EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
1
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
1. SINOPSI Amb aquest treball es pretén estudiar el territori (la situació geogràfica, el clima, la vegetació i els cultius, les xarxes de comunicacions, l’habitatge i les construccions complementàries, l’activitat agrícola i ramadera) i la població, així com la història (els orígens, la vida lligada a la Sèquia, la vida familiar, la religió, l’escola, les diversions, els serveis bàsics, etc.) de la zona de Manresa anomenada El Poal. En definitiva, es tracta d’un estudi socio-‐econòmic i històric de la zona rural situada a Nord de la ciutat de Manresa, amb un total de 77 habitatges. S’ha fet la investigació per mitjà d’un treball de camp amb enquestes, observació directa i entrevistes als habitants de la zona, que s’ha complementat amb una recerca bibliogràfica molt exhaustiva. Concloem que la vida al Poal està profundament marcada per la presència de la xarxa de la Sèquia, que el territori ha estat poc cuidat per l’administració durant dècades i que actualment s’hi estan fent actuacions; les cases estan ocupades, però la població és molt envellida, hi ha una gran riquesa paisatgística i patrimonial dels ramals de la Sèquia i les masies; la pagesia com a primera activitat econòmica dels habitants de la zona s’ha reduït a uns pocs cassos que sobreviuen bàsicament gràcies a les subvencions i al treball i l’esforç per trobar nous mercats i noves formes de negoci. Les primeres referències històriques del territori es remunten al S.X, encara que la plena ocupació de la zona i la seva història són molt recents, des de finals del S.XIX. 2. INTRODUCCIÓ A causa del contacte directe amb molts dels veïns de la zona del Poal, a partir de la celebració del Pessebre Vivent del Pont Llarg de Manresa i de la participació en les últimes cavalcades de Reis organitzades a la zona del barri Mion-‐Puigberenguer i del Poal, vaig viure la realitat d’una zona de Manresa poc coneguda. Vaig creure que la història de l’existència del Poal, el cultiu de la terra i la cura dels animals és i ha estat sovint una realitat poc coneguda, poc valorada i, a vegades, menystinguda, tot i ser una història en la que els seus protagonistes i la terra es fonen per donar uns fruits inigualables. Es vol fer un estudi socio-‐econòmic i històric de la zona rural situada al Nord de la ciutat de Manresa: el Barri del Poal que abraça els sectors del Poal, Mas d’en Pla, Mas Terròs, Font de la Serra i la Talaia, amb un total de 77 cases. Es tracta d’una de les dues àrees rurals de Manresa, junt amb la de Viladordis, però és la més extensa i poblada. Es pretén estudiar geogràficament i geològica l’àrea que ocupa el Poal, la població (edats, sexes i origen) i la seva història, l’activitat econòmica dels seus habitants, les construccions de la zona (masies i patrimoni rellevant), la seva localització geogràfica, l’estat de conservació, els habitants de la casa o masia al llarg del temps, els nombre d’habitants actuals, el nombre de generacions que ha passat pel mateix habitatge, etc. Ens basarem en un seguit d’hipòtesis: •
• •
la majoria de la població de la zona del Regadiu del Poal treballa en activitats fora de l’aprofitament dels recursos del lloc i només treballa la terra i té cura de la ramaderia a temps parcial, com a activitat complementària, un tant per cent molt baix dels habitants es dediquen en exclusivitat a activitats agrícoles o ramaderes, gairebé la totalitat de masies estan habitades, la majoria de les cases tenen el seu origen en el segle XX, poques tenen un origen anterior.
A partir d’un treball de camp basat en enquestes als habitants de cada masia, es pretén fer l’estudi:
2
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
• •
sociològic de la població: composició familiar, edats, parentius, activitat econòmica dels habitants de la casa, origen,... de l’activitat econòmica de la zona i l’aprofitament dels recursos agrícoles i ramaders.
El treball de camp es completarà amb entrevistes personals i amb el complement de la consulta de bibliografia i d’arxius (Arxiu Municipal de Manresa, Arxiu Comarcal de Manresa, Arxiu de les Aigües de Manresa), es composarà la història de la zona: recerca dels orígens, història passada i història present de cada masia i monument rellevant o artístic. L’estudi es complementarà amb el recull de materials fotogràfics actuals i antics, mapes cartogràfics i materials diversos sobre les masies i construccions de la zona. 3. METODOLOGIA Per dur a terme el Treball De Recerca es va apostar per un mètode mixt, d’anàlisi tant qualitatiu com quantitatiu. En primer lloc s’ha portat a terme una recerca bibliogràfica exhaustiva sobre el Poal, ja sigui d’aspectes històrics, tècnics o antropològics. S’han consultat els principals arxius que podien aportar informació. Es va fer una àmplia recerca bibliogràfica a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa, Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Manresa i de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa, l’Arxiu del Centre d’Estudis de l’Aigua de Can Font d’Aigües de Manresa i les Biblioteques Municipals de Santpedor, Moià, l’Ateneu les Bases de Manresa i El Casino de Manresa. Es van consultar tots els estudis existents sobre el tema. L’entrevista personal oberta va ser la principal eina per a conèixer els habitants de la zona i la seva història. És van consultar plànols de diverses procedències i es va recórrer a l’observació directa. LES EINES PRINCIPALS • En quant a l’estudi del territori, han estat bons documents de base els informes encarregats per Aigües de Manresa i l’Ajuntament de Manresa sobre la Sèquia i la zona del regadiu al llarg de la història de la ciutat, que es troben a l’Arxiu de les Aigües de Can Font i a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Manresa, així com tota la bibliografia sobre l’estudi històric de la Sèquia. Va ser d’especial ajut la consulta al Centre de Documentació de can Font amb el buidatge de diversos projectes tècnics sobre la Sèquia i l’anàlisi de documentació cartogràfica i l’arxiu de Masies catalogades i cases sense catalogar de l’Ajuntament de Manresa, així com el catàleg dels elements naturals protegits. • En quant a la vessant més humana i històrica del Poal, un bon document de base ha estat la publicació del fulletó d’Esteve Ferrer que es troba a la Biblioteca Municipal del Casino de Manresa, així com les diverses entrevistes amb persones relacionades d’alguna manera amb la zona del Regadiu, en les que es van prendre apunts escrits que posteriorment es van passar a net, revisar i acompanyar de fotografies (si n’hi havia). • En quant a mapes, l’ortofotomapa ampliat, facilitat per l’Ajuntament de Manresa, amb inclusió de les parcel·∙les del cadastre, els facilitats per Aigües de Manresa, com el de les partides de Marià Potó, o els que figuren a l’informe Aldomà, han estat un gran suport per a l’estudi del territori. • En quant a documents gràfics, ha estat de gran ajut l’extret de l’Arxiu Comarcal de Manresa, la pàgina de facebook de “Fotografies Antigues de Manresa”, i les entregades pels entrevistats dels seus arxius personals. TREBALL DE CAMP I ELABORACIÓ D’UNA BASE DE DADES En una segona fase, després del treball bibliogràfic, s’ha portat a terme un exhaustiu treball de camp, recollit en un diari de camp, que ha constituït una part substancial de la recerca.
3
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
Les entrevistes. La metodologia va ser sempre la mateixa: recerca de dades de contacte, visita personal en la que em presentava i entregava l’enquesta, pacte de visita per entrevista i recollida d’enquesta. Es van realitzar entre el mes de juliol i el mes de desembre del 2013. Han estat una font de valuosa informació. Normalment es prolongaven més enllà d’una hora i fins i tot de dues hores en alguns casos. Durant les quals es prenien apunts, algunes es filmaven i es feien fotografies. Els entrevistats sovint prestaven fotografies del seu arxiu personal. En passar aquests apunts, es van redactar organitzant la informació per temàtiques. El procediment per dur-‐les a terme era el següent: trucada telefònica o visita personal per acordar data i lloc (usualment a la residència habitual), realització de l’entrevista, passada a net dels apunts, revisió, selecció i incorporació de fotografies, si n’hi havien. Val a dir que es van acordar moltes més entrevistes de les que es van poder realitzar per falta de temps material i s’ha d’agrair especialment la predisposició i la bona rebuda dels veïns del Poal. S’ha fet un recull de fitxes de cada pas al diari de camp. • Les enquestes entregades a cada propietari de casa o granja de la zona. Cal esmentar la predisposició a contestar les preguntes per part de tots els veïns, amb l’excepció d’un cas, en que es van negar, argumentant que no volien donar dades personals. De les repartides, no s’ha pogut recollir la informació de 7, per impossibilitat de contacte posterior. No s’ha pogut contactar amb les 3 cases abandonades. No s’ha pogut recollir informació de 9 cases, ja que no s’hi ha pogut contactar via telefònica ni personalment en les diferents visites que s’hi ha fet. • Les Sessions fotogràfiques de l’entorn, paisatge, patrimoni de la Sèquia, patrimoni històric de la zona, cases i masies. Aquest treball s’ha traduït en l’elaboració d’una base de dades en format informàtic FileMaker, que compta amb 58 fitxes relatives a cada una de les cases del Poal de les que s’ha pogut recollir dades a través de les enquestes i els arxius de l’Ajuntament de Manresa, de les diferents partides. •
Pel que fa a les fitxes descriptives de cada element s’ordenen en els següents camps: Nom, Localització, Any de construcció, Nom dels primers propietaris, La casa ha estat en la mateixa família, Generacions de la mateixa família que han viscut a la mateixa casa, Propietaris fins al 2012, Habitants actuals de la casa, Aprofitament del sòl agrícola de la finca, Agricultura com a primera activitat econòmica, Tipus de productes agrícoles cultivats, Ramaderia com a primera activitat econòmica, Tipus de ramaderia, Variacions de construcció al llarg de la història, Construccions d’interès històric o artístic, Fotografies (3 com a màxim), Observacions Amb les dades recollides a l’enquesta, s’han treballat les gràfiques amb els programes d’Excel i Word i s’han pogut extreure resultats i conclusions. Amb tot el material ordenat s’ha procedit a organitzar el treball i a redactar-‐lo. Un pas posterior seria la confecció d’un llibre-‐revista amb tota la informació recollida i publicar-‐la a ISSUU. ISSUU és un servei en línia que permet la visualització de material digitalitzat electrònicament, com llibres ,portafolis, números de revistes, diaris, i altres mitjans impresos de forma realista. El servei que ofereix Issuu en l'àrea de publicació es pot comparar amb el que Flickr fa per compartir fotografies, i el que YouTube fa per compartir vídeo. El material pujat al lloc és vist a través d'un navegador web i està fet per assemblar-‐se el més possible a una publicació impresa, amb un format que permet la visualització de dues pàgines alhora (com un llibre o una revista oberts) i una passada de pàgina animada. Tot i que els documents a Issuu estan dissenyats per ser vistos en línia, és possible guardar una còpia. La companyia va ser fundada el 2006, i el servei va començar el desembre del 2007. Issuu va ser seleccionada
4
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
com un dels 50 millors llocs del 2009 per la revista Time alhora que va ser homenatjada pels Premis Webby en el mateix any. Alguns clients notables d' Issuu són el Banc Mundial , la casa de publicacions Routledge i la Universitat de Cambridge. 4. EL POAL, LA ZONA RURAL DESCONEGUDA Parlem d’una zona rural situada al Nord de Manresa que aglutina diferents nuclis de població i d’horta de les partides històriques del Poal, Mas Terrós, Masdenplà (Mas d’en Pla), Atalaia (Talaia) i Font de la Serra. Gràcies a la construcció i presència actual de la Sèquia, es va convertir en una zona de regadiu agrícola que arriba fins a la vall del Cardener i que ha esdevingut de gran importància per la ciutat i els seus habitants.
5
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
Font: Vista aèria de Manresa en els anys 50 (Cedida per Cesc Valcarcel)
4.1 TERRITORI I POBLACIÓ 4.1.1 Situació geogràfica A l’Enciclopèdia Catalana, el Poal consta com a “partida i caseria del municipi de Manresa (Bages), al nord de la ciutat, al límit amb els termes de Sant Joan de Torroella i Sant Fruitós de Bages”.1 Situat a les coordenades UTM: 4027 x 46230 y.2 Els límits del barri estarien, al sud, al barri Mion-‐Puigberenguer, amb l’Eix Transversal que, amb la seva construcció va separar una part del Regadiu; a l’est, la carretera de Santpedor; a l’oest, la carretera de Cardona; i al nord, la finca de les Torres de Bages, al terme de Sant Joan de Vilatorrada, que coincideix amb les fites que assenyalen el final del terme de la ciutat de Manresa i que és un dels llocs més alts del Regadiu, i des d’on es pot contemplar gairebé tot el Pla del Bages. L’Eix Transversal i la Ronda Nord han separat amb un cinturó de molts metres d’asfalt el Poal de la resta de la ciutat i ha suposat un fort impacte ambiental per la zona i la ciutat. 4.1.2 Descripció del territori A Manresa, hi ha dues àrees de regadiu, la del Poal i la de Viladordis. Són dos espais agrícoles d’horta que troben el seu origen en la construcció de la Sèquia i els seus ramals de rec a partir de l’Edat Mitjana i que s’estenen a ambdues bandes de la ciutat: al nord-‐ oest, el Poal, i a l’est, Viladordis. Actualment, a efectes administratius i de divisió territorial de la ciutat, es coneix com a Poal les antigues partides de Mas d’en Pla (Masdenplà), Mas Terròs, el Poal, Atalaia (Talaia) i Font de la Serra. Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEG), una partida és: “una porció de terreny d’alguna extensió i designada amb un mateix nom, una part del terme pertanyent a
6
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
un poble”. És una paraula d’ús antic (el Diccionari Català-‐Valencià-‐Balear en documenta l’aparició de la paraula en un document de principis del segle XII) però ben actual i en ple ús a molts municipis. Parlant amb els habitants del Poal, sempre fan esment de les partides: “aquesta casa està a Mas Terròs, no al Poal”, “això ja és Masdenplà”. Marià Potó en fa la distribució en els mapes del 1862.
Font: Centre de Documentació. i Arxiu Històric de Can Font.
Tot i tenir uns pendents poc pronunciats, el Poal presenta en els seus límits nord i sud diversos accidents orogràfics relativament importants, com ara la Talaia al sud o el Turó del Pepus i la zona del Canyet al nord. La zona es troba encaixada entre aquestes petites elevacions, amb un terreny que va davallant progressivament des del nord-‐est cap al sud-‐oest, fins arribar al Cardener.
Font: ALDOMÀ, IGNASI; GUERRERO, MONTSE; MÒDOL, JOSEP RAMON; GUILLÉN, MARINA; SIXTO, ELENA. “Estat, ús i dinamització del regadiu de Manresa”. Universitat de Lleida. Serveis Científico tècnics. Cartografia i Sistemes dInformació Geogràfica. Departament de Geografia i Sociologia. Ajuntament de Manresa, 2010 , p. 25
7
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
A la zona del Poal, hi predominen les margues i gresos, sòls amb abundància de calç, de caràcter alcalí, fruit dels materials que es van disposar en el fons del que era el mar de la depressió de l’Ebre, fa uns 35 milions d’anys. Són sòls molt comuns a la Depressió Central i que reuneixen unes molt bones condicions per al seu ús com a terra de conreu.3 En el terç oest del sector, pròxim al Cardener, el terreny està format per graves, sorres, llims i argiles pròpies de terrasses fluvials quaternàries (125.000 anys d’antiguitat). Són, per tant, materials molt més nous fruït del procés d’erosió i deposició de materials fets pel riu, que donen sòls profunds i amb una elevada permeabilitat.4 4.1.3 El clima Segons la Flora dels Països Catalans d’Oriol de Bolós, Manresa pertany al grup de localitats catalanes que tenen un clima mediterrani continental de baixa altitud, que es caracteritza per una notable oscil·∙lació tèrmica. Es tracta d’un clima mediterrani subhumit de tendència continental, força fred a l'hivern, amb 1-‐2 mesos de temperatura mitjana superior als 0°C i inferior als 5°C, i 1-‐2 mesos àrids a l’estiu amb una temperatura mitjana màxima d’uns 24°. En el cas de Manresa, hi ha dèficit hídric només en el mes de juliol.
Font: ICHM. INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El Medi Natural del Bages: http://ichn.iec.cat/Bages/clima/Imatges%20grans/Clima%20Manresa.htm [consulta 4-‐09-‐2013] Dades de les estacions meteorològiques de FECSA (del 1930 al 1978), de la EPSEM-‐UPC (del 1979 al 1999) i del Camp d'Aprenentatge i Casa de la Natura de La Culla (del 2000 al 2007). [gràfica Florenci Vallès]
En els darrers 100 anys, hi ha hagut a Manresa diverses estacions meteorològiques i hi ha les dades de cada un dels dies recollides a l’actual Estació Meteorològica de l’Escola Universitària Politècnica de Manresa (a excepció del gener i febrer del 1939). Al llarg d’aquest segle d’existència, s’han registrat onades de calor com la del 1983, amb 22 dies de temperatures
8
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
superiors a 35° C, dels quals, 11 dies de juliol van superar els 40°, fins arribar a 43°, en 6 dies. Van ser els dies més càlids de la meteorologia de Manresa.5 L’onada de calor del 83 va ser la més forta que mai he vist. Es veu que es va assemblar molt a la de l’any 31, segons deien la gent més gran, encara que molt més llarga. L’any 94 en va tornar a fer molta de calor, molts dies, però em sembla que no vàrem arribar als 40º. Les gallines i pollastres es moren amb tanta calor. Els animals pateixen molt. A les granges, els animals no saben on posar-‐se i, els que estan molt apilonats, com els pollastres, moren d’asfíxia. Les pluges que tots recordem molt són les del 62, quan hi van haver moltes inundacions per tota Catalunya i, fins i tot, morts. Els aiguats més propers que recordo són els de l’any 79 i 80, que es va inundar tot el que estava a l’abast del riu Cardener. L’any 96, a l’agost, la més propera, al Poal vàrem veure el Torrent inundar el pas per l’Avinguda Joncadella. Els camins semblaven rius. Unes ventades molt fortes que recordo van ser a l’hivern del 79, cap al principis d’any, i a la tardor de l’any següent. Va arrencar arbres i tot. Les uralites de les barraques i d’algun cobert van volar pels aires, també va fer malbé moltes teulades de les cases i va arrencar pals i fils d’electricitat. De nevades, la que recordo molt bé és la del 62.6 Pont Llarg (Font: Francitorra)
9
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
Pont Llarg (Font: Francitorra)
Poc abans de la missa del Gall del 62 començà a caure borralls de neu. A la sortida de missa, ja hi havia una catifa de neu i va continuar nevant tota la nit. Aquell matí del dia de Nadal, quan ens vàrem llevar, des de la finestra de Cal Rubís només es veia blanc. Hi havia uns quaranta centímetres i continuava nevant. En alguns llocs arribava als vuitanta centímetres o al metre. Ningú podia sortir de casa, hi havia molta neu i feia molt de fred. Les temperatures eren molt baixes. Jo no ho havia vist mai. Alguns dels vells deien que hi havia hagut una nevada semblant el 28. Vàrem començar a treure la neu dels camins amb una mena de pala que van muntar els de Cal Tasies davant del tractor.7
Segons els servei Meteorològic de Manresa, les temperatures van ser de -‐5°, el dia de Nadal, i de -‐10°, el dia de Sant Esteve. Era l’agost del 96. Havíem marxat uns dies de vacances i vàrem trucar a casa per veure com estaven i ens van dir que hi havia hagut un aiguat terrible que havia esquerdat el pont que travessava el Torrent del Poal. Quan vaig tornar vaig avisar que el pont estava en molt males condicions. Era un perill.8 4.1.4 L’aigua, raó de l’existència del Poal La zona del Poal ve marcada per una presència contínua d’aigua degut a l’àmplia xarxa de rec de la Sèquia i de tots els seus ramals. Com a cursos naturals, destaca la presència de la riera del Poal, comunament coneguda com el Torrent del Poal per la poca quantitat d’aigua que hi baixa normalment. En l’últim tram, des del Camí de Joncadella fins a la seva trobada amb el Cardener, també se l’anomena Torrent del Pla o de Masdenplà (provinent de la toponímia Mas del Pla). Trobaríem el riu Cardener en el límit oest del Poal, on desemboca la riera, al sector de
10
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
Moltes d’aquestes casetes o barraquetes tenen llum i agua, perquè se’ls va donar permís i les companyies els n’hi van posar fa anys, tot i ser construccions de molt poca qualitat. Moltes d’elles són com petites residències de caps de setmana.15 Habitatges abandonats Cal Túnic Foto: Laura Santamaria
Casó de Dalt o Casó Nou. Foto: Laura Santamaria
Cal Casó de Dalt o Casó Vell Foto: Ajuntament Manresa Catàleg de cases
22
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
Manresa. Anys 1931-‐1936. Actes de constitució de l’Ajuntament i relacions d’alcaldes i regidors. (Documents procedents de l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa).
“Acabada la guerra civil, l’any 1939, va haver-‐hi una temporada de molta penúria que ja venia dels últims temps de la guerra. A la ciutat ja hi havia carnets de racionament i s’havia de fer cua per aconseguir qualsevol producte alimentari en els diversos establiments, des del pa a les patates, etc. Els de ciutat havien de sortir cap a les cases de pagès per veure si els podien vendre algunes viandes dels camps. Els que ja som grans d’aquí del Poal bé que ho recordem i també d'haver de fer guàrdies perquè no ens les collissin sense demanar-‐ ho. Malgrat tot, encara n'hi havia que conservaven el bon humor. Hi havia un acudit que deien que totes les mares de la ciutat somniaven en poder casar les seves filies amb algun pagès perquè al menys podrien menjar truites amb patates. Per sort, la vida, a poc a poc, tornava a la normalitat i, l’any 1953, ja es van abolir les targetes de racionament i ja s’anaven veient menys cues per obtenir queviures a les botigues. Un dia va passar un guàrdia i va veure una colla de gent que estava fent cua i va demanar a una senyora per a què era aquella cua. La senyora va dir-‐li que era perquè en aquella botiga deien que donaven els ous de franc. I el guàrdia una mica enfadat li digué: "Haga usted el favor de contestar en español" (en aquell temps era prohibit de parlar en català) i la senyora que sabia molt poc de parlar castellà, “ xampurrejant-‐lo” li digué: "Es que disen que en aquella botica dan los uebos de franco".”151 Les noves autoritats van imposar el castellà com a única llengua d’ús públic. El català quedava restringit a l’estricte àmbit privat i encara així era mal vist. Així doncs, els rètols i la documentació de tots els establiments de la ciutat es van haver de fer en castellà sota l’amenaça de multa i de problemes. Els nomenclàtor de la ciutat es va castellanitzar. Però a més es van eliminar molts noms de carrers dedicats a personatges i fets no grats al nou règim. Ara els carrers es batejaven amb personatges del règim franquista, amb eclesiàstics i conservadors en general que responien a l’ideari nacional-‐catòlic. També havia arribat l’hora del retorn de la brutal explotació de la classe treballadora. Treballar molt i cobrar poc. El resultat va ser una baixada en picat del nivell de vida. Fins a la dècada dels cinquanta no es va recuperar el nivell de vida del 1936. L’ordre imposat al treball era el d’una gran caserna: treballar, callar, obeir i, per postres, passar gana. La por s’havia apoderat de tothom perquè tothom podia ser acusat de ser contrari o poc addicte al règim i això podia portar greus problemes. La imposició del nou règim feixista va suposar la destrucció del sistema democràtic i reformista que havia intentat posar en marxa la República però també la destrucció del teixit social i cultural de caràcter popular i obrerista, catalanista i d’esquerres que s’havia anat desenvolupant al llarg d’una centúria. L’esquerra, els sectors populars, gairebé quedaran reduïts a zero i hauran de resistir i lluitar en condicions molt difícils, heroiques.152
112
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
Fossa del Camí de les Torres en homenatge a les persones que es van trobar mortes després de la retirada de l’exèrcit republicà. Foto: Laura Santamaria
La gent tenia por, perquè no sabíem què passaria a partir de llavors, però també estàvem molt cansats de la guerra. Hi havia entre alleujament i por. Hi van haver molts canvis: un va ser parlar sempre en castellà en públic i tot estava en castellà, fins i tot els noms dels carrers i no podies anar a cap lloc oficial, ni a correus, i parlar en català, perquè feien veure que no t’entenien i et deien que parlessis “en cristiano”.153 D’aquí va tornar molt malalt el Jacint Cornet Pla, que havia estat soldat de la República i el van tenir tancat al Camp de Concentració de León. A Ca l’Andreu els van matar el fill a la batalla de l’Ebre, l’Antonio.154 Franco va venir a la ciutat en dues ocasions, 1947 i 1966.
Franco saludant als manresans, en el decurs d'una visita a la ciutat el 20 de maig de 1947. (Foto "Papers catalans espoliats", de J. Aloy, J. Basiana i P. Gasol).
113
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
La plaça Major de Manresa, plena de gom a gom, amb motiu de la visita del general Franco, el 20 de maig de 1947. (Foto "Papers catalans espoliats", de J. Aloy, J. Basiana i P. Gasol
Recordo quan va venir el Franco a visitar la ciutat. Es va passejar per la Ctra. de Vic i la Muralla i va anar fins la plaça Major. Van tapar la paret que es veia el Carrer del Balç amb una tel.la gegant perquè no es veiés com estava de malament. A la gent ens va fer molt riure que fessin això. Tot havia de ser bonic i perfecte. Era ridícul. No podia veure allò quan va anar cap a la Seu! A la gent ens van donar festa perquè sortíssim al carrer a rebre’l.155
Clàssica parafernàlia, situada a l'entrada a Manresa per la carretera de Vic, organitzada per la visita de Franco, l'1 de Juliol de 1966. (Foto d'Antoni Quintana i Torres -‐ ACDB)
114
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
6
L’ADMINISTRACIÓ DE LA CIUTAT I EL POAL L’administració ha vist, en aquests últims anys, que el sector del Regadiu de Manresa era un valor a preservar. Es tracta de l’horta històrica, l’origen de la qual prové de la construcció del canal de la Sèquia al segle XIV. Ens trobem, doncs, amb un element que afegeix, al seu valor agrícola, els valors patrimonial, paisatgístic i mediambiental. El primer pas que va fer l’Ajuntament de Manresa va ser protegir la zona urbanísticament però, des dels 80 està patint una certa degradació amb l’aparició de micro-‐parcel·∙lació, d’horta familiar, amb descurança del paisatge tradicional (barraquisme, tancats, etc.) i, més recentment, l’aparició de cultius que s’allunyen dels productes típics del regadiu. S’ha vist, però, que hi ha una part del regadiu que manté una important continuïtat i que conserva bona part del seu caràcter agrícola històric. El consistori manresà va elaborar el seu pla estratègic (PEM) durant el 2006. Aquest exercici va permetre consensuar la Manresa del futur assegurant la seva sostenibilitat mediambiental, preservant els recursos bàsics (aigua, conreus, biodiversitat...) i minimitzant els impactes sobre el medi (residus, contaminació...). La incidència d’aquest pla sobre el Poal se centra en la creació d’una Anella Verda i Agrària que articula diversos espais (el Poal entre ells) i projectes: des de l’ampliació de l’Agulla a la recuperació dels entorns de rius i rieres, passant per la preservació i millora dels regadius (Poal i Viladordis). Es tracta, en gran mesura, de projectes relacionats amb l’aigua, un dels emblemes de la ciutat.156
Font: http://www.meandremanresa.com/images/stories/fotos/noticies/mapareduit.jpg
L’Anella Verda abasta fonamentalment l’àrea que el Pla General de Manresa de 1996 (aprovat el 23 de maig de 1997 i publicat en el Butlletí Oficial de la Província número 301, de 17/12/2002) inclou dins el Sòl No Urbanitzable com a Zona de Protecció Agrícola (clau 11), formada pels dos grans sectors històrics regats, el de Viladordis i el del Poal. Aquests dos sectors presenten sobre el plànol la forma de dos grans pulmons enganxats a la ciutat i alimentats en aigua per la sèquia
115
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
de Manresa que hi arriba des del nord fins al distribuïdor central del dipòsit o estany del Parc de l’Agulla; és una imatge gràfica que exemplifica la funció que desenvolupen els dos espais. La zona de Protecció Agrícola, ocupa 210 hectàrees al Poal. En sessió de 15 de setembre de 2004 es va fer una Modificació puntual del Pla General aprovada per la Comissió provincial d’Urbanisme, i s’hi afegí el Catàleg de Masies i Cases Rurals, aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme en la sessió de 17 de desembre de 2008.157 El fet d’estar dins aquest pla d’acció de la zona agrícola ha suposat una sèrie de canvis i un plantejament diferent en la relació de la gent de les cases del Regadiu amb l’administració, molt més controlat i restrictiu de com mai havia sigut, sobretot a l’hora de fer obres i de tenir l’espai de residència i de treball d’acord amb la normativa recentment aprovada. Actualment, a la gent que tenim masies, des de que estem a la zona de protecció agrària i anella verda, no se’ns dóna permís per a res, ni per ampliar les masies que hi ha, ni per fer o ampliar un cobert, per molta necessitat que en tinguis per a poder tenir les eines en condicions, per exemple... Està tot subjecte a multitud de normatives, al nombre d’hectàrees que tens, si no arribes al nombre d’hectàrees no ho pots fer... Si vols arrebossar la casa, ho has de fer d’una determinada manera, si vols posar una xemeneia, no es pot veure, tot solen ser pegues i poques facilitats... En canvi, pots veure multitud de barraques en unes condicions deplorables al voltant. Suposo que, amb el temps, tot es posarà a lloc...158
Revista “Barris” de la Federació d’Associació de Veïns de Manresa. N. 3, del novembre de 1994
La gent de la zona del Regadiu ha estat, històricament, una població que ha demanat poc o res a l’administració, de bon fer i d’anar passant el dia a dia com es podia, per exemple, arranjant els camins ells mateixos sense esperar que el consistori fes aquella feina que caldria esperar d’un Ajuntament. Per tal d’unir esforços, els veïns es van apuntar a l’Associació de Veïns del Barri
116
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
Mion-‐Puigberenguer que va incorporar també el nom de Poal. Les demandes històriques de la zona estan relacionades amb l’arranjament de camins, l’anul.lació de clavegueram que desguasa a l’horta de Masdenplà i l’acondicionament de la riera del Poal i Torrent de Masdenplà. Els habitants de la zona sempre han tingut el sentiment que se’ls ha tingut poc en compte i que sempre han obtingut els beneficis de ser habitants de Manresa a base de “pidolar”. Com que sempre hem estat una gent molt pacífica i poc reivindicativa, no se’ns ha tingut mai massa en compte. Ara ens han posat els rètols de les cases, quan en altres àrees de Manresa ja fa anys que els tenen. Durant dècades, les ambulàncies, els serveis socials mateix de l’Ajuntament, o qualsevol servei (com que ens vinguin a portar una rentadora, per exemple, o vingui el metge a casa) havíem d’anar a buscar-‐los al Pont Llarg, perquè la gent es perdia al venir i anaven donant voltes. Els camins… és el tema de mai acabar! Sempre estan en mal estat! Com que hem estat gent que mai hem fet grans protestes ni grans demandes… Som gent que anem treballant i qui dia passa, any empeny… Som tots bons veïns i ens avenim, però ens costa ajuntar-‐nos, organitzar-‐nos i protestar. Som bastant individualistes i d’anar fent dins la nostra parcel.la. Potser si ho haguessim fet més, ara estariem millor, en quant a serveis… Ens ho hem anat fent nosaltres i no ens han tingut mai en compte.159 Tal i com figura en l’extracte que podem veure a l’annex, l’Ajuntament de Manresa va redactar un PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL de l’Agenda 21, el gener del 2000, i es va aprobar completar el sanejament de les aigües residuals, aplicar mecanismes de prevenció de risc ambiental i conservar i millorar el patrimoni natural i la qualitat del paisatge. Referent a alguna cosa que pogués afectar a la zona del Poal, només s’esmenta que es vol recuperar com a sender el traçat de l’antiga línia del ferrocarril a Súria, considerant la viabilitat d’una passera que permeti enllaçar els dos trams actiualment separats per l’eix transversal. No es fa esment a cap altre aspecte que pogués afectar al Poal. Curiosament, tot i haver tot un apartat que tracta de la preservació, conservació i millora del patrimoni natural i la qualitat del paisatge, no s’esmenta en cap moment l’arranjament i sanejament de la Riera del Poal (plena de rates i brutícia) ni de les múltiples canonades de residus fecals que encara hi ha desembocant als recs dels horts de Masdenplà i que provenen, per exemple, del Raval del Moixeró o del Carrer Colon, les últimes cases del Barri Mion. Sent aquesta una de les reivindicacions històriques de la zona.160 Una altra reivindicació antiga i mai aconseguida plenament, sent encara avui en dia un cavall de batalla continu, és el condicionament dels camins rurals de la zona. Periòdicament, els veïns han de fer valdre els seus interessos i neguits personant-‐se a les dependències municipals, fent instàncies i lliurant documentació per tal que es faci l’arranjament dels trossos més malmesos. Un cop asfaltats el camí de Joncadella i el seu paral·∙lel, així com un petit tram de l’anomenada “T” (camí perpendicular als altres dos).
117
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
7
CONCLUSIONS
Hem estat analitzant un espai dels voltants de Manresa, proper al centre de la ciutat, situat entre grans eixos de comunicació que connecten Manresa amb les principals àrees de la resta de Catalunya i marcat profundament per la presència dels canals de la Sèquia que li han conferit un caràcter especial. El Poal té una llarga història, remuntada a la presència de població des del s. X, amb una especial presència a partir de la construcció de la Sèquia a les partides que el conformen, des del s. XIV, amb la construcció dels primers ramals, fins al S. XVIII-‐XIX, quan es van construir els últims. És la presència d’aigua el que va possibilitar el seu poblament, així com el seu ús agrícola i ramader, per sobre d’altres usos menys importants per la història econòmica de la zona. Com a conseqüència, el patrimoni arquitectònic de l’àrea estudiada està lligat també a la Sèquia, més enllà de l’interès que puguin tenir les masies o els elements naturals protegits. Hem pogut verificar la hipòtesis sobre que gairebé la totalitat de masies estan habitades (només tres estan buides) i la gran majoria de les cases tenen el seu origen en el segle XX, una minoria tenen un origen anterior. El Poal és una de les principals reserves de sòl pla dins el terme de Manresa amb l’afegit de tenir una situació privilegiada dins el Pla de Bages. La seva situació el conforma com a un dels últims espais agrícoles i ramaders existents a la ciutat i, a la vegada, com a espai capaç de molts més altres usos. En quant a l’aprofitament d’aquest sòl per a usos agrícoles i/o ramaders per part dels seus habitants, hem pogut constatar que és molt alt, gairebé total amb molt poc espai erm però, en quant a la dedicació com a primera activitat econòmica dels seus habitants i com a principal font de riquesa per a ells, hem pogut veure que la primera hipòtesis es compleix al cent per cent, i hem pogut constatar que la majoria de la població de la zona treballa en activitats fora de l’aprofitament dels recursos del lloc i només treballa la terra i té cura de la ramaderia a temps parcial, com a activitat complementària. S’han complert, per tant, les altres dues hipòtesis formulades. Els usos agrícoles i ramaders de la zona estan en perill i hem verificat que un tant per cent molt baix dels habitants es dediquen en exclusivitat a activitats agrícoles o ramaderes i que hi ha un envelliment i un abandonament de l’activitat per part dels seus habitants actuals, tot i tenir un gran potencial com a subministrador de queviures de proximitat, que li dóna un valor afegit important i fa que, a l’anar acompanyada del regadiu, l’entorn es pogués transformar en un cinturó agrari fèrtil i ric. Moltes de les explotacions no tenen clara la seva continuïtat. Els pagesos i ramaders de la zona veuen que les rendes que donen actualment les seves activitats no són suficients per a sostenir la família. Les estructures agràries primitives (mà d’obra intensiva, finques petites) no són competitives i són un problema a l’hora d’encarar una agricultura comercial que ha de competir en un mercat ampli i no pot treure tan profit de la proximitat urbana. Apareix aleshores un canvi de tendència cap al cultiu extensiu del cereal i l’abandó del reg i l’horta. La venda directa sembla que serà l’alternativa econòmica per aquells que opten per a mantenir les explotacions agrícoles i ramaderes a ple rendiment i tenir-‐les com a primera activitat econòmica. En la reflexió sobre el producte de proximitat, inevitablement cal fer referència al moviment Slow Food i el productes quilòmetre 0. Sense disposar de grans ni espectaculars elements, el Poal i la seva zona del Regadiu constitueix un patrimoni local que no sembla que s’hagi valorat fins ara i que necessita del merescut reconeixement. Caldria que tothom, tant l’administració com la població, tingués clar que estem parlant del rebost de la ciutat, tant a nivell de producte d’horta i ramaderia, i d’un espai immillorable com a espai verd amb el valor afegit d’una gran bellesa. Ens trobem amb un
118
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
patrimoni viu de la ciutat de Manresa que cal tenir en compte, donar-‐li el valor que té i potenciar-‐lo, per tal d’evitar la seva regressió i degradació. 8 BIBLIOGRAFIA • • •
• • •
• • • • • • • • • • • • • •
AGRUPACIÓ DE VEÏNS DE LA BARRIADA MION-‐PUIGBERENGUER. 25 anys de l’Agrupació de veïns: història i vivències. Edició privada, 1997 ALABERN, JOSEP; VIRÓS, LLUÍS. Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa. Farell. Sant Vicenç de Castellet, 2002 ALDOMÀ, IGNASI; GUERRERO, MONTSE; MÒDOL, JOSEP RAMON; GUILLÉN, MARINA; SIXTO, ELENA. “Estat, ús i dinamització del regadiu de Manresa”. Universitat de Lleida. Serveis Científico-‐tècnics. Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica. Departament de Geografia i Sociologia. Ajuntament de Manresa, 2010 ALOY, JOAQUIM; GASOL, PERE; SARDANS, JORDI. La Guerra Civil (1936-‐1939). Història Gràfica de Manresa. Volum I i II, Edicions Selectes Parcir, Manresa, 1992 ALOY, JOAQUIM; SARDANS, JORDI. La República (1939-‐1936). Història Gràfica de Manresa. Volum I i II. Edicions Selectes Parcir, Manresa. 1991 ARGEMÍ, MERCÈ; KIRCHNER, HELENA; PIÑERO, JORDI. La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval. Universitat Autònoma de Barcelona, Aigües de Manresa, Centre d’Estudis del Bages. Ajuntament de Manresa, 2010 AJUNTAMENT DE MANRESA. PEM. Pla estratègic Manresa 2015. http://pem.ajmanresa.cat/que-‐es-‐un-‐pla-‐estrategic BENET, ALBERT. Història de Manresa, dels orígens al s. XI. Institut d’Arqueologia de Sallent i altres. Manresa, 1985 BOLÒS, O. & J. VIGO. Flora dels Països Catalans, 4 vol. Ed. Barcino, Barcelona, 1984 BONVEHÍ i CASTANYER, JORDI. Blog: Històries Manresanes. http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/ CANAL I OLIVERES, RAMON. Manresa: els seus barris i les seves associacions de veïns. Federació d’ AA.VV. de Manresa. Manresa, 1996. CANYELLES, MAGÍ. Descripció de la grandesa y antiguitats de la ciutat de Manresa (S. XVII). Ed. facsímil. Amics de la Seu, Manresa, 1986 CASAS, ADRIÀ. Les Pedres de la Sèquia: un recorregut pel seu paisatge. Centre d’Estudis del Bages i Col·∙legi d’Arquitectes de Catalunya. Manresa, 2004 COMAS, FRANCESC. Històries de Manresa. Zenobita / Edicions Intercomarcals S. A., Manresa, 2009 CONSORCI DE PROMOCIÓ TURISTICA DEL CARDENER, http://www.elcardener.com/Activitats/Ecorail_del_Cardener.htm INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, Diccionari de la llengua catalana. http://dlc.iec.cat/ INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, Diccionari català-‐Valencià-‐Balear. http://dcvb.iecat.net/ EL POU DE LA GALLINA, Revista. Manresa, n. 246, setembre. 2009 ENCICLOPÈDIA CATALANA. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1978. ENCICLOPÈDIA CATALANA, SA Unipersonal. Barcelona 1998. www.enciclopedia.cat/enciclopèdies/gran-‐enciclopèdia-‐catalana
119
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
• •
• • •
• •
• • • •
• • • •
• • •
Equip MIPUAL. MION-‐PUIGBERENGUER l’esforç per la identitat d’un barri de Manresa. Zenobita edicions. Manresa, 2008. ERA, Revitalització del Regadiu de Manresa. 0bra Social de la Fundació Catalunya Caixa, Associació l’Era (l’Espai de Recursos Agroecològics, associació cívica sense ànim de lucre lligada a l’Escola Agrària de Manresa), Xarxa de Custòdia del Territori i Ajuntament de Manresa. Díptic. Nov. 2011 FACEBOOK, pàgina de FOTOGRACIES ANTIGUES DE MANRESA https://www.facebook.com/pages/Fotografies-‐antigues-‐de-‐Manresa/500567386677334 FERRER BOTIFOLL, ESTEVE. Una història del segle XX. Edició privada. Manresa, sense data. (posterior al 2000). FERRER BOTIFOLL, ESTEVE. Història d’una barriada situada al nord de la ciutat de Manresa anomenada “El Poal” des del 1900 al 2000. Edició privada. Manresa, sense data. (posterior al 2000). FRANQUESA, TERESA. Coneguem La Sèquia. Manresa: Caixa d’Estalvis de Manresa, 1983 FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL Tot el que vols saber sobre la Transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Document elaborat amb la col·∙laboració de Josep Ramon Camí, Ferran Estrada, Àlex Farnós, Ignasi Ros i Joan Rovira del Grup de Treball de la Transhumància de la Fundació del Món Rural. 2012 http://transhumanciacatalunya.files.wordpress.com/2013/05/tot-‐el-‐que-‐vols-‐saber-‐ sobre-‐la-‐transhumc3a0ncia-‐i-‐les-‐vies-‐pecuc3a0ries-‐a-‐catalunya.pdf GARCIA, GAL.LA. Manresa, recull gràfic 1876-‐1965. Col·∙lecció l’Abans. Editorial Efadós, 2001 GASOL I PUJOL, PERE. Els Bombardeigs franquistes a Manresa 1938 -‐ 1939 (2008) GASOL, JOSEP MARIA. L’església de Sant Josep del Poble Nou de Manresa. 75 anys d’història (1903-‐1978). Impremta Sant Josep, SA. Manresa, 1978. GENERALITAT DE CATALUNYA, SERVEI DE DOCUMENTACIÓ, PUBLICACIONS I BIBLIOTECA DE CARTOGRAFIA. http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Serveis%20i%20tramits/Biblioteca%20i%20 documentacio/Planificacio%20territorial/Publicacions/Cartografia%20i%20toponimia/N omenclator%20oficial%20de%20toponimia%20de%20Catalunya/Bages/Documents/man resa.pdf GISBERT I TRAVERIA, MERITXELL. El plànol topogràfic del regadiu i ciutat de Manresa, de Marià Potó (1867)Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 70, 2010 GONZALEZ, FELIP; SARDANS, JORDI. La Transició (1975-‐1983). Hª Gràfica de Manresa Volum 1 i 2, Edicions Selectes Parcir, Manresa, 1997 ICC, INSTITUT DE CARTOGRAFIA DE CATALUNYA http://www.icc.cat/web/comparador-‐cartografia-‐ign/ ICHM. INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El Medi Natural del Bages: http://ichn.iec.cat/Bages/ICHN/ichn.htm JUNYENT, FRANCESC. El patrimoni històric i artístic (dels orígens als nostres dies). Història Gràfica de Manresa. Edicions Selectes Parcir, Manresa, 1994 MANRESA CALIDOSCOPI. Blog: http://manresacalidoscopi.blogspot.com.es/ MEANDRE. Blog: http://www.meandremanresa.com/index.php?option=com_content&view=article&id=4 6&Itemid=27
120
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
• •
•
• • •
• • • • • • •
• •
OLIVERAS, JOSEP, Desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa (1800-‐1870). Caixa d’Estalvis de Manresa. Manresa, 1985 PIÑERO, JORDI. La Sèquia de Manresa: un canal d’irrigació construït el segle XIV per iniciativa del Consell de la Ciutat https://sites.google.com/site/jordipinerosubirana/temes-‐d-‐interes/la-‐sequia-‐de-‐ manresa PIÑERO, JORDI. La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval. Ajuntament de Manresa i Aigües de Manresa amb el suport de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya. pla especial urbanístic de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic i paisatgístic de Manresa, 2010 POTÓ, MARIÀ. MAPA DE LES PARTIDES DE MANRESA DE 1867. Arxiu d’Aigües de Manresa. Centre d’estudis de l’Aigua de Can Font. ROTLLAND, ARMAND. La sanitat a Manresa. Centre d’estudis del Bages. Manresa, 1983 SALVADÓ I MONTURIOL, JOAN. El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fonts documentals: identificació, edició i estudi. Segles X-‐XI. Universitat de Lleida. http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/95946/Tjsm4de5.pdf?sequence=4 SANTAULARIA, EVA. La descripció arxivística de la documentació de les cambres agràries del Bages, conservada a l’Arxiu Comarcal del Bages. Revista dovella, Nº 110 SARDANS, JORDI, Manresa al final de la Guerra Civil . Revista Dovella nº 4 (gen. 1982) p. 26-‐33 SARRET i ARBÓS, Joaquim: La Cèquia de Manrèsa. Manresa, 1906 SARRET i ARBÓS, Joaquim. Història religiosa de Manresa: esglésies i convents. Caixa d'Estalvis de Manresa, 1987 SARRET I ARBÓS, JOA QUIM. Història de la indústria, del comerç i dels Gremis de Manresa. Volum III de la Monumenta Històrica. Manresa, 1923 SOLANELLES, TONI. Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges, 1880-‐1979. Col. Fotografia Històrica, n. 7. Angle Editorial, Manresa, 1999 TORRAS, MARC. La Sèquia de Manresa: un canal d’irrigació construït el segle XIV per iniciativa del Consell de la Ciutat. https://sites.google.com/site/jordipinerosubirana/temes-‐d-‐interes/la-‐sequia-‐de-‐ manresa TORRAS, MARC. El conflicte entre una ciutat i un bisbe: La sèquia de Manresa. Afers: Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja, 2005. Vol. 20, núm. 51 WIQUIPÈDIA: http://ca.wikipedia.org/wiki/Inundació
121
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
9
FONTS DOCUMENTALS
La bibliografia s’ha extret de: •
Arxiu Històric Comarcal de Manresa
•
Via de sant Ignasi, 40 08241 Manresa Tel. 93.873.65.25 Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Manresa
•
Plaça Major, 1, 08241 Manresa, Tel. 938 78 23 00 Arxiu de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa Plaça Major 5-‐6, 08241 Manresa, Tel. 938 78 23 00 Arxiu del Centre d’Estudis de l’Aigua de Can Font d’Aigües de Manresa Carretera de Santpedor, s/n 08242 Manresa Tel. 93 874 86 16 canfont@parcdelasequia.cat Biblioteca Pare Ignasi Casanovas Biblioteca Municipal de Santpedor
•
•
Plaça de la Pau, 2 08251 SANTPEDOR Telèfon: 938 320 480 Fax: 938 273 119 Correu electrònic: b.santpedor.pic@diba.cat Biblioteca Municipal de Moià
•
Plaça Sagrera, 1 08180 Moià Tel. 938 30 06 74
•
Biblioteca Municipal de l’Ateneu les Bases de Manresa Carrer dels Cintaires, 30-‐32 08242 Manresa Tel. 935 153 031
122
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
•
•
Biblioteca Municipal de El Casino de Manresa Passeig de Pere III, 29 08242 Manresa Tel.938 753 636 Email: b.manresa.c@diba.cat Pàgines web, pàgines de facebook i blogs de la xarxa d’Internet
123
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
10 SIGLES DE FONTS DOCUMENTALS Utilitzades en les notes de text: • AJ 2010 ARGEMÍ, MERCÈ; KIRCHNER, HELENA; PIÑERO, JORDI. La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval. Universitat Autònoma de Barcelona, Aigües de Manresa, Centre d’Estudis del Bages. Ajuntament de Manresa, 2010 •
AL
ALDOMÀ, IGNASI; GUERRERO, MONTSE; MÒDOL, JOSEP RAMON; GUILLÉN, MARINA; SIXTO, ELENA. “Estat, ús i dinamització del regadiu de Manresa”. Universitat de Lleida. Serveis Científico tècnics. Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica. Departament de Geografia i Sociologia. Ajuntament de Manresa, 2010 • EC 1 ENCICLOPÈDIA CATALANA. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1978. •
EC 2
Enciclopèdia Catalana, SA Unipersonal. www.enciclopedia.cat/enciclopèdies/gran-‐enciclopèdia-‐catalana •
Barcelona
1998.
ERA
Tríptic de L’ERA, del Projecte “Revitalització del Regadiu de Manresa”, una iniciativa finançada per l’0bra Social de la Fundació Catalunya Caixa i que duu a terme l’Associació l’Era (l’Espai de Recursos Agroecològics, associació cívica sense ànim de lucre lligada a l’Escola Agrària de Manresa) juntament amb la Xarxa de Custòdia del Territori i amb el suport de l’Ajuntament de Manresa, amb l’objectiu d’invertir el procés de decaïment del regadiu manresà, per tal d’afavorir que es tornin a cultivar conreus d’horta i millorar la seva comercialització a nivell local. 9 Nov. 2011 •
FERRER 1
FERRER BOTIFOLL, ESTEVE. Una història del segle XX. Edició privada. Manresa, sense data. (posterior al 2000). •
FERRER 2
FERRER BOTIFOLL, ESTEVE. Història d’una barriada situada al nord de la ciutat de Manresa anomenada “El Poal” des del 1900 al 2000. Edició privada. Manresa, sense data. (posterior al 2000). •
GIS
GISBERT I TRAVERIA, MERITXELL. El plànol topogràfic del regadiu i ciutat de Manresa, de Marià Potó (1867)Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 70, 2010 •
HM
BLOG DE JORDI BONVEHÍ I CASTANYER. Històries Manresanes. http://historiesmanresanes.blogspot.com.es
124
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
•
ICHN
ICHM. INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El Medi Natural del Bages: http://ichn.iec.cat/Bages/ICHN/ichn.htm •
MB
CANAL I OLIVERES, RAMON. Manresa: els seus barris i les seves associacions de veïns. Federació d’ AA.VV. de Manresa. Manresa, 1996. • MP MAPA DE LES PARTIDES DE MANRESA DE MARIÀ POTÓ DE 1867. Arxiu d’Aigües de Manresa. Centre d’estudis de l’Aigua de Can Font. •
PI
PIÑERO, JORDI. La Sèquia de Manresa: un canal d’irrigació construït el segle XIV per iniciativa del Consell de la Ciutat https://sites.google.com/site/jordipinerosubirana/temes-‐d-‐interes/la-‐sequia-‐de-‐manresa • SA 1 SARRET i ARBÓS, Joaquim: La Cèquia de Manrèsa. Manresa, 1906 • SA 2 SARRET i ARBÓS, Joaquim. Història religiosa de Manresa: esglésies i convents. Caixa d'Estalvis de Manresa, 1987 •
SM
SALVADÓ I MONTURIOL, JOAN. El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fonts documentals: identificació, edició i estudi. Segles X-‐XI. Universitat de Lleida. http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/95946/Tjsm4de5.pdf?sequence=4 •
TO
TORRAS, MARC. El conflicte entre una ciutat i un bisbe: La sèquia de Manresa. Afers: Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja, 2005. Vol. 20, núm. 51.
125
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
11 NOTES
3
EC 2, [consulta 29.07.2013] AL, p. 26, annex 4 4 AL, p. 21-‐22 5 GONZALEZ, FELIP; SARDANS, JORDI. Hª Gràfica de Manresa. La Transició (1975-‐1983). Volum 2, Edicions Selectes Parcir, 1997. p.312-‐313 3
6
Entrevista a Montserrat Aubets Entrevista a Joaquim Puigrodon 8 Entrevista a Jesús Pujol 9 Entrevista a Pere Santamaria 10 ICHN [consulta 3.09.2013] 11 Entrevista a Matilde Puigrodon 12 AL, annex 11 13 Entrevista a Jesús Pujol. 14 Entrevista amb Montserrat Aubets 15 Entrevista a Jesús Pujol 16 Entrevista a Jesús Pujol 17 ANNEX 49 18 ANNEX 50 19 Entrevista a Antoni Torres 20 Entrevista a Antoni Torres 21 ERA 22 ERA, cit. 23 Entrevista a Antoni Torres 24 FERRER 2, cit., p. 23 i 25 25 SM, annex 16 [consulta 29.08.2013] 7
26
Entrevista a Joaquim Daura Díptic: Tot el que vols saber sobre la Transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Fundació del Món Rural. Document elaborat amb la col·∙laboració de Josep Ramon Camí, Ferran Estrada, Àlex Farnós, Ignasi Ros i Joan Rovira del Grup de Treball de la Transhumància de la Fundació del Món Rural 2012
27
http://transhumanciacatalunya.files.wordpress.com/2013/05/tot-‐el-‐que-‐vols-‐saber-‐sobre-‐la-‐ transhumc3a0ncia-‐i-‐les-‐vies-‐pecuc3a0ries-‐a-‐catalunya.pdf Cit. [Consulta 1-‐12-‐2013] 28
HM, [consulta 28.08.2013]
29
PI, cit. p.4 GIS, cit. p. 183 31 SA 2, cit. p. 14 32 PI, [Consulta 5-‐09-‐2013] 33 PI, p.4 34 PI, cit., p.6-‐7 35 SA 1, p. 108 36 PI, p.22 37 PI, p. 23 38 PI, cit., p.23 39 PI, cit., p. 25 40 A.M.I.-‐48, doc. Del 23 de juliol de 1732 41 AJ2010, cit., p. 41 30
126
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
42
CANYELLES, Magí (1680). Op. Cit., p. 161 Fons municipal; manuals del Consell 48
43
44
Una peça de terra que la Santa Cova posseeix a la partida de Masdenplà, la qual afronta a tramuntana “con honores de Rafel Torres, y parte con honores de Josep Calcina mediando un camino por el qual se va al Mas del Pla”. Any 1743. Libro de Raizes de la Sta. Cueva de la Compañía de Jesús de Manresa, fol. 40 (APTCJ: AC OB 93)
45
AJ2010, cit., p. 42 AJ2010, cit., p. 48 47 AJ2010, p. 49 48 AJ2010, cit., p. 50 49 AJ2010, cit., p. 51 50 Entrevista a Francisca Daura 51 AJ2010, cit., p. 54 52 Entrevista a Montserrat Aubets 53 AJ2010, cit., p. 54 54 AL, cit. p.73 55 AJ2010, cit., p. 55 56 Entrevista a Jesús Pujol 57 AJ2010, cit., p. 57 58 CASES IBÁÑEZ, ADRIÀ. Les pedres de la sèquia. Un recorregut pel seu paisatge. Centre d'Estudis del Bages : Col·∙legi d'Arquitectes de Catalunya. Manresa, 2004, p.4 46
59
OLIVERAS, JOSEP, Desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa (1800-‐1870). Caixa d’Estalvis de Manresa. Manresa, 1985, p. 258.
60
COMAS, FRANCESC. Històries de Manresa. Zenobita / Edicions Intercomarcals S. A., Manresa, 2009, p. 125.
61
Annex 54 Entrevista a Jordi Font 63 Entrevista a Conxita Rubiralta 64 FERRER 2, cit., p. 12 65 Entrevista a Xavier Circuns 66 Annex 53 67 FERRER 2, cit., p.13 68 Entrevista M.Àngels Serentill 69 Entrevista a Joan Cassassayas 70 Entrevista a Francisca Daura 71 Entrevista Joan Cassassayas 72 FERRER 2, cit., p. 13 73 FERRER 2 , cit. , p. 14 74 Entrevista a Vicenç Ferrer 75 Entrevista a Josep M. Boix 76 Entrevista a Francisca Daura. Annex 38 77 Entrevista a Jordi Font 78 Entrevista a Albert Comallonga 79 Annex 37 80 Entrevista a Vicenç Ferrer 81 Entrevista a Francisca Daura 62
127
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
82
SANTAULARIA, EVA. La descripció arxivística de la documentació de les cambres agràries del Bages, conservada a l’Arxiu Comarcal del Bages. Revista dovella, Nº 110, p. 35-‐39 83 Entrevista a Amaria Fàbregas 84 Entrevista a Matilde Puigrodon 85 FERRER 2, cit., p. 12 86 FERRER 2, cit., p. 15 87 FERRER 2, cit., p.16 88 Entrevista a Jordi Font 89 Entrevista a Mario Comallonga. 90 Entrevista a Albert Comallonga 91 FARRES 2, cit., p. 16 92 FERRER 2, p. 16 93 FERRER 2, cit., p. 17 94 FERRER 2, p. 20 95 FERRER 2, p. 22-‐23 96 Entrevista a Francisca Daura. ANNEX 97 Entrevista a Francisca Daura 98 Entrevista a Francisca Daura 99 FERRER 2, cit., p.22 100 GA, p 10 101
GA, p.20 GA, 21-‐23 103 Entrevista a Matilde Puigrodon, Annex 40 104 Entrevista a Vicenç Ferrer 105 Annex 59 106 Annex 57 107 Entrevista a Josep M. Boix 108 Entrevista a Rosa Boix 109 FERRER 2, p.13 110 HG, cit., p. 130-‐131 111 FERRER 2, P. 13 112 Entrevista Matilde Puigrodon 113 Entrevista Vicenç Ferrer 114 Entrevista a Vicenç Ferrer 115 Entrevista a Jordi Font 116 Entrevista a Mercè Trasserra 117 FERRER 2, cit., p. 14 118 FERRER 2, cit., p. 25 119 Entrevista a Francisca Daura 120 Entrevista a Matilde Puigrodon 121 Entrevista a Xavier Circuns 122 Entrevista a Vicenç Ferrer i Matilde Puigrodon. 123 Entrevista a Jordi Font 124 Entrevista a Matilde Puigrodon 125 Entrevista a Francisca Daura 126 Entrevista a Joaquim Puigrodon 127 Annex 58 128 Entrevista a Matilde Puigrodon 129 Annex 60 130 Entrevista a Jordi Iglesias 102
128
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
131
FERRER 2, p. 15 FERRER 2, p.14 133 FERRER 2, cit. , p. 15 134 Entrevista a Josep M. Boix 135 FERRER 2, cit., p. 16 136 Entrevista a Francisca Daura 137 Entrevista a Jordi Font 138 ALOY, JOAQUIM; GASOL, PERE; SARDANS, JORDI. La Guerra Civil (1936-‐1939). Història Gràfica de Manresa. Volum I i II, Edicions Selectes Parcir, Manresa, 1992, p. 262 139 HM, http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2008/06/manresa-‐ocupada-‐pel-‐feixisme-‐ crnica-‐de.html [Consulta 6-‐11-‐2013] 140 Entrevista a Francisca Daura 141 FERRER 2, cit., p. 16 142 HM, http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2008/06/manresa-‐ocupada-‐pel-‐feixisme-‐ crnica-‐de.html , cit., [Consulta 6-‐11-‐2013] 143 Entrevista a Josep M. Boix 144 HM, BLOG DE JORDI BONVEHÍ I CASTANYER. Històries Manresanes. http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/search?updated-‐min=2008-‐01-‐ 01T00:00:00%2B01:00&updated-‐max=2009-‐01-‐01T00:00:00%2B01:00&max-‐results=50 [Consulta 17-‐09-‐2013) 132
145
Entrevista a Isidre Granell http://www.memoria.cat/bombardeigs/els-‐bombardeigs-‐franquistes-‐sobre-‐manresa-‐1938-‐ 39 [Consulta,19-‐09-‐2013]
146
147
HM, http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2008/06/manresa-‐ocupada-‐pel-‐feixisme-‐ crnica-‐de.html [Consulta 6-‐11-‐2013] 148 Entrevista a Joaquim Puigrodon 149 Entrevista a Francisca Daura 150 Entrevista a Jordi Font 151 FERRER 2, cit., p.17 152 HM, http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2008/06/manresa-‐ocupada-‐pel-‐feixisme-‐ crnica-‐de.html [Consulta 6-‐11-‐2013], i ANNEX 45 153 Entrevista a Francisca Daura 154 Entrevista a Vicenç Ferrer i Matilde Puigrodon 155 Entrevista a Vicenç Ferrer 156 Annex 20 157 AJUNTAMENT DE MANRESA. PEM. Pla estratègic Manresa 2015. http://pem.ajmanresa.cat/que-‐es-‐un-‐pla-‐estrategic 158
Entrevista a Jesús Pujol Entrevista a Matilde Puigrodon 160 Annex 21 159
129
EL POAL: L’ÚLTIMA GRAN ZONA AGRÍCOLA DE MANRESA
AGRAÏMENTS: A la meva mare, l’Àngels Serentill, que ha estat un gran suport a l’hora d’anar a repartir les enquestes i a recollir-‐les, cotxe amunt i cotxe avall, per aquesta zona tan extensa i en la gravació d’algunes entrevistes. A la Matilde Puigrodon, per acompanyar-‐nos en moltes de les visites, per a presentar-‐nos al veïnat que no ens coneixia. A tots els habitants i ex-‐habitants del Poal per obrir-‐nos les portes de casa seva i prestar-‐se tan fàcilment a donar-‐nos dades, explicar-‐ nos la seva història i, sobretot, concedir-‐nos part del seu temps. A tota la gent que ens han prestat les fotos del seu arxiu particular. Sense aquestes fotos no hagués estat possible documentar el treball. A la meva tutora, la Carme Botifoll, per la seva guia i consells. Moltes gràcies a tothom!
130