Dossier Sopa de pollastre amb ordi by La Perla 29

“L’únic que ha podrit la societat és el progrés! El maleït progrés! Ens posa cap per avall i ens convenç que estem bé! Però és clar... qui s’atreveix a lluitar contra el progrés?”

FITXA ARTÍSTICA Text d’Arnold Wesker Direcció de Ferran Utzet Versió de Llàtzer Garcia i Ferran Utzet Amb: Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Ricard Farré, Pol López, Maria Rodríguez, Josep Sobrevals i Lluís Villanueva Escenografia: Josep Iglesias Il·luminació: Guillem Gelabert So: Damien Bazin Vestuari: Annita Ribera Caracterització: Àngels Salinas Assessorament gestual: Marta Gorchs Ajudant de direcció: Mònica Molins Ajudant d’escenografia: Marina Soteras Alumna en pràctiques de l’escola El Timbal: Rosa Maria Ordoñez Regidoria: Marc Serra Regidors funcions: Carles Algué i Paula Rodríguez Tècnics de funcions: Juan Boné i Arnau Planchart Atenció al públic: Núria Ubiergo i Mireia Colomer Fotografia: Bito Cels Collage cartell: Albert Cano Disseny: Andrea Gusi i Josep Dols Una producció de La Perla 29

“HARRY: Ensenyeu a una persona jove què és el socialisme i no tindrà més que acceptar-lo. És la vida, el futur! Jo no el veuré mai en tota la seva puresa. I vosaltres potser tampoc; segurament haurem d’esperar el temps dels vostres fills. Aleshores començarem a sentirlo, a recollir-ne els beneficis, malgrat les nostres equivocacions.”

SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI Sopa de pollastre amb ordi és una obra escrita el 1958 pel dramaturg anglès Arnold Wesker. Sopa de pollastre amb ordi és la primera obra de la triologia de Wesker. D’on també en formen part Arrels (1959) i Estic parlant sobre Jerusalem (1960). Sopa de pollastre amb ordi és, juntament amb La cuina (1957), recentment representada al CDN amb gran èxit, una de les seves obres més representades arreu.

“Volem viure, mare, no parlar de com viure.”

TEXT DEL DIRECTOR Vaig viure els fets d'octubre amb una doble angoixa. Una de col·lectiva: la que combinada amb l’entusiasme i l’empoderament ens va fer somiar que sí, que aquest cop podíem, que havia arribat el moment, que aviat començaríem a construir un país nou. I una d’individual, secreta: la que em treia la son preguntant-me què li explicava al meu poble aquesta obra de títol improbable que estrenaria al cap de pocs mesos a la Biblioteca. *

Jo l’havia escollit feia un any. M’havia emocionat fins les llàgrimes la forma en què Wesker descriu la pèrdua de les conviccions polítiques i individuals. A mi m’és cada cop més difícil mantenir-los forts, els ideals, i la fe que tinc en un món millor no sempre resisteix quan la confronto a les contradiccions de la modernitat. Alhora, segueixo convençut que hem de seguir creient que un món més just és possible, i que hem de seguir lluitant perquè, mica en mica, aquest món que somiem esdevingui real. Potser per això em va commoure tant l’obra: perquè mostra que el temps i la vida poden erosionar aquesta il·lusió... Sense saber ben bé per què, vaig pensar que calia representar-la. *

Però va arribar la tardor i la història es va accelerar. En l’escenari revolucionari que s’obria al país, tot canviava! Quina mena de missatge enviava, la peça? Els paral·lelismes entre els esdeveniments que descriu l’obra i el que estàvem vivint eren tan grans que, de cop, no aconseguia saber si les de Sopa de Pollastre eren les paraules d’escalf i de trempera

que necessitàvem per seguir endavant o si, pel contrari, generaven desànim. Perquè la responsabilitat de l’artista també va d’això, no? De generar reflexió i energia des de dins, des de la militància amb la vida i la política, i no només des de la distància de la intel·lectualitat! *

Som al 2018 i sembla que faci molt, de l’octubre. Mentre escric aquestes línies, a poques setmanes d’estrenar, el país nou no ha arribat, i hi ha persones tancades a la presó per les seves idees. A la presó! Davant d'aquesta realitat tan greu, terrible i absurda que no puc més que denunciar, tot esdevé fràgil. Com als personatges de Wesker, m’envaeix la desorientació, i la idea que l'obra pugui enviar un missatge clar d'ànim o desànim em sembla ingènua. En canvi, segueixo creient que sí, que cal representar-la, i que cal representar-la ara. I crec que sé per què: perquè el teatre, quan és teatre de debò, pot fer-nos sentir que no caminem sols. Bona funció.

Ferran Utzet

TEXT DE LLÀTZER GARCIA Arnold Wesker forma part d’una generació d’autors anglesos que m’atrauen profundament. La generació de John Osborne, de John Arden, dels Angry young men, si és que ens interessen les etiquetes. I m’atrauen perquè són obres dures i desencantades que fan un retrat amarg i ben lúcid de la societat i, per tant, de l’ésser humà. Un teatre ple de ràbia, ple de poesia. Uns textos que van directe al cor, als budells. Sopa de pollastre amb ordi és, segurament, la peça més emotiva de Wesker i la més autobiogràfica. Ens explica la història de la família Khan i els seus amics i coneguts, però no a través d’una trama on passa això i allò, sinó a través d’uns personatges que parlen entre ells, s’escolten (a vegades), es barallen (quasi sempre), i busquen desesperadament l’amor i la comprensió. I enmig d’ells, el Temps que va a la seva i ho devora tot. Tinc la sensació que Wesker ens parla, entre moltes altres coses, de fracassos i de com la gent aconsegueix tirar endavant malgrat aquests fracassos. Quan amb en Ferran anàvem treballant la versió que ara us presentem vam parlar més d’una vegada si l’obra ens transportava cap a una zona pessimista o optimista –continuem amb les etiquetes-. Vam arribar a la conclusió que això no tenia cap importància. El que era important és que ens hagués transportat. Aquesta obra aconseguia transportar-nos cap allò que tenim més endins. I només per això ja valia la pena entrar a dins la casa de la família Khan.

Llàtzer Garcia

“RONNIE: Que la idea de guanyar-se la vida honestament és una bestiesa. Un home es passa la vida treballant i si quan arriba als seixanta-cinc anys ha estalviat mil lliures es pot considerar ric. Ric! Una vida sencera treballant en una bona feina... Per cada cuiner en un restaurant, hi deu haver deu ajudants de cuina totalment terroritzats. Terroritzats. Això és tot el que som – persones espantades, esperant que ens toqui la travessa o la loteria. No té cap sentit.”

SINOPSI La manifestació antifeixista que va tenir lloc al barri obrer londinenc d’East End el 1936 i l’alçament anticomunista d’Hongria de l’any 1956, són els dos fets històrics que emmarquen aquesta obra. Sopa de pollastre amb ordi explica la història d’una família de classe obrera, els Kahn, en un món que canvia a tota velocitat. L’obra mostra com el temps erosiona, lentament i implacable, tot el que es troba per davant. La progressiva pèrdua de conviccions, somnis i ideals polítics, la passivitat i la negativitat davant les injustícies, es presenten en paral·lel a la desintegració de la família Kahn, cada cop més fragmentada i desunida. Seguint les vides de set personatges que un dia van lluitar junts per construir un món millor, Wesker exposa diferents posicionaments davant els ideals i la vida, però alhora construeix un fresc familiar enormement emocionant i colpidor cap el qual sentim una immediata identificació i tendresa.

ARGUMENT PER ESCENES

Escena 1 (1936) Londres, al barri de l’East End, poblat essencialment per jueus.La Sarah i el Harry Kahn es preparen per anar a una contramanifestació d’una marxa feixista al barri amb els amics Monty i Dave i la seva filla Ada. Escena 2 (1936, dues hores després) La manifestació ha estat un èxit: els feixistes no han aconseguit entrar al barri. Al Monty li han clavat un cop de porra, el Harry s’ha escaquejat per por a rebre un cop i Dave explica que se n’anirà a lluitar a Espanya amb les Brigades Internacionals. Escena 3 (1946) El Harry ha perdut la feina, no aguanta en cap. El marit de l’Ada, el Dave ha encadenat la Guerra Civil a Espanya amb la II Guerra Mundial. Quan torni, l’Ada vol anar a viure al camp, sense activitat política. El Ronnie i la Sarah s’hi oposen. La Sarah i el Harry es barallen fortament i ell té un atac de feridura. Escena 4 (1947) La tieta Cissie va a visitar el seu germà Harry. Es troba amb el Ronnie i la posa al dia: el Dave i l’Ada viuen al camp, on ell treballa d’ebenista. El Ronnie ha deixat els estudis i treballa en una llibreria: vol ser un poeta socialista. Arriben el Harry i la Sarah, just quan la Cissie estava marxant. Porta una carta del metge, que el Harry vol obrir però la Sarah no perquè l’han de dur a un altre metge. Quan la Sarah marxa, obre la carta.

Escena 5 (1955) El Harry ha tingut un altre ictus i té mig cos paralitzat. L’Ada ha vingut a visitar el seu pare i li explica com de malament li van les coses allà dalt al camp. La Sarah se sent atacada, segueix defensant uns ideals. Finalment el Harry, que pateix incontinència, s’ho fa a sobre. Escena 6 (1958) Dave i Ada no se’n surten al camp i acaben tornant a la ciutat. S’han d’instal·lar a casa la Sarah i el Harry mentre no troben res millor. S’han arruïnat i s’han desanimat totalment. El Ronnie s’enfada molt amb ells i decideix que no vol viure amb ells, que no vol veure la seva derrota. El Dave, dolgut, explica que ell no és cap heroi. Escena 7 (1961) La Sarah, la Cissie i l’Ada juguen a cartes. El Harry ja ha perdut tota la connexió amb el món. El Ronnie ha avisat que farà una visita. La Sarah posa a dormir el Harry, i s’asseu per esperar despert el Ronnie. Finalment, el seu fill arriba tard a la nit. El Ronnie sembla que només vol fer-li retrets a sa mare per la immensa decepció vital que ha patit. Ella li recrimina aquesta actitud, i acaba fent un monòleg on defensa la necessitat de tenir uns ideals humanistes encara que els que tenien no hagin arribat a bon port. Al final diu: t’has de preocupar de les coses, de la teva vida. Te n’has de preocupar si no vols morir.

“SARAH: Jo he lluitat tota la vida, Ronnie. Amb el teu pare hem lluitat junts contra aquest sistema podrit que era incapaç d’ajudar-lo. Escolta’m bé, fill: tota la meva vida he treballat per un partit que significava glòria, llibertat i germanor. I ara tu vols que el deixi? Què he de fer, anar-me’n a una caseta adossada i oblidar qui sóc?”

ARNOLD WESKER Nascut a Londres el 1932, és autor de 42 obres teatrals principalment per a l'escenari, quatre llibres de contes, dues col·leccions d'assaigs, un llibre per a joves, tres obres més de no ficció i una autobiografia. Les seves obres inclouen The Kitchen (1957), The Wesker Trilogy (1958/60, formada per Sopa de pollastre amb ordi, Arrels i Estic parlant de Jerusalem. Amb més de 400.000 exemplars venuts per Penguin Books, Chips with Everything (1962), The Four Seasons (1965), Love Letters on Blue Paper (1976), Shylock (1976), Annie Wobbler (1982), When God Wanted a Son (1986), Caritas (1988), Circles of Perception (1996), Denial (1997), Groupie (2001), Longitude (2002). El seu treball, que també inclou guions per a televisió, ràdio i cinema, ha estat traduït i publicat en 18 idiomes. Ha guanyat premis arreu. Durant els últims 40 anys, Penguin ha publicat set títols de notes de les seves obres de teatre. Wesker ha dirigit a La Habana, Estocolm, Munic, Aarhus, Londres, Oslo, Madison & Denison (U.S) i Roma. El 1989 Wesker va obtenir el seu primer títol honorífic (D.Litt.) per la Universitat d'East Anglia. El segon de Queen Mary i Westfield College de Londres va ser guardonat el març de 1995. Un tercer doctor de Human Letters va ser guardonat per la Universitat de Denison, Ohio, al maig de 1997. Wesker va ser un membre destacat dels joves airats (Angry Young Men), col·lectiu que va protagonitzar una revolució artística als anys 50, posant en escena la decepció de les classes populars cap al model de societat que Anglaterra estava construint després de la Segona Guerra Mundial.

La trilogia d'Arnold Wesker no s'ha representat a Londres des de l'any 1978, però continua sent un llibre de text de lectura a les escoles. L’any 2005 Carme Portacelli a portar a escena el text de Sopa de pollastre amb ordi als Teatres de la Generalitat Valenciana. Amb una versió, traducció i adaptació de Toni Lluch, J.V. Martínez Luciano i Carme Portaceli. I amb els següents actors: Pilar Martínez, Enric Benavent, Manolo Ochoa, Juanfran Aznar, Manuel Maestro, Carles Royo, Lola Moltó, Anna Cediel, Martín Cases i Paula Miralles. La primera traducció al català de Sopa de pollastre amb ordi ser a càrrec de Manuel de Pedrolo.

CONTEXT HISTÒRIC La Batalla de Cable Street – 1936 La primera escena de Sopa de pollastre amb ordi comença amb la Batalla de Cable Street. Un fet real que va tenir lloc el diumenge 4 d'octubre de 1936 en aquest carrer en el popular barri de l'East End de Londres. En una època d'ascens del feixisme a Europa, i de creixent hostilitat contra jueus, minories i forces d'esquerra, el dirigent feixista Mosley volia organitzar una gran marxa de milers de militants feixistes uniformats amb camises negres (Blackshirts) a través del popular barri de l'East End, amb nombrosa població jueva. La Batalla de Cable Street va ser una massiva confrontació i un xoc entre la policia metropolitana, que protegia la desfilada legal de la Unió Britànica de Feixistes (BUF) i milers de veïns del barri, estibadors, treballadors, comunistes, anarquistes, jueus, immigrants irlandesos i antifeixistes. Els policies, més de 10.000, feren nombroses càrregues a cavall amb els seus bastons, els veïns utilitzaren llambordes, potes de taules i cadires i rodaments. Des de les cases, moltes dones llençaren brossa, estris de cuina i ampolles a la policia quan intentava desmuntar les barricades. Finalment, la marxa no es pogué celebrar i tot l'East End celebrava la victòria contra el racisme i l'antisemitisme. Al final de la batalla, 150 persones havien estat detingudes, algunes de les quals serien condemnades a treballs forçats, i es denunciaren maltractaments sota custòdia policial. 100 persones foren ferides de consideració, inclosos policies, i dones i nens veïns del barri. La Batalla de Cable Street fou l'inici del declivi de la Unió Britànica de Feixistes, poc abans que comencés la Segona Guerra Mundial.

Alçament anticomunista d'Hongria - 1956 L´última escena de Sopa de pollastre amb ordi acaba amb la tornada del Ronnie a casa seva amb una decepció vital propiciada en part pels fets ocurreguts a Hongria. La Insurrecció o Revolució hongaresa (forradalom) va ser una sèrie d'esdeveniments ocorreguts l'octubre de 1956, mitjançant els quals el poble va intentar deslliurar-se de l'opressió soviètica. Els comunistes que ostentaven llavors el poder el van anomenar Contrarevolució (ellenforradalom). Va començar el 23 d'octubre de 1956 amb una gran manifestació a Budapest i va finalitzar el 4 de novembre de 1956 amb l'entrada de l'exèrcit Roig. A la tarda del 23 d’octubre es van reunir prop de 300.000 persones davant del Parlament i van exigir llibertat d'expressió i llibertat de premsa, eleccions lliures, més independència de la Unió Soviètica així com el nomenament del comunista reformista Imre Nagy com a cap de l'Estat. Mentrestant, la Unió Soviètica havia iniciat la invasió d'Hongria amb 150.000 homes i 6.000 tancs, ordenada per Gueorgui Júkovministre de defensa soviètic, fins i tot abans que el cap del partit Ernő Gerő li ho hagués sol•licitat. Com a resultat de la intervenció, els militars es van enfrontar als manifestants produint 3.000 morts durant la revolució i 20.000 durant la repressió posterior.

FERRAN UTZET, EL DIRECTOR Actor i director de teatre. Els darrers espectacles que ha estrenat són Un Obús al Cor, de Wajdi Mouawad (codirigit amb Oriol Broggi), i Dansa d’Agost, de Brian Friel, Premi Butaca al Millor Espectacle del 2016. Tots dos espectacles van ser produïts per La Perla 29, la companyia on es va formar com ajudant de direcció de l’Oriol Broggi (Natale in Casa Cupiello, Incendis, Luces de Bohemia, Cyrano de Bergerac... ). Ja com a director, a La Perla 29 també hi va estrenar Traduccions/Translations (2014) i La Presa (2012). Ha col·laborat amb autors i companyies com Jordi Casanovas (Les Millors Ocasions, 2013), Insectotròpics (Bouazizi, 2014) o La Rita (Molière la balla, 2015), entre d’altres. Es va formar a La Casona amb Fernando Griffell i en diversos tallers i workshops (Christophe Marchand, Christian Atanasiu, Lilo Baur, Alex Navarro o Sergei Ostrenko). Després d’un breu pas per l’Institut del Teatre en els estudis de Direcció i Dramatúrgia, que no va completar, va començar la seva carrera professional dirigint Novecento, d’Alessandro Baricco, un espectacle de Teatre Portàtil que es va representar en més de cinquanta pisos, terrats i patis de Catalunya. Té una llarga trajectòria com a formador teatral: en l’àmbit del teatre universitari, dirigint el grup de teatre de l’escola de disseny Elisava, fundat per ell mateix, i també impartint tallers i workshops a diferents espais com la Sala Beckett o el Col·legi del Teatre. Abans de tot això, havia estudiat matemàtiques.

Fotografies d’assaig. ©Anna Juncadella

L’EQUIP ARTÍSTIC MÍRIAM ALAMANY és Cissie Llicenciada en Art Dramàtic el 1994 a l’Institut del Teatre de Barcelona. Premi Extraordinari de la promoció. Porta 16 anys de carrera ininterrompuda dalt dels escenaris. Recentment l’hem vist a Les bruixes de Salem (dir.Andrés Lima, 2017), Les cadires (dir. Glòria Balanyà, 2016), Maria Estuard (dir. Sergi Belbel). També ha participat en altres muntatges com Molly Sweeney (dir. Xicu Masó, La Bète o L’Inspector (dir. Sergi Belbel) o Passat el riu (dir. Oriol Broggi). En televisió l’hem vist a Nit i dia (TV3), La riera (TV3), Jet Lag (TV3), Hospital Central (TELECINCO), Mirall trencat (TV3)... Com a docent porta els mateixos anys formant la Nova Escola d'Actors a la Sala Macao, treballant com a professora d’interpretació a Hospitalet amb una Plaça de l’Institut del Teatre i ocasionalment al Centre de Dansa de la Laura Esteve de Sant Cugat, amb nens a partir de sis anys, joves i adults. MÀRCIA CISTERÓ és Sarah Kahn Llicenciada en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic Institut del Teatre. S’ha format en diverses disciplines com la dansa i el clown, en diversos cursos amb professionals com Jordi Prat i Coll, Javier Daulte, Philippe Gaulier i Théâtre de la Complicité i la Scuola Europea per l'Arte dell'Attore. En teatre, l’hem vist recentment a Molt soroll per no res (dir. Àngel Llàcer, 2016), Dansa d’agost (dir. Ferran Utzet, 206), Una giornata particolare (dir. Oriol Broggi, 2015), Cels (dir. Oriol Broggi 2014), La rosa tatuada (dir. Carlota Subirós, 2013), Incendis (dir. Oriol Broggi. 2012 i 2015), 28 i mig (dir. Oriol Broggi, 2012), De quan somiava (dir. Jordi Prat i Coll, 2013). En televisió l’hem vist a les sèries Vinagre i El cor de la ciutat, i al film 13 dies d’octubre (dir. Carlos Marquès-Marcet, 2015). Actualment és també professora de teatre a la Universitat Autònoma de Barcelona.

RICARD FARRÉ és en Monty Llicenciat en Art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (ESAD) i productor d’audiovisuals ràdio i espectacles per l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona. Ha protagonitzat, en cinema, l'última pel·lícula de Ventura Pons, Oh Quina Joia!. També ha participat a Sabates Grosses i Any de Gràcia de Ventura Pons, El sexo de los Ángeles de Xavier Villaverde, Ghost Track de Fabrizzio Rosetti i Elisa K de Judith Collel i Jordi Cadena. En teatre actualment està fent la gira de Les Dones Sàvies de Molière. En els dos últims anys ha participat en diverses produccions com El Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare i Pirates (dir. Adrià Aubert, 2017), L’Avar de Molière (dir.Josep Maria Mestres,2016) Bluf de La Calòrica a la Sala Beckett, L’hort de les Oliveres sota la direcció de Xavier Albertí . A televisió ha intervingut en sèries com a La Riera, Kubala Moreno i Manchón, Ventdelplà i Tvmovies com Mentides de Silvia Munt. Últimament ha protagonitzat els videoclips de grups musicals reconeguts com Sanjosex o Txarango. POL LÓPEZ és en Ronnie Kahn Llicenciat en Art Dramàtic en l’Especialitat de Text per l’Institut del Teatre. Els seus darrers treballs en teatre han estat El curiós incident del gos a mitjanit (2015, 2016 i 2017) on la seva interpretació ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona de Teatre 2015 i el Premi de la Crítica 2015; i més recentment La calavera de Connemara de Martin McDonagh a La Villarroel. Aquest any, també ha reestrenat Filla del seu pare (Companyia Solitària, Temporada Alta 2015, Teatre Lliure). Durant la temporada 2016 va interpretar el personatge de Hamlet (dir. Pau Carrió). Per aquesta interpretació va ser guardonat amb premi Butaca al millor Actor Teatral de 2016. Pol López, va formar part de La Kompanyia Lliure (2014), amb la qual va realitzar obres com: La revolució no serà tuitejada (dir. Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró); El caballero de Olmedo (dir. Lluís Pasqual); Victòria d’Enric (dir. Pau Carrió) entre moltes altres. Anteriorment ja havia creat la seva pròpia companyia La Solitària i havia treballat en muntatges com Ferèstecs (dir. Lluís Pasqual), American Buffalo (dir. Julio Manrique) i 28 i mig (dir. Oriol Broggi).

MARIA RODRÍGUEZ és l’Ada Kahn Llicenciada en Art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. S’ha format en diverses disciplines i ha cursat monogràfics de dansa i teatre a l’escola El Timbal i estudis intensius sobre William Shakespeare a la Scuola Europea per l’arte dell’attor”. En teatre, l’hem vist recentment a Hamlet i Victòria d’Enric V (dir. Pau Carrió), Roberto Zucco (dir. Julio Manrique), L’habitació Blava i La gavina (dir. David Selvas) entre moltes altres. En televisió l’hem vist a El Ministerio del tiempo (TVE), 13 dies d’octubre (TV3), El café de la Marina (TVE), El tiempo entre costuras (Antena3) i Kubala, Moreno i Manchón (TV3). En cinema, va protagonitzar al personatge de La Clara a Animals (dir. Marçal Forés). JOSEP SOBREVALS és en Dave Llicenciat en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. Complementa la seva formació amb cursos i seminaris de l'Obrador de la Sala Beckett, de l'Associació d'Actors i a l'Estudi per a l'actor Laura Jou amb Isaac Alcayde. També s'ha format com a músic al Conservatori de Música de Sabadell i a l'estudi Eduard Orriols "Palmito" on ha après a tocar la bateria i la guitarra flamenca. Va començar a trepitjar els escenaris de Barcelona formant part de l'equip del director i dramaturg Marc Artigau. Així mateix va formar part de la primera promoció de la Jove Companyia del Teatre Nacional de Catalunya amb el muntatge El cantador dirigit per Xicu Masó (TNC 2014) i l'hem pogut veure en diferents teatres i muntatges destacant-ne La desaparició de Wendy dirigida per Oriol Broggi (Sala Beckett); El Rei Lear de Lluís Pascual (Teatre Lliure); Nit de Reis de Els Pirates Teatre i dirigida per Adrià Aubert (Biblioteca de Catlunya); Litus de Marta Buchaca (Sala Flyhard i Teatre Lliure); i a la temporada a Madrid del muntatge Julieta & Romeo dirigida per Marc Martínez (Teatro Español).

LLUÍS VILLANUEVA és en Harry Kahn Llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre l’any 1991 i en Filosofia a la UAB, el mateix any. Ha treballat com actor a més de quaranta produccions entre les que destaquen: Art, (Miquel Gòrriz,2017) , Celebració (Josep Galindo, 2005), L’Art de la Comèdia (Lluís Homar, 2015) i Marits i Mullers (Àlex Rigola, 2015). Ha rebut dos premis Butaca a Millor actor de repartiment per les obres El nom i Plataforma. En televisió ha participat en una dotzena de produccions entre les que destaquen: Plats Bruts (TV3), La Sagrada Família (TV3), Porca Misèria (TV3), Doctor Mateo (A3), Habitaciones Cerradas (TV3) i en fase de producció: Félix (Movistar) i Benvinguts a la Família (TV3). En cinema ha participat en una dotzena de films, entre ells: Soldados de Salamina (David Trueba), La Soledad (Jaime Rosales) Que se mueran los feos (Nacho Velilla), Els nens Salvatges (Natalia Ferreira), Fènix 11*23 (Joel Joan)...

ACTIVITATS PARAL·LELES Assajos oberts: 1 i 6 de febrer a les 18:30h *Activitat oberta a públic general Col·loqui postfunció: 9 de març després de la funció *Activitat oberta a públic general Lectura dramatitzada d’Arrels d’Arnold Wesker dirigit per Ferran Utzet: 19 de març les 19h *Activitat oberta a socis

L’#AsSocPerla és l’associació d’amics de La Perla 29, un grup d’espectadors fidels que dóna suport i interactua amb la companyia i organitza activitats formatives al voltant de les produccions per tal de promoure el diàleg entre companyia i espectadors. Trobareu més informació de les activitats a http://assocperla.cat/

INFORMACIÓ PRÀCTICA Funcions del 14 de febrer al 8 d’abril De dimecres a divendres a les 20:30h Dissabte a les 21h Diumenge a les 18h Teatre Biblioteca de Catalunya c/Hospital, 56 | L3 Liceu

“Jo crec que alguna cosa important ha començat avui. Espero que duri!”

COMUNICACIÓ I PREMSA Anna Madueño anna@laperla29.cat Anna Juncadella ajuncadella@laperla29.cat SEGUEIX-NOS A

#SopadePollastre

Torrent d’en Vidalet, 21, baixos

08012 Barcelona T (+34) 93 217 17 70