STRATEGIES
Connectivity. This strategy is transferred to the project in the form of actions such as the elimination of the lock in the Vila-seca channel. This is possible because both colonies are located on the same bank of the river, with less than 500 metres between the end of the Borgonya industry canal and the start of the Vila-seca canal. In addition, the volume of water required to make the second turbines work is less than the first.
Accessibility. The project proposes a series of canal-associated irrigation ditches that are organized in a three-step priority order. Primary drainage, which flows through the same canal, contributes water to secondary drainage or drainage that brings water to the different orchard areas.
Pedagogy . To respond to this strategy, the main action is to modify the channel section, generating a number of trampable and floodable platforms. These platforms, located at different heights within the canal, are anchored by water as the flow increases, indicating in each case the state of operation of the turbines and at the same time the state of the river.
Territorial Vocations. The programmes proposed are always compatible with floods. The projected spaces are floodable and resilient to this phenomenon, and the activities that develop within the serfdom space of the river are short-lived and require no elements likely to be destroyed by the avenues.
Mobility. The restoration of traditional roads involves the recovery of foot mobility, connecting the nearest territory. This action involves improving longitudinal connectivity (along river). To remove the transverse barrier representing the river and canal a series of bridge-shaped crossings are planned. Social uses . This strategy is formalized in the project through the implementation of new social uses adjacent to the canal and the improvement of the relationship between existing ones.
river connectivity –
river connectivity –
0 0 300 300 m A 600 B 900 C 1200 D 1500 E 600 2 900 3 1200 4 1500 5 1800 6 2100 7 2400 8 m 1 2100 1800 G F 2 3 4 5 6 7 8 1 A B C D E G F current situation water flow control accessibility social accessibility communal spaces multiple uses resource governance
1 Modificació topogràfica _les motes
_els principis
<45º <45º
Les motes de protecció estan presents a zones on el calat del riu, en períodes d'inundacions iguals a Q10, és superior a la seva alçada. El seu objectiu és reduir l'energia de l'aigua per protegir els elements inundables construïts. Estan compostes principalment per la runa provinent de la indústria desmaterialitzada. No són contínues per permetre l'entrada sortida de l'aigua.
Alçada variable 01 02 03 04 05 06 01 Trencament de la continuitat de la mota 02 Runa + terra en proporcions 4/1 03 Plantes arrelades
_les pendents modificació del terreny per pas del camí
>30º
terraplé desmunt
motes trepitjables
principi del moviment de terres
4 Els connectors _les funcions delimitació d'espais contenció de terres mobiliari
3 Els connectors _els tipus
Alçada contínua camí rural
Les motes trepitjables estan presents en cotes més altes (dins de la zona de servitud del riu) permeten controlar les inundacions sense que l'aigua les sobrepassi. Estan compostes per les terres dels desmunts presents al mateix projecte. Són continues es pot caminar sobre elles.
04 Arbres fruiters 05 Runa + terra en proporcions 1/4 06 Camí amb superfície de sauló
<4% 2 Els camins _el ambients
motes de protecció camí industrial camí natural
Les terres provinents de desmunts formen terraplens amb la màxima proximitat per minimitzar el seu transport.
Per canviar l'escala de grans espais generar zones d'oci i/o contemplació els murs de dimensions més reduïdes delimiten espaís adjacents al camí.
Quan la modificació topogràfica genera pendents superiors a 30ª adjacents al camí es situa un mur de pedra que permet reduir la seva inclinació.
En llocs puntuals els murs de pedra es tranformen en bancs.
_prioritat de camins >1,00m < 3,00m camí primari
>0,50m ; < 1,00m camí secundari Dins del projecte el traçat del camí principal passa per tres ambients clarament diferenciats. El primer ambient, el camí rural, passa entre el canal una zona d'hortes està envoltat d'arbres fruiters. El segon ambient, el camí industrial, va paral·lelal canal entre el seu mur el de la indústria, que està desmaterialitzada. Al tercer ambient, el camí natural, trobem el canal d'annexió entre el de Borgonyà el de Vila-seca envoltat per un bosc de ribera.
03
pont sobre canal pont sobre canal (en construcció existent)
Es generen nous ponts sobre el canal en els nodes de més intensitat per trencar la barrera física que suposa.
En els punts d'intersecció entre pont camí es dona un canvi de paviment per canviar la percepció de l'espai de l'usuari.
7 Les sèquies
En casos puntuals s'aprofiten elements construïts per generar noves connexions entre ambdós costats del canal.
06 Bosc de ribera 07 Mota de protecció 08 Nou canal Borgonyà - Vila-seca
El camí principal o primari té una amplada variable que va d'1m a 3m en funció de la zona per la qual passi de la intensitat d'ús que tingui.
El camí secundari que té un ús més residual compta amb una amplada d'entre 0,5m 1m. En aquest cas la vegetació és més abundant invadeix part del camí.
passera sobre rasa pas inundable
Alguns dels passos sobre el canal són inundable de manera que s'augmenta la capacitat de percepció de la quantitat d'aigua que circula pel canal.
Per garantir l'accessibilitat del camí es posen passeres sobre les rasses que el creuen. Les passarel·lesque es troben dins de la zona de flux preferent del riu consten d'una estructura fixa rígida basada en elements puntuals i/o esvelts sobre els que l'aigua no pot fer molta força. Els elements aventallats, més susceptibles de patir les empentes de l'aigua estan formats per peces petites fàcilment reconstruibles que formen part de peces més grans que queden lligades a l'estructura rígida.
_ubicació
5 Cases d'eines zona de servitud riu
01 02
Les hortes actuals compten amb casetes d'eines prefabricades que es troben dintre de la zona de servitud del riu, que són susceptibles de flotar en cas de riuada, generant situacions de perill riu a baix. En projecte aquestes casetes són de pedra es traslladen fora de la zona de servitud del riu.
recuperables escales
Les escales projectades estan formades per taulons de fusta que contenen les terres que hi ha per sobre.
6 Les rases _tipus
zona de servitud camí de connexió infiltració
camí canal
01 02 03 A B C
Les estratègies principals a l'hora de projectar les séquies són: la visibilitat de l'aigua, el seu funcionament passiu mitjançant la gravetat l'accessibilitat al control del flux de l'aigua de rec.
Les séquies segueixen una jerarquia dividida en tres escales: la primària, la secundària la terciària. A la connexió entre séquies de diferent jerarquia trobem punts de control de l'aigua que permeten o no el flux de l'aigua.
01 Casa de comportes 02 Comporta secundària 03 Comporta terciària
A Séquia primària B Séquia secundària C Sèquia terciària
_principals aeria enterrada
_secundàries _terciaries _principis de funcionament visibilitat gravetat accessibilitat estratègies escala
Per permetre el rec per gravetat d'horts situats en cotes superiors a la base del canal es projecten sèquies elevades que agafen l'aigua de la part superior de la resclosa.
La resta de séquies van integrades al terreny, per sobre de la cota dels horts als quals donen servei. Les séquies secundàries tenen un cabal 1 / 3 inferior a la principal.
Les séquies terciàries són autoconstruïdes poden ser configurades en funció de les necessitats de rec de l'hort al que donin servei.
camí infiltració+conducció
Les rases permeten el control de l'aigua d'escorrentia, limitant la seva força erosiva. Redueixen la seva velocitat infiltren una major quantitat al terreny. En cas que aquestes rases es trobin paral·lelesal camí també permeten la conducció de l'aigua (un cop s'han reblert) per reduir les possibilitats d'erosió del camí.
sustainable
mobility control flooding
eliminate river barriers create territorial connection
sustainable energy and mobility –
6
3
2
1
de
Sèquies 7 Rases
Cases d'eines 5 Connectors
Camins
topogràfica
Murs
pedra 4
01 02 03
Les pendents presents al camí són inferiors al 4% per millor l'accessibilitat per reduir la capacitat erosiva de l'aigua. Per aquesta raó el seu traçat no és perpendicular a les línies de cota, que es modifiquen en els casos que se superi la pendent màxima admissible. 05 06
04
07 08 01
Zona d'hortes 02 Camins inundables
Indústria desmaterilitzada 04 Paviment permeable 05 Canal entre murs
flood compatible programs water proces visibility
interventions
proposal intervention
sustainable energy and mobility –perception athmospheres
intervention rural path
Temporalitat _temporada plujosa
La percepció del manté un camí accessible
Cases carrer _accessibilitat
El canvi en la secció qualitat de vida de
Els horts _escala
Els horts projectats escala que els que el ritme que segueixen l'altre per reduir el
0 0 50 50 m 1 A 100 B 150 C 200 D 250 E 100 2 150 3 200 4 250 5 300 6 300 F 350 G 400 H a a a' b' b secció
detall 1 detall 2
part sense compactar
social accessibility and pedagogy –300 a' detall 1 150 C 250 300 F G es 01 02 03 03 Totxo provinent de indústria desmaterialitzada triturat compactat 517,10 522,8 521,3 518,1 518,6 519,1 520.7 518,5 522,3 522,6 detail intervention detail intervention
Zona de bany
_els principis
d'
La zona de bany projectada està directament relacionada amb un dels punts d'oci més representatius de Borgonyà. Se situa a l'altra banda del canal parasitant la zona industrial.
La zona de bany també respon al calat variable del canal. Per aquesta raó està organitzada en 3 nivells, visibilitzant l'estat de funcionament de les turbines la quantitat d'aigua que porta el riu.
d f'
detall 3
nivells el mur
Segmentant el mur actual es permet l'entrada la sortida de l'aigua a la zona de bany a la vegada que es redueix la seva velocitat per reduir la perillositat.
Indústria
_desmaterialització
mur indústria
El mur de defensa contra les inundacions s'elimina per permetre que l'aigua envaeixi l'espai de la indústria D'aquesta manera es retorna al riu el seu espai per permetre una millor gestió d'inundacions en l'àmbit de la conca del Ter.
Per permetre la infiltració de vegetació, el paviment de desmaterialitza. Es deixen podran esdevenir programes
0 0 50 50 m 1 A 100 B 150 C 200 D 250 E 100 2 150 3 200 4 250 5 300 6 300 F m
paviments el camí com a negatiu
l'aigua la implantació de la formigó de la indústria es zones estratègiques on socials culturals.
detall 4
Al seu pas per la indústria el camí manté la seva materialitat. En aquest punt es torna un negatiu del paviment original.
_accessibilitat La pastilla d'habitatges es reconnecta amb el nucli industrial a través d'un eix que uneix ambdós per un dels punts centrals de la colònia, l'estació de trens.
detall 5
Seccions característiques
intervention industrial path
secció d-d'
secció f-f'
territorial vocations –300 350 7 400 8 450 9 500 10 550 11 600 12
i'
detall 5
El canal
_el traçat
01 03
02
El nou canal que uneix el de Borgonyà el de Vila-seca permet la desmaterialització de la resclosa de Vila-seca. El seu traçat segueix les línies de cota per minimitzar el moviment de terres. A més es minimitza la quantitat d'arbres existent que s'han d'eliminar. La corba inicial permet reduir la velocitat de l'aigua la corba final allunyar el traçat del marge del riu.
01 Final canal de Borgonyà
02 Topografia original
03 Inici canal de Vila-seca
_la secció
01 02 03
45º 20º
geometria
La secció triangular presenta beneficis envers les trapezoidals. Donat que el cabal és variable la velocitat de l'aigua quan hi circula poca és més elevada, perdent menys quantitat per evaporació infiltració. A més es redueix el manteniment per neteja de sediments dipositats al fons. Finalment, la connexió amb el camí genera una transició eliminant l'efecte barrera.
01 Mota de protecció
02 Eix del canal
03 Camí
recobriment/capacitat erosiva
alta mitja baixa mínima mitja baixa
30% 60% 100%
recobriment en funció de la capacitat erosiva
_control de l'erosió En funció de la capacitat erosiva de l'aigua el recobriment del canal és més o menys dur. Aquest recobriment, format per pedres provinents de la façana de la indústria desmaterialitzada, és més dens com més a baix es trobi.
Seccions característiques
reforç de recobriment
A la corba que trobem just a l'inici del canal projectat es reforça el recobriment per evitar l'erosió del lateral exposat. En aquest punt la velocitat de l'aigua és més elevada.
_inundabilitat
01
q10 nivell habitual
El traçat del nou canal, igual troba a una cota molt propera raó es projecta una mota reduir l'energia de l'aigua contínua per permetre l'entrada, l'aigua del riu.
01 Mota amb runa
02 Canal Borgonyà - Vila-seca
03 Mota discontínua
secció i-i'
secció j-j'
0 0 50 50 m 1 A 100 B 150 C 200 D 250 E 100 2 150 3 200 4 250 5 300 6
detall 7
03 02
Col·lector pluvials
_els principis
_punt d'observació
01 02 03
intervention natural path
01 02 03
mota discontínua
igual que el del de Vila-seca, es propera a la del riu. Per aquesta paral·lela.La seva funció és en cas de riuada. No és l'entrada, sobretot, la sortida de
El col·lectorexistent d'aigües pluvials recollides a la pastilla d'habitatges de Borgonyà actuarà com a sobreeixidor quan la fitodepuració no pugui absorbir la càrrega d'aigua. En aquest cas no s'intenta infiltrar l'aigua, de manera que es visibilitza la seva capacitat erosiva,
01 Sortida col·lector
02 Rasa erosionada
03 Trobada amb el canal protegida
Als punts on l'aigua conduïda es troba amb el canal es reforça el seu recobriment per evitar l'erosió de la seva superfície. Una passarel·lapassa per sobre del solc generat per l'aigua, mantenint l'accessibilitat del camí visivilitzant la situació.
01 Banc sobre mur de pedra
02 Passarel·la sobre solc
03 Sobreixidor rasa d'infiltració
Col·lector pluvials
_transformació
01 02 03
La desmaterialització de la resclosa permet eliminar la barrera ecològica que suposa a la vegada serveix d'estructura per a la passarel·laque connecta amb l'altra banda del riu on hi haurà un gran espai productiu.
L'estructura de la passarel·laconsta de dues parts
principals. Els elements lineals, que pateixen menys les empentes de l'aigua, són fixes estan ancorats al formigó. La plataforma, molt més susceptible a trencar-se, és un element recolzat que en cas d'inundació queda lligat per poder-lo recuperar. Aquesta plataforma està feta de petits elements que en cas de trencament no causan danys riu abaix, a més de ser fàcilment reparables.
01 Perfileria de fusta
02 Pletina metàl·lica
03 Plataforma recuperable
sustainable energy and mobility –300 350 7 400 8 450 9 500 10 550 11 600 12
j' detall 6
Planta comú proposta
final group model –
ADAPTATION of COASTAL AREA
The Balearic archipelago is a fragile territory against the risks associated with climate change. In this work the attention is focused on rising sea levels and chooses the coastline of the island of Mallorca, specifically the port of Alcudia, because it is the place where the greatest number of impacts are located: both by the buildings and by the flooded area and affected population.
The housing estates of the port of Alcúdia are located in areas that are part of the Albufera. Characteristic because it is a low-lying, wet-water area that rises from the water table. In rainy times, the Albufera also feeds on runoff waters that transport the main torrents. One of the main problems we face today are the intense impermeabilization of the area as a result of urbanization and pipes that confine and erase the natural system of the Albufera (the throat, the channels, the inner ponds and the dunar system) reduce their self-regulation capacity. For this reason, the episodes of torrential or marine storms, which occur periodically each year, have great impact in the area.
The conditions of vulnerability of this site are intensified by scientific forecasts on sea level rise. The port of Alcudia is located at sea level below 2050 and 2100, with the climb of 36 centimeters and 1 meter respectively, will become a shaped flooded area permanent (Gómez-Pujol et al., 2021). In addition, the waters of the inner ponds are interconnected with the sea through the subsolum, because of the high permeability of the silts, clays and gravels that make up it.
Therefore, rising sea level does not only affect the first line of buildings; denial it is produces from the sea inland and from the inland lagoons into the sea. On the other hand, the increase the heights of the water table will also cause damage to the foundations of buildings by decreasing their size habitability over time.
FROM SEA LEVEL RISE
Faced with the flood situation in the port of Alcudia, it is mandatory to take adaptation measures to avoid collapse and degradation before recovery is unviable. The investigation of solutions implemented in different countries to address this phenomenon is one of the tools used to know the benefits and disadvantages of each measure. In this regard, the work concludes that the “static” adaptation measures (walls, containment dikes, polders, spikes, wavebreak, among others). In long-term, they lead to the disappearance of beaches and natural ecosystems and do not improve the risks associated with the floodability of the port of Alcudia.
Therefore, the action being proposed to power continuing to inhabit this territory is the deconstruction of the entire flooded area, the restoration of the system natural and the resettlement of the people affected of prime need by the year 2100. For gain this objective, the first criteria are set for the dedevelopment of affected areas according to their vulnerability, land use and year of building progressivily in time.
Buildings are replaced by a dunar front capable of absorbing climatic disturbances and to ensure the preservation of beaches and Albufera, one of them natural sites richer in biodiversity and resources on the island. On the other hand, future ones lines of investigation must be aimed at the relocation of the affected population towards safe environments as well as the reintegration into the life cycle of materials
Given the circumstances and placing the life of the people at the forefront of the decisions, the adaptation actions presented have the vocation to open the debate to the population and invite them to rethink the existing territorial model.
Zona humida Ventall al.luvial
de
Martí Torrent de Muro Torrent de Sant Miquell
Estany des Ponts Puig
Sant
S’Albufera
Estany de Maristany Port principal
N
Canal de Siurana
La Gola
Platja submergida Platja subaèria Urbanització litoral - Carrer dels Fassers Via de comunicació Urbanització Es Llac Gran Carrer de l'Aritja 1.07 1.0 1.42 1.70 Estany Llacuna Urbanització litoral Carrer dels Fassers Via de comunicació Urbanització Es Llac Gran Carrer de l'Aritja Estany - Llacuna Urbanització litoral Carrer dels Fassers Via de comunicació Urbanització Es Llac Gran - Carrer de l'Aritja Estany Llacuna Urbanització litoral - Carrer dels Fassers Via de comunicació Urbanització Es Llac Gran Carrer de l'Aritja Platja submergida Platja subaèria Platja submergida Platja subaèria Platja submergida Platja subaèria 80 160 240 320 400 80 160 0 0 240 0 0 80 80 160 160 240 240 320 400 N RCP 8.5 2075 RCP 8.5 2100 RCP 8.5 2050 2023
flood forecast | adaptation proposal –Estany Llacuna Urbanització litoral Carrer dels Fassers Via de comunicació Urbanització Es Llac Gran - Carrer de l'Aritja 1.0 1.42 1.70 1.9 1.15 1.25 Platja submergida Platja subaèria 80 160 240 320 400 80 160 0 0 240 0 0 80 80 160 160 240 240 320 400 N RCP 8.5 2075 RCP 8.5 2100 RCP 8.5 2050 2023
natural barrier againts erosion
wildlife habitat
wave energy dissipator
CO2 absorption
sediment retention | water transparency
sediment producer
rebalance system capacity
sediment reservoir
wind protection
protection
filtering and water purification
set temperature
migratory bird oasis
biomass-rich ecosystem
habitat for brackish water fauna and flora
carbon capture and store
decrease flood intensity
ecosystem services –
2023
transition proposal –2100
green spaces and mobility
heritage activation –proposal urban intervention
COOPERATION WORKSHOPS
Collaboration with Álvaro Salla, Victoria Nacher and Pol Campoy PIC. People of Cultural Interest. We believe that it is culture that transforms and makes the city, and more specifically the people, probably the most interesting and most powerful element of this city. Let us start from this premise. That is why we believe it is essential to place the person in the context that he deserves, to give him his importance as a decisive factor in change. In the same way as there is an architectural heritage that characterises the Hierarchical Centre, the BIC, we want to claim a neglected and ignored social and cultural heritage, one of the main reasons why the historic centre has disappeared. Aware of the reality of the depopulation in the Teulada district, we consider it necessary to find out the causes of this fact, which leads us to establish the strategies of the project.
In a globalised world where immediacy governs our lives, it seems logical to hope that the conveniences of a wider street space, with more parking space and better equipped with shops will be enough to activate life in public spaces. Far from this assertion, our study focuses on three figures that we believe are key to promoting life on the streets; these are: people, time and programme. For us, the first element that characterises and qualifies a space is people: mobile and dynamic elements, temporary and sensitive to their environment. A person who travels through their needs and develops functions and activities that comprise a specific space/time.
An initial investigation of the traditional holidays of Teulada led us to place them in place and at the time throughout the year in a way of knowing the relationship between the different places in the village, the confluence of people to them, and the needs and background to recover and enhance the role of the PIC (People of Cultural Interest) in Teulada.
RURAL DEPOPULATION
Collaboration with Jorge Diez Estellés and Laia Salort Sanchez Mountain goes to Mahoma. Mobility. Living in a connected territory is one of the main concerns and demands of the rural world, both in terms of access to new communication technologies, adaptation to the digital society and sustainable mobility. If any fact characterises and defines rurality, it is the isolation of the population and distance, which appear as inexorable reference data. This isolation does not mean that the rural population does not move or move less. The mismatch between place of residence and place of work, from being a bedroom where commuters move to work at other poles of activity, is not exclusive to rural areas. . It is clear that the lack of diversification and the number of job offers (outside the agrarian or the tourist where they become central axes of the local economic model) is a defining feature of much of the Catalan rural municipalities.
Improvement of physical communications can help, but there is no doubt that more effort will have to be made in this area if we are to develop an efficient public transport system and take account of multimodality. This does not overlook the more general accessibility of the territory in that rail improvement may be as much or more interesting than new road investments, especially since many of the payment motorways that have been one of the most remarkable differentials in the country will soon be freed.
In today’s information society, in rural areas with less physical accessibility, it is essential to break with digital isolation, and here efforts to establish an efficient fibre optic network, to give one example, must be decisive. The degree of connectivity, even virtually, with the world, is peremptory for the maintenance of the population and the activity present, and for exploring new initiatives that will help the development of the rural environment
Laura Oliver Massanet Palma de Mallorca, 1997 (+34) 661 55 85 47 laura-om@hotmail.es
