Portfoli Lara Pascual by Lara Pascual

Lara pascual sanjuan Professora: Cinta Espuny Vidal 3R Mestre Educació Infantil URV- Campus Terres de l’Ebre Curs 2010-2011

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

ÍNDEX 1. Introducció.

Pàg.2

2. Mòduls de l’assignatura.

Pàg.3

2.1 Mòdul 1. 2.1.1 Marc educatiu actual.

Pàg.3 Pàg.3

2.1.2 Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional.

Pàg.6

2.1.3 Activitat. Fem una presentació: Un Pla TAC a Primària.

2.2 Mòdul 2. 2.2.1 El procés de cerca.

2.3 Mòdul 3.

Pàg.10

Pàg.20 Pàg.20

Pàg.58

2.3.1 Tractament i ús de la informació

Pàg.58

2.3.2 Activitat. Fem un qüestionari

Pàg.91

2.4 Mòdul 6. 2.4.1 Seguretat a Internet

Pàg.92 Pàg.92

3. Fem un bloc.

Pàg.104

4. Fem una cacera del tresor.

Pàg.105

5. Conclusions.

Pàg.106

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

1. INTRODUCCIÓ

Ens trobem davant del portfoli de l’assignatura de Noves tecnologies aplicades a l’educació, assignatura que es duu a terme a la URV; en el nostre cas al Campus Terres de l’Ebre.

El document que tenim a les nostres mans és un recull d’algunes de les moltes coses que hem treballat aquests mesos sobre les noves tecnologies en aquesta assignatura: pràctiques que hem fet, mòduls que hem treballat, coses que hem après, etc.

Aquest portfoli l’he dividit en diferents apartats on podreu trobar els diferents mòduls que hem treballat en aquesta assignatura com són: 

Marc educatiu actual.



Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional.



El procés de cerca.



Tractament de la informació.



Seguretat a Internet.

A banda dels mòduls també podem trobar algunes activitats que hem anat realitzant durant aquests mesos com la de realitzar una presentació, que en el nostre cas ens va tocar fer-la de l’elaboració d’un pla TAC a Primària. I també, les activitats finals que hem elaborat com són el bloc i la cacera del tresor o webquest.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

2. MÒDULS DE L’ASSIGNATURA

En aquest apartat podem trobar els diferents mòduls de l’XTEC que hem treballat a l’assignatura i que són els següents: -

Mòdul 1. Marc educatiu actual.

Mòdul 1. Marc legislatiu, competències bàsiques i competència informacional.

Mòdul 2. Procés de cerca.

Mòdul 3. Tractament de la informació.

Mòdul 6. Seguretat a Internet.

Abans de les activitats de cada mòdul trobarem una mica d’informació que se’ns presenta sobre aquell mòdul i ha continuació, quan trobéssim una icona com aquesta

sabrem que ens trobem davant de cadascuna de les activitats a

realitzar d’aquell mòdul.

2.1

Mòdul 1 2.1.1.1 MARC EDUCATIU ACTUAL.

L'objectiu d'aquesta pràctica és adonar-se de la influència del nou marc social en les noves directives polítiques sobre l'educació.

1. Entreu en aquesta cacera del tresor: Competències i resoleu 3 de les preguntes plantejades. 

Què és una competència? És la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. 3

Noves tecnologies aplicades a l’educació



Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Què vol dir ser competent?

Ser competent vol dir saber aplicar amb qualitat i eficàcia els coneixements, les habilitats o allò que saps fer i les actituds en la resolució de problemes. És a dir, aprendre a interpretar la informació des del coneixement per a construir interpretacions i saber-les comunicar, sent capaços d’utilitzar-les en situacions i contextos diversos.



Com s’agrupen les competències bàsiques? Comunicatives. Metodològiques. Personals. Conviure i habitar el món.

2. Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l'educació 

Esteu d'acord amb l'afirmació que hi fa: "...No es tracta pas que el docent aprengui tecnologia, sinò que com diu Bill Gates en el seu últim llibre, que les mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia.." ? No hi estic totalment d’acord amb aquesta afirmació ja que penso que està clar que no hem de ser experts en noves tecnologies pera poder ensenyar com a docents en les nostres aules però tampoc penso que amb les nocions bàsiques ja n’hi ha prou. Penso que a l’igual que la societat avança nosaltres també ho hem de fer i que hem de conèixer ben bé com funcionen les noves tecnologies i ser capaços de fer funcionar cada element i saber-lo adaptar a les activitats que plantegem per als nostres nens. 4

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Per tant penso que com a docents hem de donar bon exemple i ensenyar tot allò que puguem als nostres nens i formar-los per a viure en societat. I si la societat avança nosaltres també ho hem de fer i de la manera més eficaç possible.



Tenint en compte la graella d'habilitats i destreses informacionals, anoteu quines creieu són les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la tecnologia? -

Identificar les necessitats informatives.

Conèixer els recursos disponibles.

Organitzar la informació.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

2.1.1.2 MARC LEGISLATIU, COMPETÈNCIES BÀSIQUES, I LA COMPETÈNCIA INFORMACIONAL.

Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional. L'objectiu d'aquesta pràctica és familiaritzar-se amb el concepte de competència informacional i observar la seva relació amb les competències bàsiques de la llei.

1. Llegiu l'annex 1 del Decret 142/2007 en què es descriuen les 8 competències bàsiques. La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 d'aquestes competències. Quines? -

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Competències artística i cultural.

Tractament de la informació i competència digital.

Competència d’aprendre a aprendre.

Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències bàsiques a la competència informacional. Les competències que acabo de citar a l’apartat anterior podem dir que estan lligades a la competència informacional ja que totes tenen alguna relació amb aquesta. La competència comunicativa, lingüística i audiovisual es refereix a ser capaç de comunicar-se tant oralment, per escrit com mitjançant els llenguatges audiovisuals; a través del propi cos i mitjançant les TIC. La competència artística i cultural és un complement necessari de la competència anterior. Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques i utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. A més, és saber crear paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin 6

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

l’actuació de la persona per viure i conviure en societat. Per tant també fa referència en part a la competència informacional. Pel que fa al tractament de la informació i competència digital podem dir que és la competència que està més relacionada amb la competència informacional, ja que integra la utilització de les TIC i també les habilitats per obtenir informació i saber-la contrastar. I la competència d’aprendre a aprendre és aquella que guia les accions i desenvolupament de totes les competències anteriors, per la qual cosa necessita de les estratègies necessàries per a poder desenvolupar cadascuna de les competències bàsiques.

2. Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana 20 i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que desenvolupa. 

I.D.1. Describir y demostrar el uso de hardware corriente. Sabria explicar i se com funcionen els hardware corrents com el PC i l’impressora. Potser no sabria descriure tècnicament què és la memòria RAM per exemple però si amb un ús col·loquial.



I.D.2. Describir y demostrar tareas y utilizaciones básicas de procesadores de texto tales como digitación, edición, formateo e impresión de textos. Penso que tinc un nivell bastant alt ja que utilitzo quasi bé diàriament programes com el Word i en conec el seu ús i se aplicar-lo.



I.D.3. Describir y demostrar el objetivo y las características básicas del software de presentaciones multimedia y otros recursos informáticos. Tinc un nivell d’usuari mitjà-alt. Utilitzo molt a sovint eines software de presentacions com el Power Point. 7

Noves tecnologies aplicades a l’educació



Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

I.D.4. Describir el objetivo y la función básica del software gráfico y utilizar un programa de este tipo para crear una imagen sencilla. Tindria un nivell bàsic, tot i què m’agradaria saber-ne més. M’agrada aprendre sobre programes gràfics i conec i treballo alguna vegada amb programes de retocs gràfics però a un nivell bàsic.



I.D.5. Describir Internet y la World Wide Web, explicar con detalle sus usos, describir cómo funciona un navegador y utilizar una dirección (URL) para acceder a un sitio Web. Sabria definir què són i per a què serveixen però no sé si amb les paraules tècniques adequades. Se fer funcionar un navegador i també utilitzar URL’s per accedir a diferents llocs web.



I.D.6. Utilizar un motor de búsqueda para efectuar una exploración booleana con palabras clave. Utilitzo diàriament motors de cerca com el conegut Google.



I.D.7. Crear una cuenta de correo electrónico y utilizarla para mantener correspondencia electrónica duradera. Penso que en aquest àmbit tinc un nivell bastant alt ja que utilitzo dos comptes de correu electrònic: hotmail i Gmail. D’aquest darrer en faig un ús important i conec les diferents aplicacions i les faig servir.



I.D.8. Describir la función y el objetivo de los software de tutoría (tutoriales) y de instrucción y práctica, así como la manera en que contribuyen en los estudiantes a la adquisición de conocimientos, en las diferentes asignaturas escolares. He pogut conèixer diferents tutorials sobre diferents programes que utilizavem en les diferents assignatures i conec la funció de guia i ajuda que tenen per a adquirir el màxim coneixement possible d’aquell aspecte.

Noves tecnologies aplicades a l’educació



Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

I.D.9. Localizar paquetes de software educativo y recursos Web ya preparados, evaluarlos en función de su precisión y alineamiento con los estándares del plan de estudios (currículo), y adaptarlos a las necesidades de determinados estudiantes. He hagut de cercar molts cops a la xarxa informació educativa i he pogut conèixer, seleccionar i analitzar softwares educatius i diferents recursos web molt ben preparats i amb els quals he pogut treballar i adaptar-los al que necessitava.



I.D.10. Utilizar software para mantener registros en red a fin de controlar asistencia, presentar notas de los estudiantes y mantener registros relativos a ellos. No ho he fet servir mai.



I.D.11. Utilizar tecnologías comunes de comunicación y colaboración tales como mensajes de texto, videoconferencias, colaboración mediante Internet y comunicación con el entorno social. Utilitzo a diari diferents xarxes de comunicació i col·laboració com per exemple el Facebook.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

2.1.1.3 ACTIVITAT. FEM UNA PRESENTACIÓ: UN PLA TAC A PRIMÀRIA. En aquest apartat podem trobar la presentació feta amb el Power Point que vam realitzar Dídac Roman i jo en aquesta activitat que se’ns va demanar. El tema sobre el que la vam fer ens va ser delegat per sorteig i el tema que ens va tocar va ser: Fem un pla TAC a Primària. Els temes a sortejar eren: 1. Explicació al Consell Escolar del vostre centre què són les capacitats i les competències. 2. El/la CTIC explica a la comissió TAC les instruccions d'inic de curs les seves funcions. 3. Director/a de centre explica què són les TIC al claustre. 4. La comissió TAC del centre explica a la reunió de coordinació de cicle Infantil les seves funcions i propostes per al curs 2010-2011. 5. Justificar en una reunió a les famílies per què les TIC a l'escola. S'aconsella fer una separació per educació infantil i després per cada cicle de primària. 6. Justificar en una reunió a les famílies per què les TIC a l'escola (educació infantil de 0 a 3 i de 3 a 6 anys). 7. Justificar en una reunió a les famílies per què les TIC a l'escola (educació primària, per cicles). 8. Expliquem que ens diu la normativa referent a les TIC (publicació de dades de caràcter personal i del material que s'elabora, recollida de dades a efectes estadístics en un claustre, permisos...). 9. Fem un Pla TAC a Educació Infantil. 10. Fem un Pla TAC a Primària. 11. Som una escola que l'alumnat de 5è i 6è començarà el proper curs el Projecte eduCAT 1x1. Què fem?.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Qüestionari d’avaluació del pla TAC https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dDNsRTg3R3pXSEJwRHJzdWlwc kVYZmc6MQ

Noves tecnologies aplicades a l’educació

2.2

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Mòdul 2

2.2.1 EL PROCÉS DE CERCA. El procés de cerca (I) De la necessitat d'informació a les eines per a localitzar la informació L'objectiu d'aquesta pràctica és establir una estratègia de cerca. Hi diferenciem dues fases. En una primera fase, ens cal identificar les necessitats informatives, per això hem de: 

Definir el problema que es pretén resoldre.



Determinar l'abast de la informació que necessitem (genèrica o especialitzada).



Definir les característiques d'aquesta informació: cobertura geogràfica, cronològica, nivell, extensió i format.



Determinar la finalitat de la cerca.

En una segona fase, ens cal conèixer tots els recursos disponibles: 

Conèixer els diferents formats i suports en què s'elabora, s'organitza i s'emmagatzema la informació.



Conèixer les diferents tipologies documentals.



Comprendre les característiques i les utilitats de cada tipologia documental.



Seleccionar els recursos, les eines, les fonts que millor s'adaptin a la nostra necessitat.



Adquirir un cert domini d'accés a diferents recursos informatius.

En definitiva ens cal formular-nos aquestes preguntes: Què cerco i per què? Com i on ho puc cercar? Per a què ho cerco? Quina eina/recurs m'anirà millor? Com gestionar el temps? Com ho emmagatzemo per a la seva posterior gestió? És una informació actual i fiable? He trobat el que buscava? En aquest mòdul ens situarem dins la competència informacional, en la cerca i recuperació de la informació, per posteriorment poder passar a tractar, comunicar i aplicar aquesta informació. 20

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

1. Les necessitats d'informació Primer, ens plantejarem la necessitat de la informació. a. Determinar quina informació es necessita (concreta o genèrica) Ens cal identificar la informació que necessitem, definir el problema que es pretén resoldre,concretar la necessitat d'informació, identificant-ne les característiques quant a cobertura geogràfica i cronològica, quant a nivell i extensió, quant a format. Seguidament ens cal iniciar la planificació, tenint en compte els coneixements previs i fent uns pluja d'idees. I finalment, hem de conèixer els recursos i eines disponibles.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

L'esquema metodològic documental del procés de cerca i recuperació de la informació ens pot ajudar en les diferents fases.

b. Determinar quina informació és la font més adequada o pertinent Es poden determinar quatre tipus de fonts d'informació segons si el grau d'informació que ens proporcionen és molta, poca, general, especialitzada o actualitzada.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

En aquesta pràctica cercarem informació sobre "les biblioteques escolars ". Ens interessen diferents tipus de materials: vídeos, webs, documents..., però adreçats a l'alumnat d'infantil, primària, secundària o batxillerat (escolliu en funció de la vostra tasca docent). Planifiqueu la cerca seguint l'esquema metodològic que us hem presentat i les explicacions de l'exercici 1. CERCA A L’XTEC (Merlí)

CERCA AL GOOGLE

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Webs de la cerca del google:

El programa té per objectiu potenciar la biblioteca escolar "puntedu" com un espai de recursos on poder trobar tot tipus d'informació en diferents tipus de suport a l'abast de l'alumnat, del professorat i de la comunitat educativa, prioritzar el seu ús com a espai d'aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars, per tal que l'alumnat es formi com a persona autònoma, crítica i constructora del seu propi coneixement a través de la cerca, la investigació i el treball en diferents fonts d'informació, i promoure l'hàbit lector.

Casa Amèrica Catalunya celebra des d'avui dimarts 24 de maig a divendres 27 la segona edició de les Jornades de Literatura Infantil i Juvenil Llatinoamericana (LIJ), pioneres en el seu gènere a Catalunya i Espanya. Autors com Antonio Skármeta (Xile), Marina Colasanti (Brasil), Laura Devetach (Argentina) i Estrella Borrego (Espanya), entre d’altres, reflexionaran entorn del present i futur de la LIJ llatinoamericana i ho faran a través de taules rodones, lectures i tallers amb estudiants de Catalunya. Alumnes d'escoles de Barcelona, Tarragona, Mataró i Lleida estan treballant des de fa alguns mesos l'obra dels escriptors convidats a les jornades. A través de lectures en veu alta, tallers literaris, sessions de lectura silenciosa, intercanvi de correspondència amb els autors, entre altres activitats, cada grup d'escolars s'apropa, descobreix i coneix l'univers literari de Marina Colasanti (Brasil), Francisco Hinojosa (Mèxic), Gloria Cecilia Díaz (Colòmbia) i Laura Devetach (Argentina).

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Durant els matins del 24 al 27 de maig, dates en què tenen lloc les jornades,s'organitzaran les trobades literàries de les escoles amb els escriptors i amb els alumnes d'una altra classe i/o d'un altre centre que hagin llegit el mateix autor. La trobada està concebuda com un espai on nens i joves coneguin i dialoguin amb l'autor, tot plantejant‐li preguntes i comentaris sobre els seus llibres, conversant sobre el seu ofici com a escriptor, els seus llibres preferits, la seva formació com a lector, i sobre el seu país d'origen, les seves realitats i costums.

Esporgar la biblioteca a l'escola i a l'institut: triar i destriar, processos per a una gestió eficient del fons vol ser una eina de suport per a les persones responsables de la biblioteca dels centres educatius pel que fa a les diverses actuacions de gestió del fons. Ha estat elaborat per especialistes en biblioteconomia i biblioteca escolar a partir d'un encàrrec del Departament d'Educació.

Què, qui, com de la biblioteca: la posada en marxa de la biblioteca en un centre educatiu és una eina que vol ser útil als centres educatius quan es plantegen o revisen les tasques a desenvolupar de la biblioteca. L’objectiu del document és visualitzar, de manera esquemàtica, els diferents punts claus que cal tenir present en un projecte de biblioteca que dóna suport al currículum.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

El procés de cerca (II). De la necessitat d'informació a les eines per a localitzar la informació 2.Eines per localitzar la informació. Fonts d’informació.

En segon lloc, ens caldrà conèixer les eines per a localitzar la informació: les fonts de la informació. Per comprendre com s'elabora, organitza i emmagatzema hem de conèixer les diferents fonts de la informació.

El terme font d'informació es refereix a tots aquells recursos que contenen informació. A més, quan hi ha la voluntat deliberada d'informar, la informació es disposa en un suport (digital, paper) per tal de garantir-ne la transmissió. La informació pot presentar-se en tipologies diferents :

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

a. Aquests formats configuren diferents tipus de formats:

b. Tipus de fonts d'informació en funció dels continguts Segons el seu contingut trobem:

Aquests tipus de documents són els que trobem físicament a les biblioteques o en format digital a Internet. La digitalització de la informació ha revolucionat

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

l'emmagatzemament del document i els avenços tecnològics han fet possible els nous suports electrònics o digitals.

Obres de referència. Ens aporten una informació bàsica i són molt útils per a cerques d'informació puntuals. Actualment podem trobar moltes obres de referència en suport digital, en cd-rom com i línia a Internet. 

Els diccionaris són llistes de paraules ordenades alfabèticament i amb la seva significació. Un diccionari pot adoptar moltes formes: etimològic, històric, bilingüe, poliglot… en funció del major o menor detall en l’explicació de les paraules, en la seva història, en la seva forma d’utilització, en la presència d’equivalències en altres idiomes.



Les enciclopèdies proporcionen informació essencial amb breus definicions. Es poden organitzar alfabèticament o temàtica. La seva informació té un grau d’obsolescència més ràpid, per la qual cosa es publiquen uns suplements anuals amb nova informació.



Els anuaris proporcionen informació de les dades i esdeveniments ocorreguts un any concret.



Els atles proporcionen informació preferentment gràfica que poden completar les informacions d’altres fonts.



Els directoris són llistes on figuren persones o entitats i n'aporten informació. 28

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan



Les guies proporcionen breus explicacions referents a una matèria.



Les estadístiques proporcionen dades quantitatives de població, recursos naturals o sobre qualsevol manifestació de la societat.



Monografies: Ofereixen informació extensa i desenvolupen un tema específic. Generalment són publicades en suport paper. L’índex facilita la cerca sobre el seu contingut. Per tal de localitzar una monografia, s’ha de consultar el catàleg de la biblioteca



Publicacions periòdiques: són el mitjà per excel·lència per publicar avenços científics i investigacions en curs. La informació que contenen els articles de revista és incorporada a les monografies molt de temps després d’haver estat publicada a la revista. Apareixen regularment i poden tenir distinta periodicitat Es poden publicar en suport paper o electrònic a Internet.



Webs, blocs o espais digitalitzats: xarxa de pàgines escrites en hipertext, connectades entre sí mitjançant vincles forman un sol cos de coneixement i facilitant la navegació. N'hi ha de diferents tipologies: portals especialitzats, webs institucionals, webs comercials, webs o blocs personals o de grups.

Noves tecnologies aplicades a l’educació



Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Bibliografies: recull de conjunt de les publicacions referents a una categoria (autor/a, període específic, país...).



Catàlegs de biblioteques: eina que permet localitzar els documents que hi ha en una biblioteca en els diferents formats (llibres, revistes, CD, DVD, recursos electrònics...)



Bases de dades: La funció principal de les bases de dades és identificar els documents existents sobre un tema determinat d’acord amb el requeriment d’informació que ha fet l’usuari. Aquesta és una de les diferències bàsiques entre una base de dades i un catàleg.



Biblioteques digitals: contenen elements digitalitzats de diferents tipus que tenen una constant actualització, aplicant la tecnologia i catalogant la informació al servei de l'usuari.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

1. Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un document de text, i proveu de respondre algunes de les preguntes. ENCICLOPEDIES Quina és l’extensió i el número d’habitants del municipi de Sant Pere de Ribes? Consulta l’Enciclopèdia Catalana Extensió:41km2 Població: 28.353 h [2009]

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Localitza també les tres webs més significatives que tinguin informació d’aquest poble:

ENLLAÇOS:

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

- Ajuntament de Sant Pere de Ribes

- Fitxa municipal de l'IDESCAT

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

- Mapa de patrimoni cultural de Sant Pere de Ribes (Diputació de Barcelona)



Quin era el nom de la Mare Teresa de Calcuta? Consulta l’Enciclopèdia Catalana

Agnès Gonxha Bojaxhiu

Noves tecnologies aplicades a l’educació



Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipèdia.

Noves tecnologies aplicades a l’educació



Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Explica que és un castell (dels castellers)?

Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80. Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Noves tecnologies aplicades a l’educació



Quins son els termes relacionats amb aquest tema?



Quina és la web que consideres més rellevant?

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

http://www.webcasteller.com/ca/

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Consulta l’Enciclopèdia Catalana Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipedia. 

On està situada la ciutat d’Oxford ? Localitza la informació en anglès.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Consulta l’Enciclopèdia Britànica

DICCIONARIS 

Què significa “camal” i quina és la seva traducció al castellà ?

Consulta el diccionari multilingüe.

Noves tecnologies aplicades a l’educació



Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Explica què és una tombarella.

Consulta el diccionari DIDAC

Noves tecnologies aplicades a l’educació



Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Quin és el significat de la paraula “soportal”.

Consulta al diccionari de la Real Acadèmia Española

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

ATLES 

Quin és el riu que passa pel poble de Bagà (Alt Berguedà)? Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)



Situa en el mapa el castell de Burriac dins del municipi de Cabrera de mar. Copia la imatge del mapa. Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

CATÀLEGS 

Localitza la editorial que ha editat el llibre “Formar-se per informarse” de la Teresa Mañá i la Monica Baró en castellà.

Consulta la base de dades del ISBN Celeste Ediciones, S.A.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

2. L'organitzador Aloma i el Merlí són dos recursos educatius que permeten accedir a diferents formats d'informació. Aquesta informació la trobem ja classificada per altres o ens la podem classificar al nostre interès. A la vegada hi ha avantatges de gestió i recuperació de la informació. Feu l'exercici 2.

Visiteu diferents cercadors: 

Cercadors i motors de cerca (recull de les Biblioteques públiques de Salt).



Cercadors i directoris temàtics a Internet (recull de la biblioteca de la UPF)

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

CERCADORS:

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

MOTORS DE CERCA:

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

CERCADORS I DIRECTORIS TEMÀTICS A INTERNET:

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

La barra d'eines del GOOGLE és un recurs que permet cercar informació de forma ràpida.

Descarregueu la barra: <http://www.google.com/tools/firefox/toolbar/FT5/intl/es/index.html> Més informació: <http://www.google.com/tools/firefox/toolbar/FT5/intl/ca/features.html>

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Els motors de cerca permeten fer cerques a diferents llocs web d'una forma fàcil i ràpida utilitzant la barra de cerques del Firefox. Visiteu la pàgina de Softcatalà, descarregueu i instal·leu els motors de cerca següents: o

Xtec

Dicccionari Multibilingüe llengua catalana

Gran Enciclopèdia Catalana

Noves tecnologies aplicades a l’educació

DIEC

Tot de llibres

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Llibres.com

Extensions/complements interessants

Visiteu el tutorial Dreceres, extensions i motors de cerca. o

<http://docs.google.com/View?id=dfvbh5sk_207ddvckmf3>

<http://www.softcatala.org/wiki/Mycroft>

Showcase

Picsearch

Google preview

Translator

Calculadora

Instal·leu:

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Quan tingueu les extensions i els motors de cerca instal·lats feu una captura de pantalla. S’ha de poder visualitzar clarament totes les extensions i els motors de cerca que heu instal·lat. Afegiu, al mateix document, imatges de les següents activitats: 

Buscareu una mateixa paraula a diferents motors de cerca, en diferents pestanyes. Amb l’extensió showcase, feu una captura de pantalla i l'enganxeula al document.



Translator. Anireu a les preferències, canviareu la llengua per castellà i farem que s’obri en una nova pestanya. Deseu. Obriu un web en anglès i utilitzant l'opció de les pestanyes la traduïm al castellà. Feu una captura i l'enganxeu-la al document.

Noves tecnologies aplicades a l’educació



Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Anireu a imatges del google, a “búsqueda avanzada” on escollirem una animació, una imatge molt petita, una en color i una en blanc i negre. L'enganxeu les imatges al document.



Buscareu la possibilitat de fer una operació matemàtica amb el vostre PC de tres maneres diferents i ho mostrareu.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Anireu a la pàgina de la XTEC i cercareu a la pàgina inicial la paraula “educació”, ho fareu combinant les tecles Ctrl+F, a sota de la pàgina sortirà un requadre, escriviu la paraula, dieu que ho ressalti i veureu que mitjançant les tecles següent i anterior, podeu buscar la paraula. Per la creu podreu tancar l’aplicació. Feu una captura i l''enganxeu al document.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Aquesta pràctica consisteix a cercar informació en diferents recursos digitals: enciclopèdies, diccionaris, altres i catàlegs; l’objectiu és conèixer-los i practicar la recuperació de la informació en suport digital. Les cerques es basaran en els recursos recollits el document Recursos digitals. Part del material es centra en fonts que es poden trobar a l’escriptori de l'edu365.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

2.3 Mòdul 3 2.3.1 EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

La gestió de la informació. El tractament

Seleccioneu dels continguts relacionats amb la competència informacional els que són pròpiament de tractament de la informació.

Les graelles de l’activitat les podrem trobar a les pàgines següents.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Activitat per Primària (variant 2): Cerqueu en el currículum de Llengua relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió (document complementari1) els continguts que es podrien classificar en les fases 2 i 3 de la CI: TRACTAMENT I COMUNICACIÓ DE LA INFORMACIÓ i anoteulos a la casella corresponent. La competència informacional en el currículum LOE

PRIMÂRIA

CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) relacionats amb les fases 2-3 de la CI. Fases

Aspectes

cicle inicial

cicle mitjà

cicle superior

Document “CONTINGUTS-CI_PRI-LLE”

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents

contextos

qualsevol

dels

possibles:

escenaris

activitats

Comprensió de textos audiovisuals i identificació i valoració

d'aula,

com a representacions de la realitat.

situacions d'aprenentatge en qualsevol àrea i en la vida

Comprensió de les informacions escrites en algun dels formats

quotidiana.

possibles que fan referència a qualsevol àmbit de l'escola i de la

vida

quotidiana

(material

treball,

instruccions,

Comprensió de textos orals de Comprensió de les informacions escrites més anotacions, fullets informatius, documentals, publicitat, cartes, TRACTAMENT DE INFORMACIÓ

Comprensió

i diferents

tipus,

formats

interpretació

transmesos

d’informacions

diversos,

rellevants

informació i per a aprendre.

i habituals de classe, de la vida quotidiana i dels articles del diari, reportatges, entrevistes, entre altres).

mitjans textos vinculats a continguts curriculars en

per

obtenir qualsevol dels formats possibles i de forma Lectura i interpretació d'esquemes, gràfics i mapes conceptuals conjunta a partir del text, imatges o esquemes per saber extreure'n la idea principal i les relacions entre els que el componen.

Comprensió

elements.

les

informacions més habituals de

Comprensiódelsllibresdelecturairelatsdeficcióaudiovisual:carac

classe, de la vida quotidiana i

teritzaciódels protagonistes, comprensió de la trama, situació

dels

en el temps, comentari d'alguns trets del llenguatge i

interpretació del sentit de les il·lustracions (colors, tècnica,

textos

vinculats

continguts

curriculars

qualsevol

dels

formats

estil) amb relació al text.

possibles i de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan Participació activa en els diàlegs o debats, aportant-hi i defensant idees pròpies i defensant o Exposició de temes de manera ordenada i comprensible, i

Anàlisi contingut

del i

estructuració de les idees

Exposició de temes de manera ordenada i comprensible.

contradient, si cal, les dels altres amb arguments participar activament en els diàlegs o debats, aportant-hi i raonats.

defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats, amb la possibilitat de fer-

Expressió d'idees de forma sintètica a través d'un ho en presència d'una càmera. esquema o imatge. Exposicions a partir d'un guió, esquema o imatge, amb la possibilitat de fer-ho davant d'una càmera Exposicions a partir d'un guió, esquema, imatge o bé utilitzant de vídeo.

com a suport programaris de presentació.

Comprensió de textos orals provinents de Utilització de les TIC per a la comprensió de textos orals de Tractament textual amb les TIC

diferents mitjans de comunicació audiovisual i diferents mitjans de comunicació audiovisual, per a obtenir-ne informàtics per obtenir-ne informació i per informació i per aprendre. aprendre, i valoració guiada de la informació que aporten.

Reelaboració i explicació de manera sintètica d'exposicions o explicacions que ha fet alguna persona o bé que s'han escoltat

Lectura,

comprensió

anàlisi

guiada o s'han mirat a través d'algun mitjà audiovisual, amb especial

d'informacions i relats procedents de documents atenció quan el procés de recerca s'ha fet amb l'ús de les TIC. audiovisuals i de mitjans de comunicacio

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan Producció

textos

(descripcions,

orals

audiovisuals

explicacions,justificacions,

presentacions de temes), amb preparació prèvia, utilitzant

recursos

adequats

(to

veu,

gesticulació, suports visuals).

Composició de textos escrits, que poden tenir el suport d'imatges o esquemes, realitzats en Producció

textos

memoritzats

orals diferents situacions: a) situacions quotidianes de

(cançons, l'aula i l'escola; b) experiències personals i

poemes, dramatitzacions) i de produccions en l'àmbit creatiu (contes, poemes,

COMUNICACIÓ DE INFORMACIÓ

Composició

textos propis de les diferents curriculars

matèries

producció pròpia (exposicions , vivències); c) textos de treball produïts en explicacions)

adaptant qualsevol de les àrees curriculars.

gest a la situació comunicativa i Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills la

utilització

comunicació sempre

que

la produïts en diferents situacions: per narrar,

audiovisual descriure, explicar fets o fenòmens, per fer coses l'activitat

ho com receptes, entre altres.

poemes

per

comunicar

sentiments, emocions, estats d'ànim o records, utilitzant

llenguatge

descripcions

situacions

d'emocions), amb preparació prèvia, i adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa.

Escriptura de textos produïts en diferents situacions i que

de tenir el suport d'imatges o esquemes: narracions, explicacions, descripcions, diàlegs, notícies, receptes, còmics, entre d'altres.

poètic:

personals, notícies i dramatitzacions senzilles, per tal d'expressar sentiments, emocions, estats d'ànim o records.

adjectius,

comparacions, sentits figurats.

Elaboració

missatges

processos,

Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, còmics, diaris

requereixi. Escriptura

(exposicions,

responguin a diferents intencions que, sempre que calgui, han

l'entonació, el to de veu o el

amb

Producció de textos orals i audiovisuals de producció pròpia

creatius

crítics

mitjançant associacions d'imatges, i d'imatges i sons. Possibilitat d'associació amb textos escrits.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Activitat per Secundària (variant 2): Cerqueu el en currículum de Llengua (document complementari2) els continguts de l’ESO relacionats amb el TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent. Si teniu temps podeu cercar també en altres matèries diferents.

La competència informacional en el currículum LOE. Fase 2. Tractament de la Informació.

SECUNDÀRIA

CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) FASE PROCËS

Aspectes comuns

Primer curs

Segon curs

Tercer curs

Quart curs

Document “CONTINGUTS_LLENGÜES-ESO”

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de Comprensió i interpretació de les Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de Comprensió i interpretació de les textos orals, escrits i audiovisual informacions més rellevants de de la vida quotidiana i dels textos orals, escrits i audiovisual mitjans de comunicació pròxims de la vida quotidiana i dels als interessos de l’alumnat, amb mitjans de comunicació pròxims atenció als expositius de fets,

Comprensió

INFORMACIÓ

interpretació als interessos de l’alumnat, amb explicatius d’idees i conceptes,

d’informacions

TRACTAMENT DE

textos

rellevants atenció als narratius, descriptius i instructius i argumentatius.

orals,

audiovisuals

escrits la

Comprensió

quotidiana i dels mitjans de Comprensió comunicació...

textos

orals,

orals, escrits i audiovisuals de la vida

escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques atenció a les característiques específiques específiques

dels

narratius,

narratius, descriptius, expositius, instructius

descriptius i expositius de les i argumentatius de les diferents diferents matèries curriculars.

matèries

curriculars

amb

atenció a l’obtenció d’informació de diferents mitjans.

de la vida quotidiana i dels textos orals, escrits i audiovisual mitjans de comunicació pròxims de la vida quotidiana i dels als interessos de l’alumnat, amb mitjans de comunicació pròxims atenció als textos predictius, als interessos de l’alumnat, amb persuasius i gèneres periodístics atenció (notícia,

crònica,

l’argumentació

reportatge, ideològica, exposició d’idees i

entrevista, opinió), reconeixent informes, i administratius (carta a les diferències entre informació i l’administració, opinió.

i conversacionals. vida

textos orals, escrits i audiovisual informacions més rellevants de

instància,

currículums, sol·licitud de feina, carta de presentació, formularis).

Comprensió

textos

orals,

escrits i audiovisuals de la vida Comprensió

textos

orals,

acadèmica de l’alumnat, amb escrits i audiovisuals de la vida atenció a les característiques acadèmica de l’alumnat, amb específiques

dels

narratius, atenció a les característiques

descriptius, expositius de fets, específiques

dels

narratius,

explicatius d’idees i conceptes, descriptius, expositius de fets, instructius, argumentatius de les explicatius d’idees i conceptes, diferents matèries curriculars i instructius, argumentatius i els amb

atenció

d’informació

l’obtenció que expressen opinió raonada en

diferents les diferents matèries curriculars.

mitjans.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan Contrastació dels continguts de Contrastació dels continguts de textos

Contrastació dels continguts

analitzats

amb

els textos

analitzats

amb

els

coneixements propis, abans i coneixements propis, abans i després de la lectura.

després de la lectura. Anàlisi pautada dels diferents

Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben codis informatius que es troben en en

missatge

audiovisual:

audiovisual: paraula, text, elements icònics,

paraula, text, elements icònics, so. so. Ús de tècniques d’anàlisi del Resums, exposicions senzilles i contingut de textos orals i escrits Anàlisi

del

contingut

estructuració de les idees

conclusions sobre les tasques i (en paper o digital): identificació aprenentatges fets amb atenció de

les

idees

principals

especial als narratius, descriptius secundàries, i expositius.

elaboració

d’esquemes

que

estructurin

visualment les idees, resum.

Creació i utilització d’esquemes i Creació i utilització d’esquemes i mapes conceptuals en format mapes conceptuals en format digital, com a suport en les digital, com a suport en les exposicions orals, per tal de ser exposicions orals, per tal de ser projectats audiovisuals.

amb

mitjans projectats

amb

audiovisuals.

Estructuració del text en relació amb

els aspectes

seguiment

les

formals i Estructuració del text en relació normes amb

els aspectes

bàsiques de − presentació dels seguiment treballs escrits.

les

formals i normes

bàsiques de − presentació dels treballs escrits.

mitjans

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan Ús d’estratègies i tècniques de processament de la informació, tant de captació, elaboració i síntesi

com

d’ampliació,

organització de la informació en Ús de tècniques digitals de fitxes, taules, quadres i gràfics, tractament textual: processadors mitjançant recursos de les TIC. Ús de tècniques de tractament Ús de tècniques de tractament Tractament textual amb les textual amb les TIC: processadors textual amb les TIC: processadors TIC

de text, diccionaris electrònics, de text, diccionaris electrònics, correctors.

correctors.

de text per a l’organització dels apartats i continguts: esquemes

Ús de tècniques digitals de numèricsinòptic

tractament textual: processadors programes

presentació,

de text per a l’organització dels programes de tractament de la apartats i continguts: esquemes imatge per a la utilització eficaç numèricsinòptic

programes

presentació, matèria

claus; dels gràfics específics de cada curricular

programes de tractament de la il·lustracions. imatge per a la utilització eficaç dels gràfics específics de cada matèria

curricular

les

il·lustracions.

Activitat per Primària (variant 1): Cerqueu en el currículum de MEDI relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió (document complementari3) els continguts del cicle superior de PRIMÀRIA que es podrien classificar alguna de les 3 fases de la CI i anoteu-los a la casella corresponent.

claus;

Document complementari “contingutsCI_PRI-MEDI“

les

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

La competència informacional en el currículum LOE. FASES

PRIMÂRIA

CONTINGUTS MEDI NATURAL I SOCIAL relacionats amb les fases 1-2-3 de la CI. Fases

Aspectes

cicle superior Cerca i contrast d'informació en diferents suports sobre éssers vius i condicions de vida. Comunicació de les

CERCA

RECUPERACIÓ DE

Cerca d’informació i hàbits de consulta

Utilització d'Internet per a la cerca d'informació (imatge, text i audio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces

INFORMACIÓ

informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.

web. Tractament de la informació. Utilització de la bibliotecamediateca del centre Comprensió

interpretació Lectura i interpretació de dades del temps atmosfèric en diferents representacions.

d’informacions rellevants TRACTAMENT DE INFORMACIÓ

Interpretació de la realitat a través dels mitjans de comunicació i anàlisi crítica de la influència de la publicitat en els Anàlisi

del

contingut

estructuració de les idees

hàbits de consum.

Planificació d'experiències per a comprovar propietats dels materials i el seu comportament davant la llum, la calor i l'electricitat. Elaboració d'un informe per a comunicar el procés i els resultats utilitzant l'ordinador.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Anàlisi de l'evolució d'algun element patrimonial de l'entorn proper, a partir del treball cooperatiu, i comunicació de la Tractament textual amb les TIC

informació per mitjà dels recursos de les TIC, mostrant valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni.

Recerca d'informació sobre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i d'ús de les TIC. Realització d'un treball d'investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l'entorn,

COMUNICACIÓ Composició de textos propis DE INFORMACIÓ

LA de

les

curriculars

diferents

matèries

mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució.

Identificació dels components d'un circuit elèctric. Disseny i construcció de circuits elèctrics senzills. Valoració de la importància d'adoptar comportaments que minimitzin el consum elèctric.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

2.Les habilitats informacionals en el tractament de la informació

L'objectiu d'aquesta pràctica és: reconèixer les habilitats informacionals necessàries en el tractament de la informació i com es poden millorar amb el mètode TRAF. Reconèixer la vinculació del tractament de la informació en les diferents tipologies de treball acadèmic i conèixer el concepte d'infoxicació.

Entreu a l'apartat del tutorial de la Dra. Maria Pinto de la Universitat de Granada: Aprender a analizar, sintetizar y comunicar. Llegiu la portada. Entreu als enllaços d'Aprender a analizar i aprender a sintetizar. Cadascun es divideix en dos apartats més, llegiu-los i feu les actitvitats que proposen.

LEER PARA APRENDER: ACTIVIDAD 1

LA FORMA Y EL DESARROLLO DIGITAL (Títol) (Idees importants en negreta).

Ser digital tiene tres efectos fisiológicos en nuestro mundo: lo descentraliza, lo allana y hace las cosas mayores y menores al mismo tiempo. Debido a que los bits no tienen tamaño, forma ni color, tendemos a no considerarlos en ningún sentido morfológico. Pero al igual que los ascensores han cambiado la forma de los edificios y los coches han modificado las ciudades, los bits transformarán las organizaciones, sean empresas, naciones o sociedades. Entendemos, por ejemplo, que si se duplica la longitud de un pez, su peso se multiplica, como poco, por ocho. Sabemos que los cables suspendidos se rompen cuando superan una determinada longitud, debido a que no pueden soportar su propio peso. Y, sin embargo, seguimos despistados sobre cosas como la naturaleza fractal del mundo digital o cómo afectará a nuestro entorno, a pesar de que su efecto no será menos importante que el que ocasionaría una modificación en la fuerza de la gravedad.

Aquí nadie manda 69

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

El aspecto más asombroso de la Red es que nadie manda en ella. Aunque todo el mundo lo sabe, nadie está dispuesto a creerlo del todo. Debe haber un responsable en alguna parte. Seguramente alguien lo controla. Al fin y al cabo, los equipos de fútbol tienen un capitán y las orquestas un director. En realidad, en casi todo damos por hecho la existencia de alguna forma de autoridad, de jerarquía. Durante la infancia, ésta emana de los padres y los maestros. En la vida adulta, de los jefes o del gobierno. Aunque no siempre nos satisfaga el lugar que ocupamos en el escalafón, por lo menos lo entendemos. Sin embargo, en ocasiones, la mera presencia de un coche de policía causa un atasco de tráfico. La Red -que es un sistema fiable compuesto por partes imperfectas y libremente conectadas que funciona porque nadie lo controla- pone en entredicho nuestros planteamientos centralistas; la jerarquía desaparece.

Empresas más reducidas El ciberespacio es como un enrejado. Si una parte no funciona, se puede eludir. Su apariencia, la sensación que produce es, de repente, mucho más biológica, toma su carácter más de la flora y la fauna que de las antinaturales líneas rectas geométricas existentes en los artefactos de diseño humano. Imagínese la libre formación en V de los patos cuando vuelan hacia el sur.

Sí, muchos aspectos de nuestro mundo –trabajo y diversión- poseen una organización propia. La jerarquía tiene su sentido. Pero incluso los más conservadores centralistas estarán de acuerdo en que las organizaciones se han simplificado, y han reducido considerablemente los niveles existentes entre el más alto y el más bajo. Mitsubishi Trading Company, por ejemplo, prescindió de un plumazo de un nivel completo de cargos medios y otras empresas están haciendo lo mismo. En parte, esto se debe a una economía de mercado muy competitiva que demanda coordinación y eficiencia. Pero en mayor medida obedece a que las comunicaciones modernas permiten a la gente negociar y relacionarse con más o menos otras siete personas. Si se añade la doctrina del management actualmente en uso, se obtienen formas sociales todavía más simples. Los líderes se distinguen por lo que hacen, no por el lugar en que se sientan –esto es algo que muchos políticos y empresarios ya han descubierto. La indústria informática lo ha aprendido con sistemas abiertos, en los que competir con imaginación ha demostrado 70

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

ser más productivo que hacerlo a base de cerraduras y llaves. Una visión libertaria del mundo añade sencillez a la descentralización y llega a la conclusión de que las grandes organizaciones, como la nación-estado, están condenadas a desaparecer. Pero esto sólo es cierto a medias. Yo preferiría comparar el mundo digital con la arquitectura indígena, en la que las fuerzas locales y globales trabajan para el individuo y la colectividad al mismo tiempo. Cualquier casa de una isla griega posee su propio diseño, que refleja las necesidades de diferentes personas a lo largo de los años. Pero el uso común de materiales autóctonos –construir en piedra y encalar los muros para que no absorban el calor- beneficia al orden colectivo. En el momento en el que se usa el acero y se instala el aire acondicionado, sin embargo, la única forma de proteger esta armonía es legislar, confiando a las leyes algo que la naturaleza ya había hecho.

Entre lo local y lo global.

La pega que le encuentro a la nación-estado es que tiene el tamaño equivocado, por lo que no encaja con las formas digitales del futuro. La mayoría de las naciones son demasiado grandes para los planteamientos locales, y todas son demasiado pequeñas para ser globales. Lo que la Red está haciendo es introducirnos por la fuerza en un sistema legal que no se nos da nada bien: las disposiciones internacionales. Las leyes sobre el mar, los tratados de no proliferación nuclear y los acuerdos comerciales han de negociarse constantemente y son difíciles de mantener porque el mundo, considerado como conjunto, no constituye el interés prioritario de nadie. Tan pronto como exista esa conciencia global, los gobiernos deberán descender hasta los pueblos y elevarse hasta el planeta. Podemos apreciar este fenómeno, hasta cierto punto, si observamos simultáneamente el mundo de los negocios y de la política. Las fuerzas económicas se encaminan hacia una regionalización del comercio, y las fuerzas políticas tienden hacia la desintegración de las naciones. Mayor y más pequeño a la vez. En los negocios ocurrirá lo mismo. Empresas como Time Inc., News Corp., y Bertelsmann siguen creciendo y creciendo. A la gente le preocupa el hecho de que el control de los medios de comunicación mundiales se concentre en tan pocas manos. Pero los que están preocupados olvidan que, al mismo tiempo, hay cada vez más servicios de información pequeños que lo hacen la mar de bien. La ventaja de ser grande tiene dos vertientes: el 71

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

tamaño garantiza a las organizaciones la capacidad de negociar con ámbito mundial y de perder montones de dinero para ganar mucho más. El valor de lo pequeño, por su parte, no necesita explicación. En este punto de la historia, resulta difícil imaginar que nuestro mundo, tan centralista y altamente estructurado, pueda transformarse en una serie de comunidades digitales y físicas conectadas de forma libre en todo el planeta. Pero así será. Por esta razón, tendremos que prestar cada vez más atención a cómo podremos coordinar esta nueva individualización masiva. Por ejemplo, es fácil saber quién va a construir la carretera de mi pueblo. Pero resulta considerablemente más difícil averiguar quién conectará a nuestros pueblos, especialmente si unos tienen menos riqueza o poder que otros. También habrá que ver cómo alcanzaremos el consenso en determinados criterios. Reflexione sobre esto: el mundo en que vivimos ni siquiera ha sido capaz de ponerse de acuerdo sobre por qué lado de la carretera debemos circular.

Nicholas Negroponte Texto de la revista Muy Interesante, 1998, nº 205, junio. Pág. 180

Després d’una primera lectura...

A.Significat d’algunes paraules: Fractal: Figura plana o espacial, composta d’infinitat d’elements, que té la propietat que el seu aspecte i distribució estadística no canvien en cap cas sigui quina sigui l’escala amb la què s’observi. Management: Administració, gestió, direcció...

B. Anota alguna idea que coneguis del tema: - La essència d’Internet és la seva naturalesa de red que permet intercanviar informació i intercomunicar individus i organitzacions. - No hi ha cap organisme que el controli i ordeni encara que existeixen algunes entitats que treballen per facilitar el seu bon funcionament. - Internet és una red dinámica. 72

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

- Hi ha un intent per part dels governs d’afavorir l’accès de totes les persones a la red. - Internet permet molts usos pràctics que poden aplicar-se a la vida quotidiana.

Després d’una segona lectura...

B. Selecciona els conceptes clau: Red Desenvolupament digital Descentralització Comunicacions modernes Món digital Forces locals i globals Simplificació Formes digitals Transformació Sistemes oberts Consenç Món centralista, altament estructurat

C. Explica breument amb les teves paraules quin és el contingut del text. El desenvolupament digital descentralitza el món. La red és un sistema composat per parts lliurement connectades sense jerarquia ni mànec, on resulta més productiu competir amb imaginació. Simplificarà les organitzacions i anularà la jerarquia organitzativa amb dos efectes: la individualització massiva i la desaparició de les grans organitzacions.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

LEER PARA APRENDER: ACTIVIDAD 2

NUEVO MEDIO DE CULTIVO PARA EL AISLAMIENTO DE MICROORGANISMOS RUMINALES (Títol).

B. Segueix l’article alguna estructura determinada? Identifica les parts de l’article (en negreta). L’article segueix la estructura OMRC (Objectius, metodologia, resultats i conclusions). Parts de l’article:

OBJECTIUS Introducció: Los medios de cultivo utilizados para el aislamiento de los microorganismos ruminales se han dividido en dos tipos: a) Medios con contenido ruminal clarificado enriquecidos con glucosa, celobiosa, almidón, sales minerales, lcisteína y, en algunos casos, extracto de levadura. b) Medios sin contenido ruminal clarificado a los cuales se ha tenido que adicionar además de los componentes mencionados, ácidos grasos volátiles en pequeñas cantidades, hemina, y una serie de sustancias que se asemejan el medio usando contenido ruminal. En ambos tipos de medios se hace necesario la adición de sustancias químicas que son factores de crecimiento (Caldwell y Bryant, 1966; Dehory, 1963; Rodríguez et al., 1996).

La elaboración de medios modificados a partir de sustratos de gran valor nutricional en cuanto a nitrógeno y carbohidratos se refiere y que no representen un elevado costo, constituyen una alternativa para el aislamiento de microorganismos pues minimizan la utilización de sustancias químicas adicionales.

En el presente estudio se diseñó un medio de cultivo modificado a partir de la Guayaba agria (Psidium araca), de gran cultivo y producción en Córdoba (Colombia). 74

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

MÈTODO Material y métodos: MUESTRAS En Corpoica Turipaná, (departamento de Córdoba, Colombia), se utilizaron tres vacunos Romo Sinuanos, con fístula ruminal alimentados con forrajes y ensilajes de maíz para obtener muestras fecales o de estiércol que se guardaron en refrigeración.

MEDIOS DE CULTIVO A: Contenido ruminal clarificado y ensilaje de maíz a diferentes concentraciones,5 ajustando el pH a 6.3 con ácido acético al 10 p. 100 (medios sólidos y líquidos). B: Jugo de guayaba agria en agua destilada a diferentes concentraciones; se ajustó el pH con bicarbonato sódico al 10 p. 100 (medios sólidos y líquidos). Se sembraron muestras de contenido ruminal extraídas directamente de los vacunos a6 las condiciones de temperatura, pH y condiciones anoxigénicas.

ANÁLISIS QUÍMICO DE LA FRUTA Se determinó proteína, humedad, grasa, cenizas y ENN (sustancias no nitrogenadas).

ANÁLISIS MICROBIOLÓGICO Se realizaron tinción de Gram y pruebas bioquímicas a algunos microbios aislados y conteo de los microorganismos aislados en el medio líquido B (tabla I).

RESULTADOS Resultados y discusión: El análisis microscópico de las muestras recolectadas directamente del rumiante fistulado y de las obtenidas del estiércol mostró una gran diversidad de microbios principalmente cocos, levaduras, y bacilos de diferente morfología, en su mayoría G+ (figuras 1,2,3 y 4). Se observó también que en los medios A y B prevalece y prolifera gran cantidad de los microbiota existentes en las muestras extraídas directamente del rumiante (Bryant, 1972; Dehority y Grubb, 1977; Hoover, 1991; Mackie, 1990; Leedle et al, 1982). 75

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Las concentraciones de contenido ruminal y de ensilaje más favorables para la preparación del medio A fueron del 40 p. 100 y del 5 p. 100 respectivamente. Para el medio B se observó como favorable una concentración de fruta del 25 p. 100p/v, teniendo en cuenta el mayor crecimiento de microbios. (tabla I). El resultado del análisis químico de la fruta mostró un 2.54 p. 100 de proteína y un 66,79 p. 100 de ENN (sustancias no nitrogenadas : carbohidratos, almidón, ácidos orgánicos, etc.). Teniendo en cuenta que las necesidades nutricionales de la población microbiana para el buen desarrollo y crecimiento son básicamente las proteínas y carbohidratos del alimento (Krause y Russel, 1996; Mackie, 1990; Russel, 1998), la guayaba agria provee las cantidades necesarias y suficientes para permitir el crecimiento favorable de ciertas clases de microorganismos presentes en el rumen y en el estiércol.

CONCLUSIONES Conclusiones: El medio modificado B: Guayaba agria al 25 p. 100 p/v, parece apropiado para el aislamiento y buen crecimiento de diferentes clases de microbios : cocos, levaduras y bacilos existentes en el rumen y estiércol.

El medio representa una alternativa a muy bajo costo. Sólo fue preciso añadir bicarbonato sódico para alcanzar el pH=6.3.

C. A quin gènere textual pertany el document? Quin camp del coneixement tracta? És un article científic. El camp del coneixement és la zoologia. - Identifica i enumera els objectius del text. A. Demostrar que existeix en un nou mitjà de cultiu per a aïllar els microorganismes rumials. B. Que aquest nou mitjà de cultiu suposa una alternativa per a l’aïllament de microorganismes i que a més a més no suposa un elevat cost.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

SEGMENTAR: ACTIVIDAD 3

NUEVO MEDIO DE CULTIVO PARA EL AISLAMIENTO DE MICROORGANISMOS RUMINALES (Títol).

A partir de la lectura del text:

1. Identifica i segmenta les proposicions o idees del text de cada paràgraf. C. Era indispensable mayor protección en Nueva Orleáns para enfrentar a Katrina. Enfront el pas de l’huracà Katrina per Nova Orleans es planteja la necessitat d’una major protecció per a que la ciutat afronti aquest tipus de situacions. D. Nueva Orleáns está rodeada de agua —el lago Pontchartrain, el río Mississippi y el Golfo de México—. Situada dos metros bajo el nivel del mar, la seguridad de la ciudad ha dependido durante mucho tiempo de uno de los sistemas de diques más grandes del mundo. La seguretat de la ciutat depèn del seu sistema de dics. - El jueves 25 de agosto un grupo de ingenieros del ejército estadounidense informó a los reporteros sobre el estado de aquel sistema de dique, el cual no era el más favorable; muchas partes de la ciudad se inundaban constantemente y había siempre equipos trabajando reparando los canales de la ciudad. Ingeniers de l’exèrcit van informar sobre el mal estat del dic que causava contínues inundiacions i suposava tasques constants de reparació. C. La forma de Nueva Orleáns, parecida a un tazón, impide un desagüe apropiado, asunto que se complica por el hecho de quelos diques rotos dejan fluir el agua en las calles de la ciudad. Por ello, una vez que los diques hayan sido reparados, nadie está seguro de cuánto tiempo tomará sacar el agua de las partes inundadas. L’estructura de la ciutat impideix un sistema apropiat de desaigüe. CI. Carl Strock, jefe de los ingenieros del ejército, descartó las declaraciones en torno al supuesto impacto que los recortes presupuestarios y los contratos retrasados tuvieron en el funcionamiento del sistema de dique ante la fuerza aplastante del huracán Katrina. En 77

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

cambio, ha puesto énfasis en el peligro sobre el que muchos otros funcionarios habían advertido durante años: el sistema nunca fue diseñado para soportar una tormenta con la fuerza de Katrina. El cap d’ingeniers de l’exèrcit mantè que la retallada pressupostària no ha influit en el mal funcionament del dic durant la presència de l’huracà Katrina, i defensa que la ciutat no estava preparada una tronada d’aquesta força. - ¿Cuál es el precio de la protección? El cuerpo de ingenieros del ejército de los Estados Unidos ha estado construyendo diques a lo largo del Río Misissippi desde finales del siglo XIX. Los diques artificiales fueron diseñados para contener inundaciones destructivas. Sin embargo, el nivel de protección necesaria fue siempre opuesto a lo que el congreso y la gente estaban dispuestos a pagar. El sistema de construcció de dics s’ha mantingut per contenir inundiacions destructives. - De acuerdo al cuerpo de ingenieros, todos los riesgos deben ser calculados, incluso las posibilidades estadísticas de eventos catastróficos, así como las consecuencias que éstos pudieran arrojar. Los costos de la protección de desastres naturales se debaten con otras prioridades públicas en donde los sectores público y privado intervienen. Els ingeniers opinen que tots els riscos han d’estar calculats i que s’han de prioritzar els costos de la protecció davant desastres naturals. - En septiembre de 1947, un huracán inundó Jefferson Parish (la cual incluye la zona metropolitana de Nueva Orleáns) con profundidades de aproximadamente un metro altura. La tormenta causó pérdidas por 100 millones de dólares. Después de la tormenta, se construyeron diques a lo largo de la orilla sur del lago Pontchartrin. El huracán Camila también produjo algunos daños el 10 de septiembre de 1965. Los vientos en la ciudad alcanzaron 200 kilómetros por hora y los oleajes una altura de tres metros. Después de muchas inundaciones, se construyeron bordes de cuatro metros de altura en los diques de Nueva Orleáns. La ciutat de Nova Orleans s’ha vist anteriorment afectada per huracans provocant la construcció de diferents dics. - Mejoras en los Diques Hasta el día antes de la llegada de Katrina, 560 kilómetros de diques en Nueva Orleáns estaban bajo un estudio de viabilidad para examinar la posibilidad de mejorarlos y así resistir tormentas de categoría cuatro o cinco. Los oficiales a cargo mencionaron que el estudio, el cual comenzó en el 2000, tomará varios años para 78

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

estar listo. La mejora del sistema tomaría de 20 a 25 años, según Al Naomi, jefe del proyecto en Nueva Orleáns. Martin McCann, profesor civil y ambiental de ingeniería en la Universidad de Stanford, California, advierte que la planificación a largo plazo puede resultar irrelevante para el factor de riesgo. Existia un estudi de l’any 2000 que valorava la possibilitat de millora dels dics enfront les tronades d’alta intensitat.

2. Busca les inferències-pont que serveixen de connexió entre les proposicions. Por ello, una vez que los diques... (causa). En cambio, ha puesto énfasis en el peligro sobre el que muchos otros funcionarios... (oposició). Sin embargo, el nivel de protección necesaria fue siempre opuesto... (canvi d’idea, matització).

ESQUEMATIZAR: ACTIVIDAD 4

A partir de la lectura del text: Christine Susan Bruce. Las siete caras de la alfabetización en información en la enseñanza superior. ANALES DE DOCUMENTACIÓN, Nº 6. 2003. Págs. 289-294

D. Selecciona les idees principals: A. Es descriuen set categories d’alfabetització en informació en l’ensenyament superior a partir de l’experiència dels professors de dos universitats australianes. B. Es defineix l’alfabetització en informació com un conjunt d’aptituds que possibiliten la localització, maneig i utilització de la informació de forma eficaç. C. Aquesta habilitat permet afrontar amb eficàcia la presa de decisions, la solució de problemes, la investigació o l’autoaprenentatge. D. L’estructuració del coneixement planteja diferents formes de veure l’alfabetització.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

E. Divideix l’alfabetització en informació en 7 categories depenent de diferents aspectes relacionats amb la dependència de les tecnologies, el coneixement de les fonts d’informació, l’entesa de la informació amb un procès, el control de la informació, la construcció d’una base de coneixement, el desenvolupament de la creativitat per accedir a nous punts de vista o l’ús intel·ligent de la informació.

E. Realitza un esquema.

ALFABETITZACIÓ EN INFORMACIÓ: - Conjunt d’aptituds per a localitzar, manejar i utilitzar la informació de forma eficaç. - Habilitat genèrica que permet: - Prendre decisions. - Solucionar problemes. - Investigar. - Autoaprendre.

7 CARES DE LA INFORMACIÓ: D. Tecnologies de la informació: A. Estar informat. B. Manejar la informació localitzada. C. Utilitzar les tecnologies per a recuperar i comunicar la informació. CII. Fonts d’informació: A. Trobar la informació localitzada en les fonts 1. Coneixement 2. Habilitat - Informació com a procès: - Procès d’informació - Estratègia - Afrontar situacions noves - Control de la informació: - Capacitat de desar - Recuperació 80

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

- Fitxers manuals - Memòria - Ordinadors - Construcció del coneixement: - Base personal del coneixement - Utilització crítica de la informació - Implicació - Avaluació - Anàlisis crític - Extensió del coneixement: - Extensió del coneixement - Nous punts de vista - Intuició - Creativitat 3. Informació basada en el saber a. Utilització sàbia de la informació i. Valors personals ii. Actituds iii. Creències

ESQUEMATIZAR: ACTIVIDAD 2

A partir de la lectura d’aquest text: NEGROPONTE, N. La forma i el desenvolupament digital. Muy interesante, nº 205, juny 1998, p180.

Escull el concepte principal al voltant del què crearàs el mapa conceptual.

La red.

Selecciona els conceptes més importants que identifiquen el sentit del text (en

negreta). 81

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

La forma i el desenvolupament digital.

Ser digital té tres efectes fisiològics en el nostre món: el descentralitzar, l’aplana i fa

les coses més grans i més petites al mateix temps. -

Degut a que els bits no tenen tamany, ni forma ni color, tendim a no considerarl-los

en cap cas en sentit morfològic. -

Igual que els ascensors han canviat la forma dels edificis i els cotxes han modificat les

sciutats, els bits transformaran les organitzacions, siguin empreses, nacions o societats. -

Seguim despistats sobre coses com la natura fractal del món digital o com afectarà al

nostre entorn, a pesar de què el seu efecte no serà menys important que el que ocasionaria una modificació en la força de gravetat. -

L’aspecte més assombrós de la Red és que ningú mana en ella.

Tot el món sap que ningú mana a la Red però ningú està disposat a creure-ho del tot.

En casi tot donem per fet la existència d’alguna forma d’autoritat, de jerarquia.

En ocasiones, la simple presència d’un cotxe de policia causa un embús de tràfic.

La Red -que és un sistema fiable composat per parts imperfectes i lliurement

connectades que funciona perquè ningú el controla- posa en entredit els nostres plantejaments centralistes; la jerarquia desapareix. -

El ciberespai és com un enreixat.

Si una part de la Red no funicona, es pot eludir.

L’apariència de la Red, la sensació que produeix és, de repent, molt més biològica,

pren el seu caràcter més de la flora i la fauna que de les antinaturals línies rectes geomètriques existents en els artefacts del disseny humà. -

Si, molts aspectes del nostre món -treball i diversió- posseeixen una organització

pròpia. -

La jerarquia té el seu sentit.

Inclús els més conservadors centralistes estaran d’acord en què les organitzacions

s’han simplificat i han reduït considerablement els nivells existents entre el més alt i el més baix. -

Mitsubishi Trading Company, per exmple, va prescindir de repent d’un nivell complet

de càrrecs mitjans i altres empreses estan fent el mateix. -

En part, aquest es deu a una economia de mercat molt competitiva que demanda

coordinació i eficència. 82

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

En major mesura obeeix a que les comunitats modernes permeten a la gent negociar

amb més o menys unes altres set persones. -

Si s’adjunten la doctrina del management actualment en ús, s’obtenen formes socials

més simples encara. -

Els líders es distingeixen pel que fan, no pel lloc en el què s’asseuen.

La indústria informàtica ho ha après amb sistemes oberts, en els que competir amb

imaginació ha demostrat ser més productiu que fer-ho a bas de ferradures i claus. -

Una visió lliberal del món afegeix sensillesa a la descentralització i porta a la

conclusió de que les grans organitzacions, com la nació-estat, estan condenades a desaparèixer. -

Això és cert només a mitges.

Jo preferiria comparar el món digital amb l’arquitectura indígena en la què les forces

locals i globals treballen per a l’individu i la col·lectivitat al mateix temps. -

En el moment en que s’utilitza l’acer i s’instal·la aire acondicionat, per contra, la única

forma de protegir aquesta harmonia és legislar, confiant a les lleis alguna cosa que la naturales ja havia fet. -

El contra que li trobo a la nació-estat és que té el tamany equivocat, pel què no

encaixa amb les formes digitals del futur. -

La majoria de les nacions són massa grans per plantejaments locals, i totes són

massa petites per ser globals. -

El que la Red està fent és introduir-nos per la força en un sistema legal que no se’ns

dóna gens bé: les disposicions internacionals. -

Les lleis sobre el mar, els tractats de no proliferació nuclear i els acords comercials

han de negociar-se constantment i són difícils de mantenir perquè el món, considerat com a conjunt, no constitueix l’interès prioritari de ningú. -

Tant pronte com existeixi aquesta consciència global, els governs hauràn descendre

fins els pobles i elevar-se fins el planeta. -

Podem apreciar aquest fenòmen fins a cert punt, si observem simultàniament el món

dels negocis i de la política. -

Les forces econòmiques s’encaminen cap a una regionalització del comerç, i les

forces polítiques tendeixen fins la desintegració de les nacions. -

Empreses com Time Inc, News Corp., i Bertelsmann segueixen creixent i creixent. 83

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

A la gent li preocupa el fet de que el control dels mitjans de comunicacio mundials es

concentrin en tan poques mans. -

Els que estan preocupats obliden que, al mateix temps, hi ha cada vegada més serveis

d’informació petits que ho fan molt bé. -

L’avantatge de ser gran té dos verssants: el tamany garantitza a les organitzacions la

capacitat de negociar amb l’àmbit mundial i de perdre molts de diners per a guanyar molt més. -

El valor del petit, per la seva part, no necessita explicació.

En aquest punt de la història resulta difícil imaginar que el nostre món, tan

centralistai altament estructurat, pugui transformar-se en una sèrie de comunitats digitals i físiques connectades de forma lliure en tot el planeta. -

Així serà.

Tindrem que prestar cada cop més atenció a com podem coordinar aquesta nova

individualitzaci´po massiva. -

També haurem de veure com arribarem al concens en determinats criteris.

Realitza un mapa conceptual tenint en compte la jerarquia entre conceptes:

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

RESUMIR: ACTIVIDAD 6

A partir de la lectura d’aquest text: Aliments transgènics, perill o benefici?

Selecciona i jerarquitza la informació significativa del document. Aplica les

microestratègies de generalització i integració per a reformular la informació:

Un alimento transgénico es aquel en el que se modifica por ingeniería genética la

materia prima; en el caso de los alimentos fermentados, el microorganismo responsable de la fermentación o el que porta un aditivo alimentario obtenido a partir de un organismo modificado por ingeniería genética. H.

Hay alimentos transgénicos animales, vegetales y fermentados.

Las técnicas de selección, amplificación y expresión de genes en el laboratorio se

llaman ingeniería genética y tienen su aplicación en la alimentación. Los alimentos transgénicos son una realidad en las estanterías de nuestros supermercados. J.

Como cualquier técnica no es buena ni mala, dependerá de la aplicación que le

demos. K.

Desde la antigüedad el hombre viene modificando el patrimonio genético de

animales o plantas para crear nuevas razas para optimizar su rendimiento L.

Cuando se llevan a cabo estos cruces, se combinan al azar los miles de genes de los

genomas de dos parentales para encontrar en la descendencia un genoma que reúna los genes beneficiosos de ambos progenitores. M.

Los biólogos moleculares son capaces de aislar en el tubo de ensayo el genoma de

cualquier célula y tomar del mismo un pequeño fragmento de material hereditario que contenga un gen de interés. N.

Dicho gen se puede introducir en el organismo del que provenía o en otro distinto,

es en este caso cuando se llama transgénico. O.

Existen recelos en torno a la comercialización de los alimentos transgénicos.

Todos los alimentos transgénicos que han obtenido el permiso de comercialización

han sido sometidos a una evaluación del contenido nutricional, a pesar de ello hay quienes defienden que representan un riesgo para la salud.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

En algunos los experimento se producen en multinacionales y otros en laboratorios

públicos de investigación. R.

Son constantes las noticias en torno al potencial peligro de estos productos de la

ingeniería genética para el medio ambiente. S.

La evaluación del riesgo en estos casos es más difícil, ya que se trata de

experimentos a muy largo plazo y tenemos un relativo desconocimiento de los procesos ecológicos y genéticos en los ecosistemas naturales. T.

Se oye hablar de los alimentos transgénicos como un negocio de las multinacionales

del sector agroalimentario. U.

Solo se debe invertir en investigación si es una técnica para mejorar el bienestar de

la humanidad.

- Redacta el resum amb un màxim de 100 paraules. Revisa la coherència i adequació al text original.

Es defineixen els aliments transgènics com al resultat de l’aplicació de les tècniques de la ingenieria genètica en la tecnologia d’aliments. La seva comercialització ha suscitat polèmica i la informació que arriba a la població és contradictòria. Determinats col·lectius parlen de riscos sanitaris i medioambientals associats a la seva producció mentre que altres creuen que seràn la solució per a una bona part de problemes actuals de la alimentació. Es proporciona informació sobre la realitat dels aliments transgènics i es comenten els possibles riscos i beneficis associats a la seva comercialització.

RESUMIR: ACTIVIDAD 7

Realitza el resum estructurat d’aquest article, seguint l’esquema OMRC.

Introducció i objectius: Es fa una anàlisis del desenvolupament dels sistemes webs de les Administracions Públiques Locals de les 10 ciutats amb major nombre d’habitants en el

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

territori espanyol a l’any 2004 per a analitzar i comparar els continguts dels seus sistemes webs.

Metodologia: S’aplica un nou model d’anàlisis proposat per Chaín, que presenta dos dimensions: per una part els continguts i, per altra, el nivell d’evolució del e-govern segons l’etapa en la que es troba.

Resultats: Es reconeix l’esforç realitzat per les Corporacions però es conclueix que queda per incluir molta informació d’interès per al ciutadà i les empreses. Totes les administracions estan situades en la primera etapa de e-govern, la informació, encara que hi ha evidències d’importants avenços en la segona i tercera etapa per part d’algunes. Hi ha una relació directament proporcional entre el nombre d’habitants dels municipis i els nivells d’evolució que els seus sistemes web presenten, tant en els continguts com en els serveis prestats, encara que no serveixin de paràmetre indiscutible en les etapes d’evolució de l’e-govern.

Conclusions: El nombre d’habitants i la quantitat de dades, informació i serveis que ofereixen els sistemes webs municipals són directament proporcionals. S’ofereix bastanta informació però segueix havent-hi carències sobre assumptes d’interès per als ciutadans.

A partir que heu d'orientar dos projectes escolars (el cel i els transports): 

Obriu a les adreces d'interés o als preferits del vostre navegador les carpetes i subcarpetes que cregueu oportunes per organitzar aquests temes. Tingueu en compte també la tipologia documental o el format del recurs



Exploreu els reculls següents: webs OK, Biblioteca de webs, recursos educatius i seleccioneu els webs que trobeu més adients per guardar en les carpetes previstes.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

CARPETA: PROJECTES ESCOLARS

- Subcarpeta: EL CEL - Subcarpetes: Contaminació http://www.celfosc.org/ Meteorologia http://www.meteocat.com/servmet/index.html http://www.xtec.net/centres/e3004438/meteo/index.htm Astronomia http://www.xtec.cat/recursos/ciencies/astronomia.htm http://www.xtec.es/~rmolins1/ Ocells http://www.xtec.cat/~aalas/ocells/

- Subcarpeta: ELS TRANSPORTS http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/C1U8/index.htm - Subcarpeta: Vehicles elèctrics http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/pila_combustible/index.htm

Visioneu aquests dos exemples CEIP el Sagrer i CEIP Pompeu Fabra i elaboreu una presentació amb un mínim de 10 diapositives explicant la vostra biblioteca o la vostra tasca

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

2.3.2 ACTIVITAT. FEM UN QÜESTIONARI En aquest apartat podem trobar el qüestionari que vam realitzar per parelles, en el meu cas Dídac Roman i jo, amb el GoogleDocs. Nosaltres el vam fer sobre la sortida d’una escola a la granja Laya i estava pensat per a què els mestres avaluessin la sortida.

Aquí a sota trobem l’enllaç o URL del qüestionari i una captura de pantalla del qüestionari en actiu. https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dGVpS3lyS1dmNXhkZ2VzMVpDekxoWkE6M Q

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

2.4 Mòdul 6 2.4.1 SEGURETAT A INTERNET L'objectiu d'aquesta pràctica és determinar els usos i abusos que es fa d'Internet. El web de

XTEC

conté

bon

recull

materials

que

poden

ajudar: http://www.xtec.cat/internet_segura.

Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX: 

Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix Núm.148.

Suplement Guix 348. 

Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i sóc una eina molt potent! Guix Núm.146-

147. Suplement Guix 346-347.

Guix 348 feu l'activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?. Contesteu el qüestionari. Feu una reflexió personal. Seguint uns passos ben senzills, l'estudiant valora en un qüestionari el seu paper actiu en l'ús de les TIC. Per això, ressaltem els aspectes positius del seu propi aprenentatge. Les preguntes per fer la reflexió llançades per l'ensenyant i indicadores d'avaluació són:  Quin temps es dedica com a mitjana general a Internet dintre d'aquesta classe?  Quins avantatges ens aporta Internet?  Com ho hem après? Per què?  Tenim un pla o una guia per aprofitar tots els avantatges d'Internet?  En podem aprendre i dissenyar un pla per aprofitar aquesta eina encara més?

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

QÜESTIONARI

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Guix 346-347 feu l'Annex 1. Què és Internet? Avantatges. Feu una reflexió personal. Annexos per realitzar activitats Annex 1. Què és Internet? Avantatges

Què és Internet?: Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets. És un conjunt d'ordinadors connectats entre si, una xarxa d'ordinadors. Una xarxa d'ordinadors té com a funció bàsica, transferir informació o poder executar programes d'un ordinador a un altre. També podem dir que és un conjunt d'usuaris, que transmeten informació mitjançant una xarxa de xarxes d'ordinadors que fan servir el protocol TCP/IP per a comunicar-se.

Avantatges com a font d'informació: - La informació s’aconsegueix des de casa,sense moure’ns! - La quantitat d’informació disponible es enorme. - T’ofereix molts recursos i molt diversos. - No hi ha horaris.

Avantatges com a canal de comunicació: - Ens permet comunicar-nos amb rapidesa i eficàcia. - Ens permet comunicar-nos a través de diferents xarxes o programes com facebook, twitter, tuenti, skype...etc. - És una eina fàcil de comunicació on podem comunicar-nos amb la gent de manera ràpida i efectiva ja que ofereix molts recursos i la gent hi estem tots connectats.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Visiteu els webs i els vídeos següents i elaboreu un decàleg per al vostre alumnat i un altre adreçat a les famílies sobre consells d'ús d'Internet: DECÀLEG PER ALS ALUMNES -

Inventa’t contrasenyes difícils i no les comparteixis amb ningú.

No us heu de fiar de tota la informació que us trobeu a Internet.

No compatiu les dades personals amb ningú.

Vigila el que penges a Internet: fotos, vídeos i altres personals.

Navega amb la companyia dels teus pares.

Navega per llocs segurs i fiables.

No quedis amb ningú que no coneguis pel xat.

No us fieu de ningú ja que per Internet es pot enganyar mol fàcilment.

Utilitza un antivirus i actualitza’l.

No dones dades bancàries ni personals a webs de compra, concursos..sense la supervisió dels teus pares.

DECÀLEG PER A LES FAMÍLIES -

Superviseu la navegació dels infants i navegueu amb ells.

Controleu als vostres fills i filles quan estan a l’ordinador.

Expliqueu-los la importància de no compartir les dades personals a la xarxa.

Poseu l’ordinador en un lloc on pugueu controlar el que fan els vostres fills i filles.

Els vostres fills i filles poden arriba a ser addictes a Internet, vigileu!

Assegureu-vos que en fan un ús educatiu de l’ordinador.

Controleu les hores que hi estan i establiu horaris per a utiltzar-lo.

Expliqueu als vostres fills i filles que no han de parlar amb desconeguts ni tenir cap cita amb ells.

Expliqueu-los que no s’han de fiar de tot el que hi ha a la xarxa, que hi ha gent que no és de fiar.

Controleu que no s’apuntin a concursos o webs que acaben sent una estafa.

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Pràctica 2. Seguretat a Internet . Activitats Vés al directori de plantilles i visita diferents WQ. Les que trobes interessants, les anotes al teu bloc de notes amb l'eina del bloc de notes del google. 

WQ a la XTEC



Directori de Webquest

Wequests interessants:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/ceipalcaldejjrebollo/actividades_tic/webq uest_coeducacion/proceso.htm

http://www.xtec.cat/~rmarti58/index2.htm

http://www.delacalle.net/cristina/webquest/

http://www.immapalahi.cat/html/wquestEmo/Templates/1emo.html

http://webquest.xtec.cat/httpdocs/wqdretsinf/index.HTM

http://weib.caib.es/Recursos/cavalls_webquest/wq/index.htm

http://weib.caib.es/Recursos/granja_zoo_webquest/wq/index.htm

http://webquest.xtec.cat/enlla/

http://sites.google.com/site/cuidemelplaneta/activitat-3

http://webquest.xtec.cat/httpdocs/wqbolets2/pLantWQCAT/index.HTM

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Desprès ho he anotat al notebook del Google. Aquí trobem la captura de pantalla.

Feu una de les tres Webquests:

La webquest que he fet ha estat: “NAVEGA PER INTERNET AMB TOTA SEGURETAT”: http://webquest.xtec.cat/httpdocs/internet/index.htm.

ACTIVITAT 1: MESSENGER i ELS XATS EN GENERAL. Un xat (de l'anglès chat, "xerrar") o tertúlia és un recurs de comunicació en temps real. Xatejar és realitzar una tertúlia mitjançant Internet entre dues o més persones. (WIKIPÈDIA. Enciclopèdia lliure). A l'adreça següent trobaràs un aplicatiu que simula un xat...Tria les respostes correctes! "DESAFIO CHAT" http://www.curiosos.com.ar/desafio.php

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Mireu què ha de quedar reflectit al guió i redacteu en un processador de textos les idees principals que podeu extreure d'aquesta simulació de xat que heu fet. -

No donis les dades personals, canvia de tema o talla la conversa.

No et fies de ningú.

No acceptes arxius, poden contenir virus.

No quedis amb ningú que coneguis per Internet.

Parla amb els teus pares i amics sobre les converses que tens amb l’altra gent.

Ara heu de redactar les 5 normes principals, segons vosaltres, de la bona educació dinsd'un xat. Trobareu informació a : http://www.netiqueta.org/netiqueta_chat.shtml - No envies arxius a la gent que no els reconegui o no els hagi demanat. - No envies correus de forma desmesurada i sense motiu aparent. - Escriu correctament, ja que moltes vegades, les majúscules, faltes d’ortografia,... poden portar a confusions. 98

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

- Els correus sempre han de contenir una informació per a que puguem reconèixer que es tracta al mail. - Contesta als correus o missatges, ja que aquella persona que te’ls envia ho ha fet per algun motiu.

ACTIVITAT 2: ELS VIRUS Els virus són uns dels grans perills que poden afectar els nostres ordinadors... Què són? Com arriben? Què fan? Com evitar-los? Quants tipus hi ha?... Un virus informàtic és un programa que es copia automàticament per alterar el funcionament normal de la computadora, sense el permís o el coneixement de l'usuari. Els virus poden destruir, de manera intencionada, les dades emmagatzemades en un ordinador, encara que també n'existeixen altres més benignes, que només es caracteritzen pel fet de ser molestos. Els virus informàtics tenen, bàsicament, la funció de propagar-se, replicant-se, però alguns contenen a més una càrrega maligna (payload) amb diferents objectius, des d'una simple broma fins a realitzar danys importants en els sistemes, o blocar les xarxes informàtiques generant trànsit inútil.

Tipus de virus La classificació original que es va fer dels virus es va fer a l'any 1984, i diferenciava entre caballs de Troia, cucs i bombes de rellotgeria. 

Cucs: Es registren per córrer quan s'inicia el sistema operatiu ocupant la memòria i fent tornar lent l'ordinador, però no s'adhereixen a altres arxius executables. Es replica sense l’acció de l'usuari i distribueix copies completes, possiblement modificades, de si mateix a traves de la xarxa.

Noves tecnologies aplicades a l’educació



Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

Troians: Solen ser els més perillosos, ja que no hi ha moltes maneres d'eliminar-los. Són capaços de mostrar pantalles amb paraules. Ajuden l'atacant a entrar al sistema infectat, fent-se passar com contingut genuí (salvapantalles, jocs, música). En ocasions descarreguen altres virus per a malmetre la condició de l'equip.



Jokes o virus broma: Són virus que creen missatges de broma a la pantalla. També poden executar el lector de CD/DVD obrint-lo i tancant-lo, o controlar el propi ratolí i fins i tot el teclat, sempre amb un fi de diversió i mai de destrucció o dany per al contingut de l'ordinador, encara que a vegades poden arribar a ser molestos.



Hoaxs o falsos virus: Són missatges amb una informació falsa, normalment difosos mitjançant el correu electrònic, a vegades amb el fi de crear confusió entre la gent que rep aquest tipus de missatges, o amb una finalitat pitjor: perjudicar algú o atacar l'ordinador per mitjà de l'enginyeria social, amb missatges com ara esborri aquest arxiu de l'equip. Són virus molt potents; de vegades afecten arxius del sistema necessaris per a l'arrencada o altres funcions importants.



Spywares: Són programes que recol·lecten i transmet informació sobre una persona u organització sense el seu consentiment. També coneguts com programes de rastreig o spybot.



Els antivirus

Els programes netejadors i protectors contra virus, "antivirus" són un recurs per a frenar l'entrada i perjudicis dels virus quan poden no seguir-se les mesures anteriors ; bé perquè es volen usar programes d'origen incert, o bé perquè no s'han pogut seguir les mesures quan, per exemple, el sistema l'utilitzen vàries persones sense tenir garantida la responsabilitat dels seus actes (com en un PC d'ús públic).

Si instal·lem un programa antivirus, hem de saber que aquest afectarà al rendiment del sistema informàtic, i hem de tenir molt present que segueix essent imprescindible seguir les mesures preventives.

100

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

ACTIVITAT 3: PORNOGRAFIA A LA XARXA ! Si escoltem la ràdio o veiem les notícies de la TV, és fàcil sentir parlar de la pornografia infantil a la xarxa. Desgraciadament, hi ha gent gran que té comportaments sexuals inadequats, perquè té interès en veure menors d’edat despullats o de tenir relacions sexuals amb nens i nenes.

Això és un delicte molt greu. Les persones que es dediquen a això, intenten, per tots els mitjans, trobar-se amb les seves víctimes. Moltes vegades, la policia o els mossos han arribat tard i els nens o nenes han sofert abusos traumàtics o han mort. Un cop llegides les notícies i vist el vídeo, a quines conclusions heu arribat? Plasmeu-les al guió que estem elaborant. -

No t’has de fiar mai de ningú a Internet ja que ens poden enganyar fàcilment.

No enviar cap foto ni document on es reveli la nostra identitat ja que aquella persona que coneixes pot utilitzar aquell material en contra teva.

Ens pensem que mai ens passarà a nosaltres, però moltes vegades si passa.

Pensem que Internet és un lloc segur, però també té riscos i per tant molts de pares i mares haurien de controlar als sues i filles per evitar desgracies com les que es comenten als articles.

Hem de col·laborar amb la policia denunciant casos i ajudant-los per a detenir molts d’aquests impresentables.

Molts cops ens queixem del molt de documents i paperassa que s’ha de fer per a fer una foto a un nen o nena mentre pinta un dibuix o està nadant a una piscina, però quan te’n assabentes d’aquests casos, comprens que tota aquella paperassa s’ha de fer ja que molts de casos de pederàstia abusen de fotos de infants, on es tindria de jutjar com un delicte més greu del que s’està jutjant.

101

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

A banda de pàgines amb contingut pornogràfic, hi ha pàgines amb contingut inadequat: defensa de la delinqüència, pàgines que prometen aprimar-se miraculosament, altres que donen mals consells... Altres webs intenten estafar-nos ; és el que es coneix com phishing, pàgines que, per exemple, ofereixen carregar el mòbil, comprar un cotxe o altres productes pretenent obtenir les nostres dades confidencials: nº de compte, adreça, etc.

ACTIVITAT 4: SPAMS - Entenem per SPAM a l'anomenat "correu escombraries". - Consisteix en inundar internet amb moltes còpies del mateix missatge, per tal que el llegeixi quanta més gent millor. - La majoria d'aquests correus són anuncis comercials. - El contingut d'aquests correus és més que dubtós: pretenen que qui el llegeix es faci ric treballant des de casa, s'aprimi sense esforç si adquireix determinats productes, o t'ofereixpréstecs suposadament bancaris que, en molts casos, són quasi delictius. - Els qui envien els SPAMS, roben les adreces de les llistes de distribució.

102

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

ACTIVITAT 5: Avui heu de preparar la vostra conferència. Per tal de resultar amena, la conferència ha d'estar ben estructurada i l'exposició ha de ser dinàmica. Distribuïu bé els continguts i repartiu-vos la feina, qui dirà què i en quin ordre. Estaria bé que féssiu algun assaig per tal de comprovar el temps i veure com us surt l'explicació.

103

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

3. FEM UN BLOC.

En aquest apartat podem trobar el bloc que vam realitzar Dídac Roman i jo sobre la Cambra Arrossera d’Amposta amb el Blogger. El bloc fa referència a la sortida que fan els nens i nenes de P5 a la Cambra Arrossera d’Amposta i les activitats que faran abans, durant i desprès de la sortida.

Aquí podem veure la URL del bloc i una captura de pantalla d’aquest. http://sortidacambraarros.blogspot.com/

104

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

4. FEM UNA CACERA DEL TRESOR O UNA WEBQUEST. En aquest punt del portfoli podem trobar l’activitat que vam realitzar sobre fer una cacera del tresor o una webquest. Dídac i jo, que vam escollir fer-ho junts, vam realitzar una cacera del tresor relacionada amb el bloc que havíem fet. La cacera es diu “Ajudem en Kumiko Lei” i està adreçada a nens i nenes de 4t de Primària. Allí els nens i nenes han de realitzar diferents cerques i activitats per a ajudar a Kumiko Lei, un xinès que ve a Espanya a viure i vol fer plantacions d’arròs i vol saber quins són els lloc més idonis per fer-ho i quina és la tècnica que s’utilitza aquí.

Aquí podem veure la URL de la cacera del tresor i una captura de pantalla d’aquesta. https://sites.google.com/site/caceradeltresor4primaria/

105

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Portfoli de l’assignatura Lara Pascual Sanjuan

5. CONCLUSIONS.

Desprès d’haver realitzat durant aquests mesos aquesta assignatura de Noves tecnologies aplicades a l’educació ara hem toca analitzar-la. Fent un balanç d’aquests mesos i de l’assignatura he de dir que penso que és de les assignatures més útils i de les que m’he enriquit més durant aquesta carrera ja que sóc partidària que amb la pràctica s’aprèn molt més que amb la teoria.

Aquesta assignatura ens ha permès conèixer un gran ventall de recursos i eines web molt diverses que han fet que puguem aprendre i formar-nos sobre les noves tecnologies que tenim a l’abast i que en desconeixíem el seu ús. Hi ha coses que ja sabia però moltes altres que no i penso que he aprés molt i que ja domino una mica els punts bàsics d’aquestes noves tecnologies.

Com a mestres que serem penso que hem d’estar preparats i ben formats per a ensenyar als nostres alumnes i transmetre’ls tots els coneixements que tinguem i per tant, com més coneixement i més formats estiguem ells també. Per això i davant la societat d’avui en dia i el pes que tenen les noves tecnologies en aquesta, penso que hem d’estar preparats per a viure en aquesta societat tecnològica i adaptar-nos a ella. Hem de formar nens i nenes capaços de viure en societat i si les noves tecnologies en són un punt important d’aquesta societat les han de conèixer.

106