Alfred Costa proposat pel Consell Rector per a seguir dirigint A Punt

El torrentí ha de comparéixer davant la comissió de radiotelevisió valenciana de les Corts, que és l’encarregada de valorar la idoneïtat del candidat

LA OPINIŌN, Redacció

El ple del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) ha decidit proposar a Alfred Costa com a director general de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC), segons ha informat l’entitat en un comunicat.

El màxim òrgan de govern de la CVMC ha decidit que Alfred Costa ocupe la Direcció General d’À Punt Mèdia durant tres anys més, després de ser la candidatura que més puntuació ha ob- tingut en el concurs públic.

Costa ha de comparéixer davant la Comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l’Espai Audiovisual de les Corts, que és l’encarregada de valorar la idoneïtat del candidat, segons ha assenyalat l’entitat. La concessió de la idoneïtat per part de la comissió parlamentària, segons la Llei de creació, necessita de majoria absoluta. Una vegada rebuda la conformitat, el Consell Rector formalitzarà el nomenament del director general de la SAMC per un període de tres anys.

Costa ha exercit de director general d’À Punt Mèdia des del 9 de març de 2020. El director general té la condició de personal laboral d’alta direcció i dedicació exclusiva, és a dir, el seu exercici és incompatible amb l’exercici d’un altre càrrec públic o activitat retribuïda. A més va estar a l’Ajuntament de Torrent com a regidor de Falles des de 2015 fins que va anarse’n per dirigir la televisió pública valenciana fa a ra quasi 3 anys.

L’apogeu dels endevins, dels malhumorats crònics i dels cendrosos amb galons m’espenten a refugiarme en els encertats consells del famós divulgador Víctor Küppers i apostar per l’alegria enfront de la tristesa, per l’entusiasme enfront del descoratjament, per la il·lusió enfront de la desesperança.

El que acabe d’expressar ve al cas d’aquesta sensació que s’embene com generalitzada, i que postula que només són certes les males notícies, que només embene la morbositat i el cataclisme i que la nostra societat només para atenció quan els missatges s’instal·len en el derrotisme o en la batussa permanent.

Perquè no és cert que això siga així, encara que els malhumorats del primer paràgraf s’obstinen a instal·lar-nos permanentment en el neguit i en el desànim. No és veritat que la nostra societat estiga tan dividida com volen fer-nos creure, i per a comprovar quant dic no hi ha més que eixir al carrer i continuar practicant allò que més ens agrada. Continuar practicant la convivència, l’empatia, la col·laboració, el civisme, l’amabilitat. En suma, tot allò que forma part de la nostra vida quotidiana però que no ix en la tele; però que no ix en els titulars; però que no ix en els debats.

Quan un es desprén de tots els prejudicis que els portaestendards de la fi del món ens volen inocular; quan un es fixa en la gent que de veritat li envolta, s’adona que fins als adversaris li semblen més suportables; s’adona que es pot viure sense enemics perquè, a més, resulta més saludable.

Aquesta reflexió l’escric amb la mirada fixa a Torrent; mirant una ciutat que ha sabut sempre conjugar la discussió política i les diferències de criteri amb respecte i consideració. Amb educació, anem. I aquest assoliment de la convivència, que ha sigut i és un assoliment col·lectiu, mereix ser compte amb una apassionada cura. Així superarem la màxima d’Oscar Wilde, que assegurava que “la majoria de la gent és una altra gent, les seues opinions són les les opinions d’algú més, les seues vides una imitació, les seues passions una cita”

Per tot això els demane, com Benedetti, que defensem l’alegria, que la defensem com una trinxera. Els demane que la defensen enfront dels endevins que no es posen contents ni quan troben aparcament i que els diguen que, si segueixen així, ens passarem a la mútua.

Aquelles persones que seguim l’actualitat torrentina i tenim una certa memòria temporal sabem que transcorria l’any 2007, uns pocs mesos abans de les eleccions, quan va adjudicar-se el contracte de la neteja urbana de Torrent. Aquell contracte de 14 anys més 2 prorrogables té la mateixa durada que l’anunciada fa uns dies pel mateix govern municipal (PSOE), ara amb la complicitat del seu soci de Ciudadanos. L’unica qüestió per aclarir sobre aquest nou megacontracte de 121’5 milions d’euros és si s’adjudicarà a la mateixa empresa (FCC)... Facen vostés les apostes, des de Compromís pensem que va a ser que sí, perquè en aquestes qüestions les experiències anteriors parlen per elles mateixes.

Facen vostés el càlcul, 121’5 dividit per 14 ix a 8.678.571€ anuals de contracte, és a dir 1’7 milions extra respecte al que estan cobrant en l’actual contracte, tot i que se li va suplementar fa uns mesos amb 500.000€ addicionals, per si de cas no en tenien prou.I mentrestant, els treballadors i treballadores de FCC continuen manifestant-se a la porta de l’Ajuntament de Torrent com a conseqüència de les depauperades condicions salarials i de treball que pateixen.

Tornant a l’anàlisi polític i econòmic d’aquesta nova jugada “de l’equip del govern”, podríem dir això de: Àrbitre! El que passa és que ací no hi ha VAR, ni repetició de la jugada, ni mitjans que traguen a la llum la polèmica, tot succeïx en despatxos foscos, sense llum ni taquígrafs, amb molta publicitat institucional per tapar boques i tenint-ho tot “atado y bién atado” mitjançant complements salarials en la nòmina de certes persones, que se’n deriven d’un procés previ d’assignació política a dit en càrrecs de responsabilitat municipal.

Si parlem d’altres serveis, com el de l’aigua potable, advertim del mateix modus operandi, en aquest cas amb un informe que ratlla la indigència argumental des del punt de vista explicatiu dels resultats econòmics de l’opció guanyadora, que oh! Com no podria ser d’altra manera, opten pel mateix model de gerència privada i que, molt ens temem, serà adjudicat previsiblement a la mateixa multinacional que s’emporta anualment el 49% de tot el benefici generat pel consum de l’aigua potable a Torrent, més el de les 5 ciutats que integren el Consorci d’Aigües de l’Horta.

LA OPINIŌN, Redacción

Les mascaretes obligatòries en el transport públic ja són història. Des del passat 8 de febrer els usuaris del metro, autobús, tren, tramvia i avió ja no deuran portar obligatòriament mascareta i passa a ser una opció del propi usuari. Fa dues setmanes, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat (CCAES), Fernando Simón, ha assegurat que la fi de les mascaretes en el transport arribarà “d’ací a poc” i en un termini “molt curt” de temps, per a “la setmana que ve o la següent”. “La decisió no és meua únicament i les propostes vénen dels tècnics, els experts i les comunitats autònomes”, ha assenyalat el responsable de les alertes sanitàries.

Fins ara, la recomanació de la ponència d’alertes era mantindre-les per prudència fins que acabara la temporada d’infeccions agudes, aproximadament al març, i a l’espera de l’impacte que poguera tindre l’esclat de contagis a la Xina després de l’abandó de l’estratègia COVID zero. Però en les últimes setmanes han représ el debat davant l’estabilitat de la situació epidemiològica a Espanya, que les festes nadalenques no ha alterat segons les fonts del mateix ministeri.

La situació ha millorat i els experts ja han decidit lle-

URBANISME