Falla Rambleta 2015. by LaZaga

Edita EDITA Falla Rambleta de Catarroja DIRECCIÓ I COORDINACIÓ Fanny Tijeras

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

n any més tenen a les seues mans el llibret de la Falla La Rambleta de Catarroja. Com cada any ens trobem amb el compromís de difondre tots els nostres sentiments, inquietuds i records. I ho fem des d’una boquera ben oberta, perque estimem la nostra llengua i oferim tots els nostres coneixements, perquè no caiga mai en l’oblit i es perda la essència pròpia que caracteritza el llibret.

REDACCIÓ Fanny Tijeras Mar Navarro COL.LABORACIONS Daniel Sala Giner

Estem convençuts i orgullosos que tots els que treballem per aquest llibret, ho fem amb tot l’esforç per engrandir més, si és posible, la nostra cultura valenciana. I ho fem nosaltres, els fallers de la Rambleta, amb escrits que treballem, estudiem, busquem a la gent que ens aporta la informació de primera ma, i tot amb la il.lussió de poder tindre un llibret que a més de ser informatiu, siga formatiu.

Historiador i Escritptor de la Comunitat Valenciana

Paco Vazquez Olmos Síndic de la Sèquia Favara

Paco Félix

Critica falles i versos falleres

DISSENY I MAQUETACIÓ Mar Navarro fotografia d’autor i disseny multidisciplinar www.marnavarro.net

Obviem transgènics i empelts, Rebutgem odis, rancors i referàncies que puguen produir que el vehicle d’expressió més important que tenim els fallers en convertisca en fruiter amb la fuirta sema.

Nº deposit legal V-375-2012 CORRECCIÓ LINGÜISTICA Mayte Estadez Gaspar Alapont

Fem el llibret per als fallers, per a vostés que tenen interés per saber i formar part de la nostra cultura. Si ha tingut la gentilesa de llegir aquest breu escrit, és perquè el llibret de segur qe li interessa i estem convençuts que el que trovarà al seu interior serà satisfactori. Eixa es la nostra intenció.

FOTOGRAFIES Fallers Patricia Alapont Mar Navarro PUBLICITATS Miguel Bonilla Jorge Raga Fanny Tijeras

Falla Rambleta

La Falla la Rambleta no es fa responsable de les idees i opinions dels autors dels escrits. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat par a la promoció i l’ús del valencià

La Falla Rambleta de Catarroja ha fet 300 exemplars d’aquest lli-

bret, numerats de l’1 al 300, dels quals aquest és el número

, Que

és lliurat a el Senyor/Sra.:

El President La Secretaria

El nostre agraïment a totes les persones, que han col.laborat desinteressadament en la confecció d’aquest llibret, i a les cases comercials que ens han ajudat. El Present llibret ha concursat a la convovatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. El contingut dels treballs realitzats per al 750 aniversari de la Séquia Reial del Xuquer, sobre el tribunal de les Aigües de Valencia es difondràn en diferents mijans de difusió relacionats amb el tribunal de les Aigües. El treball ha sigut el.laborat exclusivament per aquest llibret però una vegada publicat es cedix l’us al tribunal per a la seua difusió. Una vegada publicat el llibret, en breu es publicarà a la pàgina de Facebook de la falla el llibret en pdf per a que puguen descarregar-se-ho els fallers. segueix-nos en

https://www.facebook.com/FallaRambleta

Disposem del llibret en formato epub per a tablet i móvil, i en formato dvd, hi ha que sol.licitar-ho en el casal.

01 Edita

Guardons de comissió major

16 Crítica Falla Gran

Les Séquies Valencianes i el Tribunal de les Aigües

53 Junta directiva Infantil

64 Programa de festejos

04 Saluda Alcaldesa

11 Fallers d’Honor

24 Grup de Play Back

46 Apartat Infantil

54 Una Parelleta Especial

66 Història d’un Any

06 Saluda President

12 Junta Local Fallera

08 Junta directiva

13 A la nostra Fallera Major

La importancia dels motors a la terra

Saluda President Infantil

FALLERA MAJOR INFANTIL

56 Guardons comissió Infantil

70 Actes Ejercici Actual

Comisió major

FALLERA MAJOR

El Tribunal de les Aigües

Entrevista al Síndic de la séquia de Favara

Comissió Infantil

57 Crítica Falla Infantil

62 La nostra gran familia fallera

72 Cases comercials

Sumari

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Saluda Alcaldessa

stimats amics de la Falla la Rambleta,

Ja estem en falles. Una festa que amb germandat i harmonia vivim els fallers, falleres, veïnes i veïns de Catarroja i que ens unix en un mateix sentir: l'amor a la nostra terra, a les nostres tradicions i a la nostra cultura. I que millor manera de transmetre tot açò als nostres fills, així com a aquells que ens visiten, que amb una setmana repleta d'actes en què es dóna a conéixer els nostres orígens, la nostra llengua, gastronomia, música, art, costums etc. en definitiva, el que som . Per això vos agraïsc la vostra labor que any rere any vos convertix en portadors i transmissors de la cultura valenciana. I per descomptat del caràcter obert i acollidor de la nostra gent. Enguany és molt especial per a mi perquè tinc el privilegi de ser Fallera d'Honor de la vostra comissió. Moltes gràcies per haver-me concedit este càrrec que m'ompli d'orgull. Espere compartir amb vosaltres tots els actes que em siga possible. Felicitats a Gemma Bernabeu i a Sonia Vicedo per ser Falleres Majors de la Falla Rambleta. Estic segura que estes falles 2015 seran especials per a vosaltres perquè tot ho viureu amb una il·lusió especial. A Salvador Puchalt i a Raúl de Jorge gràcies per ser Presidents, la qual cosa comporta més treball i dedicació. I a tots els fallers de la Rambleta : Bones Falles 2015 Un abraç de la vostra alcaldessa Soledad Ramón Sanchez

stimats amics i veïns fallers:

És un honor per a mi dirigir-me a tots vosaltres com a president d´aquesta comissió. Arribada esta fetxa vol dir que comença la festa més important per a tots els fallers, després d´haver passat un any de molt de sacrifici y esforç per a traure la falla endavant. Agrair a tota eixa gent que ha fet possible, el poder celebrar aquesta festa com toca, y dir-vos que el nostre casal obrirà les portes per a tots aquells que vullguen gaudir de la nostra festa en harmonia , respecte y germanor. Desitjar-vos unes bones festes falleres a tots! Un abraç del vostre president.

SALVADOR PUCHALT GARCIA

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Salutació del President

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Junta directiva Major

Presidente Vicepresidente 1º Vicepresidente 2º Vicepresidente 3º Vicepresidente 4º Secretaria Vice Secretaria Contador Vice Contador Tesorera Del. Festejos Del. Lotería Del. Cartones Del. Infantiles Del. Deportes Del. Sección Femenina Del. Régimen Interior Del. Libro Del. Falleros de Honor Del. Playback infantil Del. Pagina Web Del. Juveniles Del. Monumento fallero Del. Presentación Bibliotecario Casalera Junta Local Junta Local

Salvador Puchalt García Vicent Puchalt Peinado David Surian Costa Antonio De Jorge Ramón Rafael Lujan Barrera Sabela Bernabeu Ramón Laura Chardi Puchalt Gaspar Alapont Martínez Víctor Hernández Barral Pilar Félix Verdeguer Sergio De Jorge Félix Amparo Fortuñ, Fonsi Varo Matilde Candel Sonia Burgos Ibáñez, Ana María Merí Serrador Pablo Hernández Barral Isabel Ramón Ramón Alberto Domínguez González, Javier Vila Fani Tijeras Regina Ferrer Ramón David Avia Rosaleñ Mayte Estádez Palomeque Vicente Puchalt Calero Encarni Varo Gemma Cervera Aznar Jorge Raga Ferrer Dolores Blesa Lorente Roberto Pozuelo Marcelo Rafael Menéndez Martíne

Comissio Major

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Ribes Ribes, Blas Gimeno Giner, Dolores Salcedo Ramón, Miguel Gimeno Solomando, Carla Solomando,Agustin Giner Vera Mª José Alapont Martinez, Gaspar Surian Costa, David Ginestar Ramón, Concepción Andreu Palacios, David Vicedo Vicedo, Rafael Guillem Roche, Antonia Arroyo Espinosa, Raul Vila Ramón, Javier Herreros Micó, Julia Avia Ramón, David Zarzo Alapont, Jose Manzano Moya, Sandra Avia Rosaleñ, David Zarzo Martí, Jose Enrique Marco San Juan, Concepción Avia Viciano, Daniel Martinez Extrems, Desamparados Bernabeu Sanz, Jose Miguel Martinez Llorenç, Mª Angeles Bonilla Cantero, Miguel Manuel Martinez Navarro, Rosa ONES Bonillo Ramón, Jesus Ramón Medina Muñoz, Marta Caicedo Hernandez, Abel Alapont Tijeras, Andrea Menor Navarro, Maria Magdalena Cano Marco, Julian Jose Merí Serrador, Ana Maria Albors Bou, Raquel Cervera Aznar,Jose Luis Monera Guillem, Clara Alcañiz Escorcia,Nuria Cortell Tamarit, Francisco Moral Aceiton, Noelia Alfonso Vila, Elisa De Jorge Felix, Sergio Morlá Garcia,Marta Alventosa Navarro, Laura De Jorge Ramón, Antonio Andreu Palacios, Cristina Navajas Sanchez, Irene Dominguez Gonzalez, Alberto Palomeque Lopez, Puri Aznar Chilet, Mª Elvira Espino Escribano, Jesus Barral San Andres, MªPaz Pascual Quiles, Maria Estadez Menero, Sebastiá Belmonte Hernámdez, Paula Peiro Martinez, Carla Estelles Martinez, Enrique Bernabeu Ramón, Gemma Peñalver Ramirez, Toñi Estivalis Guillem, Antonio Bernabeu Ramón, Sabela Perez Gomez, Maria Felix Varo, Jose Ramón Perez Ramón ,Estrella Blesa Lorente, Dolores Felix Verdeguer, Jose Ramón Piles Silla, Rosario Burgos Ibañez, Ana Furió Alarcón, Nestor Pozuelo Marcelo,Sheyla Burgos Ibañez, Sonia Garrido Puchalt, Nicolas Puchalt Calero,Paula Calero Sanchez, Feli Gimeno Pla, Jose Campos Ginestar, Alba Quiles Mortes, Mª Jose Gonzalez García, José Raga Pascual, Aida Candel Peris, Matilde Hernandez Alfonso, Iker Ramón Magraner, Antonia Cano Merí, Paula Hernandez Alfonso, Pierre Casanova Alberola, Begoña Ramón Ramón, Isabel Hernandez Barral, Pablo Cervera Aznar, Gemma Ramón Ramón, Sonia Hernandez Barral, Victor Rodriguez Rodriguez, Ana Maria Chardi Puchalt, Laura Iniesta Ramón, Vicente Juan Checa Fernández, Mireya Rosaleñ Gastaldo, Mensy Lujan Barrera, Rafael Cortell Rosaleñ, Cristina Ruiz Alcañiz, Mª Carmen Martinez Duato, Juan José Cortes Gonzalez, Alicia Salanova Costa, Mª José Marzal Alfonso, Miguel Dominguez Gonzalez, Jessica Sanchez Blanco, Raquel Menendez Martinez,Rafa Escorcia Parraga, Josefa Solomando Vila, Mª Teresa Moreno Valle, David Tijeras Mas, Fany Espinar Morlá, Maria Muñoz Navarro, Manuel Estadez Palomeque, Mayte Torromé Gimeno, Vicenta Asunción Muñoz Puchalt, Joaquin Varo Guillem, Encarni Felix Verdeguer,Pilar Pascual Pons, Adriá Fernandez Moreno, Antonia Varo Guillem, Fonsi Pozuelo Marcelo, Roberto Vicent Brodin, Amparo Ferrer Ramón, Regina Puchalt Calero, Vicente Fortuny Martí, Desamparados Vila Carbó, Mª Teresa Puchalt Garcia, Salva Vilaplana Alcoy, Arantxa Gamez Lopez, Yaiza Puchalt Peinado,Vicente Zacares Calero, Cristina Garcia Castillejo, Maria Raga Adriá, Federico Gastaldo San Feliz, Carmen Raga Ferrer, Jorge OMENS

Guardons Comissió Major

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

ARGENT

Raquel Sanchez Blanco Alberto Dominguez Gonzalez Jose Ramón Felix Verdeguer Victor Hernandez Barral Roberto Pozuelo Marcelo Salvador Puchalt Garcia Gemma Bernabeu Ramón Paula Cano Merí Gemma Cervera Aznar Conxin Ginestar Ramón VicentaTorromé Gimeno Sandra Manzano Moya Amparo Martinez Extrems Sheyla Pozuelo Marcelo

Isabel Ramón Ramón José Gonzalez Garcia Rosa Martinez Navarro

FULLES DE LLORER Rosario Ples Silla

BRILLANTS I FULLES DE LLORER Antonio de Jorge Ramón Jose Enrique Zarzo Martí Mª Elvira Aznar Chilet Blas Ribes Rbes Antonia Ramón Magraner Jorge Raga Ferrer

Fallers d’Honor

Presidenta d’honor Alcaldessa del Molt Il·lustre Ajuntament de Catarroja Na Soledad Ramón i Sánchez Il·lm Sr. President de la Diputació Provincial de València En Alfons Rus i Terol Na Teresa Comos i Toni Peramos En Carlos Pastor i Pepa Ramón En Rafael Sanchis i Julia Cases En David Nácher N’ Alberto Gradolí Na Mabel Rojas Na Rosa Pérez Na Empar Carrascosa Na María Peinado En José Comos i Pepita En José Félix i Pilar Verdeguer En Francisco Folch i Mª Carmen Escorcia En Bienvenido Navarro i Paqui En Miguel March i Dona En Miguel Vicente Gimenez i María Yunga Caixa Popular, Rafael Ramón Sánchez i Dona En Francesc Pradas i Teresa En Sigfrido Ribes i Maria Gil En Rafael Agustí Puchalt i Josefa García Na Mar Navarro i Josep Navarro

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

FALLERS D’HONOR

Junta Local Fallera de Catarroja CORT D’HONOR Adriana Chilet i Fernández Carla Cubells i Pascual Andrea Reche i Perea FALLERA MAJOR INFANTIL Andrea Llamas i Rodríguez

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

FALLERA MAJOR Charo Fernandez i Fernandez COMPONENTS UAFC PRESIDENT Vicent Burgos i Larrey VICEPRESIDENT PRIMER Alfonso Martínez i Maroto VICEPRESIDENT SEGON Miguel Collado i Ramon VICEPRESIDENTA TERCERA Elena Navarro i Sanleón VICEPRESIDENT CUART Hector Salanova i Rosaleñ SECRETARIA Julia Selma i Pons VICESECRETARIA PRIMERA Mari Carmen Tamarit i Correa VICESECRETARIA SEGONA Vanesa Garcia i Vila TESORERA Julia Selma i Pons PREMSA I COMUNICACIÓ Vanesa Garcia i Vila DELEGAT DE FESTEJOS Jonatan Bascon i Muria SUBDELEGAT DE FESTEJOS Paco Medina i Chirivella DELEGADA SECCIÓ FEMENINA Miriam Urbano i López SUBDELEGADA SECCIÓ FEMENINA Carla Mayo i Muñoz DELEGADA D’ACTIVITATS DIVERSES Lidia Corrales i Puchalt SUBDELEGADA D’ACTIVITATS DIVERSES Laura Moreno i Ramón DELEGAT D’ESPORTS Pepe Godoy i Felix SUB DELEGAT D’ESPORTS Jose Vicentes Sánchez i Mascarell DELEGAT D’INCIDENCIES Vicent Tomás i Soriano DELEGAT JUNTA CENTRAL Roberto Pozuelo i Marcelo SUBDELEGAT JUNTA CENTRAL Paco Bargues i Gimeno DELEGAT DE LLIBRET Juan Ignacio Sandemetrio i Costa

Gemma és una persona que sempre ha viscut intensament les falles. I aquest any, per fi, esta vivint el seu somni, una de les que serà de les millors experiències de la seua vida. I es que des de ben menuda, Gemma ja desitjava poder ser la màxima representant de la seua comissió. Sols cal veure-la per entendre la seua il·lusió, i la tristesa que sent cada dia que passa, ja que això l’apropa més al fi del seu regnat. Per això, nosaltres volíem dir-te que aprofites cada segon, i tranquil·la que farem que siga molt especial, i que no ho oblides mai. Aquest és només un breu resum de tot el que és Gemma i de tot el que sentim per ella. Amb açò volíem mostrar-vos com és nostra fallera major 2015. Molt volguda per tots i especialment per les seues amigues. Et volem moltíssim Gemma. Per: Mayte, Sandra, Marina i Gemma

CARTA OBERTA A TU, AMIGA Deia una famosa cançó que la distancia fa l’oblit, però he de dir que no hi estic d’acord, al contrari, la distancia no significa res quan l’amistat ho significa tot.

No em perdre ni un sol segon d’aquest any. Estaré sempre amb tu, com tu ho estàs amb mi.

Si em preguntaren sobre nosaltres dos diria <<Ha passat molt de temps, i han passat moltes coses>> (Vicent Andrés Estellés). No definiria la nostra amistat com perfecta, cap ho és, però si és vertadera. De les que saps que mai et van a fallar, de les que fan mal de vegades, però sobretot, és una d’eixes amistats que han anat madurant durant anys, de les que et fan créixer.

Aquest és el meu xicotet homenatge a tu, Gemma, la meua forma d’agrair-te aquests anys d’amistat.

Aquest és un any molt important per a tu, i el que més m’agradaria és poder estar al teu costat. Però, tot i que hi ha coses en la vida que simplement no poden ser, aquest és el meu granet d’arena, la meua contribució a que recordes sempre aquesta experiència. La meua forma d’estar més prop de tu. Gemma, no puc desitjar-te altra cosa, mes que sigues feliç. No puc donar-te més consell que dir-te que visques aquesta experiència intensament. Gaudeix-la. Mentre tant jo estaré vivint cada acte amb tu. T’acompanyaré el dia dels premis, compartiré els teus nervis. Et veure preciosa, lluint-te el dia de l’ofrena. I ploraré amb tu el dia de la cremà.

T’estima, Marina.

Gemma Bernabeu i Ramón

legria, sinceritat, amabilitat... aquests són alguns dels adjectius que la defineixen. Ella és Gemma, nostra fallera major, nostra amiga. Però no una amiga qualsevol, Gemma és d’eixes amigues amb les que sempre pots comptar, en les bones i en les dolentes. És una d’eixes persones amb les que és impossible estar trist, perquè d’una forma o altra, ella sempre aconsegueix traure’t un somriure. A més, té el do de transmetre la confiança de poder contar-li qualsevol cosa, sabent que de segur et donarà el seu millor consell per a ajudar-te en tot. I si tenim que destacar alguna cosa de Gemma és que és autentica. I es que si Gemma s’enfada amb tu, tingues per segur que ho notarà tot el poble.

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

A la Nostra Fallera Major

om una gran carcassa que s’eleva

il.luminant el nostre firmament , volguera que brillara eternament l’estrela la qual el teu destí et reserva. Eres com un capoll de primavera .

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

A la Fallera Major

Que en color i perfum ens engalana Quan dus en el teu pit nostra senyera. Aparta la tristor, i viu la vida . Eleva’t en l’aire com l’eixida Que torna a l’infinit amb tot honor. Ací tots t’adoren,volguda Gemma, per eixa guapa cara i riallera que tens, per a Fallera Major.

Paco Felix

Gemma Bernabeu i Ramón

Nascut en nostra terra valenciana.

Lema:

“ Els set pecats capitals”

Artista: Miguel Micó

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Falla Gran

En el remat d’esta falla hi ha un final colosal. Són els set pecats capitals Que tots duguem per acompanyant. Formen dos aus imperials Que viuen amb les altures Tenen per asignatures Tots els pecats capitals. No tenen res de moral, De vicis estàn complerts. De ¿superbia? van replets ¿figurar? ¡ lo principal!. Són com dos aus de rapinya Que al picar no deixen res. No pensen si als demés Els deixen sense camisa. Conforme anem baixant Els anirem descrivint Els temes que van eixint Els anirem explicant.

Autor Crítica: Paco Felix

Cos central o Remat

COS CENTRAL Una senyorial parella D’aspecte molt potentat Els dos s’han engalanat Per bufar amb l’escudella.

Tenen la mirada altiva Massa superioritat El sentiment repudiat, Fals i violencia activa. Són amb el seu vestuari Bufons en aire gelat El qué ha molts els ha passat Fent de la vida un calvari. Jo tenia un conegut Per que amic no li puc dir, Te el gran art de mentir I en segons ja t´ha fotut Açò li passa a la gent Que bufa quant no se pot I van esgotant el pot De recursos permanent. ESCENA 1 LA GULA És el senyor arlequin Gros, golós, tombat en terra Menjant-se una tortà I després un cubatí.

Són fartons en gran escala No paren mai de tragar Se poden atragantar Fins si la coca esta mala. Al tastar el xocolate I el troben un poc dolçet Segur que te deixen net Fins es cague amb un “petate”Se pot acaramelar Si la xica està ben-bona Deixant a la seua dona On tenia que xuplar. Mes el deixaren dormir Sommiant amb les coses bones, Amb els dolços i les dones Qué és lo millor que tenim. ESCENA 2 PEREA El professor va explicar Als xiquets en el col.legi Per arrastrar el carruatge Que podien inventar. I pensaren en la roda Amb molta satisfaccció Salvant la situación D’inventar cosa tan bona. En temps de maria-castanya Era tan gossa la gent Que fer esforç un moment Li se trenca la castanya.

Pense amb tota la historia D’estos pecats capitals Lo gossos i animals Que han segut en la prehistoria. Escena 3 ENVETJA L’ envetja és el pecat Més pesat de digerir Casi m’atrevisc a dir Que és de tots el més odiat. Este pobre majordom Fins al gos li té envetja És del marqués i marquesa L’animal de més valor. El poder d’adquisició Que adquerit l’animalet Al majordom deixa net D’estima i sumissió. Per al gos , cuixa de pollastre Li donen per a menjar I a ell que ha de treballar Amb el menjar, un desastre. Si en el món hi haguera justicia I se poguera aplicar El marques ha de pagar El pes de la injusticia. ESCENA 4 AVARICIA L’avaricia trenca el sac És un refrà conegut Pensés amb el que has perdut I no amb que has guanyat.

Els diners que van i venen Per tot nostre mon sancer Uns diuen que els veneren Altres que no valen res. Parlen de targetes negres Que alguns senyors han posat Circulant per carreteres Sense estar autoritçats. El conseguir una negra Si és d’esta calitat Segur que t’eixira febra Per alla on te l’has posat. Una potencia segura Tenen les negres targetes Si en conseguixes una Baja el món a fer punyetes. ESCENA 5 IRA Era un bon xic poblerenc Que creu en el seu partit Junta en el dia i la nit amb política absorvent. Foren amics formidables Compartien l’amistat, Estima i honestitat Amb comportament amable. Ara els troba insoportables Són uns senyors carronyers Sinverguençes, embusters I sobretot, ¡ son uns lladres ¡. Per aixó duc esta “orca” de la ira que hui sent el polític està ausent menjar i viure de “gorra”.

Perdoneu si m’he passat Amb tot el que havem escrit Podem contar amb el dit El que no estè imputat. ESCENA 6 SUPERBIA La superbia és un pecat Que no té gran importancia Pero si la resonancia De com tu t’has comportat. Si u se creu superior Als que té al seu costat Pensaran amb un instant Els tractes com a inferiors. Si eres adinerat Mes si la sort t’acompanya Faràs lo que et vinga en gana Practicant la caritat. La parella engalanats Montant estos caballets Creuen ser dos ginets De la hípica fracasats.

No per ser més important El personal és millor Busca el cor en l’interior I sabràs si te bondat. ESCENA 7 LUXURIA Una parella atrevida Que sent desig sexual, Ell nota en el camal Com si tornara a la vida. Amb la reencarnació no creía Mes ja havia disparat, Al voreu tant “empalmat” De goig creu que se moria Ella per l’espill li deia Amb senyes molt picaresques Que sentía cosquerelles Per el cos durant el dia. Per el dia cosquerelles Per la nit un tremolor El só era d’un tambor Ballant-li les canterelles. Quant la luxuria s’acava Ja queda tot normal Desapareix “l’empalmat” Que l’espill reflexava. Açí s’acaba l’jistoria D’els set pecats capitals Que hui cantaran victoria.

Grup de Play Back

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

er segon any he pogut gaudir d'un menut però gran grupet de playback, este grup que en esforç, tems, constància, sacrifici i molta il.lució fa possible que tots aquells projectes que em passen per la ment, despres és puguen vore dalt d'un escenari. Aquest any he pogut comptar amb 22 grans artistes, on posen a cada actuació el millor de si per poder guanyar tots eixos merexcuts premits. És clar que no sols tinc un gran grup d'artistes, també puc comptar en un gran grup de mares i pares que sense el seu suport, consentiment i esforç tampoc seria possible poder fer realitat el que en un moment sols són idees. Com delegat, crec que mai podré descriure el que pot sentir un xic, de tan sols 18 anys, al arreplegar un premit acompanyat de tots elles/es. Esta sensació de satisfacció, alegria, nervis, il.lusió i sentiment és el que hem planteja hui acaba disfrutant més si elles, o jo. Enguany he pogut disfrutar del "Hotel Noé 5 Estrellas" i de tots els seus animalets, tota una fauna que concurs darrere concurs han pogut donar-me una gran varietat de premits; Millor Decorat, Millor Maquillatge, Millor Vestuari, Millor Coreografia, Millor Caracterizació, Millor Interpretació i com no, tots eixos primers premits. Puc estar orgullós de poder haver-hi fortmat un grup aixina, i sobretot orgulls de pertànyer a ell. Per: David Avià GRUP DE PLAY-BLACK INFANTIL Aquest any hem tornat a formar com es habitual ja en la nostra falla un gran grup d’artistes valents, treballant per a la nostra comissió. Un grup de xiquets i xiquetes, de totes les edats de fet entre ells hi ha diferencies de deus i catorce anys entre els mes majorets i les nostres menudetes com Mireia i Esther, les nostres artistas mes menudes, pero tots junts formen una gran familia. Aquest any varen fer el estreno del nou musial “ EL HOTEL NOE 5 ESTELES”, el día 5 de juni en masamagrell, día que començaren a cosetchar els seus fruits ja que es varen premiar al millor grup de play black infantil obtenint el primer premit, a més del de caracterització i coreografia. A partir de aquest dia cada vegada que els nostres menuts han actuat en algún lloc els han premiat sempre són xicoquets pero grans profesionals. De segur que aquestos son el primers premits de molts que obtindran en aquest execici faller. Desde açi i ENHORABONA.

Fani Tijeras

Esther Jurado

Carmen Guillem

Soraya Esfarni

Carmen Folch

Nuria Morla

Lara Fuentes

Ines Estivalis

Irene Navajas

Lidia Raga

Ivan Vila

Sonia Vicedo

Lucía Cuberos

Alba Campos

Lorena Gras

Marina García

Mireia Martínez

Anna Cano

Laura Penadés

Nerea Calero

Esther Estivalis

Patricia Alapont

Marcos Avia

EL TRIBUNAL DE LES AIGÜES I EL SEU F U N C I O N A M E N T

desde la redacció de la falla Rambleta de Catarroja no podiem passar per alt un tema tan important com aquest, aprofitant que aquest any es cel.lebra el 750 aniversari de la Séquia Reial del Xuquer, hem fet un bon estudi sobre el tribunal de les aigües de València i les séquies que el composen. Hem entrevistat a persones del síndic que ens han informat de primera ma sobre curiositats i el seu funcionament i el estat actual de la intitució. Al mateix temps hem gaudit i em aprés molt d’aquesta institució mil.lenaria que es molt curiosa i amb una gran història que contar. No hi ha molta bibliografia pero gracies a les persones que composen i han compossat al llarc de aquestos anys hem pogut confeccionar un treball digne de exposar i publicar per a que la gent conega millor aquesta institució. Sense dubte cap obra és equiparable a la del Professor V. Fiaren Guillén pel que fa a léstudi de la nostra Institució des del punt de vista processal; hui constituïx una peça fonamental entre léscasa bibliografia existent de léntitat. Láutor front el funcionament, en apariència simple i senzill, del Tribunal de les Aigües, analitza i exposa amb rigor tota una pràctica jurídica de sòlides bases que expliquen la pervivència al llarg dels segles del que sempre ha sigut la màxima aspiració de la ciutadania: una justícia ràpida, equànime i econòmica, allunyada de costosos i farragosos procediments que vinguen a donar solució als problemes quan ja el temps pareix tindre oblidades les causes dels mateixos danys col. laterals inherents a qualsevol procés judicial que séternitza en les seues resolucions.

No podia ser menys de qui amb la seua preparació i solvència Intel.lectual, dedicà tan llargues hores a léstudi de la que ell considerava institució senyera en els rasgos definidors de la personalitat valenciana. Així ho confessa el propi autor en línici del pròleg a la primera edició del llibre on ens dóna alguna notícia sobre el periple com a professor, aleshores obligat en tots aquells que es dedicaven a la docència: “Quan vaig ser destinat a la Facultat de Dret de València, des de Santiago de Compostel.la, com a Catedràtic de Dret Procesal, vaig començar a ocupar-me del Tribunal de les Aigües i del seu procés (institució antiquíssima i a la vegada admirable i estranya, admirable per concurrir en ella la característica dúna autèntica institució orgànica i procesal moderna, social, que seguix gaudint dún enorme prestigi; estranya, perquè és inhabitual, el fet que un Tribunal modern funcione en plena via pública, sense que mai es produïsquen alteracions en el seu funcionament)”. La llarga estància a València, 22 anys, li va permetre observar en òptimes condicions, la dinàmica del procés i escriure, amb coneixement de causa, el que altres autors teoritzaren sense haver ni tan sols contemplat el seu funcionament . El seu contacte diari amb síndics, guardes i vells membres del Tribunal, unit a la revisió de llibres de sentències, li va il.lustrar més del que poguera haver investigat entre léscasa bibliografia al respecte. I, així mateix, el va moure a la finalització del seu estudi la publicació dún “Projecte de Bases Llei orgànica de la Justícia” on per a posar en pràctica el principi dúnitat de jurisdicció, encara que fóra partidari de suprimir les jurisdiccions especials, entenia láutor que devia fer-se una expressa excepció especial del Tribunal de les Aigües de la Vega de València:

“…institució milenària, pletòrica d´”auctoritas” en el romà sentit de léxpressió: prestigi, altura moral respete conseqüent per part de justiciables i no justiciables, i màxime quan a la creació désta “auctoritas” ha contribuït en no poc, el sistema de principis pel qual es regix el seu procés, digne dún codi modern-i encara anhel.lat per tothom-, sistema de principisoralitat, concentració, immediació, publicitat general, gran brevetat, abaratiment-...” Metes fins les quals es dirigixen els juristes de quasi tot el món i característiques que es donen en el procés désta institució. I, dáhí, el títol de la seua obra: El Tribunal de las Aguas de Valencia y su proceso (oralidad, concentración, rapidez y economía).

L´èxit de la primera edició (1975) de lóbra de V. Fiaren fou tant, que en 1988 fou novament editada, corregida i augmentada, front les peticions, no solament de línterior del país sinó de léstranger. I la difusió de la realitat del Tribunal, va moure línterés de determinats països estrangers amb problemàtica d´ escassetat dáigües i característiques similars a les de la nostra regió per a observar les solucions seculars donades en esta sàbia administració de tan escàs bé com és láigua; dáhí les freqüents visites déstaments oficials, no per a “visitar”, sinó per a “estudiar i observar el procés”; des de Japó, Argentina, Austràlia, l´Índia i encara des de les Nacions Unides, per a estudiar lórganització de les comunitats i implantar-les en altres latituds, arribaren visites interessades. I sempre contà el professor V.

Autor del llibre El tribunal de las Aguas de la vega de Valencia, Daniel Sala Giner

Fiaren amb la inestimable ajuda per a la realització del seu estudi del letrat assessor del Tribunal, V. Giner Boira, qui qualificara lóbra de “léstudi més complet i detallat que s´ha fet”, “un estudi tan profund no s´havia realitzat fins la data” des dels treballs de F. J. Borrull, F. Jaubert de Passa i Antonio Rodríguez de Cepeda, qui ho va reprémer com a fundament dels Jurats de Recs instituïts en les Lleis de les Aigües de 1866 i 1879. Però, vegem com funciona esta institució que les comunitats de regants de les sèquies de la Vega crearen i perfeccionaren al llarg de la història per a distribuir equitativament láigua per al reg.

“El Tribunal o cort dels sequiers es composa dels síndics majors de les 7 sèquies que reguen l´Horta de València, amb exclusió del Síndic de Moncada, perquè la seua comunitat es regeix per diverses lleis i està subjecte al Ball General del Patrimoni … no es veu cap soldat per a protegir el Tribunal, cap porter, cap advocat ni procurador per a defendre les parts; láuditori forma un cercle al voltant dels bancs i un profun silenci anuncia que la justícia pot fer-se respectar sense láuxili de la força…” (F. Jaubert de Passà. Canals de reg de Catalunya i Regne de València…, 1844). Cada dijous de lány (dimecres, si el dijous fóra festiu, excepte els compresos en el període entre les festivitats de Nadal i Reis), com des de fa segles, lágutzil del Tribunal de les Aigües, al voltant de les deu hores del matí, es dirigix a la Casa-Vestidor per a iniciar els treballs, dúna de les seues competències: preparar el lloc on, des de tradició immemorial, va a constituir-se el Tribunal per a impartir la justícia que se li demanda per part dels llauradors del la Vega. Al costat de la part dreta de la Porta dels Apòstols , quedarà instal.lat el recinte delimitat per un reixat (“el corralet”) on súbicaran els huit sillons que seran ocupats pels huit Síndics, jutges que componen el Tribunal. Hi hagué temps, i així ens ho reflectix la docu-

mentació gràfica que tenim d´èpoques passades, on els Síndics se sentaven en un llarg banc que, possiblement, fóra facilitat per la Catedral. Per a evitar lábalançament del públic, sínstal.la una segona línia amb uns pivots i corda que deixen espai lliure per a facilitar el desenvolupament de lácte que es va a celebrar. Al voltant de les onze hores comencen els prolegòmens del que va a ser el dia de la justícia de l´horta. Van arribant a la CasaVestidor els guardes, veedors, juristes… antics síndics, venerables vells que recorden amb enyorança altres èpoques en què, estant en plena activitat, reberen dels seus majors tot un cúmul de sabers, tradicions i ben fer que ells mateix han sabut transmetre als qui hui cuiden del bon funcionament de ládministració i regs de la Vega de València. I lámbient i láctivitat va creixent per minuts, al temps que en el carrer, juntament al recinte del Tribunal, es van acostant els primers curiosos, vianants, estudiants amb els professors, turistes… i un sense fi dínteressats que, apinyats, veuen el Tribunal i la seua actuació com a definitori de la personalitat valenciana. Malgrat láspecte un tant caòtic que poden transmetre estos moments anteriors a la constitució del Tribunal (denúncies, rotlles, converses, salutacions…) no es pot defugir el fet (i així ens ho comuniquen alguns consellers assessors i síndics) de què en aquell moment i tal vegada en les immediacions de la plaça de la Verge, se solucionen problemes suscitats en lórganització de l´horta sense tindre necessitat dácudir a l´últim extrem que seria la presència front al Tribunal i la sentència dictada per ell. Els Síndics van arribant i, uns minuts abans, canvien les seues indumentàries per la brusa negra de l´hortelà que visten amb honor, com a toga de magistrat; per la jurisdicció ancestral, respectada en tot temps, el tractament és de sensoria.

L´agutzil, amb el “ganxo” en la mà dreta, s´acosta

a la porta dreta esperant les dues palmades del Síndic President, senyal inequívoca en què els jutges síndics deuen dirigir-se cap al recinte del Tribunal, coincidint este moment amb les dotze campanades que sonen en la veïna torre del Micalet de La Seu. La comitiva, encapçalada per lÁgutzil, creua per entre la multitud per a dirigir-se cap els seus escons. Una vegada sentats, el Síndic President obri la sessió a la veu de “Sóbri el Tribunal!”. El Tribunal deu estar constituït a les dotze en punt del dijous, sense tardança alguna, perquè, si no és així, qualsevol denunciat que estiga present a la citada hora en el lloc dáctuació vorà sobreseïda per causa per incomparescència dels seus jutges. De la mateixa manera, la persona denunciada, si no està present, és citada pel guarda de la sèquia per al proper dijous; fins a dues vegades més és citat en cas de no comparéixer i, de no fer-ho, sádmet la denúncia i se li jutja en rebel.lia i pot ser condemnat;

constituïxen un conjunt de mutus drets i obligacions que afecten per igual a síndics i a regants denunciats. Mai no ha sigut necessari acudir a la força pública per a fer comparéixer les persones citades. El funcionament és senzill. Asistíx lágutzil del Tribunal, antany guarda major o vertader “atandador” encarregat de donar láigua i alçar les comportes o parades, portador com a insígnia dún impropi arpó de llautó daurat, de dues pues, una délles encorvada, que era línstrument amb què se separaven i recollien els taulers de les ranures dels partidors. Les citacions es van fent per lórdre en què les sèquies prenen aigua del riu, cemença per la de Quart, que és la primera, i acaba per la de Rovella, que és l´última. El Guarda exposa el cas o presenta el denunciant, si hi ha acusador privat. Acaba al la frase del ritual : “És quant tenia que dir”. El President inquerix: “què te que dir lácusat?” i passa a defendre lácusat. Els tràmits són totalment verbals. El desenvolupament del judici totalment en llengua valenciana. Tots intervenen en el seu propi nom, ni advocats ni documents escrits. Per a garantir la imparcialitat, en la deliberació no intervé el Síndic de la sèquia a la qual pertanyen els liti-

gants; i, també és norma que si el denunciant pertany a una sèquia de la dreta del riu, la sentència la proposen els síndics de les sèquies de lésquerra, o a línrevés. Si la sentència és condemnatòria, el President ho fa amb la frase de ritual: “Este Tribunal li condemna a pena i costos, danys i perjuins, en arreglo a Ordenances”. Les Ordenances de les respectives sèquies establixen les penes per a les diferents infraccions. I no caben recursos ni apel.lacions, ja que la sentència és firme. De tot, séncarrega el Síndic de la sèquia. El Tribunal solament reconeix i sentència si el denunciat és culpable o innocent. En cas de no comparència, se celebra igualment el judici en rebel.lia i se li pot condemnar igualment. Després de la primera Llei dÁigües, la necessitat de deixar una certa constància, va conduir a un Llibre dÉnregistrament, on figuren unes poques dades de cada judici com el denunciant, sèquia, motiu de denúncia i data. El Tribunal té una doble funció: judicial i administrativa. Per costum sútilitza el nom de Tribunal dels sequiers de la Vega de València per a referir-se a estes dues funcions, conjuntament, mentres que el nom del Tribunal de les Aigües es reserva per a les funcions judicials pròpiament dites. En realitat són dos órgans distints però que actuen el mateix dia, lloc i hora, i integrats per les mateixes persones. Quan acaben de ser jutjats els casos denunciats en el marc de la Porta dels Apòstols, els Síndics passen a la veïna Casa-Vestidor per tractar els assumptes comuns. El problema fonamental a tractar és la situació de láigua del riu, segons el cabdal, es decidix obrir més o menys els torns de les sèquies, i, si procedix, sol.licitar, acudint a antics privilegis concebuts pel Rei En Jaume II, en 1321, aigua de la sèquia de Moncada. Seria interessant si es reflexionara sobre una sèrie de detalls que expliquen el

seu perfecte funcionament i la raó de la supervivència al llarg del temps. En primer lloc, el Tribunal no solament té autoritat sobre una sèquia, sinó sobre tot el seu conjunt.. En segon lloc, democràticament déntre els membres regants de la seua respectiva comunitat. Sempre es busca als membres més honestos i justos en complir amb el seus deures. Bé és cert que no són persones de formació jurídica, però no són desconeixedors del dret que han dáplicar, basat en unes Ordenances que dominen a la perfecció i que constituïxen el corpus jurídic pel qual es regix cadascuna de les Comunitats de les Sèquies. Tot això explica láutoritat moral, la seua pervivència i el respecte, que es té a les seues sentències, sempre acatades.

CARACTERÍSTIQUES DEL TRIBUNAL DE LES AIGÜES

“Este Tribunal que es manté exactament igual a través dún mil.leni, ha dut fins la nostra època les característiques dún tribunal medieval i sobreviu a través de centúries. A través déixos deu segles , ha anat creant les seues pròpies normes procesals, ha creat un procediment pel qual es regix, i el pren tal vegada dínstitucions similars a través de diferents èpoques, però sobretot, ho esquematitza fins un límit tan versemblant que queda en la pròpia estructura dún procediment judicial, apartat de tot barroquisme i rúbriques mancades de contingut que es repetixen per inèrcia. No res dáçò té el procediment que el Tribunal utilitza en els seus judicis, perquè el tràmit no pot ser més senzill i natural.” El Tribunal ha arribat a establir un funcionament procesal allunyat de complicades fórmules, però carregat dáfectivitat. Es tracta dún Tribunal col.legiat, integrat per huit membres, on la instrucció preliminar està al càrrec dún Jutge-Síndic que és el de la sèquia en la qual es pro-

duïxen els fets objecte de denúncia, sense que la presència dels huit jutges-síndics en el judici oral produisca obstrucció alguna en la marxa del judici, màxim quan la veu del Tribunal està confiada a un sol, el President, i poden fer ús de la paraula els altres jutges solament amb la vènia déste. I, pel que fa a léxecució de la sentència, correspon , de nou, a un sol jutge: al síndic que fou instructor que s´haja vinculat, en els casos més difícils que puguen sorgir en léxecució, com danys i prejudicis i la seua quantia, al dictamen dels veedors, i poden recórrer la part gravada al Tribunal perquè realitze una nova visura o perícia. Així es resol el problema del “jutge únic” des de temps immemorial. Els seus membres, sense tindre títol acadèmic de “juristes”, coneixen perfectament el dret a aplicar en l´horta de València –les Ordenances- i saben valorar els fets específics en cada cas per la seua professió de llauradors, pel que es tracta, dún tribunal de pèrits el dictamen pericial sobre el muntatge dels danys i prejuís contra el qual poden reclamar les parts una nova perícia. El President té potestat total dínterrogar les parts per a esclarir la veritat. El Tribunal no està subjecte a cap interrogatori escrit anterior, en les mateixes condicions, són interrogats els testimonis i perits; el President duu la veu del Tribunal, el Tribunal és qui resol sobre ládmissió o no admissió de les proves proposades per les parts; les discussions, són dirigides sempre pel President; és el Tribunal el que, segons el previst en les Ordenances, nomena els veedors, el Jutge-Síndic és qui séncarrega de dirigir léxecució de la sentència i, en cas díncompliment, dóna lórdre de llevar láigua al condemnat. Així, es diferencien perfectament el Jutge-Síndic instructor, que és el de la comunitat on es va cometre la infracció, i el Tribunal-sentenciador; el primer, pren seient en el seu lloc en el Tribunal i no pot intervindre en absolut en el debat; solament pot prendre la paraula si el President li demana que informe… Tal vegada siga el principi dóralitat una de les característiques del Tribunal. Síncideix en el manteniment de

la “paraula donada” en el conegut aforisme valencià que “la paraula és l´home”. Si l´oralitat va aparéixer i subsistix en el procés davant el Tribunal de les Aigües de València, no és per capritx històric, i encara menys per empenyorament o per falta de cultura dels regants; es tracta, senzillament de què és el més adequat, per ser el més econòmic, el més útil i, al

mateix temps, possible de posar en pràctica de manera duradera amb èxit i sense corrupció. Com els llauradors, gaudixen de la confiança dels seus iguals i saben valorar l´hora, el minut en les seues empreses agrícoles. I, tot el procés es porta a terme sense alçar cap acta, doncs esta, solament tindria el paper dájuda a la memòria del Jutge o Jutges, innecessària quan la sentència es va a dictar dímmediat. També és característica, dins del procés judicial del Tribunal de les Aigües, la concentració, doncs, el desenvolupament, té lloc quasi alhora, evitant la lentitud i la lògica i incomoditat; per tot, una manera dévitar les dilatacions es troba en concentrar en un espai de temps el més curt possible les activitats necessàries per a portar-ho a terme. Lídeal està en què en una sola audiència tinguen lloc els al.legats de les parts, ofertes, excepcions i recepció de les proves. En el Tribunal es distribuïxen les funcions entre un Instructor i el Tribunal pròpiament dit, i al llarg de la celebració del corresponent judici, el Jutge-Síndic instructor es troba present, però no pot intervenir en el debat ni en la elaboració de la sentència. Posada la denúncia en coneixement del JutgeSíndic, este procedix, ajudat pels veedors; si no es troba afectat línterés de la comunitat, intenta que l´ assumpte se solucione sense necessitat de portar-lo davant del Tribunal; així tots els tràmits no duren més dúna setmana des que el Síndic va rebre la denúncia. Si, pel contrari, no fóra possible lávinença per interessar la infracció a la Comunitat o no es posaren dácord els particulars interessats, el Jutge-síndic ordena que siguen citats davant el Tribunal en el pròxim dijous. En total, doncs, en els casos normals de comparescència del denunciat a la primera citació, el procés no ha durat més que una setmana, i el suposat díncoparescència, un màxim de quatre setmanes. El denunciat solament ha dábonar límport de les despeses de desplaçament dels guardes o Agutzil del Tribunal i no pot considerar-se una despesa procesal el pagament de responsabilitats econòmiques pels danys que el denunciat haja ocasionat. La solidaritat ha de ser un principi bàsic que, juntament al dígualtat, ha regit sempre el comportament del poble valencià des dels seus orígens, principis que han fet possible la prosperitat dún Regne.(Els privilegis de Joan

I, de 1393 i de Martí l´Humà, de 1404, són il.lustratius al respecte).

LES ORDENANCES DE LES SÈQUIES Les Comunitats de les sèquies es regixen per velles Ordenances que es van trasmetre verbalment pels àrabs i després, ja escrites, es van conservar fins principis del segle XVIII, en què Felip V les va ratificar. En l´actualitat, les ordenances vigents en les sèquies de la Vega de València són les següents: SÈQUIA DE ROBELLA

Eren estes Ordenances, tal vegada les més antigues i de les que poques es trobaven redactades en valencià antic, i van ser anteriors a la Guerra de Successió. Actualment són: Ordenances de la Sèquia de Robella, l´aprovació de les qual provenen a la junta de la Comunitat la comissió nomenada per a redactar-les i els senyors adjunts que es van designar en la extraordinària de 15 de març. Primera edició :València, impremta de José MªNavarro, 1895. SÈQUIA DE FAVARA

Les Ordenances de la Comunitat i Sèquia de Favara seguixen en antiguitat a les anteriors i es troben basades en uns antics capítols que daten de 1357. Lárxiu de Protocols notarials del Col.legi-Seminari de Corpus Christi, sínclou un conjunt sistemàtic dórdenances aprovat el 1446, que constituïs lántecedent més antic conegut de les Ordenances de la Sèquia de Favara actualment en vigor, que daten de 1701. Les Ordenances són prou sistemàtiques, redactades com les de Rovella en valencià. SÈQUIA DE QUART

Les Ordenances que tradicionalment regiren esta sèquia fóren redactades el 28 dágost de 1709 i aprovades per lÁlcalde Major de la ciutat de València el 2 de desembre següent, en plena Guerra de Successió. Escrites en castellà , en el seu dia solament es conserbava un exemplar en mans del síndic escrivà. Es va acordar que , encara que tingueren govern per separat, esta sèquia i la de BenàxerFaitanar, el Guarda el nomenarien entre les dos, així com que el Síndic, amb aprovació de la Junta, elegiria el Subsíndic i els Veedors.A principis de 1980, lÁjuntament de Quart renuncià al privilegi que tenia de nomenar representant en la Junta de la Comunitat. Hui seguixen vigents les Ordenances de la sèquia de Quart. Vega de València. SÈQUIA DE BENÀXER I FAITANAR

Les Ordenances formades abans de lány 1488, amb els 86 articles que eren tal volta les primitives disposades per a acomodar allò manat en els furs a les particulars circumstàncies del seu ampli territori, explicitant l´ús corresponent de les aigües, la seua divisió entre les diferents partides, la monda de la sèquia i ládministració de justícia en les controvèrsies suscitades. En lány 1488 es va afegir lárticle 87 sobre que “ cap cavaller ni ciutadà poden arrendar la sèquia”, i lány 1506, deu articles més que, amb els disposats en 1734, es presentaren en el Consell que, es va decidir aprovar el 4 de novembre de 1740, i van ser impreses a València pel prestigiós establiment tipogràfic de Benito Monfort, en 1770. Les primitives Ordenances disponien que els amos de les terres que regaven amb les aigües nomenaven una Junta . el càrrec dels electes durava quatre anys,cedint en cada bienni dos de València i dos de fora, i séstablia un mecanisme de substitució dácord amb la condició de ciutadà o cavaller. Es troben vigents les Ordenances per a la distribució i govern de les aigües de la sèquia, aprovades per S.M. i senyors de Reialesa i Suprem Consell de Castilla en 4 de novembre de 1740, complimentats per real acord de la ciutat i regne de València de 28 del mateix mes i any. Totes dues escrites en castellà, séstablix que els regants déstes comunitats són igualment senyors de lássut i sèquia, i deuen contribuir proporcionalment a les respectives reformes i construccions, així com establix lárticle 23 i següents de les Ordenances de la Sèquia de Quart.

SÈQUIA DE MISLATA

En lÁrxiu de Protocols del Reial Col.legi de Corpus Christi, es troba déntre els Doménec Barreda, corresponent a lány de 1415, un document que fa referència al nomenament, per part dels regants de la sèquia de Mislata, de sequiers i vehedors per un termini dels tres anys següents, a qui símposa lóbligació de respectar les antigues ordenances de la sèquia. També a lÁrxiu es troba el contracte dárrendaments de 1415 on sóbserva el sistema de nomenament per la comunitat de la sèquia qu devia vetlar pel fidel compliment de les ordenances i obligacions del sequier, a canvi rebien léxcempció del pagament del sequiatge. Conserva, a més, lárxiu de la sèquia de Mislata, uns capítols per al bon govern de la sèquia comuna de Mislata, datats en 17 dábril de 1629. Enquadernats i escrits sobre pergamí, formen un llibre de 22 fulls, en perfecte estat de conservació, escrits en llengua valenciana, on es resenyen ordenadament tots i cadascun dels capítols que deuen ser observats pels membres de la sèquia i comunitat de Mislata. Les actuals Ordenances, escrites en castellà, de la sèquia de Mislata són les següents: Ordenances de la sèquia de Mislata. Vega de València, Madrid a trenta de juny de 1751. BRAÇ DE XIRIVELLA De la sèquia de Mislata es formà un braç per al reg dels camps de Xirivella, te síndic que te veu i vot en la reunió administrativa del tribunal, pero no te cadira en la sesió de jui. Els amos dels camps de Xirivella del qual pensaren que tindrien majors beneficis si ells mateix governaven la seua sèquia, i així ho començaren a fer des de temps antic. Però, quan es van aprovar les Ordenances de la sèquia de Mislata en 1751, es va aconseguir que els de Mislata no regiren en la sèquia de Xirivella; i no satisfets amb allò, disposaren per al govern de la seua sèquia, noves ordenances, que fóren impresses a València per José Estevan i Cervera, el 1794. Ordenances per al règim de govern de la Sèquia de Xirivella braç de la de Mislata. Manades a observar en virtud de Real provisió expedida en 1 de desembre de 1792, la impressió de la qual es va acordar en Junta general de regants celebrada en 15 de maig de 1864. SÈQUIA DE TORMOS La junta general, formada pels seus comuneers, va elegir huit persones de les més instruïdes per a la formació i arreglament dúnes noves ordenances, les quals van ser aprovades amb la sentència publicada per léscrivà

de manament, Francesc Pablo Alrreus, el 16 de març de 1630. La renovació de càrrecs, per antiga costum, es reunixen els amos de les terres el dia de Sant Agustí i nomenen quatre electes: un de léstament eclesiàstic, altre del militar i dos llauradors, així es va acordar després, nomenar un Síndic llaurador dels de millor reputació, que cuidara del bon estat de lássut, de la seua neteja i que administrara justícia en les controvèrsies. Les Ordenances vigents, en láctualitat, daten de 1843, fóren redactades en castellà i aprovades definitivament per Real Ordre del Regent Esparter. Real ordre de 10 de juny de 1843. SÈQUIA DE MESTALLA

cap de les dos. Les seues Ordenances estan basades en anteriors, i foren novament formades en 1754. Escrites en castellà, i amb alguns afegits, van tenir l´aprovació real i del Consell de Castilla en data 12 de febrer de 1765, i foren impresses a València per Salvador Faulí en 1778. Els comuners, per a tindre veu en la Junta General devien poseir almenys tres fanegades de terra regades per la sèquia. La Junta de goveern era elegida el primer dia de Pasqua de Resurrecció, composta de sis electes, almenys un d´ells devia ser amo de molí, i el càrrec duraria tres anys. Així mateix, es nomenaria un lloctinent per cadascun dels braços de la sèquia, un Subsíndic, un escrivà real, un advocat i un guarda. Aprovades pel Real i Suprem Consell de Castilla. A 12 de febrer de 1765. València, impressió de Salvador Faulí, any M.DCC.LXXVIII.

PROJECCIÓ EXTERIOR DEL TRIBUNAL

Es van disposar de noves ordenances a principi del segle XVII. Al poc de temps es van adonar de moltes interpretacions i pensaren en formar altres de noves. Lány 1734 van ser aprovades les noves pel Consell el 9 de juliol de 1771, i van ser impresses en la ciutat de València per Salvador Faulí en 1772. Es disposa en lórdenança que cada dos anys, el segon dia de Pasqua de Resurrecció es tinga Junta general de tots els amos de les terres i molins que utilitzen les aigües i que es nomenen set electes, i almenys un délls, de léstament eclesiàstic, altre cavaller, altre ciutadà, dos llauradors i els altres dos qualsevol classe, més un Síndic llaurador. Els càrrecs seran de dos anys de duració i es poden prorrogar per més temps. Estos electes controlaran lássut, el comportament de la sèquia de Moncada i dels Pobles-Castell, la conservació de les presses, la neteja a efectes de riuades… La Junta nomenarà, igualment, un advocat, un escrivà real i un guarda. Ordenances aprovades pel Real i Suprem Consell de Castilla en 9 de juliol de 1771. Manades reimprimir per la Junta de Govern de la sèquia en 1909. València. José Nácher, 1909. SÈQUIA DE RASCANYA Pareix que es va formar per a donar reg a un espai de terreny, que es trobava entre les sèquies de Tormos i de Mestalla, on no podien accedir fàcilment les aigües de

El fet que les sessions setmanals del Tribunal es vegen sempre supervisades per una variada multitud, curiosa per contemplar una tan simple, senzilla i llegendària administració de justícia, no lleva que al llarg dels anys s´hagen apropat persones interessades per estudiar i comprendre les raons de la seua pervivència al llarg dels segles i intentar traslladar i aplicar a altres latituds un sistema que sempre s´ha demostrat eficaç per a l´administració de les aigües per al regadiu.. Un cas molt concret el tenim en l´anglés Sir Clements Markham, geògraf, historiador. En efecte, Anglaterra, malgrat disposar dels ele-

ments necessaris per a desenvolupar una política de regadius realment eficient i productiva, la fam i la misèria es trobaven generalitzats per com de primitives eren les explotacions, mal regades i sense possibilitat de donar solució a tanta penúria. Les autoritats britàniques, coneixedores de què a València era on existia la millor organització de regadius a través dels testimonis viatgers de la Il.lustració, no van dubtar a enviar a aquelles persones que pogueren recaptar informació i experiència en el desenvolupament dels regadius. No era déstranyar la descripció general de pobresa i poc desenvolupament de lágricultura espanyola en general; així quan estos viatgers arribaven a València les seues opinions sofrien un canvi radical. Déntre altres opinions, cal destacar els elogis: “Esta ciutat sobreeixint de dins dún bosc de moreres que proporciona una immensa riquesa als seus habitants…on la natura sempre somriu i on láire està constantment embalsamat dún fragant perfum dún nombre infinit dárbres frutals i herbes aromàtiques.”- “La situació de València és deliciosa i el territori que lénvolta un perfecte jardí regat pel Guadalaviar…La terra en esta vall tan fèrtil mai descansa, doncs tan prompte com es recull la collita, lágricultor comença a preparar la següent…amb un càlid sol, abundància dáigua i una rica varietat de cultius adaptats a cada estació de lány, collites de la zona amb els seus períodes de planter i recollida, on destaquen la civada, lávena la dacsa, lárròs, els cigrons, les pèsols , cols, carlotes, alls, cebes, naps, carxofes, tomates, cogombres…” – “Tots els terrenys estan dividits en xicotetes parcel.les per sèquies…” Per tot, i amb estos testimonis no dubtà Gran Bretanya a enviar enginyers I funcionaris preparats per a

léstudi de les tècniques desenvolupades en els regadius de les nostres terres. Destaca la figura de Sir Clements Markham, que va ser enviat des del Secretariat dÉstat Britànic, per a l´Índia, per a estudiar els regadius valencians. En la seua obra, Markham, compara el regadiu aràbic-granadí amb el de Llevant, i estima que el primer careix dímportància i, per contra, és enormement interessant el de València i Múrcia, sobretot en saber “les interessants sèries de regles i costums locals que regixen els antics sistemes de

regs establerts en aquelles hortes.” Com a resultat déstes investigacions i a imitació dels regadius valencians, es van establir a l´Índia organitzacions similars, i es va aconseguir un major aprofitament de les aigües dels rius, al regir-se la distribució de cabdals per les normes i costums de l´horta valenciana. Al front de les comunitats, es va col.locar un funcionari anglés, que no era un membre de la comunitat de regants com el sistema valencià. El govern indi designà uns enginyers agrònoms, especialitzats en regadius anomenats “enginyers regadors” per a estar al front de les Comunitats. En els anys 1980 i 1981, un total de 80 “enginyers regadors”, en torns de vint, van vindre a València per a seguir copiant les costums de la nostra horta i les millors formes dáprofitar láigua per al regadiu. Es van vore gratament sospresos en observar com no era necessària la presència de força pública en les sessions del Tribunal ni en el control de lórdre dels regs. Si tot va ser herència de la civilització islàmica, no pot negar-se que els mateixos cristians, al llarg de set segles, anaren perfeccionant aquelles institucions heretades fins aconseguir léficàcia que encara hui existix. La qualifiquem de “la justícia més patriarcal que es pot imaginar: sense soldats ni guàrdies civils, sense advocats ni procuradors judicials per a representar-los: els jutges o síndics, són senzillament llauradors elegits per llauradors.” ; i després de descriure léscenari, el banc com a únic mobiliari utilitzat, perquè, “una taula seria inútil, doncs l´ús del paper, de les plomes i de la tinta, és totalment desconegut per estos jutges autènticament bíblics que ens recordaven al Rei Sant Lluís fent justícia sota el roure del bosc de Vicennes”. “Malgrat la forma tan simple del Tribunal de les Aigües, els seus judicis tenen tota láutoritat dels tribunals ordinaris i, asseguren que és molt rar que aquells que delinquixen no vulguen sotmetre´s a ell.” Així doncs, el Tribunal de les Aigües ha merescut

línterés de múltiples institucions i persones de léstranger. Moltes han sigut les visites i consultes realitzades per institucions de tot el món. Un exemple més recent el tenim en Thomas F. Glick, de la Universitat de Boston, qui va estudiar les nostres institucions i va publicar el seu treball. Celebrada a Washington, en 1967, una convenció mundial sota el títol de “Water for Peace”, les gestions dutes a terme pel lletrat del Tribunal, En Vicent Giner Boira, porten a la creació de lÁssociació Internacional de Dret dÁigües, que, el 25 de març de 1968, en sessió solemne, va reunir en la Porta dels Apòstols de la Catedral de València, a tres subsecretaris del Govern dÉspanya i personalitats dÉEUU, Argentina, Itàlia, Mèxic, Equador, Holanda i França. A lány següent, les Nacions Unides, li van donar reconeixement oficial com a “Organisme Consultiu Governamental”, i va ser l´únic organisme de les Nacions Unides creat per espanyols. En els anys 1997 i 1998, la Fundació València III Mil.leni de lÉxcm. Ajuntament de València, al front de la qual es trobava la catedràtica Rosa Maria Rodríguez, va celebrar els encontres al voltant de “La gestió de láigua en el segle XXI” , que, refrendats pel Director General de la UNESCO, Federic Zaragoza, van reunir en la nostra ciutat a les primeres autoritats mundials al voltant dún tema de tanta trascendència i importància com és la gestió dún bén tan apreciat per a la humanitat. El Tribunal de les Aigües de València, cobrà en aquell moment plena actualitat ja que pel seu emblemàtic caràcter és el referent indiscutible de qualsevol estudi realitzat sobre láigua i la seua administración pels grups humans al llarg de la història. Fou del 18 al 20 de desembre de 1997, quan a la Llotja de València es reuniren més de 30 experts i es va iniciar una cimera mundial que tindria continuïtat en lány següent de 1998. El Congrés serví, a més a més, per a retre homenatge al mil.lennari Tribunal de les Aigües de València. El Congrés, presidit en la sessió inaugural i de clausura per les primeres autoritats autonòmiques i municipals, el M. Honorable Sr NÉduard Zaplana, President de la Generalitat Valenciana i lÍl.lma. Sra Na Rita Barberà Nolla, alcaldessa de València, constituí tot un èxit per la representativitat i el nivel dels representants. El Director General de la UNESCO, Federic Zaragoza, es va comprometre a elevar al màxim òrgan désta institució els resultats déste encontre a València. Els assistents al Congrés resolgueren que “València és la seu idònia per a la creació dún centre internacional per a la prevenció i gestió dels conflictes de láigua, doncs el seu repartiment és un problema apressant que provoca, cada dia amb major força, desequilibris entre els diferents pobles que habiten la Terra.” En 1998, de nou, València fou seu dún segon encontre pel que fa a “La gestió de láigua en el segle XXI”. El 6 i 7 de juliol, es reuní sota el programa València Tercer Mil. lenni-UNESCO, amb lóbjectiu dássentar les bases dún Centre Internacional de Gestió de lÁigua. La missió seria la de contribuir, gràcies a la investigació, a la formació, la difusió de la informació i lánticipació, prevenció i resolució dels conflictes hídrics, així com a la promoció de la conservació, l´ús sostenible i un equitatiu repartiment de láigua. El projecte, avalat pel Director General de la UNESCO, conduiria a la configuració dún Centre Internacional per a la Prevenció i Gestió dels Conflictes de lÁigua,

amb seu a València, que reuniria als representants dels Estats i dels organismes internacionals en ordre a estudiar el problema dels grans transvases. Paral.lelament i en les activitats del segon encontre, la fundació València Tercer Mil.lenni, conjuntament amb el Tribunal de les Aigües de València i el Sindicat de Regulació de les Aigües del Riu Túria, organitzà una exposició on es va tractar monogràficament el tema “El Tribunal de les Aigües de València”, que es presentà al Saló de Cristal de lÁjuntament de València des del 22 de juny fins al 6 de juliol. Léxposició, presidida peer una magnífica reproducció de la coneguda obra de Ferrándiz, està formada per un conjunt de pannells fotogràfics que servixen de referència al text explicatiu que els acompanyava, mostrant una gran diversitat de gravats, pintures, fotografies de sessions del Tribunal en diferents èpoques, vistes de l´horta i el seu sistema de reg, sèquies més importants, el riu Túria, cartografia, visites oficials, documents relacionats amb el Tribunal, objectes de caràcter etnològic…El recorregut de léxposició narra cronològicament la història del Tribunal, des del seu naixement en el segle X fins a láctualitat, on es destaca el fonamental paper del riu Túria. La part final de léxposició està dedicada a la projecció internacional del Tribunal, que servix com a model a diversos tribunals del món. Posteriorment i amb caràcter itinerant, léxposició ha anat visitant diferents localitats de la geografia valenciana, amb la finalitat de portar al gran públic, un major i millor coneixement désta noble i mil.lennària institució, orgull del poble valencià. El 29 de setembre de 2011, lÓNCE dedicà el cupó del 6 dóctubre al Tribunal de les Aigües i al Consell d´Homes Bons de Múrcia, per a recordar la recent inclussió en la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

LA JURISDICCIÓ DEL TRIBUNAL Mai, en la llarga existència, ha sigut qüestionada ni posada en dubte la jurisdicció del Tribunal. Sens dubte, i malgrat el reconeixement general, al llarg de la història ha vist amenaçada en certs moments la seua existència i invadida la seua jurisdicció per extralimitacions d´altres autoritats que hagueren de ser corregides i emmendades pels monarques de la Corona d´Aragó. Al regnat de Pere

I de València, en 1318, es va atribuir el Justícia de València facultats que no tenia, manà els sequiers que li entregaren les multes imposades.; els jurats i el Consell General acudiren en queixa a En Jaume II i foren reintegrats en la primativa autoritat com atestígua el privilegi XC.

Igualment séxpressa el privilegi CXXX “Que el batlle no séntremeta en litigis de sèquies del mateix rei. I en el privilegi CLVI “Que el Justícia en allò civil no séntrometa en les causes de sèquies i dáigües, sinó els sequiers amb els seus previsors” corrobora lánterior, ordenat el batlle, i amplia el manament al justícia perquè se nócupe solament en el que és de la seua competència. El Rei En Jaume II, féu honor al seu sobrenom de “El Just”, com se li coneix en la nostra història per les seues prudents i sàbies decisions. El seu successor, Pere II, en data 3 de maig de 1339, emetia un nou privilegi, “Que no puguen fer-se delegacions sobre causes dáigües i de sèquies.” En tot temps es donaren qüestions al voltant el dret a disfrutar de les aigües del riu Túria per al reg. En el segle XVII, durant el regnat de Felip III, en 1617, hi hagué necessitat de nomenar un fiscal, Mechor Sisternes d´ Oblites, perquè es personara en els pobles pels que es discorria el riu i restablira lórdre legal en la regió hidrogràfica del mateix, la qual cosa fou la causa que es donaren per bones les normes primitives instituïdes pels furs a voluntat del Rei Conqueridor. Ja en el segle XVIII, malgrat el Decret de Nova Planta donat per Felip V el 29 de juny de 1707, que suposà lábolició dels furs i privilegis del regne de València, del dret foral valencià, així com láplicació del Dret de Castilla, ni

Felip V, que unificà la legislació, ni els seus successors, alteraren una institució que en tan gran manera contribuïa al floriment que la rica horta de València, i el Real Consell manà que els sequiers continuaren en léxercici de la jurisdicció. El mateix Consell Real, aprovà les Ordenances de la major part de les sèquies. Arribada létapa constitucional, malgrat que les constitucions espanyoles de 1812, 1837, 1856, 1869 i 1876, proclamaren la unitat del fur, principi que resultava contrari a la jurisdicció del Tribunal de les Aigües, també al llarg de la vigència déstes constitucions continuà funcionant el Tribunal. Lóbra legislativa dut a terme per les Corts de Cadis, es tracta de l´únic moment en la seua llarga història que el Tribunal de les Aigües es va vore desproveït, almenys teòricament, de la seua jurisdicció. Lárticle 248 de la Constitució de Cadis així deia: “En els negocis comuns, civils i criminals, no hi haurà més que un sol fur per a tota classe de persones” i séxceptuava en els dos articles següents als Eclesiàstics i Militars, a qui es concedia que continuaren gaudint del seu estat. Més endavant de lárticulat, en el 278 es va disposar que “les lleis decidiran si ha d´haver tribunals especials per a conéixer determinats negocis”. Y.F.J.Borrull i Vilanova destacà en estos temps de convulsió per la defensa de les estructures de lÁntic Règim; patriota i realista, refusà tant láfracesament com el liberalisme, encara que no se´l pot definir com a doctrinari a léstil dÍguanzo, Ostolaza, Simon López i altres, lóbsessió

del qual fou mantindre amb totes les conseqüències el sistema de poder absolutista i recórrer el Suprem argument de la defensa de la religió i del Rei; l´obsessió de Borrull, va estar a defendre les antigues institucions valencianes, les bondats de les quals intentà projectar en l´àmbit de la monarquia, i es basa en el seu amor per la València foral i oferix en la seua visió neoforalista un camí amb possibili-

tats de desenvolupament. F. J. Borrull, defensa que va fer del Tribunal de les Aigües quan va vore la jurisdicció dácord amb lárticle 248.Advocava Borrull en el seu Discurs:...per la pervivència, alegant léstat positiu de lágricultura valenciana, fins la invasió dels francesos, per la laboriositat dels hortelans que no la deixaven descansar i la sacrificada vida atenent els cultius i torns de reg sacrificant hores dedicades al descans; la perfecta i justa distribució dels regs i administra sàbiament el cabdal que portarà el riu i els milers de famílies que depenien déste gènere de vida i els prejudicis derivats de qualsevol frau que es cometera. I insistia en què era absolutament necessari que els encarregats dels tram dádministració de justícia, estigueren lliures dáltres ocupacions per a atendre precisament estes i evitar als pobres llauradors les dilacions. Així eren els síndics de les sèquies: nomenats pels regants déntre els més a propòsit per al càrrec. I ládministració de justícia, els dies i hora senyalats en el lloc més públic de la ciutat com és la plaça de la Seu, despatxant i imposant la pena de seixanta sous als culpables. En la mateixa sessió en què es pronuncià el Discurs, el 31 dágost de 1812, es manifestà, la petició que no fóren extinguits els tribunals privatius fins que no es declarara els que devien quedar. Molts Diputats es van sentir admirats i un délls, José García Herreros, qui no es podia contindre, digué: “ en ma vida he sentit parlar dígual Tribunal, el considere utilíssim per als avanços en lágricultura, i dígual manera sense necessitat de passar a comisió, ni subjectar-la a discussió, deu aprovar-se la proposició del Senyor Propinant sobre continuar en Qualitat de Tribunal especial”. Estava ja la petició per a recordar i, paradògicament , fou també un valencià qui es va oposar: el diputat lliberal Joaquim Lorenzo Villanueva , qui manifestà que no hi havia motiu per a conéixer a València i no a Xàtiva, sense aclarir que en esta ciutat mai no fou establert el Tribunal i en canvi a València exiatia des de segles abans. Va seguir Borrull en el seu capficament front la Comissió, passaren a les Corts ordinàries que sínstal.laren en octubre de 1813 on ni tan sols arribà a discutir-se la proposició de Borrull; el Tribunal dels sequiers, així com la resta dels tribunals privatius, quedaren sense jurisdicció a léstar en plena vigència lárticle 248 de la Constitució de 1812. I després de lábolició dels furs, es va acordar el Decret, de 29 de gener de 1819. Fou Francesc Xavier Borrull i Vilanova (1745-1837), sense dubte, el més fervent defensor de la jurisdicció del tribunal de les Aigües de la Vega de València i peça fonamental en la seua historiografia, dímprescindible consulta per a qie sáventure en el major i millor coneixement déste bé patrimonial del poble valencià sobre el que tan escasses són les fonts escrites. Al llarg de tot el període constitucional, diferents disposicions, a més de les afirmacions de F.J. Borrull, acrediten el funcionament del Tribunal de les Aigües. Les ordres de la Regència Provisional del regne expe-

dides l´1 de desembre de 1840 i el 26 dábril de 1841: -láprovació , per Real ordre de 10 de juny de 1843, de les Ordenances per al bon govern i justa distribució de les aigües de la sèquia de Tormos que, tant el el capítol XII, paràgraf III, com el el capítol XVII, paràgraf VI, es referixen al Tribunal dels sequiers. -El Real decret de 27 dóctubre de 1848, es declara que pel nou Codi penal, ni per la llei provisional donada per a la seua execució, séntenguen suprimits els jutjats priva-

tius de reg de València, Múrcia i qualssevol altres punts establerts. I no podia ser menys pel, que fa a la Llei dÁigües de 1866, redactada pel catedràtic , Antoni Rodríguez de Cepeda, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de València, segons pròpies manifestacions , sínspirava en ocasions, de les ordenances de les comunitats de regants de València i Múrcia , sobretot al tractar de la policia dáigües. Tampoc, després del parèntesi de la Guerra Civil (1936-39), el franquisme i el seu règim polític significaren merma ni deterior algun en la funció jurisdiccional del Tribunal de les Aigües, doncs el seu reconeixement legal pot tindre en base segona, punt 12, de la Llei de Bases orgàniques de la Justícia, de 28 de novembre de 1974.

Podem concloure que el Tribunal de les Aigües de la Vega de València i el Consell d´Homes Bons de Múrcia, constituïxen els únics tribunals la funció jurisdiccional dels quals està constitucionalment permesa, i no es poden entendre per inclosos en este tipus de tribunals els Jurats o Tribunals dÁigües , de regs, o jurats de les comunitats dúsuaris, com òrgans judicials com funcions jurisdiccionals, donat que les seues resolucions són revisables front els òrgans judicials de lórdre contenciós-administratiu a través del recurs. En el preàmbul de la Llei dÁigües de 1985, apareix citat el Tribunal de les Aigües. Fet que va omplir de satisfacció al Tribunal pel que suposava de reconeixement explícit i que es traduïx en un homenatge de gratitud a tots els que més directament intervingueren en les sessions parlamentàries, i es feren entrega de la medalla commemoratòria de la visita de Sa Majestat, el rei Joan Carles I, al Tribunal, medalla on també consta la data del mil.lenari

de la fundació. Hi ha constància d´això en l´acta de la sessió, única escrita en valencià.

Ja en els nostres dies, en quatre ocasions, el nostre Monarca, En Joan Carles I, ha convalidat amb la seua firma léxistència del Tribunal de les Aigües de la Vega de València: en la constitució Espanyola de 1978, en el seu article 125, on sésmenen els tribunals consuetudinaris, en clara referència al Tribunal de les Aigües de València, en lÉstatut dÁutonomia de la Comunitat Valenciana de 1982; en la Llei Orgànica del Poder Judicial,, de l´1 de juliol de 1985, en el seu article 19; finalment, en la Llei dÁigües, número 29, de 2 dágost de 1985. Finalment, en la sessió de la Comissió dássumptes constitucionals i llibertats públiques, celebrada el 8 de juny de 1978 en el Congrés sáprovà, per unanimitat, que en lánterior article 117 figurava láddició que després passà al text definitiu, expressió més ampla que la pretesa, que tractava de no impedir la subsistència dáltres tribunals consuetudinaris, a més del Tribunal de les Aigües de València. Promulgada la Constitució, lÉstatut dÁutonomia de la Comunitat Valenciana, en lárticle 39, tercera, aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d´1 de juliol, menciona especialment el Tribunal de les Aigües de la Vega de València com a Tribunal consuetudinari i tradicional.

L’

estudi* que s’exposa a continuació preten que la gent aprecie i conega més de prop estes construccions tan particulars que tenim tant prop i mai se hem parat a coneixer millor. Els motors, no son quatre simples parets que alberguen la maquinària per al reg, sinó son unes contruccions plenes d’història. No tenen una història massa antiga, la majoria no superen els 100 anys pero si tenen el privilegi de ser testimoni de la nostra forma de vida al camp. Els motors d’extracció d’aigua tenen el seu origen en la necessitat molt concreta de conduir l’aigua per al reg. Durant el segle XVIII, els camps d’arròs es regaven fonamentalmente amb l’aigua procedent de les fonts, barranquets, séquies o de la pròpia albufera. El problema era que per a regar amb l’aigua del llac, era necessari evacuar-la posteriorment de manera artificial, ja que el nivell del camp no permetia l’evacuació natural per la simple força de la gravetat. Precisament, el límit de l’expansió arrosera quedava delimitat per la capacitat del agricultor per a desaiguar el territori. Una part dels arrossars estaven per davall del nivell de l’aigua de l’albufera , per a resoldre estos problemes es va optar per buidar l’aigua per mitjà de palanganes. La palangana era una roda de fusta amb calaixos, estos al submergir-se en l’aigua s’omplien i, una vegada en la superficie tiraven l’aigua sobre una sèquia que pasava per el costat. Aquesta extructura era accionada per dos homens. Tardaria temps en inventar-se altra sol.lució més pràctica. Posteriorment vingueren les nòries o sénies, estes van ser portades pels àrabs, aquestes tenien major rendiment. Les sénies eren mogudes per la força motriu animal, estos donaven voltes i feien moure els engranatjes. Per a que no es marejaren els animals al pegar voltes els cubrien els ulls. Era una activitat agotadora de dia i de nit, pero així aconseguien salvar els cultius. Aquest sistema es va prolongar fins ja entrat el segle XX. Els primers motors van sorgir a les últimes dècades del segle XIX. El vapor com a força motriu. Poc a poc es van abandonar les senies en favor dels motors. Era més comode, no precisava dels animals, es tenien que preocupar sols de encendre el foc i vigilar la pressió de la caldera. Així la capacitat del reg i el desaigüe cubria més terreny. Els motors es dedicquen a extraure l’aigua del sub-

sól solen estar a l’horta i prop dels arrossars, i aboquen el seu cabal sobre una xarxa de séquies que abastixen els diferents camps. altres tenen com a funció impulsar l’aigua fins als arrossars i extrauen l’aigua dels canals, séquies o de la própia albufera per a tirar-la a l’interior dels camps. Si es parem a vore els edificis dels motors veurem que tots tenen uns ximenera que era per a l’evacuació dels fums de la combustió. Estes xmeneres estaven fetes de rajoles de caravista. Algunes actualment estàn destruides per culpa dels rajos. Els motors de vapor destacaven per que eren senzills i era econòmic el seu cost, i per a abastir el foc se utilitzava carbo, mansega, corfes d’atmeles, etc... estos motors van aconseguir un gran grau de perfeccionament, a pesar d’aixó, alguns motors com el de Naia, a la mateixa séquia del Port de Catarroja, va patir una explósió de caldera. En el pas del temps, els motors van passar a ser a gasoil o elèctrics. El motor elèctric va portar amb ell una série d’innovacions que el feien casi autosuficient. Actualment la situació dels motors és prou precària cam la del cultiu de l’arròs, si el cultiu de l’arròs s’abandona els motors aniran morint rapidament per falta d’us.

Font: Extracte del estudi del llibre “Els motors de l’Albufera. València: Institut d’estudis Comarcals, 2009

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

La importància dels Motors a la terra

Entrevista al Síndic de la Séquia de Favara

del tribunal de les aigües de la Vega de València

H FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

ui dia 19 de gener he tingut l’honor de complir un dels somnis que des de ben menuda he tingut, que és ni més ni menys que el d’entrevistar a un component del Tribunal de les Aigües de la Vega de València, una Institució valenciana molt nomenada però verdaderament poc coneguda.

PREGUNTA - Amb qui tinc el plaer de parlar? RESPOSTA – Amb Francisco Vázquez, síndic del que popularment es coneix com el Tribunal de les Aigües. PREGUNTA- Tots tenim al cap que aquesta Institució és molt antiga, però es sap en quin any es va formar el Tribunal? RESPOSTA- Amb certesa no, però es calcula que es va formar en la època romana. Estem parlant d’un dels tribunals més antics d’Europa sense cap dubte. PREGUNTA- Quins membres el composen? RESPOSTA-Esta compost per huit sèquies, representades cada una de elles per un Síndic, i el braç de Xirivella que va ser un annex que actualment no té cadira però sí un síndic, el qual té veu i vot en el Tribunal. PREGUNTA-Per a què es va crear o formar el Tribunal? RESPOSTA- Es creà per assegurar el regadiu i control de les aigües de la Vega del Del Túria. De tots és sabut que l’aigua ha estat sempre un bé molt valuós, especialment a la nostra terra, on històricament hem fet un ús intensiu de l’agricultura minifundista de regadiu. PREGUNTA-Quina és la funció de cada membre? RESPOSTA- Controlar i servir als regants de l’aigua de la Vega i assegurar-se que l’aigua tinga un bon ús. Cada síndic té el deure de controlar la seua sèquia. PREGUNTA- Com funciona el Tribunal?

RESPOSTA- L’eix bàsic de funcionament del Tribunal és el de donar justícia als regants que segueixen les normes dels estatuts. Però això no és tot, també treballem repartint l’aigua que ens arriba del Túria entre totes les sèquies, atenent a les necessitats de cadascuna d’elles i seguint criteris equitatius. També es des dl Tribunal des d’on es fan les peticions a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la qual actualment controla el sistema dels regants de tota la Comunitat Valenciana. PREGUNTA- Qui decideix els membres del Tribunal, és a dir, com es forma? RESPOSTA- Cada sèquia nomena i està representada per un síndic, el qual pot ser membre del Tribunal entre dos i quatre anys, depenent els estatuts de cada sèquia. PREGUNTA- Vaja, molt interessant. I com jutja el Tribunal, com s’organitza? RESPOSTA -Les sèquies es divideixen en dues parts segons la seua situació, les de la part dreta del Túria i les de la part esquerra. A cada costat del Tribunal es situa a una part el President i al altra el Vicepresident. Jutgen sempre el de la part contraria a la sèquia que te el problema. Per el marge dret del riu Túria estan les sèquies de Benacher i Faitamar, Mislata (en el seu braç de Xirivella, que com hem dit abans té veu i vot en la reunió administrativa del Tribunal, però no té cadira en la sessió de juís), Favara i Rovella. Per el marge esquerre tenim a la sèquia de Tormos, Mestalla i Rascalla. Una de les curiositats més interessants del nostre funcionament és que si el Tribunal no està format a les dotze en punt a la porta dels Apòstols, la denúncia queda sobreseguda.

PREGUNTA- Quins són els elements que utilitzen per a jutjar? RESPOSTA- Hi ha uns torns de participació. En primer lloc es formulen com a element inicial les preguntes que el President o Vicepresident li fan al guarda, depenent de la sèquia que s’estiga jutjant, qui li dona totes les explicacions. Finalment ja li pregunten al demandat què és el que ha ocorregut. Amb totes les explicacions recollides ja es pot eixir i queda acabada segons les ordenances de cada sèquia. També com a curiositat dir que actualment estan tornant a utilitzar-se les famoses frases de “CALLE VOSTÈ” i “PARLE VOSTÈ”. Al cap i a la fi, aquest és un tribunal que basa el seu funcionament en la paraula de les persones, la seua honradesa i honorabilitat. PREGUNTA- Com s’arriben als acords i com es fan respectar? RESPOSTA-Moltes vegades es prenen acords entre els mateixos llauradors i el síndic de la seua sèquia, molta gent no vol arribar a entrar a lo que es nomena el “CORRALET” i s’arreglen a bones,. Quan arriben allí és perquè no han tingut més remei. Una vegada s’acaba el Tribunal s’apuja al despatx de la casa dels Vestidors i es signen els acords. PREGUNTA- Com han afavorit les noves tecnologies en el Tribunal? RESPOSTA – El funcionament intern del Tribunal no s’ha vist afectat per les noves tecnologies. Com hem comentat abans, la paraula és fonamental en el seu dia a dia. El que és innegable no obstant és que gràcies a elles actualment estem més reconeguts per tot el món. Podríem dir que som en certa mesura una atracció. Molts dijous rebem les visites dels turistes que venen a la nostra València, els quals i no es d’estranyar que comencen en els flashos de les càmeres o inclòs a gravar el Tribunal. Nosaltres som respectuosos amb ells si ells ho són amb nosaltres, cosa que he d’admetre ocorre en la immensa majoria de les ocasions. Molta gent ja esta sabedora d’això però vaig a aprofitar l’ocasió per dir-vos que des de l’any 2009 el Tribunal de Les Aigües de la Vega de València es Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

nismes de justícia que té la nostra societat? RESPOSTA- Les sentencies són irrevocables i d’obligat compliment. Així de simple. PREGUNTA- Com a veïns de Catarroja, ens agradaria saber com afecta el Tribunal de les Aigües al nostre poble. RESPOSTA- Afecta a tots els comuners que tenen que complir normes i estatuts de la seua sèquia que en aquest cas es la de Favara. Tot i que molta gent no és conscient, afecta de manera directa. PREGUNTA- Una de les qüestions més cridaneres per als visitants és la vestimenta. Per que l’ús de la brusa negra? RESPOSTA- Antigament el brusó negre era una vestimenta de festa, anem a dir de mudar-se, i per això és que el Tribunal l’utilitza com a Toga, per què va vestit elegantment, amb la solemnitat que requereix la Institució i la importància de les seues decisions. PREGUNTA – Imagine que al llarg dels anys hi haurà mil i una anècdotes que contar... RESPOSTA - El Tribunal ha salvat moltes baralles familiars i veïnals, ja que la majoria tenen les seues terres uns al costat dels altres, i una vegada un d’ells es passà regant el seu camp i li vota al del costat, que era la terra del seu cosí, inundant-lo, i per suposat li matà la collita. Em conten que estigueren molt de temps sense parlar-se les dues famílies, inclús sense acudir als actes familiar que tingueren en eixe temps , i al final entre els mateixos llaurador ficaren pau entre les dues famílies, retornat la seua relació. Podem dir que L’AIGUA A VEGADES EMBORRATXA MÉS QUE EL VI. Amb aquesta fantàstica frase acabàrem l’entrevista, deixant un regust simpàtic al voltant d’una de les figures ancestrals més representatives de la nostra terra. Gràcies al síndic de la nostra sèquia Favara, D. Francisco Vázquez.

PREGUNTA-Quin poder tenen les decisions del Tribunal front les lleis i els altres meca-

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Les Séquies Valencianes i el Tribunal de les Aigües

l regadiu és una de les principals preculiaritats del paisatge valencià, i està relacionat amb els rius de les planes costaneres i les caracterìstiques del clima mediterrani. Estos dos factor impliquen, d’una banda, la presència de sòls fèrtils i, d’altra banda, un clima amb altes temperatures i pluges irregulars i escasses. Per tant, l’aigua ha sigut i continua sent, en el litoral mediterrani, un factor de producció important, com la terra, el treball o el capital. Això explica la importància que tenen per a l’estudi del regadiu valencià els arxius de les comunitats de regants i altres documents relacionats, com els pleits entre poblacions veïnes o els mateixos usuaris pel repartimentde l’aigua, inclús la pervivència d’un tribunal únic en el món, el Tribunal de les Aigües de València. Els regs valencians tenen un origen romà i, posteriorment, els àrabs van continuar desenrotllant i perfeccionat-los. Per això quan Jaume I va conquistar la ciutat de València en 1238, es va trobar que l’Horta tenia un sistema de regs perfectament organitzat i que era digne d’emulació, prenent les aigües del riu Túria, com també ocorria en altres poblacions, com Xàtiva i Oriola, en les hortes de les quals també hi havia un sistema de reg molt avançat. Els nous monarques cristians van continuar desenrotllant-lo, i el mateix Jaume I va manar construir, en 1263, la primera infraesturctura nova de reg, la Séquia Reial del Xúquer, per a regar les terres de la marge esquerra d’este riu, la qual cosa va significar l’ampliació del reg a terres que mai havien sigut de regadiu. A partir d’aleshores veiem com durant l’època medieval i moderna, els reis i les diferents ciutats i viles promouen la construccció de

noves séquies, o bé remodelen les antiues d’origen musulmà. Hem de tindre en compte que les aigües formaven part del Reial Patrimoni, eren una regalia de la Corona, i per tant per a construir una nova séquia es necessitava el corresponent privilegi reial. Per això la cartografia de la present exposició es conserva en la documentació relativa a pleits de la Reial Audiència, tant foral com borbònica, i entre la documentació de Batlia, així com en els arxius de comunitats de regants. Les infraestructures del reg més importants es localitzen en els rius més cabalosos. Algunes d’elles tenene un origen molt antic i ja existien en el segle XIII, però altres es van crear de nova planta. De nord a sud veiem com els sitemes de reg més importants es troben en el riu Millars; el Palància a Sagunt, d’on es conserva un pleit d’aigües, escrit en àrab i datat en 1222-1223; el Túria, el centre urbà del qual era València i que pareix que durant l’època romana i la medieval era navegable fins a la ciutat, la qual cosa expliaria el nom d’alguns carrers del centre de la ciutat, com el carrer de les Barques,; el Xúquer, que rega les terres de la Ribera; l’Albaida i el Cànyoles, que reguen la Costera i part de la Ribera; el Sérpis que abastix la zona pròxima a Gandia i finalment, el Segura, que rega una de les hortes valencianes més importants. Per contra, en els rius menys cabalosos hi ha séquies que reguen xicotetes hortes, moltes de les quals tenen un origen andalusí. A partir del segle XVI es desenrotllen un altre tipus d’infraestutures hidràuliques,com els embassaments. El primer i més importnt va ser el de Tibi, les obres del qual van començar en 1580, i les seues aigües havien de servir per a regar l’horta d’Alacant. En el segle XVII es van contruir nous embassaments, com els de l’Alcora, Ontinyent, Relleu, Elda, Petrer i Elx; i en el segle XVIII els xicotets embassaments del

Bosquet de Moixent, de Novelda i d’Agost. Com veiem, la majoria dels embassaments es construïxen en les comerques meridionals valencianes, que tenen un clima més àrid. junt amb els embassaments trobem la utilització de sénies per al regadiu, un sistema antic d’extracció d’aigua l’ús del qual comença a estrendre’s a partir del segleXVI. Segons Viciana i Escolano este tipus de reg s’utilitzava a Vinaòs i Benicarló, on hi havia més de 400 sénies, a Dénia i Xàvia, i en la Vila Joiosa. En el segle XVIII comença a generalitzar-se en la Ribera, a Alzira i Carcaixent, i es va utlitzar per a plantar els primers camps de tarongers. Posteriorment, a partir de la segona mitat del segle XIX, el regadiu per mitjà de pous s’estén considerablement amb la introducció dels motors de reg de vapor. L’extensió del regadiu explica que en el regne de València es desenrotllen dos sistemes agraris diferencials: l’agricultura de regadiu en les terres al.luvials que s’estenen bàsicament al llarg de la costa, i l’agricultura de secà. El regadiu comporta obtindre rendiments superiors i més abundants als dels secá,provocant un creixi-

camps i dessecant zones de marjarl. El Fur XXXV establix que totes les séquies de l’Horta siguen considerades de propietat comunal, excepte la Séquia Reial de Montcada o séquia reial que va a Puçol, que es reserva com a propietat reial. És la més gran i la primera a prendre aigües del Túria, a Paterna, conduint-les fins a Puçol. Després el Túria és sagnat per les set séquies de la Vega de València. Per la marge esquerra o nord tenim les séquies de Tormos, Mestalla i Rascanya. Per la dreta o sud tenim les séquies de Quart, de la que deriva la de Benàger i Faitanar, Mislata, Favara i Rovella. El braç de Xirivella, és una derivació de la séquia de Mislata i només rega este municipi, posseïx normes i administració pròpia. Per contra la séquia de Rovella, a més d’irrigar xicotetes hortes, complia importants funcions urbanes: arrossegar la brutícia acumulada en l’urbs i abastir d’aigua establiments manufacturers. Per això durant segles el domini sobre la dita séquia va ser exercit per la Junta de Murs i Valls. En l’últim tram del riu Túria trobem un sèrie de séquies que no estan compreses dins de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües. La séquia de l’Or o Canal del Túria, que és l’última presa de reg i va ser cnstruïda en 1822 per a regar els camps d’arròs d’Alfafar a l’Albufera. En segon lloc tenim els de FrancS, Marjals i Extremals, anomenats així per estar exempts del pagament de sequiatge a les comunitats de les quals utilitzen els sobrants. S’utilitza per a cultivar les terres pantanoses i ermes d’Alfafar, Sedaví i Massanassa compreses entre el riu Túria i el barrranc de Catarroja. En tercer lloc tenim la Junta del Sequiol de l’Arena, un séquia que rega una estreta franja de terra que v des de Pinedo a la Devesa del Saler, entree el mar i els arrosars que regen el Canal de l’Or. És zona de francs amb dret a les aigües sobrants i desaigües, i la seua aigua ve del tram final de la séquia de Rovella. El

ment econòmic impensable fins aleshores. Es desenrrotllen cultius nous, alguns importants pels musulmans,com la canya de sucre, el taronger, la morera o l’arròs ( prohibit en algunes èpoques pel fet que era un permanent focus d’infecció per a les gents que ho cultivaven i les poblacions pròximes); altres importants d’Amèrica a partir del segle XVI, com la dacsa, la tomaca, la creïlla i el cacauet. La Vega o horta de València, com hui la coneixem, data del període islàmic. Els musulmans van crear un important entramat d’irrigació format per assuts (de l’àrab “as sad”) o xicotetes preses i séquies. Esta xarxa derivava l’aigua del riu Guadalaviar o Túria, portant el reg als

repartiment d’aigua amb este procediment suposa un acord entre tots els usuaris, acordant les obertures i tancaments de la comporta de cadascú perquè es prenga només la seua porció, tornant els sobrants. Pel que es referix a la propietat i l’ús de l’aigua trobem dos casos.Generalment els rius més cabalosos l’aprofitament de l’aigua va unit a la possessió de la terra de manera inseparable, i només es paguen les quantitats necessàries per a l’administració, neteja i reparació de les séquies. En canvi, en els rius curts i amb menor cabal trobem una separació entre la propietat de la terra i la propietat de l’aigua, la qual cosa suposava la compravenda d’aigua o de torns de reg. Hem de tindre en compte que els regadius històrics valencians han constituïit i continuen constituint un referent quan al govern i administració de les aigües. Els estudis més recents destaquen, en primer lloc, l’existencia d’una imbricació molt important entre les institucions polítiques(monarquia,municipis) i les comunitats; i en segon lloc puntialitzen que la gestió hidràulica va estar d’acord amb el model social existent.

1825 Pla topogràfic del cauce de la séquia de Quart, Benacher i Faytanar

En una societat agrària, com la valenciana de l’antic règim, les institucions municipals representaven en una proporció abrumadora als propietaris, per la qual cosa la participació dels consells municipals en les séquies es va exercir de forma directa. Al contrari, en el cas de la ciutat de València, on les èlits que exercies el poder local tenien interessos econòmics diversos, va ser major la tendència a delegar en entitats on s’agrupaven els uruaris de cada canal. Així veiem que durant el segle XIII les comunitats de regants de l’Horta no pareixen tindre autonomia respecte al consell municipal de València, el qual és qui controla les séquies. A partir de l’últim quart del segle XIII els usuaris van aconseguir que el consell els fóra cedint poder, quedant el consell amb el dret per a exercir de sobresequier i defendre els interessos de l’Horata enfront dels pobles castell de l’interior (Vilamarxant, Riba-roja, Benaguasil, la Pobla de Vallbona), anomenats així per trobar-se en el curs alt del Túria, i reservant-se els jurats de la ciutat un alt

1775 Alfafar, mapa dels marjals i part de l’horta

grau d’intervencionisme durant les sequeres. Per tant, veiem que els pricipals funcionaris responsables de l’administració del reg eren els cabaçequiers o sobresequiers i els sequiers. Els sobresequiers eren funcionaris municipals

1741 Llibre capatró de les terres de la séquia i comuna de Favara. 1711-1784 llibre d’anotacions de la séquia de Quart

i actuaven en aquelles viles on els sistema de regadiu de les quals era municipal, com el cas de Borriana i Oriola. D’altra banda, els sequiers tenien jurisdicció sobre una séquia només i eren anomenats per cada Comunitat de Regants en Junta General. Un exemple són les séquies de la Vega de València, que eren administrades per un sequier, encara que la ciutat intervenia en el repartiment i la defensa de l’aigua per mitjà dels sobresequier. Com hem comentat, fins a 1283 va existir un sobresequier institucionalitzat de la ciutat de València. Però l’escassa operativitat de les institucions municipals, moltes de les quals estaven poc familiaritzades amb els regs, les pressions de l’oligarquia urbana i diversos factors (control de la Corona sobre el consell, endeutament del consell, pèrdua d’entitat de la propietat llauradora, etc) va propiciar una desmunicipalització de la gestió hidràulica entre 1313 i començaments del segle XV. Aixó va obligar a crear altres organismes, oom la Cort dels Sequiers, un ens sorgit per a coordinar les séquies de la Vega i que segurament tenia el seu antecedent en isntitucions islàmiques que havien complit la mateixa funció, i que és l’antecedent del Tribunal de les Aigües. En efecte, les séquies més importants que naixen del Túria es regixen, des d’època musulmana, per la jurisdiccó que imposa el Tribunal de les Aigües. El Tribunal de les Aigües és una institució que impartix justícia i dirimix entre els conflictes derivats de l’ús i aprofitament de l’aigua del Túria. Està integrat pels síndics que presidixen huit de les comunitats de regants que reguen l’Horta més pròxima a la ciutat, a saber: Tormos, Rascanya i Mestalla en la ribera septentrional del riu Túria; Quart, Benàger-Faitanar, Favara, Mislata i Rovella en el meridional. El síndic de Mislata representa així mateix als regants del braç de Xirivella, que compta amb ordenances pròpies. El síndic del braç de xirivella per tant no actua com a jutge, no té cadira en el Tribunal i només actua com a administrador per al repartiment de l’aigua. És un càrrec bienal i renovable. Per la seua banda, la Reial Séquia de Montcada, que constituïx el sistema hidràulic de major extensió de l’Horta, disposa de tribunal pròpi des de 1268. Els síndics són triats democràticament en el si de cada comunitat de regants per mitjà del vot del seus membres reunits en Junta General i han de ser llauradors, propietaris i cultivadors directes de les seues

terres, triat , a més per gaudir d’una altra consideració moral i cultural entre els comuners, aspecte que reforça l’autoritat del Tribunal. Els seus orígens probablement siguen islàmics. El Fur XXXV, abans mencionat, establix que les séquies es regisquen “ segons que antigament és e fo establit e acostumat en temps de sarrahïns”, a la qual cosa s’unix el fet que el seu lloc de reunió era l’antic emplaçament de la mesquita de la ciutat.Esta, al ser consagrada com a temple cristià va prohibir l’entrada als musulmans que no s’habien convertit, veient-se així obligats a traslladar les sessions d’este Tribunal a l’exterior del temple, amb la finalitat que els regants musulmans pogueren continuar asisitint als seus plens. El Tribunal no actua com una autoritat col-legiada, sinó com un jurat. Els síndics només manifesten la seua opinió, un regant és culpable o no, no estblixen ni executen la pena. És el Síndic de la séquia del denunciant qui imposa i aplica el càstic. El procediment judicial és totalment consuetudinari, no hi ha normes escrites que ho regulen. El juí és verbal, un fet habtual es els casos de menor quantia, ràpid i totalment en valencià. No s’escriu res, ni tan sols la sentència. Però si una de les parts ho sol-licita es posa per escrit. No intervenen advocats, defenent-se o acusant al propi regant. Es reunixen els dijous en la porta dels apòstols de la catedral de València al sonar al migdia la campana del Micalet, excepte els festius que s’avança al dimecres, i els que van des de Nadal a Reis. El Tribunal funciona de la següent manera. Una vegada constituït, l’alguatzil demana permís al president i crida de viva veu als denunciatnts de cadauna de les séquies.En el cas que haja denunciats, entren en el recinte el denunciat i el denunciant, acompanyats del guarda de la séquia a què pertanyen. El denunciant, personalment ( o si és el cas el guarda), formula l’acusació. El denunciant es defén també personalment i pot aportar proves noves i tstimonis. El president del Tribunal i els altres síndics poden fer totes les preguntes necessàries, i inclús, si fóra necessari, es pot arribar a suspendre la sessió perquè els membres del Tribunal puguen anar a veure els fets en el lloc on s’han desenrrotlla i en presència dels interessats. Sense més tràmits, el Tribunal delibera i sentència, pronunciant el president en l’acte la fórmula tradicional: “Este Tribunal l’abssol”; o “ Este Tribunal li condemna a pena, costos, danys i perjuins en arreglament a Ordenances”.Els fallos són

1768 plànol de la séquia de Rovella

inapel-lables i la sanció s’aplica segons les Ordenances de cada séquia. Perquè la imparcialitat siga més palpable, el síndic a la séquia del qual pertany el denunciat no intervé ni en la deliveració ni en la votació de la sentència; només contesta les preguntes del president, si el president és del mateix costat el riu que el denunciat, jutjarà el vicepresident, que és del costat cntrari del riu. Les altres séquies valencianes també tenien els seus propis tribunals o jurats. Destaca al Jutjat d’aigües d’Oriola, que té el seu origen en el segle XIII, encara que posteiorment van sorgir altres jurats particulars en les noves viles segregades d’Oriola que tenien la seua pròpia comuntat d regants. El Tribunal de les Aigües de València és l’única institució foral que perviu actualment i ha estat a punt de desapareixer diverses vegades. El primer moment crític va ser durant els debats de la Constitució de 1812, en què va ser defés pel diputat Frances Xavier Borrull. En l’actualitat l’activitat del Tribunal de les Aigües s’ha reduiït.El creiximent de la ciutat de València ha disminuït considerablement l’extensió de l’horta, a la qual cosa s’afig la reducció del cabal del riu Túria des de la construcció de l’embassament de Benagéber en 1952. No obstan aixó, el Tribunal de les Aigües continua reunint-se i, al setembre de 2009, va ser reconegut per la UNESCO com a patrimoni Cultutal Immaterial de la Humanitat. Fuente: Libro “El Tribunal de les Aigües i les séquies Valencianes” Editat per la Generalitat Valenciana

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

COMISSIÓ INFANTIL

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Salutació del President Infantil

óc faller des que vaig nàixer, enguany m'han triat president infantil i estic molt il·lusionat. Des d'ací vull convidar a tots els fallers i falleres a participar en tots els actes de la nostra comissió. Per últim espere passar unes bones falles en companyia de Sonia, Gemma i Salva i tota la comissió infantil i major. Una abraçada El vostre President Infantil Raul de Jorge Felix

Raul de Jorge Felix

a tenim guapa reineta

Per a nostra infantil falleta. Com a rosa amaneguda A la festa del color,

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

A la Fallera Major Infantil

tu véns plena de candor davant de la gent, menuda.

de les campanes al vol, que honren el teu breçol de valenciana princesa. Els xiquets al teu costat Canten un himne quallat de pau, gràcia i esplendor. I tu repleta de llum véns entre traques i fum a ser fallera major. Paco Félix.

Sonia Vicedo i Ramón

Tu dus la clara promesa

Comissió Infantil

Alvarez Alcaraz, Roberto Gonzalez Cebrian, Ángela

Asins Martinez, Pablo

Gras Alcoy, Lorena

Avia Rosaleñ, Marcos

Guillem Sales, Carmen

Borrallo Biosca, Hugo

Aguado Sancho, Alba

Jover Peris, Aitana

Borrallo Sancho, Diego

Alapont Tijeras, Patricia

Jurado Morcillo, Esther

Borrero Bueno, Antonio

Atienza Benitez, Silvia

Lavie Flor, Blanca

Calero Sanchez, Adrian

Bonillo Peñalver, Ainhoa

Lopez Guillem, Carmen

Campos Marí, Michel

Borrallo Biosca, Candela

Martinez Luna, Iraida

Campos Marí,Raul

Calero Sanchez, Nerea

Martinez Ruiz, Mireia del Carmen

Caro Hernandez, Alberto

Camacho Comendador,Irene

Miguel Burgals, Nadia

Caro Hernandez, Sergio

Cano Merí, Anna

Moreno Huete, Sara

Codoñer Gonzalez Francisco

Cobos Fernandez, Eva

Morlá Garcia, Nuria

Cuberos Saus, Carles

Conesa Muñoz, Maria

Munuera Ramón, Maria

De Jorge Felix, Raul

Cortell Rosaleñ, Natalia

Munuera Ramón, Marta

Escribano Puchalt, Pedro

Cuadros Sanchez, Ainhoa

Navarro Alcañiz, Marta

Furió Alarcon, Alvaro

Cuadros Sanchez, Irene

Pedrozo Gimenez, Elena

Galan Hernandez, Lucas

Cuberos Saus, Lucia

Penadés Juan, Laura

Galan Hernandez, Manuel

Escribano Puchalt, Candela

Penadés Juan, Mónica

Gamón Andres, Oscar

Estadez Palomeque, Candela

Prado Gomez, Lucia

Garcia San Antonio, Miquel

Estivalis Alventosa, Esther

Raga Castellano, Celia

Garrido Cortes, Nicolas

Estivalis Alventosa, Ines

Raga Morales, Nuria

Gimeno Solomando, Andreu

Feliz Sanz, Esther

Raga Pascual, Lidia

Ginestar Gutierrez, Joan

Folch Huesa, Andrea

Ramón Sanchez, Isabel

Leal Diaz, Alez

Folch Yunga, Carmen

Romero Quirós, Zaira

Leal Diaz, Izan

Fuentes Blasco, Lara

Serrano Navarro, Carla

Lopez Hernandez, Saul

Garcia Chardí, Marina

Sfarni Gonzalez, Soraya

Lopez Herreros, Pau

Garcia Diego,Clara

Valero Espinosa, Mayte

Martheleny Monforte, Adrian

Garcia Median, Laura

Vicedo Ramón, Sonia

Munuera Ramón, Jorge

Garcia San Antonio, Lucia

Zacares Calero, Anna

Muñoz Manrique, Guillem

Garrido Cortes, Aitana

Zacares Calero, Esther

Sancho Durbá, Sergio

Ginestar Gutierrez, Carla

Zarzo Alapont, Noemi

Vicedo Ramón, Rafa

Gonzalez Bernat, Annia

XIQUETS

Vila Torrome, Hector

Gonzalez Bernat, Nerea

Aguado Sancho, Carlos

Vila Torrome, Ivan

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Acosta Torrillas, Lorena

Junta Directiva Infantil

President Raul de Jorge Félix Vice President 1º Marcos Avía Rosaleñ Vice President 2º Ana Zacares Calera Vice President 3º Carla Ginestar Secretari Héctor Vila Vice Secretari Andréu Gimeno Contador Noemí Zarzo Vice Contador Celia Raga Tresorer Nerea Calero Del Festejos Pau López Del Loteria Anna Cano Del Cartons Soraya Sfarni Del. Secció Femenina Esther Zacares Del. Regim Interior Sergio Caro Del. Llibret José Codoñer Del. Esports Alberto Caro Del. Playback Ivan Vila Del. Presentació Nerea González Del. Pagina Web Annia González Bibliotecari Marta Navarro Del. Momument Natalia Cortell

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Junta Directiva Infantil

Una Parelleta Especial

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

o puc assegurar,enguany ho passarem molt bé. Ho sé des del primer dia que vaig tindre l’oportunitat de parlar amb la parelleta que ens representaràn durant tot l’any 2015. Són innocents, espontanis, xarradors, simpàtics i sobretot divertits. Vos parle de Sonia i Raul. Una parelleta que de segur captivarà tota la comisió infantil. Encara que són xiquets, els dos saben perfectamente en que consisteix la festa de les falles. La nostra Sonia és fallera desde ben menuda i sempre ha sommiat ser fallera major, igual que el nostre Raul que sent autèntica pasió per la nostra comisió. Per tot això no dubtaren ni un moment en ser els nostres representants quan els ho van oferir ser F.M.I i PTE INF. Dos xiquets que es compenetren a la perfecció com a bons amics. Sonia és tranquila, dolça, responsable i un poquet vergonyosa, en canvi Raul, és molt més actiu, extrovertit i xarrador. En definitiva una parelleta molt especial que, per descomptat, no ens va defraudar el día que vaig quedar amb ells i en algún dels seus amics de la nostra comisió per a entrevista-los, i als que aprofite l’ocasió per donar-los les gràsies. Fani Tijeras CARMEN: Hui estem en el port de Catarroja per a fer-li una entrevista a la nostra fallera major infantil de 2014/2015. MARINA: Sonia, creus que les preguntes que t’anem a fer van a ser difícils? SONIA: No, no crec. NURIA: Estas molt nerviosa? SONIA: Un poc! NEREA: Sonia Sonia! A quin col·legi vas i que curs estas fent? SONIA: vaig a Larrodé i estic fent quint. LUCIA: Sonia, quina és l’assignatura que més t’agrada i per què? SONIA: És plàstica perquè m’agrada dibuixar. CARMEN: A mi també! LAURA: Sonia, quina és l’assignatura que menys t’agrada i per què? SONIA: matemàtiques, perquè no m’agrada dividir. LUCIA: Sonia, ja que tu i jo som tan amigues, per què no

li comptes a la teua comissió la música que més t’agrada, les teues aficions…? SONIA: Toque el piano i la guitarra, i m’agrada un cantant

que es diu Melendi. M’agrada ballar i cantar, per això estic en el grup de playback de la meua falla. CARMEN: Sonia, què és lo que més t’agrada de les falles? SONIA: L’Ofrena de la Mare de Déu. MARINA: I què més, i què més? SONIA: M’agraden els premis. NEREA: Sonia, i que penses del president major i la fallera? SONIA: Pense que són un poquet pesats perquè m’están dient tot el rato que anem i “estas nerviosa Sonia?”, la meua cosina. CARMEN: Sonia, t’agrada la teua comissió? SONIA: Si, perquè estic amb els meus amics, amb les meues amigues i m’ho passe molt bé. MARINA: Que opines de Raul? SONIA: Que és el meu amic i pense que m’ho vaig a passar bé amb ell. LUCIA: Què vols ser de major? SONIA: Vuic ser dissenyadora de roba o professora. TOTES: ACÍ, ACÍ, ACÍ ESTÀ LA RAMBLETA! ACÍ, ACÍ, ACÍ ESTÀ LA RAMBLETA!

RAUL: jajaja, per què no? IVAN: És una pregunta! Dis si o no! RAUL: Que siii IVAN: I la Fallera Major i el President? Què opines d’ells? RAUL: Que també m’ho podré passar molt bé! MARCOS: I amb els teus amics? RAUL: També!

IVAN: Hola, estem ací per a fer-li una entrevista a nostre President Raul. Raul, a tu te feia il·lusió ser President de la Falla la Rambleta? RAUL: Si! IVAN: Per què? RAUL: Perquè de primer, no volia ser, però després, quan ma mare em va dir que jo tenia que ser, le vaig dir que vale. IVAN: Molt bé. MARCOS: Per què t’apuntares a la falla? RAUL: Només nàixer ma mare em va dir que m’anava a apuntar a la Falla la Rambleta i jo le vaig dir que vale i m’apuntaren.

IVAN: Raul va, que t’anem a fer una sorpresa que de segur que t’agradarà. Vine amb nosaltres. Marcos, porta-lo. IVAN: FALLERA MAJOR INFANTIL DE L’ANY 2014/2015... SONIA VICEDO I RAMON. MARCOS: Acompanyada de la junta… IVAN: De la seua comissió infantil! Entreu tots! XIQUES: UEEEEEEEEE! TOTS: ACÍ, ACÍ, ACÍ ESTÀ LA RAMBLETA! ACÍ, ACÍ, ACÍ ESTÀ LA RAMBLETA!

IVAN: Una pregunta, t’agraden les falles? RAUL: Clar! IVAN: I els premis? RAUL: També! IVAN: Què signifiquen els premis per a tu? RAUL: Poden ser records per a la meua falla… IVAN: I alegria, veritat? RAUL: Si, i alegria! MARCOS: emm…uy, m’he quedat en blanc! jaja RAUL: Ivan! Dis algo tu també! jaja IVAN: A vore, a tu t’han dit quina Fallera Major Infantil t’han agafat? RAUL: A mi, el dia que apareguí per allí, em van dir: “la teua Fallera Major Infantil és Sonia” IVAN: I què et pareix? Bona, simpàtica, agradable? RAUL: Bé, em pareix bé. MARCOS: jajaja IVA: jajaja, creus que t’ho vas a passar bé amb ella?

Guardons Comissió Infantil

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

ARGENT Ainhoa Bonillo Peñalver Silvia Atienza Martinez Natalia Cortell Rosaleñ Laura Garcia Medina Annia Gonzalez Bernat Iraida Luna Martinez Monica Penadés Juan Nuria Morlá Garcia Francisco Jose Codoñer Gonzalez Laura Penadés Juan Candela Estadez Palomeque Joan Ginestar Gutierrez Alvaro Furio Alarcon Adrian Pascual Pons Mireia Del Carmen Martinez Ruiz

OR Nerea Calero Sanchez

Falla Infantil

Lema:

Autor Crítica: Paco Felix

Artista: Miguel Micó

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

“ El somni d’una Nit de REixos”

ESCENA PRIMERA És la nit més esperada per tots els nostres xiquets, esperen els regalets que’n la carta demanaven. Va dirigida als reixos mags per que els reixos, son bondat, estima, fraternitat, ilusions i somnis mags. Els reixos estàn ací, Una estrella els guiava ella sols il.luminava per trovar el camí. Venen de molt lluny, d’orient. Alguns solen dur camells I van carregats tots ells Per contentar als xiquets. Tot es dormir i somiar I confiar en els reixos. Tots els anys són els mateixos I mai te solen fallar.

ESCENA SEGONA Al aplegar esta nit A tots els menuts recorden I van deixant el que porten Els regals durant la nit. Hi ha regals de tota clase Regals per als xicotets , Regals per als majorets Alguns de diferent clase. Solen dur sempre joguets, nines, ninos, autos carros. De valor cars i barats segons els comportaments. TambĂŠ hi ha ninots de drap I ninots tots electrĂ˛nics, Alguns pareixen butonis, Altres de forma corbat. Caramelos, piruletes i tota clase de dolĂ§os. Que deixen a tots golosos, ronyosos i peladilletes.

ESCENA TERCERA Hi ha un rellotge de cucu, que canta marcant les hores desitjant que siguen bones I feliços cadasscú. Fins i tot hi ha un ninot de neu que està molt il.lusionat. La carta a la bústia ha tirat per a que li donen veu. Els reixos porten la llista dels regals que han de donar. I a cadasscú entregar alegrant a tots la vista. Altres estàn disgustats, están plorant uns bitxets. Al ser mals animalets sols carbó els han deixat. Hi ha un peix, un gos i un gat, estos tres animalets són en si molt boniquets per mascota han demanat. Mes hauràs de ser conscient i tindre que respetar cuidar als animalets i obligacions a tractar.

ESCENA QUARTA Per fí la nit ha aplegat, la lluna està resplandint, els xiquets estàn dormint al mateix temps sommiant. En el sac queden joguets , la llista han de repasar no se quede algún xiquet sense el que ha demanat.

A Melchor, Gaspar i Baltasar.

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

La nostra gran familia fallera

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Programa de Festejos

FEBRER

A les 17h. Concentració de totes les comFEBRER parses en el casal per acudir a la gran Cavalcada del Ninot. Al finalitzar magnific beJunt amb les nosrenar per als infantils tres Falleres Majors i sopar per a la resta. i Presidents anirem a l’acte de la “Crida” a l’Ajuntament. A la seua finalització tornarem al casal perque les nostres falleres majors realitzen la “Crida” al nostre barri.

MARZO

Inauguració de l’Expossició del Ninot. Esperem una gran asistència de tot el poble i que, per descomptat, votem als nostres ninots.

MARZO

Tindrem dinar a càrrec de la nostra Fallera Major.

MARZO

Gran dia de la “Plantà”, Després de tant de treballar farem un bon sopar “El sopar de la Plantà” I beranar-sopar per als infantils a càrrec de la Fallera Major Infantil i del President Infantil.

A les 8h. Desdejuni amb xocolatà i bunyols. A les 16h. Concentració per a acudir als premis que esperem portar al casal amb molta alegria. Després sopar a càrrec de la delegació infantil. A les 22h. Tradicional sopar de Fallers d’honor

MARZO

A les 8h. Desdejuni amb xocolatà i bunyols. A les 11h. Concentració per a visitar a la resta de les comissions del poble. Per la vesprada sopar per als infantils a càrrec de la Fallera Major Infantil i el President Infantil. Després tindrem soparet i discomóvil.

MARZO

A les 8h. Desdejuni amb xocolatà i bunyols. Al matí les delegades infantils vos tindràn preparats jocs per a tots vosaltres. A les 16:30h, concentració per acudir a l’ofrena de flors a la nostra Mare de Déu Dels Desamparats. “La més volguda dels Valencians” En quan acave l’ofrena sopar a càrrec de la delegació d’Infantils. A les 22h sopar i discomóvil.

MARZO

A les 8h. Desdejuni amb xocolatà i bunyols. A les 11h Concentració per acudir a la misa en honor de Sant Josep. A les 17h parc infantil, A les 18h berenar d’infantils. A les 22:30 cremà de la falla infantil i després a l’hora que ens corresponga cremarem la nostra falla gran.

Història d’un Any Per Fani Tijeras Un any es el periode de temps que tarda la terra en orbitar al voltant del sol, és el periode orbital de quasevol planeta i, per extensió, s’aplica a altres clicles orbitals. Un any són 365 díes, 12 messos però, quantes emocions caben en un any?.

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Les falles, el día de Sant Josep, desapareixen destruides pel foc. Nit de cendres al carrer. I es el llibret qui dóna testimoni dels fets que han ocorregut al llarg d’un any. Una vegada acaba l’any, toca mirar cap enrere per poder seguir endavant, girar el cap, per poder a recordar tots el bons moments que hem passat junts, perquè recordar es tornar a viure . Per al record plasmat en el llibret

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Història d’un Any

Actes del ejercici actual Aniversari

FALLA RAMBLETA DE CATARROJA

Nomenament i Proclamaci贸

Presentaci贸

Hallowin

Nadal i Reis

Menú Especial Divendres iD issabtes Nit (Mínim 2 persones) APERITIU: Font d'Ibèrics amb Pernil Serrano i Formatge Manxec Amanida de Fruits Carn de Bou al a Pedra o Bacallà Biscaina Postre Variat i Cafè

RESTAURANT

CUINA VALENCIANA YA RROSSERIA Carnsal a Pedra- Garrí Lletó al Forn Avgda. Levante,2 5 46469 BENIPARREL (València) Tel. 961212796 - Fax:9 61218923 www.restaurantepuertadehierro.com

Blanco Tèrbol oN egre de la casa (1 Botella cada 2 persones) Aigua (1 Botella cada 2p ersones) 20€ I.V.A . inclòs per Persona --------Menú Especial Dissabtes Migdia (Mínim 2P ersones) APERITIU: Pernil Serrano i Formatge Manxec amb ametles Anxova Casolana sobre Formatge Fresc Gambes amb allada Melós de Marisc amb Llamàntol Postre Variat i Cafè Blanco Tèrbol oN egre de la casa (1 Botella cada 2 persones) Aigua (1B otella cada2p ersones) 20€ I.V.A . inclòs per Persona Telf.9 6 121 27 96

FallaR ambl et a

Tel. 96 184 38 88

Sant Vicent Ferrer,3

46470 CATARROJA

www.purpurinadisfraces.es FallaR ambl et a

Seu Social: VALÈNCI AB Polígon Industrial El Polio Camí De lP olio, 69 46469- BENIP ARRELL Tel. 902 11 40 20F ax 961 200 90 0T ribes@ribes-ti.es ww w.ribes-ti.es

Delegació Ca talunya: ARCELONA CI MV allé s-C /C alderí ,s /n Edif .O ficines 2ªP lant a Of. 26 0813 0- STA. PERPETUA DE LA MOGODA el .9 02 00 57 97 Fa x9 35 60 80 34 barcelona@ribes-ti.e s

FallaR ambl et a

COMERCIAL VICENTE TARAZONA IE LG RUP DAMM VOS DESITJA UNES BONES FESTES

FallaR ambl et a

Decoraci贸 floralb odes, events, corones... Decoraci贸 artificial, jardineria i paisagisme. Servici ad omicili.

Flor 10

Enviamos tusf lores a cualquierd estino

Tel. 961 261 236 6362 35 992 6908 28 445 JoanotM artorell, 25 46470 Catarroja (Valencia) teresacomosfloristes@gmail.com www.floristeriateresacomos.com

FallaR ambl et a

V ISITE

NUESTRA

TIEND A

Av da. Ramblet a, 59 Bajo 46470 Catarroja (Valencia )