Dissabte, 25 d’abril de 2020
ANY XVII · NÚMERO 971
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
Exemplar gratuït LA COSTERA - LA CANAL - LA VALL
DEPARTAMENT
Ho superarem!
Pàg. 3 Dr. Carles Pérez: “Ens enfrontem a una malaltia nova i a una situació en què els professionals no veiem l’horitzó”
XÀTIVA
Pàg. 4 Roger Cerdà: “El Pla Reactivem Xàtiva contempla la reactivació social i econòmica amb una dotació de 8 milions d’euros”
ONTINYENT
Pàg. 11 Jorge Rodríguez: “L’Ajuntament d’Ontinyent va a ser un aliat en aquesta recuperació”
Col·labora: Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana
Els ajuntaments de Xàtiva i Ontinyent treballen en mesures per reactivar l’economia mentre es frena la xifra de morts al Departament de Salut Les infermeres de la tercera planta de l’Hospital d’Ontinyent, amb els dibuixos enviats pels xiquets i xiquetes.
Dissabte, 25 d’abril de 2020
2
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
DEPARTAMENT DE SALUT XÀTIVA-ONTINYENT
El Departament de Salut suma quatre contagis en les últimes 24 hores però es frena la xifra de defuncions Ja han començat a realitzar-se els tests ràpids a tots els professionals sanitaris dels centres de la zona, començant per aquells que tenen una major exposició per raó del seu lloc de treball REDACCIÓ
La Comunitat Valenciana ha registrat 171 nous positius per COVID-19 i 16 morts més des de l’última actualització del dijous, 12 d’ells residents. En total, els positius en la regió s’eleven a 10.906 i han mort 1.148 persones. Així ho indicava ahir la consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló, en la seua compareixença diària per a informar de la situació del coronavirus a la Comunitat Valenciana. Dels 171 nous contagis registrats, 23 s’han detectat en la província de Castelló, 48 a Alacant i 100 a València. Al Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent hi ha un total de 248 casos confirmats (taxa de 127’50), quatre més que dijous, i s’estabilitza la xifra de morts en 33 defuncions –cap mort en els darrers quatre dies–, amb una taxa de 17’00, en una Àrea de Salut que abasta una població de 194.513 habitants. Actualment el nombre de casos registrats a la Comunitat Valenciana s’eleva a 10.906, encara que el total de casos actius en aquests
sidents més contagiats i 23 treballadors. Les residències sota vigilància activa són les mateixes que aquest dijous: nou en la província de Castelló, nou en la d’Alacant i 15 en la de València.
moments suma 3.949, és a dir, el 36’2% del total. D’eixe total de positius hi ha 847 persones ingressades, 71 menys que dijous: 99 a Castelló (19 en la UCI), 209 a Alacant (69 en la UCI) i 539 a València (28 en la UCI). El total de persones en UCI ascendeix a 170, nou menys que dijous. També s’han produït 421 altes (el total acumulat suma 5.809): 116 en la província de València, 274 en la d’Alacant i 31 en la de Castelló. Així mateix, 49 sanitaris han rebut l’alta i han donat positiu en les últimes 24 hores altres 50 professionals. El nombre de persones a les quals s’ha fet la prova PCR ascendeix a 96.406, 4.611 més que dijous; i 18.098 test ràpids, 2.100 més que dijous. Entre les dos proves sumen 114.504. Respecte a les 16 defuncions, la consellera Barceló detallava que 12 eren residents i explicava que tres s’han produït en la província d’Alacant, nou en la de València i quatre en la província de Castelló. Pel que fa a la situació de les residències, hi ha casos en 96, tres més que dijous. Existeixen 34 re-
Tests ràpids i més material Des del Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent van informar ahir que ja s’estan fent els tests ràpids de COVID-19 a tots els professionals sanitaris dels centres de la zona, començant per aquells que tenen una major exposició per raó del seu lloc de treball. A més, el Departament està rebent una dotació extra de llits i matalaps que contribuirà a substituir el material més antic i les necessitats d’ampliació. De la compra centralitzada de Conselleria de Sanitat amb motiu de la COVID-19 s’han rebut 10 llits amb matalap i 40 tauletes per a l’Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva i 16 llits per a l’Hospital d’Ontinyent. Des del Departament de Salut s’estan rebent i instal·lant els 55 llits d’adquisició pròpia amb els corresponents matalaps.
Nou material rebut (dalt) i inici de la realització de tests ràpids (baix).
Con nuestro compromiso por la salud y el bienestar de nuestros pacientes así como de todo nuestro equipo de profesionales, atendemos sólo URGENCIAS, con horario de 9:30 a 14:00 horas y de 15:30 a 18:30 horas, con cita previa telefónica. Teléfonos de contacto: VALÈNCIA - 96 352 08 80 - 623 020 756
XÀTIVA - 96 227 39 55 - 644 881 926
Durante este periodo nuestros profesionales se están formando mediante cursos online. A mediados de mayo reanudaremos nuestra actividad con todas las medidas de seguridad.
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
Dissabte, 25 d’abril de 2020
DEPARTAMENT DE SALUT XÀTIVA-ONTINYENT L’ENTREVISTA
Editorial
DR. CARLES PÉREZ . CAP DEL SERVEI D’URGÈNCIES I DE LA UNITAT DE CURTA ESTADA DEL HOSPITAL LLUÍS ALCANYÍS DE XÀTIVA
“Ens enfrontem a una malaltia nova i a una situació en què els professionals no veiem l’horitzó” J. A. CLOQUELL
Aquesta setmana hem parlat amb el Dr. Carles Pérez, cap del Servei d’Urgències i de la Unitat de Curta Estada del Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva, per conéixer com s’esta afrontant la crisi de la COVID-19. Com van transcórrer els dies inicials de crisi sanitària? Al gener tots pensàvem que la Xina estava molt lluny i que fèiem broma amb la situació, tots pensàvem que era com una grip comuna i estàvem equivocats. Va ser a partir de finals de febrer i principis de març, quan les coses començaren a moure a Itàlia quan saltaren totes les nostres alarmes. Probablement tots hauríem d’haver actuat de manera distinta especialment a Urgències i Atenció Primària donat que som la primera línia. Quines són les dificultats més importants patides pels professionals d’Urgències? La dificultat més gran ha estat i continua sent identificar els malalts que poden ser COVID-19 positiu però no presenten la simptomatologia típica de febra, tos i dispnea. Aquest fet genera neguit ja que, a priori, tot pacient ho pot ser sense saber-ho. Sou la primera barrera que s’enfronta al virus a l’hospital Com s’ha organitzat i coordinat l’estructura física d’Urgències per atendre l’allau inicial? Ja des de la primera setmana de març, l’objectiu principal va ser intentar separar i aïllar aquells malalts amb sospita de COVID-19 de la resta. En el servei d’Urgències partíem amb l’avantatge que des de principi de gener, coincidint amb l’inici del repunt de casos de grip comuna, a tots els malalts amb símptomes respiratoris se’ls indicava des de l’admissió en Urgències la col·locació d’una mascareta quirúrgica. Uns 8-10 dies abans que la Conselleria de Sanitat donara indicacions al respecte nosaltres ja separàvem en tres circuits assistencials ben definits a tots els malalts. Els malalts amb patologia traumatològica són atesos a les consultes externes, els malalts respiratoris i no respiratoris de la resta de patologies tenen sales d’espera separades físicament, s’han obert dos punts de triatge amb la mateixa diferenciació, dos corredors distints i dos àrees d’observació diferenciades, així com dos àrees de reanimació de crítics. Fins i tot hem canviat el circuit de realització d’exploracions radiològiques
per tal que uns malalts no entre en contacte amb altres. Tot això es va fer amb un gran esforç per part de la direcció del centre, els serveis de manteniment, zeladors... Quants professionals estan treballant en aquesta àrea i quants efectius s’han incrementat incloent zeladors i personal administratiu? Ha sigut sols d’un metge adjunt en total, i hem disposat de l’ajuda de tots els residents de medicina familiar i comunitària de primer segon any, en total 15. S’hi ha augmentat la dotació d’infermeria en tres professionals, TCAE dos professionals més i zeladors dos més. Imaginem que se segueixen atenent tota mena d’urgències. Han disminuït? Sí, hem notat una disminució en número global urgències. En aquesta època de l’any tenim una mitjana de 180-190 urgències diàries i en aquests moments estem rebent al voltant de 70. Hi ha patologies com infarts o AVC que en alguns hospitals diuen que la gent reprimeix els símptomes a casa pel confinament, que els ha de dir? Com s’ha d’actuar? Pel que fa a la gent que està en casa, hem de dir que el confinament funciona, que seguisca en casa, però que si te símptomes com dolor toràcic, dispnea, o paràlisi d’una part del cos, ha de vindre a Urgències sense esperar. Hi ha patologies les quals la supervivència o possibles seqüeles son temps dependents. Ha acudit a Urgències molta gent simplement per por a estar contagiada? Inicialment observarem un increment de malalts amb pneumònies greus. Habitualment ingressem 6-7 malalts diaris amb aquestes característiques en ple hivern i durant l’última setmana de març i la primera d’abril eixa xifra es va duplicar, aplegant a ingressar 15 malalts amb sospita de COVID-19 al dia. Els primers dies de març si veiérem molta gent que venia per por a patir la malaltia, gent que tenia un contacte amb algú que havia estat a Itàlia sense símptomes, o que havia estat a un aeroport... Després s’adonaren que l’Hospital era el lloc on més possibilitat tenien de contagiar-se si les seues pors no tenien fonament i sols venia gent greu. Com és la cooperació i el tre-
El Dr. Carles Péres, a la seua consulta.
ball conjunt entre Atenció Primària, el transport sanitari, la Unitat d’Hospital a Domicili i Urgències? Els caps de servei de les especialitats directament implicades en l’atenció a malalts COVID-19, juntament amb Microbiologia i Medicina Preventiva, mantenim reunions diàries de dilluns a divendres des de l’inici de la crisi. Atenció domiciliaria s’ha coordinat amb Atenció Primària i Urgències amb el transport sanitari i els companys d’Extrahospitalària per tal de coordinar tots els circuits assistencials i actualitzar els protocols d’actuació. Quina és la situació actual? Quin és el treball diari que es realitza en aquest moment a Urgències? La situació actual la definiria de calma tensa. Ens enfrontem a una malaltia nova i a una situació en què els professionals no veiem l’horitzó. El desconfinament progressiu portarà noves onades de malalts COVID-19 i hauran de conviure amb les patologies que han quedat relegades a un segon pla durant la primera fase de contingència. Hem de recordar que el confinament no ha fet desaparèixer la COVID-19, sols hem aconseguit no saturar el sistema sanitari. Malgrat que actualment tot indica què s’estan controlant les xifres, cal més personal en aquesta àrea? Com se sol dir “plou sobre banyat”. Els serveis d’urgències de la Comunitat Valenciana tenen un dèficit estructural de plantilles que segons els estàndard de qualitat del mateix Ministeri de Sanitat es xifra en què falten 388 Metges
d’Urgències i 201 Infermers. Això en l’Hospital Lluís Alcanyís es tradueix en el fet que som 14 metges i hauríem de ser 22 i som 36 infermers quant caldrien 39 de forma habitual, sense crisi sanitària. La Conselleria de Sanitat està assabentada d’aquesta situació i tenia un pla per als Serveis d’Urgències anunciat fa ja 2 anys, però a hores d’ara res en sabem i no ha posat solució. Pensa que hi haurà un abans i un després d’aquesta crisi? És necessari fer un canvi en l’organització sanitària, promocionant la telemedicina i deixant de banda el presencialisme del malalt. La ciutadania ha de ser consciencia que els hospitals no són ambients segurs ni per visitar ni per estar. També es fa necessari per part de les administracions campanyes de conscienciació de l’ús raonable dels recursos sanitaris, que són limitats així com l’ús racional de les urgències hospitalàries, i l’administració haurà de canviar el concepte de despesa sanitària pel d’inversió sanitària. Un consell a la població davant aquest futur immediat de cert desconfinament. Hem de ser conscients que el perill no ha finalitzat, el desconfinament no pot ser sinònim de baixar la guàrdia. Per això, si no volem en uns mesos patir altre confinament, hem de mantenir les mesures de seguretat utilitzant mascaretes per a eixir al carrer, fent una correcta higiene de mans i seguir mantenint el distanciament social. La “normalitat” entesa com l’estil de vida que dúiem fa uns mesos tardarà molt a tornar si és què no s’ha acabat per sempre.
25 d’Abril Ací estem de nou. No ens hem acabat d’anat mai, ja que hem estat informant durant l’Estat d’Alarma a través del nostre lloc web i de les xarxes socials, però hui, de nou, ens presentem en l’edició impresa. Quan es va declarar l’Estat d’Alarma vam perdre la major part de la nostra xarxa de distribució (dependències municipals, bars, xicotets comerços...) així com una gran part dels nostres ingressos per publicitat davant el tancament de negocis. Es va unir també l’absència d’activitat social, cultural i esportiva. Per tot això ens vam veure obligats a suspendre l’edició impresa d’aquest setmanari. Estan sent setmanes molt difícils, doloroses, amb veïns i veïnes que ja no estan entre nosaltres. Ens estan posant a prova a tots i totes. Aquest dissabte, 25 d’Abril, dia d’especial significat per a valencians i xativins, hem apostat per anar recobrant a poc a poc la nostra activitat. El primer pas és tornar a la impressió del setmanari gràcies al suport dels nostres anunciants i gràcies a una situació sanitària que tendeix a millorar per l’esforç de moltes, moltes persones, i també de cadascú de nosaltres. La tornada a la normalitat, com ens passarà a tots, serà progressiva. Per aquest motiu, hui, poden observar menys pàgines. Per aquest motiu han pogut trobar aquesta edició només en llocs de distribució de premsa de les dues capitals comarcals: Xàtiva i Ontinyent, també als seus hospitals i en algun comerç obert de totes dues ciutats. A mesura que vagen millorant les condicions ens anirem adaptant a elles, i, com més prompte millor, també nosaltres, com a mitjà informatiu, tractarem de tornar a la normalitat tant en nombre de pàgines com en distribució, però, sobretot, en contingut. Que vosté estiga llegint aquesta editorial és, sens dubte, una humil aportació a l’esperada “desescalada”. Tot l’equip d’aquest setmanari ha posat molta il·lusió en la tornada als quioscos. La millor recompensa és que vostés, com fins ara, ens continuen llegint. Molts ànims!
3
Dissabte, 25 d’abril de 2020
4
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
XÀTIVA
L’ENTREVISTA
ROGER CERDÀ . ALCALDE DE XÀTIVA
“El Pla Reactivem Xàtiva contempla la reactivació social i econòmica amb una dotació de 8 milions d’euros” J. A. CLOQUELL
Parlem amb l’alcalde Roger Cerdà per conéixer de primera mà quines són les mesures que s’estan implementant a Xàtiva per combatre els efectes de la COVID-19. Com està vivint aquestes setmanes? A nivell personal, la primera part de la crisi va ser de molta tensió. Era necessari trobar subministradors de material segurs, començar a repartir-lo ràpidament... Eren dies d’expectació per veure quina evolució tenia la crisi sanitària i vam estar molt pendents del que passava a l’Hospital i a les residències de la ciutat. Seguim molt preocupats per la situació en la que es troben aquelles persones més desfavorides que requereixen d’una resposta ràpida de Benestar Social o dels diferents serveis que presta l’Ajuntament. Quan s’és escollit alcalde, imaginem que mai s’arriba a pensar que es tinga que gestionar i afrontar una situació així. És evident que no, res feia preveure fa tres mesos una situació com aquesta. No obstant la responsabilitat està amb el càrrec i l’assumim en circumstàncies complicades, com va ser fa uns mesos amb les inundacions per la DANA. Tenim clar que en aquests moments la resposta ha de ser el més ràpida possible. Tenim una bona estructura a l’Ajuntament per afrontar aquestes situacions gràcies a Serveis Socials, a la Policia Local, a voluntaris... No queda altra que coordinar tots els recursos i mobilitzar internament aquelles qüestions en matèria econòmica que puguen donar resposta a totes les necessitats que van apareixent. Quina està sent la situació que es viu a Xàtiva referent a la COVID-19? Les xifres al Departament Sanitari, dins de les xifres de la Comunitat Valenciana, són millors que en altres Departaments. La situació no ha arribat a ser perillosa en cap moment, no s’ha arribat a saturar la UCI de l’Hospital Lluís Alcanyís, no s’han saturat les plantes i les alternatives que teníem damunt de la taula per si calia habilitar espais per traslladar a malalts, per sort, tot apunta a que no van a ser necessàries. Hem passat la fase més crítica i la situació a nivell sanitari està més que controlada. Ara hem de veure com
es desenvolupen les diferents mesures d’eixida del confinament i, sobretot, garantir a tota la població el material necessari per a que quan arribe el moment puga eixir de casa en condicions de seguretat i reactivar la nostra economia. La primera mesura que es va implantar a Xàtiva anava encaminada a protegir al col·lectiu més vulnerable: la gent major. Si treballar per les persones i per aquelles més vulnerables ja era una prioritat per al nostre govern, ara ho és amb més motiu. Estem donant totes les facilitats possibles per contactar amb nosaltres, per donar solucions, per estudiar cas per cas i donar respostes personalitzades, tirant mà de tots els programes de l’Ajuntament com l’assistència a casa, el menjar a domicili, la teleassistència... Hem redoblat esforços amb més plantilla, més recursos i més serveis. La prioritat segueixen sent les persones però ja es treballa en la reactivació econòmica amb un pla de xoc. És el moment de començar a pensar en aquests tipus d’accions. Aquesta ha de ser la nostra prioritat no sols aquest any sinó en els propers dos anys com a mínim. En primer lloc vam implementar cinc mesures de tipus social i mesures econòmiques centrades en alliberar recursos. Aquestes setmanes ens hem reunit telemàticament amb els sectors productius de la ciutat: empresaris, gent del comerç, sindicats... També hem rebut les peticions i les idees dels grups polítics a l’Ajuntament. Portarem a plenari el proper dissabte una modificació pressupostària amb la qual es podran incorporar inicialment 3’47 milions d’euros per a abordar les mesures més immediates. Aquesta modificació és necessària per a iniciar el Pla Reactivem Xàtiva, que contempla una dotació econòmica de 8 milions d’euros per a la reactivació social i econòmica de Xàtiva. Hem de tindre clar que s’han canviat les prioritats i que hem de treballar tots junts per reactivar l’economia de la millor manera i el més ràpid possible. Estem treballant en un pla estratègic per aconseguir-ho, amb mesures a curt, mitjà i llarg termini. En aquest camí ens hem d’implicar tots, no sobra ningú, i en aquest sentit estem actualment estudiant i treballant. Quines mesures concretes ja
L’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà realitzant una recent videoconferència.
s’han realitzat? Hem ficat en marxa la maquinaria, des de l’administració, per pagar les ajudes als clubs esportius, per pagar les ajudes dels bonus d’educació infantil (2 i 3 anys), més de 2 milions d’euros de pagaments a empreses i autònoms locals, disminuint a 12 dies el temps de pagament de factures a proveïdors locals... Ja hem reactivitat totes les obres perquè aquelles empreses contractistes les puguen realitzar i cobrar i les pèrdues de treball siguen les menys possibles. També hem col·laborat i obert un procés de diàleg amb les empreses contractistes de l’Ajuntament, empreses de serveis que fan la neteja viària, neteja d’edificis públics, manteniment d’instal·lacions esportives... Per evitar que cap d’elles acomiadara a cap dels seus treballadors, reorganitzant serveis i garantint el pagament. És necessari que en aquests moments l’administració, en compte de paralitzar-se, s’accelere. Volem que els recursos econòmics de l’administració arriben el més prompte possible als interessats i que les conseqüències econòmiques siguen les menys possibles.
comerç de proximitat. Sí, és una de les grans lliçons. Una majoria de la població ha tornat a donar importància al comerç de barri, a la seua qualitat i atenció, on coneixem perfectament les persones que ens atenen. Cal valorar aquells que en els pitjors moments han estat al nostre costat i el comerç de barri és un dels grans exemples. Ha de ser una lliçó que no se’ns pot oblidar el dia després del confinament.
Preocupa especialment el comerç, la restauració i el turisme. En aquest tres sectors és on més hem de treballar i dirigir tots els recursos possibles per fer que aquesta reactivació econòmica es produïsca el més aviat possible.
Veiem contínuament com existeix una minoria insolidària que no fa cas del confinament. En el cas de Xàtiva, tenint en compte que una gran part de la població disposa d’una segona residència a Bixquert, com s’ha viscut aquesta qüestió, sobretot en dies de Setmana Santa? Aquesta ha estat la qüestió més problemàtica. Ha resultat difícil de comprendre per a molta gent que no es podien desplaçar a segones residències amb independència de que ací estigueren les mateixes persones que estaven en la primera. S’ha fet un treball molt intens per part de la Policia Local, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. En xifres globals, la majoria de veïns i veïnes han entés a la perfecció que el millor que poden fer és quedar-se a casa i crec que aquesta circumstància ha marcat la dinàmica dels dies de Setmana Santa, sense tindre xifres excessives de multes ni de detencions com en altres llocs.
Si alguna cosa positiva ens deixa aquesta situació és la possibilitat de valorar més el
Està satisfet pel comportament de la ciutadania? Molt, no sols per evitar els des-
plaçaments i quedar-se a casa sinó també per les nombroses mostres de solidaritat que hem tingut de molts negocis, comerços i empreses que s’han ficat a la nostra disposició i ens han oferit la seua col·laboració. Som una societat que es preocupa pel pròxim i perquè aquesta situació se supere quan abans possible. Altre dels col·lectius més perjudicat és el dels escolars. Quines mesures s’han encaminat per fer més fàcil el confinament als xiquets i xiquetes i als seus pares? Hem impulsat el programa del Respir Familiar i diferents plataformes amb serveis i continguts com tallers i activitats. Els xiquets i xiquetes són els que més temps porten a casa ja que pràcticament no tenen cap possibilitat d’eixir i cal destacar el seu comportament. És una de les qüestions que tindrem en compte per part del govern perquè les conseqüències per a la seua activitat siguen les menys possibles. Què els diria als nostres lectors? Aquesta situació és molt complicada i em fique en la pell d’aquelles persones que han perdut el seu lloc de treball o estan dins d’un ERTE. Nosaltres tenim clar des del primer moment que l’objectiu és la reactivació econòmica i volem que les conseqüències econòmiques i laborals siguen les menys possibles. L’Ajuntament està en una bona situació econòmica per destinar recursos i estem treballant per elaborar un programa d’ajudes que arribe a tots els nivells.
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
Dissabte, 25 d’abril de 2020
XÀTIVA
L’Ajuntament de Xàtiva destinarà vora 3’5 milions d’euros a les mesures de xoc més immediates Dimecres se celebrava una reunió de treball entre l’alcalde i els portaveus dels grups polítics municipals, els sindicats i les organitzacions empresarials locals REDACCIÓ
Dimecres tenia lloc la primera reunió del grup de treball conformat per l’alcalde Roger Cerdà, els portaveus dels grups polítics municipals, els sindicats i les organitzacions empresarials de Xàtiva per tal de començar a definir les mesures a prendre de cara a la reactivació econòmica de la ciutat. En la reunió, que se celebrarà setmanalment, es va realitzar un anàlisi de la situació econòmica i laboral de la ciutat després de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, amb la intenció d’abordar un Pla Estratègic amb mesures a curt, mig i llarg termini amb la participació de tots els agents implicats. “Tots compartim la voluntat de tirar endavant i superar la situació que estem vivint, i tenim clar que hem de fer-ho units i treballant colze a colze en eixa reactivació de la ciutat que és més necessària que mai”, va manifestar l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, qui va assegurar que “els sectors productius de la ciutat més afec-
La inversió provindrà de diferents partides: ingressos procedents de la Diputació (464.000 euros), diners destinats als préstecs del Pla Montoro 2020 (1.070.000 euros), inversions municipals (863.000 euros), Pla Social de Benestar Social (106.000 euros), majors ingressos (200.000 euros) i incorporació de romanent (770.000 euros) tats tindran tot el suport possible per part de l’administració local”. En aquest sentit, l’Ajuntament de Xàtiva portarà a plenari el proper dissabte una modificació pressupostària amb la qual es podran incorporar inicialment 3’47 milions d’euros per a abordar les mesures més immediates amb
l’objectiu de pal·liar els efectes de la crisis, una xifra que s’ampliarà pròximament. Aquesta inversió provindrà de diferents partides com ara els ingressos procedents de la Diputació de València (464.000 euros), els diners destinats als préstecs del Pla Montoro 2020 (1.070.000 euros), inversions municipals (863.000 euros), Pla Social de Benestar Social (106.000 euros), majors ingressos (200.000 euros) i incorporació de romanent (770.000 euros). “Per a portar a terme les mesures més immediates cal mobilitzar recursos municipals. Per això hem decidit portar a terme una modificació pressupostària que suposarà la inversió de 3’4 milions d’euros en totes aquestes accions”, va explicar Cerdà. Aquestes injeccions econòmiques finançaran diferents ajudes directes, inversions per a la contractació i equipament, bonificacions fiscals, mesures referents a l’ocupació o altres accions; les quals s’aniran definint al llarg de les pròximes setmanes.
Hui, segon plenari municipal durant l’Estat d’Alarma
Imatge del darrer plenari, primer celebrat de manera telemàtica.
El plenari municipal de Xàtiva del mes d’abril tornarà a celebrar-se per videoconferència. L’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà i el secretari municipal seran els únics que acudiran a l’Ajuntament, mentre que la resta de regidors i regidores es connectaran a la cita a través dels seus dispositius electrònics. La sessió, que tindrà lloc hui a partir de les 12.30 hores, es podrà seguir també a través del canal oficial de l’Ajuntament de Xàtiva a la plataforma Youtube. Prèviament, a les 11 hores, Roger Cerdà mantindrà una reunió per videoconferència amb el president de la Generalitat Ximo Puig.
5
Dissabte, 25 d’abril de 2020
6
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
XÀTIVA SIN CONTROL Pastor Miguel Fernández Iglesia Evangélica Bautista de Xàtiva
Estamos intentando pensar en volver a la rutina después de algunas semanas, pero nos damos cuenta de que el Mundo cambió. Hemos crecido en un mundo como ciudadanos más o menos responsables, tomando decisiones más o menos responsables hasta anteayer y de pronto, la sociedad ha dado un giro inesperado y nos hemos dado cuenta de que no tenemos el control. Nos han cambiado las reglas del juego, el enemigo es invisible y todo lo que sostenía nuestra rutina se ha paralizado, sin garantías, sin control. Los sabios nos dicen: Confiad en nosotros, otros también sabios nos dicen: Confiad en vosotros mismos, y hasta escuchamos aquí y allá los agoreros que profetizan: El Mundo se va a acabar. Si hay algo evidente detrás de la gran cantidad de información que circula por ahí es que todos, pequeños y grandes, nos sentimos inseguros, con miedo al futuro, a la enfermedad y a la muerte como si antes de esta pandemia hubiésemos tenido algo de seguridad. El anciano apóstol Pablo instruía a los griegos de Filipos en la antigua Macedonia hace dos mil años de la siguiente manera: No os inquietéis por nada; más bien, en toda ocasión, con oración y ruego, presentad vuestras peticiones a Dios y dadle gracias. Es un buen consejo, tiene lógica aunque lo de toda ocasión no lo solemos tener muy claro. El contexto ayuda a la hora de entender a Pablo cuando escribe esas letras desde la cárcel, entonces volvemos a releerla y a ponernos en su lugar. No inquietarse por nada ¿Por qué? La vida es demasiado inquietante y estresante como para no tomársela en serio, pero lo cierto que el espíritu del mensaje de la Biblia coincide una y otra vez a lo largo de los miles de años de separación entre cada uno de sus libros: No temas, no te preocupes más allá del día de hoy, deja tu ansiedad sobre el Señor porque Él tiene cuidado de vosotros. Si Dios es con nosotros ¿Quién contra nosotros? Aquel que entregó a su propio Hijo por ti y por mi ¿Cómo no va a contestar tu oración? Buscadme y viviréis, pero nos cuesta ir a la luz. No tengas miedo del presente, prepárate para la Eternidad.
L’Ajuntament repartirà 8.000 mascaretes infantils entre els menors de 14 anys L’acció es realitzarà porta a porta i està previst que comence el proper dimarts REDACCIÓ
L’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà va anunciar ahir que al llarg de la propera setmana es repartiran 8.000 mascaretes infantils entre tots els menors de 14 anys de la ciutat, que sumen un total de 3.822 xiquetes i xiquets. La distribució, que es realitzarà porta a porta, començarà previsiblement el proper dimarts i consistirà en dues mascaretes per a cada xiquet que es faran arribar a la bústia corresponent. “Compartim la preocupació dels pares i mares per la salut dels seus fills, i per això anem a protegir-los amb l’entrega d’unes mascaretes infantils que ja hem adquirit. Nosaltres ens encarregarem de deixar-les a la bústia del lloc on estan empadronats, entre el dimarts i el dijous de la propera setmana”, manifestava Roger Cerdà, qui afegia que “per descomptat aquestes mascaretes també estan destinades als xiquets empadronats a Bixquert, el Carraixet i a les diferents pedanies”.
Pel moment ja s’han distribuït més de 50.000 productes sanitaris a la ciutat des de l’inici de l’Estat d’Alarma D’altra banda, l’Ajuntament continua una setmana més amb el repartiment del material sanitari que es distribueix entre els diferents centres sanitaris de la ciutat, els centres socials, els comerços i els treballadors municipals que realitzen la seua tasca de cara al públic. En total s’han repartit ja quasi 50.800 unitats entre els diferents productes aportats tan a nivell municipal com per part de les institucions autonòmiques i estatals. L’Ajuntament de Xàtiva ha repartit ja 23.368 mascaretes (de les 30.000 que es van adquirir), 2.192 guants, 765 impermeables, 650 cobre-peus i 650 gorros, a més d’altres materials com ara gels hidroalcohòlics, jupetins i ulle-
Expedició de certificats digitals de persona física AJUNTAMENT
L’Ajuntament de Xàtiva ha emès una sèrie d’instruccions per al tràmit de la sol·licitud de certificats digitals de persona física. Els certificats digitals personals es poden sol·licitar dimarts i dijous, en horari de 9 a 13 hores, a la Casa de la Ciutat. Només podrà accedir a l’interior de l’edifici una persona per torn. En el cas de que la persona interessada haja de guardar torn, ho farà a l’exterior de la Casa de la Ciutat mantenint, en tot moment, la distància de 2 metres respecte a altres persones que puguen estar a l’espera. La persona interessada anirà a l’Ajuntament degudament acre-
ditada amb el DNI/NIE, en vigor, i amb les mesures de seguretat emeses pel Ministeri de Sanitat durant l’Estat d’Alarma. Una vegada arribada a l’Ajuntament, la persona interessada indicarà al policia local que controla l’accés la seua voluntat d’obtenir l’expedició d’un certificat digital personal. El policia local li prendrà la temperatura amb un termòmetre a distància i només accedirà a l’interior en el cas de que no presente símptomes de febra i no hi haja cap altra persona en el punt d’atenció de certificats digitals. La persona interessada haurà d’anar proveïda de guants i mascareta per a poder accedir.
“¡Infarto! No vayas a la luz” de Santi Rodríguez es representarà el 18 d’octubre al Gran Teatre REDACCIÓ
El Gran Teatre de Xàtiva ha anunciat la nova data per a l’espectacle de Santi Rodríguez “¡Infarto! No vayas a la luz”, que estava previst per al proper 19 de juny. Finalment la representació s’ajorna al diumenge 18 d’octubre a les 19.30 hores. Aquelles persones que hagueren adquirit ja les seues entrades poden conservar-les per a la nova data, men-
tre que aquelles que prefereixen la devolució podran sol·licitar-la. Amb aquesta reubicació es completa el canvi de dates de les funcions teatrals programades per al primer semestre de 2020, ja que prèviament es va anunciar que “Cinco horas con Mario”, amb Lola Herrera, tindrà lloc el 29 de novembre mentre que “Viejo amigo Cicerón” de Josep Maria Pou es representarà el 26 de setembre.
res. En total són quasi 30.000 els productes que s’han anat distribuint aportats íntegrament per l’Ajuntament de Xàtiva, la majoria dels quals han anat a parar a als diferents centres socials (11.525 unitats), però que també s’han repartit en gran nombre pels comerços de la ciutat, les pedanies, els mercats i els treballadors municipals i d’atenció al públic. D’altra banda, la Delegació de Govern va repartir la passada setmana a la nostra ciutat un total de 3.500 mascaretes per als usuaris del transport públic, en localitzacions com ara l’estació de tren i la d’autobús. La Policia Local de Xàtiva, a més, també ha estat abastida de material, ja que se’ls han proporcionat 150 jupetins de protecció, 800 guants i 4.500 mascaretes de tipus FFP2. Cal recordar que Xàtiva va estar designat com un dels cinc punts de repartiment a la província de València per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i part d’eixe material ha anat a pa-
Xàtiva, en breu SENYALS LLUMINOSES Aquesta setmana l’Ajuntament ha procedit a la instal·lació d’unes senyals lluminoses al pas de vianants de l’Avinguda Lluís Despuig, junt a la Plaça de Bous. L’acció es deu a una demanda ciutadania dels veïns i veïnes davant la manca de visibilitat, especialment durant la nit, en aquesta localització. Les senyals es recarreguen mitjançant energia solar, donant visibilitat a aquest pas i facilitant així la detecció de vianants que es disposen a creuar. CONTRACTACIÓ ECOLÒGICA Xàtiva Unida presentarà en el plenari una moció per a demanar un Pla de Contractació Municipal ecològic. D’aprovar-se, significaria assumir polítiques mediambientals relacionades amb el canvi climàtic, i la utilització de recursos, produccions i consum sostenibles. TRACTAMENT DE PLAGUES L’Ajuntament continua amb els tractaments de control de plagues durant l’Estat d’Alarma. D’una banda s’ha procedit a la desratització i desinfecció de la xarxa de clavegueres, amb un tractament de xoc iniciat el passat 27 de març i que continua fins al moment. També es treballa des de març en el tractament d’espècies
rar al departament de Benestar Social per al seu repartiment. En total s’han entregat més de 800 mascaretes, 400 guants i altres materials com ara unitats de gel o protectors facials entre l’equip de serveis socials d’atenció primària que fan la seua activitat de forma presencial, el servei d’ajuda a domicili, les persones grans i/o dependents beneficiàries del servei i els membres de les respectives unitats de convivència. El regidor de Manteniment del Medi Urbà, Ricardo Martínez, destacava que “encara queden 9.000 elements sanitaris al magatzem, que es van a repartir entre hui i els pròxims dies a les pedanies, les residències, el comerç i l’Ajuntament. L’edil recordava que “també hi ha material per a les impressores 3D gràcies a les quals els makers han pogut realitzar fins ara més de 2.000 pantalles protectores i viseres repartides entre les forces de seguretat, l’hospital, els centres de salut i altres localitzacions de tota la comarca de la Costera”.
d’arbrat sensible a plagues per endoterapia; així com es treballa en un tractament de control de males herbes i en un tractament de palmeres contra el morrut roig completant així el primer cicle de tractaments anuals. Altre dels punts importants ha estat el control de mosquits tigre, mosquits i simúlids. DOL PER LA COVID-19 El regidor del grup municipal del PP, Marcos Sanchis, ha sol·licitat en la comissió informativa de règim interior que les banderes dels edificis municipals onegen a mitja asta en senyal de respecte per les persones que han perdut la vida i els seus familiars. També ha demanat que els perfils oficials de l’Ajuntament en les xarxes socials apareguen amb un crespó negre. CENS COMERCIAL Ciudadanos Xàtiva ha demanat en l’última junta de portaveus l’elaboració d’un registre d’autònoms, pymes i comerços de la ciutat per a poder quantificar l’ajuda necessària. MÚSICA I LLETRA El Festival Música i Lletra, Xàtiva cançó d’autor (Mil), que anava a celebrar-se a finals de maig, queda en suspens fins al 2021. La suspensió també afecta al Mil Descobreix: Certamen de Joves Cantautors, el qual es reformularà per a tractar d’assegurar una edició 2021 en condicions òptimes.
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
Dissabte, 25 d’abril de 2020
PUBLICITAT
7
Dissabte, 25 d’abril de 2020
8
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
ONTINYENT
Jorge Rodríguez: “Seria un greu error tornar a comprar a la L’Ajuntament d’Ontinyent i ATEVAL acorden crear un clúster que reunisca les empreses que vulguen
La falta de material sanitari per a afrontar la pandèmia ha deixat al descobert la dependència d’Espanya de tercers països en momen Càndid Penalba, que ha acordat crear un clúster industrial de tèxtil sanitari per a confeccionar de manera massiva màscares, bates o que a la Xina? Més car ens ix pagar subsidis i indemnitzacions a les empreses sense activitat mentre comprem fora”, ha resumit Jorge
Visita de l’alcalde Jorge Rodríguez i el regidor Pablo Úbeda a la fira Heimtextil de Frankfurt el darrer mes de gener juntament amb empresaris locals.
REDACCIÓ
Deixar de dependre de la Xina per a tornar fabricar tèxtils en el nostre territori. Aquest és l’objectiu que s’ha marcat l’Ajuntament d’Ontinyent al costat dels empresaris del sector. En aquest sentit, l’alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez, destacava que “aquesta crisi sanitària ha deixat en evidència que no podem dependre de tercers països per a productes essencials com a màscares o equips de protecció individual. La situació viscuda amb la COVID-19 pot obrir una oportunitat impor-
tant de negoci”. En aquesta línia, la setmana passada l’alcalde es reunia per vídeo-conferencia amb els responsables de la patronal del sector Càndid Penalba, Rafa Lurbe i el secretari general d’ATEVAL, Pepe Serna, per a iniciar els treballs cap a la creació d’un clúster industrial del tèxtil sanitari des d’Ontinyent, considerada la capital del tèxtil valencià, i on la patronal autonòmica té la seua seu i, per tant, la seua estructura tècnica. Aquesta proposta compta amb una aportació immediata de l’Ajuntament d’Ontinyent de
150.000 euros per a començar a treballar en aquesta direcció. Jorge Rodríguez incidia en què “no podem tornar a comprar a la Xina tèxtils sanitaris que poden fer les nostres empreses”. De fet, des de l’inici d’aquesta crisi sanitària les empreses ontinyentines han demostrat la seua capacitat de reconversió. Han deixat de fabricar els seus productes per a ara teixir bates, màscares o guants. Demostrant una vegada més la resiliència de la ciutadania ontinyentina i del seu teixit productiu. Una reconversió que està propi-
ciant la contractació de persones desocupades. “És un contrasentit gastar milions d’euros en màscares o bates a la Xina i que la nostra indústria estiga parada. Ens ix més car pagar subsidis i indemnitzacions a les empreses que estan sense activitat”, ressaltava el primer edil, qui posava en valor la compra del producte fabricat ací perquè” encara que pot ser un poc més car ens assegura mantindre la nostra indústria en funcionament”, incidia. En aquest mateix sentit es pronunciava el president de ATEVAL,
Càndid Penalba, en manifestar que “l’objectiu no és transformar per complet la nostra activitat, sinó aconseguir una indústria versàtil que fabrique material sanitari suficient per a quan no hi haja epidèmies, però que estiga preparada per a adaptar-se a grans volums amb rapidesa que garantisquen el proveïment del país en moments de crisis sanitàries com l’actual” i posava a Israel com a exemple en afirmar que no ha tingut problemes de subministrament per ser la seua indústria sanitària estratègica.
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
Dissabte, 25 d’abril de 2020
ONTINYENT
a Xina tèxtils sanitaris que pot fabricar la nostra indústria” produir material sanitari “made in Ontinyent” per a donar una resposta local a una pandèmia global
nts d’alarma. Però les crisis poden ser una oportunitat. Així ho creuen l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, i el president de Ateval, o epis. L’objectiu: donar resposta local a una pandèmia global i generar activitat econòmica i ocupació: “Què fabricar ací és més car e Rodríguez, qui aquesta setmana ha encarregat milers de màscares “made in Ontinyent” a les empreses locals per a donar exemple.
Pla Tornem Junts Una indústria colpejada per la COVID-19, però que en el cas d’Ontinyent “té un pes suficient com per a afrontar la creació d’un clúster de tèxtil sanitari. Ontinyent és i continuarà sent la capital del tèxtil”, manifestava Rodríguez. Precisament a través del Pla Tornem Junts, que preveu mobilitzar prop de 8 milions d’euros per a reactivar l’economia local i que inclou aspectes com la creació de bons de consum, l’aposta per les indústries o el foment de l’obra pública per a millorar la ciutat i mantindre els sectors vinculats a aquesta, s’ha previst aprofitar l’existència de subvencions municipals per a la presència en fires nacionals i internacionals o per a l’elaboració de catàlegs per a facilitar precisament la presència d’empreses tèxtils locals en fires i centres de negocis internacionals vinculats amb el tèxtil sanitari. En aquest sentit, el regidor de Promoció Econòmica, Pablo Úbeda, explicava que “aquestes ajudes que venim impulsant des de la legislatura passada tenen com a objectiu la generació d’activitat econòmica i creació de riquesa a la nostra ciutat. I ara amb la incorporació del criteri de conversió d’empreses cap al clúster sanitari el que volem és continuar obrint noves línies de negoci i d’oportunitat perquè les nostres empreses continuen creixent. Han demostrat que tenen capacitat productiva i cal continuar secundant-les”, indicava Úbeda. L’alcalde Jorge Rodríguez explicava que aquestes ajudes es regularan específicament una vegada finalitze l’Estat d’Alarma i incidia que “aquesta línia de subvencions és fonamental perquè les nostres empreses estiguen presents en certàmens internacionals on es comercia amb aquests productes”. A més, Rodríguez afegia que ara “és el moment d’impulsar aquest tipus de mesures que permeten recuperar l’activitat econòmica de la ciutat. Ens permeten assegurar un futur a la nostra indústria”. Ontinyent i les seues empreses s’han convertit de la nit al dia en líders en la producció de màscares i EPIs de teixit sanitari, però l’objectiu definitiu és convertir-se en una indústria estratègica, poc menys que d’Estat, perquè no depenga de tercers països la protecció de la població en crisis sanitàries com l’actual.
Jorge Rodríguez i Pablo Úbeda en la presentació del pla Tornem Junts.
Visita a l’empresa que fabrica arcs de desinfecció i sistemes anti-covid
Rodríguez i Úbeda amb els responsables d’Inatltech.
L’alcalde Jorge Rodríguez ha visitat aquesta setmana l’empresa ontinyentina Inaltech, que està produint arcs de desinfecció i treballa en l’aplicació de diversos sistemes per fer front a la COVID-19. El primer edil, que anunciava la compra per part de l’Ajuntament d’alguns d’aquests dispositius per a utilitzar en instal·lacions municipals, destacava l’aposta de les empreses ontinyentines “per seguir innovant en estos temps, i posar eixa aposta per la innovació al servei de la lluita contra la pandèmia. Una camí en el que l’Ajuntament s’està implicant des del primer moment, com mostra el treball que estem fent junt a representants empresarials per impulsar un nou Clúster Sanitari a la zona”, recordava. L’alcalde visitava les instal·lacions acompanyat pel regidor de Promoció Econòmica, Pablo Úbeda, i del gerent de l’empresa, Rafa Mas, qui explicava que entre els nous productes en que es treballa es compta amb un portal de desinfecció que dispersa aigua amb ozó; un arc de desinfecció que a més identifica al personal autoritzat i medeix la seua temperatura corporal; un equip de desinfecció de mercaderies basat en llum ultraviolada; o un sistema de visió artificial per al control d’accés a espais públics i privats. Jorge Rodríguez felicitava a l’empresa “pel seu esforç en fer realitat eixa demanda que venim fent des de l’Ajuntament de fer entre totes i tots que d’aquesta crisi puguen sorgir oportunitats per a la nostra ciutat”. L’alcalde també agraïa la donació de prop de 2.000 viseres de protecció que va a fer-se efectiva als propers dies per part de l’empresa a l’Ajuntament. Des d’Inaltech, Rafa Mas explicava que ja s’han posat en contacte distribuïdors i empreses de diversos països d’Europa i Sudamèrica, i manifestava que “innovar ens pot servir no sols per mantenir els llocs de treball sinó també per créixer, i en aquest cas, a més fer-ho contribuint a la lluita contra la pandèmia”, concloïa.
Màscares “made in Ontinyent” L’Ajuntament d’Ontinyent ha encomanat milers de màscares a la indústria local per a garantir el proveïment dels efectius municipals i les persones que hagen d’eixir del seu domicili per a anar a treballar durant l’Estat d’Alarma. El regidor de Promoció Econòmica, Pablo Úbeda va explicar que amb aquesta mesura el consistori d’Ontinyent pretén assegurar “que en cas que les màscares subministrades pel Govern d’Espanya i la Generalitat Valenciana no cobrisquen les necessitats durant la crisi de la COVID-19, els efectius d’emergències i la gent no confinada puga accedir a aquestes màscares, al mateix temps que apostem per la producció a Ontinyent com a origen d’aquest material”, manifestava. Úbeda, explicava que encomanar aquestes màscares “made in Ontinyent” suposa així un altre pas en l’aposta pel nou Clúster Tèxtil Sanitari que l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, acordava aquests dies impulsar al costat dels màxims representants de la patronal tèxtil valenciana ATEVAL. En paraules de Pablo Úbeda, “encarregar aquestes màscares no sols ens permet atendre millor les necessitats de la ciutadania, sinó que tractem que de la crisi puga sorgir una oportunitat de mantindre l’activitat econòmica i els llocs de treball a Ontinyent”, afirmava. El regidor afegia que “comptem amb una mà d’obra especialitzada i intensiva en una part fonamental del sector tèxtil com és la confecció, i volem aprofitar aquest potencial en un moment que pot ser clau», assenyalava. Úbeda incidia en la importància “de no perdre ni un segon per a estar en la millor posició possible una vegada finalitze la crisi sanitària i arribe la inevitable crisi econòmica mundial”.
Una de les empreses ontinyentines que fabrica mascaretes.
9
Dissabte, 25 d’abril de 2020
10
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
ONTINYENT
Jorge Rodríguez anuncia l’adjudicació a empreses locals de 38 obres i serveis per 969.000 euros L’Ajuntament es coordina amb l’Associació de Promotors i Constructors i crea una comissió per arribar a les màximes empreses possibles REDACCIÓ
L’alcalde Jorge Rodríguez presentava dijous el llistat de les 38 obres públiques per valor de 969.000 euros que l’Ajuntament va a adjudicar a empreses locals per tal de reactivar la construcció i sectors afins dins el pla Tornem Junts. El primer edil, que compareixia en roda de premsa telemàtica acompanyat del regidor de Territori, Joan Sanchis, explicava que estes obres, “no sols ens permetran ajudar a les empreses locals de construcció i afins amb una injecció econòmica directa i ràpida, sinó que ens permetran millorar la vida dels nostres veïns i veïnes”, manifestava. Per adjudicar les obres, l’Ajuntament ha creat una comissió on participen les regidories de Territori, Medi Ambient, Esports i Serveis Municipals, i s’està en coordinació amb l’Associació de Promotors i Constructors, als que s’ha demanat un llistat d’empreses ontinyentines interessades en participar. Per agilitzar les adjudicacions i que es facen a empreses locals, aquestes es faran per contractes menors (de fins a 48.000 euros) demanant 3 ofertes per a cada cas i tractant d’arribar a les màximes empreses possibles, beneficiant no sols a constructors sinó també a arquitectes, enginyers, electricistes, llanterners o subministradors de material d’obra, entre altres. Obres en espais públics per tota la ciutat Jorge Rodríguez detallava que, a més de les corresponents assistències tècniques, s’ha assignat pressupost per a fer obres a l’accés del Museu Tèxtil, on s’eliminarà cablejat; dotar d’enllumenat l’entorn del pumptrack i skatepark; fer tasques de reurbanització al carrer de la Fira; millorar escocells i voreres carrer Tirador o restaurar la cúpula de Benarrai. També es faran millores als parcs de Pere IV, Vicent Andrés Estelles, Orutjol i Ausias March; es convertira en zona de picnic l’antic part de la Cantereria; i es faran millores al Pou Clar. Igualment, es procedirà al canvi de l’enllumenat del Jardí del Llombo; consolidació del forjat i escala de l’edifici CREC; reparació del sostre del trinquet i del frontó antic al poliesportiu, on també es canviarà la caldera dels vestidors de futbol 7 i es milloraran els vestidors de la piscina; instal·lació d’un circuit de «street workout», un grup electrògen per a la prefectura de policia, o climatització a l’oficina tècnica; així com adequació de l’aparcament dels camps de la Purissima, l’edifici del carrer Trinitat 22 com a seu de l’associació veïnal de La Vila, i el vallat del quadre elèctric de la Sala Gomis i l’EPA Sant Carles, lloc aquest últim on a més s’instal·laran càmeres de seguretat i es canviarà la caldera. Finalment, s’adquiriran contenidors; s’ampliarà el sistema elèctric del recinte firal; s’adequarà l’espai adjacent al centre de dia de Malalts d’Alzheimer; es faran tasques de pavimentació asfàltica en llocs com el carrer Madeixes; es faran millores als sistemes elèctrics del Palau de La Vila i els endolls de la Plaça de la Concepció; s’adequarà l’ascensor del CEIP Lluis Vives i es reformarà la cuina del CEIP La Solana.
Més actuacions en els propers anys El primer edil exposava que la tramitació prèvia a l’inici de les obres ja s’està treballant per part dels diferents municipals, obres que es pretén que estiguen en marxa abans de l’estiu i que estiguen executades abans de final d’any, avançant que de cara a 2021 i 2022 des del Govern d’Ontinyent va a treballar en nous plans per reactivar l’economia: “Amb Tornem Junts fem un esforç per mobilitzar enguany 8 milions d’euros i recolzar no sols a aquest, sinó també a la resta de sectors productius, però anem a seguir treballant per fer front a la situació de crisi a nivell mundial que tot apunta que anem a patir. Els ajuntaments no tenim competències en ocupació, però no anem a quedar-nos creuats de braços ni per un instant”, assenyalava.
Joan Sanchis i Jorge Rodríguez a la roda de premsa celebrada dijous.
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
Dissabte, 25 d’abril de 2020
ONTINYENT
11
L’ENTREVISTA
JORGE RODRÍGUEZ . ALCALDE D’ONTINYENT
“Les coses aniran poc a poc a millor i l’Ajuntament d’Ontinyent va a ser un aliat en aquesta recuperació” J. A. CLOQUELL
L’alcalde Jorge Rodríguez ens detalla quines són les accions que s’estan portant endavant a Ontinyent per combatre la COVID-19. Com està vivint aquestes setmanes? Crec que com tot el món, per una banda amb angoixa, amb la sensació que cada vegada va a més de cansament i amb ganes de tornar a la normalitat. Per altra banda, també amb l’esperança de que açò passe ràpid i que ens faja el menor mal possible. Estem treballant des del primer moment per intentar que el colp siga el menys dur possible. Quina és la situació a Ontinyent? Per ara pareix que siga una situació bastant controlada. En el nostre cas les persones de la ciutat amb COVID-19 han estat derivades a l’Hospital de Xàtiva i en cap moment ha hagut una saturació de les UCI. Si podem destacar alguna cosa positiva d’aquesta situació és l’oportunitat de convertir Ontinyent i la seua àrea industrial en un clúster del tèxtil sanitari a nivell estatal. Així és, jo crec que hem d’aprendre de les situacions i si no aprenem estem obligats a repetir sempre les mateixes errades. En aquest cas s’ha evidenciat que no es pot dependre de tercers països, com en coses tan essencials com són els EPIS del personal sanitari, de la Policia o de qualsevol dels serveis essencials que estan treballant per ajudar-nos a eixir d’aquesta situació. En primer lloc deuríem de tindre eixe aprenentatge i saber que la indústria del tèxtil sanitari és una industria estratègica que, per tant, mereix tota l’atenció del Govern de l’Estat i del Govern de la Generalitat. És imprescindible poder tindre un clúster de tèxtil sanitari que garantisca que si venen situació semblants a la que estem vivint pugem reaccionar d’una manera molt més efectiva i eficient. Al mateix temps, les empreses d’Ontinyent han demostrat la seua capacitat d’inversió i moltes d’elles han tingut que fer una inversió per a poder-se adaptar i poder fabricar mascaretes, bates... És una oportunitat poder utilitzar el que s’ha après en temps record per tal de convertir-nos en una ciutat que, a banda del que són empreses que tenen la seua línia de treball en tèxtil de la llar, tèxtil esportiu o tèxtil tecnològic, puga tindre
“És imprescindible poder tindre un clúster de tèxtil sanitari que garantisca que si venen situació semblants a la que estem vivint pugem reaccionar d’una manera molt més efectiva i eficient” “És una oportunitat poder utilitzar el que s’ha après en temps record per tal de convertir-nos en una ciutat que puga tindre empreses que preserven la seua línia en tèxtil de la llar, tèxtil esportiu o tèxtil tecnològic però, a més, òbriguen una línia de teixit sanitari” també empreses que preserven la seua línia però, a més, òbriguen una línia de teixit sanitari. Precisament des de l’Ajuntament s’han encomanat a empreses locals mascaretes per garantir l’abastiment. Així és, nosaltres des del moment que les empreses ens van traslladar que tenien capacitat per a fer mascaretes vam decidir que, com a primer gest, compraríem les mascaretes fetes a la ciutat per dotar a la nostra població. Des de l’Ajuntament s’han impulsat mesures socials per atendre als més vulnerables, uns serveis que han tingut una molt bona acollida. Allò que vam tindre clar des de primer moment en el qual es va declarar l’Estat d’Alarma era que tota l’atenció tenia que estar centrada en el moment de la crisi, no de la crisi econòmica sinó en la crisis sanitària i la crisi social, per tant, de manera immediata, vam ficar en marxa un servei de compres i de portar medicaments a casa, així com de traslladar persones als centres de salut quan tingueren necessitat. Al mateix temps vam impulsar un servei d’atenció psicopedagògica on tenim set psicòlegs treballant en el servei de majors i altres set en el servei d’atenció psicopedagògica per intentar reduir al menor possible la bretxa digital. En Serveis Socials han estat treballant de manera continuada 17 persones
Jorge Rodríguez, alcalde d’Ontinyent, en una de les teleconferències mantingudes.
i hem realitzat al voltat de 4.000 atencions. Ja s’està treballant en la recuperació econòmica i precisament la passada setmana, al primer plenari telemàtic celebrat a Ontinyent, s’aprovava una modificació del pressupost de 2’5 milions d’euros. Cal treballar en la crisi i en la post-crisi. Paral·lelament al que hem comentat abans, vam començar un treball amb els agents socioeconòmics de la ciutat per impulsar el pla “Tornem Junts”, que mobilitzarà al voltant de 8 milions d’euros en els propers sis mesos i que, en aquest cas, va ser objecte d’una modificació pressupostària de 2’5 milions d’euros en sessió plenària amb el vot favorable de tots els grups. En què consistirà aquest pla “Tornem Junts”? Estem parlant d’un pla que té sis línies, de les quals tres ja estan en marxa. En primer lloc optarem per modificar el calendari fiscal, ampliant els terminis i facilitant el pagament mitjançant el fraccionament, al mateix temps que se suspenia la taxa de via pública; d’altra banda hem reduït el període mitjà de pagament als nostres proveïdors, pagant ja al voltant de 800.000 euros en factures en tot just tres setmanes gràcies a una pòlissa de 2 milions d’euros feta amb Caixa Ontinyent; hem agilitzat al màxim el pagament
de les subvencions de l’any 2019 i la ficada en marxa de les subvencions d’aquest 2020 per a un total de 72 associacions de la ciutat, cobrant-se ja 240.000 euros i permetent continuar en les seues activitats i pagar als seus proveïdors; altra línia se centra en el treball en el sector de la construcció i sector serveis, on mobilitzem al voltant d’un milió d’euros en 38 obres o serveis de menys de 40.000 euros que van a ser adjudicades en contractes menors, suposant una ajuda àgil a les empreses de construcció de la ciutat; en cinqué lloc hem plantejat la creació del “bono consum” i en el moment que òbriguen els comerços, restaurants, perruqueries, gimnasos... Per cada euros invertit pel ciutadà, l’Ajuntament invertirà altre euro, dotant el pressupost de 500.000 euros, i injectant entre la part pública i privada un milió d’euros en els propers mesos en aquest sector; finalment, també hem dotat de 500.000 euros a la potenciació del clúster sanitari ampliant la dotació de les subvencions existents a catàlegs i participació en fires comercials nacionals i internacionals i ajudant a ATEVAl al desenvolupament dels estudis necessaris. Dins d’aquesta línia també està prevista una línia d’ajuda a autònoms, pymes i micropymes. Dos iniciatives estan tenint molt bona acollida per part de la ciutadania: el pla esportiu i l’OntiFest virtual. Són iniciatives que naixen de la
Regidoria d’Esports per una banda, i de les Regidories de Cultura i Festes per altra, amb la implicació de tots els clubs esportius de la ciutat i de cantants de la comarca. Han tingut molt bona acollida ja que tots tenim moltes ganes de veure’ns, de compartir una estona i d’estar junts encara que siga de forma telemàtica. Tant l’Ajuntament com la ciutadania d’Ontinyent s’està enfrontant en els darrers mesos a situacions excepcionals com va ser el cas de les inundacions per la DANA de setembre. Imaginem que satisfet per la resposta de la ciutadania. Molt satisfet perquè la ciutadania d’Ontinyent sempre demostra ser responsable. És cert que des del mes de setembres hem anat empalmant situacions complexes entre la DANA, la nevada, el COVID-19... Tenim la sort de que la gent estiga acostumada en reaccionar amb eixa responsabilitat que s’exigeix en moments complicats. Què els diria als lectors d’Ontinyent? Està clar que va a ser una situació complicada però no és la primera vegada que ens enfrontem a situacions complicades. Les coses aniran poc a poc a millor i l’Ajuntament d’Ontinyent va a ser un aliat en aquesta recuperació. Esperem que vagen acabant aquestes mesures de confinament i, després, recuperem el pols econòmic.
Dissabte, 25 d’abril de 2020
12
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
COMARQUES
Breus comarcals NAVARRÉS L’empresa que gestiona la residència de Navarrés ha emés un comunicat per a transmetre tranquil·litat a la població. En haver tingut més de dos casos de COVID-19 es compta amb la intervenció de la Conselleria de Sanitat. S’està treballant juntament amb el Departament de Salut per a solucionar-los amb el millor criteri i tractament possibles. Gratitud i reconeixement per als treballadors de la residència i també als familiars per la seua comprensió, suport i per deixar-los treballar sense ingerències. L’ALCÚDIA DE CRESPINS La Falla La Sénia de l’Alcúdia de Crespins ha anunciat la no celebració aquest any de la festa de les Falles en la localitat. En un comunicat han informat que ha sigut una decisió “molt difícil”. En 2021 se celebrarà tot el que s’ha quedat per fer. Han avançat que la Fallera Major i els presidents seran els mateixos perquè puguen gaudir com cal del seu any. Des de l’Ajuntament de la localitat s’ha reconegut “el treball realitzat per la Comissió en aquest exercici faller” i els han transmés tot el suport i ànims. BICORP L’Ajuntament de Bicorp ha convidat a tots els xiquets i xiquetes del municipi a fer un dibuix sobre les Festes de la Creu per a poder realitzar un programa virtual de les festes. El dibuix l’han de dipositar en la safata de la porta d’entrada de l’Ajuntament fins dilluns 27 d’abril.
CANALS Ha mort l’ex alcalde de Canals, Vicente Felipe Cuenca. Terrissaire de professió, va exercir el càrrec en dues legislatures entre 1995 i 2003. A més, va ser president de la Cooperativa sant Antoni Abat entre 1973 i 1975 i va participar activament en la gestió d’activitats culturals i esportives del poble. Dijous es va declarar dia de dol al municipi per part de l’Ajuntament. CANALS L’Ajuntament de Canals ha donat 20 pantalles protectores a l’Hospital Lluís Alcanyís i 10 més a l’ambulatori de la localitat. Aquesta és una de les accions que el govern municipal està duent a terme per a col·laborar amb el món sanitari. Aquests utensilis de protecció per als sanitaris han sigut confeccionats amb màquines impressores 3D propietat de diferents veïns del municipi. LA VALL D’ALBAIDA La Vall Ens Uneix elaborarà Plans de Reactivació Econòmica a tots els municipis on està present per pal·liar els efectes de la pandèmia. El diputat Joan Sanchis planteja l’aprofitament del Fons de Cooperació Municipal de la Diputació per fer front al finançament de les accions previstes. LA FONT DE LA FIGUERA L’alcalde de la Font de la Figuera, Vicent Muñoz, i el regidor de festes, Miguel Ángel Micó, s’han reunit amb els membres de la comissió de festes per a valorar quines són les possibilitats per a la realització de les festes d’enguany. S’ha decidit continuar treballant estudiant totes les alternatives possibles. No es prendrà cap decisió que poguera ser precipitada fins que es tinguen directrius del Govern Central o Autonòmic.
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
Dissabte, 25 d’abril de 2020
PUBLICITAT
13
Dissabte, 25 d’abril de 2020
14 14
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
ESPORTS
L’ENTREVISTA
SARA RODRÍGUEZ . JUGADORA DEL CLUB VOLEIBOL XÀTIVA I INFERMERA A L’HOSPITAL GENERAL
“Estem exposats a un risc major i el treball i compromís col·lectiu és crucial per a la nostra protecció i la d’aquells que ens envolten” CVX/J. A. CLOQUELL
Centenars d’equips de sanitaris lluiten aquestes setmanes contra aquesta pandèmia de la COVID-19, entre elles Sara Rodríguez, jugadora de la lliga de plata espanyola en el Club Voleibol Xàtiva. Sara Rodríguez va col·laborar des del primer moment en la campanya “Queda’t a casa”, i volíem conéixer, amb més de detall, la seua experiència vital com a esportista i sanitària a l’Hospital General de València. Ens pots comentar unes pinzellades de la teua carrera professional com a infermera? Actualment treball en la Fundació d’Investigació de l’Hospital General de València, formant part de la Unitat d’Assajos Clínics on es duen a terme estudis de diverses patologies i els seus possibles nous tractaments, incloent la recent investigació amb COVID-19. Vaig estudiar en la Universitat de la Laguna a Tenerife, a l’Escola Universitària d’Infermeria Nuestra Señora de Candelaria. Durant el període d’estudis, vaig realit-
zar un voluntariat humanitari a Àfrica col·laborant amb el projecte de Medicina, la qual cosa em va motivar molt a continuar per aquest camí, sacrificat però alhora tan satisfactori, que és l’atenció sanitària. Una vegada acabats els 4 anys de carrera, vaig voler especialitzar-me en l’àrea de la Infermeria Oncològica realitzant aquest màster en la Universitat de València en 2019. Quins valors t’ha transmés l’esport, i com han influït en la teua vida diària, sobretot com a professional de la infermeria. Abans del voleibol he practicat altres esports com l’atletisme, el bàsquet i el karate i tots ells, malgrat la seua diferent naturalesa, m’han transmés els mateixos valors fonamentals: el compromís, el respecte i l’afany de superació. I és que moltes de les coses que he aconseguit, tant en l’esport com en la meua vida personal i professional, no han sigut gràcies a capacitats físiques o intel·lectuals, han sigut perquè tot el que
m’he plantejat fer ho he fet sota aquests valors. Anime a que els i les joves esportistes puguen fer compatible l’esport amb els estudis. El secret és crear rutines que siguen eficaces. Com molts altres professionals et trobes en un hospital: com estas gestionant aquesta situació? Quant a l’equip, existeix un gran ambient de col·laboració entre tots. Sabem que estem exposats a un risc major que la població general i que el treball i compromís col·lectiu és crucial per a la nostra protecció i la d’aquells que ens envolten, des de pacients fins a la nostra pròpia família, o les persones amb les quals convivim. A nivell personal, moltes vegades la situació és estressant, sobretot en l’ambient de treball, perquè eres responsable de la salut de moltes persones, però tinc la sort de poder compartir el dia a dia amb la meua companya de pis quan arribe a casa, i sent el seu suport i el de la meua família i amics en
la distància, la qual cosa sempre anima i motiva a continuar treballant per a, entre tots, aconseguir tornar a la normalitat el més prompte possible. Per això és ara tan important que les persones es queden a casa. Com és el dia a dia a l’Hospital? En el meu dia a dia treballe en la Unitat d’Investigació com a infermera coordinadora d’assajos clínics. La meua labor és portar un seguiment i control dels pacients que estan sent tractats amb un fàrmac en estudi, alhora que valore l’efectivitat i seguretat d’aquest fàrmac, mitjançant diverses proves. Durant la jornada es realitzen nombrosos procediments als pacients, entre els quals destaquen extraccions de mostres biològiques que són processades i analitzades en el laboratori. També s’analitzen mostres de la COVID-19, amb la finalitat de detectar els casos positius i posseir mostres necessàries per a la investigació científica.
Sara Rodríguez.
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
Dissabte, 25 d’abril de 2020
SERVEIS
L’ORATGE
EN XÀTIVA, ONTINYENT, LA COSTERA I LA CANAL DE NAVARRÉS
PREVISIÓ DE LA SETMANA XÀTIVA
ONTINYENT
LA COSTERA
LA CANAL
Pas de núvols i ruixats hui i demà. Sol i temperatures suaus des de dimarts.
Dissabte, 25
Vanessa Llanderal
R. Jordà Requena
Alcázar Navarro (Canals)
Énguera
Diumenge, 26
Pellicer-Estrugo
Farmacia Central
Alcázar Navarro (Canals)
Énguera
DISSABTE
Dilluns, 27
M. Àngeles Martí
Maria Torró
Llanera de Ranes
Bolbaite
10 km/h 1’3 mm
Dimarts, 28
Espanyoleto
Manuel Belda
Novetlè
Énguera
DIUMENGE
Dimecres, 22
Amparo Quiles
El Salvador CB
Montesa
Chella
Dijous, 30
Rosalia Soler
M. Carmen Ruiz
Alcázar Franco (L’Alcúdia de Crespins)
Navarrés
Llaudes CB (Canals)
-
ESGOLADORA Als parcs infantils i als parcs aquàtics trobem sovint un element que designem quasi sempre com a tobogan, paraula que ve de l’anglés toboggan, segurament a través del castellà. Però abans que començaren a instal·lar-se elements de plàstic, metall o fusta fabricats expressament perquè els xiquets s’hi deixaren caure, ¿com déiem els valencians a una superfície llisa i inclinada susceptible d’utilitzar-se per a aquesta diversió? En tenim una pista a la mateixa Xàtiva: encara es coneix popularment com l’Esgola(d)oreta la plaça xativina sobreelevada que connecta interiorment l’Albereda i el Portal de Sant Francesc. El nom ve donat per dos rampes habilitades teòricament per a fer accessible aquest espai urbà des de l’Albereda, però que pel seu pronunciat pendent s’usen més com a diversió per als xiquets. Així mateix, l’escriptor xativí Toni Cucarella parla en el seu compte de Facebook de la Penya Esgola(d)ora per la qual es tirava quan era menut. El nom parla per ell mateix, ja que esgolar-se és ‘deixar-se anar esvarant’ i és un mot sobretot valencià. L’etimologia no està clara, però pareix que no procedeix de gola, com podria pensar-se. En aquest sentit, noten que la o de gola és tancada, mentre que la de esgola és ober-
ta. Com passa amb altres objectes, la paraula tradicional, esgola(d)ora, se substitueix per la que una altra llengua dona a la versió moderna de l’objecte, toboggan. Per exemple, diem lejía i pavo (o siga, en castellà) perquè aquests productes ens van vindre comercialitzats en aquest idioma, en forma o estat diferents als que coneixíem tradicionalment amb els noms respectivament de lleixiu i polit [o tito(t)]. Tornant al jocs infantils, aquest pas al castellà també es dona amb engrunsa(d)ora, ja saben, seient que penja de dos cordes o cadenes fixades a un travesser o branca i que s’usa per a engrunsar-se. Tot i que la forma valenciana no s’ha perdut del tot encara, moltes vegades se sent el castellanisme columpio, i no solament destinat a l’engrunsadora sinó a la resta de jocs infantils. De fet, diem columpios encara que no hi haja verdaderament un columpio, o siga, una engrunsadora. Recordem que també hauríem de dir engrunsadora o balancí a la cadira amb què ens engrunsem gràcies a les seues potes arquejades, i no mecedora, que és un altre castellanisme. De fet, a un xiquet de bolquers, diem que «l’engrunsem» perquè s’adorma, no que «el mecem».
22º
12 km/h 0’0 mm 13º
DIJOUS
←
22º
22º
11 km/h 0’0 mm 14º
4’9 mm 11º
DILLUNS
DIVENDRES
23º 9 km/h 0’0 mm 14º
Vicent Bataller Grau Autor del llibre El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència
De tomatos i tendurs: les nostres paraules
←
18º 11º
←
Margarita Quilis
6 km/h
22º
10 km/h 0’0 mm 13º
DIMECRES
←
Bruno Domínguez
←
Divendres, 1
←
DIMARTS
←
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
DIA
15
24º
12 km/h 0’0 mm 14º
Gabriel Bacete Alonso Agente de la Propiedad Inmobiliaria
LA RAZÓN Y EL CORAZÓN Ahora que nos encontramos en Estado de Alarma Nacional y estamos confinados en casa, hay quien puede trabajar fuera pero seguro que tienen a su familia en casa, o bien siguen confinados pero puede hacer teletrabajo. Siempre hemos elegido la vivienda y su tamaño de acuerdo con nuestras necesidades de espacio, una vivienda más pequeña es mucho más barata si trabajamos muchas horas es mucho mejor que sea de una superficie reducida porque a la hora de su limpieza y mantenimiento nos requerirá menos horas de trabajo y dinero invertido. En estos momentos que vivimos la comodidad de tener un piso pequeño se ha convertido en una desventaja, muchos echan en falta vivir en una casa con mayor espacio, y sobretodo tener una terraza donde respirar un poco y aprovechar los días de buen tiempo y el sol que nos proporciona. Pero ¿Quién Acertó con la elección? ¿El que buscaba una vivienda amplia para pasar mucho tiempo en ella, o bien quien decidió invertir menos en vivienda y más en tiempo de ocio? En estos momentos
nos estamos replanteando muchas cosas, porque la razón nos pide invertir poco, pero el corazón nos dice que debemos disfrutar ampliamente de nuestros bienes, sobre todo de la vivienda. Probablemente después de este confinamiento muchas personas se replanteen cambiar su piso por una casa, ya que en estos momentos parece que la situación de confinamiento se puede repetir, aunque tampoco hay una certeza sobre el futuro. Puede que la crisis económica que se avecina a corto o medio plazo nos haga dudar sobre si es conveniente endeudarse más siendo una cosa que no sabemos si vendrá o no. Son momentos de dilemas e indecisiones, y como yo siempre he dicho es mejor meditar las cosas importantes antes de hacer una compra precipitada, porque un mayor espacio requiere mayor inversión y por tanto podemos saltar de la sartén al fuego. Yo en estos momentos recomiendo tomar las decisiones con la cabeza fría y sobre todo pedir asesoramiento a un buen agente inmobiliario sobre nuestra situación. ¿Y comprar un chalet que os parece...?
Síguenos
BACETE INMOBILIARIA C/Reina, 33 Bajo 46800 Xàtiva Tel. 962 28 08 30 - 639 64 54 03 baceteinmobiliaria@habitale.com www.habitale.com/bacete
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL
Gerència: Cristóbal Merino Grau Cap de Redacció: Juan Antonio Cloquell Cuñat Impressió: Sistemes Impressió de Llevant SA Edita: Setmanari Setabense SL Dipòsit Legal: V-4955-2001
C/ Carlos Sarthou, 12 - Xàtiva 96 111 68 83 · 671 03 48 48 comercial@linformador.net · redaccion@linformador.net www.linformador.net L’Informador no s’indentifica, necessàriament, amb l’opinió dels seus col·laboradors i anunciants.