública són una qüestió difícil de tractar i de dur a terme. Això ve causat perquè la seguretat té dues percepcions: l’objectiva i la subjectiva. La primera consistix en el nombre absolut d’actes delictius denunciats, és a dir, té un còmput senzill. La dificultat residix en mesurar la percepció subjectiva, aquella que partix de la sensació de seguretat que tenim, ¿ens sentim segurs i tranquils? Com tota emoció, és imprevisible, canviant i no té una anàlisi fàcil. Aquestes diferències impliquen que les dues percepcions poden anar de la mà o en direccions totalment oposades: hi ha pocs delictes i ens sentim molt segurs, hi ha pocs delictes però ens sentim insegurs...

Per a aclarir-ho, posaré un exemple. El passat dia de Tots Sants, el cementeri torrentí estigué controlat per policia local i nacional per a evitar qualsevol incident com l’ocorregut l’any 2021. Però jo sentia pena. Sentia que en aquell moment, o en un altre dia, qualsevol cosa roïna podia passar en un moment íntim i trist com és el de dol. D’aquesta experiència personal vull inferir que la policia és una eina de control sobre la delinqüència, però no és una solució permanent perquè incrementar cada vegada la presencia policial no generarà una reducció necessària de la delinqüència mentre no s’actue contra l’origen.

Per això, necessitem un pla local per a lluitar de veres contra l’exclusió social. Aquesta xacra impulsa moltes de les nostres veïnes i veïns a buscar vies fora de la societat per a poder subsistir. També provoca que hi haja persones que es desenvolupen fora de les normes cíviques de convivència. Aleshores, cal reforçar els serveis municipals per a evitar les situacions que afavorixen les conductes antisocials, dotant les persones afectades d’eines per a sobreviure, especialment aquelles famílies que ho estan passant pitjor.

Vol dir tot açò que la policia s’haja d’eliminar? Tot el contrari, l’Ajuntament ha de tindre una planificació a curt i llarg termini que li permeta substituir les jubilacions d’aquests últims anys, a més de tindre una borsa de substitucions i de quantificar els recursos materials. Però basar tota la política de seguretat només en la policia és deshonest i, a la llarga, ineficient perquè no soluciona el problema de fons. Necessitem una política pública de seguretat global dirigida per la policia local i una política d’eradicació de l’exclusió comandada pels serveis socials. La coordinació entre ambdues forces és vital perquè Torrent no solucionarà res si l’alternativa és que la policia vaja amb metralleta per l’avinguda.

Urbanisme

LA OPINIŌN, Redacción

L’Ajuntament de Torrent posarà a la disposició dels xiquets i xiquetes de la ciutat un espai de 13.000 m² al costat del complex esportiu de Parc Central, on es concentraran diferents propostes d’oci infantil. Així ho ha anunciat l’alcalde Jesús Ros, “tenim la voluntat de reunir en un mateix espai totes les activitats possibles per als més xicotets, i disposem de l’espai i la disponibilitat econòmica per a fer una important inversió en aquest projecte”.

L’alcalde Jesús Ros també ha explicat que “s’iniciarà un procés consultiu entre tots els xiquets i xiquetes de la ciutat per a recollir les seues idees i integrar-les en el disseny del futur espai infantil: com volen que es denomine, quines activitats volen que dispose i tot el que puguen imaginar”.

D’aquesta manera, el consistori convocarà pròximament al Consell de Xiquets i Xiquetes per a establir un primer contacte, explicar-los la iniciativa i que puguen verbalitzar les seues propostes. Seguidament, es traslladarà un qüestionari als menors en edat escolar de la ciutat perquè plasmen per escrit les seues idees. “La ciutat comptarà amb un espai envejable de més de 200.000 metres quadrats, un lloc d’oci, de trobada, per a

URBANISME

En 2006 es va reservar esta àrea per a una zona comercial baix la denominació d’Atrium que no es va desenvolupar practicar esport... en definitiva, un espai on els xiquets i xiquetes puguen somiar”, ha matisat l’alcalde Jesús Ros.

Aquest òrgan con sultiu es va crear ja fa quasi 13 anys amb l’objectiu de

Torrent inicia la III Fase del Pla de Reurbanització de l’Alter

El projecte, que ascendeix a 2,3 milions d’euros, està cofinançat pels Fons Europeus FEDER

LA OPINIŌN, M.C

L’Ajuntament de Torrent ha iniciat les actuacions corresponents a la Fase III del Pla de Reurbanització del Barri de l’Alter, que consisteix en la renovació dels carrers Aldaia, Sant Gaietà, Manises, Sant Fèlix, Beniparrell, Silla, Xirivella i Sant Blai. L’objectiu d’aquesta intervenció és mi- llorar l’accessibilitat i la imatge del barri i renovar l’entramat urbà de la zona, incidint especialment en la renovació de les escomeses i col·lectors de sanejament, la millora de la senyalització viària, la repavimentació de les vies mitjançant plataforma única i la renovació de la xarxa d’aigua potable. El termini d’execució estimat per als quatre lots que integren aquesta fase és d’11 mesos, amb un pressupost total de 2.349.737,96 euros cofinançat al 50% pels fons europeus FEDER.

“Amb aquesta nova fase continuem amb les polítiques de revitalització del centre donar veu les propostes dels xiquets i xiquetes de Torrent en tots els temes d’interés per la infància i presentar diferents propostes mediambientals i esportives per a la capital de l’Horta Sud. històric, millorant la imatge de la ciutat i la qualitat de vida dels veïns i veïnes”, explica la regidora d’Urbanisme, Inma Amat.

D’aquesta manera, ja estan en marxa els treballs de renovació de la xarxa d’aigua potable al carrer Sant Félix, al mateix temps que han començat les obres per a millorar la xarxa de col·lectors pluvials als carrers Magistrat Monterde i Xirivella. Així mateix, en les pròximes setmanes està previst que s’escometen les primeres actuacions en la resta de punts inclosos en aquesta fase del Pla de reurbanització del Barri de l’Alter.

MOBILITAT