Maria Ferrer Curs 2016 - 2017
Filosofia FAL·LÀCIES 1) Fal·làcies formals (segons el seu tipus d’estructura lògica). Ex: Tots els humans tenen pulmons. Tots els humans són mamífers. Tots els mamífers tenen pulmons. Fal·làcia. Si A, aleshores B. És el cas que B. Per tant, A. Ex: Si plou em mullo. No plou. No em mullo. Fal·làcia Si A, aleshores B. No és el cas de A. Per tant, no B. Ex: Si plou, em mullo. Plou. Em mullo. Argument vàlid 2) Fal·làcies informals (segons el seu contingut): «Ad verecundiam» = “el mestre ho va dir” = Es tracta d’intentar defensar una opinió sense presentar proves pertinents, apel·lant únicament a una autoritat no pertinent al tema que ha defès aquest punt de vista. Ex: La Coca Cola és millor que la Pepsi perquè ho diu el premi Nobel de Literatura. «Ad populum» = Es comet quan s’intenta aconseguir l’acceptació popular d’una conclusió, commovent els sentiments de la gent. Ex: Quan per sopar una mare li posa peix al seu fill, ell no se’l vol menjar i la mare li diu: “Pensa en els nens de l’Àfrica que no tenen res per menjar i donarien el que fos per aquest tros de peix”. «Ad baculum» = “al bastó” = Sosté la validesa dels arguments apel·lant a la força, a l’amenaça o l’abús de la pròpia autoritat. (= La raó de la força i no la força de la raó) Ex: Quan s’està en un cotxe i la persona que esta conduint diu: “ S’ha de fer el que jo digui perquè sóc jo que porta el volant, per tant anem cap a la dreta”. «Ad hominem» = “Argument dirigit contra l’home” = En comptes de intentar refutar la veritat del que s’afirma, s’ataca a la persona que fa l’afirmació. Ex: El canvi climàtic és tot una mentida, perquè tothom sap que els ecologistes són tots uns hippies. «Tu quoque» = “tu també” = Es tracte de rebatre les raons de l’altre al·legant que ell pateix el mateix defecte. Ex: No em pots dir que no puc fumar, perquè tu també ho fas. «Post hoc ergo proper hoc» = “Abans això i per tant això” = Confondre la relació temporal de la causa i efecte. Ex: Com per fer l’examen de biologia he escrit amb el bolígraf negre i he tret un deu, el bolígraf negre em dóna sort per els exàmens. Donar validesa a una causa errònia «Consensnum gentium» = “Perquè tot el món... ho fa/ ho té/ va [...]“ 1
Maria Ferrer Curs 2016 - 2017
Ex: La música de Kanye West és bona perquè tothom l’escolta «Secundum quid» = “generalització inadequada” = concloure alguna cosa a parit de casos individuals. Ex: En Pere és molt alt. El pare del Pere és molt alt. Per tant, tota la família d’en Pere són molt alts. Fal·làcia del efecte dominó = Relacionar dues coses totalment llunyanes. Ex: Com que has perdut el llapis, no podràs prendre apunts, com no podràs prendre apunts no podràs fer l’examen, com no podràs fer l’examen suspendràs, com que suspendràs, no aniràs a la universitat, com que aniràs a la universitat ... A→B→C→D A→D Fal·làcia del fals dilema = Només es presenten dos opcions quan en realitat hi ha més. Ex: Ho vas a casa de la Mònica o vas a casa de l’Alba En realitat podries no anar a cap casa o bé... Fal·làcia del tradició = “Perquè sempre s’ha fet així”. Ex: Em casaré amb una noia perquè els homes sempre s’han casat amb noies.
ÈTICA 1. Conceptes previs Moral i Ètica
Moral = costums i normes que es consideren bones per dirigir o jutjar el comportament de les persones en una comunitat. Immoral: Dolent i incorrecte Moral: Bo i correcte Amoral (alguna cosa): que no es pot classificar – neutre ≠una persona amoral que és aquella que no distingeix ho bo de ho dolent –. Ex: L’esclavitud va ser vista com una cosa moral; ara es veu com una cosa immoral. Ètica: Entenem com a ètica, com a disciplina filosòfica, la ciència de l’acció moral. = disciplina filosòfica = filosofia de ho moral com actuem i com hauríem d’actuar. Una reflexió conceptual De què s’ocupa l’ètica? S’ocupa de la praxis humana des del punt de vista de les accions morals. Per tant, investiga l’element qualitatiu que fa una acció moralment bona i s’ocupa en aquest context de conceptes com la moral, el bé, el deure, la obligació, el consentiment, etc. De quina manera s’ocupa de les accions morals? S’ocupa de aquestes seguint un procediment metodològic determinat, dons intenta 2
Maria Ferrer Curs 2016 - 2017
arribar a resultats científics. Per això, es proposa la elaboració de enunciats la validesa de la qual no és simplement subjectiva, sinó que susceptible de mostrar una validesa objectiva.
Tipus d’ètica Ètica descriptiva: Com actuem Metaètica: Reflexió sobre l’ètica Ètica normativa: Com hauríem Ètica aplicada: Tracta sobre temes aplicats d’actuar
2. Ètica descriptiva 2.1 Desenvolupament moral – Köhlberg (19271987) Köhlberg inicialment va estudiar el desenvolupament moral dels nens. Per aconseguirho no si fixava en la resposta que donaven sinó en l’argument. Com s’arriba a la moral? Quan un nen comença a fer-se càrrec del món que el rodeja, quan no només percep amb una actitud receptiva, sinó que al mateix temps intenta imposar la seva voluntat al seu entorn, es dóna conta que no ho aconsegueix, sense traves, tot el que vol. Aprèn que hi ha metes inabastables o que no són aconsellables aconseguir, bé perquè comporten males conseqüències (com agafar una olla calenta) o bé perquè són prohibides per els adults sota l’amenaça del càstig (com pegar a un germà petit).
Köhlberg també va concloure que hi ha un total de 6 estadis del desenvolupament moral al que els humans hi poden arribar. Encara que molts es queden per el camí.
Moral preconvencional (dels 4 als 10 anys) El èmfasis en aquest nivell està en el control extern. Els nens observen els patrons del altres ja sigui per evitar càstigs o per rebre recompenses. 1. Orientació cap el càstig i la obediència: Comportament dels nens petits, moguts per un control extern, els pares. Una acció bona o dolenta esta determinada per les conseqüències físiques. Ex: No robo perquè no vull ser castigat 2. Hedonisme ingenu:
3
Maria Ferrer Curs 2016 - 2017
L’acció correcte és aquella que instrumentalment ens satisfà les nostres pròpies necessitats i a vegades las necessitats de les altres persones. Comença ha haver-hi un sentit semblant a la justícia, però a parir del benefici propi. Ex: Si jo i el meu germà hem robat, perquè només hem castiguen a mi? Moral convencional (dels 10 als 13 anys) Ara els nens volen agradar a altres persones. Encara observen patrons, però els han interioritzat en certa manera. Ara volen ser considerats bons per les persones que la seva opinió es important per a ells. 3. Expectatives interpersonals: El bon comportament es aquell que complau o ajuda als demés persones i és aprovat per ells. Es comencen a entendre les conveccions dels altres i, per tant, que es necessiten i com podem ajudar-los per llavors que ens ajudin a nosaltres.
= La regla d’or: donar per rebre Encara predomina l’egoisme
Ex: No robo perquè no vull que hem robin.
4. Normes socials preestablertes: Hi ha una orientació cap a una autoritat, les regles fixes i el manteniment de l’ordre social. El comportament correcte consisteix en fer el propi deure, mostrar respecte per l’autoritat i mantenir un ordre socials ja que es justifica en sí mateix. Al decidir el càstig per una mala actuació, les lleis son absolutes. En tots els casos.
Ex: No robo per el bé de la societat / perquè la societat ho diu.
Moral postconvencional (dels 13 anys i progressivament, si cas) En aquest nivell s’arriba a la verdadera moralitat. Per primer cop, la persona reconeix la possibilitat de un conflicte entre dos patrons acceptats socialment i intenta decidir entre ells. El control de la conducta es intern, tant els patrons observats com el raonament sobre ho correcte i ho incorrecte. 5. Drets prioritaris i contracte social: La acció correcta tendeix a ser definida en termes dels drets generals del individus, i dels estàndards que han sigut críticament examinats i establerts per la societat sencera. El resultat és un èmfasis en el punt de vista legal, però amb un èmfasis sobre la possibilitat de canviar la llei en termes considerablement racionals a la unitat social. Ex: La història de la Rosa Parks. 4
Maria Ferrer Curs 2016 - 2017
Ex 2: Si robo és per el bé de la societat, a cas que violí els drets humans. 6. Principis ètics universals: Ho correcte és definit per la decisió del al consciencia d’acord amb els principis ètics auto elegits que apel·len a la comprensió lògica, consistència y universalitat. Aquest principis són abstractes i ètics i no són regles morals concretades com els Deu Manaments. La Etapa 6 suposa principis universals de justícia, de reciprocitat i igualtat de drets humans, i respecte per la dignitat dels éssers humans com persones individuals. Ex: Robaré o no sobre la meva consciència, sense fer cas a el que digui la llei. Dilema de Heinz: En Europa hi ha una senyora que pateix un tipus especial de càncer i morirà d’aquí poc. Hi ha un medicament que els metges creuen que la pot salvar. És una forma de radi que un farmacèutic de la mateixa ciutat l’acaba de descobrir. La droga és cara, però el esta cobrant deu vegades el que ha ell li ha costat fer-la. ‘Ell va pagar 200€ per radi i esta cobrant 2000€ per una petita dosis del medicament. El marit de la dona malalta, Heinz, demana ajuda a tota la gent per demanar lis diners, però només aconsegueix reunir 1000€ que es la mitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva esposa s’està morint i li demana que li vengui el medicament més barat o que li deixi pagar més tard. El farmacèutic diu: “ No; jo ho vaig descobrir i vaig a treure diners d’ell. Heinz està desesperat i pensa en atracar l’establiment per robar la medicina. Heinz hauria de robar l’establiment? ¿Sí, no per què? 2.2 Actes voluntaris, involuntaris i mixtes Ètica Nicomaquea, III.1 Aristòtil (384 – 322 a.C.)
5
Maria Ferrer Curs 2016 - 2017
Actes voluntaris: Agent1 lliure Ex: Faig això perquè jo ho decideixo. Aquests actes mereixen alabança o censura Actes involuntaris El ser que obra i que sofreix l’acció no contribueixen en res; la causa és exterior. Ex: El vent m’empeny i trepitjo a una persona sense voler. Aquests actes mereixen compassió o perdó. Actes mixtes Unes circumstancies externes encara que amb voluntat del agent. Ex: Un vaixell de mercaderies en el mig d’una turmenta. Hi ha dos opcions, o la mercaderia o el naufragi. El capità tira per voluntat pròpia la mercaderia, però només perquè es veu forçat externament. Aquest coneixement és indispensable per que els legisladors sàpiguen decretar les recompenses i els càstigs. 2.3Akrasia ακρασἰα: akrasia etimologia de la paraula: no (a) poder (krasia)
L’Akrasia és la incontinència. Es defineix quan una persona actua en contra del seu millor judici, equivocadament, a través de la debilitat. ≠ a canviar el judici en l’últim moment Aristòtil – Ètica Nicomaquea, III. I
Ψυχη: psique = psicología
λογον: racional (intel·ligència teòrica i ètica) Alma apetitiva (els desitjos / passions) αλὀγον: irracional Alma sensitiva (els sentits)
La psique és el “anima humana”, la designació de tots els processos i fenòmens que fan que la ment humana una unitat Aristòtil sostenia que hi havia 3 tipus de caràcters: Virtuós: raó + passió continents: raó Ex: La meva part apetitiva diu que miri Netflix, però la meva part racional diu que no, que és època d’exàmens. Conclusió: No em miro Netfilx. Si la raó i la passió no coincideixen, hem de seguir la raó i anar educant les passions per aconseguir ser una persona virtuosa. Incontinents: Passió Aristòtil respon a Plató dient-li que la akrasia no és ignorància, sinó que és tenir el coneixement, però no utilitzar-lo. David Hume 1 Persona que actúa
6
Maria Ferrer Curs 2016 - 2017
La única cosa que ens mou són les passions. La raó, per si sola, no aconseguirà aixecar-nos del llit cada matí. Akrasia ≠conflicte entre la passió i la raó = conflicte entre dos passions, una tranquil·la (que hem d’escollir) i una violenta (que el final l’escollim).
La passió tranquil·la és menys forta, però més estable que la passió violenta. Escollir la passió tranquil·la en vers de la passió violenta correspon a la fortalesa
del caràcter. Els Estoics
Les passions ens acaben traint Felicitat = apatheia etimologia de la paraula: no (a) passió (patheia) la felicitat s’aconsegueix vivint una vida racional, sense passions La akrasia és la conseqüència d’utilitzar la passió i no la raó. Per tant, s’ha d’eliminar la passió. “L’univers és racional i la raó universal”
Epítet
La naturalesa del enteniment: “afirmar ho verdader, refusar ho fals, abstindries davant de ho indiferent”. “Quan algú afirma ho fals, pensa que no volia afirmar ho fals sinó que la mentida li va semblar veritat” Ex: Quan t’equivoques en un examen no ho fas a posta, sinó que en aquell moment pensaves que allò era cert. Passant el cas de les accions, “Un no pot pensar que alguna cosa li convé i no elegir-ho? No pot” Medea, diu que: “Em dono conte quines maldats vaig a cometre, però la meva passió és més forta que la meva voluntat”, creu que és més convenient satisfer la seva passió i castigar el seu marit que salvar els seus fills. No obstant, Epítet creo que aquest acte de akrasia neix a partir del fet de que estava enganyada: “demostra-li clarament que estava enganyada i no ho farà”. = error per ignorància 2.4 L’amistat com a ingredient de la felicitat La finalitat de la nostra vida és ser feliç. Fi últim: felicitat. Si estem d’acord volem ser feliços. No estem d’acord: Què és la felicitat? Plaers, honors, riquesa... Felicitat = “la millor activitat de la part de l’anima” part racional Sóc feliç quan actuo racionalment, però he de tenir també béns externs per tota la vida i també tenir amics. Felicitat = Béns externs (per tota la vida) + amics Sense amistat ho hi ha felicitat Amistat = Benevolència recíproca coneguda
7
Maria Ferrer Curs 2016 - 2017
Per utilitat: Resulten útils un a l’altre. Quan s’acaba la utilitat, s’acaba l’amistat Ex: Un venedor i un comprador. Per plaer: Són amics perquè s’ho passen bé Ex: Dues persones que van a una festa, s’ho passen bé un amb la companyia del altre, però ja està. Per caràcter: Dues persones són amigues per la seva manera de ser, ja que comparteixen una sola anima. Amistat verdadera, la amistat de la virtut. Els dos primers busco el benefici propi, l’últim el bé per l’altre.
3. Ètica Normativa
La ètica normativa es refereix a la recerca de fonaments de les normes i les valoracions dels valor que existeixen, acord amb criteris i principis definits i raonables. Dins d’un acte podem veure tres parts: L’agent (Aristòtil, Macintyre) L’acte (Kant) Les conseqüències (Peter Singer, J.S. Mill) Cada una d’aquestes parts té un tipus d’ètica normativa associada.
3.1
Ètica de la virtut
Virtut = Qualitat d’una persona que és admirable Vici = Qualitat d’una persona que és detestable Les virtuts cardinals Les Virtuts cardinals, són hàbits que s’adquireixen amb l’exercici i la repetició La repetició dels actes provoca la aparició dels hàbits. Quan aquests hàbits predisposen al home adequadament per el compliment del be reben el nom de virtuts i en l’altre cas de vicis. Prudència/Saviesa Consisteix en saber actuar amb reflexió i precaució, saber jutjar el que és bo i el que és dolent Coratge/Valentia La virtut del coratge consisteix en tenir el valor i la constància per preservar en una bona obra fins el final, sense importar els obstacles. Sinó es té por no es pot ser valent. Moderació/Temprança La virtut de la temprança és la virtut que ens capacita per controlar i canalitzar correctament les nostres tendències. Justícia Actuar admirablement respecte el repartiment de béns entre diferents persones. Vici per defecte Imprudent Covard Insensible Injustícia
Virtut Prudència/Saviesa Coratge/Valentia Moderació/Temprança Justícia
8
Vici per excés Imprudent Temerari Insensible Injustícia
Maria Ferrer Curs 2016 - 2017
Aquesta ètica va ser la més defensada fins a l’edat mitjana, a mitjans del segle XX tora a ser defensada. Plató: La vida feliç és la vida auto examinada. Una vida no auto examinada no és una vida humana, és una vida animal.
Aristòtil:
Felicitat= “la millor activitat de la part de l’anima” part racional Sóc feliç quan actuo racionalment, però he de tenir també béns externs per tota la vida i també tenir amics. Felicitat = Béns externs (per tota la vida) + amics Sense amistat ho hi ha felicitat Macintyre: La vida feliç és la vida dedicada a l’aventura de perseguir una vida feliç.
3.2
Ètica del deure. Deontologia
La deontologia no es centra ni l’agent ni en les conseqüències sinó el deure.
Ètica Kantiana
Què significa actuar per el deure? El deure és un imperatiu. Un imperatiu sense condicions, un imperatiu absolut. Però aquest imperatiu no ens el imposa la societat ni una autoritat externa, ens el imposem nosaltres mateixos com a éssers racionals que som. Actuar per el deure es obeir la veu de la raó que hi dins nostre.
Quina és la veu de la raó? La raó prescriu a la llei la qual han de viure els éssers racionals: la llei moral. Aquest llei Morales dirigeix a els éssers racionals que la dicten, ha de ser tan formal – tan universal i racional – que no contingui ninguna referencia a circumstancies particulars. “Actua nomes segons una màxima norma tal que puguis al mateix temps voler que es converteixi en una llei universal”. Imperatiu Categòric 3.3 Teleologia/Conseqüencialisme Qualsevol tipus d’utilitarisme regeix el mateix criteri: el principi de major felicitat La correcció moral de un acte esta determinat per ka contribució de les seves conseqüències a la felicitat de tots aquells que estan afectats per aquestes conseqüències. Tot humà val per el mateix Ex: Val el mateix un assassí que un metge 9
Maria Ferrer Curs 2016 - 2017
Bo sí i només sí les conseqüències bons maximitzen el bé. No diferencia de tipus de plaers Dolent sí i només sí les conseqüències dolentes minimitzen el bé (No actuar ja és actuar) Ex: Un dia vaig per el bosc i em veig que un nen s’està ofegant en un llac (Que faig? El salvo o no?) R1: Si se nadar l’intento salvar R2: Si no en sé no el puc salvar ja que si l’intentes salvar potser també moro jo i llavors seriem dos els que morim. Em decideixo salvar-lo, però porto unes sabates que em van costar molt, que faig, no tinc temps per treure-me-les R1: Perquè et vas comprar unes sabates tan cares si amb aquest diners podries haver ajudat a molta gent. 3.4 Ètica de la tercera persona No es veu la maldat en l’acció fins que un no té simpatia o empatia amb l’altre. En aquest moment hi haurà un sentiment de desaprovació propi de la naturalesa humana que ens dirà què l’acte és dolent.
FILOSOFIA POLÍTICA La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l’organització política, les lleis i la relació social entre els individus. 4. John Rawls JUSTÍCIA DISTRIBUTIVA La justícia distributiva té a veure amb el que és just, el correcte, pel que fa a l’assignació de béns en una societat. 4.1 John Rawls - 21 de febrer de 1921 (Baltimore) – 24 de novembre de 2002 (Lexington). - Va ser filòsof polític i moral estatunidenc, un dels més rellevants de la segona meitat del segle XX. - “La naturaleza no es justa ni injusta, como tampoco es injusto que las personas nazcan en una determinada posición social. Estos hechos solo son naturales. Lo que puede ser justo o injusto es el modo en que las Instituciones actúan respecto de estos hechos” – Rawls 10
Maria Ferrer Curs 2016 - 2017
John Rawls va escriure “Una teoria de la justícia” (1971). EL que fa John Rawls és generalitzar i portar la teoria tradicional del contracte social representada per Locke, Rousseau i Kant, a un nivell més elevat d’abstracció. 4.2 Definició de conceptes: Societat: Un sistema equitatiu de cooperació al llarg del temps. Persones: Els ciutadans lliures, raonables, iguals i racionals. Lliures: Capaços d’actuar de forma raonable i racional Raonables: Apliquen una concepció de la justícia Iguals: Tots tenim en certes mesures les mateixes capacitats No tenia en compte els discapacitats Racional: Vol aconseguir el seu bé Justícia Social: La manera com les institucions distribueixen els drets i deures fonamentals. Justícia: Tots els valors socials han de ser distribuïts a parta iguals (La llibertat, la riquesa). Llevat que una distribució desigual d’algun o de tots aquests valors sigui en benefici de tothom. La justícia = imparcialitat Ex: En les escoles publiques els pares paguen el servei d’alimentació a part, però hi ha alguns pares que per culpa del seu estat econòmic no s’ho poden permetre, llavors el govern dona beques menjador per aquest tipus de nens (que són pegades amb el sou de tots els ciutadans). A tots ens beneficia. Injustícia: Aquella desigualtat que els desafavorits no poden acceptar. 4.3 La posició inicial Aquesta posició inicial de igualtat correspon al estat de la naturalesa en la teoria del contracte social. Aquest estat de naturalesa és hipotètic on ningú sap quin serà el seu lloc en la societat ni la seva distribució de avantatges i desavantatges naturals, en aquestes escullen darrera el vel de la ignorància; i al ser tots iguales els principis de la justícia que es pactaran de manera justa. El autor té com a propòsit elaborar una teoria representant una opinió davant del utilitarisme clàssic. El benestar de la societat es formaria a partir de la satisfacció del sistemes de desitjos de el múltiples individus que la conformen. 4.4 Els 2 principis de la justícia Dos principis de la justícia existeix relació directe amb la posició original. Primer Principi: Tota persona ha de tenir dret igual al sistema total més ampli possible de llibertats bàsiques iguals compatible amb un sistema similar de llibertats per tothom. Segon Principi: Les desigualtats socials i econòmiques han de ser arranjades de manera que: a) Contribueixin al benefici dels menys avantatjats b) Estiguin lligades a càrrecs i posicions que siguin accessibles a tothom en condicions d’igualtat d’oportunitats. 11
Maria Ferrer Curs 2016 - 2017
El primer principi té prioritat sobre el segon, perquè al ser transgredides les llibertats bàsiques no poden justificar-se ni compensar-se amb majors beneficis socials y econòmics 4.5 Isaiah Berlin (1909 – 1997) El filòsof Isaiah Berlin, senyala una important diferencia entre “llibertat de” (llibertat negativa) i “llibertat per” (llibertat positiva). La llibertat com absència de moderació significa no voler subjugar, amb la carència de força ni desigualtat. Llibertat negativa = et deixo fer el que tu vulguis Llibertat positiva = Et dono les eines per escollir el que tu creus que vols Ex: Sóc el rei d’una illa i dic jo deixo els meu habitants marxin quan vulguin, però no els hi dono els recursos per poder-ho fer, per tant es com si es estigues privant de fer-ho. Hi ha llibertat negativa, però no positiva Ex 2: Et dono la canya de pescar t’ensenyo pescar, et dic on esta el riu, però et prohibeixo que pesquis ni un peix. Hi ha llibertat positiva, però no negativa “No escogí ser un hombre común. Tengo derecho a sobresalir. Busco la oportunidad de desarrollar todas las facultades que tengo. Quiero correr los riesgos necesarios. Prefiero los desafíos de la vida a una existencia tranquila; la satisfacción de quien cumple con su deber a la calma inalterable del asueto. No cambiaré la libertad por la comodidad ni la dignidad por el conformismo. Tengo por herencia pararme erguido, orgulloso y sin miedo, pensar y actuar por mí mismo, disfrutar los beneficios de mis actos y dar la cara al mundo audazmente diciendo: ¡Esto, lo he hecho yo!” Anònim
12