La Vila 368

Page 1

15 de juliol de 2016


2

Divendres 15 de juliol de 2016


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

3

Año 1973. Celebració del Día del Turista en las calles de Salou, promovido por el Sindicato de Iniciativas Turísticas.

Más allá del Shambhala Las tendencias políticas dentro del régimen franquista comienzan a dulcificarse, los Beatles actúan en Madrid y Barcelona y se acuña el “Haz el amor y no la guerra”. Es 1965. Pablo VI quiso peregrinar a España, con motivo del Año Santo Compostelano, pero Franco no lo permitió. Lo sucedido se supo después por una carta que él mismo, el papa 262 de la iglesia católica, Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, envió al dictador. No peregrinó Pablo VI, pero sí lo hizo de forma masiva a la costa mediterránea el nuevo turismo. Visitas masivas en busca del sol, que llevaron a la construcción de los primeros grandes hoteles destinados a las vacaciones de verano en la costa de Tarragona, en un momento en el que además de los Beatles sonaba con fuerza el Dúo Dinámico. Las mujeres llevaban las primeras minifaldas y los hombres jóvenes pelo largo. En el país gobernaba de forma perenne un militar, no un general cualquiera, sino un Generalísimo, Francisco Franco. Y a sus órdenes un ministro de Turismo, Manuel Fraga Iribarne, que se encargó de firmar el decreto que incluyó la Costa Daurada dentro del Registro de Denominaciones Geturísticas de España en 1965. Un controvertido ministro para la historia de España, que gobernó bajo el régimen franquista primero y después en democracia, y que fue protagonista de una de las fotos más famosas de la historia del periodismo en este país. Fue una instantánea que recogía un chapu-

STAFF

DISEÑO Y MAQUETACIÓN: JORDI JARQUE COORD. DE REDACCIÓN: IVÁN ALCALÁ COLABORACIONES: TERESA CLAVÉ CRISTINA GONZÁLEZ JOSEP M. GUINOVART FOTOGRAFIA: Recordant Salou Arxiu Municipal de Cambrils

zón, el 17 de enero de 1966, en la playa de Palomares, después de que la Fuerza Aérea de los Estados Unidos perdiera allí un avión cisterna, un bombardero estratégico y las armas nucleares que transportaba. Desde hace 50 años la Costa Daurada es el nombre propio para estas cálidas aguas del Mediterráneo. Una zona que a lo largo de los siglos ha sido tierra de acogida para fenicios, griegos, romanos, cristianos, árabes y musulmanes, que eligieron este rincón del mundo para vivir, dejando huella en un constante diálogo entre los hombres y la tierra. Tierra de acogida para las millones de personas que nos visitan ahora cada temporada, haciendo de esta costa un lugar único. Patrimonio construido a lo largo de los siglos. Desde la Tárraco romana, sede de la residencia del emperador César Augusto y capital de la Hispania Citerior durante el imperio romano, hoy Patrimonio de la Humanidad, pasando por los monasterios cistercienses y cartujos, construidos durante la Edad Media. Sin olvidar la riqueza natural y paisajística como la sierra del Montsant y las Muntanyes de Prades, el Priorat o la Conca de Barberà. Es por ello que si alguna vez suben a lo alto de Shambhala y se preguntan, como en el anuncio promocional de PortAventura, si hay algo más allá, no vayan a dudar. La Costa Daurada tiene mucho más que ofrecer a parte de montañas rusas.

DISTRIBUCIÓN: LA VILA PUBLICIDAD: ROSA VALLS EDITA: EDICOSTA SL. C/ Pere III el Gran, nº8, cantonada amb c/Nord. 43840 Salou. Telèfon i Fax: 977 35 27 54 redaccio@lavila.cat | publicitat@lavila.cat IMPRESIÓN: Indugraf Offset SA. DIPÒSIT LEGAL: T-1755-2014


4

Divendres 15 de juliol de 2016

Les opinions del sector Mirant sempre endavant No voldria equivocar-me però, si mal no recordo, crec que va ser a la pèrdua de la llibertat s’afegia una situació d’aïllament i tancaen Kierkegaard qui va dir que la vida només es pot entendre mi- ment que va frenar el que podrien haver estat iniciatives similars rant enrere, però només es pot viure mirant endavant. Certament, a les que havíem vist durant el primer terç del segle. A partir dels 60, la reactivació es produeix i el sector va agafant cos sota un no hi podria estar més d’acord. Aquesta afirmació és la que podríem aplicar quan observem model gens programat, espontani, sovint desordenat i en el qual el recorregut que ha fet la marca Costa Daurada en els darrers comencen a aparèixer pioners que de manera intuïtiva intenten interpretar les dinàmiques d’un sector molt anys, des d’un ja llunyà 13 de març de 1965, més complex de gestionar del que podria moment en què una ordre del Ministerio de semblar a primera vista. Información y Turismo l’inscrivia al Registre Ben entrats els anys 80, i fins ara, la Cosde Denominacions Geoturístiques. ‘Hem de treballar ta Daurada ha anat agafant velocitat de creLa relació del nostre territori amb el tuper allò que ha de uer i el projecte de PortAventura hi ha tingut risme ve encara de més lluny. De fet, a fimolt a veure. És en aquesta dècada que es nals del s.XIX, la Costa Daurada ja disposava venir, per tot el que crea el Patronat de Turisme de la Diputació dels primers equipaments turístics. L’Hotel no som i podem ser i de Tarragona, amb l’objectiu d’acompanyar Londres, a l’actual Plaça del Prim de Reus; hem d’assumir nous adequadament les dinàmiques del sector. El l’Hotel Planas, a Salou; o el Balneari de VallPatronat sorgeix alhora que té lloc un relleu fogona de Riucorb, a l’interior, que es posava reptes i impulsar nous generacional que es fa sentir en els models en marxa tot just estrenat el segle XX, conprojectes’ de gestió empresarial i que va acompanyat cretament l’any 1901. també d’una major i més intensa vinculació A la Costa Daurada, l’ interès pel turisme de l’administració. es va manifestar ben aviat també pel que fa Però, com deia a l’inici, ens cal seguir mial debat i la reflexió. De fet, l’any 1921 es celebrava a Tarragona el segon Congrés de Turisme de Catalunya rant endavant. Hem de treballar per allò que ha de venir, per tot el i nou anys després es va dur a terme la constitució de la cadena que no som i podem ser i hem d’assumir nous reptes, impulsar Husa, quan es va produir l’associació de la família Gaspart amb el nous projectes i crear nous espais de relació mirant el futur amb optimisme i sent conscients del nostre passat. propietari de l’Hotel Europa. Durant aquests anys, el turisme encara era un fenomen reservat només a una part reduïda de la societat, malauradament. A Martí Carnicer Vidal més, a casa nostra la Guerra Civil va suposar un fre enorme ja que President del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

50 años dan para mucho Los clientes que vuelven cada año a nuestras instalaciones, se convierten en muchas ocasiones en verdaderos amigos. Quizás vienen predispuestos a pasarlo bien, las vacaciones son para ello. Pero hay algo que está en boca de muchos de ellos y es: Trabajáis en un lugar privilegiado, daría cualquier cosa por quedarme a vivir aquí. En verdad parece como si siempre estuviésemos viviendo un largo verano, con el mar y la playa, sin agobios en muchos momentos. Sales a la calle en pantalón corto y con una camiseta y te pierdes entre la multitud. ¡Así es fácil, cualquiera puede ser feliz! Piensan muchos cuando nos ven paseando en bicicleta. Posiblemente, algo así es lo que nos pasó a muchos de nosotros o quizás a nuestros padres, cuando decidieron dejar las ciudades o los pueblos del interior y se instalaron aquí. A mí, ese pensamiento me llegó sentado en un banco del puerto de Cambrils, en pleno mes de septiembre y rodeado de un tranquilo turismo de fin de temporada. Comiendo un helado y mirando el reflejo del sol flotando en el mar, me planteé: ¿Y si montase un negocio aquí? Solemos decir que otros tiempos siempre fueron mejores. La verdad es que los hemos visto de muchos colores, pero la vida se vive en el momento y ahora es el único y mejor instante para hacerlo. Yo llevo 25 años trabajando en La Pineda Platja, en la misma empresa y hace 33 desde que fijé mi residencia en esta costa y

puedo asegurar que no me arrepiento de haberlo hecho. Todavía sigo pasando por delante de la playa para ir a trabajar, a pesar de tener que hacer unos metros más. Trabajar en el sector turístico es algo gratificante si aprecias las relaciones humanas. Turismo catalán, maño y vasco, franceses y belgas, rusos, alemanes e ingleses. Toda una variedad de lenguas y costumbres distintas se unen con el fondo común del suave mar, se unen con el mismo propósito. Trabajar en Aquum Spa es un lujo. La gente viene a disfrutar, a relajarse y a aprender a hacerlo. Deporte y ocio, un refresco y nadar, de compras y visitas a lugares tan idílicos que no creemos se puedan encontrar. Estar con este tipo de público es muy positivo para el crecimiento personal: estar con personas que buscan y encuentran ese momento para estar bien con ellos mismos y con el mundo entero. Personalmente, pienso que todos los que vivimos la costa de esta manera, disfrutamos y agradecemos a la vida nuestra elección. Y aunque a veces nosotros no nos demos cuenta de lo que tenemos a nuestro alrededor, de los cambios que se efectúan en nuestro entorno, de las mejoras con las que cada año regalamos los ojos de nuestros visitantes, cada vez que vuelven a aparecer estos ocasionales amigos de temporada y la sonrisa se dibuja en sus labios, nos acordamos que nosotros vivimos aquí.

Rafael García Muel

Coordinador de Aquum Spa&Wellness


lavila.cat

Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

5

El futuro exige soluciones Para los profesionales del sector, cincuenta años de Costa Daurada nos ha de llevar a analizar la actividad actual, en uno de sus momentos más preocupantes, que exige asentar las bases de un futuro inmediato. El turismo en la vida socio-económica, sus implicaciones, el producto que se ofrece, el tejido empresarial y profesional que he vivido ininterrumpidamente en Salou desde el año 1976, me ha obligado a cambios constantes que sólo hemos superado con una gran lucha año tras año. En Salou hemos pasado muchas temporadas de trabajo y de sacrificio colectivo, entre la empresa y sus trabajadores, apostando por inversiones privadas que han convertido al municipio en uno de los destinos vacacionales más importantes, pero con la pérdida, poco a poco, del atractivo que se había ganado en el plano internacional y nacional. Con la única excepción en la que el mercado ruso, durante casi cinco años, marcó una etapa de esplendor. Esta falta de atractivo, por otro lado, nos llevó a perder mercados que habían sido muy interesantes, como el holandés, belga, alemán… Aunque para ausencias turísticas, importante ha sido el que se hayan alejado de la Costa Daurada los españoles. Catalunya no resulta simpática en estos momentos para los visitantes españoles, debido a la incertidumbre política que se vive en nuestra comunidad. Circunstancia que ha alejado de aquí al turismo español, en un momento en el que la costa de Levante y de Andalucía tienen una gran demanda de dicho turismo, con récords históricos. En Salou hemos acortado las temporadas a cinco o seis meses con el problema acumulado de no encontrar personal profesional y adecuado para los hoteles. Y con un agravante muy preocupante en este instante, si el próximo año el Brexit nos afecta con el mercado inglés. Salou tendrá una de las

temporadas más cortas del territorio turístico español. Nuestro municipio no ayuda a conseguir un turismo fiel, llenando en este momento, sólo los fines de semana y con ofertas de última hora, lo que deriva en un perfil de cliente que viene a Salou sólo por precio. La dejadez en las estructuras de entretenimiento para los clientes que no sólo buscan el sol y la playa, así como la poca atención en la limpieza de las calles y el mantenimiento de la ciudad, no ayudan a crear un ambiente de turismo de calidad y sostenible en el tiempo, con lo que, una vez más, se puede ver que el turismo que viene lo hace sólo por el precio. A pesar del esfuerzo que sigue haciendo la iniciativa privada en grandes inversiones en los establecimientos, subiendo la categoría de éstos a cuatro estrellas. Ejemplo de ello es que durante la noche del sábado hay un gran ambiente y el lunes queda muy baja la ocupación hotelera. Esto nos lleva a que cada año la temporada la acortamos más en el tiempo, con lo que es muy difícil la estabilidad presupuestaria por parte de las compañías hoteleras, consiguiendo con ello que la mayoría de empresarios inviertan en otros lugares de la Península con mayor rentabilidad y ocupación. Es necesaria, pues, la unión del mundo empresarial, del comercio (cada vez de menor calidad por la proliferación del comercio barato) de los hoteleros y del sector de apartamentos, además de la ayuda institucional. La temporada del 15 de mayo al 30 de septiembre conlleva un problema laboral importante que se reflejará en los meses de invierno en Salou.

Juan Antonio Montero Valiente Presidente de Viajes Olympia


6

Divendres 15 de juliol de 2016 Cedida

Aposta per l’excel·lència en serveis i atenció a les famílies La Vila

redaccio@lavila.cat

L’any 2003, Salou era la primera destinació distingida amb el Segell de Turisme Familiar de l’Agència Catalana de Turisme Més del 80% de visitants de la Costa Daurada venen en família i, d’aquests, la meitat són famílies amb nens

L’any 2003, Salou es convertia en la primera destinació turística certificada amb el segell de Turisme Familiar. Avui, una vintena de municipis ja llueixen aquest distintiu que atorga l’Agència Catalana de Turisme a destinacions que són especialment sensibles a aquest segment de la demanda i que ofereixen uns equipaments i serveis adaptats a les necessitats de les famílies amb nens. Posteriorment, tant Cambrils (2007) com Vilaseca/la Pineda Platja (2011) van aconseguir el seu segell, refermant la posició de la Costa Daurada central com a referent en matèria de turisme familiar. Segons dades de 2014 facilitades per l’Observatori de Turisme del PCT, més del 80% dels turistes que visiten la Costa Daurada central (Salou, Cambrils i La Pineda) ho fan en família. A més, gairebé un 40% són famílies amb fills menors d’edat. És per això que no és d’estranyar els esforços que duen a terme els tres patronats de turisme per tal d’adaptar la seva oferta al turisme familiar i garantir una estada agradable per a pares i fills. Ludoteques a les platges, espectacles infantils al carrer o sistemes per evitar la pèrdua de menors són alguns dels recursos que posen a l’abast cada temporada turística. D’aquesta manera, estar acreditat com a destinació de Turisme Familiar garanteix al visitant un seguit de serveis especialitzats per a famílies durant les seves vacances, com ara un bon nivell de seguretat, un ampli programa d’animació, serveis i activitats per a nens, així com instal·lacions adequades per als més petits en zones públiques, allotjaments i oferta complementària.


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

7 Cedida

El Complex Esportiu Futbol Salou acoge cada año unos 250 clubs internacionales.

La Canyon Cambrils Park, una marcha cicloturista con más de 2.000 participantes.

El deporte abre las puertas a un turismo para los doce meses del año

El buen clima y el impulso empresarial han situado la Costa Daurada en un destino ideal para practicar deporte

El deporte como fuente de actividad económica. Bajo esta premisa, la Costa Daurada ha empeñado en los últimos años muchos esfuerzos para convertirse en un destino de turismo deportivo de referencia a nivel europeo. El buen clima, sumado al impulso empresarial para crear instalaciones y eventos, ha permitido que en los últimos años este tipo de turista haya ido en aumento. Cambrils y Salou, además, son desde el año 2013 los únicos destinos certificados con el sello de Turismo Deportivo en la Costa Daurada. Desde los inicios del turismo, las actividades náuticas han sido uno de los motores de la actividad. Los clubs náuticos de Cambrils y Salou, ambos con medio siglo de vida, han sido durante décadas un polo de atracción para ambas localidades. Fueron pioneros en nuestro litoral y hoy en día siguen siendo

una fuente de turistas vital durante los doce meses del año. Otro de los deportes que ha permitido alargar la temporada turística en los últimos años es el golf, gracias a la llegada de los campos de golf a Salou y La Pineda en 2008. En la actualidad, la Costa Daurada cuenta con siete campos de golf, además de varios pitch and putt, que son centro de peregrinación cada invierno para muchos jugadores procedentes del norte de Europa. Una de las empresas punteras en materia de turismo deportivo en la Costa Daurada es el Cambrils Park Resort. Frank Araneta, jefe de nuevos productos de la compañía, explica que “hace cuatro años la empresa tuvo la visión de buscar en el deporte una oferta fuera del sol y playa y desde entonces podemos mantener abierto todo el año y complementar la oferta de

turismo familiar que se concentra entre Semana Santa y octubre”. En lo que va de año, el resort del Vial de Cavet ha recibido a más de 15.000 personas que han visitado la Costa Daurada exclusivamente para practicar deporte. Además, con la presencia de clientes de todos los continentes, no sólo se consigue desestacionalizar la temporada, sino que se abren nuevos mercados potenciales. Uno de los deportes más demandados en nuestras comarcas es el cicloturismo. “La Costa Daurada ya goza de los elementos perfectos, buen tiempo y buenas carreteras de montaña sin muchos coches. Sólo faltaba darse a conocer y ofrecer unas buenas instalaciones”, subraya Araneta. En Cambrils Park reciben a grupos de cicloturistas amateurs, pero también a equipos profesionales, como el Team Giant holandés.

Por otro lado, dentro del grupo de empresas de la familia Blasi se encuentra también el Complex Esportiu Futbol Salou, unas instalaciones únicas en la provincia que se pusieron en marcha en 2012 con ocho campos de fútbol. Concentraciones de clubs, torneos de fútbol y otros eventos deportivos llenan de actividad el complejo. “La actividad más importante son los ‘stages’ de entrenamientos de cubs que vienen principalmente del norte de Europa para poder practicar deporte en invierno”, explica Araneta. Cada año, unos 250 clubes internacionales, desde equipos base a profesionales, se concentran en el Complex Esportiu Futbol Salou y se alojan en Cambrils Park Resort. Lejos de conformarse, la empresa ya trabaja en desarrollar ‘stages’ para triatletas, equipos de balonmano, baloncesto, fútbol sala o golf.

50 años

creciendo y evolucionando al lado de la Costa Daurada

Nuestro trato y servicio nos diferencia

C/ Terrer, 2 Edificio Cancún, bajos Salou

Tel: 977 385 701 / 902 116 718 · www.viajesolympia.com


8

Divendres 15 de juliol de 2016

Benet Presas

Regidor de Turisme de l’Ajuntament de Salou

‘Els grans projectes no han tingut mai un camí senzill’ Iván Alcalá Rubio

redaccio@lavila.cat

Aquest any per primera vegada els agents turístics han desenvolupat un pla de promoció conjunt amb 900.000 euros provinents de la taxa turística. Aquest pla és fruit d’un debat i una reflexió que vam iniciar fa gairebé quatre anys per veure com podíem optimitzar al màxim els recursos que ens arriben d’aquest impost. Cada any s’ha anat millorant la gestió i estem molt contents de poder posar en comú els interessos del territori, salvant possibles protagonismes o egoismes de qualsevol dels participants. Quines són les previsions d’ocupació per aquesta temporada?

‘Estic en contra d’aquesta idea que s’ha agafat de demonitzar tot el que té a veure amb els casinos o el joc’

Són optimistes. Estem tenint una temporada millor que la del 2015, quan vam pair malament la caiguda del mercat rus, un mercat molt important a Salou i que encara ho és, però menys. La resta de mercats estan responent tots bé. El rus es manté i la resta estan creixent (britànic, francès, espanyol...). I els mercats més petits, tan l’holandès, l’irlandès com el belga, tenen un comportament positiu. Amb la davallada del rus, és moment d’explorar nous mercats? Hi ha mercats molt importants com l’alemany, al qual hi estem molt poc presents i on hi ha molta feina a fer. Darreranebt hem estat treballant per obrir-nos al mercat polonès i hem tingut

èxits relatius. També estem treballant per obrir-nos als països escandinaus. A excepció de Finlàndia, on sempre hem tingut una quota de clients, la resta gairebé només han vingut en període d’hivern per jugar a golf. Un altre mercat en el qual haurem de començar a treballar, i Ferrari Land ens pot ajudar, és amb el mercat italià. El CRT també s’ha plantejat com una oportunitat d’obrir nous mercats emissors. Falta veure quines són les empreses a les que es concediran les llicències de casino. Hardrock és una marca mundialment molt coneguda, arrelada i de prestigi i que pot portar un tipus de públic de totes les edats, des d’adolescents fins a gent de 70 anys.


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

9 Recordant Salou

Iván Alcalá

Els inversors han lamentat el retard en la tramitació del Pla Urbanístic. S’ha trigat massa, és cert, però les circumstàncies polítiques a vegades no permeten anar més ràpid. Els grans projectes no tenen mai un camí fàcil, un exemple és el de PortAventura. Amb el CRT calia redimensionar el projecte per aglutinar un consens més gran i ara cal apostar-hi fermament. Algunes veu crítiques amb el projecte diuen que trenca amb el model de turisme familiar. No hi veig cap tipus d’incompatibilitat. És com dir que el turisme sènior xoca amb una empresa familiar. Són segments diferents i no té res a veure. Estic en contra d’aquesta idea que s’ha agafat de demonitzar tot el que té a veure amb els casinos o el joc. Com diries que ha evolucionat Salou com a destinació turística els darrers 50 anys? El model del Salou turístic de touroperador va començar pel anys 1967-1968 i no ha parat de créixer. S’han anat canviant de mercats, això sí. Abans hi havia molts alemanys i suïssos, que es van anar desplaçant cap al mercat britànic, que va ser el gran ‘boom’ fins a finals dels anys 90. Després hi va haver una caiguda forta del mercat britànic i una altra forta del mercat espanyol, que

Els orígens de la promoció turística, amb l’oficina mòbil a les portes del desaparegut Càmping Salou. es va convertir en el principal mercat de Salou. Quina és la transformació que ha d’escometre la ciutat en el futur per renovar-se de cara al turista? Treballem amb la universitat

per fer un pla de millora de l’avinguda Carles Buigas i que hauríem d’estendre per repensar Salou en la seva globalitat com a destinació turística, per veure què hem de millorar. Hem tingut un problema i és que la situació

econòmica i la mateixa legislació estatal ens ha impedit fer inversions fins ara. Tot i això, hi ha coses petites que ja s’estan fent, com la peatonalització de carrers o l’arranjament de l’Eixample de Carles Buigas.


10

Divendres 15 de juliol de 2016

AMCAM. Núm. reg. 8521-1-51

Vista de la façana portuària de Cambrils, l’any 1965, quan encara no existia el passeig marítim del Port. AMCAM. Núm. reg. 7797-7-3

De poble a ciutat de la mà del turisme La transformació de Cambrils el darrer mig segle ha estat molt lligada a un canvi d’activitat radical de la seva població. Des de l’explosió del turisme, als anys 60, el municipi ha experimentat les darreres dècades un creixement sense precedents. Així ho explica la regidora de Turisme, Mercè Dalmau: “L’evolució ha estat molt ràpida en pocs anys i molt lligada al turisme. A Cambrils vam passar dels primers turistes que venien i dormien a les cases particulars a construir els primers hotels i càmpings per diferents punts del terme. Sense dubte, el turisme va ser el detonant d’una transformació urbanística que ens porta al model actual de ciutat”.

Imatge aèria de la vila, l’any 1965, presa des del sector de l’actual Ajuntament i amb l’edifici de la Salle al centre.


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

11

Iván Alcalá

‘Ha canviat molt el que busca el turista. Ja no val només el sol i platja’ Iván Alcalá Rubio

redaccio@lavila.cat

‘Avui dia els nostres visitants busquen fets diferencials i experiències i aquí les poden aconseguir a través de la gastronomia o de les activitats nàutiques’

Mercè Dalmau Regidora de Turisme de Cambrils

“La Costa Daurada som una destinació de sol i platja però no només som això”. La regidora de Turisme de Cambrils, Mercè Dalmau, posa de relleu la necessitat de reinventar-se i oferir nous productes turístics per tal de mantenir-se com una destinació activa i atractiva. “Ha canviat molt el que reclamen els turistes, ja no es conformen només amb bon temps i bones platges”, apunta. Amb aquest objectiu, el Patronat de Turisme ha posat en marxa aquesta temporada unes noves visites guiades teatralitzades que donen a conèixer tres punts claus del municipi com són el Barri Antic, la zona del Port i la vil·la romana de la Llosa. “Avui dia els nostres visitants busquen fets diferencials i experiències i aquí les poden aconseguir”, recalca la regidora.

D’altra banda, un dels principals atractius turístics de Cambrils és la seva gastronomia i això es té molt en compte a l’hora de promocionar-se. “Som la capital gastronòmica de la Costa Daurada, tenim la sort de tenir uns restauradors brillants, i el que busquem amb activitats com les jornades gastronòmiques que es celebren durant tot l’any és reivindicar la nostra cuina com un patrimoni propi”, afirma Dalmau. Aquest caràcter mariner i gastronòmic, diu, també ajuda a desestacionalitzar la temporada. “Per la seva fisonomia, Cambrils és una població on tenim molta vida tot l’any. És molt important el fet de tenir el Port totalment integrat dins de la nostra població, una cosa que no passa a gaires ciutats de Catalunya. Això també li dóna vida a la població i ens converteix en una zona atractiva per venir els 12 mesos de l’any”, explica. Un altre dels camins que ha

emprès Cambrils els darrers anys com a destinació és el turisme esportiu. “L’esport és un àmbit nou que ens pot fer créixer en el futur i portar visitants en temporada baixa”, assegura l’edil. “Aquí sempre hem estat reconeguts per la nostra nàutica i també gaudim d’una situació privilegiada dins del Baix Camp per ser punt de partida de rutes en bicicleta”, destaca. A això, cal sumar-li que “tenim la sort que comptem amb un sector molt dinàmic i compromès, i això, quan l’administració també treballa cap al mateix objectiu, és garantia d’èxit”, subratlla. De cara al futur, un altre element que veu amb bons ulls la regidora de Turisme de Cambrils és el nou projecte del CRT. “PortAventura ja va ser un revulsiu molt important. Tot i que Cambrils no té cap metre quadrat dins del terme municipal també en som beneficiaris. I el mateix passarà amb el CRT o Ferrari Land, que ens obrirà a partir

de l’any que ve tot un ventall de possibilitats amb mercats que no tenim tan propers com ara l’alemany o l’italià”, afirma. Però més enllà del gran projecte de territori, Cambrils està pendent de dues importants inversions hoteleres que ampliaran l’oferta de la ciutat amb dos nous establiments de quatre estrelles superior, amb els hotels de la Llosa i el Pòsit. “Amb el Pòsit hi ha un conflicte entre particulars. L’Ajuntament està posant totes les mesures però entre tots s’hauria de posar una mica de seny. No beneficia a ningú tenir l’obra aturada”, reclama la regidora. Al mateix temps, Cambrils ha vist transformar en els últims anys alguns dels seus establiments hotelers més emblemàtics, como ara el Centurión, el Cambrils Playa o ElDorado. “Que els propietaris decideixin invertir a Cambrils és un signe de que som un lloc atractiu i que tenim potencial i futur”.


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

12

‘La Pineda ha evolucionat cap a una destinació de qualitat’ I. Alcalá

Pere Segura

President del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca-La Pineda Platja Iván Alcalá Rubio

redaccio@lavila.cat

‘La descongestió de la costa en els últims anys i els parcs que ens envolten fan que aquesta no sigui una destinació turística saturada’

El desenvolupament de la Pineda com a destinació turística ha estat el més recent dins de l’àmbit de la Costa Daurada central. Tot i això, la Pineda també va ser part del ‘boom’ dels anys 60 i, amb el temps, ha sabut reivindicar el seu lloc en el mapa del nostre litoral amb una àmplia oferta de lleure i segona residència i un creixement estretament vinculat a l’activitat turística. Una altra de les grans característiques de la Pineda és el seu elevat nivell en l’oferta d’allotjament hoteler. “Vam engegar una aposta decidida pel turisme familiar i amb els anys hem evolucionat cap a una destinació de qualitat”, subratlla Pere Segura, president del Patronat de Turisme de Vila-secaLa Pineda Platja. En aquest sentit, destaca que “no només s’ha augmentat el número d’equipaments hotelers, sinó que s’ha augmentat la qualitat, amb tots els establiments de quatre estrelles o més”.

Entre els elements distintius de la Pineda respecte d’altres destinacions de costa, Segura posa de relleu que “en els últims anys s’ha oxigenat molt la línia de costa. Vam apostar per desurbanitzar la zona per aconseguir passejos i parcs municipals a tocar del mar i afegir un valor més. Aquesta descongestió de la costa i tots els parcs que envolten la Pineda fa que no sigui una destinació turística saturada”. Segura es mostra optimista amb les noves inversions que han d’arribar al territori. Sobre l’aterratge de Ferrari Land, Segura no en té cap dubte: “Serà un atractiu turístic de primer ordre europeu. És un parc d’atraccions associat a una de les marques més importants a nivell internacional, l’únic en tot el continent, i segur que molts voldran venir a conèixerlo”. D’altra banda, considera també que el nou parc temàtic, juntament amb els futurs resorts del CRT, poden servir per allargar la temporada més enllà dels mesos d’estiu. En aquest sentit, el president

del Patronat de Turisme de la Pineda apunta que s’han engegat noves vies per créixer en mercats com ara el nòrdic o l’alemany que ara tenen poc pes a la zona. “Estem presents a fires i fem accions amb prescriptors d’aquests països. Les primeres iniciatives les hem engegat aquest any i hi estarem molt atents, és una aposta a mig-llarg termini”. El futur del barri marítim de Vila-seca, a més, es troba molt lligat a projectes urbanístics que han d’arribar els propers anys i que han de servir per afrontar una nova transformació del nucli. Parlem de la nova terminal de creuers del Port de Tarragona, a la zona dels Prats, i de la prolongació del Raval de la Mar. Per al regidor, aquests projectes “són infraestructures de territori que permetran dinamitzar una nova zona de la Pineda”. Pel que fa a les previsions d’aquesta temporada, Segura recorda que “el turisme és un sector molt volàtil. Està molt subjecte a les tensions polítiques i socials dels

països emissors”. Tot i això, les perspectives de cara a aquesta temporada estival són positives, gràcies en bona part al creixement previst del turisme britànic, el segon en importància en el municipi després de l’espanyol. El mercat intern, que representa més del 50%, també tindrà un comportament positiu aquest estiu i l’esperança és consolidar la resta. Entre els reptes més imminents que assenyala el regidor, però, està conservar els nivells de turistes russos que visiten la Pineda i frenar la davallada de les últimes temporades. “Totes les tensions que envolten el país i la seva moneda fan que encara hi hagi molta incertesa”, confessa. Una de les apostes que fan des del Patronat és oferir un ampli catàleg d’activitats cada estiu per tal de complementar l’oferta de sol i platja: “Volem que l’estada dels nostres turistes sigui inoblidable i que el turista vulgui repetir en la destinació i es crei un lligam que és molt valuós”.


lavila.cat

Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

MĂĄs de 25 aĂąos juntos

C. Gavina s/n. Platja dels Capellans (Salou). Tel. 977 383 566 / 977 383 565

www.lagoletasalou.com

13


14

Divendres 15 de juliol de 2016 La Vila

DAVID BATALLA

Presidente de la Federació Empresarial d’Hostaleria de la província de Tarragona (FEHT)

‘El sector precisa un Ministerio de Turismo’ La Vila redaccio@lavila.cat

¿Cómo definiría el estado de salud del turismo, en general, y en particular de la Costa Daurada? El estado de salud del turismo, en general, en España es bueno. Hay que tener en cuenta que vivimos una situación algo engañosa por los conflictos árabes, que hacen que tengamos mayor número de visitantes del que deberíamos tener y no sabemos lo que esto puede durar. En concreto, Costa Daurada goza también de una buena salud, si bien es cierto que el turismo nacional no está respondiendo como lo hace en otras zonas de la península y, particularmente, el turismo ruso, por problemas geopolíticos fuera de nuestro alcance, está disminuyendo cada año. ¿Por qué cree que la crisis no ha sido tan devastadora con el sector turístico como lo ha sido con otros sectores económicos? El sector turístico se nutre, mayoritariamente, de clientela de fuera de España, principalmente europea: Gran Bretaña, Alemania, Francia, Bélgica y

Holanda, y al igual que en estos países, la crisis no ha sido tan devastadora. ¿Cuáles son las principales reivindicaciones el sector turístico en el momento actual? ¿Hacia dónde vamos? A nivel español, necesitamos un mayor reconocimiento como sector, un Ministerio de Turismo. Desde allí se deben pilotar las políticas que demanda nuestra industria: regulación de la llamada economía colaborativa, incentivación a la renovación, reducción del IVA, simplificación de normativas y trámites administrativos y que no creen más impuestos y tasas. A nivel local, reivindicamos una transformación de los municipios en busca de un turismo de calidad. Salou, por ejemplo, es un municipio que necesita esta transformación y la necesita de manera urgente. ¿Cómo ve el futuro del turismo? ¿Cuáles son sus fortalezas ahora mismo? ¿Qué debilidades merecen una mayor atención e inversión de recursos? Veo el futuro del turis-

mo con optimismo. Hoy las mayores amenazas no las podemos controlar -circunstancias geopolíticas- por ello debemos trabajar sin darles demasiada importancia. La prueba la tenemos en el interés de las grandes compañías en invertir en este sector, PortAventura World lo está haciendo con Ferrari land y hay interés de grandes inversores por el antiguo BCNWorld, ahora Centro Recreativo y Turístico de Vila-seca y Salou. Las fortalezas con la diversificación de las nacionalidades de nuestros clientes. Y las debilidades, en general, la poca inversión de los municipios en infraestructuras. ¿Cree Ud. que el apoyo institucional que recibe el sector turístico a nivel local y a nivel supramunicipal es suficiente? Lógicamente, siempre pedimos más, pero hay que decir que a estos niveles la colaboración es buena, sobre todo a nivel de políticas de promoción. Otra cosa es a nivel de apoyo para nuevas inversiones, donde las normativas y

David Batalla es empresario y directivo de Best Hotels. sus posibles interpretaciones son tantas que desaniman al inversor. ¿Qué criterios cree que puede tener en cuenta el turista a la hora de viajar a nuestra zona? ¿Cómo calificaría nuestra oferta de alojamiento? ¿Y de ocio? Tenemos una de las mejores ofertas de alojamiento de España y la mejor en cuanto a ocio. Hoteles renovados, PortAventura World, conjunción entre interior y costa, cercanía a Barcelona.

¿En qué lugar cree Ud. que queda la sostenibilidad en el ámbito turístico por lo que a criterios de elección de los destinos se refiere? ¿Cree que le preocupa al turista la sostenibilidad? ¿Y al sector? ¿Hay sensibilidad? La sostenibilidad en el ámbito turístico, como en cualquier otro, es muy importante, la tenemos en cuenta y, por ello, demandamos políticas que incentiven la renovación de los destinos, para mejorar los flujos de turistas y su huella en el territorio. Cedida

Presentan el plan de promoción del impuesto turístico Representantes del sector turístico de la Costa Daurada detallaron el 21 de junio las acciones llevadas a cabo como parte del plan de promoción del impuesto turístico 2016

y que cuenta con un presupuesto inicial de 900.000€. El convenio de colaboración para la promoción turística está firmado por el Patronato de Turismo de la Diputación de

Tarragona y la FEHT. Se coordina con la colaboración de una empresa gestora externa y se desarrolla conjuntamente con los Patronatos de Turismo de Cambrils, Salou y

Vila-seca La Pineda, PortAventura y la Agencia Catalana de Turismo (ACT) así como las asociaciones empresariales turísticas y englobadas dentro de la FEHT.


lavila.cat

Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

15


16

Divendres 15 de juliol de 2016

‘El estar unidos ha ayudado a reconocer nuestra profesión’ Cedidas

El Hotel Planas de Salou (1890) es el primero que fue construido en el litoral de la Costa Daurada.

XAVIER ROIG

Presidente Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda ‘Yo, de pequeño, iba a la calle del Mar de Salou, a casa de mi abuela. Allí, hace 40 años, recuerdo que tenía alquiladas habitaciones a guías alemanas e inglesas. Ninguna de las partes hablaba el idioma de la otra y seguro que tampoco estaban las habitaciones legalizadas para su alquiler. Sin embargo, todo el mundo conocía sus límites de respeto, sin tantas regulaciones’.

La Vila

redaccio@lavila.cat

La Costa Daurada tiene 50 años. ¿Cómo valoraría la función de la Associació Hotelera dentro del territorio? ¿Qué objetivos y misión cree que ha conseguido? La Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, desde su creación hace casi 27 años, ha llevado a cabo una labor importantísima consistente en ofrecer apoyo en diferentes ámbitos de la vida social y civil, contribuyendo, sobre todo, al reconocimiento de nuestra profesión, un sector vital a día de hoy como motor de la economía; nexo de unión entre empresarios y orgullo de los trabajadores en el seno de la sociedad, promoción del territorio, eje estable laboral de las poblaciones que la forman: Salou, Cambrils y La Pineda. Sin la unión empresarial del ente habría sido mucho más difícil alcanzar estas metas.

Habitación del Hotel Estival ElDorado Resort, en Cambrils, recientemente reformado.

El sector público es vital como vertebrador de una conducta, pero carece del empuje suficiente para impulsar una actividad económica. ¿Podría realizar una valoración del turismo que ha pasado por aquí durante los últimos 50 años? Arrancar en los años 60 es hablar del inicio de nuestra actividad. Primero nos visitaron los alemanes, luego los nórdicos y seguidamente los británicos, franceses, belgas, holandeses y rusos y ahora parece que quizás volvemos a empezar. Las actividades económicas son ciclos. Hoy lo que está claro es que tenemos 30.000 habitaciones que generan 10.000 puestos de trabajo directo. Esto significa que la mitad de los residentes vivimos del turismo. Es hablar de cuando el Sr. Fraga diseñó el plan estratégico de las costas españolas en 1965 y del ‘Spain is different’. Desde Fraga en Palomares, a la actriz francesa Pas-

cale Petit, con el primer bikini en Benidorm en el año 1965.

‘Lo tenemos casi todo para seguir triunfando. Todo es criticable y mejorable, (...) pero quiero pensar que vamos por buen camino’

¿Qué nos ha hecho triunfar? El paso de los 14 millones de turistas extranjeros en 1965 a los 60 millones actuales no ha sido sólo gracias al folclore de pandereta, los toros, el flamenco y la canción de Luis Mariano. Después de “Bienvenido Mr. Marshall” hemos cautivado a nuestros huéspedes con un buen servicio, la historia y la apropiada relación calidadprecio. Hoy en día, ya no tenemos que devaluar la peseta y nos aprecian por la pluralidad de culturas que tenemos, la seguridad que transmitimos, una buena sanidad pública y esperamos que, pronto, una estabilidad política. ¿Cómo visualiza el futuro de la Costa Daurada central? Lo tenemos casi todo para seguir triunfando. Todo es criticable y mejorable, pero como a mí la botella me gusta verla

medio llena, quiero pensar que vamos por el buen camino. Las inversiones a nivel de Ferrari Land, el próximo Centro Recreativo y Turístico, parque de ocio y compras, los campings y alojamientos, en general, contribuirán a esta meta de querer una destinación global. ¿La marca Costa Daurada es potente? Sí, lo es. Está claro que Barcelona nos avanza, pero lo debemos afrontar como una posibilidad para que nos conozcan más fuera. La Costa Daurada tiene una oferta de ocio importante. El turismo litoral, familiar, deportivo, sénior y juvenil son referentes. El Parque Científico y Tecnológico, la Universidad y las instituciones públicas y privadas (convenio para la promoción de la zona, gracias a la recaudación del impuesto turístico) convergen en marcar esta ruta. Los valores añadidos del entorno: Modernismo, románico, romano... enoturismo, harán el resto.


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

17

Octavi Bono, nuevo director general de Turisme de Catalunya

El que ha sido desde 1995 gerente del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona releva en el cargo a Marian Muro

El hasta este momento director del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Octavi Bono, ha sido nombrado por el Govern nuevo director general de Turisme de la Generalitat. Bono, que ha ocupado el cargo al frente del organismo autónomo del ente provincial durante los últimos 21 años, toma el relevo de Marian Muro, que ha decidido iniciar una nueva trayectoria profesional en el sector privado. Nacido en Riudoms (1968), el nuevo director general es diplomado en Turismo, licenciado en Ciencias Políticas y Sociología, Máster en Dirección Pública y doctorando en la URV con una investigación sobre la gobernanza en el sistema turístico catalán. En 1995 fue nombrado gerente y director del Patronato turístico provincial, con el objetivo de definir estrategias diferenciadas para las marcas que gestiona, Costa Daurada y

Terres de l’Ebre, con el objetivo de potenciar las particularidades propias de cada territorio, fomentando la acción conjunta y unificando la estrategia y los recursos en cada caso. A partir de este momento, sus tareas serán redistribuidas de forma provisional por el actual equipo del ente provincial. En un comunicado, la Diputació ha asegurado que como director general, Bono continuará trabajando para Costa Daurada y Terres de l’Ebre desde una “visión más global, con el objetivo de fomentar la dinamización y la competitividad del sector turístico de toda Catalunya“. Según destaca el Patronat, su conocimiento y experiencia del sector turístico del territorio le debe permitir afrontar uno de sus principales retos, “el impulso al desarrollo del Complex Turístic Integrat -el antiguo BCN World- junto a PortAventura“. En este sentido, el ente asegura que el sector “ha recibido con optimismo” el nombramiento.

Cedida

La Vila

redaccio@lavila.cat

Bono era gerente del Patronat de Turisme de la Diputació desde 1995.


18

Divendres 15 de juliol de 2016

50 años del ‘boom’ turístico en 25 momentos Fuente Luminosa se enciende 1973 La Con una tecnología muy avanzada para la época, Salou convirtió una Planas 1890 Hotel A finales del siglo XIX abre puertas el primer hotel

fuente en una atracción para turistas y un símbolo para la ciudad.

de nuestro litoral en la playa de Salou.

d’Iniciatives 1910 Sindicat i Turisme de Tarragona Primeros pasos para institucionalizar la promoción del turismo en nuestras comarcas.

los clubes náuticos 1964 Nacen de Salou y Cambrils Se constituyen legalmente ambas entidades mientras se preparan las obras de los dos puertos deportivos.

instaura la marca 1965 Se Costa Daurada El ministro de Turismo de la época, Fraga, incluye la denominación dentro del Registro de denominaciones geoturísticas de España.

Estrella Michelin en Cambrils 1974 Primera Los restaurantes Casa Gatell y Can Gatell fueron de los pri-

meros distinguidos con una Estrella Michelin en toda España, cuando el listado de establecimientos ‘con estrella’ no pasaba de 25 en todo el país.

1974

Entra en servicio la autopista AP-7 Se inaugura Aquapark La Pineda

1970

1980

Neix l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils

1965

1987

El primer gran parque acuático de la Costa Daurada central abrió puertas el verano del 87 para complementar la oferta de sol y playa.

1984

1972

Un paseo para Jaume I

Camping Sangulí

En pleno apogeo urbanístico del frontal marítimo salouense, se erige el monumento de Jaume I para vestir el paseo. Recordant Salou

Con 200 parcelas en un terreno de 2 hectáreas nace el Camping Sangulí en Salou, hoy uno de los complejos campistas más reconocidos de Europa con 23 hectáreas de terreno.

1968

1965

Abre el Hotel Carabela Abre puertas el primer hotel en el núcleo de La Pineda. Es el actual hotel Terramarina. Almirante Pedro Nieto Antúnez, ministro de la Marina del régimen de Franco.

La eclosión de Vilafortuny El controvertido empresario Ruiz Mateos impulsa una nueva urbanización de viviendas unifamiliares en primera línea de playa entre Salou y Cambrils.

Vista desde el Castillo de Vilafortuny antes de la urbanización del barrio en el año 1965


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

2009 Llegan las cinco estrellas El Gran Palas de La Pineda amplía la oferta hotelera de la zona con el primer cinco estrellas en unos años donde empieza a dispararse el turismo ruso.

19

2010 Abre el Camí de Ronda Tras dos años de obras y casi 3 millones invertidos, abre el primer tramo del Camí de Ronda con 1,6km de paseo bordeando el litoral salouense.

Park comienza su resort 1989 Estival La apertura del primer edificio pone la piedra al

primer gran resort hotelero de la Costa Daurada.

2007

hoteleros se asocian 1989 Los Nace la Asociación Hotelera de

Entra en vigor la ‘taxa turística’

Un nuevo paseo para el Puerto de Cambrils

Salou-Cambrils-La Pineda, una de las pioneras en toda España.

El año 2001 se inaugura la primera fase de la reforma, pero no es hasta 2007 cuando se culmina la transformación del frontal del Puerto

1989 El minitrasvase del Ebro hace llegar el agua potable Llega el agua dulce

a todos los edificios de la costa por primera vez

y Vila-seca se separan 1989 Salou El 30 de octubre de 1989 se aprueba la segregación de Salou y empieza una nueva era para ambos municipios.

1990

2012

2000

2016

Se aprueba el nuevo CRT

2002

La Generalitat aprueba de forma inicial el nuevo Plan Director Urbanístico del CRT de Vila-seca y Salou para permitir el desarrollo de resorts turísticos y de casinos.

La universidad La URV implanta los estudios universitarios de Turismo en Vila-seca.

2010

2004 1995

2001

Primera edición de las Jornades de la Galera en Cambrils

Abre Port Aventura

Adiós a la Feria de Salou

Después de tres años de obras, el 5 de mayo de 1995 abre puertas el primer parque de atracciones de España a medio camino entre Vila-seca y Salou.

La mítica instalación ubicada al lado del Puerto y su emblemática noria se desmantelan por orden judicial después de 40 años.

1999 Un nuevo símbolo para la Pineda

Construcción de la Mediterrània en Port Aventura.

Se levantan los primeros cuatro pinos de acero del grupo escultórico de Mariscal, completado en 2008.

2012 Un destino para futbolistas

El Complex Esportiu Futbol Salou multiplica el valor de la Costa Daurada como destino de turismo deportivo con unas instalaciones únicas en la provincia


20

Divendres 15 de juliol de 2016

Piscina de los Apartamentos Cye Salou, situados en el número 2 de la plaza Europa.

Imagen idílica del Cámping Resort Sangulí Salou. Bungalows Villa Paradise.

JOSÉ LUIS TÚNEZ

Presidente Associació Agències de Viatge Receptives de la Costa Daurada La Associació d’Agències de Viatge Receptives de la Costa Daurada engloba 10 agencias inscritas y defiende los intereses del sector. Canaliza la información interesante para los asociados e interactúa con todas las entidades que están dentro de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT).

‘Sabremos qué pasa con el ruso en dos o tres años’ Teresa Clavé

redaccio@lavila.cat

El presidente de la Associació d’Agències de Viatge Receptives de la Costa Daurada, José Luis Túnez, ha manifestado que “en dos o tres años sabremos qué dirección toma el mercado ruso”. Son varios los factores que intervienen en la disminución del porcentaje de viajeros rusos a la Costa Daurada central. En primer lugar, la crisis y la situación económica. El segundo motivo es la descompensación de la moneda de su país, el rublo; y el tercero es que “la tour operación rusa actual no tiene sus intereses centrados en nuestro destino”. En este momento, el turismo ruso busca el precio y “nosotros no podemos competir con las subvenciones como las que otorgan el gobierno turco, Egipto y Túnez a los touroperadores rusos. El negocio del tour operador de avión está más en mover aviones, que en llenar plazas de hotel. Éstas son solo una herramienta para hacer funcionar su negocio”, señala el responsable de las agencias de viaje receptivas. Por lo que respecta al mercado alemán, Túnez considera que “para que apuesten por nuestro destino habrá que invitar y ayudar económicamente, de diversas formas, a operadores como TUI, Neckermann y FTI, entre otros”. Se da la circunstancia de que el mercado alemán es atractivo porque “en temporada baja registra buenas ocupaciones y eso, realmente, es interesante para nosotros”. Aunque esta situación “puede convertirse en

un arma de doble filo, ya que aunque el alemán posee un buen poder adquisitivo, cuando llegan los meses julio y agosto no paga los precios del mercado y pide tarifas más baratas”. José Luis Túnez explica que fue el mercado ruso quien poco a poco desplazó al autocarista alemán, ya que “el primero pagaba más”. Ésa es una de las razones por las que “todo el mundo aquí se inclinó por un cambio de tendencia”. El secreto para resistir un pinchazo como ha sido el del mercado ruso radica en diversificar al máximo las nacionalidades y no quedarse sólo con una, en opinión de José Luis Túnez. Para los alemanes, Mallorca ahora mismo está de moda. “Es como un land, como una autonomía más” y la verdad es que “Palma se ha vendido muy bien”. Las tendencias y los flujos van variando y las nacionalidades a veces son complicadas de manejar, desde el punto de vista hotelero. “Ahora que hay menos rusos, es el momento de atraer más a otros mercados, entre ellos al alemán que comienza a apostar por la zona”, concluye Túnez.

‘Para que los alemanes apuesten por nuestro destino habrá que invitar y ayudar económicamente a operadores como TUI, Neckermann o FTI’

BERTA CABRÉ

Presidenta Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre La Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre nació en 1977, de modo que el año que viene la entidad celebrará su 40 aniversario. Cabré es la presidenta desde 2009 y de 2010 a 2014 ocupó el máximo puesto en la Federació Catalana de Campings. Ahora es vicepresidenta.

JOAN CALVET

Presidente Associació Apartaments Turístics Costa Daurada i Terres de l’Ebre La Associació d’Apartaments Turístics Costa Daurada i Terres de l’Ebre cumple, el año que viene, 40 años. Originariamente, nace como Asociación de Apartamentos Turísticos de la provincia de Tarragona. Este mes de junio han sido aprobados en asamblea unos nuevos estatutos de la entidad.


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

Profesionales de Viajes Olympia en las oficinas de Salou, situadas en la calle del Terrer.

21

Camping Joan, en Cambrils, máximo confort en los bungalows, ideales para toda familia.

El mundo del ‘glamping’ está de moda al ser mezcla de naturaleza y comodidad T. C.

redaccio@lavila.cat

Los inicios del mundo del camping se remontan hace 53 o 55 años. En aquel entonces, nacieron los primeros y fue una época de expansión y evolución. A continuación llegó el ‘boom’ inmobiliario y el mundo campista tendió a desaparecer por la presión urbanística del momento. Muchos cámpings se reconvirtieron en zonas de equipamientos, edificios y construcciones. La siguiente etapa fue la estabilización del número y la evolución, en cuanto a servicios y tipología. Berta Cabré explica que “hemos pasado de ser un simple espacio de terreno en los enclaves más desfavo-

recidos de la costa, a grandes resorts donde se ofrecen cantidad de servicios, calidad y comodidad”. En este sentido, actualmente, el mundo del “glamping” está de moda. Se trata de una tipología de camping en la que el cliente disfruta del contacto con la naturaleza, a la vez que del lujo y la comodidad del alojamiento en bungalows, mobil homes o lodges. El autocaravaning es también uno de los sectores que más ha crecido en los últimos años, apunta Cabré. Y es que el camping ofrece un espacio natural, de libertad, ideal para las familias con niños, sin horarios, y con posibilidad de convivir y conocer a gente nueva. “Nos encontramos en un momen-

‘Nos encontramos en un momento bueno y saludable’ y ‘nuestro sector ha crecido’ to bueno y saludable”, señala la presidenta, que añade que “hemos ido viendo cómo nuestro sector ha crecido y está recibiendo el reconocimiento social”. Se da la circunstancia de que es un sector bastante desconocido dentro del turismo y se ha tenido que realizar mucho esfuerzo. La crisis ha

ayudado a que las familias consideraran la opción de ir de camping como una alternativa ajustable en precio. En el momento en que el sector empieza a recibir reconocimientos a nivel europeo se sabe que las plazas de camping tarraconenses son las mejor valoradas del continente. Berta Cabré se muestra esperanzada e ilusionada por el hecho de continuar en esta línea, que incluye la apuesta por la mejora de servicios, tanto en calidad como en cantidad. El sector del camping está muy profesionalizado y ahora mismo lo prefieren el turista español y catalán, el francés y el holandés, mayoritariamente. Se trata de familias que van a disfrutar de los valores del camping.

‘Desde el sector, se está mejorando el funcionamiento para satisfacer al cliente’ T. C.

redaccio@lavila.cat

La Associació Apartaments Turístics Costa Daurada i Terres de l’Ebre cuenta, actualmente, con 80 asociados y se ocupa de la gestión de unos 4.000 apartamentos, que vendrían a ser como unas 29 mil o 30 mil plazas. Los datos se están actualizando, actualmente. La entidad, presidida por Joan Calvet, representa tanto a los pisos de uso turístico como a los apartamentos turísticos. En este momento, el Ayuntamiento de Salou tiene registradas 4.088 viviendas de uso vacacional, una cifra que “consideramos que, en absoluto, se acerca a la realidad”, manifiesta el presidente.

Según él, “es conveniente decir que tenemos una competencia desleal que afecta al apartamento y al sector hotelero y, evidentemente, al camping. Pero además, daña la mala imagen del municipio si no se ofrece el servicio correcto”. Debe ser la Generalitat quien realice la labor inspectora, una institución que, en opinión de Calvet “está ejecutando muy buen trabajo y lleva un control de los que comercializan por Internet, de manera que investiga si pisos y apartamentos turísticos van con el número de registro correspondiente”. Des del sector, “se está llevando a cabo una labor de mejora de funcionamiento para que el cliente quede plenamente satisfecho”. La nueva normativa dice que todos los pisos de uso

‘Las reservas nos entran en menos de una semana; es difícil hacer previsiones en temporada baja’ turístico deben tener un teléfono de emergencia 24 horas para comunicar cualquier contingencia. Además, actualmente, muchas unidades de explotación apartamentísticas disponen de recepción con algún vigilante de noche. Por otra parte, en cuanto a previsión de ocupación para esta tempora-

da, Calvet apunta que será similar al año pasado e incluso mejor. “Seguiremos teniendo el 50% de turismo español, aproximadamente, como siempre y aumentaremos un poco el británico. El francés también es un mercado muy importante para nosotros”, comenta el presidente. La estancia más frecuente en los apartamentos es de entre 11 y 15 noches y el grupo de edad predominante es el de 35 a 44 años, es decir, familias con menores, según datos del Observatori de Turisme del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya. “El turista viene por la proximidad y la playa” y además “las reservas nos entran en menos de una semana, por lo que es difícil realizar previsiones en temporada baja”, concluye Calvet.


22

Divendres 15 de juliol de 2016

La Costa Daurada también se construyó de noche Teresa Clavé

redaccio@lavila.cat

Christopher y John Nicol, a la izquierda, junto a Vicente y Hugo Battini, a la derecha.

Esperanza y dedicación, dos motores fundamentales de la fuerza empresarial La segunda generación de empresarios en casa de los Nicol y los Battini la encarna la juventud, mezclada con la formación y con el apoyo de los brazos de unos padres que supieron luchar y dirigir bien sus negocios. Christopher Nicol explica cómo empezó a trabajar desde muy joven como rela-

ciones públicas de los locales de su padre, para más tarde servir detrás de una barra y tratar de la mejor forma a sus clientes. Hugo Battini, que tiene depositadas todas sus esperanzas en el sector, sigue adelante con las empresas familiares, apostando por la renovación y el empeño. Cedidas

La masificación y el intrusismo han provocado la pérdida de calidad del sector del ocio nocturno en la Costa Daurada

Battini y Nicol, dos apellidos archiconocidos del sector empresarial salouense relacionados con el mundo del ocio nocturno realizan una radiografía de cómo esta en este momento el panorama y aportan también datos de cómo fueron los años dorados de las discotecas y salas de fiesta en Salou. Estos empresarios destilan cierta añoranza por unos tiempos pasados que fueron mejores, o al menos, ellos los recuerdan así. El público era diferente, la demanda era distinta, quizás porque el mercado no estaba tan sobresaturado de oferta y porque, de alguna manera, estaba todo por hacer. Battini explica que él llegó a Salou con la idea de abrir un camping. En realidad, su idea no giraba en torno al mundo de la noche, sino que estaba relacionada con el sector del alojamiento. Pero un hueco en el mercado de la oferta de discotecas de grandes dimensiones le hizo cambiar de opinión y se lanzó a la aventura de abrir en 1969 la popular y prestigiosa Flash Back, en medio de un gran terreno de 7.500 metros cuadrados. Una idea de negocio que le copiarían más adelante, pero que él acuñaría con letras de neón y oro. Flash Back ha sido toda la vida y es áun el refugio de la gente ‘chic’ de Reus, comenta en tono positivo el empresario John Nicol, que abrió hace años la popular discoteca Parchís, más enfocada a un ambiente tipo 40 Principales. Ambos empresarios supieron llevar bien las riendas de sus macro negocios y lo cierto es que triunfaron en un Salou donde apenas había una oferta con cara y ojos. Nicol, de raíces escocesas

T. Clavé

El sector del ocio nocturno reivindica su papel en el desarrollo de un destino turístico a nivel europeo y reclama consideración

Parchís, de John Nicol, representó un ‘boom’ de popularidad durante cinco años.

La discoteca Flash Back abría puertas en 1969, en medio de un terreno de 7.500 m.


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

23 Cedidas

Los antiguos DJ hacían girar sus discos de vinilo para animar las fiestas en Flash. y afincado en Salou desde hace más de 40 años, se define como un empresario firme en sus principios y valores profesionales que ha sabido inaugurar y gestionar más de 25 locales de ocio en el municipio, algunos de ellos todavía abiertos a día de hoy. Con el paso de los años, el sector de la noche se ha masificado y han querido tomar parte

del pastel infinidad de locales, bares musicales, carpas y pubs. Según los empresarios, este hecho lo que ha producido es que se haya originado una competencia desleal, en algunos casos, y un intrusismo con el que es muy difícil luchar. Las consecuencias de que el sector de la noche en la Costa Daurada central no esté unido y

Un casi irreconocible John Nicol, dentro de un buggy publicitario de Crocs Disco.

trabaje para defender los intereses de los empresarios radican en que los márgenes son cada vez más pequeños. Si a eso le sumamos que la temporada es sólo de 90 días, nos encontramos con que el ocio nocturno tiene que realizar un gran esfuerzo para salir adelante. Antes, las temporadas eran más largas, de 7 meses. Y los

clientes, que eran fieles, venían del territorio español, Francia y Gran Bretaña. Había oferta porque había público y el turismo, en general, era distinto. Lo que reclama el sector de la noche es un diálogo más fluido con la Administración. “Los locales de ocio cumplimos con todas las normativas y exigencias y creemos que tiene

que haber un poco de aprecio por parte de las autoridades de la labor que hacemos ciertos industriales para la buena imagen y la economía de la zona”, comentan los empresarios. A esta petición de respeto se le suma una frase que resume su manera de pensar: “Nosotros también hemos hecho Salou y lo sentimos nuestro”, dice Vicente Battini.


24

Divendres 15 de juliol de 2016

Uns professionals ben formats per a una destinació madura L’arribada dels estudis universitaris i la formació professional han permès conduir el destí Costa Daurada cap a l’excel·lència Iván Alcalá Rubio

redaccio@lavila.cat

Si hi ha quelcom que ha permès fer gran la marca Costa Daurada al llarg del seu mig segle d’existència ha estat l’empenta dels professionals del turisme. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), prop del 70% dels treballadors de la província de Tarragona exerceixen al sector serveis. L’arribada de la formació professional, als anys 80, i dels estudis universitaris, fa quasi 15 anys, han estat clau per esdevenir un sector plenament qualificat i compromès amb el territori i el seu motor econòmic. L’any 1983, fruit de la demana del propi sector, naixia a Cambrils l’Escola d’Hoteleria i Turisme. En Jordi Jardí, el seu director, va ser un dels alumnes de la primera promoció del centre i un dels més de 5.000 professionals que s’han forjat a les seves aules en aquest temps. Jardí destaca que “la nostra aposta de centre és vetllar per formar futurs professionals i l’objectiu és que el sector pugui comptar amb treballadors ben formats, molt especialistes en la seva matèria i amb recorregut”. Jardí posa en valor el grau d’implicació que existeix dins del sector turístic amb la formació, així com la importància de les pràctiques a les empreses. Avui, l’Escola d’Hoteleria i Turisme imparteix cinc cicles formatius de grau superior, quatre de grau mitjà i dos cursos de Transició al Treball. A més, l’institut pot presumir d’assolir uns índex d’inserció que arriben fins al 95% durant els mesos d’estiu. L’any 2002, l’arribada dels estudis universitaris de Turisme de la URV a Vila-seca va suposar un abans i un després. “Era un reclam històric del territori, que demanava des de feia anys formació d’alt nivell”, explica en Jordi Calabuig, professor del centre. “La Facultat proveeix de personal qualificat a les

empreses i les administracions turístiques, però amb els anys ha esdevingut també un element de prestigi, amb la implantació de postgraus, màsters, així com els primers doctors del sector turístic de tot Catalunya”, agrega. Calabuig dirigeix el Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci, centre que ha esdevingut la branca per a la investigació associada a la facultat. “El que fem és obrir finestres per donar a conèixer al sector allò que és tendència. Posem sobre la taula les últimes innovacions per tal de trobar interlocutors i millorar les capacitats de les empreses i administracions del territori”, detalla. En aquest sentit, el Laboratori organitza grups de treball, cursos de formació, conferències o jornades tècniques per donar a conèixer de primera mà les darreres evolucions en matèria turística. Des del propi sector també s’han implicat directament amb la formació de les seves plantilles. Així, un dels eixos de l’Associació Hotelera SalouCambrils-La Pineda des del seu naixement, l’any 1989, ha estat l’organització de cursos formatius pels seus treballadors. Jaume Orteu, responsable de formació de l’Associació, considera que aquesta aposta “no és una solució final, sinó un camí. Cal actualitzar-se contínuament i estar al dia de les innovacions tecnològiques, però també adaptar-se a la gent i a la demanda del moment, que és molt canviant. La nostra meta és que la gent es recicli i s’adapti a les necessitats del client”. Per a Orteu, una de les claus dins de la formació turística és la bona sintonia entre les administracions i organitzacions empresarials del territori. “Ens ajudem i busquem les oportunitats i sinèrgies per tal d’aportar cada agent les seves habilitats i poder sumar entre tots i això fer-ho arribar al client final”, sentencia.

Els estudis universitaris de Turisme es van implantar l’any 2002 a Vila-seca.

Des del 1983, l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils ha format a més de 5.000 professionals.

L’Associació Hotelera organitza sessions formatives per millorar l’atenció dels seus establiments.


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

J.N.

25 locales de hostelería Western Saloon Tramps Disco The Highlander Black Bull Parchís Disco Donald Duck Fun Pub Crocs Disco 007 Bond

Flower Of Scotland Oh Salou Totts Malibu Flowers Bistro Bar Pure Genius Danny Boy

Temple Bar Patricks Idols Lisbon Lions Fawlty Towers Ministry Salou Cafe Guinness Koko Disco Bonds

25


26

Divendres 15 de juliol de 2016

Especialitzada en la direcció i execució d’instal·lacions productives en el sector hoteler, Eselfri també té presència en sectors de producció tan importants com el químic o el nuclear. El servei preventiu de les seves instal·lacions, juntament amb una atenció personalitzada, són la marca distintiva de la companyia Cedida

JOSEP VERA

Propietari i gerent d’Eselfri Amb més de 3 dècades d’experiència en instal·lacions de producció de fred i calor, frigorífiques, ventilació, climatització i hostaleria, Eselfri és des de fa més de 30 anys l’empresa de referència del sector hoteler a la Costa Daurada. Amb presència a la resta de l’Estat i també a l’estranger, entre els clients d’aquesta companyia amb seu social a Riudoms destaquen les principals cadenes hoteleres de casa nostra. Pioners en la introducció del manteniment preventiu d’instal·lacions, l’empresa destaca per la seva contribució a la professionalització dels seus clients. Al darrere d’aquesta societat puntera hi trobem al seu gerent, en Josep Vera. Un empresari amb visió de futur i compromès amb el sector turístic.

Eselfri: 35 anys fent créixer el sector turístic a la Costa Daurada Cristina González Blanco

redaccio@lavila.cat

Com van ser els orígens d’Eselfri? Els inicis de l’empresa es remunten als anys 80, coincidint amb el boom del sector turístic a la Costa Daurada. Quan es van començar a construir els primers hotels d’aquella època, no hi havia cap empresa que oferís als hotelers un servei professional i complet d’instal·lacions de producció de fred i calor, frigorífiques, de ventilació, etc. Vam detectar aquesta demanda del sector i els hi vam oferir el que necessitaven. A més, vam ser la primera empresa a oferir un servei de manteniment preventiu de les instal·lacions, un fet que ens va donar la confiança dels nostres clients i, en conseqüència, la seva fidelització. Quina ha estat l’evolució de les instal·lacions hoteleres que vostès ofereixen? En aquest sentit hi ha moltíssimes anècdotes. Podem dir que en l’inici del sector turístic, Eselfri va introduir instal·lacions innovadores. Per

‘La nostra feina destaca per l’esforç, la professionalitat i una gran vocació de servei’

exemple, instal·lacions que ara ens semblen del tot habituals o necessàries per a un gran hotel, com l’aire condicionat o els túnels de rentat per la vaixella, fa 30 anys no existien! Els hotels rentaven els gots amb raspalls, tot era molt més manual que avui dia. És per això que podem dir que el nostre creixement com a empresa ha anat de la mà del creixement del sector hoteler. A banda de les instal·lacions, tambéofereixenassessorament normatiu? Evidentment. Més enllà d’oferir als nostres clients les instal·lacions més adequades i modernes pel seu hotel, la nostra inquietud també ha estat la d’aconsellar-los pel que fa a les noves regulacions, fins i tot, avançant-nos als canvis normatius. Un bon exemple d’això és la detecció prèvia de possibles mancances en les pràctiques sanitàries. D’altra banda, Eselfri sempre ha treballat per aconseguir la màxima eficiència energètica de les nostres instal·lacions, contribuint així a la millor eficiència i competitivitat dels

negocis de la nostra clientela. Perquè nosaltres no només oferim un servei als clients, sinó que donem resposta a les seves inquietuds i els acompanyem durant anys. La nostra feina destaca per l’esforç, la professionalitat i una gran vocació de servei. De la seva feina en depèn també el prestigi de l’hotel? I tant. En aquest sentit, el manteniment de les instal·lacions és crucial, perquè del seu correcte funcionament en dependrà tot l’hotel, el qual no es pot permetre fallar en plena temporada alta. Per això un dels serveis més importants que oferim és l’atenció 24 hores als nostres clients. Imagini’s un hotel en ple mes de juliol amb totes les places ocupades i amb un problema tècnic. Un hotel no es pot permetre esperar 8 hores a l’assistència tècnica. És impensable! En aquest sentit l’equip humà d’Eselfri hi juga un paper crucial. Però nosaltres anem més enllà de l’assistència tècnica, ja que al llarg d’aquests anys d’experiència també ens hem trobat amb moments difícils per als nostres clients


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

27 Cedida

La seu de l’empresa es troba situada al carrer Tarragona del Polígono El Prat de Riudoms. i nosaltres hem sigut al seu costat. Em refereixo a situacions que van des d’un incendi a una ocasió en què ETA va explosionar una bomba a les instal·lacions d’un dels hotels pels quals treballem. En tots aquests casos la plantilla d’Eselfri s’ha traslladat al complet al lloc dels fets per donar el màxim suport i cobertura al nostre client. Ens bolquem en la nostra feina. Està prou reconeguda la tasca dels empresaris turístics a casa nostra? Per desgràcia, no prou. Des d’Eselfri volem fer una crida al reconeixement dels treballadors i empresaris del sector turístic hoteler de la Costa Daurada i especialment de Salou, gràcies als quals casa nostra és una de les principals destinacions

turístiques del país, juntament amb altres com les Illes Balears. Tot plegat ha estat gràcies a l’esforç de les persones que des de fa dècades, han treballat per fer dels seus hotels empreses capdavanteres del sector. És per això que administracions com l’Ajuntament de Salou haurien de reconèixer aquesta tasca i recolzar-la. El sector hoteler no se n’ha escapat pas de la crisi econòmica. Com els hi ha afectat a vostès? La crisi econòmica ens ha permès aprendre i créixer alhora. Tot i que vam haver de tancar algunes de les nostres delegacions, com la de Màlaga o la República Dominicana, aquest fet ens va portar a replantejar-nos el funcionament

‘El 75% dels treballadors d’Eselfri fa més de 20 anys que està amb nosaltres’

de l’empresa i ens va permetre trobar una millor fórmula de funcionament a través de l’optimització dels recursos. Per exemple, actualment tenim una delegació d’Eselfri a Eivissa en la qual hi treballen un mecànic i un comercial, però la resta dels efectius treballen des de la seu central de Riudoms. Aquest aprofitament dels recursos humans fa que actualment estiguem creixent. Així, en el darrer any ja hem obert 3 noves societats als llocs on Eselfri té presència. Quina importància té la formació en el creixement de l’empresa? Moltíssima. De fet, Eselfri sempre ha apostat pel suport a la formació a través de convenis amb centres educatius

del territori. Així, els primers treballadors de la nostra empresa es van formar a l’FP de Muntatge i Manteniment d’Instal·lacions de Fred, Climatització i Producció de Calor de l’IES Ramon Barbat i Miracle de Vila-seca. Actualment apostem per la Formació Professional Dual amb convenis amb diferents escoles de la zona. També promovem la formació del personal que ja està en plantilla. La nostra aposta és clara i els números ho demostren: el 75% dels treballadors d’Eselfri fa més de 20 anys que estan amb nosaltres, perquè el més important per a la nostra empresa és el seu equip humà i el nostre repte és continuar aprenent i creixent de la mà dels nostres clients.


Divendres, 15 de juliol de 2016

28

Cedida

L’aigua, factor determinant en el desenvolupament turístic

Instal·lacions de la seu central del Consorci d’Aigües de Tarragona, a l’Ampolla. Cedida

La Vila

redaccio@lavila.cat

Els dipòsits de Vila-seca i Salou van ser els primers en rebre l’aigua procedent de la planta de potabilització de l’Ampolla l’any 89

El dia 1 d’agost de 1989 començava una nova etapa històrica per al turisme de la Costa Daurada, amb les garanties d’aigua potable que a partir d’aquest moment donava el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), l’ens que gestiona la concessió de fins a un màxim de 121 Hm3 anuals, que és un terç d’aigua de l’Ebre recuperada pel revestiment dels canals de reg dels marges dret i esquerre del riu. Els dipòsits municipals de Vila-seca i Salou, aleshores un municipi únic, van ser els primers en rebre l’aigua procedent de la planta de potabilització de l’Ampolla, distribuïda a través de la canonada (era de 250 km, l’actual desplegat és de més de 400 Km) per fer-la arribar a 29 municipis i 16 indústries (actualment en són 63 i 26 respectivament). Als més de 6 milions de metres cúbics concedits aquell any per Vila-seca i Salou, cal afegir els 2 milions demanats per Cambrils, necessaris per satisfer la demanda de la població censada i la turística. Aquell

Les obres del minitransvasament, en la imatge, van suposar un gran canvi en la vida de les persones i del turisme a la Costa Daurada.

any 1989 el cens de Vila-secaSalou era de 19.729 habitants i Cambrils passava dels 15.000. Al desembre de 2015 la població total és de 81.706 persones, 22.332 censades a Vila-seca, 26.459 a Salou i 32.915 a Cambrils. A data d’avui, les dotacions han passat a quasi 10 milions per Vilaseca-Salou i de 4 milions de m3 per Cambrils . Durant aquests 27 anys el

CAT ha treballat per la millora continuada de les instal·lacions i la qualitat de l’aigua, un dels objectius prioritaris en el Pla Estratègic. Enguany s’ha iniciat la construcció d’una planta d’ozó per substituir el clor en el procés de potabilització, tant en la fase de pre-potabilització com en la fase post, en finalitzar el procés de tractament. El CAT serà pioner a Cata-

lunya en la implantació d’aquest sistema de potabilització, pel que fa a la pre-ozonització. Es tracta d’un projecte tecnològic i d’innovació que comportarà una millora en la qualitat de l’agua, alhora que també suposa una mesura ambiental i de millora de la seguretat, per les implicacions del sistema actual de clor en l’emmagatzematge, el transport i la manipulació.


lavila.cat

Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

29


30

Divendres 15 de juliol de 2016

Un grup d’empresaris turístics va promoure per primera vegada als anys 70 una aliança per donar a conèixer els atractius de la destinació amb una concepció de territori que anava més enllà del sol i platja Fotos cedides per la família Cartanyà Vilà

Delegació de la Costa Daurada, en una recepció a Sarsuela amb el rei Joan Carles I.

Pioners donant a conèixer la Costa Daurada Iván Alcalá Rubio

redaccio@lavila.cat

Un dels grans noms propis d’aquella època va ser el de Jordi Cartanyà, primer president de la Comunitat Turística de la Costa Daurada

Any 1965. La marca Costa Daurada, que evoca la sorra fina i brillant de les nostres platges, s’incorpora oficialment al Registre de Denominacions Geoturístiques de l’Estat. En els primers anys de vida, aquesta denominació va aplegar les destinacions turístiques de tot el litoral de Tarragona, des d’Alcanar cap al nord i fins i tot el Garraf. Eren anys de plena efervescència urbanística gràcies a l’activitat turística. A casa nostra, en pocs anys s’havien deixat enrere les típiques casetes de bany de les platges per apartaments en primera

Una de les fires turístiques internacionals, als anys 70.

línia, càmpings enclavats a la naturalesa o els grans hotels que van començar a multiplicar-se arreu. Era una època on el turisme que predominava arribava en cotxe i ho feia des de França, Bèlgica o altres punts d’Espanya com l’Aragó o Navarra. La Costa Daurada començava a fer-se un nom, però calia anar més enllà. Amb aquest objectiu, als anys 70 es va forjar la Comunitat Turística de la Costa Daurada, embrió dels actuals patronats de turisme. La seva missió era promocionar conjuntament tota l’oferta de la zona a fires nacionals i internacionals. Era un organisme que va néixer 100% des del sector privat i que van impulsar empresaris

del món de l’hostaleria, l’allotjament o la tour operació. Un dels grans noms propis d’aquells anys va ser el de Jordi Cartanyà, primer president de la Comunitat Turística de la Costa Daurada. Com molts altres emprenedors, ell va començar als anys 60 gestionant alguns apartaments turístics a la Pineda. Amb la creació del nou organisme, poc a poc va anar aglutinant tots els actors de la comunitat i es va convertir en un dels gran artífexs de l’auge de la Costa Daurada fins a la seva mort, l’any 1985. Ara és recordat com el gran aglutinador del sector turístic de casa nostra tot just quan s’enlairava i des de fa 25 anys dóna nom al premi a la millor acció de promoció turís-

tica que s’atorga cada any en el marc de la Nit del Turisme. Al seu costat, altres empresaris del territori com en Joan Pedrell, de Casa Gatell; en Josep Pelfort, de Viatges Negresco; o en Lluís Dalmau de Cambrils van impulsar aquest organisme que va passejar els atractius de la zona per fires turístiques arreu d’Espanya i d’Europa. D’això fa 40 anys, però la promoció de la Costa Daurada ja es concentrava en fer territori i donar-se a conèixer més enllà del sol i la platja. Va ser la llavor d’un arbre que segueix donant fruits avui en dia. Una llavor que van plantar i regar al llarg d’anys un grup d’empresaris inquiets i valents que van apostar pel territori i van guanyar.

En Jordi Cartanyà, a la dreta, en un estand promocional de la Costa Daurada.


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

31 Foto cedida

El turisme, un fenomen de masses Un dels grans símbols de la platja de Salou des dels anys 20 i fins als 70 va ser l’emblemàtic hotel La Terraza i la seva cúpula.

Una de les primeres versions del trenet turístic, al passeig marítim de Salou.

Una postal editada als anys 70 per la Comunitat Turística Costa Daurada.

Caràtula d’un disc dedicat a Salou, amb cançons fent referència al turisme. Fou enregistrat l’any 1966.

primer –i durant molts anys únic– estudi científic sobre el turisme a Salou no va ser realitzat fins el 1966 i el va dur a terme l’Església Catòlica, a través de l’Institut de Sociologia i Pastoral Aplicades (ISPA), contrastant les dades més o menys oficials amb un treball de camp consistent a esbrinar la procedència dels turistes a través de les matrícules dels seus vehicles i d’entrevistes personals. Amb totes les limitacions que un estudi d’aquest tipus comporta –malgrat que va ser efectuat

Foto cedida per Recordant Salou

Foto cedida per Josep M. Ginovart

Allò que defineix bàsicament el turisme és el fet de viatjar i gaudir de les vacances. Però òbviament resulta xocant considerar com a viatge el recorregut dels escassos 10 km. que separen Reus de Salou fet amb el popular Carrilet, o amb carro, tartana o bicicleta, en un temps en què tampoc el concepte de vacances existia tal com l’entenem ara. El turisme a Salou té els seus orígens en l’antic costum dels reusencs d’atansar-se a la platja per passar-hi el dia i prendre uns banys de mar que tenien també un component de salut gens menyspreable. Una tradició que fins fa uns anys rememoraven amb la festiva celebració que anomenen “anada a l’antiga”. El fenomen del turisme tal com ara l’entenem, que ha transformat el plàcid barri mariner de Salou en la cosmopolita capital de la Costa Daurada, s’inicia un cop superada l’etapa més dura de la postguerra civil espanyola. A partir de la dècada dels cinquanta del segle passat podem observar ja alguns aspectes que ens menen a aquesta conclusió. Pel que fa a la procedència dels turistes, hem d’assenyalar que els primers a arribar, entre 1950 i 1955, van ser els aragonesos; després, entre 1958 i 1960, s’hi afegeixen els procedents de Lleida, Euskadi, Navarra i Castella; i de mica en mica comencen a arribar també estrangers. A partir d’aquest punt ens trobem ja davant la plena expansió del turisme. I tota aquella evolució es posa de manifest en la demografia salouenca: l’any 1950, segons el padró d’habitants, Salou tenia una població de 364 persones, mentre que el 1960 ja era de 763. Cinc anys més tard, el nombre d’habitants s’havia doblat i els veïns eren 1433. Pel que fa als turistes, és convenient assenyalar que el

Foto cedida per Josep M. Guinovart.

Foto: Arxiu

Josep M. Guinovart

redaccio@lavila.cat

Estació del Carrilet que va connectar Salou amb Reus entre 1887 i 1975.

per experimentats professionals–, es va arribar a la conclusió que el 1966 Salou va acollir 45.000 turistes, estimant-se que el 1959 eren tan sols 4.000. Durant els darrers anys, les dades de què disposa el Patronat Municipal de Turisme ens diuen que Salou ha rebut aproximadament dos milions i mig de visitants. A tall d’exemples que il· lustrin el que diem, aportem tot seguit algunes dades relatives a aquesta constant evolució que té una directa i evident repercussió empresarial.

El 1959 existien a Salou 3 hotels: Hotel Planas, Hotel La Terrassa i Hotel Mònaco, que sumaven una mica més de 300 places –anteriorment havia existit l’Hotel Llurba, al costat de l’estació del ferrocarril i la del Carrilet–. L’Hotel Planas segueix en actiu i els altres dos han desaparegut fa pocs anys. El 1969 ja hi havia 15 hotels, amb un total aproximat de 2.000 places, a les quals cal sumar les de càmping i els múltiples apartaments turístics. Però l’afluència de visitants no

només es percep mitjançant aquestes dades, ja que la implantació d’establiments d’oci, restauració i comerços de tot tipus també dóna fe de l’increment del sector. En les dècades següents, encara que amb alguns alts i baixos, el turisme a Salou va continuar a l’alça, constituint-se sens dubte en el motor de la població. Un potent motor que va rebre un nou i important impuls amb la ubicació en el nostre terme municipal del parc temàtic PortAventura.


32

Divendres 15 de juliol de 2016

Perfil del turista en la Costa Daurada Edad

Alojamiento

Clase social

+ 64 21,9%

Media - Baja

28,7%

Hotel 40,8%

35 - 44 21,8%

Media - Alta

26%

2ª residencia 24,4%

45 - 54 18,7%

Alta

5,2%

Apartamento agencia

9,4%

55 - 64 17,9%

Baja

1,6%

Apartamento particular

8,4%

25 - 34 11,9%

Família

8,3%

7,8%

Camping

7%

15 - 24

Fidelidad

Visitas al entorno Ninguna 34,1% Tarragona 33,6% Barcelona 26,7% Cambrils 19,9% Reus 17,9% Salou 12,2% La Pineda

6,2%

Actividades preferidas Playa 61,1% Relax 45,5% Parques 37,2% Cultura / naturaleza 25,6% Compras 20,1%

Repiten

72,1%

Nuevos

27,9%

Transporte Coche 59,2% Avión Barcelona 17,2%

Tipo de grupo

Avión Reus

9,1%

Con familiares 36,8%

Autocaravana

6,7%

Con niños 6-12 años 13,2%

Tren

5%

Con niños - 5 años 12,6% Con niños + 12 años 11,5% Con familiares - 35 años

7,3%

Solo

4,8%

Amigos + 36 años

3,9%

11 - 15 noches 19,1%

Imserso

3,8%

6 noches 18,9% 1 - 2 noches 10,3%

Motivaciones Playa 42,8% 2ª residencia

17%

Clima 13,2%

Gastronomia 18,6%

Oferta parques

6,8%

9,9%

Cultura

5,4%

Sin salir alojamiento

Duración de la estancia

7 noches

10%

16 - 30 noches

8,8%

10 noches

6,3%

+ 30 noches

6,1%


Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

lavila.cat

33

Cambrils

Salou

Vila-seca

Plazas ofertadas

Plazas ofertadas

Plazas ofertadas

Hotels Càmpings 4.943 4.997

Apt. 1.685

2ª Res 13.030

Hotels Càmpings 18.837 4.376

Apt. 6.401

2ª Res 17.454

Hotels Càmpings 4.262 840

Apt. 1.156

2ª Res 7.466

Procedencia R. Unido 3,7% 11,9% 5,8%

Holanda 2,6% 2% 1,7%

Alemania 3,6% 0,7% 0,7%

Rusia 4,6% 3,7% 7%

Irlanda 3,7% 11,9% 5,8% Bélgica 4% 1,9% 4,1% Francia 18,6% 11% 15,4%

España 31,6% 38,7% 40%

Cataluña 24,3% 22,7% 20,8%

Font: Tourism Open Knowledge de l’Observatori del PCT

Cambrils Salou Vila-seca


34

Divendres 15 de juliol de 2016

La inminente llegada de Ferrari Land y el proyecto de complejos turísticos integrados del CRT se conciben como claves para dar un salto cualitativo y cuantitativo los

Cedida

Un nuevo horizonte para un destino global La Vila

redaccio@lavila.cat

“Seremos la Florida de Europa”. En reiteradas ocasiones, el alcalde de Salou, Pere Granados, se ha referido de esta manera a la relevancia de las nuevas inversiones turísticas que se han proyectado en el territorio. La Costa Daurada se encuentra en la antesala de vivir un nuevo ‘boom’ turístico similar al que produjo hace 20 años el aterrizaje de PortAventura, el primer parque temático levantado en España y el segundo de Europa. Se trata de un futuro

‘Skyline’ de Salou con las atracciones de PortAventura coronando el horizonte.

ilusionante para el sector. El próximo mes de abril, PortAventura incorporará un tercer parque a su oferta, Ferrari Land, un equipamiento único en Europa, llamado a ser un imán para un millón de turistas anuales y concebido como un atractivo para darse a conocer en nuevos mercados

emisores. Algo similar ocurre con el proyecto de complejos turísticos integrados del CRT, conocido como BCN World. Con la aprobación inicial del redifinido Plan Director Urbanístico, “con unas dimensiones más realistas”, tal como señalaron sus responsables, se ha vuelto

a encender la esperanza en un proyecto que plantará en la Costa Daurada una nueva oferta de casinos, hoteles, comercios y centros de convenciones. Un proyecto que es la mecha para internacionalizar la Costa Daurada más allá de Europa y abrirse por primera vez a mercados de América y Asia.

A la Costa Daurada: La millor garantia per una gestió eficaç CAMBRILS

ABZ ADVOCATS Ctra. Extremadura, 4 local B 977 369 877 ADMINISTRACIÓ DE

coaft.com

FINQUES ACTIVA Edf. Internacional, Bl. C, Av. Diputación 175 bajos D-1 977 385 854

AGN SERVICIOS INTEGRALES Pl. Arago, 10 - 977 368 082

Saps si el teu administrador está col·legiat? Truca’ns i t’informarem

DE DONATO ADVOCATS Verge del Camí, 16-18 977 369 773

DPRADO 1996 Santa Mª de Vilafortuny, 9, bajos 977 362 735 ESCODA BALCELLS

Ferran Sors, 4 baixos - 977 369 838 LAYLA JARAYHI TORRIJOS Cristofol Colom 13, 1º2ª 618 041 814

Mª MERCE GALLARDO CAPELLA

Apartat de Correus, 92 - 977 792 221 MARTA VALLES RECASENS

Raval de Gràcia, 11 - 977 360 527 ROMAJOR S.L.

Pl. Aragó, 10 - 977 361 533

SALADIE SERVEIS CAMBRILS Hospital, 2 - 977 795 401 SONIA GRACIA CURIEL

País Vasco, 11, bajos - 977 368 980 VIZCAINO ASOCIADOS

Carme, 1, esc. A, planta 1 977 794 072

SALOU

ADMINISTRACIONES CARTANYA Replanells, 1-3 , loc. 9 BIS 977 370 237 ADMINISTRACIONES SAVE, S.L. Girona 5, baixos - 977 351 132 ALCAZAR & BRAUT

ADVOCATS-ASSESSOR Ponent 10, 1er. 9 977 384 812

ALFREDO CALVET CAPDEVILA Vía Aurelia 12, apartamento 502

FINCAS EUROMAR

FINCAS INDASOL Barcelona, 45 - 977 382 214

977 364 472

FINCAS LA RAMBLA

Rambla Jaume I, 18 - 977 794 656 FINQUES RECASENS

Carme, 4 - 977 360 285

GESTIOFINCAS CATALUNYA

Rambla Jaume I, 36 - 977 792 656 GESTION Y ADMINISTRACION INMOBILIARIA

Rbla. Jaume I, Grup Sant Pau 58 977 365 860

GRASSET ADMINISTRACIONS Av. Pau Casals 104 - 977 371 778 Mª HELENA GIMENEZ SENA Av.Pau Casals, 79 - 977 371 163

RAMON ORRIOLS SOTO Camí del Recó,15 (E.CLUB SALOU) 977 371 910

629 315 180

PALMYRA INMUEBLES EN RENTA Av.Carles Buigas,5 - 977 380 201 ZEUS APARTAMENTOS Passeig Jaume I, 23 Edif. Alexis 977 380 565

VILA-SECA

ADMINISTRACIONS Avda. Pau Casals, 137 baixos 977 372 532

FINCAS MALAPEIRA Antoni Massana, edf. 1 Baixos 977 371 300

JUAN MANUEL BALLESTER PUIG Apartat de Correus, 409

FINCAS APOLO Pl.Provincia, 4 - 977 384 101

CENTRAL PARK ASSESSORS C/ de Terol, 2 -local baixos 977 381 196

LA PINEDA

C&C - CUNILL CASADO

JOSEP GRAU GIL Av.Ciutat de Reus,29 - 977 351 248

VILAFORTUNY

FINCAS EUROPA AGENCIA

FINCAS BAHIA MAR Avda. Juan XXIII, edif. Manacor, 26 977 361 544

IBERSOL Sol, 62 - 977 353 030

ARYSAL Major 28 - 977 350 521

CONSULTORS Apartat de Correus, 341 977 791 215

Horta de Sta. Maria, 9 baixos

Pl. Ponent, 5 1º A 43001 Tarragona 977 235 421 coladmin@coalf.com

JOSEP M. RIBA SARRA

INMOBILIARIA Barcelona, 26 - 977 351 020

FINCAS JAIME I Virgen del Pilar, 2 - 977 382 535

FINCAS FORTUNA Av. Mas Clariana, 57 977 364 153

ADMINISTRACIONS GARRIGA Riera, 74 977 391 418 SANTANA-CANO

ADMINISTRADORS Ramon d’Olzina, 15 Bis 696 001 295

FINCAS SERRANO Ponent, 7 1r2a ofic.2 - 977 384 106 FINQUES BRISASOL Avd.Andorra s/n E.Los Peces 977 350 009

FINSER Guillem de Claramunt 12, local B 977 388 341

GESTORIA I FINQUES RUIZ Barcelona, 16 pral.4t - 977 380 456

Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona


lavila.cat

Costa Daurada: 50 anys obrint nous horitzons

35


36

Divendres 15 de juliol de 2016


Quinzenal Gratuït Número de la Costa Daurada

Membres d’

368

De divendres 15 fins dijous 28 de juliol de 2016

Todos los viernes a las 12 de la noche

3.000€

‘prima especial’

Pág 15 Los ayuntamientos hacen un minuto de silencio por los atentados de Niza TRAS LA SENTENCIA QUE TUMBÓ EL PROYECTO INICIAL DE CANALIZACIÓN DEL BARRANCO

Paseo Miramar, 3 - Salou (Tarragona)

Tel: 977 380 584 Abierto desde las 11 de la mañana

ACTUALIDAD SALOU

Pg. 3

El desvío de Barenys se mantendrá con un único canal hacia el mar

INUNDACIONES. Se aumentará el caudal de desagüe en el tramo final con dos cajones bajo las calles A y B EXPROPIACIONES. Esta solución permite no incrementar el número de fincas que deberán demolerse

CAMBRILS

Página 15

La Cooperativa consigue los fondos para poder devolver el 40% de los ahorros retenidos FIESTAS

ECONOMIA Y TURISMO

Página 10

Página 5

Cambrils celebra este fin de semana la Mare de Déu del Carme COMERCIO

Página 6

Sector público y privado, a por soluciones para atajar el ‘top manta’

BCN WORLD

Página 2

El Parlament pone el nuevo CRT a salvo de Visitas turísticas a través del tiempo. Cambrils ha puesto en marcha este verano una original oferta de visitas guiadas teatralizadas para grupos. Las movimientos ofrecen personajes de época que animan al visitante a revivir la historia de la ciudad a través políticos de tres rutas distintas; por el barrio del Port, el Barri Antic y la villa romana de La Llosa. Salou

Perruqueria canina i felina, botiga especialitzada

Desde

15€

ZONA /SESIÓN

Clínica VETERINARIA C/ València, 18 - Salou

977 35 20 35 Urgències: 620738481

Salou. Vía Roma, 22

603 72 73 74


Actualitat Costa Daurada

www.lavila.cat

Aprobada una moción del PP con los votos a favor de JxSí, PSC y C’s y el rechazo de la CUP, CSQP y un diputado de ERC que quiso exhibir el desacuerdo de las JERC Archivo

El Parlament pide proteger y acelerar el nuevo CRT

El Govern se compromete a no incluir el proyecto en las negociaciones sobre la cuestión de confianza al president Puidgemont prevista para después del verano Agencias / La Vila redaccio@lavila.cat

El Parlament de Catalunya aprobó ayer una moción que insta al Govern a no incluir el Centro Recreativo y Turístico (CRT) de Vila-seca y Salou como instrumento de negociación en la cuestión de confianza anunciada por el presidente de la Generalitat para el mes de septiembre. La propuesta la han votado PP, que era el grupo que la presentó, JxSí, PSC y Ciudadanos, mientras que Catalunya Sí que es Pot y la CUP votaron en contra. El republicano Gerard Gómez del Moral se abstuvo para expresar la posición crítica de las JERC con este proyecto. La moción muestra el apoyo del Parlament al complejo y pide al Ejecutivo que cumpla de forma rigurosa el calendario, que acelere la aprobación definitiva del Plan Director Urbanístico presentado el pasado 30 de junio y que incentive la inclusión por parte de los inversores de topónimos del territorio y referencias a la marca turística

Costa Daurada en las denominaciones comerciales elegidas para referirse al centro. Fianza de 2,5 millones De acuerdo con el calendario previsto, a lo largo de este mes de julio las diferentes empresas precalificadas (MelcoHard Rock y el Grup Peralada) obtendrán formalmente el derecho de acceso a los terrenos donde se podrán desarrollar los complejos, a través del pago de una fianza de 2,5 millones. Antes de que acabe el año está previsto que el PDU se apruebe de forma definitiva y en el primer trimestre de 2017 se resolverá el concurso a favor de uno de lo soperadores. Si gana la opción de Melco y Hard-rock, que se presentan de la mano, el proyecto incluirá dos casinos que operarán de forma separada. Por el contrario, si la licencia se concede a Peralada, el CRT acogerá un único casino. El verano de 2017 se ha fijado como fecha para iniciar las obras.

Terrenos del CRT entre Vila-seca y Salou donde se ubicará los complejos turísticos integrados.

Tras la aprobación inicial, el Plan Director Urbanístico (PDU) se aprobará de forma definitiva en el primer trimestre de 2017 El nuevo proyecto será cinco veces más pequeño que el inicial y está previsto que empiece a tomar forma el próximo verano

El nuevo CRT reduce el techo máximo respeto al PDU aprobado inicialmente en 2015 en un 25,5% y la dimensión del proyecto pasa de 1.000.000m2 a 745.000m2. En cuanto a la altura de los edificios, el máximo permitido será de 75 metros y no los 90 planteados de inicio. El techo hotelero también disminuye en un 29,2% respecto al planeamiento inicial, pasando de 600.000m2 a 425.000m2. Por otra parte, se mantiene el techo destinado a usos comerciales en 50.000m2 y en ocio, con 120.000m2. El nuevo planeamiento urbanístico también reforma el sistema de infraestructuras viarias tanto internas como externas. La voluntad es reorganizar la movilidad a partir de una estrategia de segregación del tráfico local con el especializado. En este sentido, destaca la transformación

del último tramo de la autovía C31 como vía urbana, lo que permite la integración del nuevo complejo de los Centros Turísticos Integrados (CTI) a la estructura urbana de Salou. El documento también prevé la mejora de las condiciones medioambientales a partir de la creación de conectores biológicos entre un nuevo parque en la Pineda, al norte, y los espacios protegidos de la Sèquia Major, al sur. La Generalitat controlará la totalidad del nuevo proyecto, que prevé una inversión privada de entre 2.000 y 2.500 millones de euros y la creación de unos 10.000 puestos de trabajo directos cuando esté en funcionamiento, según los cálculos del Govern. En este sentido, la Generalitat renovará la opción de compra de los terrenos, que cumplían este septiembre, hasta julio de 2017. Arxiu

Petició formal a la taula mixta entre Ajuntament i Generalitat

Granados reclama pressupostar la reconversió de la via del tren La Vila redaccio@lavila.cat

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha sol·licitat a la comissió mixta entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Salou que iniciï l’expedient per a la dotació pressupostària necessària per adaptar i adequar l’actual traçat ferroviari al tren-tram, vista l’entrada en funcionament els propers mesos del Corredor del Mediterrani i donat que Salou aposta per la implantació del tramvia al llarg del traçat actual de la via del tren. Granados creu que “es fa ne-

cessari que es treballi de manera decidida en l’eliminació de la barrera arquitectònica que suposa en l’actualitat el traçat del tren. Apostem per la transformació de tota aquesta línia en un espai de convivència amb la ciutat, que acabi amb les barreres arquitectòniques i que urbanitzi adequadament aquest espai amb l’Eix Cívic plantejat”. El tren-tram, afegia, “serà el millor servei de transport públic lleuger que podem tenir a la ciutat i per connectar els municipis de la Costa i del Camp de Tarragona”

El projecte de l’Eix Cívic contempla la transformació de la via del tren en una línia de tren-tram per connectar tota la costa.


Actualitat Salou· 3

De divendres 15 fins dijous 28 de juliol de 2016

Després que una sentència judicial paralitzés fa set mesos el projecte de desviament i endegament que s’havia d’iniciar aquest any

La canalització de Barenys passa per crear dos nous calaixos de desguàs L’Ajuntament acorda amb l’ACA un nou traçat pel tram final del barranc que inclou un parc urbà inundable

Es mantenen les mateixes finques a expropiar i la nova data fixada per l’inici de les obres és a finals del 2017

Iván Alcalá Rubio redaccio@lavila.cat

Salou ja té un traçat alternatiu pel projecte de desviament i canalització del barranc de Barenys que la justícia va paralitzar fa set mesos. Almenys, pel que fa al tram final, que va des de la via del tren fins al mar i que és responsable de les greus inundacions que pateix el barri de la Salut en cada episodi de fortes pluges. Després de mesos de treball entre els tècnics de l’Ajuntament de Salou i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), s’ha acordat la construcció d’un distribuïdor d’aigües a la zona just d’abans de la via del tren i la creació de tres calaixos de desguàs de 7x2 metres sota els carrers A, B i C, que serviran per rebre els excessos d’aigua en casos extrems de pluja. Un d’aquests calaixos, al carrer C, ja està operatiu actualment i només caldria adaptar-lo. D’aquesta manera, s’augmenta fins a la Q500 la capacitat d’evacuació d’aigües, tal com exigia el jutge en la seva sentència. Aquesta alternativa manté un únic canal d’endegament d’uns 30 metres d’amplada a través del carrer de Barenys. Això, tal com ha subratllat l’alcalde Pere Granados, permet mantenir el mateix nombre de finques expropiades previstes en l’anterior projecte, 29, i “suposa un menor impacte tant econòmic com social”. L’altra alternativa que s’ha-

Nova proposta d’endegament del barranc de Barenys que permet complir amb el cabal Q500 que va fixar el jutge en la seva sentència contra el projecte inicial.

L’alcalde assegura que la Generalitat complirà amb el finançament, que supera els 9 milions entre expropiacions i obres via estudiat per ampliar el cabal de desguàs obligava a augmentar les expropiacions fins més enllà del centenar d’habitatges. “Garantim la viabilitat tècnica de la solució i donem compliment a una sentència judicial, tot i que discrepem amb el contingut de la mateixa. La modi-

Revisión de cierres contables Estudio cumplimiento obligaciones fiscales

Tel.977 382 700

www.mestre-economistes.com

Implantación presupuesto económico-financiero para el 2016

· SALOU · TARRAGONA Via Roma, Edif. Coliseum I, nº 26, pta.1 Rambla Nova, nº 37, Principal

ficació que hem hagut d’implementar suma tant sols 50m3/ segon”, va explicar dilluns Granados en la presentació de la nova proposta davant els mitjans de comunicació. A més, el nou traçat contempla també la creació d’un parc urbà inundable per sobre de la via del tren. En aquesta zona, a l’actual aparcament de terra que està a tocar del camp de futbol, està prevista la construcció més endavant d’un segon camp de futbol municipal de gespa. Les expropiacions, que segons el batlle s’havien de pagar el dia posterior a la recepció de

Hasta el

la sentència, ascendeixen a 4,2 milions d’euros. Una quantitat que està garantida per part de la Generalitat, amb una certificació de consignació pressupostària que segueix vigent, ha assegurat Granados. Segons els càlculs de l’Ajuntament, en un termini d’un any es podran pagar finalment les expropiacions, que afecten totes a edificis del carrer de Barenys. Pel que fa a la tramitació administrativa, aquesta modificació del traçat final del barranc ha d’incorporar-se ara al projecte executiu de canalització, pressupostat en uns 5 milions

31

d’euros, que haurà d’assumir la Generalitat. Segons l’alcalde salouenc, l’adjudicació d’aquesta primera fase i l’inici de les obres podria arribar a finals de 2017. Pel que fa a la segona fase de l’endegament de Barenys, per sobre del traçat ferroviari, Granados ha reiterat la seva intenció de desviar el barranc amb un únic canal. Tot i que encara s’ha de decidir la canalització definitiva, el batlle ja ha advertit que per complir amb les exigències de la sentència judicial i assolir una Q500 caldrà un traçat més ample, “amb les conseqüències que això comportarà”, va dir.

de agosto

DON TRESILLO SALOU C/ Sinies, 8. Salou. Tel / Fax 977 351 488 De Lunes a sábado de 10.30 a 14 y de 17 a 21 h.


4 · Actualitat Costa Daurada

www.lavila.cat

Els terrenys seran part de la segona fase del Camí de Ronda que ha de desenvolupar l’Estat

Cedida

El xalet de Cala Morisca ja és de l’Ajuntament

ENSENYAMENT

Salou recupera les dues finques que superen els 9.200m2 després de signar l’expropiació amb el consistori de Reus per valor de 765.607€

Cedida

La Vila

redaccio@lavila.cat

Vila-seca destina 40.000 euros aquest estiu al manteniment de les escoles La Vila

redaccio@lavila.cat

Des de fa alguns dies i per tal de quedar enllestides abans de començar el proper curs escolar, s’han iniciat les obres de manteniment i millora als centres escolars de Vila-seca.

A més dels treballs de paleta, electricitat i pintura, es fan treballs específics a l’escola Cal· lípolis i a l’escola Mestral, per tal de fer una reforma integral de les aules més antigues. El cost d’aquests treballs es situa sobre els 40.000 euros.

VILA-SECA Cedida

Després de 20 anys de converses i reunions, Salou ha tancat aquest mes la recuperació d’una bona porció de territori que forma part del patrimoni mediambiental de Cap Salou. Els alcaldes de Reus i Salou, Carles Pellicer i Pere Granados, han segellat un conveni –que posteriorment signarà el Colegio de Abogados de Madrid- pel qual el municipi adquireix les dues finques on es troba el xalet de Cala Morisca, antiga propietat d’Antoni Pedrol Rius i que va deixar en herència a les altres dues parts signants de l’acord. L’operació, que s’ha saldat amb una inversió municipal de 765.607,7 euros, servirà -com ha assenyalat el batlle Granados- per retornar a la població un àmbit d’elevada riquesa paisatgística i amb un valor mediambiental indiscutible, per on haurà de discórrer part de la segona fase del Camí de Ronda. Ara, el consistori salouenc s’ha compromès a enderrocar el xalet malmès pel pas dels temps i restaurar paisatgística-

Les aules més antigues de l’Escola Mestrel i la Cal·lípolis es reformaran.

L’edifici, abandonat des de fa dècades, ha quedat malmès pel pas del temps.

La intenció del consistori és enderrocar properament l’edificació i restituir la vegetació de l’entorn

ment la propietat, que supera els 9.200 metres quadrats Per tant, la intenció és retornar aquest espai verd a la ciutadania en un enclavament únic al capdamunt d’un penya-segat a Cala Crancs, protegit pel POUM del 2003 que inclou aquestes finques dins del trajecte del Camí de Ronda.

La millora de voreres a la Pineda engegada fa algunes setmanes al carrer d’Isaac Albéniz ja està enllestida. Amb un cost de 88.188 euros, l’Ajuntament de Vila-seca ha executat aquesta nova fase del programa de millora d’accessibilitat de voreres en un tram de 400 metres.

Urgente: Se precisan apartamentos y locales para venta y alquiler Oficina de l’habitatge URGENCIAS 24 HORAS 689 526 816 Calle Maria Castillo, 2 (Salou) - Tel.: 977 350 372 www.vetsalou.com - clinica@vetsalou.com

Número de col·legiada API 141

Grup Benestry · www.ensalou.com

CENTRE DE PSICOLOGIA Col·legiat 5.500 Psicòleg clínic Gestalt - Terapeuta Terapeuta sexual Terapeuta de Parelles Supervisor de Terapeutes c/ Maria Castillo 2 4rt - 5è (Salou) Telèfon: 977 351 615 E-mail: anguila@copc.es

Teràpia d’adults Teràpia de parelles Problemes sexuals Supervisió de Terapeutes Psicologia infantil i reeducació Logopèdia


Actualitat Cambrils · 5

De divendres 15 fins dijous 28 de juliol de 2016

Havaneres, sardanes i castells ompliran els carrers del Port aquest cap de setmana

Cambrils es posa marinera per celebrar la Festa de la Mare de Déu del Carme Cedida

La patrona dels pescadors sortirà demà en processó des de l’Església de Sant Pere fins al mar La Vila

redaccio@lavila.cat

Cambrils es prepara per viure aquest cap de setmana les festes en honor a la patrona dels pescadors, la Mare de Déu del Carme. Una exposició donarà el tret de sortida a la programació. En concret serà la mostra arqueològica ‘Cambrils: els orígens’ que organitza el Museu d’Història de Cambrils. La mostra es podrà veure al Museu del Molí de les Tres Eres i s’inaugurarà avui a les 20 hores. La jornada clourà amb la tradicional Cantada d’Havaneres a la fresca a càrrec dels grups Penjats de l’Ham i Son de l’Havana. Tal i com assenyala el pro-

Imatge de la processó de la Mare Déu del Carme de l’any passat en sortir de l’Església de Sant Pere.

grama, els assistents poden portar la cadira de casa, a les 22h al Passeig de les Palmeres Les activitats centrals de la

celebració en honor a la Patrona dels Pescadors tindran lloc demà dissabte. Com és ja una tradició a Cambrils, la jornada

s’iniciarà a les 9 del matí amb un esmorzar popular a la Llotja de Pescadors amb sardines, pa i vi per 4 euros.

Ja per la tarda, a partir de les 19 hores, tindrà lloc la processó de la Mare de Déu del Carme, des de la plaça de l’Església de Sant Pere amb anada cap al Moll de Ponent, Processó per mar i l’Ofrena a la Mare de Déu. La processó estarà acompanyada pels Vogadors Vent d’Estrop de Cambrils, nens i nenes vestits de mariners, la Confraria del Carme, la Cobla Reus Jove, autoritats i pubilles i hereus de Cambrils. La Diada de la Mare de Déu del Carme finalitzarà amb una ballada de sardanes a càrrec dels Amics de la Sardana de Cambrils i la Cobla Reus Jove, a les 22h a la plaça del Pòsit. Per últim, els Xiquets de Cambrils i els Xiquets de Vila-Seca es donaran cita aquest diumenge per tal de posar el punt i final al programa d’activitats amb una diada castellera que tindrà lloc a les 12 del migdia a la Plaça Catalunya.

PETITES I MITJANES EMPRESES

Els 8 entrebancs als emprenedors

REDACCIÓ ANC

5-. LIQUIDACIÓ DE L’IVA: Pimes i autònoms han d’avançar l’import de l’IVA encara que no l’hagin cobrat, tenint en compte que, moltes vegades, la part morosa és la mateixa administració.

Les petites i mitjanes empreses, fins i tot les que estan formades per una sola persona, són l’eix de l’economia: entre 2002 i 2010 van generar el 85% de la creació d’ocupació laboral a Europa i, a causa d’això, la Comissió Europea va aprovar el 2008 la Small Business Act, per facilitar el finançament per aquestes empreses, reduir la burocràcia, promoure l’accés al mercat i estimular l’emprenedoria. Però l’Estat, fent cas omís de les directrius europees, dificulta, frena i desincentiva l’autoocupació i l’obertura d’un negoci o empresa. Aquests són alguns dels entrebancs que cal superar:

6-. MOROSITAT: Alguns proveïdors abusen de les Pimes i incompleixen els terminis de pagament establerts per la llei. Aquestes empreses es mostren indefenses, ja que si reclamen, poden perdre clients, sobretot si es tracta de grans empreses o la mateixa administració pública.

1-. BUROCRÀCIA: Les petites i mitjanes empreses (Pimes) es regeixen pels mateixos tràmits legals que les grans empreses. Per a moltes, es fa indispensable contractar una gestoria administrativa que suposa un cost aproximat d’uns 500€ anuals, sense incloure impostos ni despeses.

Pimes en relació a les grans empreses. Aquesta condició en dificulta la competitivitat i fomenta l’evasió d’impostos.

2-. PRESSIÓ FISCAL: D’entre els principals països europeus, Espanya és dels que menys avantatges fiscals ofereix a les

3-. QUOTES DE LA SEGURETAT SOCIAL: L’empresari o l’autònom estan obligats a cotitzar abans de rebre cap

euro pel seu negoci i a pagar mensualment, independentment de la facturació. El 2016, aquestes quotes suposaran 2.723,76€ anuals fixes per cada treballador. En altres països hi ha sistemes alternatius, com per exemple, cotitzacions segons els ingressos.

4-. SANCIONS: En cas d’endarreriments o impagaments s’apliquen recàrrecs severs que oscil· len entre un 20% i un 100% de l’import. Aquesta duresa contrasta amb la impunitat que tenen algunes administracions públiques que incompleixen els terminis amb els seus proveïdors.

7-. ACCÉS AL CRÈDIT: El poc patrimoni que tenen les Pimes fa que se les consideri poc solvents i tenen moltes dificultats per accedir al crèdit. A més, els empresaris o autònoms han de respondre amb el seu patrimoni als crèdits. Alguns s’han hagut d’hipotecar i altres ho han perdut tot. 8-. PREU DE L’ENERGIA: A banda de ser un dels països amb l’electricitat més cara, sembla que les polítiques del Govern posen pel davant els interessos del sector elèctric al progrés de l’economia i dels treballadors.


6 · Actualitat Costa Daurada

www.lavila.cat

L’Ajuntament de Salou participa en la taula de treball creada pel Síndic de Greuges que treballa amb la Generalitat, l’Estat i altres municipis afectats

Es fixen com a El pròxim 22 de objectiu les màfies que novembre es reuniran importen i distribueixen per fer balanç i per les falsificaciones valorar les propostes Agències

redaccio@lavila.cat

Les administracions es conjuren per primer cop per lluitar coordinadament contra el comerç ambulant il·legal. El Síndic de Greuges va reunir dimarts passat Generalitat, govern espanyol, ens locals i Port de Barcelona i va instar a prendre mesures policials i socials per “eradicar” el fenomen. Totes les administracions afectades van voler donar la imatge d’unitat i coordinació en la lluita contra la venda ambulant il·legal. “És un problema de país”, van comentar diversos alcaldes afectats, i tots els representants reunits a la seu del Síndic de Greuges van estar d’acord en mostrar “tolerància zero” amb el ‘top manta’ i apostar per una coordinació que vagi des de la investigació policial sobre l’origen, la presència policial als llocs de venda, l’atenció social dels manters i la conscienciació dels consumidors. Els ajuntaments afectats, sobretot de la costa catalana, van

agrair que les administracions s’haguessin reunit per primer cop per coordinar estratègies, com les campanyes de conscienciació dels consumidors. També van posar de manifest que cal augmentar la coordinació policial per lluitar contra les màfies que importen, falsifiquen i distribueixen el material il·legal, per tenir major presència policial als llocs de venda i per atendre socialment els venedors, així com donar-los una “alternativa laboral regularitzada”. El regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Salou, David González, va ser l’únic representant de la Costa Daurada central a la reunió. Va apuntar que no volen desviar el problema al poble del costat, sinó resoldre’l i que no volen “zones d’impunitat”. Tot i comprometre’s a treballar coordinadament, va admetre que no obtindran “solucions màgiques a curt termini”. A la reunió hi van assistir, representants dels ajuntaments de Calafell, Salou, El Vendrell, Castelldefels, Sitges, Terrassa,

Cedida

Aliança entre administracions per acabar amb el ‘top manta’

‘No trenquis el cor del comerç’. Salou acaba d’engegar una nova campanya de conscienciació

i sensibilització sobre les múltiples repercussions de la venda/compra ambulant il·legal que afecta especialment el sector comercial. La regidoria de Comerç i l’Associació de Comerciants 365 Dies seran les encarregades de desplegar aquesta campanya des de diversos fronts per tal que arribi tant als comerciants, com als possibles compradors i als venedors.

MENTRESTANT...

Cambrils busca sinèrgies entre els sectors Paral·lelament, l’Ajuntament de Cambrils també aposta per tractar el problema que generen els ‘top manta’ de manera conjunta i buscant sinèrgies i estratègies conjuntes entre tots els sectors implicats: policials i no policials. Aquest va ser el motiu de la reunió entre l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, la regidora de turisme, Mercè Dalmau, la regidora de Promoció Econòmica, Ana López, i la regidora de Protecció Ciutadana, Yolanda Quílez, amb representants de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de Tarragona i d’entitats comercials de Cambrils, a més representants dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local. Figueres, Llançà, Roses, Torroella de Montgrí i Lleida. Per la seva banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va explicar que tots els presents tenen l’objectiu comú “d’eradicar aquest fenomen complex però

A la trobada es va abordar una imminent campanya de sensibilització de la ciutadania i visitants sobre el fenomen de la venda ambulant il·legal que perjudica de forma directa al comerç local i al sector turístic. També es va informar dels dispositius conjunts entre Policia Local i Mossos d’Esquadra que han permès minimitzar el problema a Cambrils, especialment a la zona del Cap Sant Pere, un dels punts considerats crítics. Aquest any, s’ha evitat la instal·lació dels ‘top manta’ durant els vespre-nit, moment de màxima afluència. Des de l’Ajuntament de Cambrils es vol mantenir la pressió per tal d’evitar el conflicte.

impropi d’una societat madura i democràtica”, que inclou l’explotació social, el comerç il·legal i l’incivisme. Per fer propostes de coordinació, s’ha creat un grup de treball més reduït format pels ajuntaments de Barcelona,

Salou, Sitges i Roses, així com la Generalitat i el govern espanyol. El 22 de novembre estan convocades altre cop totes les organitzacions per escoltar les propostes de millora i fer balanç d’aquest estiu.

Cedida

Al carrer Barcelona de Salou

Enxampats ‘in fraganti’ quan intentaven robar a uns turistes La Vila redaccio@lavila.cat

Els Mossos d’Esquadra van detenir, el passat dimecres, un home i una dona, tots dos de nacionalitat romanesa, de 26 i 33 anys, veïns de Salou per un delicte de furt. Els fets van tenir lloc entre les 13 i les 14 hores. Una patrulla d’agents de paisà que estava fent tasques de prevenció per evitar furts van veure un home i una dona que caminaven pel carrer Barcelona, que s’apropaven molt als turistes que passejaven pel carrer.

Poca estona més tard, la parella es va acostar a una família de turistes i utilitzant un mocador per tapar la seva acció, la dona va obrir la cremallera de la bossa per robar-hi les pertinences. Els mossos van actuar ràpidament i van evitar que es cometés el furt. Els dos detinguts acumulen nou antecedents policials per delictes contra el patrimoni, la majoria furts. Després de declarar en seu policial, els detinguts van quedar en llibertat a l’espera de presentar-se davant del jutge.

Els fets van ocórrer al cèntric carrer Barcelona de Salou quan una patrulla de paisà va detectar els lladres.


De divendres 15 fins dijous 28 de juliol de 2016

Publicitat ¡ 7


Opinió

www.lavila.cat

Dolor por Niza

Editorial

E

OPINIÓN

l terror ha vuelto a conmocionar al mundo en plenas vacaciones de verano. Las 84 personas muertas que se conocían a media mañana de hoy y el centenar de heridos, 18 de carácter crítico, por un hombre que embistió con un camión contra las cientos de personas -niños, adultos, familias completas- que disfrutaban de los fuegos artificiales en el Paseo de los Ingleses de Niza, durante la última noche, ha convulsionado al mundo. Esta mañana, los tres ayuntamientos más próximos han guardado un minuto de silencio. Muestras de repulsa que se han guardado con emocionantes minutos de silencio también en otras muchas instituciones. En un silencio “clamoroso” como muestra de respeto por todos los que sufren injusticias y, particularmente, por las víctimas de anoche en Niza. Muestras de repulsa, a las que se une La Vila, por un acto al que le sobran las palabras.

OPINIÓ

¿Reglamentos para qué? MARIO TÉLLEZ · Concejal de Vila-seca En Comú

U

na de las situaciones más sorprendentes del funcionamiento del Ayuntamiento de Vila-seca es la significativa ausencia de reglamentos y normas que aseguren que haya justicia y que todos los vecinos y vecinas gocemos de los mismos derechos y deberes respecto los bienes de titularidad pública municipal. Como vemos esta situación muy mejorable, en este primer año de mandato hemos centrado buena parte de nuestros esfuerzos en crear y proponer reglamentos para regular cosas tan dispares como la participación ciudadana, la participación de los concejales en los medios de comunicación públicos, el uso de los espacios públicos municipales, el funcionamiento de los plenos, las subvenciones que se conceden o el funcionamiento del consejo de festejos, entre otros. Si bien en algunos casos nuestras demandas han sido aceptadas a regañadientes y por imperativo legal, la mayor parte de ellas han sido tumbadas por el equipo de gobierno afeándonos que quisiéramos poner orden y regular situaciones que, a día de hoy, quedan sujetas a la arbitrariedad y posibles favoritismos de los regidores y regidoras que ostentan cargos de poder. El colmo respecto esta actitud llegó en el pleno del pasado 29 de junio cuando el mismo alcalde vino a decir que, de la misma manera que no tenemos semáforos, tampoco nos hace falta tener tantos reglamentos. Las leyes, los reglamentos y las normas son instrumentos imprescindibles para vivir en sociedad de manera civilizada. De hecho, se originaron hace miles de años para evitar el pillaje y el abuso de poder. Ahora, en nuestro caso, es el único mecanismo que tenemos para garantizar la igualdad de derechos de los vila-secanos y vila-secanas sobre el papel ¿Qué temen de los reglamentos?

Ed. 368

DISSENY I MAQUETACIÓ: JORDI JARQUE COORD. DE REDACCIÓ: IVÁN ALCALÁ COL·LABORACIONS: J. MONTÓN, T. CLAVÉ SHAILA CID FOTOGRAFIA: JOSÉ LUIS SELLART - JOAN VILAJOSANA

Del Saloufest al Pamplonafest ÀNGEL GÓMEZ · Editor y Periodista

C

uatro violaciones en cinco días de Sanfermines, un intento de violación y siete abusos, que han llevado a la detención de 12 personas, de ellas seis en prisión. Hechos que no son aislados, porque como las autoridades navarras dicen: “No creo que en Pamplona esté ocurriendo algo distinto de lo que pasa en otras ciudades en fiestas, simplemente hemos establecido los cauces y hay 3.400 eficientes policías para atrapar a los agresores”. Más detenciones este año, porque se ha denunciado más. En la pasada edición de 2015 hubo cuatro denuncias por agresión sexual, aunque no con tanta trascendencia, porque los medios de comunicación nacionales tampoco dieron tal repercusión, porque parecían mirar hacia otro lado. La imágenes de las agresiones sexuales, los tocamientos sin pudor en las grandes concentraciones, la práctica, cada vez más extendida, del dogging, que consiste en realizar orgías o actividades sexuales en grupo, en espacios públicos, generalmente en lugares apartados y al aire libre, con la idea de que otros puedan mirar. Este año han corrido por internet, captadas fuera del recorrido taurino de San Fermín. Algunas de estas agresiones, provocadas por veinteañeros, los primeros denunciados que provenían de Sevilla, uno de ellos incluso un guardia civil recién graduado, ahora apartado del cuerpo por su presunta implicación en los hechos y revocado de su primer destino. Entre todos presuntamente inmovilizaron y agredieron a una joven de 19 años sujetándola por las muñecas. Hechos que sucedieron la primera noche de estas fiestas taurinas de proyección internacional. El más agrio chupinazo de Sanfermín, después del terrible recuerdo de la violación y asesinato de la enfermera Nagore Lafagge en 2008. Graves episodios por las fiestas de Sanfermín, que nada tienen que ver con otro tipo de fiestas masivas que se hacen en los municipios españoles. Ni nada que ver con los eventos multitudinarios Muchas fiestas de que se promocionan a través de Facebook y que jóvenes, entre ellas los reúnen a miles de jóvenes con alcohol, sexo, drogas y libertad para destruir la casa. Como en los Sanfermines, que no reciben precedentes anglosajones, se anuncian “enanos, la persecución mediática de confetis, tartazos e hinchables”, además de juegos eróticos en las piscinas. los medios de comunicación El más conocido, por proximidad, el promocionacionales, como sí la sufre nado, aunque sin éxito, Project X Barcelona. Finalmente cancelado, pero que iba a reunir hasta el llamado Saloufest 12.000 adolescentes que habían confirmado su asistencia en la red social, el pasado 22 de abril, y en el que tenían previsto pagar precios de 20 a 35 euros, que incluían el acceso al recinto y un redcup, para bebidas alcohólicas y consumición. Fiestas de jóvenes que no parecen ser tanta fiesta, sin los botellones. Sin esos momentos mágicos en los que se reúnen los amigos consumiendo grandes dosis de alcohol. Muchas fiestas de jóvenes, entre ellas los sanfermines, que no reciben la persecución mediática de los medios de comunicación nacionales, como sí la sufre el llamado Saloufest, eventos vacaciones que como se sabe atrae, cada año, a este municipio de la Costa Daurada miles de jóvenes británicos. A lo largo de la geografía española se celebran vergonzosas fiestas en las que hay sucesos que nada tienen que ver con el Saloufest, pero de las que no hay tanta persecución y denuncias, como sufre el Saloufest. Fiestas que no denuncian los medios de comunicación más próximos, vecinos o políticos, que claman por la abolición de esas fiestas, como sí se ha hecho con el Saloufest. Concentración de jóvenes británicos a los que se les ha criminalizado por enseñar poco más que el culo, o por haber bebido alguna copa de más, denuncias que esta temporada se han tramitado por los Mossos d’Esquadra. Estamos por el orden. Claro que sí. Estamos porque se aplique el orden y la convivencia y que se sancione al que no la cumpla. Ahora bien, no se entiende la persecución que sufre el Saloufest, cuando se ven las imágenes que corren por internet de las fiestas de Sanfermín, entre otras. Pedimos orden. Sí. Orden y respeto a la comunidad. Pero lo que no debemos permitir es que por oscuros intereses se quiera acabar con una concentración de jóvenes británicos, cuna de muchos turistas ingleses que ahora acuden con sus hijos y que un día descubrieron Salou gracias al Saloufest. Orden y respeto que se le debe exigir también a esos jóvenes durante su estancia en Salou. Orden y respeto que han exigir también los políticos y con ello dotar de los medios necesarios a las fuerzas de Seguridad, para que se cumpla con la convivencia exigida. Y agradecimiento para las empresas que gracias a estos eventos abren sus negocios durante más de seis meses seguidos, en lugar de cuatro meses, como lo hacen ya la mayoría, con la consecuente frustración para los trabajadores, que no alcanzan el periodo mínimo para cobrar, no el paro, si no la ayuda familiar.

DISTRIBUCIÓ: La Vila PUBLICITAT: 977 35 27 54 publicitat@lavila.cat EDITA: EDICOSTA SL. C/ Pere III el Gran, nº8, cantonada amb c/Nord. 43840 Salou. Telèfon i Fax: 977 35 27 54 publicitat@lavila.cat IMPRESIÓ: Indugraf Offset DIPÒSIT LEGAL: T-1528/04

/DiariLaVila @periodiclavila redaccio@lavila.cat

lavila.cat


Economia i Turisme · 9

De divendres 15 fins dijous 28 de juliol de 2016

Sabor Ibérico Salou Sabor Ibérico Ibérico Salou Sabor Salou

Las playas de Llevant y de Ponent son las únicas de la provincia de Tarragona con el certificado Q Cedida

c/ Berenguer de Palou, 11 · c/ Barcelona, 50 · Tel: 977 351 822

¿Eres de los que piensa que el JAMÓN IBÉRICO no está a tu alcalce?

Montadito de Jamón Ibérico + caña de cerveza o refresco desde

1€

Hissada de la bandera blava a la Platja del Regueral de Cambrils, amb membres del govern, Policia Local i serveis de salvament.

Las banderas azules ya ondean en la costa Siete de las playas de Cambrils, Salou y La Pineda cuentan con el galardón que certifica la calidad y los servicios de su litoral

Cedida

La Vila

redaccio@lavila.cat

La Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor (ADEAC) es la encargada de otorgar las banderas azules, que son el distintivo de calidad de las playas que cumplen con los requisitos de seguridad, gestión ambiental, limpieza y servicios marcados por la Unión Europea. Desde este mes y durante todo el verano, siete de las playas de Salou, Cambrils y Vila-seca lucirán este galardón. El municipio de Cambrils repite un año más con la certificación azul en sus cuatro playas: la de Vilafortunyl’Esquirol, la del Cavet, la del Prat d’en Forés-Regueral y la de la Llosa-l’Ardíaca, que se recuperó la temporada pasada. Además, el municipio cuenta con la distinción de calidad en el Club Nàutic. Por otra parte, la única playa con la que cuenta el municipio de Vila-seca, la de La Pineda, izó el distintivo azulado a principio de mes y disfruta de esta calificación ininterrumpidamente desde hace diecisiete años. En el caso de Salou, la capital de la Costa Daurada revalidó las banderas azules en las playas

Tres regidores de Vila-seca, con la bandera azul de la playa de la Pineda.

de Llevant, y recuperó la de Capellans. También cuenta con las dos banderas Q en las playas de Llevant y Ponent, que otorga el Instituto para la Calidad Turística Española (ICTE). Este organismo valora la seguridad, el salvamento y los primeros auxilios, la información que se da en la playa, el mantenimiento de las instalaciones y los equipamientos y los accesos, entre otros aspectos. La playa de Llevant y la de Ponent son las únicas de todo el litoral

tarraconense que cuentan con este distintivo. Finalmente, también se izaron las banderas ISO 14.001 otorgadas a todas las playas del municipio. En relación a esta certificación medioambiental, se trata del undécimo año consecutivo que Salou consigue esta bandera para todas sus playas, hecho que supone un gran reconocimiento en la gestión medioambiental del litoral salouense. Cedida

Además de la bandera azul, Salou izó las banderas Q de Calidad Turística y la ISO 14.001.

por sÓlo

1,80€

Tapas, montaditos, bocadillos, platos combinados, ensaladas...

VENTA de jamónes, quesos, embutidos ibéricos, vinos, ...


Economia i Turisme · 10

De divendres 15 fins dijous 28 de juliol de 2016

La nova activitat divulgativa pretén promocionar Cambrils a través de tres personatges que s’encarregaran de fer de guies per la història i la identitat de la ciutat I. Alcalá

Presentació oficial de la nova activitat turística pels carrers del municipi amb les autoritats i els mitjans de comunicació.

El Tonet de la Cadira fent de guia sobre la història de la Vila dels darrers segles.

S’inicien les visites teatralitzades a la Vila, el Port i la Llosa de Cambrils S’ofereixen setmanalment de dimecres a divendres i tenen un preu de 5 euros pels nens i 8 pels adults Iván Alcalá Rubio redaccio@lavila.cat

El Patronat de Turisme de Cambrils ha afegit aquest estiu un nou atractiu a la seva oferta d’activitats. Es tracta de tres propostes de visites guiades teatralitzades que es fan a la zona del Port, a la vil·la romana de la Llosa i al Barri Antic, setmanalment de dimecres a divendres. La setmana passada es va presentar de forma oficial aquesta nova activitat divulgativa amb una visita amb autoritats i mitjans de comunicació pels carrers de la Vila. Segons va destacar l’alcaldessa, Camí Mendoza, “a Cambrils som un referent turístic i gastronòmic,

‘A Cambrils som un referent turístic i gastronòmic, però també volem ser un referent cultural’, va assenyalar Mendoza

Les visites es fan en català i castellà però en funció de l’acollida s’estudiarà ampliar els idiomes de cara la propera temporada

però també volem ser un referent cultural” i va apuntar que “una època com l’estiu, on tenim molts visitants, ens dóna l’oportunitat de donar a conèixer la nostra història”. Per la seva banda, la regidora de Turisme, Mercè Dalmau, va subratllar que aquestes visites s’emmarquen dins “de l’estratègia que tenim per promocionar Cambrils i el nucli de la Vila”. Les visites, que tenen un preu de 5 euros pels infants (a partir de 6 anys) i 8 pels adults, es poden reservar al Patronat de Turisme i es fan en castellà i català, tot i que en funció de l’acollida que tinguin aquest estiu s’estudiarà ampli-

ar-les a més idiomes de cara a la propera temporada. Les visites tenen una durada d’una hora; a les 18.30 hores s’ofereixen en català, i a les 19.30h, en castellà, tot i que també es poden fer reserves per a grups concertats en altres horaris o fora de temporada. Els dimecres s’oferiran les visites teatralitzades al Port, amb un antic mestre d’aixa com a guia. Els dijous es fa la visita a la Llosa, amb un personatge romà que donarà a conèixer com era la vida a l’antiga vil·la. Per últim, els divendres tindrà lloc la visita al Barri Antic, on el personatge d’en Tonet de la Cadira farà de guia per la vida cultural i la

història dels darrers segles a la Vila, amb un tast d’oli de la Cooperativa Agrícola de Cambrils per finalitzar. L’equip de Còdol Educació, que s’encarrega de les visites, ha dut a terme un rigorós treball d’investigació per dotar les visites guiades de tots els elements necessaris per captivar el visitant tot donant a conèixer la història i identitat de Cambrils. La Regidoria de Cultura i el Museu d’Història han participat directament en el desenvolupament del projecte, mentre que l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils ha aportat dos alumnes del cicle de Guia Turístic com a suport per a les visites. I. Alcalá

CAMBRILS

Una nova app permet accedir a informació municipal i turística La Vila redaccio@lavila.cat

Cambrils disposa d’una nova aplicació que permet accedir a tota la informació municipal des de dispositius mòbils. Porta per nom ‘Cambrils’ i els usuaris que la descarreguin podran escollir si hi volen accedir com a residents, és a dir, com a veïns i veïnes de Cambrils, o bé com a visitants. Des de la nova app es podrà consultar l’agenda i notícies de Cambrils, un directori de comerços, establiments gastronòmics i hoteleria, punts d’interès

i atractius turístics pels visitants, xarxes socials municipals i les campanyes i esdeveniments importants que es facin al municipi. Aquesta es podrà descarregar en sis idiomes: català, castellà, anglès, francès, alemany i rus. I està disponible per als sistemes operatius d’Android i IOS. Es tracta d’una aplicació molt intuïtiva per tal de facilitar la seva navegabilitat. L’app permet crear campanyes i promocions destacades, i sense que els usuaris hagin de fer cap descàrrega específica.

Aspecte que presenta la nova aplicació, disponible per a dispositius Android i iOS.


Economia i Turisme ·11

De divendres 15 fins dijous 28 de juliol de 2016

Con una imagen renovada y moderna, abrió puertas a principios de verano. Su baza es el espíritu de innovación culinaria y bocados de autor. Horario: de 13h a 00h.

4R Gastrobar: ‘La fuente de inspiración culinaria procede de la motivación’ El restaurante está situado en el número 6 de la Calle Amposta, en el complejo Salou Park Resort

Abre todo el año, con menú diario de 11,90€ a mediodía y a 14,90€, fines de semana. Menú infantil y Carta Cedida

Teresa Clavé

redaccio@lavila.cat

Roberto Pérez

Alberto Sancho

‘Soy salouense. Mi padre, José Juan Pérez, es chef ejecutivo de 4RHotels. Desde la infancia me he desenvuelto entre fogones’

‘Soy de Salou. Estoy en la hostelería desde hace 25 años. El secreto es aconsejar muy bien al cliente para fidelizarlo y conseguir que vuelva’

CHEF

JEFE DE SALA

DE LA BOCA AL ALMA Imágenes: Cedidas / T. C.

El color roble de la madera predomina en la gran estancia, amplia, clara y diáfana. Cada detalle, bien cuidado. Un trato amable y un servicio profesional, además de un gran talento entre los fogones son la mejor carta de presentación del renovado restaurante salouense 4R Gastrobar, cuyo gerente es el empresario Xavier Roig. Las caras visibles de este establecimiento son el Jefe de Sala, Alberto Sancho, y el Chef, Roberto Pérez, ambos reputados profesionales muy conocidos en Salou por su vasta trayectoria en el mundo de la restauración y de la hostelería. Llama poderosamente la atención la creatividad de la cocina de Roberto Pérez, hijo de una buena casta de cocineros. Platos típicamente mediterráneos, con sabores y aromas que nos acercan al mar, con pescados frescos y sabrosos mariscos. Verduras de la huerta, carnes jugosas y aperitivos de lo más sofisticados para abrir el apetito. Postres que se funden en el paladar y una amplia carta de vinos con más de 50 referencias, además de una veintena de DO. “Todo es producto nacional”, explica el chef, Roberto Pérez, formado en la Escuela de Hostelería de Cambrils, donde aprendió con excelentes profesores. Su padre, José Juan Pérez, le introdujo en el mundo de la gastronomía cuando era pequeño y él se aficionó enseguida. “Tengo mucha libertad para crear, aquí”, comenta, y añade que “la fuente de inspiración culinaria procede de la motivación”. Algunos de los platos estrella son el arroz caldoso con pato o marisco y alcachofa; el tataki de atún, el pulpo a la brasa, el filete de rodaballo a la donostiarra con unas patatas panadera y unos padrones; la paletilla de cabrito asada cortadita, confitada y dorada al horno; la coca de ceps y los erizos de mar rellenos de pescado y marisco al gratén. Para rematar: un coulant de chocolate con helado de Mascarpone. La relación calidad-precio es inmejorable.

TÁRTARO DE TOMATE Y COULIS DE AGUACATE CON HUEVAS

PALETILLA DE CABRITO ASADA, CONFITADA, AL HORNO

CARPACCIO DE BACALAO NORUEGO

TATIN DE MANZANA CON HELADO DE NATA

Un exquisito entrante frío coronado con huevas de salmón que estallan suavemente en la boca. Un sabor mediterráneo, fresco y veraniego, con toques de autor e ingredientes con contraste de colores y sabores.

Jugosa carne de inimitable sabor, para los amantes de las buenas viandas. Cortadita, con una presentación cuidada, y acompañada de patatas panadera y tomatitos cherry al horno. Un caprice des dieux.

Un entrante frío de lo más refrescante. Un carpaccio de bacalao noruego que se derrite en los labios, cortado fino para saborear, uno por uno, todos los ingredientes. Con aceite de oliva virgen y aceitunas negras.

Un goloso tatín de manzana que se come con los cinco sentidos y acompañado de una bola de helado de nata. Un rico postre para culminar una comida veraniega, con los colores del sol y las nubes.


12 · Economia i Turisme

www.lavila.cat

Es desemborsarà el préstec de 10 MEUR de l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC) juntament amb els 3 MEUR d’Avançsa i els prèstecs de capitalització de l’ICF

Els afectats per la Cooperativa sabran avui quan cobraran el 40% dels fons El reeemborsament es podria fer efectiu en qüestió de dies després de confirmar la disposició de recursos Agències

redaccio@lavila.cat

Els creditors afectats per la Cooperativa Agrícola de Cambrils, que tenen els estalvis retinguts des del desembre, podrien començar a cobrar el 40% dels diners a partir d’avui, que és quan es farà el primer dels pagaments, un cop resolts els serrells legals que queden pendents. A partir d’ara, el reemborsament es podria fer efectiu en qüestió de dies. La decisió s’ha pres després de confirmar la disposició dels recursos que permetrien desemborsar el préstec de 10 MEUR de l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC), que es complementarà amb el préstec de 3 MEUR d’Avançsa i dels préstecs de capitalització de l’Institut Capital de Finances (ICF). En una reunió de treball la setmana passada entre la Plata-

Instal·lacions de la Caixa Agrària de Cambrils, ara tancada.

En un reunió de treball s’ha acordat crear una comissió de seguiment que vetllarà per l’execució del pla de viabilitat forma d’Afectats, l’Ajuntament de Cambrils, la Generalitat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC) i la Cooperativa, es va acordar la constitució d’una comissió de seguiment que vetlli per l’execució del pla de viabilitat. El portaveu de la Plataforma d’Afectats, Dani Pallejà, va explicar que durant la reunió no es va voler avançar cap data en concret sobre el primer pagament. Amb tot, s’entén que “si es pot cobrar el dia 16, millor que el 17” i que, “si hi ha els deures fets el dia 15, la cosa anirà ràpida”, segons Pallejà. Pel que fa a la comissió de seguiment, segons el què es va acordar durant la trobada, hi formarien part els socis productors, els impositors i els creditors, entre els quals hi ha l’ASC. Aquest

òrgan vetllarà per l’execució del pla de viabilitat de la Cooperativa, tal com va aconsellar l’expert independent designat pel Registre Mercantil, i permetria que els creditors seguissin la gestió de la Cooperativa per assegurar que el pagament de la resta dels estalvis està garantit. A més, l’FCAC hauria demanat poder-hi participar i la seva entrada en la comissió de seguiment es gestionaria durant els pròxims dies. La previsió inicial apuntava que els afectats havien de rebre el 40% del crèdit retingut entre finals de maig i principis de juny, un cop va ser homologat pel jutge el refinançament. Amb tot, l’auto no es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) fins un mes més tard, quan va iniciar-se el compte enrere de 15 dies perquè s’iniciessin els abonaments.

Fem que tornin! Una actitud amable hacia quien nos visita, marca la diferencia y mejora su experiencia durante las vacaciones. Los turistas satisfechos vuelven, nos recomiendan y nos permiten crecer en actividad y empleo. Por eso, su bienestar se traduce en el de toda la población. Hacer que vuelvan depende también de ti. Una actitud amable amb qui ens visita, marca la diferència i millora la seva experiència durant les vacances. Els turistes satisfets tornen, ens recomanen i ens permeten créixer en activitat i ocupació. Per això, el seu benestar es tradueix en el de tota la població. Fer que tornin també depèn de tu.

FEDERACIÓ EMPRESARIAL DE TURISME DE TARRAGONA


Cultura · 13

De divendres 15 fins dijous 28 de juliol de 2016

Archivo

Cedida

CULTURA POPULAR

Participarán en el evento siete autores, entre ellos la salouense Bárbara Fernández Esteban

Vuelve la Calada de Malles.

Los pescadores de Salou revivirán la calada de Malles mañana 16 de juliol, a las 20.30 horas, en la playa de Ponent de Salou (Espigó del Moll) para mostrar cómo se pescaba antiguamente. El acto quiere dar a conocer las raíces marineras de la ciudad de Salou.

Imagen de archivo del primer encuentro con escritores aragoneses que tuvo lugar el 20 de julio de 2013 en la Torre Vella.

IV Encuentro en Salou con escritores, el 29 Participarán literatos aragoneses y será a las 19.30h en la Torre Vella. Tema: ‘El Ebro en el IV centenario de la muerte de Cervantes’ T. C.

redaccio@lavila.cat

La Torre Vella volverá a acoger este año una nueva edición, la cuarta, del encuentro de escritores aragoneses que se celebra cada verano. En esta ocasión la cita se enmarca dentro de los actos que se conmemoran en el mundo relativos al cuarto centenario de la muerte de Cervantes, que tiene como lema y objeto El Ebro. Algo tiene el río que cautiva. Así ha sido a lo largo de la historia tanto en la literatura como en la música. El escritor más célebre del mundo, Miguel de Cervantes, no pudo ignorarlo y le dedicó

dos capítulos en la novela más universal. Por ello, los literatos que se reunirán en el encuentro de este año han querido aunar el tema del Ebro y el IV centenario de la muerte de Cervantes como un homenaje. Han anunciado su presencia, para este IV Encuentro con escritores aragoneses que tendrá lugar el día 29 de julio, a las 19.30 horas, en la Torre Vella, los escritores: José Ángel Monteagudo, Carmen Molinero, Pilar Aguarón, Belén Gonzalvo, José Carrasco, Enrique Villagrasa González y la salouensearagonesa Bárbara Fernández Esteban, quienes recitaran sus poemas y textos acompañados

por los sones de la Rondalla Jaime I, de Salou, entre los que no faltará para emoción de todos Sierra de Luna. Recordemos que el año pasado el Ayuntamiento de Salou editó un libro con los relatos y poesías que leyeron los autores participantes en el tercer encuentro con escritores y música de Aragón, creados por ellos mismos. El tema fue “Salou como paisaje para la literatura”.El segundo encuentro también tuvo mucho éxito. En este caso se rindió homenaje al gran Labordeta. Los organizadores son el Ayuntamiento de Salou y la Asociación Aragonesa de Escritores -Zaragoza-.

La voz del profesional SALOU MÈDIC - DR. CARLOS CARDONA col. nº 2556

¿En qué consiste el tratamiento LPG? Ahora, en verano, aparecen en los medios de comunicación numerosos tratamientos destinados a combatir la celulitis y mejorar la silueta corporal. Uno de ellos es el LPG. A continuación paso a explicar brevemente en qué consiste. El tratamiento LPG, terapia subdérmica o endermología es un masaje aspirativo, asistido por un aparato de última tecnología, que ayuda a eliminar los tractos fibrosos que provocan la piel de naranja, drena el tejido graso, estimula la microcirculación y las fibras elásticas de la piel. De esta manera conseguimos disminuir el volumen de los acúmulos grasos localizados (cartucheras, zona interna de la rodilla, abdomen, flancos, etc.), alisar la piel de naranja y mejorar la hidratación, aspecto y textura de la piel. Se suelen hacer tandas de 10 a 20 sesiones, a razón de 2 por semana. Este tratamiento está indicado para el tratamiento de la celulitis, así como para el remodelado corporal. Las sesiones no requieren preparación previa, ni implican cuidados posteriores específicos. La técnica se puede combinar con otras terapias (mesoterapia, presoterapia, etc.) para, de esta manera, potenciar los resultados. Si el paciente presenta sobrepeso u obesidad, habrá que acompañar el tratamiento con una dieta adecuada.

PACK ESPECIAL VERANO

TRATAMIENTO REMODELADOR Y ANTICELULÍTICO 8 sesiones de endermologie LPG

8 sesiones de presoterapia drenante

}

480€

Sólo hasta el 12 agosto

www.saloumedic.com

C/ Barcelona 30, 3º 5ª (Salou) info@saloumedic.com Tel. 977 353 984 / 653 559 974


14 · Cultura

www.lavila.cat

LA PINEDA

El concert tindrà lloc a l’Hort del Centre, a partir de les 22 hores, i serà d’entrada lliure

Cedida

Cedida

L’espai de la Obra Social situat al Parc del Pinar del Perruquet a la Pineda.

Prop de 6.000 persones han visitat ja la mostra dedicada a Georges Méliès La Vila Imatge promocional del projecte personal Pregunta-trampa del vila-secà Albert Mariné, que portarà a l’Hort del Centre.

Pregunta Trampa porta al Centru el seu disc ‘Debut’ El proper 22 de juliol, el vila-secà Albert Mariné presentarà en directe el seu nou projecte musical, basat en ritmes rock, pop i folk La Vila

El vila-secà Albert Mariné presentarà el seu primer disc en solitari, ‘Debut’, el proper 22 de juliol, a les 22 hores, a l’Hort del Centre. Mariné, amb el seu nou projecte musical, Pregunta Trampa, mostrarà el seu treball, editat amb la discogràfica PICAP, que va sortir a la venta a finals de l’any passat. El disc inclou 12 cançons en català i castellà, entre elles hi ha una versió de Silenci de Lluís Llach i una altra de L3, un dels temes dels Naltrus –la seva anterior banda– que ara Mariné ha versionat amb un to més reposat i depurat. El músic de Vila-seca ja fa anys que es mou activament en

l’escena musical de Catalunya. Es va iniciar de ben jove amb el grup de punk-rock Naltrus, un projecte col·lectiu emprès per un grup de joves del municipi, que l’any 2002 va guanyar el concurs Gamma-rock. Els Naltrus van publicar dos discos, però el grup es va anar diluint, a mesura que els seus components emprenien camins vitals diferents. Mariné, però, no ha deixat de fer música i té un grup de versions dels Beatles i l’any passat va materialitzar un nou projecte personal: el de Pregunta trampa. Amb aquest nou projecte musical, Albert Mariné ha deixat enrere el punk-rock i ha suavitzat les formes, amb una barreja de rock, pop i folk. El concert de Pregunta tram-

pa a l’Hort del Centre es complementarà amb el projecte Strictly vinyl, impulsat per dos altres músics vila-secans: Vladi Lozano i Indalesi Salas. Sota aquest títol, organitzen sessions revival de ball amb música des dels anys 50 als 80. Amb aquesta nit musical, El Centru es reivindica com a escenari de concerts. En anys anteriors, l’entitat ha programat actuacions de FolkaTr3s i del saxofonista Xavier Pié. També va ser des dels inicis un dels espais centrals de la Fira de Música al Carrer, que va rebre a els Manel o les Manzelles. La voluntat de l’entitat és donar continuïtat a l’activitat musical, programant concerts a la fresca cada estiu i treballar per la promoció de la cultura.

La mostra ‘Comença l’espectacle: Georges Méliès i el cinema del 1900’, organitzada per l’Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb l’Ajuntament de Vila-seca, ha rebut ja la visita de 5.785 persones. L’exposició, ubicada al Parc del Pinar del Perruquet de la Pineda, es podrà visitar fins

al proper dimarts 19 de juliol. Aquesta trasllada els visitants a l’ambient de principis del segle XX per explicar com es va produir el naixement del cinema com a fenomen popular i el paper de Méliès. La mostra inclou reproduccions d’aparells, maquetes, objectes d’època i còpies de fotografies, i la projecció de diversos films, com Le voyage dans la Lune (1902).

CAMBRILS Cedida

redaccio@lavila.cat

redaccio@lavila.cat

Exposició fotogràfica ‘Transitant’. L’artista tarragoní

Lluc Queralt ens descobreix allò més quotidià a través d’imatges de composició clàssica amb un gran domini de la llum i del blanc i negre. La mostra es podrà visitar fins el 31 d’agost a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils.

Cedida

Cloenda del Vila-seca Musical Festival al Josep Carreras

Avui, concert del mític pianista Paul Badura-Skoda La Vila redaccio@lavila.cat

Avui a partir de les 21 hores, tindrà lloc la cloenda del Vila-seca Music Festival amb el concert del gran mestre pianista Paul Badura-Skoda, impulsor d’aquest certamen. Prèviament, a les 5 de la tarda, els alumnes júnior participants a les masterclasses duran a terme un concert per a mostrar totes les tècniques d’interpretació apreses durant la seva estada a Vila-seca. Demà dissabte, a les 11 del matí, tindrà lloc el concert dels

alumnes sènior participants a les masterclasses, a càrrec dels més prestigiosos pianistes internacionals com ara Paul Badura-Skoda, Edith Fischer o Jean-Marc Luisada, entre d’altres, els quals també han ofert un total de cinc concerts a l’Auditori Josep Carreras. La sisena edició del Vila-seca Music Festival, que es va iniciar el passat 9 de juliol, està organitzada per l’Associació Internacional Piano-First i hi col·labora la Fundació Auditori Josep Carreras de Vila-seca i de la Diputació de Tarragona.

L’austríac Badura-Skoda clausurarà el certamen amb peces dels grans clàssics com Bach o Beethoven.


Gent de la Vila · 15

De divendres 15 fins dijous 28 de juliol de 2016

Casi 200 víctimas, entre muertos y heridos, como consecuencia del atropello indiscriminado de un camión durante 2 km

Los ayuntamientos de Cambrils, Salou y La Pineda guardan un minuto de silencio por el brutal atentado La Vila

redaccio@lavila.cat

Hoy viernes ha sido un día tristemente trágico para el mundo. Amanecíamos con una terrible noticia que las redes sociales difundían ya ayer noche y que nos dejaba con la sangre helada y sin palabras. Una masacre ocurría en Niza, un atentado terrorista de grandes dimensiones que dejaba para la historia un gran número de muertes inocentes. Mayores y niños yacían muertos en el suelo, algunos rodeados de sangre. En todos los rincones se han emitido notas de condolencia y los ayuntamientos se han sumado a la llamada hecha desde las entidades municipalistas, Associació Catalana de Municipis y Federació Catalana de Municipis. El Ayuntamiento de Cambrils ha convocado un minuto de silencio a las puertas del consistorio este mediodía para condenar el atentado. De esta

Cedida

La Costa Daurada se viste de luto por Niza

manera, la alcaldesa de Cambrils, Camí Mendoza, los concejales y concejalas del consistorio y el personal y la ciudadanía que ha participado en el minuto de silencio han querido mostrar su solidaridad con los familiares y amigos de las víctimas, así como con el pueblo francés. En Salou, también este mediodía, se ha llevado a cabo en las puertas del Ayuntamiento de Salou un minuto de silencio en señal de repulsa contra el terrorismo y los asesinatos de Niza. En él han fallecido unas 80 personas y han resultado heridas un centenar más. El acto simbólico ha reunido un buen número de personas, entre ellas, la corporación encabezada por el primer teniente de alcalde, Marc Montagut, además de funcionarios y otras personas del municipio. El Ayuntamiento de Vila-seca se ha sumado, también al duelo por las víctimas de este atentado. A las 12 del mediodía, en la Puerta principal de la Casa Consistorial, diversos miembros de la Corporación municipal, trabajadores del Ayuntamiento y diversos vilasecanos y vilasecanas han participado de este minuto de silencio por las víctimas.

La alcaldesa de Cambrils, Camí Mendoza, y los concejales y concejalas han mostrado su solidaridad con los familiares.

La corporación salouense se ha sumado a las muestras de dolor por el atentado terrorista, con Marc Montagut al frente.

A las 12 del mediodía, Vila-seca, con los miembros del consistorio municipal y trabajadores, han salido a la calle.

Todos los días de 10 a 16h. y de 19 a 22h.

Telf: 977 35 25 13

PROMOCIÓN verano:

gratis!

Por la compra de un pollo asado,

una ración de patatas

www.pollosisabel.com

SALOU: 977 07 20 08 C. València 4

CENTRE DE PSICOLOGIA Por la reforma integral de tu cocina te regalamos

un TV 40” o un Combi VENTA DE ELECTRODOMÉSTICOS

FONTANERíA

ALBAÑILERIA EN GENERAL

ELECTRICIDAD

AIRE ACONDICIONADO

ANTENAS TV

REFORMAS DE VIVIENDAS

CARPINTERÍA

W W W. E L E C T RO S E RV E I S O R D O. C O M

DISEÑOS Y PROYECTOS

Presupuestos sin compromiso

Col·legiat 5.500 Psicòleg clínic Gestalt - Terapeuta Terapeuta sexual Terapeuta de Parelles Supervisor de Terapeutes c/ Maria Castillo 2 4rt - 5è (Salou) Telèfon: 977 351 615 E-mail: anguila@copc.es

Teràpia d’adults Teràpia de parelles Problemes sexuals Supervisió de Terapeutes Psicologia infantil i reeducació Logopèdia


16 ·Publicitat

www.lavila.cat


Gent de la Vila ·17

De divendres 15 fins dijous 28 de juliol de 2016

Las especialidades de la casa son las paellas, los arroces, las tapas y los mariscos y pescados frescos. Menú, de lunes a viernes: 19€. Abierto de 10h a 01am

Todo preparado para empezar la fiesta de aniversario del restaurante, el pasado 17 de junio.

Vecinos, amigos y clientes del pueblo de Salou, de toda la vida, compartieron un rato agradable.

Restaurante La Trinca 2, 40 años haciendo amigos de todo el mundo El restaurante La Trinca 2 ha cumplido 40 años. ¡Felicidades, George y Mari Carmen! Teresa Clavé

redaccio@lavila.cat

El Restaurante La Trinca 2 es un ejemplo de veteranía y de negocio familiar que ha salido adelante con el empuje de dos generaciones. Empezaron la aventura empresarial George Hutchinson y Mari Carmen García Sirvent, ambos luchadores y entusiastas de la familia, para ellos, un pilar fundamental en sus vidas. George, un músico africano (de Liberia) con mucho swing, llegaba el 1 de junio de 1970 a Salou dispuesto a participar en un concierto en la Sala de Fiestas Alhambra. Antes, pasó por delante de la heladería donde trabajaba Mari Carmen y la invitó a bailar después del concierto. Así es como se conocieron y desde entonces permanecen juntos. La Trinca 2, situada justo al lado de los acantilados, es un restaurante con solera que goza de unas magníficas vistas al mar. Los clientes fieles visitan el establecimiento año tras año porque George y Mari Carmen, junto con sus hijos George Jr., Rosi y Natalia, han sabido establecer intensos lazos de amistad y afectos con los visitantes, con los cuales mantienen unos estrechos vínculos de fidelización. Aunque el restaurante empezó siendo una heladería, lo cierto es que pronto redirigiría su orientación al ver que los turistas querían consumir la

Lucía, Rosi, Luis, George Hutchinson, Mari Carmen García Sirvent, George Hutchinson Jr., la pequeña Sofía y Natalia. La familia casi al completo, frente al restaurante.

George Hutchinson actuó en directo el pasado día 17 de junio en La Trinca 2.

tapita frente al mar. Fue entonces cuando George fue a comprar una olla grande a Reus y le dijo a su esposa que tenían que preparar calamares para los extranjeros.

Ahora, las especialidades del restaurante son las ricas paellas, los arroces negros, las fideuás y los pescados y mariscos frescos. El menú, de lunes a viernes, cuesta 19€, y el ho-

Una fiesta con canapés a gogó sirvió para celebrar los 40 años del restaurante.

rario de apertura es de 10 de la mañana a 1 de la madrugada. El pasado 17 de julio el pueblo de Salou participaba en la fiesta de los 40 años de existencia del restaurante. Una ce-

lebración con mucho color y glamour y la voz en directo de George, que lo dio todo en un escenario improvisado rodeado de gente que le aplaudió y también le amó.


18 · Gent de la Vila

www.lavila.cat

Mañana, de 18 a 21 horas, se darán cita más de 700 personas en la plaza de las Comunidades

Salou combate el cáncer a ritmo de zumba

La veu del professional MONTSE GUINJOAN, Pedagoga i logopeda col·legiada del Centre Aïna Salut i Benestar

Estimulació del llenguatge

La Asociación Oncológica Dr. Amadeu Pelegrí organiza por tercer año la ‘masterclass’ solidaria que impulsa la salouense Noelia Fernández Cedida

La Vila

redaccio@lavila.cat

La Plaza de las Comunidades de Salou volverá a convertirse mañana en el escenario de la masterclass de zumba solidaria más grande de Catalunya. Organizada por la Asociación Oncológica Dr. Amadeu Pelegrí, la instructora de zumba de Salou Noelia Fernández y el Ayuntamiento, esta tercera edición de ‘Bailando contra el cáncer’ congregará a más de 700 personas. El acto cuenta con la participación de 31 instructores de diferentes nacionalidades que se han sumado a la iniciativa de forma altruista, entre ellos, Marta Formoso, Virginia Escamez, Alessandro Benetti o David Diáz. Las inscripciones, con una aportación de 12 euros, se pueden hacer hasta el mismo día del evento on-line a través de la web www.bailandocontraelcan-

Imagen de la masterclass ‘Bailando contra el cáncer’ del año pasado.

cer.es o en los diferentes puntos de venta habituales que tiene la asociación en Salou, Vila-seca y La Pineda, Reus, Tarragona o La

Selva del Camp. Toda la recaudación de la jornada se destinará íntegramente a la investigación del cáncer. Cedida

TAEKWONDO

Tres medallas para la Esportiva TKD en el Catalán Infantil Isaac Fernández y Aimar Zalaya, ambos de la Esportiva TKD Vila-seca, se proclamaron campeones de Catalunya de sus categorías en la competición infantil de combates. El otro participante vilasecano en la competición, Juan Ortiz, se colgó la medalla de bronce.

Los tres alumnos de la Esportiva TKD Vila-seca que compitieron en Barcelona.

Bar - Restaurante

La Trinca 2

Quan es parla de llenguatge és important diferenciar tres conceptes que sovint es confonen: Comunicació: Es constitueix a partir de les necessitats que manifesta el nen i la resposta que origina en l’entorn, interacció per compartir experiències. Llenguatge: És la funció comunicativa humana que utilitza un sistema de signes sonors, gràfics i gestuals per representar objectes i idees. Parla: És la realització fonoarticulatòria personal d’una determinada llengua. En el procés d’adquisició del llenguatge és important observar i conèixer al nen en la seva globalitat i el seu procés evolutiu. Seguidament presentarem unes pautes generals per a l’estimulació del llenguatge: a) Aspectes a tenir en compte: Respectar el ritme de cada nen. S’aprèn de forma natural en situacions comunicatives. En les fases inicials poden aparèixer errors. No parlar per ells ni interpretar-los. Poden aparèixer moments de bloqueig i de quequeig. És important mantenir una actitud tranquil·la. Utilitzar un llenguatge adequat al nivell de desenvolupament, no utilitzar un llenguatge infantilitzat. b) Situacions de bilingüisme: Parlar al nen amb la llengua que cada pare domina. Cada pare ha de utilitzar una sola llengua amb el seu fill per mantenir un referent estable. c)Estratègies de comunicació: Dedicar temps per parlar i jugar amb el nen amb un joc dirigit. Les estones han de ser curtes perquè no es cansi i pugui mantenir l’atenció. Les situacions de comunicació han de ser naturals, mai forçades. Aportar el model correcte, evitant diminutius i paraules infantilitzades. Parlar de forma clara amb frases curtes i senzilles. Ampliar les expressions del nen perquè aprengui vocabulari. No pressionar-lo a que parli o pronunciï be. És important recalcar que les millors situacions de comunicació pares-fills són les que sorgeixen de forma espontània, jugant i gaudint del que es fa i del que es diu.

SESSIONS INDIVIDUALS I EN GRUP

40 años Inspirados en

"Si vols que el teu fill aprofiti per reforçar o recuperar alguna assignatura o per aprendre a estudiar...i vagi més preparat i animat el curs vinent al cole... informa't al nostre centre “

el Mediterráneo TAMBÈ OFERIM LOGOPEDIA PER ESTIMULAR EL LLENGUATGE I REEDUCAR LA PARLA.

Lo mejor del Mar sólo para ti PAELLAS - FIDEUAS PARRILLADAS - ZARZUELAS

C. de Colom, 21, (Acantilados) Salou. Tel.: 977 38 32 83

www.latrinca2.com

c/ Castell de Tona, 22 Vilafortuny (Cambrils) Tel: 977 38 87 46 www.ainasalutibenestar.com info@ainasalutibenestar.com


Esports · 19

De divendres 15 al dijous 28 de juliol de 2016

Después de más de 9 horas y media sobre la bicicleta y 200 kilómetros de carretera en unas condiciones meteorológicas muy duras

Cedida

Carme Ramos, medalla de oro en la Quebrantahuesos

FÚTBOL

En su tercera participación, la salouense se convirtió en la mujer más rápida de su categoría, superando en más de una hora el tiempo que marcó el año pasado

Carme Ramos, en acción durante una de las ascensiones de la Quebrantahuesos en las carreteras de los Pirineos de Aragón y Francia.

Iván Alcalá Rubio redaccio@lavila.cat

La salouense Carme Ramos continúa superándose a sí misma. El pasado 18 de junio logró la medalla de oro en la Marcha Cicloturista Internacional Quebrantahuesos, que se celebra desde hace 26 años entre los Pirineos de Aragón y Francia. Ésta era su tercera participación en la prueba y, a pesar de las malas condiciones de la carrera, la salouense batió su tiempo del año pasado en más de una hora para convertirse en la mejor de su categoría (Mujer +55). La Quebrantahuesos es una de las marchas cicloturistas más importantes de Europa. Con

una distancia de 200km y un desnivel de 3.431 metros, Carme invirtió 9 horas y 39 minutos en completar el recorrido, marcado por la ascensión a cuatro puertos de montaña (Somport, Marie Blanque, Portalet y Hoz de Jaca). La dureza de la prueba es tal que de los 10.000 ciclistas de todo el mundo que tomaron la salida, alcanzaron la meta unos 7.500. “En la primera cima nos hizo muy mal tiempo, con lluvia y mucho viento. Ves cómo muchos corredores no podían más y regresaban a la salida y te entran las dudas. Pero yo me la jugué, sólo pensaba en acabar”, recuerda Carme, que por tercer

año se ha llevado el reconocimiento a la ciclista más veterana en cruzar la línea de meta. Las complicaciones no acabaron ahí, ya que a lo largo de los 200km los corredores tuvieron que hacer frente a unos cambios de temperatura muy bruscos, con los termómetros próximos a los cero grados en la vertiente francesa de los Pirineos. “Cuando salió el sol creí que ya había pasado lo peor, pero en la subida al Portalet nos empezó a caer agua nieve”, cuenta la salouense. “Al final sobreviví y llegué a la meta, que era lo más importante. Fue muy emocionante cuando vi el tiempo que había hecho”, explica.

Para poder llevar a cabo su gesta, Carme empezó a entrenarse duro en enero. Ha estado cinco meses saliendo cada día con su bicicleta a las seis de la mañana para cargar kilómetros en las piernas. La Polar La Mussara y la Canyon Cambrils Park, las dos marchas cicloturistas más importantes de nuestras comarcas, le sirvieron de preludio a la gran cita en las montañas pirenaicas. Al final todo el esfuerzo valió la pena. Una medalla de oro que recompensa la tenacidad y el sacrificio de una salouense loca por la bicicleta que no piensa en descansar, sino en nuevas metas.

Echa a rodar el proyecto del Reus Deportiu B Cambrils El CF Reus ha hecho la presentación de su equipo filial después de oficializar la absorción del FC Cambrils. El nuevo Reus Deportiu B Cambrils jugará esta temporada en Primera Catalana tras el ascenso logrado la pasada campaña y lo hará en el estadio Municipal de Cambrils. El equipo comenzará la pretemporada el próximo mes de agosto a las órdenes de Luis Albesa, que seguirá de entrenador como hasta ahora y que contará con Miguel Bautista como segundo entrenador. El cuerpo técnico lo completan Xavi Ávila, preparador físico, y Silvia Giné, fisioterapeuta. En una rueda de prensa con la presencia del presidente del Reus, Xavier Llastarri, el miembro de la Junta Directiva y responsable del CF Reus B Cambrils, Domingo Capafons, y el Adjunto a Secretaría Técnica, Fernando Asensio, el club dio a conocer que la plantilla contará con quince renovaciones, seis de ellas procedentes del Morell -anterior filial rojinegro-, además de tres nuevas incorporaciones. Para completar el plantel, cinco jugadores del Juvenil del Reus participarán en la pretemporada. De cara a preparar el inicio del curso, previsto para el 4 de septiembre, el club ha cerrado cuatro partidos amistosos para el mes de agosto que disputará contra l’Hospitalet de l’Infant, FC Barcelona Juvenil B, La Cava y La Riera. Además, el 14 de agosto se medirá al At Sant Just en partido de Copa Catalunya. Cedida

VELA

Dos regatistas cambrilenses, en el Europeo de Láser 4.7 La Vila redaccio@lavila.cat

Leandre Garcia y Marcelo Cairo, del Club Nàutic Cambrils, han vuelto ya de su participación en el Campeonato Europeo de Láser 4.7, celebrado en Crozon-Morgat, en la Bretaña Francesa. Ha sido un campeonato con 300 regatistas de 28 países y 6 días de competición. Después de 12 pruebas en total, y con una media de 12 nudos cada día, menos de lo

previsto, Garcia se hacía con el puesto 23, mientras que Cairo quedaba 42 de Europa. Fueron 6 jornadas intensas y complicadas. Finalmente Leandro Garcia y Marcelo Cairo entraban en el grupo oro, contentos, ya que la competencia era muy numerosa. Ahora los dos jóvenes se prepararán para participar en el Campeonato del Mundo de Láser 4.7, que se celebra del 30 de julio al 7 de agosto en Kiel, Alemania.

Una de las doce regatas del Campeonato de Europa disputado en aguas de Crozon y Morgat, al noroeste de Francia.


Esports

Nueve jugadores del Cambrils continúan con el nuevo proyecto del CF Reus B para Primera Catalana P. 19

Divendres 15 de juliol del 2016

DANI LÓPEZ EXCAPITÁN DEL CLUB SALOU FS

‘A mi hija le cantaba una canción del club para dormirla’ ANDRÉS ANTÚNEZ

El capitán del Club Salou FS, Dani López, cuelga las botas tras catorce temporadas y 175 goles. Seguirá como entrenador de equipos de la escuela J. Montón

redaccio@lavila.cat

¿En qué momento decidió retirarse? Llevaba varios meses meditándolo, pero no tomé la decisión hasta hace tres semanas. ¿Por qué cuelga las botas? Son varios los factores que me han hecho dejar de jugar. El principal es que han sido muchos años ‘robando’ tiempo a la familia. Desde hace dos años soy padre y ha llegado el momento de dedicarles el tiempo que se merecen. También ha influido que combino mi trabajo a jornada completa con el de concejal (de Deportes y Juventud) y eso ya me ocupa mucho tiempo. Por último, para jugar en una categoría nacional la dedicación es muy grande y es justo que si no puedo estar al 100%, sean jugadores jóvenes los que den el paso.

Dani López, junto a algunos de los jugadores de la base del Salou a los que entrena, después de su último partido oficial con la camiseta del club.

‘Es justo que si no puedo estar al 100%, sean jugadores jóvenes los que den el paso’

¿Es una de las decisiones más difíciles que ha tomado en su vida? Realmente, para mí lo ha sido. Ya la temporada pasada estuve meditando esta opción aunque al final decidí seguir jugando. Llevo desde los cuatro años jugando, primero a fútbol sala, después a fútbol y estos últimos catorce años otra vez a fútbol sala. Me va a costar adaptarme a no tener la rutina de la competición semanal.

‘Me va a costar adaptarme a no tener la rutina de la competición semanal’

¿Qué significa para usted el Club Salou FS? Todo. He vivido el club desde su fundación. He sido jugador, coordinador de la escuela, entrenador, socio y he podido vivir todos los éxitos que se han ido consiguiendo. Ser partícipe de un proyecto que nace en 1999 con un equipo y que actualmente cuenta con más de 20 y es el referente del fútbol sala de

Y usted es uno de sus emblemas. Quiero agradecer a Pedro Reyes que un día me llamara para formar parte de un proyecto que me ha marcado mi vida.

Tarragona me enorgullece. Empecé jugando a nivel provincial y con prácticamente el mismo grupo de jugadores hemos llegado a jugar a nivel nacional.

¿Cuál es su primer recuerdo del club?

El partido que se jugó el primer año contra el Playas de Castellón. Entonces el Playas jugaba en Primera División (campeón de Liga y Copa de Europa) y el club se acababa de fundar. Ese partido lo vi como aficionado. Este año hemos jugado contra el Playas de Castellón en liga. Este hecho muestra la dimensión de lo conseguido estos años. ¿Cómo recuerda su debut con el primer equipo? ¿Qué sintió? El debut en partido oficial fue en Cambrils y fue muy especial. Venía al club para jugar en el filial y en mi primera temporada ya me gané un puesto en el primer equipo. En aquella época los derbis con los equipos de Cambrils se vivían con mucha tensión. ¿Qué sintió cuando fue capitán por primera vez? Recuerdo el día que Juanma, el entrenador de esa temporada, me dijo que quería que yo fuera el capitán. Tenía 21 años. A partir de ese momento supe que mi nivel de compromiso y de ejemplo debía ser máximo y es

la regla por la que me he guiado estos doce años como capitán.

club. Imagínate como he podido vivir los éxitos.

En catorce temporadas ha vivido cuatro ascensos. ¿Cuál es el momento más especial para usted? El más especial fue el día del primer ascenso a Segunda División B. No habíamos sido lideres en ninguna jornada y en la última no dependíamos de nosotros. Acabó nuestro partido, que ganamos, y estuvimos en mitad de la pista escuchando por radio qué hacía el líder. Al final perdió en Esparraguera y nosotros conseguimos el ascenso. Fue espectacular lo que vivimos.

Ha marcado unos 175 goles. ¿Cuál destacaría? Recuerdo muchos pero me quedo con dos por su significado. El primero que metí en mi debut, lo recuerdo como si fuera ahora. Y el otro, en el último partido oficial y que nos sirvió para mantenernos en Segunda B. Lo celebré casi con lágrimas porque sentía que sería el último.

¿Y el peor momento? Deportivamente, el único descenso. ¿Ser de Salou y estar en el club desde los 18 años le ha hecho vivir sus éxitos con más intensidad? Personalmente me gusta vivir los proyectos con pasión y en este caso más. Hasta tal nivel llega mi pasión que a mi hija para dormirla cuando era un bebé le cantaba una de las canciones del

¿Deja el fútbol sala con alguna espina clavada? No haber podido jugar mi último partido junto a Jordi Llorens debido a su grave lesión. Hemos jugado 19 años juntos y no pude despedirme jugando juntos. Después de la retirada, ¿seguirá vinculado de algún modo al Club Salou Futbol Sala? Sí. Dejo de jugar pero seguiré como entrenador de equipos en la escuela. Me apasiona transmitir valores a través del deporte.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.