2010
Treball del llibre Biologia humana
Laura Gandia MartĂnez 26/02/2010
Capítol 1: Evolució
La herència dels caràcters adquirits Segons la teoria de Jean Baptiste Lamarck La evolució té una relació directa amb ela hàbits de vida dels individus, de manera que si un individu s‟acostuma a caminar desenvoluparà canvis en la locomoció per l‟ús o desús dels òrgans, canvis que seran heretats pels seus descendents evolucionant així, poc a poc l‟espècie. Encara que pareix raonable els coneixements actuals de les lleis de l‟herència de Gregor Mendel ens obliguen a descartar aquesta teoria.
La selecció natural L‟alternativa a Lamarck fou principalment Charles Darwin que explicava que com els recursos del medi son limitats sols uns pocs individus dels que naixen arribaran a reproduir-se. Com que tots els individus som diferents, s‟hi estableix una competència en la que aquestes diferències, seran favorables o perjudicials per als individus segons el medi en que es troben. Un fet que Darwin anomenava selecció natural. El que es favorable en un moment pot no ser-ho en un altre i viceversa. A mes pel fenomen de la mutació es produeixen canvis genètics que ocasionen nous aspectes, noves diferencies sobre les que la selecció natural pot actuar. El neodarwinisme integra les idees de Darwin combinades amb els coneixements de genètica, altres àrees de la biologia i la paleontologia. Ara n es compren com actua la selecció natural a través del temps així s‟hi barallen dues possibilitats que es produeix gradualment (faltaria el famós “eslabón perdido”) o a bots.
La escalera del progrés Passarem ara a analitzar de la microevolució a la macroevolució dels organismes. Segons hem estudiat des de nens l‟evolució segueix una tendència a formar especies cada vegada millors, ¿significa això que com nosaltres som els més evolucionats som la millor espècie? Segons Darwin la evolució no té cap propòsit ni disseny, es simplement oportunista no es dirigeix a la perfecció totes les especies son iguals en aquest aspecte.
1.
Si es veritat que tenim capacitat racional però una planta pot obtenir la seua pròpia energia i no podríem dir que es una “espècie inferior”. Aquestes idees de superioritat de l‟ésser humà que compartia Lamarck i altres autors anomenats vitalistes o finalistes perquè deien que l‟evolució tenia unidireccionalitat i es feia per “impulsos vitals” Per a aquestos la evolució seria comparable al progrés. No es sap com ha sigut l‟evolució però anem a veure durant el llibre el que es coneix ara com a evolució humana.
Capítol 2: primats
Classificació dels primats Lemurs
Lemurs
Indris
Aye-Aye Estrepsirrins Asiàtics
Loris
Galàpagos
Classifacació dels primats
Potos Africans
Primats antropomorfs Tarsers
Homonoideus
Halorrins
Catarrins Simis o antropoideus
Humans Cercopitecoideus
Platirrins
Primats antropomorfs de més a menys similitud amb l‟esser humà chimpanzé, goril·la,orangutan i finalment els gibons.
1.
Dibuix dels hominoideus
Concepte de “braquiación” dels hominoideus La “braquiación” es un tret que compartim els hominoideus com a individus provinents d‟un mateix grup. Aquest tret es un mode de locomoció als arbres i esta relacionat en el mode de desplaçar-se, colgant-se de les rames amb els braços estirats i oscil·lant el cos d‟un braç a un altre mentre es gira en l‟aire.
Evolució dels primats Podríem resumir l‟evolució dels primats en el esquema de classificació anterior (Apartat de classificació dels primats) i afegint aquest altre extret del llibre.
Capítol 3: Clima i Evolució
Canvis climàtics Avui vivim preocupats ple canvi climàtic causat per l‟activitat humana que fa que es calfe més del que deuria. Per poder relacionar el canvi climàtic i l‟evolució hem de tindre en compte un marge de temps molt més ampli del que solem parlar. Així podem dir que estem en una època càlida des de fa uns 10,000 anys, cosa que ha permès l‟expansió humana a partir del desenvolupament de l‟agricultura.
1.
No obstant això hem de puntualitzar que aquest període càlid es tan sols un xicotet cicle de calor i que el clima mai no ha sigut estable durant els últims 10,000 anys.
Eres / Variacions climàtiques al llarg del temps
Fa un segle i mig es trobavem en un periode fred anomenat "Pequeña edad de hielo"
A l'edat mitja hi va haver un periode càlid en que es podia fer cultiu inclós en Groenlandia
A principis del s. XVI hi va haver una ola freda. FIns i tot el Tamesis es va congelar
Tot i això en els últims 4 o 5 m.a. hi ha hagut una tendència a un refredament del planeta al mateix temps que es produeix una disminució de les precipitacions. En Nord-Amèrica i Eurasia les glaciacions han sigut molt marcades en els últim milió d‟anys.
1.
Factors del canvi climàtic; Fenòmens com l‟erupció del Krakatoa Podem dividir els factors que originen canvis climàtics en cinc categories: 1. Successos catastròfics Com per exemple l‟erupció del Krakatoa el 27 d‟agost de 1883. Aquesta va ser l‟erupció més forta de l‟historia que haja sigut comprovada, fins i tot major a qualsevol prova nuclear. Aquesta erupció va expulsar gran quantitat de gasos i cendra, tanta que va produir postes de sol fins i tot en Europa I a més els sismes submarins van arribar a Hawaii y sudamèrica. La temperatura global va descendir mig grau. Així i tot no hi va haver cap canvi permanent (de molta durada). Ara sols s‟hi accepta una teoria catastrofista: La hipòtesis de l‟impacte del meteorit que es proposà per explicar l‟extinció dels dinosaures
2. Evolució geodinàmica Podem trobar processos com: o La disminució del flux de calor que arriba a la superfície terrestre des de l‟interior o Els desplaçaments dels pols geogràfics y magnètics o La activitat volcànica y els moviments verticals i horitzontals de la escorça terrestre
1.
3. Comportament del sistema hidrosfera - atmosfera La capacitat de l‟aigua per a emmagatzemar calor (a classe hem vist que es tracta de l‟elevada calor especifica de l‟aigua) actua com a suavitzadors dels canvis tèrmics terrestres. Els mars controlen la quantitat de vapor d‟aigua i diòxid de carboni presents a l‟atmosfera Del vapor d‟aigua depenen les pluges Els gasos son els responsables de anomenat efecte hivernacle 4. Fluctuacions naturals de l‟orbita de la terra al voltant del sol 5. Efecte de la biosfera ( on es troba l‟activitat humana)
Cicles de Milankovic (referit al hemisferi nord) El moviment de la terra en la seua orbita al voltant del sol produeix 2 cicles tèrmics molt regulars: 1. Alternança de dia (càlida) i nit (freda) deguda a la rotació de la terra sobre un eix imaginari que passa pels pols. Un d‟aquestos cicles es completa cada 24h. 2. Successió anual de las estacions que al hemisferi nord es produeix: Primavera (temperada), estiu (càlid), tardor (temperada), hivern (fred). L‟origen d‟aquestos es d‟inclinació de la terra respecte de la seua orbita d‟uns 23,5º. Hi ha 4 esdeveniments que marquen el principi i final de les estacions: 1. Dos equinoccis (primavera o “vernal” i tardor) 2. Dos solsticis (estiu i hivern) Solstici d‟estiu: Dia amb més hores de sol a l‟any Solstici d‟hivern: Nit més llarga de l‟any
1.
1.
Plantes C3 i C4 El CO2 ajuda a que la temperatura mitjana de la superfície terrestre siga 15º i no -15 ja que produeix l‟efecte hivernacle. Quan parlem de la perillositat de l‟efecte hivernacle parlem de el sobreescalfament produït per l‟activitat humana. El seu percentatge a l‟atmosfera es reduït 0.03% però es molt important per:
L‟efecte hivernacle (sempre que no augmente més del que correspon) o L‟emissió de CO2 afavorirà a les plantes C3 en un futur però es nociu per a la capa de O3 , provoca la pluja àcida... Es la font fonamental del carboni orgànic del que estem fets.
Les plantes converteixen l‟H2O i el CO2 en matèria orgànica a la fotosíntesis les podem dividir en: Plantes C3: El CO2 queda fixat en una molècula amb 3 àtoms de carboni. A aquest grup pertanyen la majoria de les plantes. Es desenvolupen millor amb bones condicions d‟humitat i temperatura i amb abundància de CO2 . Com ara el CO2 es escàs en relació amb altres èpoques de la terra, aquestes plantes tenen dificultats per a viure en llocs càlids i secs, així que dominen a climes temperats o freds o a les selves pluvials. Plantes C4: El CO2 queda fixat en una molècula amb 4 àtoms de carboni. A aquest grup pertanyen una minoria de les plantes generalment amb tiges dures i fibroses. Son herbes i joncs que viuen a ambients oberts, secs i solejats. Ex:blat de moro i canya de sucre
Capítol 4: L’origen de La humanitat
Rellotges moleculars Segons els estudis de biòlegs moleculars, el nostre llinatge es va separar dels chimpanzés fa entre 4,5 i 7 m.a. s‟ha calculat aquest interval per mitja de rellotges moleculars fonament de les quals consisteix en que la diferencia genètica entre 2 especies deuria estar en funció al temps transcorregut des de que es va produir la separació de una i l‟altra línea evolutiva. De manera que la divergència genètica i morfològica augmenta amb el temps. Els rellotges moleculars es basen sols en al·lels neutres perquè com no son ni favorables ni perjudicials no actua sobre ells la selecció natural.
1.
Si fora beneficiós s‟espargiria amb rapidesa per tota la població. Per contra si fora desfavorable la seua freqüència baixaria per l‟acció de la selecció natural. També cal tindre en compte que el que en un moment es beneficiós després pot ser perjudicial i viceversa. Per a calcular es ritme de canvi dels al·lels neutres o taxa de mutació fa falta observar als fòssils mesurant la distancia genètica entre dos especies de les que es coneixen pels fòssils. Per que el rellotge molecular funcione es necessari que es complisquen: o Conèixer gens neutres (que la selecció natural no ha actuat sobre ells). o Que hi hagen ritmes constants de mutació. o Un bon marc paleontològic de referència.
Els primers homínids fòssils Es essers humans actuals i tots els fòssils de la nostra línea evolutiva posteriors a la separació de la línea dels chimpanzés som homínids. El conjunt de fòssils més antic trobat en la regió del curs mitja del riu Awash, Etiòpia. L‟ Ardipithecus ramidus d‟una antiguitat d‟uns 4.4m.a. pel que no poden estar molt lluny de la divisió entre la línia evolutiva dels chimpanzés i la dels humans entre 4.5-7m.a. més pròxim a 4.5.
Canvi d‟hàbitat Es va trobar a un i l‟altre costat del llac Turkana en Kenia fòssils d‟homínids de al voltant de 4m.a. d‟antiguitat del que es denomina Australopithecus anamensis que han canviat el seu mode de vida, l‟ambient on es mouen (selva), l„aliment i inclòs caminen drets. També s‟ha tobat un registre prou complet de Australopithecus afarensis espècie d‟on prové la famosa Lucy. Pot ocórrer que especies siguen paregudes morfològicament i que es diferencien en el color,el pelatge, el comportament alguna altra característica. Però no es pot saber perquè no es reflecteixen el l‟esquelet que es el que fossilitza.
East Side Story Ara que sabem quins son els nostres avantpassats ens falta saber on van nàixer els homínids.
1.
Els fòssils s‟han trobat al est d‟Àfrica al llarg del Great Rift Valley, una enorme fractura de la escorça terrestre que s‟expandeix des de Moçambic a través de Malawi per la regió dels grans llacs, el País de los Alfar en Etiòpia el mar Roig i arriba fins al mar Mort entre Israel i Jordània. La distribució geogràfica dels fòssils fa pensar un origen est- africà del nostre grup. Encara que també s‟han trobat fòssils al Chad del Australopithecus bahrelghazali que es diferencia de Afarensis en la cara interna de la mandíbula.
Potser que per primera vegada en la nostra historia hi hagueren dues especies de homínids coexistint encara que fora en lloca diferents. Així la evolució dels homínids no és lineal sinó que l‟arbre evolutiu es molt ramificat encara que ara sols ha arribat una rama la nostra.
1.
capítoL 5: eL ximpanzé “bípede”
Fenomen de la bipedestació Sols els humans som capaços de caminar sense fer grans moviments del tronc i donar grans gambades al caminar. La raó es troba em gran part a l‟orientació del maluc i als adductors que estabilitzen el cos. Els antopomorfs careixen d‟aquest mecanisme estabilitzador i han de fer gras desplaçaments del tronc a una i altra banda per poder caminar. Encara que sola fossilitzen els ossos es possible estudiar la funció dels músculs dels que no es conserva res gràcies a la paleobiomecànica una rama de la paleomorfologia que aplica els principis de la mecànica a les palanques corporals per a reconstruir els moviments que podien fer el essers passats. Així segons la disposició dels malucs dels australopitecus podem saber que caminaven drets. Un dels problemes de l‟estudi de l‟evolució es com es produeixen canvis anatòmics tan grans com aquest, no pot ser que fora un canvi dràstic així que deu haver sigut gradual cosa que es difícil d‟imaginar. Hipòtesis: Un canvi en la orientació de l‟ala ilíaca que proporcionaria una certa capacitat d‟abducció va ser un canvi beneficiós per a sobreviure i reproduir-se, posteriorment hi sorgirien noves modificacions fins afectar a tot l‟esquelet.
Un altre canvi que permeteix atribuir als australopithecus una locomoció bípeda es la posició del foramen magnum, orifici de la base del crani d‟on ix la medul·la espinal, que es dirigeix cap a baix disposant la columna verticalment. En els antropomorfs el foramen magnum esta situat en una posició més posterior en la base del crani.
1.
Gènere Australopithecus Els australopithecus africanus eren homínids molt xicotets propers en mida als chimpanzés. El que més destaca es lo curtes que son les cames de Lucy, l‟exemple més famós de australopithecus africanus, es lo curtes que son les cames. Aquestes proporcions fan pensar que encara tenien capacitat per enfilar-se pels arbres a més tenen les falanges dels dits corbades assemblant-se als chimpanzés més que cap altre homínid. Se‟ls atribueix un habitat forestal cosa que fa pensar que a més de ser bípedes els australopitecs encara tenien la capacitat de muntar als arbres per menjar fugir dels depredadors o dormir.
1.
Capítol 6: parantropos Una espècie especialista es aquella que s‟hi adapta a un estil de vida molt concret que sol afectar al seu mode d‟alimentació cosa que es tradueix en adaptacions al seu aparell mastegador i digestiu. Per contra els organismes que mantenen un mode de vida i alimentació més variats, menys especialitzats s‟anomen generalistes. Els paranthropus tenen una seria de característiques úniques que ajuden a diferenciar-los de la resta d‟homínids amb la presencia d‟un gran aparell mastegador que ens dona a entendre que tenien una marcada especialització alimentaria.
1.
Segons el grau d‟especialització podem classificar: Paranthropus boisei > Paranthropus aethiopicus > Paranthropus robustus
1.
Capítol 7: UN HOMÍNID DIFERENT.
El gènere Homo El terme Homo va ser emprat per Lineo en 1758 per donar nom al gènere al que pertany la nostra pròpia espècie (Homo sapiens). Quan ens preguntem per l‟origen i evolució del gènere Homo ens referim a l‟origen i evolució dels humans. Diverses troballes daten una antiguitat de 2-2.5 m.a. Una de les claus de la capacitat del nostre gènere per a ocupar ambients molt diversos i per accedir a nous recursos es obtenir instruments a partir de la pedra.
Indústria lítica Els humans som els únics primats que produeixen instruments a partir d‟una forma sols existent al seu cap. Els primers utensilis de pedra es coneixen com Olduvayenses. I corresponen al que es diu Mode 1 i consisteixen en cants i roques tallades sense una forma estandarditzada entre el que podem trobar:
Choppers: treballats per 1 cara Chopping tools: treballats per les 2 cares Resquills: sense retocar
La seua fabricació requereix pocs colps però proporcionen un filo tallant. Foto pag 164
Relacions de família Un dels aspectes mes importants del treball d‟un paleontòleg es el de intentar reconstruir la cadena d‟antepassats i descendents que conformen l‟Historia de la Vida acotant hipòtesis versemblants descartant aquelles que son incompatibles segons tres dades referides a les especies representades pels fòssils:
Antiguitat: no es pot dir que una espècie mes moderna sigui antepassada d‟una més antiga ni estes descendents de aquelles. Tampoc es pot assumir una relació de antepassat i descendent en 2 especies contemporànies.
1.
Però no es fàcil aconseguir una datació precisa per saber si es tracta de especies “germanes” o “progenitores” . Distribució geogràfica: Per a que una espècie sigui descendent d‟una altra es imprescindible que haja viscut en la mateixa regió geogràfica. Grau de parentesc evolutiu: quant més estret sigui el parentesc evolutiu entre 2 especies més veritable serà que entre elles existeixi una relació de tipus antecessor descendent.
La ciència de les relacions A les relacions de parentesc evolutiu se les coneix com relacions filogenètiques. Per a deduir aquestes relacions a partir del registre fòssil s‟utilitza un mètode basat en fonaments implícits en la teoria darwinista de la descendència amb modificació, es tracta de rastrejar lles semblances entre diferents especies que es pot deure a:
Convergència adaptativa (analogia): Es produeix quan dues estructures anatòmiques es pareixen però no per que foren heretades d‟un antepassat comú sinó perquè fan funcions similars. Herència d‟un antepassat comú(homologia):es mante el paregut estructural encara que hi poden haver diferencies superficials si els òrgans realitzen funciona diferents.
L‟arbre dels homínids i arbres fil·logenètics dels homínids (junt)
1.
capítoL 8: L’evoLuciÓ de L’encÈfaL
El òrgan de la intel·ligència Els essers humans es caracteritzem per posseir una intel·ligència superior a la de la resta dels animals. La regió del nostre organisme que s‟encarrega de la intel·ligència es l‟encèfal que esta format per 3 òrgans el cervell el cerebel i bulb raquidi. Les funcions que es relacionen amb d‟intel·ligència es fan el cervell que esta dividit en dos hemisferis. La coordinació del cos i el equilibri son cosa del cerebel. El bulb raquidi s‟encarrega de regular funcions automàtiques , que no realitzem voluntàriament, com el batec del cor. Calcular el augment de tamany del encèfal al llarg de l‟evolució dels homínids i la seua morfologia es al que s‟han dedicat els estudis de l‟evolució de l‟encèfal.
Encèfals grans i xicotets Sempre hem relacionat d‟intel·ligència a una mida de l‟encèfal major. El tamany en pes del encèfal humà esta al voltant de 1250 g i encara que es superior a la dels altres primats es inferior a la dels grans mamífers com la balena blava de 6800 g o l‟elefant africà de 5700g. Això no vol dir que els elefants o les balenes siguen més intel·ligents, el que ocorre es que el treball de l‟encèfal consisteix en coordinar el funcionament de la resta del cos i per a un cos major es necessari un encèfal major. Segons la Llei de la disharmonia (o al·lometria) descoberta als anys 20 el tamany del de l‟encèfal augmenta més a poc a poc que el cos de manera que l‟encèfal va fent-se proporcionalment menor al augmentar de tamany dels mamífers. L‟al·lometria es pot produir durant el creixement d‟un organisme i entre els adults d‟una mateixa espècie. Estudiant aquesta segona hem de tindre en compte que com l‟encèfal creix al·lometricament l‟únic mode de calcular el pes encefàlic es comparar el pes real i ideal ( en relació al pes del cos).
1.
Campions de l‟encefalització Pes encefàlic ideal d‟un organisme en funció el seu pes corporal = PEI Pes real de l‟encèfal = PR Índex de encefalització( mesura la disparitat entre els anteriors)= IE IE= PR / PEI Si IE = 1 podem dir que té el pes d‟encèfal que li correspon . Si IE <1 la espècie té menor encèfal del que li correspon . Si IE > 1 la espècie té major encèfal del que li correspon. Els primats estan molt encefalitzats (IE > 1 ) però no son els que més ho estan. L‟ Homo sapiens és la més encefalitzada amb un índex superior a 7. Curiós Les especies que apareixen més pròximes als humans son els cetacis més concretament els dofins que tenen un índex d‟ encefalització major que 4.
Pesant fantasmes En encèfal no fossilitza però si el crani, així es possible calcular el volum que ocupava l‟encèfal mesurant la cavitat cranial. El problema esta en aproximar el pes corporal a partir dels fòssils però com no es com que en molts homínids no tenim una mesura esquelètica de referència o els ossos es troben en un estat precari. I coneixent els ossos y regions anatòmiques que es necessiten per a calcular el pes es planteja un altre problema, ¿quina es la relació matemàtica que existeix entre les superfícies articulars de cada os y el pes corporal. A pesar de tot investigadors com Henry McHenry i William Hungers ha realitzat nombroses investigacions que han donat resultats comparables.
Tamany encefàlic dels homínids fòssils. Jo ho compare amb el del Homo sapiens
Nom Australopithecus afarensis Australopithecus
Pes aproximat de L’encèfal (g) 426
Índex d’ encefalització
436
1.4
1.
1.3
africanus Paranthropus robustus Paranthropus boisei Homo habilis / Homo rudolfensis Homo ergaster Homo sapiens
523 508 619
No es pot saber 1.5 1.8
805 1250
1.9 >7
Ela Australopithecus i Paranthropus tenen un índex d‟ encefalització als chimpanzés (1.2) però inferior als primers representants del gènere Homo.
CAPÍTOL 9: DENTS, BUDELLS, MANS I CERVELL Explicació d‟una raó que va permetre l‟augment del cervell en els Homo i no en Parantrophus Com que el cervell és un dels òrgans més costosos en el metabolisme dels individus un augment del seu volum sols podria ser possible amb la reducció d‟un altra òrgan amb un consum similar. Òrgans poden ser el cor el els ronyons el fetge junt al aparell digestiu. Com que son òrgans vitals no es van reduir cap des primers, ho va fer el tub digestiu ja que la seua longitud depèn del tipus d‟aliment que haja de processar. El cervell dels paranthropos no es va desenvolupar perquè com que eren herbívors (ho sabem per la seua mandíbula especialitzada) necessitaven un tub digestiu més desenvolupat per fer la digestió mentre que el gènere homo es va fer carnívor, cosa que va permetre que el tub digestiu s‟acurtara i augmentara el tamany del cervell.
1.
CAPÍTOL 10: EL DESENVOLUPAMENT Poc abans de nàixer el fetus es situa en posició invertida, amb el cap en la part inferior de la pelvis. Durant el part el fetus té que travessar la part inferior de la pelvis pel canal de part.
1.
El canal de part s‟hi estreteix per el canvi del maluc per poder caminar drets cosa que dificulta el part humà respecte al dels primats. Trobem dificultats afegides com que el cap del fetus és més gran en l‟espècie humana i que la vagina esta orientada cap a davant fent un angle recte amb l‟úter de manera que el part no és rectilini com als primats sinó que fa una corba molt pronunciada. Totes aquestes dificultats impedeixen que el fetus es desenvolupe tant com als primats, és necessari que neixi abans. Per això el part és prematur als humans respecte dels primats.
CAPÍTOL 11: LA INTEL·LIGÈNCIA SOCIAL
Selecció natural i selecció sexual Quan Darwin parlava de selecció natural es referia a l‟eliminació dels individus defectuosos i a la supervivència de les més aptes. Les variacions que sorgeixen de manera espontània produeixen nous tipus d‟organismes. Darwin també va elaborar una teoria de la selecció sexual en la que caracteritzava als primats socialment ( poligàmia, monogàmia) explicava per que els mascles son més cridaners o més forts com a un instrument per a cridar la atenció de les femelles per demostrar que es el mascle que és més saludable i per tant el millor progenitor possible davant la competència.
RECAPITULACIÓ Ací acaba la nostra evolució al continent africà, el nostre bressol. Es hominiodeus van se nombrosos a Asia y Europa però desprès van anar desaparaguent. La seua desaparició pot ser causada per la competència amb els Cercopitecoideus, per la pèrdua del seu hàbitat o pe un canvi climàtic global en que es va refredar el planeta. Cal recordar que els primers hominoideus van aparèixer a un ambient forestal Ardipithecus ramidus (4.4 m a) i desprès també podem tindre en compte que (4 m a) va aparèixer el Australopithecus anamensis
1.
S‟han trobat diversos fòssils que indiquen l‟evolució dels homínids i els canvis que van fer possible la seua supervivència i adaptació. ( desenvolupament del cervell, canvi d‟alimentació, caminar drets...)
capítoL 12: nouS eScenariS per L’evoLuciÓ HUMANA
La Gran Dolina i els primers Europeus La Gran Dolina és un jaciment arqueològic a la serra d‟Atapuerca aprop de Burgos. Es van trobar nombroses restes de fauna i instruments lítics i els investigadors sabien que hi podia haver restes d‟homínids molt antigues. No sabien l‟antiguitat de les restes trobades per això es van datar els animals amb el que estaven fossilitzats com un rosegador que va evolucoinar fa uns 500000anys pel que les restes devien ser anteriors. Identificant totes les restes es van datar amb una edat de 780000anys d‟antiguitat.Els instruments van aportar nombroses dades útils per als investigadors. Curiós Canibalisme prehistòric Es estrany trobar restes de tants homínids a una cova ja que sols les utilitzaven com un lloc de pas allí vivien altres animals com els ossos.Açò ens fa pensar que aquestos homínids eren caníbals.
CAPÍTOL 13: ELS NEANDERTALS Últim avantpassat comú d‟humans actuals i neandertals: Homo antecessor (780.000 anys) Els neandertals existien a Europa fa uns 230000 anys. Segons alguns autors el antepassat del neandertal comú amb el humà és el Homo heidelbergensis però segons l‟opinió dels escriptors del llibre va ser el Homo antecessor aportant dades de biologia molecular que reforcen la seua opinió.
1.
capítoL 14: L’origen de La humanitat MODERNA. FÒSSILS.
El origen africà del Homo sapiens Cal buscar al continent africà els fòssils dels primers humans. Les dades de genètica i paleoantropologia mostren que la nostra espècie es molt homogènia e les seues característiques des de els seus primers representants la qual cosa indica que procedim d‟una població molt reduïda que perteneixia a la seua vegada d‟una altra més amplia i variada. Hi ha una sèrie de fòssils humans a Àfrica, nombroses poblacions paleomodernes una de les quals podríem vindre nosaltres .
capítoL 15: L’origen de La humanitat MODERNA. GENÈTICA.
Teoria de l‟origen de les races Cada una de les poblacions humanes que van ocupar el antic món des de la eixida d‟Àfrica fa més de 1 m a van evolucionar en cada regió per a donar lloc a les poblacions humanes ( les diferents “races”) que poblen el globus terraqui. Aquesta visió no es darwinista ja que diu que dues poblacions diferents evolucionen per separat i acaben sent una mateixa espècie. Per resoldre al problema e proposa l‟existència d‟un flux gènic entre les poblacions pleistocenes. Aquest flux era suficient per a mantindre l‟homogeneïtat de l‟espècie però no tan intens com per a dissipar diversos trets característics de cada regió.
Explicació de l‟ADN La molècula responsable de la herència biològica es el àcid desoxiribonucleic (ADN) que duu codificat en la seua estructura química la informació necessària per a assegurar la continuïtat de les especies. El ADN de les cèl·lules esta organitzat en unitats discretes anomenades cromosomes, que en el cas de les cèl·lules dels animals estan adins del nucli cel·lular. Cada espècie té un determinat nombre de cromosomes; els humans tenim 23 parells diferents de cromosomes homòlegs, es a dir, 46 cromosomes en total.
1.
Origen de H. sapiens Segons diversos marcadors genètics i anàlisis realitzats amb l‟ADN mitocondrial la humanitat va tindre en antepassat varo que va viure en África fa uns 100.000 anys. Dos estudis assenyalen a la població humana com la de freqüències més altes de haplotipus primitius. Es humans van eixir en dues “oleadas” de Àfrica una fa 50000 anys i va colonitzar Asia i Australia mentre que a Europa van arribar en una altra posterior.
capítoL 16: L’origen deL LLenguatge humÀ Els essers humans som els únics que poden articular els sons per a parlar la resta poden emetre sons amb informacions molt concretes sobre alguns aspectes de la vida. La paleoneurologia tracte d‟explicar les capacitats mentals d‟una espècie fòssil a través de les impressions que deixen sobre la superfície interna del cervell. L‟àrea de la Broca és la relacionada amb el llenguatge. Als homínids estava més desenvolupada en els humans que en els australopithecus, paranthropos i antropomorfs. No esta clar amb aquest mètode si podien o no parlar pel que es necessari l‟estudi de l‟aparell fonador.
El origen de la parla no es directament les cordes vocals sinó que es troba al ressonar l‟aire al passar per les cordes fent-les vibrar .
1.
capítoL 17: eL Sentit de L’evoLuciÓ Per a explicar que no som el resultat de l‟evolució sinó de una circumstancia Stephen Jay Gould afirma en el seu llibre Vida maravillosa que si es tornara a començar del principi ara le Terra estaria poblada per una varietat completament diferent de formes de vida, entre les que no es trobarien nosaltres. Es impossible realitzar aquest experiment per saber-ho. George Gaylord Simpson un gra paleontòleg del segle XX va concluir al seu llibre Meaning of Evolution (el significat de l‟evolució), que la evolució no tenia cap propòsit.
1.
Un dels capítols del llibre “ el progrés de la evolució “ deia que al evolucionar es produïa un augment de la complexitat. Ni la història evolutiva dels mamífers , ni la dels honinoideus reflexa un patró de aparició y progressiu domini sobre les demés criatures gracies a les seues millors característiques (intel·ligència). Sinó haguera sigut per una seria d‟aconteiximents aliens a la biologia com l‟arribada d‟un meteorit a la terra,l‟alçament de muntanyes o grans moviments de continents no estaríem ací fent filosofia.
EPÍLEG “Los organismos vivientes han existido sobre la Tierra, sin saber nunca por qué, durante más de tres mil millones de años, antes de que la verdad, al fin, fuese comprendida por uno de ellos. Por un hombre llamado Charles Darwin.” Richard Dawkins, El gen egoista.
1.