OPINIÓ i participació

Los últimos datos provisionales de padrón municipal elevan la población de Torrent hasta los 88.429 habitantes, una cifra muy superior a la de 2022, y que al ritmo que ha aumentado respecto al año pasado hace pensar que muy pronto se pueda rebasar los 90.000 habitantes. A pesar de ello, Torrent sigue siendo una ciudad tan próxima a la capital de la provincia que sigue sin tener servicios propios, como el de Hospital, o calles y centros comerciales de gran importancia como en ciudades del mismo tamaño que no están tan cerca de la capital. Torrent se acerca a un punto de no retorno, el de ser una gran ciudad en la que pueda finalmente independizarse del comercio de la capital, de las empresas de otros polígonos, y por qué no decirlo, de los medios de comunicación de la capital. La cifra de población es también un sintoma de importancia para muchas empresas para instalarse, y sin duda, supone también que la ciudad comience a atraer población de otras localidades cercanas más pequeñas, como está pasando ahora. Todo ello continuará si el precio de la vivienda sigue aumentando en Valencia, ya que gran parte de los nuevos vecinos que han llegado procede de esa capital que ahora sufre por los pisos turísticos.

En este año 2023 también hemos

Editorial

visto cómo nuestra población se está transformando de nuevo, con la llegada de mas población extranjera, fundamentalmente sudamericana, de Venezuela y Colombia, lo que a priori podría causar menos problemas de integración social que otras culturas diferentes. Lo que parece claro es que la sociedad torrentina ha cambiado, y es algo que los partidos políticos saben. El voto de los nuevos residentes será también muy decisivo y un cambio para los próximos años.

Ros lo ha confirmado. Se volverá a presertar por octava vez, o a la octava potencia. Tras semanas de espera, la única solución para el socialismo torrentino, una vez pasado el periodo de primarias, era que Ros volviera a presentarse. De haber habido dedazo al sucesor o sucesora, los socialistas se habrían cargado uno de los pilares de su renovación como partido, algo que no te- nía mucho sentido sacrificar. Con la decisión tomada, Ros y Folgado se enfrentarán por tercera vez, el enfrentamiento político que se ha repetido en la ciudad más veces entre ambos partidos. Ahora solo cabe esperar qué pasara con el resto de partidos que pueden ser determinantes. Con Ciudadanos y Compromís en crisis solo cabe esperar el movimiento de Vox, que sigue sin dejar nada claro todavía, y sobretodo de Podemos, que si va de la mano de Izquierda Unida como parece, podría ser una pieza clave para los pactos por la izquierda. La salida de Motoso y los defensores de la independencia de Esquerra Unida ha hecho que esa coalición a nivel municipal sea ahora mucho más clara y posible. De igual forma no hay que olvidar a los partidos locales como Sumant per Torrent, que tras la unificación con Avant, y la más que posible no repetición de Contigo podría rascar algunos.

“La democràcia mor en la foscor”

The Washington Post

El Torrent CF vuelve a ilusionar. La llegada de Vicente Mir hace unos meses, cuando el equipo estaba hundido, ha conseguido reflotar un proyecto que volvía cada año a empeñarse con contratar entrenadores alicantinos. La llegada del de Meliana, un entrenador contrastado y cercano, ha dado sus frutos y si nada cambia, el equipo naranja podría disputar una nueva promoción de ascenso nuevamente para llegar a Segunda Federación, la categoría que como mínimo se merece una ciudad como Torrent, con cerca de 90.000 habitantes. Ahora bien, la directiva del Torrent no debería tardar ni un instante en renovar al técnico si es posible. A Vicente Mir le van a sarlir muchas novias y si es posible económicamente, el presidente Víctor Ventosa debería hacer el esfuerzo. La tranquilidad que se ha conseguido este año y la solvencia del equipo es algo que solo se consigue con técnicos de primer nivel, y Vicente Mir lo ha demostrado, el año pasado al conseguir el ascenso con su anterior equipo, y lo ha demostrado también con el Torrent CF dando la vuelta a una situación nada dificil. Queda menos de media temporada, pero todo pinta a que este año tendremos grandes alegrías por el San Gregorio.

EMPRESA EDITORA: TORRENT MEDIA S.L · DIRECTORA: Mamen Casabán· REDACCIÓ: Aitor Sánchez, Andrea Navarro, Joan Carles Pastor, DISTRIBUCIÓ_Jaime Perlado TELÈFONS: 96 105 57 76 - Móbil: 627 604 169 · E-MAIL: periodico@laopiniondetorrent.es · Direcció: Avd Al Vedat 25-3A · COLABORADORS: Ezequiel Castellano, Kike Romero, Carles Puig, · PUBLICITAT: Telèfons: 627 604 169 - Móvil: 627 604 169 · 687 284 697: E-Mail: periodico@laopiniondetorrent.es - IMPRENTA: Impresa Norte - Este mitjà ha rebut 31.591,42 euros en concepte d’ajudes a la promoció i ús del valencià als mitjans de comunicació per part de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.

El fet de ser el nostre poble una vila gran, la més gran de la comarca de l’Horta, excepció feta del Cap i Casal, això fa que ens impregnem de totes les tendències i corrents socials, culturals, esportives, polítiques i fins i tot musicals i festives. No cal anar molt luny per veure com ho assimilem tot amb un moviment mimètic de gran precisió.

¡Calienta que sales ! Així en perfecte castellà em va indicar . I jo , per a algunes coses tan desobedient, vaig acatar submís cual soldat d’infanteria . Total llibertat per a expressar-te i comunicar sempre des del respecte i el decòrum . No sé si sabré mantindre aqueixa promesa a vegades les meues paraules i crítiques tendeixen a confondre al lector; on jo escric ironia ells observen mala bava.

Esmente si dic que no m’agrada discutir que gaudisc en el fang de la polèmica i entre a drap i de front amb el qual diran, encara que a vegades em perjudique eixa imatge d’esplaiat i despreocupat que m’acompanya anys ja . El tema principal d’aquesta columna serà sempre Torrent i al voltant d’aquesta població amb virtuts i defectes giraran les meues lletres, crítiques, afalacs i històries.

Promet ferir susceptibilitats ; repartir estopa a destre ( sobretot a destre) i a sinistre i intentar millorar amb el meu esbiaixat fil crític la societat de Torrent De moment i donada la immediatesa i la urgència , no he tingut temps de preparar gens especial ni prou apoteosic ni espectacular per la meua desitjada , incorporació a la selecta i exclusiva llesta d’escrivents als quals acompanyaré fins que la direcció de la Opinió es canse de un servidor, dedicaré unes parauletes al qual d’alguna manera ha fet possible el meu debut com a columnista (Ai si em llegira l’avi Perol , columnista en el diari !) Si. Perquè jo he arribat ací, no pels meus dots literaris ni per la meua erudita formació, sinó per una vacant ; en concret gracies a la alternativa del meu bon amic Tofolet .

Vertigen em dona substituir a un tío com ell. Escriptor , columnista, investigador . Un devorador de cultura i saviesa. Perdó demane als lectors habituals pel xoc emocional que els suposarà llegir el meu nom en el lloc en el qual ténia per costum llançar les seues homilies quinzenals el bo de Miguel Angel.

Que qui soc jo? Kike Romero . Etern aspirant a l’èxit, cercador de tresors, somiador empedreït, escriptor frustrat , lleig , madurito i sense diners. Ex Fester professional, Faller a estones , Idealista i utòpic . Amant dels bars i de la gent del carrer , recurrent , diuen que soc ; tinc gracia segons el meu amic Sento . I se ho diu un Beguer . Torrenti de naixement, valencià i valencianista de cor , empatitze amb inusitada rapidesa amb qualsevol causa perduda i al que més li tem és a poder trobar-me algun dia amb la veritat .

Salutacions senyores i senyors . Els escric per ací. Espere que us agrade . lligen els meus comentaris i ens pogam convertir en enemics intims

És per això que, qualsevol novetat ens afecta; fins i tot la cançò que ha aconseguit fer-se amb el micròfon de bronze al festival de Benidorm, renovat. Hores després de guanyar Blanca Paloma (i no és la Mare de Déu del Rocio) hi havia jovenets i jovenetes per l’avinguda que anaven cantant “Eaea”. La veritat és que no té una lletra massa complicada i ideològicament, ens fa veure com hem pegat (una vegada més) passos enrere. Ja té nassos que una valenciana d’Elx cante en andalús i que porte al Festival Europeu, un tema en flamenc (res a veure amb el “Datx” dels Països Baixos) quaranta anys després que Remedios Amaya aconseguira deixar un tema semblant en la darrera posició del ranking.

Vinc a dir aquestes coses, perquè el nostre poble es deixa influenciar massa pels corrents i les modes del moment i és per això que ara mateix (a uns mesos d’eleccions municipals i autonòmiques) tot vaja capgirat per la nosra

“La

Carles Puig Periodista

El Xocolater

geografia social. El Pla Ficus, aconsegueix imposar-se a base de carpetes asfàltiques, quan s’hauria d’haver tret un Pla Garrofera, més pròxim. Hi ha guardons “Colibri” en alguna institució amb seu al nostre poble, que lluny de fer servir els mots de “gafarró”, “verderol” o “teuladí” premia la tasca realitzada per associacions, grups o entitats nostrades. Una mostra més de la tendència a valorar més el que ve de fora que allò nostrat.

AUDITAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ: 7.025 EXEMPLARS DISTRIBUITS

Tenim Torrent capgirat i ho demostra la tendència política que s’ensuma. Els partits o coalicions s’emicolen, d’igual manera que ho van fer durant les primeres contesses electorals del darrer terç del segle XX. El que passa ara, és que amb aquesta actitud cainita, les organitzacions d’ultradreta avancen i, aquestos sí que poden fer-nos pegar passos cap arrere, no 40 sinó fins i tot 60 o 80.

Ezequiel Castellano

No ens adonem, però amb aquestes actituds i solucions, retrocedim de 40 en 40 anys per manca d’imaginació en el camp cultural i social (si més no). Llàstima que no ho fem en el camp econòmic i distem molt a recuperar Caixa Torrent o la Cooperativa Agrícola, que tanta llum va aportar al nostre poble durant aquella època.

Tenim el poble capgirat, i bona prova d’això ho mostra la llarga cua de persones que cada dimecres s’acosta al carrer Mestre Victoriano Andrés a recollir queviures per poder subsistir, mentre una altra part de la nostra societat, no mira els cèntims i es dedica a lluir els espolins més cars, les joies més lluidores o el vestit de clavariesa (major o miniatura) més atractiu.

amic. Els dos prenguérem la comunió el mateix dia, amb sa mare de catequista. Coincidíem en valencianisme i torrentinisme. Estimava molt el seu poble, les seues tradicions. Amb avantpassats comuns, compartíem també caràcter. Els anys apartaren els nostres camins però no marcaren distància. Sempre ens saludaven afectuosament pel carrer, ens paràvem, s’alegràvem de vore’ns. S’intercanviàvem missatges. He tornat a escoltar l’àudio del seu últim whatsapp. M’esteu fent plorar tots, deia.

La memòria és molt capritxosa. Recorde pocs moments concrets de l’escola, en Monte-Sión. M’agradaria conservar més, poder passejar-me per ells, però el pas del temps ho desdibuixa tot. En canvi, sí tinc una sensació global de felicitat, de ser anys venturosos, afortunats. Érem un bon grup. El C. La majoria veníem junts des de preescolar. Tots xics al principi. Érem molt colla, estàvem molt units. Encara podria pronunciar en veu alta gran part de la llista de classe: Atienza Blanch, Gasull Ibáñez, Palop Andreu, Palazón Bermell, Ros Campos, Royo Solís, Rubio Javier, Sanz Martínez...

Vicent Royo era un d’ells. Un dels nostres. El nostre

El matí del seu soterrar, quasi de forma involuntària, casual, s’anàvem trobant, animant, abraçant tots els de la classe. No em varen brotar les llàgrimes fins a eixe moment. Ara que ha passat un mínim temps prudencial, encara que mai suficient, he pogut rumiar-ho. Els bons amics de la infantessa són per a sempre, encara que no els veges. Hi ha un vincle comú que mai es trenca. Això sí se m’ha quedat gravat a foc, no necessite recordar detalls.

Potser estiga boig, perquè és impossible, però, quan creue el Safranar amb el cotxe i veig una figura corrent, mire de reüll per si és ell, Vicent.

Dona pena dir adéu. És dur. Però trobar a faltar és el que ens queda. És nostre, íntim, autèntic. I, d’alguna manera estranya, també és bonic. @carlesxpf