V Cusinada San Llorenç de Morunys 24 i 25 Octubre del 2015
Començaré el meu "particular resum" a partir del moment que la resta de components de la IV Cusinada , en vau donar"poders "...... per organitzar la propera , axó com recordareu va ser després dels brindis , la eufòria de tots i la inconsciència meva es van adjuntar ........ El meu cap ja va començar a barrinar a partir del dilluns siguen , ja algú (la Fina) en va recordar que la que tenia que organitzar no era fins l'Octubre , no ni vaig fer cas , vaig agafar la brúixola a veure si en marcava si tenia que ser cap el sur , cap el oest , al est o el nord . No , d'aquesta manera no es podia començar , primer intenta fitxar la data , en que tots i estiguessin d'acord , cosa ja en principi bastant condicionada a la disponibilitat de tots els components recordo que tots recomana-vant el mes d'Octubre , pro.......la Obdúlia els primes de mes no , que la Montse trenca aigües..... , la Margarita el dia 24 canviam l'hora , els dies seran mes curts , vaig comença a donarem compte de las grans dosis de diplomàcia que caldrien , a i avia un clam generalitzat que aconseguís que i
estiguessin tots , i alguns proposa-vant de que fos en el mateix format que ocasionalment es-va convertit l'ultima , amb pernocta . Per lo que aven decidit començar en temps sobrat , o feria amb comunicats , en to humorístic , per distreu-rem , encara que algú amb pogués catalogar de passat o emprenyador........
El primer comunicat una vegada redactat no en vam semblar una mala opció , encara que per error meu , en vaig tindre de fer dos , per un error per la data proposada , pro van ser en quant a les respostes eficients en quasi la seva totalitat dels components de las cusinadas , ara no me van posar fàcil ..... La primera resposta va ser , com sinó , la de la Mayte , molt rapida encoratjadora i al mateix temps decebedora en quant a la data proposta per el organitzador , Jo , ..... , tindrem de esperar la resta de components com respira
..... el segons en contestar van ser el Llorenรง i la Margarita......
....no tot eren respostes negatives , encara que en aquesta del cusinet Llorenรง , en detalls provocatius............... A veure que contesten la resta , sobre tot la Quinita , per si confirma o no les dates de aquest viatge que tenen projectat .......
...... ja i som , pro es que es teniu de menjar-se el mon en dos dies , no vau insinuar el Octubre , i si poguessin estar tots millor .....
Be serà el moment de tirar de la diplomàcia e intentar consensua a tota la colla , vaig consultar el "coixí" i amb algú mes.... ???....... amb la Obdúlia i al Xavi no vaig esperar la seva resposta per que ja sabia que com mes tard del mes d'Octubre millor , axis que vaig emetre un altre comunicat ......
Com recordareu va ser bastant explicit i aclaridor i es te de reconèixer que va donar bons resultats , amb l'ajut de certes negociacions..... Las contestàs no es van fer esperar , de un caire en general en positiu , amb donaven "poders" per anar enredant la cosa , ja veurem que nen sortira de tota axó , sor que tinc temps sobrat ,
En permeto dona un consell al pròxim organitzador de la propera Cusinada ,"cuida-din" amb el cusinet Llorenç , te tan de bona persona com de "tècnic de aplica pomada"....
AxĂł ja , pinta las respostes en sigut positivĂ s , tan sols un duc-ta en quant a la pernocta no en la data majoria absoluta a la cusinada el dia 24 , algunes respostes en sigut lo suficient encoratjadores i altres amb un to de advertiment que es tindrĂ en compte
Vinga , es el moment de comunicar els resultats de las gestions fetes fins ara , i fer sabedors a tots els components de la cusinada , dels propers passos que donarĂŠ pel bon desar-rollo de las dues diades i axis puge anar polint detalls que seran molts i complexos per que siguin a gust de la majoria Es molt engrescador comprovar com els components de la cusinada , reaccionen al rebre els comunicats .....
....encare que sigui presentant alguna que altre esmena o
advertència que es tindrà en compte
Encara que sempre ja algun que es posa nerviós , tranquil Frederic que encara faltant quasi quatre mesos i tu ja saps per experiència recent , que es tenen de tindre en compte molts detalls a mes sempre surten innovacions o suggeriments engrescadors com el del Llorenç.........
............. dons mira cusinet Llorenç , te un cert risc pro posats a innovar el programa de la trobada ja no ve de aquí , dos dies , concurs afegit , sols faltaria contracta un conjunt per fer ball després del sopar del dissabte , segur que al Jordi i la Conchita els i agradaria , pro no patiu la meva gosadia no arribara a tant , en quant al Frederic que esta nerviós per sabé el lloc , que estigui a la "guai" dels comunicats , aniré donant detalls sobre el lloc i el contingut . La Maite , també ha contestat al ultim comunicat i u fa amb sentit positiu i donant ànims , lo que vol dir forces per continuar endavant amb aquesta tasca ........
Es de suposa que el Jordi i el Xavi , també en rebut el ultim comunicat , el Jordi deu de estar a Cunit per lo que no esta operatiu a la xarxa , el Xavi va al seu ritme...... Tal com també esmentava en el ultim comunicat aquest passat fi de setmana o sigui el 27 i el 28 de juny , la Fina i Jo van fer la bossa i agafant el cotxe es van dirigir cap un teníem bons informes de un podríem celebrar la cusinada , concretament a la Vall de Lord al Solsonès , on si adjuntaven suficients atractius paisatgístics per visitar el Pantà de la Llosa del Cavall ..............
......... les Fonts del Cardener , el Port del Compte , el Santuari de Lord , i els pobles de Sant Llorenç de Morunys i La Coma i La Pedra entre altres També teníem bons informes de un lloc on menjar i dormir , on servien uns plats molt complerts i amb habitacions , concretament aquest lloc era la Fonda Nin al poble de La Coma i La Pedra Malauradament vam pogué comprovar que si ..... els menjars eren complerts i variats , pro que la netedat amb el conjunt de la Fonda no crec que ser llocs de la casa ??? passessin una inspecció sanitària , el menjador i las habitacions (petites) eren las parts mes cuidades i netes , els menjars es veien ben cuinats i abundants , ara lo que es el servei (el mateix propietari ) lent mes no puge , i amb una estampa molt d'acord amb la resta de la casa , per lo que apart de suporta-ro , van tindre de convertir lo que podia aver sigut un visita positiva i confirmativa del lloc de la cusinada , en una mini visita turística i en un intent de trobar un marc mes digne per la celebració. Vam anar a Informació i Turisme de Sant Llorenç , on es van atendre molt be , en quant a llocs d'interès per visitar , ens els van dir tots i mes , i dintre de las seves possibilitats els restaurants o hotels que ens poguessin interessar . Com podeu anar comprovant , de turisme res , a mes la temperatura ambiental ja estava per damunt dels 30º i per mes inri el aire acondicio-nat del cotxe no funcionava .
Vam anar pujant per la carretera de Tuixén , per agafar el trencall del Port del Compte , on ens avien indicat el Hotel Avet , pro uns quants kilòmetres mes endavant , ton anat pujant de altura i de temperatura , van beure un cartell que indicava en una fondalada a peu de carretera Hotel Cal Joan Batlle H* ,vaig posar la tracció a las quatre rodes , el freno de ma preparat i l'ancora també , ........... .......quina baixada i després la tindrien de puja..... Lloc molt encisador , mol ben decorat , amb cert esplendor , cuina catalana pro en tocs moderns , per expressa-ro d'alguna manera butaques envers de cadires al menjador , totes blan-cas , es van ajustar molt amb el preu , pro ens va fer por que quedéssim allà enclotats , i a molta distancia de Sant Llorenç Vam sortir del "clot" i varam continuar en direcció al Port del Compte on a peu de pistes ja l'esmentat Hotel Avet , allà ens van atendre molt be , ......
els preus no eren molt exagerats i les habitacions esta-ban molt be pro ens va fer por que que-davant molt ais-lats de la resta de la Vall , haguera sigut l'ocasió de batre el sostre de la Cusinada , pro me imagino al cusinet Llorenç , fen senderisme per omplir el dia , esquia no , i si teníem de baixar i pujar , la carretera era de las de "muntanya" , mati perdut vam anar cap a la Fonda Nin per dinar i després intenta fer la migdiada ....... si la temperatura de l'habilitació era suportable . La migdiada va ser recuperadora , i allà las sis de la tarda tocades vam baixar cap a Sant Llorenç , av-ants vam anar a la Font de la Puda que estava a prop de la carretera , ens avien dit i axis consta que es una font d'aigües sulfuroses ,amb propietats medicinals ,...pro quasi no rajava . Ja a Sant Llorenç , encara ens van indicar dos Hostals , pro no tenien restaurant i sols i avia habitacions per dormir i sense sense esmorzar , vam decidí que ja ni avia prou de recerca de llocs per la cusinada , i ens vam asseure en un terrassa de un bar molt ombrejada a beure una tònica , al mateix temps que intent-avant resguardar-nos de la calo , encara vam repassar el mapa per si sens ocorria un altre lloc .... Peretallada , Massanet de Cabrenys , Poblet i Santes Creus Lleida , el Delta del Ebre.........prou , prou.......... Quant va ser l'hora vam tornar a la Coma i La Pedra a la Fonda Nin , encara vam fer una petita caminada pel poble , vam sopar , un altre petita caminada i cap a l'habitació , duc-ha i a dormir per lo me-ins intenta-ro i demà "Deu dirà" En alguns moments de la nit , aquells en que estas desvetllat , i aprofites per fer una mica de reconte dels fets del dia i també dels comentaris rebuts a propòsit dels comunicats enviats als cusins , recordo especialment alguns del Llorenç , ..........
Sense mes complicacions , ens vam llevar a les vuit tocades , per esmorcar , el servien a partir de les nou , bandeja completi-sima d'embotits , torrades de pa amb to-maque i ens van posar dos brics de Zumasol a la taula , un de taronja i un de pinya , per encetar i naturals o sigui de frescos res , dos tallats i carretera i manta , Fonda Nin "si me as visto no me acuerdo" , no ets adequat per la V Cusinada Vam baixar fins a Sant Llorenç , on en un forner dels d'abans s vam comprar pa i una mica de coca , ens vam encotxar i ens vam dirigir cap a Solsona , pro , a la sortida de Sant Llorenç ja un indicador que posa Hotel El Monegal , vam decidir entr-ari i veure lo que era i quines condicions tenia , camí asfaltat , bon aparcament la impressió exterior molt bona , ja a dintre del recinte encara va millorar mes , ens van atendre d'enseguida , no la propietària que estava atenen unes altres personàs , la que ens va atendre ens va ensenyar las....
....habitacions mes que correctes , com que el edifici te dos o tres plantàs disposa també d'ascensor , tot molt correcte de fet estaven una mica impressionats , amb el pressentiment de que no estaria al nostre abast i que estaríem perden el temps i no solucionaríem lo de la V Cusinada . Tot seguit ens va atendre la propietària , ens vam seure en una taula de la sala menjador , li vam explicar el nostre cas i per lo tant tot sigui ben dit les nostres necessitats . Va fer lo que sent diu quatre números , i ens va oferir el programa i el preu , no ens va semblar car per las instal·lacions , la situació i els menús , li vam comentar davant de la qualitat dels menjars , si els plats serien "curts" , i ens va contestar que quedaríem be , ens va donar anotacions dels menús i dels preus i vam quedar que tan pron-te tinguessin la conformitat de tots els cosins li contestaríem , lo mes tarda el sis o el set de juliol , ella de moment per la seva banda reservava las datàs . Amb totes aquestes ultimes gestions , que sembl-avant positivàs , es tenien de repassar i posar a aprovació per la resta , se ens va passar quasi el mati , ens van dirigir cap a Solsona , per intentar visitar-la , dic intentar per la calo , al exterior deurien estar per sobre dels 30º , a dintre el cotxe al menys a 40º .... Vaig intentar aparcar el cotxe en una bona ombra lo mes propera possible del casc antic , la catedral ....... i després de un petit recorregut turístic , mol petit ........ l'atmosfera era irrespirable , vam intentar trobar el restaurant El Reco , on ens avien dit que es menjava mol be de preu , vam dinar es ....pot
..dir be i el preu també va ser correcte el menú de festius 13 euros . Carretera i manta , sense migdiada , i amb la boca tancada , per travessar la Segarra i aconseguir arribar a Vilafranca en sense deshidratar-se. Després de repassar amb tranquil·litat a casa tota l'informa-cio i lo que aviem constatat in situ de El Monegal , vaig creure que era el moment de fer un altre comunicat al cusins per informar-los.....
La Quinita va ser consultada sobres lo de la habitació triple ,va respondre que no i avia cap inconvenient i creia que per part de la Mayte tampoc i seria , sols faltava esbrinar al hotel si tenien habitacions de tres i el import , com que avien quedat de trucar-nos aquesta setmana serà l'ocasió per intentar soluciona-ro . Encara de-gota alguna resposta al comunicat nº 5 , las de la Quinita , estava a Vilaverd i no s'assabentava dels correus .....
.........sembla que li posat nerviosa , vol recuperar temps , calmat , axó pot durar fins el setembre (no u crec) , ja aniré donant mes pistes . El dia 8 en va trucar la Patrícia , la mestressa del hotel , li vaig comentar lo de l'habitació triple , en va dir que no i avia cap problema , que ens reservava un apartament per les tres , de fet per ella representava una persona mes a sopar i a dormir , referent al preu en va dir que seriant 130 $, sortia be per que es tenia de partir amb las tres ocupants , vam comentar de passada lo dels menjàs , va dir que queda-riem be , i que si no i avia cap novetat important per allà el setembre me enviaria als menús de la temporada. Es tindrà de notificar la solució , als components de la cusinada , de-xare transcorre uns dies per si este de afegir alguna altra novetat i m'entres abeure que contestant al comunicat nº6 .............................?????????..........¿¿¿¿¿¿..........¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡.......... I aquí es el moment que la meva inspiració va continuar funcionant pro el ordenador no , amb va fer una mala passada segur que no va ser culpa de ell sinó meva , es va esborrar tota la resta de comunicats que us vaig enviar que ja tenia recopilats i amb els seus corresponents comentaris , no i va be manera de recuperarlos ,amb aquest fet i guanyeu vosaltres me-ins tos-tonada , pues no ni aura la mateixa o mes .... com sempre ....
Dons a grans mals, ràpides solucions, malgrat que sinó recordo malament vaig envia fins a deu comunicats en total, amb aquests sis ja en teniu de exercici per recordar els que faltant i si no , no passa res , estava en plena competició el concurs de qui endevinava el lloc on es celebraria la V Cusinada, de fet un concurs accidentat per la "acceleració" d'un dels participants, el cosí Llorenç, quedo penalitzat i fora de la competició, les que mostraven una mica d'atenció, la Quinita i la Mayte es van quedar sense premi, no el "vivales" del cosí Jordi que amb les indicacions nefastes i reincidents de Llorenç s'adjudico el premi, Com que el concurs es va demostrar tal com i esmentat que va resultar estar amanyat, passo a relatar el lloc on es celebraria la VCusinda, Sant Llorenç de Morunys, i a l'hotel El Monegal , com que tots els cosins i cosines ja havien donat la seva conformitat en quant a las dates , 24 i 25 d'octubre, jo per la meva part vaig confirma la reserva en el esmentat hotel Com que la cusinada ja estava confirmada, per totes les parts, vaig a recopilar una mica d'història d'on ens trobarem si déu vol per al pròxim esdeveniment Sant Llorenç de Morunys és una vila i municipi de la comarca del Solsonès ,
El terme municipal de Sant Llorenç de Morunys, una petita extensió de només 4,28 Km², es troba al peu de la serra del Port del Comte, al vessant dret del riu Cardener, envoltat en la seva majoria per | per al terme de Guixers , excepte pel nord, limítrof amb el municipi de la Coma i la Pedra. Comprèn, també, entre Navès i Guixers l'enclavament que inclou la Mole de Lord, amb el santuari de lord. La població de Sant Llorenç té els seus orígens en la comunitat de clergues erigida a les darreries del segle IX al peu del vell camí de la Seu d'Urgell a Cardona pel Coll de Port. Al final del segle XIII, la Vila de Sant Llorenç va ser protegida pels benedictins i enfranquida pels vescomtes de Cardona. Des del segle XIV fins al segle passat, va ser coneguda per la indústria tèxtil de draps de llana, exportats per tota la Mediterrània occidental i coneguts com a draps piteus, per que els primers teixidors van ser menestrals provenint, a finals del segle XIII, de la regió de Poiteu, (Poitiers) a l'actual França, la qual cosa va fer que la vila fos nomenada popularment com Sant Llorenç dels Piteus.
també del hotel........
Situat en un emblemàtic vall prepirinenc, la Vall de Lord, a només 1 quilòmetre de Sant Llorenç de Morunys, es troba El Monegal, una masia rehabilitada i convertida en hotel de 10 habitacions on l'objectiu principal és donar plaer als sentits.
En aquest establiment podreu apreciar un tracte familiar i una màxima atenció al detall, així com una cuina per a paladars exigents. Al seu restaurant serveixen menjars elaborats especialment amb la base de producte ecològic, a més compten amb un celler equilibrada. No obstant això, no només el menjar és el seu punt fort, també la seva oferta cultural fonamentada en exquisits concerts de qualitat per als sentits. En els seus voltants es poden practicar esports com són el senderisme, esports d'aventura i alpinisme. La neu, la cultura i la tradició són també excel·lents accions si s'allotja en aquest hotel, barat en preu, però gran en qualitat.
Aquest és lloc on ens reunim per celebrar la V Cusinada, sinó hi ha novetats d'última hora, és on menjarem, soparem , dormirem i al dia següent esmorzarem Van anar passant els dies, sense cap alteració que afectés el programat, en la ultima circular se'ls va indicar als cosins que ens trobaríem a Solsona entre les deu i dos quarts de onze del mati , en un zona d'aparcament que hi ha davant d'un lloc molt emblemàtic de la ciutat, el Portal Del Pont .......
Vaig escollir aquest lloc perquè la resta de cosins, quan arribésin a Solsona tenien de passar per aquest portal, jo encara que entrava per un altra carretera ja sabia on estava situat, a la....
---- mateixa plaça hi havia una bar, on els primers que arribessin podrien esmorzar mentre arribaven la resta, va ser el nostre cas, a més allí mateix , quant estesi'm tots reunits , es podia agafar la carretera per Sant Llorenç de Morunys , mes béns dit dues , la que voreja el pantà, la mes fàcil i amb bonics paisatges, i la que serpenteja fins a arribar al Port del Compte, mes escabrosa ...... Ens vam posar d'acord amb la Obdúlia que a les nou menys quart la passaríem a recollir, així ho vam fer, i vam encara cap a Solsona, on vam arribar tal com estava previst, abans de les deu, vam aparcar i vam anar a esmorzar al bar abans indicat, ens varen seure en una taula que ens permetés observar l'arribada de la resta de cosins
Els primers a arribar van ser el Llorenç i la Margarida, a continuació al Frederic, com que no ens veia el vaig anar a buscar-... petons ... em va dir que portava uns quants croissants per a tots els cosins per esmorzar, li vaig comenta que estàvem en un bar -granja , que estava ple de pastissos, potser no fos el més adequat, a més encara no estàvem tots .... li va semblar bé i que ocasion hi haurà per degustar-los. Els últims en arribar Però Dins de l'horari previst, van ser els Pedra....... Quinita, Mayte, Jordi i Conchita, després dels petons i abraçades de rigor, com que ja havien esmorzat, complert també
amb el "protocol" de la toalet , vam decidir agafar els cotxes i posar rumb a Sant Llorenç de Morunys
Vam agafar la carretera que voreja el pantà de la Llosa del Cavall, bona carretera amb bones vistes ,férem un petit most de la historia del pantà...... El pantà de la Llosa del Cavall és un embassament situat a la Vall de Lord , que pertany al riu Cardener (conca del riu Llobregat), creat per una presa localitzada al municipi de Navés, que s'estén pels termes de Navés,Guixer i una minúscula porció del de Sant Llorenç de Morunys, a la comarca del Solsonès. La presa del pantà de la Llosa del Cavall a més de les del curs alt del Cardener també recull les del seu afluent l'Aigua de Valls' , la superfície total de la seva conca és de 200km². La presa, d'arc de doble volta, 122,3 m d'alçada i una longitud de coronació de 326 m, s'aixeca al municipi de Navés en un lloc conegut amb el nom de la Llosa del Cavall i va ser acabada de construir l'any 1997 a l'interior de la presa hi ha tota la infraestructura necessària per a instal·lar-hi una central hidroelèctrica per bé que actualment aquest potencial energètic no s'està aprofita Té una capacitat màxima de 79,4 hm3 i abasta una superfície de 300 ha la major part de la qual (tota la que queda al sud del pont de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys) està integrada en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEJN) de la Generalitat de Catalunya La seva construcció va comportar el desallotjament d'una sola masia habitada: la masia de Cal Vall-longa. També va comportar l'a-negament dels ponts de les Cases de Posada i de Vall-longa, per bé que aquest darrer, a fi de salvar-lo de la seva desaparició, va ser desmuntat peça a peça i reconstruït damunt el torrent del Pou , a la sortida de la vila de Sant Llorenç de Morunys en direcció cap a la Coma
Vam anar vorejant el pantà i abans d'arribar a Sant Llorenç de Morunys, esta l'Hotel Monegal, podríem dir a la capçalera del pantà , de l'hotel es pot observar com el riu Cardener es converteix en el pantà de la Llosa del Cavall .
Abans d'arribar a Sant Llorenç ,ja es veu un indicador que senyala el camí que ens porta a las instal·lacions del hotel....... En un ampli aparcament al peu mateix del hotel , varam aparcar els cotxes , i descarregarem las maletes.....
.....varem notificar-lis que tot el grup al complert ja esta-vam allà , tot correcte ells també ens esperaven , pro com que totes les habitacions encara no entaban endegades , ens van dir que de moment les maletes les fiquéssim totes en una sola habitació i que després com tornéssim de la visita a Sant Llorenç ja estarien disponibles cadascú la seva ,no i va averi cap inconvenient ,alguns varam aprofitar al mateix temps per descarregar les seves urgències "fisiològiques"........
...recepció........
........ sinó recordo malament les van deixar en el "apartament" , després en la distribució va ser adjudicat a l'Obdulia ,la Quinita i la Mayte , i havia dues habitacions en el seu interior , una amb dos llits i amb dos lavabos... Ens varem posar d'acord amb la Patrícia , mestressa del hotel sobre la hora del dinar , varem quedar entre dues i tres ,vam anar cap el aparcament per agafar els cotxes....
Un moment , va advertir el cusinet i germà meu Frederic , va obrir la porta del darrere del seu cotxe i "voala" , van aparèixer una caixa de crusanets , mes ben dit de grans i gustosos croissants ,am el seus corresponents tovallons de paper , el noi sempre amb els seus detalls , ningú als va depreciar .... Amb els estomacs satisfets, ens van dirigí cap a Sant Llorenç, per iniciar la visita turística programada .....
Vam aparcar sense dificultat a la plaça del Mur, es de ressaltar els colors de las fullàs dels arbres de la placa es notaven els efectes de la tardor .... i des d'allà ens vam dirigí al nostre primer objectiu turístic .......
El Monestir Benedictí, és l'església parroquial de la població declarat be cultural d'interès nacional ...... L'origen del monestir de Sant Llorenç de Morunys el trobem en una comunitat de clergues o canonges regulars localitzada en aquest indret des de molt antic: cap el 885. El primer abat conegut és Bo, cap el 910. Inicial ment s'anomenava Sant Llorenç de la Vall de Lord, però a partir del 992 és conegut amb el nom de Sant Llorenç de Morunys. La seva importància va créixer sota la protecció de la casa d’Urgell. Tenia diverses esglésies que hi depenien, a més d’altres béns i propietats. El 1019 va morir l'abat Llobató i el bisbe Ermengol d’Urgell, d’acord amb la casa comtal, intervingué en el nomenament del nou abat, procedent de Sant Serni de Tavèrnoles, lloc del que va passar a dependre com a priorat, passant els membres de la comunitat a seguir la regla benedictina (1025). El 1078 el monestir fou unit al de Sant Andreu de Tresponts, i l'any següent els dos van passar a dependre de Santa Maria de Ripoll, tot i que l'oposició de Tavèrnoles va fer que Sant Llorenç seguís sota la tutela d’aquest darrer.
Els anys que seguiren foren de força prosperitat. A finals del segle XIII es van començar a ocupar els voltants del monestir, el que va donar origen a la fundació de la vila del mateix nom. El 1592 es va secularitzar i els membres de la comunitat van anar a Gerri. El 1593 fou creat el bisbat de Solsona passant a ser una col·legiata lligada a la nova mitra. L’església, exerceix encara les funcions parroquials, des de la fundació de la vila de Sant Llorenç De l’antic monestir es conserva la seva església, un edifici del segle XI amb tres naus separades per pilars i tres absis. Està coberta amb volta de canó a la nau central i amb voltes d’aresta les laterals. L’absis del sud es va enderrocar amb la finalitat d’aixecar la capella de la Mare de Déu dels Colls. El campanar és del segle XII, molt modificat. Al sud del temple es troba el claustre, obra del segle XVI, aixecat sobre un possible claustre anterior, potser més simple. Tot el conjunt ha estat modificat i restaurat en el decurs dels segles Entre altre mobiliari, cal destacar a l’interior de l’església un conjunt de tres retaules:
Retaule de l’Esperit Sant (s. XIV), de Pere Serra. Consta de tres carrers i una predel·la. Al carrer central hi ha la representació de la Pentecosta, com a tema central. A sobre, Sant Joan Evangelista a Patmos. Al carrer de l’esquerra: Casament de la Mare de Déu; Anunciació; Bateig de Jesús. Al carrer de la dreta: Prova de la beguda emmetzinada; Martiri a Porta Latina; Resurrecció de Drusiana. Retaule de Sant Miquel i Sant Joan Baptista (s. XV), obra de Bernat Despug i Jaume Cirera.
Retaule des tres carrers amb predel·la. Al carrer central hi ha la taula amb els sants titulars. A sobre, un Calvari. El carrer de l’esquerra és dedicat a Sant Miquel i té els següents compartiments: Caiguda dels àngels rebels; Miracle del Mont Gargano; Sant Miquel pesant les ànimes. Al carrer de la dreta i de dalt a baix: Naixement del Baptista; Baptisme de Jesús; Banquet d’Herodes, amb la degollació de sant Joan. A la predel·la, i d'esquerra a dreta: Sant Pere, Santa Eulàlia, la Dolorosa, Crist mort, Sant Joan Baptista, Santa Caterina d’Alexandria i Sant Pau.
Va ser una visita molt il·lustrativa sobretot pels retaules de l'església,de una gran magnitud , el claustre també tenia la seva bellesa, teníem intenció de visitar el museu de la Vall de Lord, al qual si accedeix per el claustre, però estava tancat, només obren normalment els diumenges o festius .... vam sortir amb d'intenció de visitar la resta del poble , es vam trobar en que celebra-vant la Fira d'Ous d'Euga . Ens va agafar de sorpresa no estava dins de lo programat, a més almenys jo ne era totalment ignorant de que i aigües la fira i de lo que eren l'ous d'euga ........... no veia bestia per cap lloc , però si moltes parades de productes de la terra, hi haurà que documentar-se sobre el significat d'aquesta fira, la resta dels cosins tampoc ho sabien La Fira dels Ous d'Euga és la fira que la Vall de Lord dedica a les carbasses gegants autòctones que van inspirar la llegenda dels Tres Savis prudents dels Piteus de Jacint Verdaguer. La fira, manté l'activitat a Sant Llorenç de Morunys, Guixers i la Coma i la Pedra durant tres dies Entre les activitats més esperades destaquen l'exposició de carabasses, el Mercat de Pagès i les Olimpíades de pagès. La fira de les carabasses pretén explotar turístic ament la llegenda dels Tres Savis prudents dels Piteus de Jacint Verdaguer i que explica que tres savis que
acudien al mercat de Manresa van ser enganyats per un hostaler quan els va...... ..... vendre unes carabasses fent-los creure que eren ous d'euga. Fa dues dècades, Sant Llorenç de Morunys a recuperar la història per batejar els seus gegants, també inspirats en els savis dels Piteus. Els protagonistes de la Fira dels Ous d'Euga són carbasses de grans dimensions que poden arribar a superar els 200 quilos de pes i el metre d'alçada. El Mercat de Pagès obre el programa d'activitats de dissabte a la plaça de la Canal i el centre de Sant Llorenç de Morunys Un dels plats forts de la fira, les Olimpíades de Pagès, comença a partir de les 11 a Guixers. El concurs és una de les activitats lúdiques més divertides de la fira que compta amb gran participació dels habitants de la zona i, durant l'activitat, els participants han de superar tota mena de proves inspirades en la vida al camp. L'activitat més destacada de diumenge és el concurs de Ous d'Euga. A partir de les 7 del matí comença la descarregada de carabasses a la plaça de la Canal i a les 13h està prevista l'entrega de premis. A més es pot gaudir, en tot el nucli històric, de la cercavila dels gegants Els 3 Savis Piteus que acaba amb e ball de la coca poc abans de començar el lliurament de premis del concurs de carabasses.
Es pot dir que la fira va absorbir bona part de la resta de la visita a Sant Llorenç a les senyores lo de les paradetes els i va molt a mi algunes també a més com que els carrers es van anar omplint de visitants, va donar lloc al fet que alguna cosineta es despistés de la resta del grup, fins arribar al punt de gairebé haver de formar un comitè de busca , no va arriba lo que vulgarment es diu "la sang al riu" però gairebé ....
Avui en dia la població conserva els antics accessos al clos emmurallat: Portal de la Canal , Portal de la Capella (abans d’en Grau , també d’en Casanoves , o del Jardí ), Portal de l’Era Nova (també citat com del Mas o de la Pietat ), Portal de l’Estudi (citat també com Nou ), Portal del Puit o del Puig (també del Vall Fred ).
Una vegada tots re-agrupats vam decidir anar cap el hotel ,era la hora de dinar
Quant arribarem a l'hotel teníem una feina pendent a realitzar, que era la de traslladar les maletes a l'habitació que cada qual tenia assignada, el que comportaria a la pertinent visita de xafarderia a totes les habitacions
Com recordareu varem deixar totes les maletes en el "apartament" lloc destinat per l'Obdúlia, Quinita i Mayte, les altres habitacions estaven totes a la mateixa planta, menys la del Frederic que estava a la planta baixa, les habitacions eren totes per l'estil, molt grans, amb una cambra de bany també molt complet i molt ben decorades, aquesta és almenys la meva particular opinió , totes tenien excel·lents vistes del entorn , una llàstima que tan sols i tinguessin de pas-ari una nit....
Quan ho vam tenir tot arreglat a l'habitació, començant per nosaltres mateixos, ens vam anar reunit abaix , a la terrassa de l'entrada i vam degustar, els que van voler, un aperitiu bíters , cervesa ,Coca -Cola 0 .... ???
Va arriba el moment , no recordo bé si ens van cridar a capítol,
vull dir a dinar , o bé si vam ser nosaltres els que vam demanar si podíem asseure'ns a la taula, com que l'objectiu era el mateix, varem passa al menjador on la taula ja estava preparada per que celebrarem el dinar de la V Cusinada . De gana no en faltava, per la meva part tenia la preocupació que els plats fossin complets, doncs pel que ens van anar servint eren si de disseny, però molt bons i complets, si a mes tal com deien eren ecològics , visqué l'ecologia ... els vins eren del Albet i Noya de Sant Pau d'Ordal i el cava també, ecològics , molt bons, la Patrícia, la propietària, ja em va dir que no em preocupés que quedaríem satisfets
Va haver-hi varietat per poder escollir al gust o les apetències de cadascú, quantitat i fins i tot hi va averi algu que va repetir,....... arròs caldós, magret d'ànec, llagostins amb bolets, bacallà ......
...... les
postres molt bons elaborades per ells mateixos, la beguda tal com abans i esmentat molt adequada, havia de ser-ho a la força era del Penedès, tot i no tenir tanta importància el pa de molt bona qualitat, en resum jo com a organitzador li poso una puntuació 9'999 ... la resta de cosins tenen la llibertat d'opinar el que vulguin
...las sessions fotogràfiques com si no i van ser presents , mes abans de començar la menjada que després....
Un cop ja ens aviem cruspit els postres i seguint el programa preestablert, varem celebra l'acte de lliurament de premi al guanyador del concurs d'endevina el lloc de la V Cusinada, havia estat el cosí Jordi, tot i que durant la celebració de l'acte, ens vam assabenta que amb la col·laboració del reincident cosí Llorenç , per no enterbolir la jornada, u vaig deixa corre , se li va lliurar el premi..... i el per la seva banda el va accepta tan trempat......
Després d'una llarga i amena sobretaula, havent degustat els cafès infusions i xupitos corresponents, va sortir a debat on aniríem per la tarda de visita turística, es va imposar anar a la Coma i la Pedra, dos pobles a prop de Sant Llorenç , de fet formen un sol municipi ...
......una migdiada crec que hagués anat mes be...oi Frederic ...
Un cop els cotxes en marxa vam agafar en direcció a Sant Llorenç, el travessem i ens encarem en direcció a Tüixen ,La Coma ,uns pocs kilòmetres mes amunt , varam trobar un altre indicador que ens marcava ,La Pedra , primera visita a efectuar del municipi de La Coma i La Pedra Vam anà pujant i pujant, el Peugeot del Llorenç , davant marcant la ruta, arribem al poble, el travessem , a poc a poc la carretera i la pujada no donava per a més, fins que vam arribar on es va acabar la mateixa ..... al pati d'una casa.........
.... amb prou feines varam donar la volta i llavors si ja ens varam encara cap a l'Església , abans faré una mica de recopilació.... La Coma i la Pedra és un municipi , amb capital a la Coma , el terme municipal s'estén per la part nord de la de Lord , més concretament, per les capçaleres de les valls del Cardener i del Mosoll , també és el municipi de la comarca del Solsonès situat més al nord limitant amb municipis de l'Alt Urgell (N) i el Berguedà (NE)
El primer nucli del terme municipal del qual es té constància documental és el de La Pedra. La primera citació documentada és de la segona meitat del segle IX , i fa referència a la consagració de l'església parroquial d'aquest nucli duta a terme pel bisbe d'Urgell, Guisad I (857-872) . Òbviament, quan es construïa una església parroquial era perquè en aquell lloc ja hi havia habitatges en nombre suficient per a tenir-hi un lloc de culte. L’església parroquial de sant Serni o Sadurní de la Pedra s’aixeca en un tossal que domina la vall de Lord a 999 metres d’altitud.
L'Església no la varem poder visitar ,estava tancada,aquí a dalt el sacrista tan sols i deu pujar una vegada a la setmana i avui no deuria tocar , canviem de tema a veure si procureu tirar les fotos de grup amb el automàtic i així m'estalvie-re de publicar una foto ...
Tots els que surten en aquesta instantània , fan cara de satisfets , no se si contemplant el camí escabrós que ara farem de tornada....
El cosínet Jordi potser sortís algú defraudat de la visita a La Pedra , en no va trobar cap vestigi del llinatge dels Pedra, ni cap relació, ho sento encara que si t'ho proposes "La Selvatana" et pot toca una peça en desgreuge i et puja la moral . Després d'haver finalitzat el escabrós camí de baixada ara ja no tant com en la pujada, ens dirigim cap al que ens faltava visitar, La Coma, El poble de la Coma és la capital del municipi, el poble s'aixeca entre les muntanyes de la Serra del Port del Comte i de la Serra del Verd, molt a prop del naixement del riu Cardener. La carretera c-462 passa pel mig del nucli i uneix la Vall de Lord amb Tuixén i l'Alt Urgell.
El nucli antic de la Coma, totalment rehabilitat, és on viu la major part de la població i on podem trobar la major part dels serveis. el poble manté un aire de muntanya característic, amb cases de pedra i raconers pintorescos que el fan molt especial. Les pistes d'esquí i la urbanització del Port del Comte pertanyen també a aquest municipi.
Varem aparcar a la plaça de l'església de La Coma , el terra esta ple de fulles de castanyer i de castanyes totes trepitjades , desde allà es podia contemplar el poble.....
A la plaça Major del nucli de la Coma trobem l’edifici de l’església parroquial de san Quirze i santa Julita , mare i fill, que segons el martirologi cristià, perderen la vida sota la persecució de l’emperador romà Dioclecià l’any 303. El temple ha sofert diferents refeccions al llarg de la història fins a convertir-lo en l’edifici actual, perdent la seva característica romànica original, doncs sabem de la seva existència l’any 1040 quan surt citat entre les possessions del bisbat d’Urgell a l’acta de consagració de l’església de sant Serní de Tavèrnoles.
L’edifici actual conserva a la porta d’entrada uns ferros forjats, on s’observen unes tires als extrems de les quals deriven unes volutes. Aquests podrien ser l’únic element que ha perviscut de l’edifici original.
Tot d'una la plaça es va anar omplint de cotxes, s'anava a celebra la missa dels dissabtes i els feligresos de l'entorn anaven arribant, tot i que ens van convidar a assistir a la missa vam declinar la invitació i vam procura sortir abans no quedéssim col·lapsats, amb lo que vam donar per acabada la visita a La Coma. Durant l'estada al poble vaig ensenya a la resta dels cosins, la Fonda on vaig estar apunt to d'encarregar la celebració de la V Cusinada ...... la fonda Cal Nin.... Hagués estat un desastre total .... ni punt i comparació amb l'Hotel Monegal .. com que la tarda ja es pot dir que era cap vespre , varem decidir per la hora que era tornar a casa , vull dir al Hotel , i allà reunir-nos a la gran sala que tenen i fer una partida de cartes per mata l'estona av-ants de anar a sopar . En arribar , li vaig comentar a la Patrícia , recordeu la mestressa del hotel , si podíem reunir-nos a la sala , en va contestar que no i avia cap inconvenient , també en va comentar ella que per sopar ens avia canviat de lloc , li avia suggerit av-ants que en contes de ser la taula allargada puges ser rodona o quadrangular per axis poder-se veure i xerrar entre tots al hora de la menja
No vam poder reunirnos a la sala, hi havia uns altres clients llegint, en un complet silenci ambiental i no crec que la nostra presència fos el més adequat per compaginar les dues coses, per això vam decidir previ suggeriment o consentiment de les cosines reunir-nos tots en el seu "Apartament" on teníem espai suficient.... No va ser una vetllada tranquil·la, entretinguda, el que vulgarment es diu per matar l'estona, que és del que es tractava . Les cartes les portaven el Jordi i la Conchita, experts en viatges de l'Inserso, elements quasi imprescindible , (domino, parc-his..) primer van començar la partida uns pocs , després ens vam anar agregant tots, menys el cosí Llorenç que va fer de cambrer, algun tenia set. Al meu entendre allò va ser una "classe magistral" a càrrec del Jordi i la Conchita de com se havia de jugar la partida, el joc comportava una serie de regles i condicions que ...... jo per la meva part em vaig considera un no apte per entrar en el joc, no podia
captar les indicacions que ens donaven , bé sort que entre tantes explicacions i preguntes , va passar l'estona i arriba l'hora de baixar a sopar, de tota manera e de comentar que la ment ja té bastants preocupacions per fer lloc a aquesta subtileses, almenys a la meva ment li convé vacances de quant en quant... Bé al que toca, baixar al menjador a sopar, que entre partida si i partida no , el temps havia passat volant, el sopar excepte el canvi d'estructura de la taula, va ser una continuació del dinar, em
refereixo en qualitat, potser...... menys en quantitat , pero mes que suficient , encara que i va haver algun que va demanar si tenien un segon dels servits al migdia i va repetir, els reporters varem falla tots, cap fotografio del "acte" del sopar ... no en va queda constància gravada, després d'una llarga tertúlia, vam decidir retirar-nos a les nostres respectives habitacions, la de la Fina i Jo, "la Susi", no se si recordareu que no anaven per números sinó per noms propis , la Carme , l'Apartament, les Golfes .......
.....durant la nostra estada al hotel , no van celebra cap concert acostumam a fer-ne varis durant el any , no se si haguéssim pogut assistir , encara que lo que volien el nostres cosos era descans.....
Dons ens vam retirar a las habitacions , nosaltres a cala "Susi" (la habitació..) , que l'endemà teníem l'agenda una mica carregada , varam queda que a les nou tots al menjador per esmorzar . Al dia siguen com de costum les primeres de baixar, van ser les cosinetes, no totes , sinó recordo malament la Margarida, la Quinita i la Mayte , havien de caminar, com de costum, no sé si van arribar fins a la Llosa del Cavall, poc els i devia de faltar encara que de bon matí havia brisa matinera fres-queta, no men vaig en-recordar de comentar-lis que a darrera del hotel i avie uns camps de pomes de muntanya de producció ecològica , que eren propietat del mateix hotel . Més o menys a l'hora indicada vam anar baixant tots al menjador , menys el Jordi i la Conchita que van trigar una mica més , ens vam trobar la "mac-ro taula " ja parada ,feia lo que sent diu "patxoca" o mes ben dit molt espectacular i també molt ben presentada per retratar-la , que es lo que van fe , av-ants de començar a menjar i conseqüentment destruir la decoració . Ens vam aguantar tot el que vam poder en començar a degustar l'esmorzar, i un cop vam començar vam mira de "moderar-nos" tot el que vam poder perquè ni hagués per a tothom, o sigui per als dos absents, que encara van trigar una mica a baixar, la Patrícia de totes maneres ens va pregunto si faltava alguna cosa, que si se acabava en portaria mes
....vista panorĂ mica de la taula ,al principi .....
.......a mes per si ni avia poc es vant afegir unes pastetes de Santa Mayte i Santa Quinita , "toma paloma".......
---------- ara molta foto i ahir al sopar cap i des-de tots els angles... Els Ous d'Egua , no se'ls varam cruspĂ , no vam arribar a aquest extrem , ara de lo altra , poca cosa va quedar , el Jordi i la Conchita com que varam vindre en retard ..... pro com abans e comentat vam ser respectuosos i de tot lo que i avia amb varam poder menjar .
Va arribar la hora dels adéus , al Hotel Monegal ,abans pro varam passar comptes en la Patrícia ,(la mestressa) ja ens els tenia preparats , va preguntar-nos com ens avia anat , li vam contestar que be , per no dir que molt be , vam comprar-li unes quantes pomes de la seva collita (ecològiques), crec que vam ser la Margarita i nosaltres , i senyors cosins i senyores cosines , maletes i pomes a dalt dels cotxes i cap a Solsona a completar la diada . Vam anar per la mateixa carretera que aviem vingut , bordejant el Pantà de la Llosa del Cavall i vam fer cap a la capital de la Comarca del Solsonès i seu del Bisbat , entre d'altres cosses... En arribar a Solsona, vaig proposar que com que el restaurant on aniríem a dinar La Cabana d'en Geli, estava a l'entrada, deseixissin els cotxes a l'aparcament del mateix, i anéssim a peu fins al centre de la ciutat, que no estava a molta distància, hi va haver qui si , i hi va haver qui no, vam queda que ens trobaríem tots al Portal del Pont El restaurant escollit per el dinar d'avui diumenge va ser elegit amb l'assessorament del cosí-net Llorenç , que en el seu moment li va assessora un amic comercial de la zona, venint l'assessorament de comercials no hi ha cap assessor que els guanyi
Un cop tots retrobats, ara si que va arriba el moment d'iniciar la visita turística a Solsona ..
Amb una població que supera els 9.000 habitants i una extensió de 18 Km2, Solsona manté encara avui els seus principals atractius, la calma i la riquesa del patrimoni històric i cultural. La història amb què les restes de la muralla fortifiquen les cases del nucli antic enalteix la capital de la comarca del Solsonès, que des de fa més de 400 anys és ciutat -pel títol concedit pel rei Felip II- i seu de bisbat. Al segle X naixia l'actual Solsona a l'entorn del castell. I vuit segles després es construïa el monumental pont que desemboca a l'entrada principal de la ciutat des d'aleshores, el portal del Pont.
La catedral, el Museu Diocesà i Comarcal, els carrers i places d'origen medieval, on es troben edificis com la casa consistorial i el Palau Llobera, són algunes de les mostres més
emblemàtiques de l'art i l'arquitectura solsonins . Just al costat de la catedral hi ha el Palau Episcopal, que es presenta al visitant amb una majestuosa façana considerada un dels exemplars típics del neoclàssic català.
Vam Comença el recorregut visitant la Catedral ........... Des de finals del segle XI i fins al XVII es va construir la catedral, actualment gòtica, que conserva els absis i el campanar d'estil romànic. Una de les joies que s'hi alberguen és la imatge de la Mare de Déu del Claustre -patrona de la ciutat-, talla de pedra catalogada com una de les escultures més significatives del romànic universal.
Jordi que entres..... o no......
A la sortida de la visita a la Catedral i el Claustre, el Palau Episcopal no el vam visitar interiorment, encara cap a la plaรงa Major ...
La Plaça Major té forma més o menys rectangular, amb forta pujada. Està porxada a banda i banda de la plaça. La dreta, amb arcades semicirculars aguantades per pilars fets de grossos carreus tallats i rectangular. La porxada de l'esquerra, de pilars i bigues aguantada per tres grossos arcs, un d'arc de mig punt i els altres dos ogivals. Sota aquest porxo, hi ha una balconada de fusta i sobre el porxo, la casa Ca l’Aguilar, que ha estat casa senyorial de successives dinasties de mercaders i nobles. Aquesta plaça es troba en el lloc més cèntric del clos del poble. El sol de la plaça és de grans lloses de pedra. Al segle XVII, en aquesta plaça s'hi representaven "comèdies", en un entaulat que s'hi muntava, després de la processó de la Festa Major.
Actualment si celebren les festes més importants, com el Corpus, la Festa Major i el Carnaval, a més del mercat setmanal els dimarts i els divendres. D'aquesta plaça arrenquen els carrers principals del poble, a la dreta i amb pendent el carrer del Castell, artèria directa entre el centre i la zona del Camp
..... també varam visitar La Plaça de Sant Joan Al mig de la plaça hi ha la font del segle XV, antigament anomenada font Major. La capella situada a sobre és dedicada a Sant Joan (segle XVIII).
..... aquests dos encara en canviaran la fon i la capella de lloc ......... ...... vam agafar el carrer de Llobera, nucli de les antigues cases senyorials del poble El carrer, que va agafar el nom de la nissaga Llobera, guarda cases de mercaders fetes de pedra picada, adornades amb caps de biga treballats a les barbacanes i amb balconades de forja.
Palau Llobera Edifici d’estil gòtic de la primera meitat del segle XV ubicat al carrer dels Dominics. Francesca de Llobera, filla de mercaders, en el seu testament, redactat l’any 1411, va deixar el seu llegat per a la construcció d’un hospital de pobres. Aquest edifici ha servit successivament d’hospital, de col·legi de dominics, d’universitat literària, de seminari, d’escoles parroquials i, actualment, és la seu del Consell Comarcal del Solsonès
Aquí davant del Consell Comarcal , o Palau Llobera la vam fe , la foto , com a bones conselleres.....
Durant la nostra visita a la ciutat vam tenir ocasió de trobar mostràs de la importància que tenen pel solsonencs els seus gegants, presents durant tot l'any en activitats mes importants de la ciutat , i que son de gran renom , els Carnestoltes, la Festa Major, Corpus o per qualsevol celebració de relativa importància que tingui lloc, recordareu que en el nostre recorregut vam arribar al Portal del Castell i al travessar-lo ens varam trobar que es celebra-brava una carrera atlètica i a la línia d'arribada estaven presents part dels gegants solsonins
Tanmateix, els ressorts històrics, culturals i naturals de Solsona no només estan impregnats en les pedres i els paisatges. I és que no es pot desvincular la capital del Solsonès, la ciutat amb més gegants i bestiari popular de Catalunya, de la manifestació gegantera. El Quarto dels Gegants
En el número 37 del carrer de Sant Llorenç s’hi troba l’espai que, almenys des del 1710, ha aixoplugat la major part de la manifestació gegantera del Corpus i la Festa Major, amb orígens en el Corpus medieval i avui declarada patrimoni d’interès nacional. El Quarto conserva tota la comparseria i explica l’evolució de la festa.
Durant les celebracions de la Festa Major i el Corpus, la plaça Major és l’escenari dels tradicionals balls del conjunt folklòric, els orígens dels quals es remunten a finals del segle XVII. Els gegants més joves, la família de
Gegants Bojos, i altres improperis disbauxats són protagonistes, per la seva part, del Carnaval de Solsona, un dels més genuïns i populars de la Catalunya central i el conjunt del país, que conserva l’essència del carnestoltes de la preguerra. Segurament en les antigues processons de Corpus hi participava una representació del passatge bíblic de la lluita de David i Goliat. El Gegant Vell podria ser l’evolució d’un primitiu Goliat, i el nom de Goliat podria haver estat transformat a Voliac amb el pas dels anys.
El Gegant Vell és l’element més destacat de la Festa Major, ja sigui per la seva antiguitat, pel seu simbolisme o per la seva identificació popular, i ha esdevingut un autèntic símbol de la Festa. Les imatges actuals dels quatre gegants són construïdes per Manel Casserras i Boix , entre els anys 1959 i 1966. Durant aquests anys Casserras també va recuperar uns altres dels gegants més emblemàtics de Catalunya, els gegants del Pi de Barcelona
Es pot dir que amb el recordatori del que representen els gegants per la ciutat de Solsona, el "seguici" dels components de la V Cusinada, vam donar per finalitzada la visita a la capital del Solsonès, comarca en què hem conviscut gairebé la totalitat de aquests dos dies ...... i en què només ens falta la cerimònia de reunirnos al voltant d'una taula per celebrar l'acte important e imprescindible d'un bon àpat de tancament de Cusinada, pel que ens dirigim , uns caminant i altres amb cotxe , al restaurant assessorat per el amic comercial del cusinet Llorenç , que a la vegada mel va assessorar a mi i jo vaig fer la reserva , (crec que axó ja u e comentat abans...) La Cabana d'en Geli A la localitat lleidatana de Solsona, a l'interior d'una antiga masia del segle XVIII reformada en la seva totalitat, es troba el preciós restaurant La Cabana d'en Geli, un lloc per poder gaudir de la millor tradició culinària catalana en un entorn ple de encant on gaudir d'una cuina elaborada i amb productes de mercat i temporada.
Ens varen atendre be i també varem menjar be , en el transcurs del dinar mes aviat cap a les postres , com es costum es va elegir qui sent cuidaria d'organitzar la VI Csusinada , també per unanimitat
va resultar elegida la Mayte , va acceptar i amb la condició que no sabia si seria de una o dos jornada , ningú va posar cap inconvenient , que fes lo que ella creies mes convenient , la qüestió, era tornar-nos a trobar . Amb el acte del dinar després del cafès i algun xupito ,es va donar per finalitzada la V Cusinada ,amb un relat ,el meu bastant accidentat , no per axó curt , com sempre una "tos-tonada" , ja em perdonareu els que tingueu la paciència de llegir-lo
Ja amb perdonaràs cusinet Llorenç , aver-te copiat el final pro la meva inspiració se avia exhaurit i el baix trobar del tot encertat per finalitzar el relat.....