serra mecànica 08-09

Page 1

1


ÍNDEX

UNA CAIXA PLENA Editorial 03 Carta del director 04 Fotografies de grup 05 Jubilacions 06 Viatgem 08 Xerrades-conferències 11

Jubilacions: Jorge Valero, Moni Roman, 06 Rafael Vidal, Miguel Llopis 07 Viatgem: Viatge a Madrid 08 Pergraecamini 08 I Muestra de Formación Profesional a Madrid 09 Institut Valencià d’Estadistica 10 Dramatització teatre 10 Xerrades-conferències:

Edición de la bolsa 11 El pla Bolonya amb Rafael Castelló 11

Gaudim 13

La voluntad de l’optimisme: Charo Nomdedeu 12

ÍNDEX

Entrevista a fons 14 Premis-Participació 20 Borumballa 30

Charla coloquio amb Juan Jesé Millás 12 Gaudim: Teatre, La batalla d’Almansa 13 Volta a per a Vila-real 13 Entrevista a fons a Isaac Habib des de Cape Town 14

EQUIP DE REDACCIÓ

Formació: Primers auxilis 18 ALUMNES

Curs protecció de dates 18

ISABEL BADENES FERNÁNDEZ ALBERT BELLÉS CHORVA VICENT BOU MONTOLIU NOEMÍ CARMONA PEÑA ANA GÁLVER RUÍZ ANDREA GÓMEZ CASALTA MARÍA LATORRE MANUEL JAVIER LÓPEZ CUADRADO ANA MUNDINA FERREIRA CLAUDIA ORTELLS SORRIBES ABRAHAM PITARCH SÁNCHEZ

Projecte intercentres 18 Projecte noves tecnologies 18 Entrevistes: La Nostra artista María Llidó 19 Raul Peris i els astres19 Premis-participació: Lliurament de premis 20 Premi nacional de Formació Profesional 21 Drets humans 23

PROFESSORS

Reciclart 23

ROSA AGUILELLA MIRALLES MIRIAM ARRANDIS GARCÍA ROSA CASTELLÓ MORRO Ma AMPARO CEBRIÁN BENEYTO Ma TERESA GARCÍA MARTÍNEZ Ma MAGDALENA ROCA AGUILAR PILAR SEGARRA PEÑARROJA JUAN JOSÉ VALDELVIRA ARTIGADO ANTONI VIDAL SAFONT

Dia escolar de matemàtiques 23 Teatro de almas de Albert Bellés 24 Posh British Tea: Winston’s Conspiracy 25 Bachillerato 25 Festes final 1r trimestre 26 Campanya AJUDEM AL BOSC 27 1r Concurs Fotografia digital 28 Altres Portades 29 Borumballa: Paraules d’ací i d’allà 30

Autora de la portada: CRISTINA ORTELLS RAMOS. Contraportada: ALEJANDRO FELIU RIBES

Nadalenques 30 Lo nostre Rei 31 Exposició d’Auques 31

2


EDITORIAL

EDITORIAL

La Serra Mecànica apareix només en suport digital. A partir del nou curs pretén ser una publicació àgil i actual amb edicions constants .

Des de fa un temps, s’ha estés la idea, com si d’una moda d’allò més cool es tractara, de negar-se a què els alumnes dels diferents grups apareguen en les fotografies que il lustren les activitats que es realitzen a l’institut. És clar que aquestes imatges no seran publicades en Interviu, Hola, i ni tan sols en cap setmanari local. Tampoc rebran cap compensació econòmica per protagonitzar un reportatge gràfic que, en cap moment, ha estat robat. Caldria preguntar-nos si actuem de la mateixa manera quan els nostres fills són fotografiats o gravats pels mitjans de comunicació locals o fins i tot quan ells mateixos pengen al face-book unes imatges que de vegades fereixen la sensibilitat i que es poden contemplar des de qualsevol racó del món. Volem que aquest comentari servisca de reflexió a tot el col lectiu escolar per tal que aquesta moda no mediatitze noves edicions de la revista La serra mecànica. Enguany, per primera vegada, i a causa d’aquests inconvenients, no ens ha estat possible publicar les fotografies de l’alumnat del centre. Com a novetat i adequant-se a les noves tecnologies i, per què no dir-ho, per falta de subvencions, La serra mecànica apareix només en suport digital. Agraïm la col laboració de tots aquells que ens han ofert el seu treball i dedicació, i esperem que siga del vostre gust.

3


CARTA DEL DIRECTOR

La formació és imprescindible per a poder afrontar la crisi i l’atur.

Un altre curs està a punt d’acabar i sembla que fa dos dies que havíem començat. Durant aquests mesos hem conegut nous companys i professors, ens han succeït moltes coses, i molt prompte tindrem les vacances que tots esperem. Aquest any passarà a la història com el de la crisis. Onda ha patit amb una intensitat especial l’impacte de l’aturada de la construcció i de les turbulències financeres i, en conseqüència, l’atur ha aparegut com un fantasma en moltes de les llars dels membres de la nostra Comunitat Educativa a causa de la nostra dependència de la indústria ceràmica. Volem creure que la crisis passarà prompte i que les coses aniran a millor. Però de tot cal buscar la part positiva, i en aquest cas hem d’extraure la conclusió que la formació és imprescindible per a poder afrontar aquestes situacions i per això, com a estudiants, el vostre deure és obtenir una titulació acadèmica o professional que us permeta acarar el vostre futur. Aquest curs, i d’acord amb una política d’estalvi, el número de la nostra revista La Serra Mecànica ha estat editada només en format digital, com un document penjat en la nostra pàgina web www.iesserradespada.com. El canvi a un suport informàtic estalviarà diners, paper i, a més a més, ens permetrà fer una ullada sempre que vulguem ja que estarà a la nostra disposició permanentment. L’Equip Directiu i totes les persones que han col laborat en aquesta nova edició de La Serra Mecànica desitgem que siga del vostre gust i, com a novetat, informem que a partir del curs vinent la revista serà molt més dinàmica. Volem que s’actualitze de manera permanent amb notícies, activitats, articles i altres seccions i que puga ser consultada en qualsevol moment per internet. Així no caldrà esperar a la fi de curs per a poder veure-la. Aquest format ens permetrà també penjar moltes més fotografies, vídeos i altre material multimèdia que, sense cap dubte, la farà més atractiva i li donarà un major poder de difusió i, en conseqüència, facilitarà que tota la Comunitat Educativa col labore en la seua redacció d’una manera més activa. Desitgem a tots unes bones vacances i a aquells que hagen de recuperar alguna assignatura que es preparen per a poder passar de curs o obtenir el títol que els permetrà anar endavant. Santiago Sagasta Director de l’IES Serra d’Espadà

4


IDENTITAT PERSONAL I FOTOGRAFIA

Sempre hem considerat que en aquestes fotografies de grup l’escala tenia massa protagonisme per la seua reiterada presència en cadascuna d’elles. Tot i això, mai la seua identitat era del tot reflectida. ¿Qui l’ha vista en alguna fotografia sencera, amb tota la seua integritat, amb la seua perspectiva fugint cap al més enllà? I, és que tot un seguit de taques, textures, línies, colors i diferents impressions tapaven les paral.leles línies dels seus graons i, fins i tot, interferien la lluent visió del seu passamà. Això ens fa pensar que cap dels seus retratistes l’ha sabut representar amb justícia, que el seu retrat només era la representació de la imatge d’un objecte que reflectia la llum. Registrat mitjançant un artefacte que sense cap discriminació organitzava les ones lumíniques quan aquestes incidien en l’infal lible sensor fotosensible; i allà, sense remissió, eren transformades en impulsos elèctrics i emmagatzemades amb molt poca consideració. Una pena.

5


JUBILACIONS

Aquest any quatre professors d´aquest institut es jubilen, ens diran adéu, però és possible que ells estiguen contents de poder-ho fer. Un d´ells és Jorge Valero, professor de francés. Uns alumnes de 1r de Batxillerat li vam fer aquesta entrevista. Ens podria fer una xicoteta biografia seva? On va nàixer?... Vaig nàixer a Castelló, vaig acabar el batxillerat als 16 anys i vaig entrar a eixa edat a la Facultat de Filosofia de València, on acabí als 21 anys, a continuació vaig fer la mili, vaig començar a treballar en l’ensenyament i em vaig casar. Tinc dos fills i dues nétes. Com i quan va arribar ací a Onda? En octubre del 1972 com a professor contractat. Quan es va despertar el seu interés per l´ensenyament? Entrevista a Jorge Valero Quan estudiava batxillerat. Tornaria a dedicar-se a aquesta feina? lero? Amb l´actual sistema educatiu, no. Crec ser una persona tranquil la, amant de la família i els amics Com resumiria la seua trajectòria professional? i que estima molt la lectura i la música. Ha anat de més a menys. Quins plans té per al nou període de la seva vida? Com veu l´educació en l´actualitat? Molt malament i sense solució, perquè avui no s´estima ni la Passar més temps amb la meua dona i tindre més temps lliure. disciplina, ni l´esforç. Passant al terreny personal, com es definiria Jorge Va-

Entrevista a Moni Roman ¿De dónde eres? De Torrelavega (Cantabria) ¿Qué te hizo trasladarte a Onda? El haberme casado con mi marido, que es de Onda. Después de haber vivido en Barcelona durante catorce años, nos planteamos si quedarnos a vivir allí o cambiar de aires. Estuvimos dudando entre ir a Cantabria o venir a Onda. Finalmente decidimos venir a Onda porque Salvador, mi marido, me prometió que iríamos a Cantabria todos los veranos. ¿Dónde estudiaste? El Bachillerato y el primero de Magisterio los estudié en Salamanca, interna en un colegio de monjas. Después acabé la carrera en Torrelavega. ¿Recuerdas tus primeros años de docencia? ¿Dónde fueron? Sí. Mientras estudiaba, daba clases y enseñaba a leer y a escribir a gente mayor del extrarradio de Torrelavega. La mayoría era gente inmigrante de Andalucía y Extremadura; dábamos clase en un local en el que se reunían para ver la TV, tocábamos la campana y acudían a las clases. También daba clases junto con otra compañera a una familia gitana que tenía un niño enfermo y a una niña de una familia de quincalleros que no iba a clase porque tenía que cuidar a sus hermanos pequeños. Cuando terminé la carrera me fui a Sabadell a una academia y

6

Ana Mundina 1 Bac B

estuve dos cursos, posteriormente me fui a la enseñanza pública donde conocí a mi marido. ¿Podrías contarnos alguna anécdota? He tenido muchas a lo largo de mi vida profesional que hará 40 años el uno de Septiembre. La que más me marcó fue el primer año de docencia en una academia de una barriada de Sabadell, en el curso 1969-70, tenía 70 alumnos de 6 y 7 años (primero y segundo), en mi clase, había un alumno de 6 años, Manolo, de raza gitana (muy trabajador, cariñoso, simpático), por Navidad era costumbre llevar un regalo a los maestros (turrón y cava). Este alumno que no hablaba muy bien me decía: “Seño” yo quiero traerte algo, pero mi mamá no quiere”. Yo le decía: “Tú me das el regalo cada día con lo bien que te portas y trabajas”. A los dos días, vino con el bocadillo y un chupa chups y me lo puso encima de la mesa para almorzar en el recreo y me dice: “El chupa chups es para ti, es mi regalo”. Yo le dije que no, pero insistió. En el recreo le di el bocadillo y cuando terminó le llamé y me dijo: “Seño ¿te ha gustado?”, le contesté: “Vamos a partirlo por la mitad y nos lo comemos los dos”. Abrió los ojos y se puso muy contento. Luego me dijo: “Seño ¿te ha gustado?”, le respondí: “Sí, el que más”. Y añadió: “¿De verdad?”. Claro, le dije. Pero no lo digas a nadie. No se me ha olvidado y ya va a hacer en Navidad 40 años. ¿Has pensado qué vas a hacer cuando te jubiles? Primero cuidar a mi nieto. También me gustaría dedicarme algún día de la semana a hacer una labor social (ir a la cárcel, trabajar con drogadictos…). Realizar alguna actividad que no haya realizado anteriormente (leer más, viajar, etc.) ¿Quieres aprovechar la entrevista para comentarnos algo más? No, simplemente animaros a seguir adelante con la labor que estáis realizando, desearos mucha suerte a todo el profesorado desde el punto de vista personal y profesional. Deseo que os dejen educar a nuestros alumnos con libertad y que no os pongan cortapisas por parte de padres y Administración. Pediría a todos los padres que tengan plena confianza en el profesorado de sus hijos y que sepan que cuando los tenemos en clase los queremos un montón y queremos lo mejor para ellos Ana Mª Caballero i Hnia Srhir 1ESO


indústria ceràmica. En quins llocs has treballat? He treballat a Onda en diferents fàbriques. Per què vas decidir canviar les fàbriques per l’institut? El contacte amb l’ensenyament va fer que preparara les oposicions al mateix temps per a la indústria i per a Formació Professional. I en aprovar les oposicions d’FP, vaig abandonar la indústria. Estàs content d’haver-ho fet? Per què? Sí, molt, perquè treballar en l’educació té moltes compensacions. Quines coses destacaries de la teua vida de professor? Que el teu treball puga servir per millorar la vida tant professional com social dels alumnes que passen per les meues mans. Quines diferències positives i negatives veus dels primers anys de professor i d’ara? Com a positives podríem dir que hui en dia els mitjans de què disposem són molt més abundants que abans, però l’alumnat abans era molt més treballador i estudiós, amb poques excepcions. Ens pots contar alguna anècdota dels teus anys com a educador? N’hi ha tantes que no sabria per on començar, però em quede amb el record d’haver-li donat classe a una de les xiquetes d’Alcàsser un any abans de la seva desgràcia. Compensa molt quan vas al metge, parles amb un rector o tens un company al teu costat i recordes que tots ells un dia els tingueres en l’aula i aleshores sents que alguna cosa vas fer per ells. Com creus que es podria millorar l’educació a l’institut? Amb més col laboració de totes les persones implicades. I, a més a més, amb un canvi en la societat i en la legislació per part del govern. Què creus que enyoraràs de l’institut? A mi m’agradaria continuar en l’ensenyança perquè m´agrada. Sobretot quan es tracta d’alumnes que s’hi impliquen. T’agradaria afegir alguna cosa més? Simplement donar les gràcies a tots els alumnes i companys que m´han suportat durant tants anys i dels quals no me n’oblidaré. Moltes gràcies per haver contestat les nostres preguntes.

ENTREVISTA A RAFAEL VIDAL CASTAÑ

Entrevista a Rafael Vidal Castañ

Rafael Vidal Castañ és un professor del centre que acaba la seva etapa activa en la docència. Aprofitem la seva jubilació per a conéixer una mica més la seva vida.

Quan vas nàixer i on? Vaig nàixer el 24 de desembre de 1948 a Onda, en El Pla (en aquell temps es deia la plaça “El Caudillo”) Recordes algú o algun mestre en especial? Tinc un agradable record de tots els mestres professors i catedràtics amb els quals, al llarg de la meua vida d’estudiant i com a profesional, he tingut contacte; alguns d’ells han estat amics i companys. És difícil anomenar totes les persones a qui voldria manifestar la meua estima. Tot i això citaré de la meua època de primària D. Juan Mañes i D. Luís Villanueva; de la preparació als estudis D. Jesús de l’Academia Almi i posteriorment l’acadèmia de D. Antonio Pallarés i D. Augusto Millán; el savi i bondadós D. Miguel Esteban; D. Julio, D. José María Ramos, etc. Del col legi dels salesians assenyalaria la bondat i la paciència dels pares D. Francisco González i D. Juan Sastre; pel que fa als meus estudis universitaris n’anomenaria molts però destacaria especialment D. Pastor Santamarina Palop de qui vaig ser alumne i després company. Per què vas triar aquesta professió? Primer em vaig dedicar i preparar per a desenvolupar el meu treball en la nostra indústria ceràmica, però una visita a l’Escola Industrial em va facilitar l’entrada al món de l’ensenyament i, de seguida, vaig deixar la indústria. La docència em permetia ampliar els meus coneixements i dur un tipus de vida que em seduïa. Et va costar molt de temps començar a treballar? No, als 22 anys i abans d’acabar la carrera, vaig trobar feina en la

Joshua Boix Torner Sergio Périz Castelló Raúl Balaguer Gimeno 2CI2N

ENTREVISTA A MOSSÉN MIGUEL LLOPIS. On vas nàixer? Vaig nàixer en un poble anomenat Benigànim, a la província de València. On vas estudiar? Vaig fer el meus estudis de Batxillerat, Filosofia i Teologia a València Per què vas voler ser professor? Jo no m´havia plantejat mai ser professor però el bisbe em va enviar a l’institut d´Onda perquè el professor de Religió havia deixat la docència a meitat de curs. El bisbe i jo vàrem quedar que seria fins que acabara el curs. I fa ja 34 anys que estic ací. Com veus l´escola avui en dia? La veig molt diferent de quan jo vaig començar. En aquell temps estudiava menys gent i els jóvens eren més respectuosos amb els professors i els seus companys i el nivell d´estudi era més alt que l’actual. Avui en dia no hi ha tant d´interés per l´estudi i això fa que les classes no dugen Entrevista a una marxa tan bona. Miguel Llopis Què faràs en un futur? Aquest any em jubile com a professor però continue la meu tasca com a sacerdot. Per una part tinc ganes de jubilar-me com a professor ja que l’ensenyament resulta cada dia més dur, però per una altra part em dol molt deixar els companys amb els quals he conviscut tant de temps, ací tinc verdaders amics que enyoraré. No cal dir que també enyoraré el tracte amb tots els alumnes amb els quals he passat molts bons moments i pels qui tinc molta estima. Finalment volem agrair a mossén Miguel haver contestat totes les nostres preguntes i a més, li donem les gràcies per haver estat amb nosaltres tots aquests anys. Desitgem de tot cor, que tot li vaja molt bé i esperem que no siga l’última vegada que ens vegem, moltes gràcies i fins sempre. Vicent Bou, Abraham Pitarch, Maria Latorre 1r BAT

7


VIATGE A MADRID

Darrere de qualsevol viatge sempre hi ha la dimensió vital i d’aprenen tatge

Els dies 2 i 3 d’abril, molts alumnes de tercer de l’ESO vam anar a passar dos dies a Madrid per a veure el musical “GREASE”.

VIATGEM

Vam eixir el dia 2 a les sis del matí des de la parada d’autobusos de l’institut. A l’arribar a Madrid, a migdia, vam anar al Zoo Aquàrium i vam dinar. Aproximadament, a les set de la vesprada vam fer cap a l’hotel Oasis Albufera per a “arreglar-nos” i anar a veure el musical (inspirat en la pel.lícula del mateix nom). Ens va agradar moltíssim i després de sopar vam tornar a l’hotel on suposadament “havíem de dormir”. Al dia següent, pel matí, vam fer una visita turística guiada per la capital i després anàrem al centre comercial Xanadú. Al tornar, la majoria anàvem dormint a l’autobús després de l’agenda tan ajustada que havíem tingut i vam arribar a Onda al voltant de les dotze de la nit. Va ser un viatge meravellós que esperem tornar a fer l’any que ve. Ignasi Olucha

Pergraecamini! El 3 d’abril els alumnes de llatí de l’IES Serra d’Espadà d’Onda, anàrem als Ludi Saguntini al teatre de Sagunt on ens traslladàrem al món grecoromà i gaudírem en primer lloc d’una tragèdia grega de Sòfloces “Èdip rei”, interpretada per alumnes d’un institut de València, i en segon lloc vam veure “Mostellària” de Plaute. Si bé vam poder fruir de la dramàtica interpretació d’Èdip rei, aquell rei que no pot fugir del seu destí per més que ho vulga i que fins i tot ha inspirat el psicoanalista Freud a l’hora de ordir el complex d’Èdip, vam canviar el plor pel riure i al migdia ens posàrem les túniques, les togues i tot tipus de drapets a la romana per recrear in situ, no sols una comèdia, que interpretava en llatí una companyia búlgara, sinó l’atmosfera que s’hi vivia llavors al teatre: espectadors, venedors, crits i calor.... Encara que vam patir molta calor amb aquell sol de justícia, la Mostellària de Plaute va fer esclatar més d’una rialla entre el públic que aplaudia animat aquella nova versió de la comèdia llatina. Finalment i després d’entonar el “Pergraecamini”, que vol dir vivim a la manera grega, ja que els romans admiraven la festa i la xamba que tant caracteritzaven els grecs, marxàrem de nou a l’autobús que ens va tornar a la realitat del segle XXI. Albert Bellés 2 BAHD

8


L’IES SERRA D’ESPADÀ EN LA “I MUESTRA DE FORMACIÓN PROFESIONAL” EN MADRID Durant els dies 21, 22, 23 i 24 d’abril va tenir lloc en el pavelló de la casa de Camp de Madrid la Setmana de la Formació Professional, organitzada pel Ministeri d’Educació amb la col laboració de les Comunitats autònomes. En aquestes jornades també es va celebrar la XXXIIIa edició de les olimpíades d’FP i la I Mostra dels Ensenyaments de Formació Professional. En la I Mostra es va oferir informació, assessorament i orien-

tació als alumnes i a les seues famílies sobre les diferents possiblitats que els ofereix la Formació Professional. Per tal que els visitants pogueren apreciar exactament en què consisteixen els estudis d’FP cada família comptava amb un estand organitzat per una Comunitat Autònoma on alumnes i professors mostraven de manera pràctica allò que s’ensenya en els diferents cicles formatius de cada família. També participaven en aquesta I Mostra altres ministeris i organitzacions representatives dels agents socials. Els estands han estat muntats en col laboració amb les diferents autonomies de l’Estat. A la Comunitat Valenciana li van correspondre les famílies de Tèxtil, Confecció i Pell i Vidre i Ceràmica Aquesta última família va estar representada en un estand atés per 4 professors i 8 alumnes dels instituts “El Caminàs” de Castelló i l’IES Serra d’Espadà d’Onda, que són els únics centres de tot l’Estat Espanyol on s’imparteixen cicles formatius de ceràmica industrial. L’estand estava decorat amb un panell ceràmic de grans dimensions imprés amb les fotografies dels professors i alumnes participants. El panel ha estat elaborat per l’empresa Torrecid amb les més modernes tècniques de decoració ceràmica. Les activitats que es dugueren a terme van ser serigrafia sobre rajoles ceràmiques i gravat de vidre mitjançant la tècnica d’arena a pressió.

ALGUNES DADES DE L’FP A ESPANYA

9

En aquest curs 08/09 la distribució de l’alumnat segons el Ministeri d’Educació és la següent: 520.000 alumnes que estudien FP, un 1,9% més que el curs anterior. 238.779 alumnes d’FP de grau mitjà (+0,9%). 218.760 alumnes estudien cicles de grau superior (+1,6%). El 75,5% estudia en centres públics, el 20,7% en concertats i el 3,7 % en centres privats. L’informe de l’OCDE Panorama de la Educación recull l’evolució que ha tingut el nombre de titulats en Formació Professional en Espanya, especialment en el grau superior. En 1995 només es graduaren en Educació Terciària (FP de Grau Superior) un 2% dels joves que tenien l’edat corresponent a aquest tipus d’ensenyament, percentatge que estava molt lluny de la mitjana europea, que era del 8%. La progressio d’aquests estudis en el nostre país ha estat espectacular ja que en el 2006 es va aconseguir un índex de graduació del 15%, per damunt de la mitjana de la UE (8%) i de l’OCDE (9%). Malgrat això, els índexs de graduació de l’FP de grau mitjà està per sota de les mitjanes europees. El percentatge d’alumnes que obtenen el títol de grau mitjà és del 35%, en canvi el de graduats en batxillerat és del 45%. Cal tenir en compte que les mitjanes europees se situen en la UE en el 45% en FP i el 47% en batxillerat i per a l’OCDE en el 51% en FP i en el 42% en batxillerat. SANTIAGO SAGASTA Professor de Vidre i Ceràmica


VISITA A L’INSTITUT VALENCIÀ D’ESTADÍSTICA Els dimarts 31 de març a les 8,10 h els alumnes de 3r d’ESO dels grups 6 i 7 acompanyats per les professores Miriam Arrandis, Ma José Ballester i Lidón Ferrando, vam eixir del centre camí de l’IVE. Una vegada allí i, mentre un grup feia la visita, l’altre feia un recorregut pel casc antic de València per contemplar els monuments més significatius; però una de les coses que més ens va impactar va ser la casa més estreta d’Europa ja que mai n’havíem vist una d’aquestes dimensions. En l’IVE ens van explicar amb diapositives què era una estadística i per a què s’utilitzava, a més ens van donar dades molt interessants sobre la població espanyola. A les 2,45 vam tornar a l’institut després d’un dia en què ens vam divertir i vam aprendre coses noves. ESTER GUILLAMÓN 3ESO7

DRAMATITZACIÓ-TEATRE A L’IES SERRA D’ESPADÀ

telló dins de la XII Mostra de Teatre a Secundària, organitzada pel Seminari de dramatització. En aquesta Mostra participaren també, a més de l’IES Serra d’Espadà, l’IES Sos Bay-

Enguany l’optativa de Dramatització-teatre ha

nat, l’IES Politècnic i l’IES Francisco Ribalta.

tingut dos grups en el 3r de l’ESO i hem realitzat diferentes activitats entre les quals destaquem la Jornada de Dramatització que es va fer en el mes de febrer al Casal Jove del Grau de Castelló on els nostres alumnes realitzaren durant tot el dia diferents tallers: danses del món, maquillatge, interpretació, etc. Una altra activitat ha estat la representació de les obres de teatre que hem preparat a partir del segon trimestre: Romeo i Julieta i Alícia en el país de les meravelles. Les actuacions es van fer el 29 de maig al Casal de la Marina del Grau de Cas-

10


XERRADES-CONFERÈNCIES

VI EDICIÓN DEL JUEGO DE LA BOLSA Un año más La Caja rural de Onda y el lES Serra d'Espada han hecho posible esta actividad que ya va por su sexta edición y que se ha convertido en un clásico de las actividades extraescolares que lleva a cabo el lES. El Juego comenzó con una charla sobre el mercado de valores a cargo de D. Jesús Peñaranda, profesor de economía de la UJI y los equipos comenzaron su participación con una inversión inicial de 10.000 € el día 26 de enero de 2009. A lo largo de dos meses han ido realizando operaciones de compraventa hasta liquidar sus carteras el día 25 de marzo. Han "jugado" en esta edición 30 equipos que supone la participación de 60 alumnos de bachillerato matriculados en la asignatura de Economía. La Bolsa española desde el 26 de enero que se inició el juego hasta el 25 de marzo que se ha dado por finalizado ha presentado una tendencia bajista. Esta edición ha estado marcada por la crisis económica, la desconfianza en estos momentos sigue siendo moneda de cambio para los inversores, en parte por los propios problemas del sistema financiero. No obstante los alumnos han demostrado unas buenas destrezas y han conseguido, la mayor parte de los equipos unas pérdidas inferiores a la que se ha producido en eI IBEX-35 en este periodo que ha sido de un 8%. La VI edición del juego ha concluido con la victoria del grupo BEYME formado por las alumnas de primero de bachillerato Beatriz Monferrer y Meritxell Pallarés, ellas ya ocupaban las últimas semanas la primera posición y han terminado con unas ganancias del 0.37%. La segunda posición la ha ocupado el equipo MASUSTAS TEAM II formado por los alumnos de 10 de bachillerato Axel Mundina y Salvador Vives. Y la tercera posición ha sido para el equipo EL SAQUET formado por Lorena Romero y Alicia Sánchez de primero de bachillerato. Los grupos participantes se reunieron en la jornada de cierre y entrega de los premios en el salón de actos del lES Serra d'Espadà donde el director de la Caja Rural de Onda y el director del lES Serra d'Espadà junto con el Departamento de Economía hicieron entrega de los premios a los tres equipos mejor clasificados. Esperamos poner en marcha la VII edición del juego el año que viene, hasta entonces.

EL EQUIPO DE LA BOLSA lES SERRA D'ESPADÀ

EL PLA BOLONYA Dimecres 13 de maig tingué lloc una xarrada informativa sobre el Pla Bolonya per als alumnes de 2n de batxillerat. Aquesta activitat fou organitzada pel centre i per la regidoria de Serveis a la Ciutadania de l’ajuntament. El conferenciant fou Rafael Castelló, professor titular de la Universitat de València i vicedegà d’Estudis, Innovació Tecnològica i Convergència Europea de la Facultat de Ciències Socials. El ponent explicà els avantatges d’aquest nou pla i les diferències que hi ha respecte als plans universitaris actuals: les noves titulacions i la unificació dels títols universitaris. Aquest acte s’inscriu dins de les activitats informatives que es realitzen durant tot el curs per als alumnes de 2n de batxillerat, futurs universitaris.

11


LA VOLUNTAT DE L’OPTIMISME Charo Nomdedeu, professora de matemàtiques en els nivell universitari i en secundària que ha ocupat diferents càrrecs entre d’altres directora del Planetari de Castelló i Directora General de Conservació del Medi Natural de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana i que, a més, ha escrit articles, contes i llibres relacionats amb aquesta matèria, va participar en les activitats organitzades per l’institut per commemorar el 8 de març, dia internacional de la dona treballadora. El 24 de març dictà una conferència als alumnes de 1r de batxillerat amb el tema La voluntat de l’optisme. La professora ens introduí en una matèria tan dificultosa per a alguns com són les matemàtiques i ens explicà com aquestes envolten la quotidianitat: en la natura els nius de les vespes, en l’antiguetat l’elaboració dels atifells de terra cuita o, en el nostre temps, en la confecció de les puntes de coixí per part de les boixeteres, -bolilleras-. En tots aquests casos -ens va explicar la conferenciant- té un paper essencial el nombre phi (ø= 1,61…), un treball d’investigació de Tehanu, la dona del matemàtic grec Pitàgores. Ens contà com de fonamentals van ser les matemàtiques en el descobriment d’Amèrica ja que Cristóbal Colón va manejar les dades de mesura del radi que havia establert Posidoni i, per tant, va fer curt en el racionament de la tripulació perquè les seues mesures eren incorrectes. Charo Nomdedeu va citar altres científics, particularment dones, que participaren en l’evolució dels coneixements com Ada Byron, filla de lord Byron, que treballà en les subrutines, els algoritmes de programació que va aprofitar el teixidor de Lyon, Jacquard, per a construir la màquina de teixir puntes,-encajes-, que utilitzava targetes. També va mencionar Sonia Kovalevskaia, la primera dona catedràtica de matemàtiques, que col laborà en el teorema de Cauchy-Kovalevsky i Evelyn Boyd, que calculà les òrbites dels satèl lits per a la NASA. La conferenciant, a més, connectà tota aquesta informació amb l’evolució de la humanitat: l’aparició de la moneda, els excedents de producció, el consumisme i la immigració. En conclusió, Charo Nomdedeu va donar als nostres alumnes una visió més oberta del món de les matemàtiques i del seu paper en el progrés de l’ésser humà.

CHARLA-COLOQUIO JUAN JOSÉ MILLÁS

La charla comenzó a las 10:30h. con un video de presentación de todas las actividades de la fundación Bancaja-Castellón. Al finalizar el video, tuvo lugar la entrada de J.J.Millás junto con su colaboradora que fue la que nos presentó al autor y nos contó su biografía de escritor y periodista, puesto que J.J. Millás además de su labor periodística, también se dedica a escribir articuentos que son obras narrativas de literatura crítica cuyo objetivo es tanto demostrar lo verdadero y lo falso de las cosas como lo que hay de real y de irreal. Sus obras han sido traducidas en quince idiomas. Cuando la colaboradora acabó, se dio paso a las preguntas de los alumnos a J.J.Millás, quien se presentó brevemente y comentó de forma interesante y sarcástica que si él tuviera que dar un consejo para incitar a la lectura sería prohibirla en las escuelas y hacer obligatorios los videojuegos. Después los alumnos asistentes pudimos preguntar diferentes cosas; un alumno preguntó qué libro de lectura consideraba imprescindible, a lo que él respondió que eso lo debe decidir uno mismo. Otro alumno preguntó cuáles eran sus manías a la hora de escribir y él contestó que no tenía muchas, pero que una era que por las mañanas, mientras se encendía el ordenador, se fumaba un cigarro y que también todas las mañanas, nada más levantarse leía un poema porque así empezaba el día con buena disposición. Otra pregunta fue que si alguna de sus obras A finales del primer trimestre, los alumnos de 2º de bachillerato, había sido llevada al teatro, a lo que respondió que sí, que su obra acudimos a una charla-coloquio del escritor y articulista Juan José Ella imagina ha sido y es una obra representada en España y en Latinoamérica. Todas las preguntas fueron muy interesantes. Millás. Sobre las 11:45h. finalizó la charla-coloquio con el agradecimiento El acto tuvo lugar en el teatro Principal de Castellón el 27 de No- de J.J.Millás hacia los allí presentes, lo cual tuvo como respuesta de viembre de 2008, gracias a la fundación Bancaja-Castellón, que fue todos nosotros una gran ovación. la que nos ofreció, tanto a nuestro instituto como a muchos otros de la Comunidad, la oportunidad de conocer más de cerca EVA GABADO 2n BAC A al conocido escritor.

12


GAUDIM

Te at re , idees, esports, imatges, coses belles que ens fan aprendre i gaudir.

LA BATALLA D’ALMANSA El passat 24 d’abril ens esperava als cursos de 4t de l’ESO un actor al saló d’actes que ens va representar el que va ocórrer a les nostres terres en la Guerra de Successió on Borbons i Àustries lluitaren en el segle XVIII per regnar en la península. En primer lloc l’actor ens va voler demostrar que tots els que havien passat per aquest territori volien fer-lo seu i havien dit d’una forma o d’una altra “Aquestes terres són meues”. Eren homes prehistòrics, romans, àrabs, cristians, etc., civilitzacions que l’actor va reproduir traient companys nostres a l’escenari, vestint-los amb roba de l’època i representant els personatges històrics del moment. Però l’artista no havia vinGràcies a la participació dels voluntaris gut a disfressar-se sinó a explicar-nos per què la batalla d’Almansa és tan important en la nostra histò- vam comprendre la significació d’aquesta batalla que ria. van guanyar les tropes que van donar suport als Borbons, i com després el Tractat d’Utrecht va reconéixer Felip V com a rei d’Espanya. Aquest rei després de la victòria va anul lar els furs i les institucions de la Corona d’Aragó i ens va imposar les lleis castellanes. Nosaltres pensem que aquesta representació va ser molt divertida. L’actor interpretava molt bé els personatges i vestia els nostres companys de forma molt graciosa. S’hauria de fer més activitats com aquesta amb la qual aprenem història però d’una manera divertida. CLAUDIA GIMENO FERNÁNDEZ 4ESO 6 CARLOS LLORENS CENTELLES 4ESO 7

VOLTA A PEU VILA-REAL El 19 de diciembre de 2008 se celebró la IV “Cursa escolar de Nadal” organizada por el IES Broch i Llop de Villareal. Esta IV edición contó con una amplia participación de escolares (mas de 300) procedentes de diversas localidades de la província. Nuestro centro con 73 atletas, contó con una altísima participación en todas las categorías: Categoría Infantil (95/96): Femenina 1000 metros. Masculina 1500 metros. Destacar a Patricia Garrido de 2ESO8 que consiguió un 4º puesto, a pesar de haber sufrido una caída durante el desarrollo de la prueba. Categoría Cadete (93/94): Femenina 1500 metros. Masculina 2500 metros. Destacar a Achraf Oulad de 2ESO5 que consiguió un 4º puesto. Categoría Juvenil (anteriores/92): Femenina 2500m. Masculina 3600m. Destacar a Ayusha Khadzh que se alzó con la victoria en esta prueba y que junto a los resultados obtenidos por el resto de sus compañeras consiguieron el trofeo por equi-

13

pos en esta categoría. Muchas felicidades a todos, pues sin vuestra participación y vuestro saber estar estas actividades no podrían llevarse a cabo. ENHORABUENA. OS ESPERO EN LA PRÓXIMA EDICIÓN.


ENTREVISTA A FONS

ENTREVISTA A ISAAC HABIB, DESDE CAPE TOWN (SUDÁFRICA)

Hemos podido contactar, con Isaac Habib, mediante una profesora del centro. Nos cuenta los hechos más relevantes de su vida, judío sefardí que vive en Sudáfrica, en su capital Cape Town. (Ciudad del Cabo) A través de él hemos conocido las costumbres y la historia del pueblo sefardí, españoles de religión judía, que fueron expulsados por los Reyes Católicos el 1492. A continuación le facilitamos las preguntas que Isaac amablemente nos ha respondido des de Ciudad del Cabo.

Queridos alumnos y profesora: Estoy muy contento que pueda escribirles y responderles a las preguntas que me han hecho en su carta del 15 de marzo. Que sepan que mi idioma es el francés porque nací en el Congo y estudié en una escuela belga. Con mis hermanos y mis amigos hablaba en francés aunque mis padres hablaban español entre sí y con sus amigos que llegaron de la isla de Rhodes en la mayoría o de Turquía. Así que no sé si mi lengua materna es el francés o el español. El español que hablaban mis padres tanto como todos los Judíos del Levante no se pronuncia como el castellano que ustedes hablan en España aunque las raíces del idioma son las mismas. Los sonidos del judeoespañol se parecen más a los sonidos del francés. No tenemos el sonido de la jota solo para palabras hebreas mezcladas en nuestro español. La ch , la s, la z son por mas parte sonidos más suaves como en italiano o francés.

¿Qué significa la palabra Sefarat? La palabra Sfarat llega al hebreo mencionada en la Biblia como siendo España o como unos sabios piensan es el fin del mundo. No se olviden que España era el punto más lejano del mundo conocido en los tiempos

14

viejos. Cuéntenos la evolución geográfica que ha tenido el pueblo sefardí y en concreto su familia a lo largo de estos más de 500 años, después de la expulsión de la Península Ibérica por los Reyes católicos. ¿A qué países fueron? Cuando fuimos expulsados de España por los Reyes Católicos, el imperio Otomán abrió sus puertas a los expulsados que se establecieron en este inmenso imperio, y en Rhodes que hacía parte de aquel imperio. Con ellos trajeron el idioma, costumbres, comidas, proverbios, que preservaron hasta hoy… El Judeoespañol se hablaba en Turquía, Bulgaria, Yugoslavia, Grecia, todos estos países que pertenecieron al imperio Otomán. Lo interesante es que 500 años después de la expulsión los judíos continuaron a hablar el idioma que trajeron con ellos de España. Lo que es una lástima es que nosotros, los hijos somos los últimos en poder comunicar en este idioma. Los Sefardíes jóvenes ya no hablan más este idioma. Hablan el idioma del país donde viven. Que lástima que el judeoespañol ya no se habla casi más.3) ¿Puede hablarnos del algunas tradiciones hebreas, tales como fiestas o algún ritual? En nuestra sinagoga Sefardí aquí en Cap Town todavía rezamos en hebreo, pero también en ladino (Judeoespañol) como lo hacían nuestros antepasados en Rhodes. Para la Pascua, durante la cena, cantamos todavía en español. Ejemplo: Mos iremos a yerushalaim con la caravana grande, cualo es el uno, uno es el creador, dos Moshe y Aron, tres nuestros padres son, cuatro madre de Israel, cinco livros de la ley, seish dias de la semana, siete dia con el shabat, etc. En las fiestas decimos los Sefardís de Rhodes aquí: “Fiestas de alegría siempre. Añada buena Salut que mos mande el Dio. Al otro año casadico, novia que la veigamos”, etc… Comemos cuando hay fiestas religiosas o bodas Mazapán hecho en casa. Bollos de patata, pastelitos de carne. Así llamamos las comidas sefarditas albóndigas, fritadas de carne, gallina, arroz, etc, por otra parte, siempre en español. Cuando nace un hijo, le hacemos la circuncisión, y cuando nace una hija, la llevamos a la sinagoga en donde hacemos las “fadas” (hadas) para darle su nombre. Cuando muere uno decimos en el ce3menterio: “que mos perdones si hicimos algo contra tu voluntad. Les doy unos ejemplos de lo que hacemos o decimos como pueden ver desde el origen.


¿A qué se dedica en la actualidad? Cuales son sus aficiones, aunque sabemos que es poeta también, cuéntenos…… No soy poeta como han decidido los sefardíes aquí en Cape Town. No lo pienso porque sé que la poesía española sigue reglas estrictas. Lo que hice en Rhodes fue lo que sentí por dentro de mi , pensando en lo que contaban mis padres de la vida que tenían en esa isla, las anécdotas, sus modos de vivir. Yo soy profesor de escuela. Enseño francés y español que estudié 4 años en la universidad aquí en Sudáfrica. Lo que hago en mi tiempo libre es cantar con un grupo de 120 personas. Cantamos por otra parte canciones sagradas barrocas. Con la orquesta filarmónica de Cape Town. Sabemos que este verano ha visitado la isla de Rhodes, donde vivieron sus antepasados. ¿Qué significa para usted? Hemos observado su librodossier titulado La Djuderìa de Rhodes sobre su estancia allí este pasado verano, las fotografías hechas por usted a los lugares, así como a los supervivientes del Holocausto, así como sus poemas escritos en sefardí, sobre el pasado de su familia cuando vivían allí. ¿Por qué lo ha hecho? Como he dicho más arriba, fui a Rhodes cuatro veces de vacaciones, pero el verano pasado me vino la inspiración y escribí lo que han leído. Es una obra fictiva basada sobre la realidad u todo lo que está escrito me lo pasaron mis padres, sin que yo me renda cuenta que un día lo iba a escribir. Estos “poemas” son hechos históricos y una crítica para exprimir lo que sufrieron los de la Djuderia y que hoy en Rhodes no existe más esta comunidad hispano hablante, que en un día desapareció de la isla para ser asesinada en los campos nazis, y que apenas se menciona que hubo una comunidad judía allí. Su madre que falleció hace poco, fue superviviente en el campo de concentración de Auschwitz, en Polonia. ¿Cree que es importante después de décadas de la II Guerra Mundial y el Holocausto fatídico para el pueblo judío, que la juventud del mundo lo conozca? Unos 2.000 judios fueron deportados a Auschwitz. 1.700 fueron asesinados inmediatamente. Unos 350 fueron enviados a varios Campos. Mi mamá y dos hermanas entraron en Auschwitz, pero una falleció 2 meses después. Quedaban mi madre y su hermana Rachel que fueron mandadas de Auschwitz a Bergen Belsen. En este Campo 100 chicas de Rhodes entraron ahí pero solo 15 sobrevivieron 3 meses después cuando los ingleses liberaron el Campo. La todavía Alemania esperando a que fueran repatriadas a Italia. Mi mamá que se llamaba Lucia Capelluto, tenia 18 años. Lo mismo ocurrió con la familia de mi padre. Sus padres y su hermanita menor fueron exterminados inmediatamente en Auschwitz. Mi padre y mi madre se conocieron en el Congo. Mi padre había partido en 1937 para África donde se habían establecido ya judios de Rhodes y encontró a mi mamá que estaba esperando en el Congo un visado para poder ir a Rhodesia donde vivían otras dos hermanas suyas. ¿Si creo que es importante lo que sigue? ¿Que la juventud del mundo conozca el holocausto fatídico para el pueblo judío después de décadas? ¿Qué piensan ustedes? 500 años pasaron desde la expulsión de los españoles de fe judía, o quemados por practicar su fe en secreto, conocidos como Maranos. ¿Piensan

que los jóvenes deben ignorar o combatir toda forma de racismo? ¿Piensan que debemos olvidarnos lo mal hecho por ser Negro, Homosexual, Judío o Croata? ¿Saben ustedes que el derecho de expulsión de todos los judíos rechazando aceptar el cristianismo estuvo en vigor en España hasta 1968? Sí, la juventud tiene que conocer lo mal que el ser humano es capaz de hacer a otros seres humanos por no tener las mismas creencias, costumbres, fe y NO MIRAR POR EL OTRO LADO.

¿Qué significa ser sefardí para usted? ¿Qué diferencia hay entre ashkanazi o la lengua yiddish de ellos y la de los sefardíes? ¿Qué significa ser sefardí para mi? Pertenecer a un grupo de gente Hispano hablante, de origen española pero también del anciano imperio Otomán, con costumbres que viajaron desde España hasta Sudáfrica. TOTALMENTE diferentes de los Sefardís de países del Norte de África o Yemen, o Egipto que adoptaron el idioma del país y perdieron la aptitud de hablar español. Ni sus costumbres, manera de rezar, nada similar con los Sefardís de Rhodes, o de Turquía que continuaron hablando el idioma de España y hasta ciertas comidas, proverbios, bromas, etc. Ejemplo, mi cuñada es de Argelia, dicen que son sefardís, pero no hablan Judio español, comen lo típico norteafricano. Costumbres distintas, nada “ Spañoli” como decimos. Los Ashkenazis son muy distintos de los Sefardís en sus costumbres, comidas, la manera de rezar, y hablaban sus padres yiddish, una especie de alemán. Los Ashkenazim llegaron de Europa Central, Alemania, Polonia, Rusia, mientras nosotros del Mediterráneo. Cuando llegué a Sudáfrica en el 1975, no podía asimilarme a los ashkenazim , ellos mismos nos tomaban por unos judíos de otro planeta, con nuestras costumbres que ellos no conocían . Habían 120.000 ashkenazim en Sudáfrica ya aquí desde los tiempos de los pogromos de Rusia y los Sefardís que solo llegaron del Congo y Rhodesia después del 1960, con los problemas políticos del Congo (Independencia del Congo de Bélgica) y después de Rodhesia. Así que no somos más de 2.000 sefardís, con dos sinagogas, con tradiciones españolas que trajeron de Rhodes. Una sinagoga en Johannesburgo y otra en la Ciudad del Cabo (Cap Town). Lástima, pero nuestros hijos ya pierden su identidad sefardita y llegan a ser judíos simplemente sudafricanos. Ya no entienden el español, solo conocen ciertas costumbres sefardís.

15


ENTREVISTA A FONS

¿Sabe exactamente de qué parte de Sefarat (La península ibérica para los judíos) procedía su familia? Si es así: ¿Ha ido allí alguna vez, que ha sentido allí? No, no sabemos de qué parte de España nuestros antepasados llegaron, tampoco yo lo sé. Quizás ustedes lo sepan a causa de la pronunciación que tenemos ( esta mencionado más arriba) Usted ha visitado a España, cuando y por qué? ¿Qué lugares de España conoce de España, conoce Valencia? ¿Qué le parece más curioso de España? Que le gusta o le disgusta? ¿Cuál de todos los sitios le gusta más y porqué? Yo fui a España solo una vez en 1992. Fui porqué era el año de la conmemoración de la expulsión de los judíos de España y también porque quería ver el país de mis antepasados, el país de donde venimos. Fui a Barcelona, Gerona, Toledo, Madrid y Sevilla para ver la exposición universal. En este viaje hubo momentos de gran emoción para mi. Esto ocurrió en Gerona, cuando vi Tumbas Judías de los siglos cuyas fechas eran de antes de la expulsión. El idioma escrito sobre estas tumbas era hebreo pero también una mezcla de castellano con palabras que no podía entender (¿viejo catalán?) Toledo también me gustó muchísimo a causa de las dos sinagogas, prueba de vida judía en España y también es la región famosa por el mazapán este dulce que los sefardís de Rhodes usaban para celebrar fiestas y que aquí nosotros sefardís en Sudáfrica continuamos a hacer cuando festejamos El Año Nuevo Hebreo, nacimientos, bodas, desposorios, etc. Pero, cuando estuve en la hermosa sinagoga Santa María la Blanca (Toledo) me dolió el corazón al ver una cruz en esta sinagoga tan bella. ¿Por qué no devolverla a su pueblo original? En Sevilla vi barrios llamados Judería y esto también me hizo recordar mis raíces perdidas. “Judería en Sevilla, Djuderìa llamada en Rhodes cuando vivían allí los judíos hasta la deportación”

porvenir que me da miedo. EN UNA PALABRA, NO PERTENEZCO A NINGÚN PAÍS. Usted parece ser un ciudadano del mundo, pero ¿Qué idiomas conoce? ¿El idioma sefardí (castellano antiguo) y el castellano actual son muy parecidos? Lo dicen muy bien en la pregunta Soy un ciudadano del mundo… con raíces yendo en los cuatro puntos cardinales. Los idiomas que hablo son: el francés, inglés, español con dificultad por falta de práctica, ladino (judeoespañol). Entiendo italiano por haberlo estudiado dos años en la universidad, pero cuando lo hablo mezclo el español y el francés, un poco de swahili, el idioma que hablan los negros del Congo, que aprendimos en las calles cuando teníamos que comunicarnos con los indígenas del Congo, ya que muchos no hablaban francés. Pienso que el castellano de hoy y el idioma sefardí son parecidos pero el sefardí se mezcló con palabras de los países en donde vivieron los judíos después de la expulsión. Ustedes dicen “perder, nosotros decimos pedrer, de gordo decimos godro, usamos solo el pretérito y no el pasado perfecto. El usted, no existe, pero usamos el o ella, a una persona vieja no decimos señor o señora, pero decimos hermano o hermana. Huerfano decimos güerfano, hueso decimos güeso, sombrero decimos chapeo, zapatos decimos chapines, etc. Una multitud de palabras bastante distintas.

No vi mucho de España. Hice lo que hace un turista: ir de museos, a palacios, ir de compras, probar comidas españolas, etc. Tengo que volver a España porque me quedó el sabor. Quizás un día! QUIZÁS CON USTEDES COMO GUÍA!. ¿Qué nacionalidad tiene? ¿Le gustaría también tener la ciudadanía española? ¿Se siente en cierta manera de España? Tengo la nacionalidad italiana, porque mis padres la tuvieron cuando Rhodes fue dada a Italia entre las dos Guerras y también porque mi padre hizo su servicio militar en 1933 en Italia. Ironía es que después salieron las leyes del racismo de Mussolini contra los judíos de Italia y en todos los países colonizados por Italia. Entonces, soy italiano, nacido en el Congo, de idioma francés y hispano hablante, viviendo en Sudáfrica desde 1975, apenas capaz de hablar italiano, pero con un amor profundo para el Estado de Israel, porque es para mi hoy mi país, por conocerlo a través de los libros de oraciones, el país en que pueda ir a vivir por ser judío. El país perdido durante 2.000 años de exilio. Hay un “pero”: no nací allí, no hablo el idioma, no tengo la mentalidad israelí, no tengo la nacionalidad, pero hoy es para mi importante este país con este

16

¿Qué opina sobre el estado de Israel? ¿Qué importancia tienen los sefarditas en el actual estado de Israel? ¿Mantiene relación con judíos sefarditas de Israel o de otros países? El país de Israel está hecho de una población multicultural, por mayoría judíos pero cada grupo trajo con él las costumbres de sus países de origen. Los Sefardíes tanto como los ashkenazis tienen igual importancia, solo que las costumbres no son las mismas porque como lo he dicho, trajeron con ellos la cultura del país de donde vinieron. Imaginad los de Rusia mezclándose con los de Chile o de Francia con los de Polonia.


Los únicos con quién mantengo relaciones son los sefardíes del Los shishicos Congo, que hoy viven en varios países del mundo a causa de los problemas políticos que conocemos en el Congo. Fuimos a la misma escuela, teníamos la misma mentalidad, con padres “Spañolis”, las mismas bromas, etc. Pisa estos sheshos ¿Qué ha aportado en especial la cultura hebrea a España y al mundo? ¿Qué cree que nos une a los sefardíes y a los es- Tan hermosos por sus colores blancos y negros! pañoles actuales? Pasharos balando, flores blancas y negras. La cultura hebrea no pudo traer mucho al mundo en el pasado en Europa, principalmente el judío tuvo que vivir al margen de la socieMira la hermosura de sus diseños! dad a causa del cristianismo que era poderoso y controlaba los varios gobiernos impidiendo al judío que se asimilara en el país donPisa los sheshos que encontras Por la Chica de vivía. Quizás fue esto la salvación del pueblo judío que no desapaYerushalayim ! reció en los 2.000 años de exilio, como paso para varias civilizaciones antiguas, Siempre blancos y negros. Por último, ¡que mensaje le gustaría transmitir a los alumnos del Instituto Serra d´Espadà de Onda y en general a Vida y muerte. todos los lectores de la revista? ¿Quiere añadir alguna cosa más? Pisa estos sheshos Los Queridos alumnos de Onda nunca pensé que mi pequeño libro pies descalsos ! sobre Rhodes iba a llagar a sus manos y que iba a despertar en vosotros un interés tan profundo y ayudaros a entender muchas cosas. Duelen y saltas, Como lo han dicho muy bien, tenemos en común Separad, pero, a más de diez mil kilómetros de distancia. Duelen y corres, Que combatan cualquier modo de genocidio pero con el espíritu, la razón y no con la violencia. Duelen y queman. No llores!

Buena suerte a todos vosotros y a vuestra profesora

Sudaban muestras madres Allimpiarlos para que

Adiós Isaac Habib

relucieran Al venir la noche de Pesach.

Damos las gracias a Isaac Habib , que desde la ciudad de El Cabo, en Sudáfrica, ha contestado amablemente nuestras preguntas, y nos ha ayudado a entender muchas cosas de la historia y de la actualidad. Aunque Onda y Cape Town están muy lejos tenemos en común Sefarat, España.

La hermosura de sus casas En el suelo se veia Por los sheshos blancos y negros.

Alumnes de 1º de Batxillerat B-C Tapalas ! Duelen. - Ana Gàlver Ruiz - Rocío Jiménez Gargallo - Ana Mundina Ferreira -Abraham Pitarch Sánchez - José Manuel Serrano Gallén

Tapalas ! Queman. Tapalas! Mas hace recordar El tiempo que ya no esta mas.

NOTA: - ¿Sabía usted que en 1492, año que Colon descubrió América, el viaje fue pagado, en gran parte, por Lluís de Santàngel, un banquero judío valenciano? Curiosamente ése mismo año los Reyes Isabel y Fernando decretaron la expulsión de los judíos españoles. Ironías de la historia. - Solo cabe añadir que la cultura hebrea sí que ha aportado al mundo grandes nombres en todos los campos: científicos, literarios, pensadores, artistas. Ejemplos son: científicos como Albert Einstein, escritores: Boris Pasternak, Alberto Moravia, premios Nobel de Literatura: Isaac Hashevis Singer, Saul Bellow cineastas: S. Eisenstein, Woody Allen, Paul Newman. Kirk Douglas, Los hermanos Marx. Cantantes y músicos: Leonard Berstein, Bob Dylan, Leonard Cohen; Sammy Davis Jr;; filósofos como Karl Marx , también Sigmund Freud, solo por citar algunos… El mismo presidente de Francia, Nicolás Sarkozy desciende també de una familia sefardí, por parte de madre. Shalom

Isaac

17

y las taparon por la mas parte, Asi como taparon muestra historia. Miles de sheshos ya no se ven mas. Miles de Djudios ya no pisan mas en Lo que fue la hermosura De la Chica Yerushalayim.


FORMACIÓ

El professorat constitueix la clau definitiva del canvi educatiu i de la millora de l’ensenyament. Ací teniu una mostra d’alguns dels cursets que s’han fet enguany.

PRIMERS AUXILIS Amb aquesta acció formativa es pretén que els participants adquireixin els coneixements necessaris i les tècniques fonamentals per saber actuar correctament davant d’una situació mentre s’espera l’arribada de l’atenció mèdica. El professor aprofita la situació per a donar les explicacions teòriques necessàries guiant les diferents possibilitats d’actuació. Així mateix es fan pràctiques, sempre en petits grups, d’algunes tècniques d’auxili bàsiques com ara diverses formes d’embenat, immobilitzacions, transport de ferits, tractament de ferides, reanimació càrdiopulmonar, etc.

CURS PER A LA PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS

El passat dos d’abril per la vesprada l’Equip Directiu, professors del centre i administratives van rebre un curs per a la protecció de dades personals de la comunitat escolar de l’IES Serra d’Espadà. Considerem que aquest curset era molt important per tal de previndre possibles errades en la comunicació del nostre centre amb totes aquelles persones que en formen part.

PROJECTE INTERCENTRES El nostre centre ha format part del projecte d’intercentres “Coordinació de Primària i Secundària”. A més de l’IES Serra d’Espadà també hi han participat els col legis Pío XII, Baltasar Rull, Mestre Caballero, el nº 4, i Espadà Millars. Els departaments de l’institut que s’hi van apuntar han estat els de Castellà, Valencià, Anglés i Matemàtiques. Els objectius del projecte eren els següents : Coordinar el 3r cicle de Primària i el 1r de Secundària Mantenir contacte entre el professorat dels diferents nivells Intercanviar informació de l’alumnat que fa la transició a Secundària Elaborar materials per a compartir Coordinar uns mínims de continuïtat

PROYECTO NUEVAS TECNOLOGÍAS

Este proyecto se ha realizado durante el presente curso e iba dirigido a todos los profesores del IES Serra d’Espadà. En él se ha explicado de forma teórico-práctica el uso del SGD, la intranet, el aula virtual, Internet i los sistemas de proyección que forman parte de las nuevas tecnologías incorporadas al centro. Ha participado un alto número de profesores que lo ha valorado muy positivamente, por lo que se prevé que se ampliará al próximo curso.

18


ENTREVISTES

Els nostres alumnes s’interessen per les activitats extraescolars dels seus professors.

El dia 21 de maig del 2009 unes alumnes de primer d’E.S.O. van fer una entrevista a Maria Lledó ja que és una excel lent pintora i a més, és professora del nostre institut. El mes d’abril va fer una exposició a la Caixa Rural d’Onda. -Quan i per què vas començar a pintar? Vaig començar de xicoteta perquè m'agradava. Més endavant vaig anant aprenent i vaig estudiar pintura i he acabat convertint-me en pintora. -T'agraden tots els quadres que has pintat? Tots no, alguns ixen millor i uns altres pitjor. -Quin és el que més t'agrada? Uns dels últims, es tracta d’uns músics que estan tocant. -En què et vas inspirar per fer aquest exposició? En el jazz, perquè m'agrada molt i en la música en general. -Què opines de l’Educació artística actual? Pense que és important, perquè en el món en què vivim hi ha moltes imatges i no sempre son fàcils d'entendre. Si entenem les imatges que ens envolten podem gaudir molt més del món en què vivim. -Has pensat d’ensenyar als teus alumnes a pintar seguint la teua tècnica? Pel que fa a l’acrílic i l’oli, no m'interessa especialment que aprenguen només la tècnica que jo utilitze perquè considere que com més tècniques aprenguen millor desenvoluparan el seus treballs. Quant al realisme o l’abstracció, considere que ambdós són interessants per tal d’assolir un llenguatge propi. -Quina tècnica utilitzes? Acrílic i oli. -On exposes els teus quadres?

En sales dels ajuntaments dels pobles del voltant. -T'agradaria posar-los en venda o en museus? És una aspiració que té tota la gent que pinta; a tots els pintors ens agradaria vendre o exposar els nostres quadres. Però l’important és que la pintura arribe a la gent i que tothom gaudisca del que has pintat. -Vols afegir alguna altra cosa? Sí. M’agradaria afegir que la pintura i l’art són molt importants perquè ens ajuden a pensar i a ser més sensibles a la realitat que ens envolta. Moltes gràcies, María. Des d’aquestes línies li volem agrair la donació que ha fet al nostre centre d’una obra seua. ISABEL BADENES 1ESO 7 NOEMÍ CARMONA 1 ESO 7

L’any 1609 Galileo Galilei va apuntar per primera vegada al cel amb un telelescopi. Va ser l’inici de 400 anys de descobriments que encara avui continuen. El 27 d’Octubre de 2006 la Unió Astronòmica Internacional va anunciar la declaració per la UNESCO del 2009 com l’Any Internacional de l’Astronomia. Per unir-nos a aquesta celebració, parlem amb Raúl Peris, professor de Matemàtiques, que ha estudiat aquesta matèria. El dia 10 de març de 2009 dues alumnes de l’I.E.S Serra d'Espadà vam fer una entrevista al professor de Matemàtiques Raúl Peris que ha publicat un llibre d'Astronomia. Bon dia, Raúl, anem a fer-te una sèrie de preguntes: N.C.: En què et vas inspirar per a fer aquest llibre? Quan estava estudiant en València em vaig especialitzar en Mecànica Teòrica i Astronomia. Em vaig inspirar en els cometes. A l'últim curs dels estudis i en l’assignatura d’Història de l'Astronomia vaig fer un treball sobre Edmand Halley i després només vaig haver d’ampliar-lo; com sabeu el cometa porta el seu cognom (Halley) I.B.: Per què et vas decidir a escriure aquest llibre? Doncs com ja us he dit abans, era un treball de final de curs de la carrera. N.C.: Quant vas tardar en escriure’l? En arreplegar les dades uns dos mesos i en escriure'l uns altres dos; en total uns quatre mesos.

19

I.B.: Tu quan escrius penses més en el que t'agrada a tu o en aquelles persones que et llegiran? En les dues coses perquè escric sobre un tema que m'agrada. També he procurat que el llibre agrade a la gent perquè, com diu Steven Hawkins, “El nombre de lectors d'un llibre és inversament proporcional a la quantitat de fórmules que hi inclogues “. N.C.: Has escrit algun llibre més? Sí, El cel i les constel lacions a Onda. I.B.: Vas a fer o has fet la presentació del llibre a Onda? Sí, el vaig presentar en la Setmana del Llibre, fa cinc anys. NOEMÍ CARMONA, ISABEL BADENES 1ESO7


Els nostres alumnes s’esforcen i guanyen.

LLIURAMENT DE PREMIS

PREMIS

Dimarts, 2 de juny, s’atorgaren diferents premis i diplomes a alumnes que han participat en concursos o activitats organitzades per l’IES Serra d’Espadà o per altres entitats relacionades amb el món de l’ensenyament. A continuació els oferim la relació dels alumnes premiats

RACÓ MATEMÀTIC Judit Moreno Gay 2 ESO 7 PORTADA REVISTA 1r premi: Cristina Ortells 4 ESO 6 Accésit: Alejandro Feliu 1C11C PROVA CANGUR Joan Balaguer 3ESO 6 Sergio Balaguer 3 ESO 6 Joel Frías 3 ESO 6 Víctor Ibáñez 3 ESO 6 Miguel Gutiérrez 3 ESO 2 Ignasi Olucha 3 ESO 6

CONCURS FOTOGRÀFIC Sergio Balaguer 3 ESO 6 Ignacio Balaguer 3

OLIMPÍADA MATEMÀTICA Ignasi Olucha 3 ESO 6

CONCURS FOTOGRÀFIC Sergio Balaguer 3 ESO 6 Ignacio Balaguer 3 ESO 6 Albert Bellés 2 BAH D

PORTADA REVISTA 1r premi: Cristina Ortells 4 ESO 6 Accèssit: Alejandro Feliu 1CI1C

REPTES MATEMÀTICS.

PROVA CANGUR El passat 25 de març, sis alumnes de tercer vam participar en la Prova Cangur de Matemàtiques que es va celebrar a Les Alqueries. Vam anar amb autobús i allí ens van explicar les bases del concurs, la forma de donar els resultats i ens van entregar un “book” amb trenta problemes per a fer-los en una hora i quart. Quan va acabar el temps, vam entregar el full de resultats amb el nostre e-mail per a poder rebre els resultats i vam tornar cap a l’institut. Va ser un dia entretingut i esperem haver passat algú la primera fase de la prova. Ignasi Olucha

20


I també s’esforcen i en recullen fora del Centre.

Premis a la excel lència musical Caixa Rural d’Onda El nostre poble és un entusiasta de la música i, en conseqüència, trobem manifestacions musicals per tot arreu. La música, sens dubte, imagi-

PREMIS

na una melodia per a cada moment de la nostra vida.

musical, atorgat per la Caixa Rural d’Onda a

També al nostre centre trobem música i amants

aquells alumnes del Conservatori d’Estudis Mu-

de la música, i a més, alguns d’ells poden estar

sicals d’Onda que hi han destacat en l’àmbit

orgullosos d’haver estat guardonats recentment

musical al seu poble i han desenvolupat una vida

dins i fora del nostre poble.

envoltada d’activitats musicals.

El passat desembre de 2008, tres alumnes del nostre institut , Alba Martínez, Albert Bellés i Ana Catalán, van guanyar i rebre respectivament el primer, segon i tercer premi a l’excel lència Premi Ximén d’Urrea També estem d’enhorabona perquè el passat mes de febrer el quartet de clarinets “Chalumeaux”, integrat per estudiants del Conservatori, tres dels quals són també del nostre centre: Alba Martínez, Ramon Fabregat i Marta Albalat, aconseguiren el tercer premi Ximén d’Urrea d’Alcora, amb les interpretacions de “Penumbra” i “Aires Escandinavos”

PREMIS AULA El 27 de març l’UC UGT Millars Plana Baixa Palància va atorgar els premis Aula en la seua 2a edició. Aquest és un concurs sobre investigació social per a estudiants de 4t ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior. Enguany els alumnes havien de realitzar un treball sobre el tema Crisis, microeconomia i consum que s’havia de desenvolupar des dels punts de vista socioeconòmic, economicolaboral i consum. L’acte de lliurament dels premis va consistir en una xarrada sobre el tema del concurs, el lliurament dels premis i la lectura d’una part dels treballs dels premiats. El guanyadors han estat: 1r premi: Albert Bellés Chorva de 2BAH D 2n premi: Alba Martínez Lecha de 2BAC A El primer premiat va rebre un ordinador portàtil i la segona premiada un reproductor MP4.

21


PAU FERNÁNDEZ, ALUMNE DEL NOSTRE INSTITUT, PREMI NACIONAL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

I ENCARA MÉS

...la professió d’ensenyant et dóna satisfaccions..

De vegades la professió d’ensenyant et dóna satisfaccions inesperades, com va ser la concessió d’un dels premis nacionals de Formació Professional a Pau Fernández, alumne d’aquest institut. Vaig tenir la sort de donar-li classe en el Cicle Superior de Desenvolupament de Productes Ceràmics. Recorde Pau com un alumne exemplar, educat, bon estudiant, crític i company de la resta d’alumnes. Natural de la Vall d’Uixó, va elegir el nostre institut per a estudiar allò que més li agradava, la ceràmica, i en la mateixa empresa on va fer el període de pràctiques es va quedar a treballar. Va ser premiat en la IXa nit de la Formació Professional de la Comunitat Valenciana el dia 11 de desembre i era el representant de la província de Castelló per anar a la fase nacional d’aquests premis. L’1 d’abril d’aquest any la ministra d’Educació Mercedes Cabrera va lliurar els premis als millors estudiants de l’Estat. De la Comunitat Valenciana van ser guardonats vuit joves, entre ells Pau Fernàndez. La crisis tan forta que pateix el sector ha fet que li haja tocat el temut “ERE”, però amb la seua capacitat i intel ligència estic segur que quan les coses milloren, Pau serà un dels primers en trobar feina.

22

El president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero, li va enviar un telegrama amb el següent text: “Estimado amigo, quiero hacerte llegar mi felicitación por haber conseguido uno de los premios nacionales de Formación Profesional. Enhorabuena por demostrar tu talento, tu esfuerzo y tu capacidad de trabajo en un ámbito tan necesario y esencial para nuestra sociedad en estos momentos como la Formación Profesional. Estudiantes como tú consolidáis el prestigio de estos estudios, que hoy son referente para el desarrollo de nuestro país. Ánimo, porque gracias a personas como tú, magníficos estudiantes, que en el futuro desarrollarán con brillantez su labor profesional, cualquiera que sea la que la elijan, la sociedad española tiene asegurado un extraordinario futuro” Enhorabona Pau. Estic orgullós d’haver-te donat classe, i considere que ets un exemple per a la resta d’alumnes. Et desitge de tot cor que aconseguisques en la vida tot allò que et mereixes. SANTIAGO SAGASTA Professor de Vidre i Ceràmica


CONCURS SOBRE ELS DRETS HUMANS Dins dels actes organitzats pel Col.legi d’advocats de Castelló amb motiu del 60é aniversari de la Declaració dels Drets Humans, es va fer un concurs on els alumnes havien de fer una il.lustració que arreplegara el sentit d’algun dels 30 articles de la declaració. Van participar alumnes de 1r i 3r d’ESO i els guanyadors del certamen van ser María Gallén de 3 ESO 6 i Sergio López de 1 ESO 7

CONCURS RECICLART El divendres 15 de maig es van atorgar els premis de Reciclart, concurs convocat per l’Ajuntament d’Onda per a Primària i Secundària a fi de promoure el respecte pel medi ambient i incentivar la creativitat artística amb la reutilització de diferents materials. El nostre centre ha participat en aquesta XIa edició i les alumnes que han obtingut premi són: Modalitat de grup: Lorena Madueño, María Insa i Ángela Martínez de 3ESO 7 Modalitat individual: Aida Fernández de 1ESO 5 Claudia Ortells de 1ESO 5

12 DE MAIG, DIA ESCOLAR DE LES MATEMÀTIQUES Classe de globometria Aquest dimarts vam anar a la biblioteca on els professors de matemàtiques ens van passar una projecció sobre els polígons, les seues arestes, angles,… Després ens van donar unes fitxes per a retallar i construir figures. També vam

unflar globus i tots junts vam fer figures geomètriques. Ens ho vam passar d’allò més bé, va estar molt entretingut i també vam aprendre matemàtiques.

23


CERTAMEN LITERARI DE L’IES SERRA D’ESPADÀ

con nuevas historias y personajes.

MODALITAT CASTELLÀ

-¿Dónde están las hadas, las brujas y los príncipes? -preguntaron unas niñas enfadadas.

El certamen literari que tots els anys convoca el nostre

El señor Hoax abandonó su posición y después de lanzar al suelo

centre ha premiat en la modalitat de castellà el nostre

sus títeres, más malicioso que nunca, se dirigió a los allí presentes.

alumne de 2BAHD Albert Bellés i Chorva amb el conte

-Si no cesáis de hacerme preguntas, seréis los próximos que calla-

Teatro de almas. A continuació us oferim el text guardo-

rán para siempre.

nat. Hasta él se sorprendió de que sus palabras no hubieran alterado a

Y se levantó la luna de su sueño diurno y acogió a la multitud de

los más mayores, que dibujando su mejor sonrisa, reñían a los

muchachos alrededor de la plaza, frente al teatro ambulante del

niños, que se habían percatado por fin de que algo se escondía

señor Hoax. También la joven Alicia acudió al encuentro de los

detrás de las marionetas del señor Hoax. Y además no entendían

títeres.

por qué siempre ganaba los concursos populares. Cierto era que

-Bienvenidos sean damas y caballeros, niños y niñas, una vez más,

San Inocencio era un pueblo perdido entre las montañas, y, aun-

al magnífico teatro del increíble señor Hoax, es decir, yo mismo-

que no era conocido por la belleza de sus gentes, o por la calidad

pronunció con orgullosa mueca-¡ Yo!- repitió con humildad.

de sus comestibles, tenía el orgullo de celebrar año tras año el Y venía esta vez con infinidad de marionetas y títeres nuevos.

concurso de títeres de toda la provincia. Y allí estaba un año más

Comerciantes, familias enteras, perros y un sinfín de personajes

el señor Hoax.

que hacían que la función fuese más bien la recreación de la vida

Antes llegaban artistas circenses y teatros ambulantes de todas las

en San Inocencio.

partes del mundo, pero el gremio de titiriteros ya estaba harto de

-¡Bien! ¡Excelente!- aplaudían todos con satisfacción- Pero quere-

que el señor Hoax ganara siempre el Títere de Mazapán y decidie-

mos cuentos y fábulas de hadas.

ron no acudir al concurso nunca más. En cambio los niños y niñas

-Eso no puede ser- repetía el señor Hoax una y otra vez- Ni las

de San Inocencio sabían que el señor Hoax ocultaba un secreto

brujas, ni las hadas existieron.

muy atroz debajo de sus mangas aterciopeladas.

-¿Jamás?- preguntó una niña bajita- Pues no vendremos a verlo

-No entiendo por qué ya no funciona con los niños -se quejaba el

nunca más.

señor Hoax a su loro de confianza. -Invirtió las actitudes y los roles. Tal vez aquellos que eran inocen-

El señor Hoax anduvo cabizbajo y pensativo. Hasta entonces los

tes sean ahora los más sabios.

vecinos de San Inocencio habían reído con sus historias. Pues hablaban del mismo pueblo y de las mismas gentes, pero con un

-Detesto que no te limites a repetir mis palabras. No eres un loro

toque de humor.

normal.

La joven Alicia, que daba clases en el colegio de la colina, preguntó

-No, no lo soy- dijo el loro, orgulloso. Salió de la jaula y se esfumó

a sus niños por la última función de títeres y comprendió que se

por la ventana.

habían cansado de las antiguas historias, de aquellas que habían Sonaron entonces los acordes del organillo portátil de la entraña-

cautivado a todo el pueblo desde hacía años. Y todos, sin rechis-

ble señora Pérez y salió a escena el señor Hoax con su serie de

tar, habían incrementado el capital del señor Hoax.

muñecos y títeres. Era la hora de representar un diálogo entre

-A mí no me gustan las historias del teatro -dijo una niña-. Habla

carniceros.

de todos aquellos que un día murieron, de las gentes que ya no

-¿Y dónde se han marchado los cerdos?- preguntaba un carnicero

están con nosotros ¿Por qué?

a otro.

-Por eso el teatro disfraza la vida de aquellos que la vivieron con

-Pues los tienes ante tus narices- respondió el otro con regocijo ¡

tristeza- respondió Alicia.

Mira cuántas decenas de gorrinos! Los vecinos de San Inocencio ni se habían percatado de que mu-

-¡Hasta aquí podíamos llegar!- exclamó el loro blanco- Ni se inmu-

chos de sus seres queridos habían desaparecido con el tiempo,

ta la gente ante tales insultos.

porque, en cierta manera, el teatro les ocultaba la verdad. Y empezaron los niños a levantarse de sus puestos tras las órde-

Y llegó el siguiente domingo el señor Hoax a la plaza del pueblo

24


nes del loro, y empezaron los adultos a levantarse para dar su

donaron el cofre de títeres para reunirse con los suyos de nuevo.

peso en dinero al señor Hoax. Les había encantado la función y

-¡Durante todos estos años se ha bebido nuestro dinero! -

además lo creían merecedor del Títere de Mazapán.

protestaron unos.

-Escuchad atentos- avisó el loro blanco- Si el señor Hoax se ente-

-¡Y vuestras almas y vuestras mentes! -les aclaró el loro.

ra de que yo os ayudo a descubrir la verdad, ya puedo volar lejos

-¿Dónde están los niños? -preguntaron entonces los padres, muy

o seré plato de un delicioso manjar ¡ Venid!

preocupados. -El embudo no funcionaba con las mentes infantiles, porque los

Y cuando los niños entraron en la caravana de madera del titirite-

niños ya son inocentes.

ro y vieron todo el pueblo de trapo allí pintado, se dio el pueblo cuenta de que aquel año no tenían títere de mazapán para el se-

Los adultos se alegraron de que sus hijos no fueran marionetas y

ñor Hoax, pues no tenían panadero. Debían fabricar ellos mismos

estaban orgullosos de su genuina bondad y espontaneidad, pero

el mazapán o el señor Hoax se enfadaría con ellos.

entonces oyeron acercarse un alboroto como si fuera una estam-

-¡Mi padre!- exclamó un niño al ver a su progenitor colgado de un

pida de animales salvajes y vieron que llevaban entre sus manos un

estante -¡Es un títere!

enorme títere rechoncho y aterciopelado.

-Y el panadero y el verdulero y el pescadero y el capellán ¡ Están

-¡Madre mía! -gritó el loro-. Han convertido al señor Hoax en

todos!

títere.

-¡Y vuestro saber y vuestros pensamientos! -dijo el loro al mosLos niños habían decidido pagar el daño hecho con la moneda de

trarles un pequeño frasquito que contenía la sabiduría de todo el

la venganza, pero los padres y el loro blanco, aunque el señor

pueblo entero, las mentes de aquellos que ahora eran ingenuos.

Hoax había sido malvado con sus bromas pesadas y su delito era

-¿Y por qué el señor Hoax hizo todo esto? -preguntaron los ni-

muy grave (ya que había robado las almas a centenares de perso-

ños.

nas mientras sus próximas víctimas subvencionaban su crimen), Y se dio entonces cuenta el loro de que seguían siendo niños,

decidieron volver el señor Hoax a su forma natural.

pero ellos no estaban bajo la maldición.

Le pidieron todo el dinero que les había sustraído durante tanto

Mientras el señor Hoax hacía cuentas y besaba sus monedas, se

tiempo y le dijeron que no regresara nunca a San Inocencio mien-

sacó del bolsillo derecho un embudo brillante como un diamante

tras tuviera pensamientos malvados, y fue entonces cuando se

y horrendo y espantoso como el más feo de los avariciosos.

enteraron de que el señor Hoax quería las almas y los pensamien-

Y se dispuso el señor Hoax a absorber unas pocas mentes más,

tos buenos para suprimir los malos y decidieron ayudarlo y juntos

porque cuando el último pellizco de mente del último individuo

decidieron hacer un teatro, pero no de almas, sino de personas

fuera arrastrado a las profundidades de aquel embudo, los cofres

buenas y emprendedoras.

del titiritero se llenarían de centenares de nuevas marionetas. -¡Rápido! -animó el loro blanco a los niños-. El brujo Hoax vendrá a por el frasquito, pues no creo que deposite las mentes de vuestros padres en su cerebro. Es demasiado pequeño. -¿Cómo? -preguntaron los niños sin comprender nada- ¿Has dicho brujo? -¿No querías magia? -les preguntó el señor Hoax. Los había descubierto- ¿Dónde está el frasquito? El loro abrió el frasco de pensamientos y con él roció cada uno de los títeres de la caravana, mientras los espectadores recuperaban sus pensamientos momentos antes de verse convertidos en marionetas de aquel tirano dramaturgo, y aquellos que un día fueron títeres recuperaban ahora su cordura. Y entonces destellos de mil colores iluminaron la vieja caravana del señor Hoax y las almas de los vecinos de San Inocencio aban-

25


POSH BRITISH TEA: WINTON´S CONSPIRACY This story was handed in for the literature competition by Albert Bellés i Chorva de 2º Batx and won the award for the best story in the English section. This is a summary as the original is too long. The plot is about a Spanish boy, Francesc who goes to Down Hill to learn English and meets a group of middle age women who believe themselves to be very British. There are different stories attached to the main one: Francesc falls in love with Karen, all the gossip amongst the group, a conspiracy to kill Lady Stick and finally a forgery. It is a mystery, suspense novel with an unexpected end.

BACHILLERATO Primero y segundo de bachillerato son unos cursos difíciles, ya que aumenta el ritmo de trabajo y por supuesto, el ritmo de estudio. En estos cursos debes dejar a un lado eso de estudiar el día antes del examen, ya que ni en primero, y, mucho menos, en segundo de bachillerato eso te funcionará para sacar adelante el curso. Quien hace bachillerato es, seguramente, para acceder a unos estudios superiores, ya sea en la Universidad o en un ciclo de Formación Profesional, y para ello, mi consejo, es esforzarse al máximo para obtener unas notas altas que facilitarán la entrada a los estudios posteriores. En algunos momentos, y en algunas situaciones, el estrés será altísimo, pero con paciencia y trabajo esto desaparecerá y verás como los resultados valdrán la pena. Si en época de exámenes no puedes estudiar más horas y estás estresado, lo mejor es descansar y cuando veas que te sientes mejor, vuelves al estudio. No por más horas estudiadas te va a salir mejor el examen, lo que se tiene que hacer es estudiar poco a poco, entender la materia y no entretenerse con distracciones. Puedes ayudarte de esquemas que te pueden facilitar el estudio de las materias y entenderlas con más facilidad. Primero y segundo de bachillerato son unos cursos complicados en los cuales el nivel de estudio aumenta según pasas de curso. Para mí lo más complicado ha sido aprender a hacer comentarios de texto, ya que no hemos hecho antes y para la prueba de acceso a la Universidad son necesarios, puesto que la mayoría de los exámenes de esta prueba son comentarios de texto. Si al empezar el curso no sabes hacer y poco a poco no mejoras, mi consejo es preguntar a los profesores y ellos te ayudarán a que mejores y aprendas a hacerlos.

En conclusión, en estos cursos te encontrarás con baches y barreras pero al superarlos lo veras todo más fácil y te darás cuenta de que ha valido la pena.

Eva Gabado Lorenzo. 2º BAC A

26


La comunitat escolar hi col·labora també.

ACTIVITATS DE FINAL DE TRIMESTRE

ACTIVITATS

El 19 de desembre es realitzà per als alumnes de 1r i 2n d’ESO una sèrie d’activitats com a cloenda del primer trimestre d’aquest curs: -Taller d’elaboració de dolços a càrrec de mares de l’AMPA del centre i també d’algunes professores. -Exposició i tast de dolços fets per diferents membres de la nostra comunitat escolar a la biblioteca. -Visionat de la pel lícula Pesadilla antes de Navidad per als alumnes a la sala d’actes. -Presentació d’un video que mostrava com es celebren aquestes festes en els diferents països dels nostres alumnes.

llavors diferents, plantes aromàtiques com l’espígol, herba-sana, timó i romer i també arbres autòctons com sureres, carrasques i roures. Cal assenyalar que les llavors les vam arreplegar en les excursions realitzaDurant els darrers anys els alumnes del des al llarg del curs. nostre centre han estat participant en diferents projectes d’Educació ambiental. Un d’ells, el que pertany a la campanya Ajudem el nostre bosc, encara estem desenvolupant-lo en el present curs acadèmic i, a més, esperem continuar treballant-lo en els propers cursos. Entre les activitats que s’han realitzat podem destacar la recollida de residus al riu Sonella que van portar a terme l’any passat els alumnes de 2n d’ESO i que esperem repetir també aquest final de curs. Aquesta activitat va servir per comprovar que s’hi aboquen una gran quantitat de materials de forma inapropiada com són rodes de pneumàtics, palets, bicicletes trencades, joguines i multitud de plàstics. És per tot açò que hauríem de tenir un poc més de cura a fer-los desaparéixer tot seguint les pautes establertes: els contenidors de reciclatge o la recollida de voluminosos Per finalitzar tan sols voldríem incidir en que ofereix l’Ajuntament d’Onda de forma gratuïta. els objectius que el Departament de Biologia i GeoloAquest mes de març ho vam poder comprovar amb les gia ha plantejat en aquest projecte i que no són altres que intentar traslladar el respecte i coneixement del visites a l’Ecoparc i RECIPLASA. Altres activitats que també s’han fet són nostre entorn a tota la comunitat escolar a més de les eixides a la Serra d’Espadà, on els alumnes van po- sensibilitzar-la en la problemàtica del bosc i de reder visitar el Centre d’Informació del Parc Natural de flexionar sobre quin és i quin hauria de ser el paper a la Serra d’Espadà i també caminar per alguns dels pa- jugar-hi cadascú de nosaltres. ratges més interessants d’aquesta serra. Aquestes excursions han permés a alguns dels nostres alumnes JOSÉ MANUEL BOIXADER descobrir el paratge tan singular que tenim tan a prop, Professor de Biologia i Geologia i que, tal vegada per aquesta proximitat, arribem a ignorar i desconsiderar en moltes ocasions. Dins del nostre centre hem portat endavant un viver forestal on hem cultivat, a partir de la L’INSTITUT PARTICIPA EN LA CAMPANYA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL AJUDEM EL NOSTRE BOSC

27


1r CONCURS DE FOTOGRAFIA DIGITAL ESPAI URBÀ I GEOMETRIA

1r PREMI

28


NOMÉS PODÍEM PREMIAR-NE DUES, PERÒ EN TENÍEM MOLTES MÉS

29


PARAULES I LLENGUATGES D’ACÍ I D’ALLÀ Cadascun dels trossos prims de fusta o de metall que es fan quan hom els treballa amb el ribot o la serra mecànica i

Desde el origen de los tiempos, los humanos inventamos las palabras, el lenguage y las costumbres para poder entendernos y diferenciarnos. De generación en generación, las tradiciones se han mantenido y han dado lugar a intereses culturales y económicos. Aquí tenéis una de las fiestas primaverales de Rumanía.

BORUMBALLA

DRAGOBETE 24 FEBRERO Dragobete en la mitología rumana es similar a Eros o a Cupido en la mitología griego-romana. Dragobete es el hijo de Baba Dochia una mujer soberbia que provoca al mes de marzo para que llegue la primavera. La fiesta del Dragobete que se celebra el 24 de febrero, es equivalente al Día de San Valentín, la fiesta del amor. El Dragobete se diferencia del San Valentín católico porque es un hombre guapo, impetuoso y además es el protector de los que se encuentran por primera vez en su día; su amor dura todo el año. Vestidos con trajes de fiesta, los jóvenes se daban cita frente a la Iglesia del pueblo y partían hacia los bosques y las llanuras para coger flores. Las chicas regresaban al pueblo corriendo, y si los chicos eran rápidos y podían llegar a la chica amada se daban un beso delante de todo el mundo. Ese beso significa el compromiso de los dos por un año o más, y aprovechando la ocasión, se casaban.

LA FIESTA DEL " MărŃișor " 1 MARZO Esta fiesta es tradicional de Rumanía, Bulgaria y Moldavia, se celebra la llegada de la primavera, la alegría, la victoria del bien sobre el mal, etc. En esta ocasión, las mujeres reciben pequeños regalos (los martisoare) que estan atados con un hilo blanco y rojo, símbolos de fortuna y bienestar. El hilo rojo es considerado el color de la primavera y el blanco del invierno. Se les asocian flores de la primavera temprana como "ghiocelul" (la campanilla blanca). La fiesta tiene una tradición milenaria desde los tiempos de las gestas. En algunas partes de Rumanía el símbolo de la primavera era una medalla de oro o plata que se llevaba atada alrededor del cuello con los dos hilos enroscados. Después de llevar la moneda doce días, la persona compraba queso dulce con la moneda, para que su cara y alma se quedaran limpias todo el año. ALINA NITA IOANA 1BAHD

ENTREGA DE PREMIS DE LES TARGETES NADALENQUES El dia 18 de Desembre a les 18h en el teatre Mónaco es va fer l’entrega dels premis del concurs de targetes de Nadal organitzat per l’Ajuntament d’Onda. En el concurs participaren 168 xiquets i xiquetes que van ser seleccionats com a finalistes; els guanyadors de secundària són: de primer d’ESO Isabel Badenes Fernández de l’IES Serra d’Espadà i de segon d’ESO Jonathan Mallén Ruiz de la Secció IES Serra d’Espadà .

30


JAUME I, LO NOSTRE REI El 2 de febrer del 2008 s’iniciaren les celebracions del vuité centenari del naixement del rei

Jaume

d’Aragó, València,

I

(rei

Mallorca, comte

de

Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller) i que tindran lloc fins al 2009. El rei Jaume I és molt important per als valencians ja que no sols va conquerir el Regne de València sinó que, a més, el va dotar d’institucions específiques d’una rara modernitat per al seu temps. Gràcies al rei el Regne de València ha aconseguit tenir una cultura i identitat pròpies com a poble. Per tot açò els valencians considerem el monarca com l’únic rei valencià ja que ell va ser el creador del nostre regne. Així doncs, Jaume I és considerat com el pare del nostre passat, del nostre present i també del nostre futur. V. Bou, A. Pitarch i M. Latorre 1Bat

EXPOSICIÓ D’AUQUES A L’IES SERRA D’ESPADÀ L’alumnat de 3r d’ESO 6 i 7, durant el segon trimestre realitzàrem unes auques, que han estat exposades al corredor de l’institut. Aquest treball consistia a col locar sobre una cartolina gran vuit fotografies, que mostraven els moments més importants de la nostra vida, acompanyades d’uns rodolins que expliquen el contingut de les imatges. Àngela Martínez, 3 ESO-7

31


32


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.