333 Pesetas
ÍNDEX 1.La 1º Guerra Mundial. Introducció………………………………………………………………………………………. 3 2.La formació d’aliançes………………………………………………………………………………………………………...7 3.Que va ser la 1º Guerra Mundial…………………………………………………………………………………………….10 4.Front oriental i intervenció Nord-Americana……………………………………………………………………….11 5. Antecedentes de la 1º Guerra Mundial……………………………………………………………………………..12 6. Les declaración de guerra…………………………………………………………………………………………………..13 7. Causes de la 1º Guerra Mundial………………………………………………………………………………………….17 8. Caracteristiques de la 1º Guerra Mundial…………………………………………………………………………..23 9. Conseqüències de la 1º Guerra Mundial……………………………………………………………………………..26 10. Personajes de la 1º Guerra Mundial…………………………………………………………………………………...28 11. Fi de la 1º Guerra Mundial (1918)………………………………………………………………………………………..30 Opinió Personal………………………………………………………………………………………………………………………...31 Bibliografía………………………………………………………………………………………………………………………………..32
Página, 3
1.La 1º Guerra Mundial. INTRODUCCIÓ
La Primera Guerra Mundial va ser un es-
No obstant això, fins abans de 1945 aquest
deveniment bèl·lic internacional que, ini-
fenomen històric va ser conegut com la "Gran
ciat a Europa a l'agost de 1914, no només
Guerra" i no seria fins després de ocorreguda
va arribar a convertir-se en una "guerra
la Segona Guerra Mundial quan es va fer ne-
total" sinó que va transcendir l'àmbit
cessària la distinció numèrica seqüencial entre
mundial quan van intervenir en aquest
els dos conflictes. Per la seva magnitud i con-
conflicte nacions situades en altres conti-
seqüències, la Primera Guerra Mundial consti-
nents. Per primera ocasió en la història
tueix una profunda bretxa que separa el segle
de la humanitat, una lluita armada incloïa
XX de tot el que el va precedir, però que els
països molt allunyats geogràficament; a
seus orígens es troben, per descomptat, en els
més la seva evolució i desenllaç van dei-
fets del passat immediat.
xar una seqüela de canvis transcendentals que van afectar el món sencer..
Página, 4
2. La formació d’aliances El domini sobre les àrees coloni-
Estats Units i el Japó s'havien convertit en grans
als va provocar conflictes entre
potències que es disputaven el domini de l'àrea
les potències que es resolien a
del Pacífic. Alemanya apareixia puixant i pode-
través d'acords diplomàtics, o
rosa, però insatisfeta per haver arribat tard al
bé de guerres que mantenien
repartiment colonial. Els seus interessos expan-
dins d'un mareig estrictament
sionistes a la Xina i l'Àfrica del Sud xocaven amb
local. A més, les aliances que es
el domini que els anglesos havien establert en
formaven duraven poc i els paï-
aquestes zones. Justament, les posicions irre-
sos canviaven de bàndol fre-
conciliables entre Alemanya i Anglaterra van
qüentment, segons les circums-
ser les que van generar un sistema d'aliances
tàncies.
permanents que va posar en perill la pau mun-
No obstant això, les regles de joc de la diplomàcia internacional van ser variant poc a poc. A mesura que creixien les necessitats d'expansió de les grans potències industrials, les confrontacions es van anar fent incontrolables. D'una banda, era difícil resoldre els conflictes en un escenari que s'havia ampliat. Els enfrontaments ja no només podien presentar-se en Europa sinó també a l'Àfrica, la Xina o l'Orient Mitjà. A més, hi havia nous competidors i eren molt agressius.
dial. D'una banda, es va formar la Triple Aliança, que en realitat va ser només una aliança entre Alemanya i Àustria-Hongria, doncs Itàlia, el tercer integrant, no va trigar a apartar-se. De l'altra, França, l'Imperi rus i Gran Bretanya es van unir en la Triple Entente.
Página, 5
2.1.La política interna i els nacionalismes La situació va ser prenent encara
Molts governs van tractar de resoldre
més explosiva arran dels conflictes
aquestes crisis socials i polítiques trucant a
interns que travessaven moltes de
tots els sectors a deixar de banda les seves
les grans potències. Rússia estava
diferències ia unir-se darrere dels superiors
amenaçada per una revolució social,
interessos nacionals. Fomentar un senti-
l'Imperi austro-hongarès s'estripava
ment patriòtic
en lluites entre nacionalitats que ja
no podien ser controlades pel go-
servir per estimular els sentiments naciona-
vern; a l'Estat alemany els enfronta-
listes a través de cerimònies diàries, com el
ments polítics paralitzaven la políti-
hissada de la bandera. Amb el mateix objec-
ca exterior. Els governs parlamenta-
tiu es van establir noves festes nacionals,
ris, com els de Gran Bretanya i Fran-
com la que commemora la Revolució Fran-
ça, havien de fer front als reclams dels treballadors i els sectors mitjans que demandaven majors drets polítics i millors condicions de vida.
L'escola i el servei militar obligatori els van
cesa, recordada 14 de juliol a França.
La premsa també va jugar un paper important en tot aquest procés exagerant les qualitats de la nació i ridiculitzant o disminuint les dels pobles estrangers.
Página, 6
Els balcans La major part del territori dels Balcans estava
En els Balcans confluïen tots els
dominada pels imperis turc i austrohongarès.
odis, les rivalitats i les insatisfacci-
A principis del segle XX, els Balcans constituï-
ons que s'havien anat acumulant
en una de les zones més explosives d'Europa.
durant les últimes dècades. Era per
Hi xocaven diferents interessos. Els serbis
tant previsible que una crisi a la re-
volien construir un Estat iugoslau que reunís
gió pogués provocar l'esclat d'una
tots els eslaus de la regió. Per a això, havien
guerra generalitzada. L'esdeveni-
apropiar de territoris que estaven en poder
ment fatal va tenir lloc a Sarajevo, el
dels imperis austro-hongarès i turc. L'imperi
28 juny 1914.
rus, allunyat de l'Extrem Orient després de la seva derrota davant els japonesos en 1901. 1905, estava interessat a estendre els seus dominis fins al Mediterrani. Per aconseguirho, va prometre la seva ajuda als serbis.
Francisco Femando, hereu del tron d'Àustria-Hongria, i la seva esposa van ser assassinats per un estudiant nacionalista serbi. Àustria-Hongria va voler aprofitar l'atemptat per
Alemanya, França i Anglaterra desitjaven
aniquilar Sèrbia i li va declarar la
apropiar-se del territori que a la zona ocupa-
guerra. Rússia va respondre mobilit-
va l'imperi turc per dominar un punt estratè-
zant les seves tropes en defensa
gic: l'estret dels Dardanels, porta essencial
dels serbis. Immediatament el siste-
per a la comunicació entre la Mediterrània i
ma li aliances -la Triple Entente i la
l'Àsia central.
Triple Aliança- es va posar en funcionament. El 5 agost 1914 començava la Primera Guerra Mundial.
Página, 7
Un cop declarada la guerra, una onada de patriotisme es va estendre per tots els països involucrats. A Berlín, París i Londres, els homes van acudir fervorosos per matar o morir defensant la bandera de la seva nació. Pensaven tornar per Nadal amb l'orgull de la victòria aconseguida. Però molts no van tornar. Els que van tornar, després de quatre llargs anys de penúries, malalties i mort, van quedar per sempre marcats pels records d'una experiència terrible.
Página, 8
3.Que va ser la 1º Guerra Mundial: El 3 agost 1914 era ja un
El conflicte va ser provocat a
El conflicte militar que va
fet la primera guerra mun-
Sarajevo, el 28 de juny de
començar com un enfronta-
dial, el ministre britànic
1914 quan l'hereu del tron
ment localitzat en l'Imperi
d'afers exteriors Edward
austro-hongarès,
l'arxiduc
Austro-Hongarès i Sèrbia el
Grey es trobava davant la
Francesc Ferran va caure víc-
28 de juliol de 1914; es va
seva finestra del seu des-
tima d'un terrorista serbi.
transformar en un enfron-
patx i veia sobre Londres
Però com és natural, les cau-
tament armat a escala eu-
el crepuscle, llavors va
ses de la guerra eren més
ropea quan la declaració de
pronunciar unes paraules
profundes, consistien fona-
guerra austro-hongaresa es
que s'han fet famosa: "a
mentalment en 3 antagonis-
va estendre a Rússia l'1 d'a-
tot Europa s'apaguen ara
mes:
gost de 1914; Finalment, va
les llums: pot passar que mai tornem a veure enceses ".
1.- Entre Alemanya i França, en forma d'una enemistat reactivada per la derrota fran-
La seva predicció es va
cesa de 1871, i la pèrdua d'Al-
complir, la guerra que lla-
sàcia-Lorena.
vors començava va significar la mort de la vella Europa, el final dels vells temps l'enfonsament definitiu d'una concepció del món. Aquesta guerra, que
tències associades i entre les que es trobaven Gran
Itàlia i els Estats Units, van
reny de la indústria de la polí-
lluitar contra la coalició dels
tica colonial i del rearmament
anomenats
maruno.
trals, integrada per Alema-
Rússia, pel domini dels Bal-
gen
cans.
ments, a noves guerres.
denominades aliades o po-
terra, competència en el ter-
les guerres, va donar orienfronta-
par 32 nacions. Vint d'elles,
Bretanya, França, Rússia,
3.- Entre Àustria-Hongria i
nous
mundial en què van partici-
2.- Entre Alemanya i Angla-
hauria d'haver posat fi a
a
passar a ser una guerra
Imperis
Cen-
nya, Àustria-Hongria, Imperi Otomà i Bulgària.
Página, 9 La causa immediata de l'ini-
Blació dels estats conten-
ultimàtum a aquest país, i un al-
ci de les hostilitats entre
dents, així com a la de les
tre a França com a advertència i
Àustria-Hongria i Sèrbia va
seves colònies respectives.
més tard la declaració de guerra
Es pot dir llavors que l'ori-
a ambdós països.Per la seva ban-
gen de la primera contesa
da, Anglaterra, que vacil·lava a
mundial s'ha de buscar en
comprometre amb els seus ali-
l'existència de dos grans
ats, va reaccionar a l'exigir Ale-
blocs antagònics: la Triple
manya Bèlgica pas lliure per les
Aliança (Alemanya, Imperi
seves tropes.
ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc
Ferran
d'Habs-
burg, hereu del tron austro -hongarès, comès a Sarajevo el 28 de juny de 1914 per Gavrilo Princip, un nacionalista serbi.
austro-hongarès i Itàlia) i la
No obstant això, les causes
Triple Entesa (França, Gran
profundes del conflicte re-
Bretanya i Rússia), encara
meten a la història europea
que la seva causa immediata
del segle XIX, concretament
va ser l'assassinat a Sarajevo
a les tendències econòmi-
de l'arxiduc Francesc Ferran
ques i polítiques que van
d'Àustria el 28 juny 1914.
imperar a Europa des de
Viena, que considerava amb
1871, any en què va ser
recel l'engrandiment de Sèr-
fundat el II Imperi Alemany,
bia, es va afanyar a culpar
i aquest Estat va emergir
del magnicidi i va exigir sa-
com
potèn-
tisfaccions com a preàmbul
cia .Entre 1914 i 1918 es va
de la declaració de guerra el
desenvolupar a Europa la
28 de juliol. Rússia, erigida
major conflagració fins lla-
en campiona dels països
vors coneguda. Motivada
eslaus enfront d'Àustria, va
per conflictes imperialistes
proclamar la mobilització
entre les potències europe-
general, mentre Alemanya,
es, la "gran guerra", com es
que havia donat seguretats
va denominar originalment
al seu aliada per a una ajuda
a la primera guerra mundi-
total en cas de conflicte
al, va implicar a tota la po-
amb Rússia, va enviar un
una
gran
“La Gran Guerra”
Página, 10
S'ha dit sovint que la mort
La pis tola utilitzada en el
Transcorregut poc menys d'un
de l'arxiduc Francesc Fer-
magnicidi li va ser facilitada
mes, el 23 de juliol van enviar a
ran i de la seva esposa So-
pel grup terrorista serbi ano-
Belgrad un ultimàtum redactat
fia a Sarajevo, la capital de
menat la Mà Negra, el lema
en termes ofensius, i davant el
Bòsnia, el 28 de juny de
era «Unitat o mort». Estava
previsible rebuig, van declarar la
1914, pels trets de l'activis-
compost per oficials joves de
guerra el 28 de juliol. D'aquesta
ta serbi Gavrilo Princip, va
l'exèrcit serbi, imbuí dos idees
manera, es va posar en marxa la
ser el detonant de la Prime-
radicals i disposats a aconse-
seqüència d'esdeveniments que
ra Guerra Mundial. El que
guir la unificació dels serbis
va conduir a l'esclat de la I Guer-
ha donat lloc a una llegen-
residents en els imperis aus-
ra Mundial, però avui es dubta
da d'intencionalitat o pro-
tríac i otomà amb els de la
de la veritable intenció de Sèrbia
vocació per part dels serbis.
mateixa Sèrbia. Els austríacs
per iniciar el conflicte.
La veritat és que un exa-
van creure que les autoritats
men superficial de la qües-
sèrbies havien estat instiga-
tió aporta alguns indicis en
dores del complot i van recap-
aquest sentit: Princip, de
tar el suport i anuència dels
dinou anys, nacionalitat
seus aliats els alemanys per actuar contra Sèrbia.
Els alemanys comptaven amb
efectués un avanç imparable a
el pla va fracassar, els fronts
desfer de seguida de França i
través de Bèlgica, mentre l'ala
van arribar a estabilitzar-se i
dirigir després els seus cops
esquerra, molt menys potent,
les trinxeres es van estendre
contra Rússia. La seva confi-
incitaria a l'enemic a l'atac.
des de la frontera suïssa fins
ança es basava en el Pla Schlieffen per envoltar el poderós sistema francès de fortificacions. El pla preveia que l'ala dreta, que concentrava el gruix de les forces alemanyes,
En passar els francesos a l'ofensiva contra l'ala esquerra, farien funcionar el dispositiu com una porta giratòria: com més pressionés, amb tanta major violència giraria l'ala dreta a la saga. No obstant això,
al canal de la Manxa. Al febrer de 1916, l'alemany Falkenhayn va desencadenar un violent atac contra Verdun, que va ocasionar una veritable carnisseria en ambdós exèrcits i no es va traduir en èxit algun per als atacants.
Página, 11
4.Front oriental i intervenció Nord-Americana Mentrestant, a l'altre extrem
Els alemanys van desenca-
En el transcurs de la Primera
d'Europa s'anava aclarint la
denar el 21 març 1918 una
Guerra Mundial van ser fa-
incògnita. A despit de la pèr-
sèrie d'envestides que van
moses, per la seva acarnissa-
dua de Galitzia pels austríacs,
trencar diverses vegades el
ment i el seu valor estratègic,
del revés alemany a Gum-
front aliat a San Quintín, Lys
les batalles de: Arràs, Artois,
mbinnen (agost 1914) i de l'a-
i el Aisne; però, malgrat tan
Cambrai, Caporetto, Jutlàn-
vanç rus per Prusia Oriental,
brillants resultats, es va pro-
dia, Marne, Somme, Tannen-
Hindenburg i el seu cap d'Estat
duir l'esgotament de les
berg, Verdun i Ypres.
Major, Erich Ludendorff (foto),
energies germàniques. El 3
Van ser molts els enfronta-
van aconseguir aixafar les for-
d'octubre, el príncep Max
ments que es van donar en el
ces del tsar en Tannenberg (26
de Baden, canceller del
transcurs dels quatre anys
-30 agost). El 1917 Berlín va
Reich, demanava a Wilson
que va durar la primera guer-
reprendre la guerra submarina
un armistici immediat. El 29
ra mundial, un desenvolupa-
total, el que implicaria l'entra-
capitulava Àustria i el 31
ment cronològic de la matei-
da d'Estats Units en la contesa
Turquia, mentre Alemanya
xa podrà observar en anne-
(6 abril 1917).
signaria la pau i la seva der-
xos.
rota a Versalles (28 juliol 1919).
“Batalla de Tannenberg”
Página, 12
5.Antecedentes de la 1º Guerra Mundial Van ser diverses els enfronta-
marck, era mantenir aïllada
ments que van servir de prelu-
a França. Es va veure realit-
di a la primera guerra mundial,
zada el 1873 mitjançant la
entre ells es poden esmentar:
Lliga dels Tres Emperadors:
1.-La guerra franco-prussiana: El 1870 França va ser vençuda
el d'Alemanya, l'estat més fort del continent.
relacions. 4.- La Triple Entesa: El nou emperador d'Alemanya Guillem II va destituir Bismarck i no va renovar el tractat amb
per l'exèrcit prussià, disciplinat
3.- La Triple Aliança:
Rússia, el que va aprofi-
i
per
En els Balcans, l'enfronta-
tar França que estava
Moltke. Es va completar la uni-
ment dels interessos russos
aïllada per aliar-se amb
tat d'Alemanya i dels prínceps
i austríacs va conduir el
Rússia en 1894. En 1904
de molts estats van reconèixer
1878 a la dissolució de la
es va aliar també amb
com a emperador a Guillem.
Lliga dels Tres Emperadors.
Anglaterra. Poc després
La derrota i les pèrdues terri-
En 1879 l'aliança entre Ale-
es van aliar també Angla-
torials van col·locar a França
manya i Àustria-Hongria es
terra i Rússia, amb la
en situació tirant amb Alema-
va fer més fort i en 1882 es
qual cosa en 1907 va
nya.
va ampliar amb Itàlia. En
quedar acabada la Triple
1887 .
Entesa. El setge d'Ale-
Alemanya i Rússia van sig-
manya era ja un fet .
La màxima ambició del cance-
nar un tractat mitjançant el
ller de ferro alemany Bis-
qual van estrènyer les seves
5.- Les primeres descàrregues:
ben
armat,
manat
.2.-La lliga dels tres emperadors:
El camí cap a la catàstrofe de 1914 va passar pel Marroc i els Balcans. Al Marroc francès van intentar fer-se valer els interessos
comercials
alemanys, la conseqüència entre altres, va ser la
Página, 13
6.Les declaracions de guerra crisi d'Agadir de 1911. La de-
Els francesos van començar la
Nataris del Tractat de 1839,
bilitat de Turquia va portar als
mobilització de les seves for-
va enviar un ultimàtum a
seus amics a la ruïna.
ces aquest mateix dia; les tro-
Alemanya el 4 d'agost en
pes alemanyes van travessar
què s'exigia que es respectés
la frontera de Luxemburg el 2
la neutralitat de Bèlgica; Ale-
d'agost i Alemanya va decla-
manya va rebutjar la petició i
rar la guerra a França el 3 d'a-
el govern britànic li va decla-
gost.
rar la guerra aquell mateix
El dia anterior, el govern ale-
dia.
many havia informat el go-
Itàlia va romandre neutral
vern belga de la seva intenció
fins el 23 de maig de 1915,
de marxar sobre França cre-
quan va trencar el seu pacte
uant Bèlgica, per tal d'evitar
amb la Triple Aliança per sa-
que els francesos utilitzessin
tisfer les seves aspiracions
aquesta ruta per atacar Ale-
territorials i va declarar la
manya. Les autoritats belgues
guerra a Àustria-Hongria. La
es van negar a permetre el
unitat dels aliats es va enfor-
pas pel seu territori de les tro-
tir al setembre de 1914 a
pes alemanyes i van recórrer
través del Pacte de Londres,
els països signants del Tractat
signat per França, Gran Bre-
de 1839 -en el qual es garan-
tanya i Rússia.
Àustria va declarar la guerra a Sèrbia el 28 de juliol, ja fos perquè creia que Rússia no arribaria a unir-se a Sèrbia o perquè estava disposada a córrer el risc d'un conflicte europeu general per tal de posar fi al moviment nacionalista serbi. Rússia va respondre mobilitzant contra Àustria. Alemanya va advertir a Rússia que si persistia en la seva actitud li declararia la guerra, i va aconseguir que Àustria accedís a discutir amb Rússia una possible modificació de l'ultimàtum enviat als serbis.
tia la neutralitat de Bèlgica en No obstant això, Alemanya va insistir que els russos retiressin les seves tropes immediatament. Rússia es va negar a fer-ho i Alemanya li va declarar la guerra l'1 d'agost.
el cas d'un conflicte en el qual estiguessin
implicats
Gran
Bretanya, França i Alemanyaperquè es complís el que estableix aquest acord. Gran Bretanya, un dels països sig
Página,14
7.Causes de la 1º Guerra Mundial La causa immediata que va
Assassinat
provocar l'esclat de la pri-
Francesc Ferran d'Àustria,
La Revolució Francesa i les
mera guerra mundial va ser,
hereu
Guerres Napoleòniques havi-
com ja sé esmentar, l'assas-
hongarès.
sinat de l'arxiduc d'Àustria-
L'assassinat
arxiduc
continent europeu el concep-
Hongria, Francesc Ferran, a
Francesc Ferran d'Àustria i
te de democràcia, estenent
Sarajevo Sèrbia, el 28 juny
de la Duquessa Sofia de
així la idea que les poblacions
1914.
Hohenberg, el 28 de juny de
que compartien un origen
Els veritables factors que
1914 a Bòsnia i Hercegovina
ètnic, una llengua i uns ma-
van desencadenar la Prime-
(llavors part de la Imperi
teixos ideals polítics tenien
ra Guerra Mundial van ser
Austro-Hongarès).
Aquest
dret a formar estats indepen-
l'intens esperit nacionalista
fet va portar tensions políti-
dents. No obstant això, el
que es va estendre per Euro-
ques entre l'imperi d'Àus-
principi de l'autodetermina-
pa al llarg del segle XIX i co-
tria-Hongria i Sèrbia. Això
ció nacional va ser totalment
mençaments del XX, la rivali-
va desencadenar una cade-
ignorat per les forces dinàsti-
tat econòmica i política en-
na d'esdeveniments inter-
ques i reaccionàries que van
tre les diferents nacions i el
nacionals on es va veure
decidir el destí dels afers eu-
procés de militarització i de
embolicat Rússia i les princi-
ropeus al Congrés de Viena
vertiginosa carrera arma-
pals potències europees. La
(1815). Molts dels pobles
mentística que caracteritzar
Guerra va esclatar a Europa
que desitjaven la seva auto-
a la societat internacional
en els propers trenta-set
nomia quedar sotmesos a
durant l'últim terç del segle
dies després de l'assassinat
dinasties locals oa altres na-
XIX, a partir de la creació de
de l'Arxiduc.
cions.
dos sistemes d'aliances enfrontades.
al
de
tron
l'Arxiduc
Austro-
·el nacionalisme
en difós per la major part del del
Página, 15
Per exemple, els estats ale-
ment del segle XX, el que va
des de 1898 fins a 1914, de
manys, integrats en la Con-
provocar tensions en les
provocar una guerra a Euro-
federació Germànica, van
regions implicades i entre
pa en diverses ocasions.
quedar dividits en nombro-
diverses .
sos ducats, principats i reg-
·L'expansió militar:
·L'imperialisme:
Com a conseqüència d'a-
del Congrés de Viena; Itàlia
L'esperit nacionalista també
questes tensions, les naci-
també va ser repartida en
es va posar de manifest en
ons europees van adoptar
diverses unitats polítiques,
el terreny econòmic. La Re-
mesures tant en política
algunes de les quals estaven
volució Industrial, iniciada a
interior com exterior entre
sota control estranger; els
Gran Bretanya a finals del
1871 i 1914 que, al seu
belgues flamencs i france-
segle XVIII, a França al co-
torn, van augmentar el pe-
sos dels Països Baixos aus-
mençament del XIX ia Ale-
rill d'un conflicte; mantenir
tríacs van quedar supeditats
manya a partir de 1870, va
nombrosos exèrcits perma-
al domini holandès per deci-
provocar un gran increment
nents, que ampliaven cons-
sió del Congrés.
de productes manufactu-
tantment mitjançant reclu-
rats,
que
taments realitzats en temps
aquests països es van veure
de pau, i van construir naus
obligats a buscar nous mer-
de major grandària. Gran
cats en el exterior. L'àrea en
Bretanya,
la qual es va desenvolupar
desenvolupament de l'Ar-
principalment
política
mada alemanya, que es va
europea d'expansió econò-
iniciar el 1900, i pel curs de
mica va ser Àfrica, on els
la Guerra Rus-Japonesa, va
respectius interessos coloni-
modernitzar la seva flota
als van entrar en conflicte
sota la direcció de l'almirall
amb certa freqüència. La
sir John Fisher. El conflicte
rivalitat econòmica pel do-
bèl·lic que va tenir lloc en-
mini del territori africà en-
tre Rússia i el Japó havia
tre França, Alemanya i Gran
demostrat l'eficàcia de l'ar-
Bretanya va estar a punt,
mament
nes d'acord amb els termes
Les revolucions i els forts moviments
nacionalistes
del segle XIX van aconseguir anul·lar gran part de les imposicions
reaccionàries
acordades a Viena. Bèlgica va obtenir la independència dels Països Baixos en 1830; la unificació d'Itàlia va ser culminada a terme en 1861, i la d'Alemanya en 1871. No obstant això, els conflictes nacionalistes
continuaven
sense resoldre en altres àrees d'Europa al comemça-
de
manera
la
abast.
influïda
naval
de
pel
llarg
Página, 16
Els avenços en altres àrees
De forma paral·lela al procés ar-
Va ser una etapa de grans
de la tecnologia i organit-
mamentístic, els Estats europeus
contradiccions, ja que, si bé hi
zació militar van estimular
van establir aliances amb altres
va
la constitució d'estats ma-
potències per no quedar aïllades
oberts entre els països euro-
jors
d'elaborar
en el cas que esclatés una guer-
peus, les friccions internacio-
plans de mobilització i atac
ra. Aquesta actitud va generar
nals van augmentar.
molt
un fenomen que, en si mateix, va
La pau era només una apa-
sovint en programes que
incrementar
les
rença sota la qual la possibili-
no podien anul·lar una ve-
possibilitats d'un conflicte gene-
tat d'un conflicte bèl·lic mun-
gada iniciats.
ralitzat: l'alineament de les grans
dial creixia dia a dia.Tal perío-
potències europees en dues ali-
de es va caracteritzar, en líni-
ances militars hostils, la Triple
es generals, per aspectes dife-
Aliança, formada per Alemanya,
rents:
capaços
precisos,
integrats
Els dirigents de tots els països van prendre consciència que els creixents despeses d'armament desembocarien amb el temps en fallides nacionals o en una guerra; per aquest motiu, es va intentar afavorir el desarmament mundial en diverses ocasions, especialment en les Conferències de l'Haia de 1899 i 1907.
enormement
Àustria-Hongria i Itàlia, i la Triple Entente, integrada per Gran Bretanya, França i Rússia. Els propis canvis que es van produir al si d'aquestes associacions van contribuir a crear una atmosfera de crisi latent, per la qual el període va ser anomenat 'Pau Armada'
Pau Armada:
No obstant això, la rivalitat internacional havia arribat a tal punt que no va ser possible
arribar
a
cap
acord efectiu per decidir el desarmament nal .
internacio-
Es coneix amb el nom de Pau Armada al període que es va iniciar el 1871 (després de aconseguides les unitats italianes i alemanyes) i que va finalitzar el 1914 amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
haver
pocs
conflictes
D'una banda, l'auge i expansió de l'imperialisme per l'altre la frivolitat de la societat europea que abraçava una vida de luxe i desimboltura mentre la situació internacional era cada vegada més tensa i perillosa.
Página, 17
El primer d'aquests aspectes,
França i Itàlia s'havien embran-
Durant el període 1891-
augmentar les friccions interna-
cat en una veritable guerra du-
1904, relativament tranquil,
cionals. Es van produir una sè-
anera. França i Anglaterra, im-
es va prosseguir i va accele-
rie d'aliances i contra aliances
plicades en la gran política co-
rar el repartiment d'Àfrica;
que van demarcar els dos grans
lonial, semblaven disposades a
es va formar, enfront de les
grups que s'enfrontarien a la
entendre i signaven el 1890 un
aliances
"Gran Guerra".
important acord per repartir-
sistema que gravitava al
se la vall del Níger. Però eren
voltant de França; i sobretot
de témer noves friccions. En
madurar les forces suscepti-
1887 Rússia i Anglaterra van
bles d'augmentar les tensi-
estar a la vora de la guerra a
ons, tensions que, de 1904
causa de l'Àsia central i de les
a 1914, es farien tan vives
fronteres de l'Índia. Finalment,
que anaven a esclatar en
s'albirava a l'horitzó el naixe-
successives crisis. L'última
ment d'una nova potència: Ja-
havia de ser fatal per a la
pó.
pau.
Cap a 1890 Europa vivia en la incertesa. La guerra, encara que improbable, semblava possible, i tots els Estats tenien en compte en els seus càlculs aquesta eventualitat. Bismarck (imatge) havia deixat amb gran prudència gravitar aquesta amenaça perquè servia als seus fins. A més, existien en
Però, en conjunt, el més peri-
potència innombrables conflic-
llós de tots els conflictes, el
tes. França i Alemanya no po-
d'Àustria-Hongria i Rússia a
dien
propòsit dels Balcans queia en
reconciliar
d'Alsàcia-Lorena.
.a
causa
l'oblit. Rússia estava llavors molt més interessada en l'Extrem Orient i la doble monarquia no buscava l'expansió. *...+.
alemanyes
altre
Página, 18
8.Característiques de la 1º Guerra Mundial Els principals elements que
El 28 de juny de 1914 l'príncep
La I Guerra Mundial es va
van caracteritzar la I guerra
hereu d'Àustria-Hongria i la se-
caracteritzar per les grans
mundial van ser:
va esposa van ser assassinats,
matances que hi va haver,
Es creia que la guerra duraria
en la seva visita a Sarajevo capi-
per un incident als Balcans
unes setmanes, però va durar
tal de Bòsnia, per un estudiant
va sorgir un devastador in-
quatre anys, tres mesos i ca-
serbi, Gavrilo Princip. Els pro-
cencio mundial. A l'oest els
torze dies.
motors de l'atemptat havien
fronts es van fixar en una
estat els nacionalistes serbis.
inhumana guerra de trinxe-
Àustria-Hongria presenta a Sèr-
res. Les planes de Flandes
bia UN ultimàtum que no podia
van ser arrasades per un
acceptar-se. Va esclatar doncs,
inintrerrumpido foc d'artille-
la guerra en una setmana, "la
ria i es van convertir en un
setmana negra", del 28 de juliol
infern de fang, mines, filats i
al 4 d'agost, totes les grans po-
cortines de gas. Atac des-
tències, menys Itàlia, es van
prés atac s'intentava, per
veure arrossegades a ella.
ambdues parts, trencar el
Van ser moltes les persones que van participar en aquesta guerra, per exemple Alemanya comptava amb 1.913.850 mil homes en peu de guerra, aproximadament. Àustria amb 160 mil homes. Rússia amb 2.000.000 de soldats. Anglaterra no comptava amb un exèrcit terrestre gran, s'aprofitava
dels
soldats
autòctons dels exèrcits que colonitzaven, però comptava amb un impressionant poder naval.
front de l'enemic. Es van
Página, 19
Ja abans de la Primera Guerra
En 1915 van començar a em-
L'avió va ser utilitzat com a
Mundial havia aparegut impor-
prar gasos asfixiants amb la
arma de guerra, les prime-
tants armes per exemple, el fu-
presa de les ciutats belgues, es
res combats entre pilots van
sell de repetició, les metrallado-
va donar inici a la guerra biolò-
ser amb pistoles i amb car-
res, etc.
gica i química, la fortificació de
rabines.
campanya es va perfeccionar i
1914, en la primera con-
va afavorir l'auge de la guerra
frontació un avió francès va
de trinxeres, el transport mo-
atacar amb foc de metralla-
toritzat es va generalitzar i l'a-
dora a un avió alemany,
viació de guerra va lliurar ba-
marcant així, la primera vic-
talles aèries independents.
tòria aèria. L'avió de bom-
Els exèrcits van iniciar la guerra amb la idea bàsica de la supremacia de l'ofensiva, que van canviar al llarg del desarrrollo dels esdeveniments. L'ús de la metralladora va acabar amb la cavalleria, la seva eficàcia en la defensa
Els exèrcits en ambdós costats
va fer fracassar els atacs massius
van lluitar en trinxeres, unes
i va originar el naixement de la
rases profundes que es cava-
secció i del pilot. La guerra de
ven per servir de protecció per
trinxeres va introduir l'ús del
a les tropes. Les condicions
morter, el carro de combat va
eren espantoses; hi va haver
donar inici a la guerra cuirassa-
inundacions, fang, rates i ca-
da, l'artilleria va multiplicar cali-
dàvers. Les trinxeres de la línia
bres, va augmentar abast i va
de front eren el blanc de foc
millorar mètodes de correcció.
pesat; els homes es sortien de les trinxeres per avançar i atacar les tropes enemigues.
A
l'octubre
de
bardeig es va crear després d'iniciada la guerra. El 1917 els bombarders alemanys van atacar Londres i altres ciutats angleses, principalment durant la nit. L'ús de portaavions s'inicia a finals de 1915, quan el tinent Towler desenganxa del creuer Vindex.
Página, 20
La I Guerra Mundial va esti-
Els alemanys van gaudir de la
L'enfrontament naval més
mular enormement la fabri-
supremacia aèria al front oc-
important de la guerra va
cació d'aeronaus, el seu ús
cidental des d'octubre de
ser la batalla de Jutlandia,
amb fins militars i el desenvo-
1915 fins a juliol de 1916,
lliurada el 31 de maig i el 1
lupament de la guerra aèria;
any en què els britànics van
juny 1916 entre la Gran
es van construir dirigibles,
demostrar la seva superiori-
Flota britànica i la Flota de
globus i avions. Aquests úl-
tat. Entre els més importants
Altamar alemanya, i des-
tims s'utilitzaven principal-
aviadors, cal destacar el nord
prés de la qual la Gran Bre-
ment per dos tipus de missi-
-americà
Ricken-
tanya va poder conservar
ons: l'observació i el bombar-
backer, el canadenc William
la seva supremacia naval.
deig. L'exploració dels fronts
Avery Bishop i al baró ale-
No obstant això, els ale-
de batalla fixos es duia a ter-
many Manfred von Richto-
manys
me mitjançant petits globus
fen.
trencar el bloqueig britànic
amb cordes; els dirigibles servien per realitzar reconeixements al mar, i els aeroplans, per sobrevolar les zones costaneres. Pel que fa a les operacions militars terrestres, els aeroplans
s'empraven
per
observar la disposició de les tropes i defenses de l'enemic i bombardejar les seves línies o als seus forces quan entraven en combat.Des de mitjans de 1915 es van fer freqüents els combats aeris entre avions o esquadrons ene-
Eddie
Pel que fa a la guerra marítima, al començament de la guerra, el gruix de la flota britànica,
la
Gran
Flota,
comptava amb vint cuirassats i nombrosos creuers i destructors; estava ubicada a la base de Scapa Flow, situada a les illes Orcades, mentre que una segona flota protegia el canal de la Manxa. La Flota de Altamar alemanya estava composta per tretze cuirassats i tenia les seves bases en els ports alemanys de mar del Nord.
van
aconseguir
i van reprendre la guerra submarina sense restriccions en 1917, persuadits que aquest era l'únic mètode amb el qual podrien derrotar Gran Bretanya; aquesta estratègia no va conduir a la rendició dels britànics, sinó que va motivar que els Estats Units declarés la guerra a Alemanya. Els atacs dels submarins alemanys als combois britànics a l'oceà Atlàntic i al mar del Nord van ocasionar la destrucció de nombroses embarcacions.
Página, 21
Durant 1917 la guerra subma-
marinos, va utilitzar hidroa-
L'acció més destacable de
rina alemanya va fracassar en
vions per detectar els sub-
1915 va ser el bloqueig sub-
el seu intent de provocar la
marins, i va emprar càrre-
marí imposat per Alemanya a
rendició de Gran Bretanya mit-
gues de profunditat per
la Gran Bretanya. L'enfonsa-
jançant la destrucció de la flo-
destruir-los.
ment del transatlàntic de pas-
ta aliada, de la qual els brità-
En arribar la tardor, els ale-
nics depenien per a l'obtenció
manys van començar a per-
d'aliments i subministraments.
dre nombrosos submarins,
La campanya submarina ale-
tot i que seguien enfonsant
manya semblava eficaç en els
una gran quantitat de vai-
seus començaments; cap a
xells aliats. Al seu torn, les
finals de 1916, els alemanys
nacions aliades, especial-
enfonsaven mensualment al
ment els Estats Units, cons-
voltant de 300 tones d'embar-
truïen ràpidament noves
cacions britàniques i aliades
embarcacions. L'intent ale-
en l'oceà Atlàntic nord; la xifra
many de posar fi a la guerra
va ascendir a 875.000 tones al
a través de la guerra sub-
mes d'abril, per la qual cosa
marina havia fracassat.
satgers Lusitania a mans d'un submarí alemany el 7 de maig va costar la vida a molts súbdits nord-americans, el que va originar una polèmica que va estar a punt de provocar la guerra entre Estats Units i Alemanya, modificant aquesta última seus mètodes de guerra submarina per satisfer el govern nord-americà. No obstant això, al març de 1916, l'enfonsament per un submarí
els alemanys estaven segurs
alemany del vaixell de vapor
d'aconseguir la victòria en
francès Sussex al canal de la
breu. No obstant això, la Gran
Mànega i l'existència de vícti-
Bretanya va aconseguir, des
mes nord-americanes va fer
de l'estiu, restar eficàcia a l'es-
esclatar un nou conflicte entre
tratègia alemanya seguint di-
aquests països.
versos mètodes: adoptar un sistema de combois en què les flotes mercants eren protegides per destructors i cazasub-
Página, 22
Una altra de les principals carac-
Val la pena destacar l'important
terístiques de la I guerra mundial
paper que van jugar les dones, a
va ser la participació d'un gran
casa seva, fent treballs que pre-
nombre de nacions, a partir de
vimante havien estat catalogats
l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria
com no femenins, o reservats
-Hongria es va produir una reac-
per als homes.
ció en cadena i els països de la
Les dones manejaven camions,
triple aliança es van enfrontar
s'ensamblaven armes i empaca-
contra els de la triple Entente.
ban municions perilloses, bales,
Rússia volia acabar amb l'Imperi
bombes i projectils. Les dones
Austrohúngaro, va recolzar Sèr-
també van viatjar a Bèlgica i
bia i va declarar la guerra a l'im-
França per servir als hospitals
peri.
militars.
Alemanya, aliada d'Àustria, va declarar la guerra quan aquests van envair Bèlgica. Turquia i Bulgària es van unir a Àustria i Alemanya, mentre que el Japó, Romania, Grècia, Portugal i Itàlia es van incorporar dins del bloc de la triple Entente. El 1917, soldats d'Alemanya van enfonsar diversos
vaixells
mercants
nord-
americans pel que Estats Units li va declarar la guerra, és així com, amb excepció d'alguns països del món, especialment Amèrica del Sud, van patir la més horrible de les guerres.
Página, 23
Van ser molts els elements que van caracteritzar la I guerra mundial, però podem dir que: · Durant la I guerra mundial va sorgir el gas tòxic i el llança-flames. (veure foto dalt) · Gran Bretanya va utilitzar artistes oficials de guerra per consignar la contesa. · Els soldats disposaven de fusells que podien arribar a un blanc a una distància màxima de 800 mts. · França i els Estats Units van realitzar en 1909 els primers intents en aviació militar. · Durant la guerra entre l'imperi atomano i Itàlia es va dur a terme les primeres missions d'aviació militar a 1911.
Página, 24
9.Conseqüències de la 1º Guerra Mundial. El 27 DE Octubre de 1918 Ale-
Després de la derrota d'Alema-
Tot i que totes les nacions
manya va consentir a acceptar
nya en la Primera Guerra Mun-
confiaven que els acords asso-
les negociacions de pau, Gui-
dial, els vencedors no arribaven
lits després del conflicte resta-
llermo II va haver de lliurar el
a un acord sobre les reparaci-
blirien la pau mundial sobre
poder, s'estenia per tota Ale-
ons de guerra que havia de pa-
unes bases estables, les condi-
manya una revolució proletà-
gar la nació vençuda. Els líders
cions imposades van promou-
ria que va ser posteriorment
dels Estats Units, Gran Breta-
re un conflicte encara més
sufocada. A Europa van co-
nya, França i Itàlia van celebrar
destructiu. Els Imperis Cen-
mençar els preparatius per
la Conferència de Pau de París
trals van acceptar els catorze
conferència de Versalles.
en 1919 i van elaborar el Trac-
punts elaborats pel president
El 1919 es van reunir a Versa-
tat de Versalles. Aquest impo-
Wilson com a fonament de
lles els representants dels paï-
sava a Alemanya una sèrie de
l'armistici, esperant que els
sos vencedors per preparar el
mesures restrictives i compen-
aliats els adoptessin com a
tractat definitiu de pau. En
satòries que incloïen la seva
referència bàsica en els trac-
aquest mateix any, Alemanya
desmilitarització a gran escala i
tats de pau. No obstant això,
va signar el Tractat de Versa-
el pagament d'indemnitzaci-
la major part de les potències
lles, de manera que quedava
ons. Els representants de la
aliades van acudir a la Confe-
obligada a reduir dràsticament
reunió van ser el primer minis-
rència de Versalles amb la de-
el seu exèrcit i armament ia
tre britànic Lloyd George, el
terminació d'obtenir indem-
pagar fortes sancions econò-
ministre d'Afers Exteriors italià
nitzacions en concepte de re-
miques com reparació pels
Giorgio Sonnino, el cap de go-
paracions de guerra equiva-
danys cusados als aliats du-
vern francès Georges Clemen-
lents al cost total de la matei-
rant la guerra. A més, Alema-
ceau i el president dels Estats
xa i de repartir-se els territoris
nya va perdre el seu imperi
Units Thomas Woodrow Wilson
i possessions de les nacions
colonial i nombrosos territoris
(foto).
derrotades segons acords se-
a Europa.
crets.
Página, 25
greu crisi econòmica.
Durant les negociacions de
· Les pèrdues materials van
pau, el president Wilson va
ser enormes se suposa que
insistir que la Conferència
va passar els 186.000 mili-
rar un intens desenvolupament
de Pau de París acceptés el
ons de dòlars.
dels instruments i tècniques de
· En només les tres primeres
guerra: fusells de repetició, me-
setmanes de la guerra, els
tralladores, gasos asfixiants do-
alemanys
nant origen a la guerra biològica
seu programa, però finalment va desistir del seu propòsit inicial i es va centrar en aconseguir el suport
van
perdre
600.000 homes.
dels aliats per a la formació de la Societat de Nacions.
· El territori de Turquia es va reduir. L'imperi austrohongarès va desaparèixer i va donar lloc a quatre nous estats: Àustria, Txecoslovàquia, Hongria i Iugoslàvia.
· Per
contra, la contesa va gene-
i química, hi va haver tancs, dirigibles i avions, també es van practicar els bombardejos a les ciutats. L'artilleria va multiplicar els
calibres,
va
augmentar
l'abast i va millorar els mètodes de correcció. El transport motoritzat es va generalitzar.
· La Primera Guerra Mundial va marcar la fi de la supremacia de les potències d'EuEs pot puntualitzar que les
ropa i va enfortir la posició
principals conseqüències
dels Estats Units i del Japó.
de tan nefasta guerra van
· En gairebé tot Europa els
ser:
mitjans de comunicació, el
· La mort de més de 12 mi-
transport, els cultius, els
lions de persones, equiva-
edificis, etc. quedar destru-
lent a gairebé la meitat
ïts.
dels habitants de Veneçue-
· Totes les pèrdues van oca-
· Hi va haver una intensa participació de la societat civil implicant-se en operacions bèl·liques, de la mateixa manera van participar institucions com la Creu Roja on la dona va exercir una gran tasca. · Tot i la tasca exercida per la Creu Roja, es van desencadenar grans epidèmies de malalties
la, i diversos milions de
sionar una disminució de la
ferits, majoritàriament jo-
producció industrial i agrí-
ves, principalment de Rús-
cola. Les reserves d'or i les
sia, Alemanya, França i el
inversions es van reduir, tot
Regne Unit.
Europa va entrar en una
infectocontagioses.
Página, 26
· L'acció dels submarins ale-
· Malgrat els esforços realit-
“Els imperis d'Àustria-Hongria
manys va provocar l'enfon-
zats per provocar la pau mun-
i Alemanya van caure en 1918
sament de les naus aliades
dial amb el Tractat de Versa-
amb una diferència de dies
causant un gran nombre de
lles, les potències vencedores
entre un i altre, però per ca-
baixes; en abandonar el
van permetre que es incom-
mins molt diferents. Àustria-
principi pel qual es permetia
plissin alguns dels termes esta-
Hongria havia estat des de
l'evacuació de les naus civils
blerts el que va provocar el
sempre una complicada amal-
abans del seu enfonsament.
ressorgiment del militarisme i
gama de pobles i simplement
Al maig, un submarí ale-
del nacionalisme agressiu d'A-
es va dissoldre en les seves
many va torpedinar l'Lusita-
lemanya i dels desordres soci-
parts components. L'empera-
nia, un vapor de passatgers
als en gran part d'Europa, va
dor Carles va començar el pro-
britànic. Aquest es va en-
aguditzar la crisi econòmica, hi
cés a mitjans d'octubre: entre
fonsar en menys de 20 mi-
va haver una forta agitació so-
vagues i manifestacions pro-
nuts davant de la costa me-
cial i hi va haver el ressorgi-
clamar el seu regne com una
ridional d'Irlanda, i van mo-
ment de moviments bèl·lics
federació d'estats semi inde-
rir 1.198 civils, entre els
producte de greus disputes
pendents. Al cap d'un mes, els
quals es trobaven 128 nord-
que van quedar sense resol-
seus súbdits tenien nous pro-
americans. L'incident va es-
dre.
blemes. Els eslaus del sud es
tar a punt d'anticipar la in-
van unir a Sèrbia per formar el
tervenció dels Estats Units
regne dels serbis, els croats i
en el conflicte mundial, que
els eslovens (més tard Iugoslà-
es va produir el 1917.
via); els txecs, els eslovacs i els rutenis proclamar la república de Txecoslovàquia, i Àustria, Hongria i Polònia es van separar en repúbliques independents.”
Página, 27
10.Personajes de la 1º Guerra Mundial. Allenby, Edmund Henry
Foch,
Hynman,
comte
1929). Mariscal francès. Va
1929). Mariscal de camp,
(1861-1936). Va servir en el
demostrar ser un hàbil es-
comandant en cap de les
Front Occidental en 1914-
trateg en les batalles del
forces britàniques en el
17, destacant com un bri-
Front Occidental i el 1918
Front Occidental des de
llant oficial de cavalleria. El
va passar a exercir com a
1915. Per a alguns sembla-
1917 va passar a exercir-se
comandant en cap dels
va ser insensible a les bai-
com comandant de l'exèrcit
exèrcits aliats en el Front
xes; per altres era un dedi-
britànic a l'Orient Mitjà i a
Occidental. Sota la seva di-
cat soldat professional que
l'octubre - desembre va
recció, la gran ofensiva final
s'obstinava tenaçment en la
avançar des de la línia Gaza-
dels alemanys va ser con-
tasca de vèncer a Alemanya
Beersheba fins a Jerusalem.
trolada i derrotada en el
en una guerra d'anihila-
Va conquistar Palestina i va
Marne, en 1918, al que van
ment.
ocupar Damasc a l'octubre
seguir les ofensives aliades
de 1918, després de les
que van conduir a la vic-
quals els turcs van sol·licitar
tòria.
la pau.
primer
Fernand,
(1851-
Haig,
Douglas,
(1861-
Página, 28
Wilson, Thomas Woodrow,
Clemenceau,
(1856-1924). President dels
(1841-1029). Primer minis-
Estats Units d'Amèrica (1913-
tre de França, 1906-1909 i
1921), va mantenir la neutrali-
1917-1920. Va ser un gran
tat nord-americana fins que
orador i un polític agressiu,
Alemanya va declarar la gue-
sobrenomenat "El Tigre". Va
rra submarina sense restric-
presidir la Conferència de
cions en 1917 i va començar a
Pau a 1919.
enfonsar
mercants
nord-
americans. Al començament de 1918 va preparar un pla de pau de 14 punts que va encoratjar a Alemanya a sol·licitar l'armistici. Va ser responsable, en gran mesura, de l'establiment de la Lliga de les Nacions i es va sentir profundament decebut quan el Congrés va refusar acceptar l'ingrés dels Estats Units d'Amèrica com a membre d'aquesta organització.
Georges,
Lloyd George, David, primer conde de Dwyfor (1863 -1945). Primer ministro británico (1916-22). Obtuvo renombre como dinámico político liberal y después de desempeñarse como ministro de Municiones y Secretario de Estado para a Guerra, reemplazó a Asquith como primer ministro. Conocido como "el hombre que ganó la guerra" desempeñó un papel importante en el acuerdo de paz, pero perdió el apoyo de sus conciudadanos y no volvió a ocupar ningún cargo después de 1922.
Página, 29
11.Fi de la 1º Guerra Mundial.(1918) Els primers mesos de 1918 no
Els aliats van emprendre una
Com a resultat d'aquestes
van resultar favorables per a
ofensiva sobre les línies ale-
ofensives, Ludendorff va de-
les potències aliades. Rússia
manyes establertes a Amiens
manar al govern alemany que
va signar el 3 de març la Pau
(del 8 al 11 d'agost); els ale-
sol·licités
de Brest-Litovsk, per la qual
manys es van rendir tres me-
l'enemic.El govern alemany va
es posava fi oficialment a la
sos
forces
iniciar les converses amb els
guerra entre aquesta nació i
britàniques i franceses van
aliats (octubre), però aquestes
els Imperis Centrals; el 7 de
guanyar la segona batalla del
van fracassar quan el presi-
maig, Romania va signar el
Somme i la cinquena batalla
dent Wilson va insistir nego-
Tractat de Bucarest, segons el
d'Arres durant l'última setma-
ciar únicament amb règims
qual havia de cedir la regió de
na d'agost i els primers dies
democràtics. Mentrestant, els
Dobrudja a Bulgària, els pas-
de setembre, i van fer retro-
britànics feien importants pro-
sos de la serralada dels Car-
cedir als alemanys fins a la
gressos en el nord de França i
pats a Àustria-Hongria i con-
Línia Hindenburg. La resta de
al llarg de la costa belga, i les
cedir a Alemanya un arrenda-
les tropes alemanyes va ser
tropes
ment a llarg termini dels pous
reduït pels nord-americans a
americans van arribar a Sedan
de petroli romanesos.
la batalla de Saint-Mihiel (12 i
el 10 de novembre. La Línia
13 de setembre). Els britànics
Hindenburg havia estat com-
van avançar cap a Cambrai a
pletament aniquilada al co-
l'octubre i principis de nove-
mençament d'aquest mes, i els
mbre, i els nord-americans
alemanys es retiraven amb
van travessar el bosc d'Argon-
rapidesa de tot el front occi-
ne. L'últim atac va aconseguir
dental. La derrota de l'exèrcit
trencar les línies alemanyes
alemany va tenir repercus-
establertes entre Metz i Se-
sions a l'interior del país que
dan.
van afectar de manera molt
després.
Les
un
franceses
armistici
i
nord-
negativa al govern establert.
Página, 30
La flota alemanya es va amoti-
La guerra a les colònies
nar, el rei de Baviera va ser des-
Les forces destacades a les
tronat per un aixecament i l'em-
colònies alemanyes d'Àfrica
perador Guillem II va abdicar al
i l'oceà Pacífic, a excepció
novembre i va fugir als Països
de les que es trobaven a
Baixos. El dia 9 d'aquest mateix
l'Àfrica oriental a finals de
mes es va proclamar la Repúbli-
1917 i durant 1918, van llui-
ca de Weimar a Alemanya, el
tar a la defensiva la major
govern va enviar una comissió
part del temps. Van ser de-
per negociar amb els aliats. A les
rrotades amb rapidesa en
cinc del matí de l'11 de novem-
uns casos i gradualment en
bre va tenir lloc al bosc de Com-
altres, però pràcticament
piègne la signatura de l'armistici
totes s'havien rendit als
entre Alemanya i els aliats;
aliats cap al final de la gue-
aquest document estava basat
rra (1918).
en les condicions establertes pels vencedors; aquell mateix matí van cessar les hostilitats en el front occidental.
Página, 31
Opinió Personal Aquest treball ha estat bastant difícil, perquè mai havíem utilitzat el format revista, però he après a usar-lo sovint que feia la feina, aquest treball a estat un dels millors treballs, m'ho que passat bastant bé fent-ho, perquè el tema de la 1º Guerra Mundial m'agrada bastant, llegir sobre les guerres i veure pel·lícules que fan referència a les guerres. Saber el que va passar anys enrere a Europa, els conflictes que van causar la guerra, les morts que va causar etc. A estat una nova i diferent experiència. Espero que la 2º Guerra Mundial sigui igual d'emotiva com la 1º Guerra Mundial que ens marcarà per a tota la vida.
PĂ gina, 32.
BibliografĂa. http://www.portalplanetasedna.com.ar/guerra1.htm (5-05-15) http://avance98.tripod.com/27.htm (5-05-15) http://avance98.tripod.com/Index.htm (7-05-15) http://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial (7-05-15) http://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial#Consecuencias 10-05-15) http://www.rtve.es/alacarta/videos/apocalipsis-la-i-guerra-mundial/docufilia-apocalipsis-1-guerra -mundial-furia/2890196/ (12-05-15) http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1197 (12-05-15) http://www.portalplanetasedna.com.ar/guerra1_fotos.htm (16-05-15) http://www.guerraycombate.com/wordpress/primera-guerra-mundial-5/ (16-05-15)