Consum responsable by Luis

CONSUM RESPONSABLE

 DOSSIER  GUIA DIDÀCTICA  ACTIVITATS

NOVEMBRE 2014

Consum responsable UN MÓN NOU El consum desmesurat de productes i serveis és una característica rellevant de la societat capitalista. Aquest consum excessiu comporta unes conseqüències mediambientals i socials que ens repercuteixen a tots i totes de forma amenaçadora pel nostre futur. Davant d’aquest fet decidim respondre amb iniciatives ciutadanes basades en un consum responsable, ètic i sostenible pel nostre entorn i les generacions que vindran. Volem educar els i les nostres alumnes per tal d’aconseguir un món més responsable amb la seva petjada ecològica. SUMARI Inside Story ..............................2

En aquest dossier s’ofereix elements per abordar el treball sobre el consum responsable, reflexionant sobre les conseqüències que comporta un consum irresponsable i la petjada ambiental i social que se’n deriva. També planteja un seguit de possibles solucions i alternatives per aconseguir un consum més responsable.

Inside Story ..............................2 Inside Story ..............................3 Inside Story ..............................3 Inside Story ..............................4 Inside Story ..............................4 Inside Story ..............................4

ESPECIALISTES  De Mora da Silva, Lluís  Duset Panareda, Marina  Estiu Graugés, Gemma  Mas Xancó, Marina

CONSUM = CAPITALISME El capitalisme és un sistema d’organitza-

cadena de producció? Respecten els

ció social instaurat en les societats occi-

drets humans? Quina és la seva petjada

dentals i cada cop més en les orientals

ecològica? Quines regulacions presenta

que es basa en consumir massivament.

el país?

Són els BRICs (Brasil, Rússia, Índia i Xina) els gegants de l’economia actual i el motor del consum. Però com treballen aquest països? Són respectuosos amb la

‘’La globalització ha estat l’eix vertebrador d’una societat interrelacionada on nord i sud semblen ser més pròxims, però ho és in facto? ‘’ Cada any es perden 260.000 tones de menjar en bon estat a Catalunya A Catalunya unes 260.000 tones d’aliments es malgasten cada any Això vindria a ser com si cada

PREGUNTES QUE ENS HEM DE FER... Són molts els productes que obtenim provinent d’aquestes grans mercats els quals en desconeixem el seu origen exacte, i és que la globalització ha estat l’eix vertebrador d’una societat interrelacionada on nord i sud semblen ser més pròxims, però ho és in

català llances cada any uns 35 quilos de menjar aprofitable. Dit d’una altre manera equivaldria a llançar els aliments que consumim

facto? No podem deixar de banda que vivim en un país on la seva economia es basa en el sector dels serveis. Això vol dir que som importadors de productes i venedors de ser-

durant 25 dies.

veis i com a tal també tenim les responsabilitat de disminuir la petjada ecològica el Amb tot això és podrien alimentar

mínim possible, així com saber d’on i com prové el que consumim.

més de mig milió de persones.

Si parlem en termes econòmics la

Totes aquestes preguntes s’han de generar per igual als alumnes, però caldrà facilitar-

pèrdua s’eleva als 112 € per habi-

los alguns coneixements previs abans d’iniciar les activitats que es proposaran, ja que

tant, uns 841 milions d’euros anuals.

necessitaran saber alguns termes econòmics de certa complexitat. En el cas del professorat torbareu un glossari al final d’aquest dossier.

EMPRESES QUE GENEREN MÉS CONTAMINACIÓ A NIVELL MUNDIAL Segons

l'informe

«Global

500

Climate Change Report 2013» elaborat per «The Carbon Disclosure Project» les deu empreses més contaminants a nivell mundial són: 1) Wal-Mart: corporació formada per grups de minoristes que operen amb grans descomptes en els

https://www.youtube.com/watch?v=_7XMZ-nxiJY

seus magatzems.

Com ho ha de fer l’Homoconsumos per estalviar i fer un consum més responsable?

2) Exxon Mobil: principal empresa petroliera.

LA CONTAMINACIÓ

3) Bank of America: segona cor-

El consum responsable ve de la idea que es fa un consum desenfrenat i irresponsable, per culpa d’això a les cases s’acumula una gran quantitat de productes innecessaris. Aquest fet dona pas a una degradació del medi i afavoreix un comerç que no respecte.

poració bancària més gran del món. 4) Bayer: principal empresa en la

A causa d’aquest mal consum apareix el pensament de consum responsable: Ser conscient de quines conseqüències té en l’àmbit ecològic, econòmic i social les nostres compres.

fabricació de medicaments i remeis. 5) Saint-Gobain: fabricació de

Tenir en compte d’on provenen els productes, qui els produeix i de quina manera.

material per a estructures. 6) Samsung: conglomerat sur-

Comprar lo necessari.

coreà famós pels seus dispositius electrònics.

Reciclar tot el que es pugui.

7) Arcelor Mittal: major producControlar el consum d’aigua i electricitat.

tor d'acer del món.

Consumir productes de proximitat (perquè així es contamina menys pel fet de que

8) Verizion: operadora de telefonia

ja estan a prop) i biològics.

amb seu a EE.UU. 9) RWE: empresa alemana del

Promoure la compra de productes de més d’un sol ús.

sector energètic. 10) Carnival: empresa de creuers.

EMPRESES QUE GENEREN MÉS CONTAMINACIÓ A NIVELL D’ESPANYA El 62% del CO2 produït a Espanya prové del sector industrial i energètic, i és emès per les deu empreses que mostra el gràfic següent.

Font:https://www.diagonalperiodico.net/global/20984-top-ten-empresas-mascontaminan.html

‘’’El 62 % del CO 2 produït a Espanya prové del sector industrial i energètic. ‘’ PRODUCTES MÉS CONTAMINANTS Al nostre dia a dia utilitzem productes altament contaminants com el plàstic (que tarda més de 150 anys en descomposar-se), el cautxú (pneumàtics, gomes, impermeables…), les piles (metall pesats contaminen perillosament el sòl), els aerosols (els gasos que desprenen són perjudicials per la capa d’ozó) i altres productes domèstics (com les restes d’aliments, papers, plàstics…). Tots aquests han de ser classificats per ser reciclats i/o facilitar la seva descomposició.

AIGUA Sembla que l’aigua sigui un recurs que

terrestre. Un 70% de l’aigua dolça està

EL SETÈ CONTINENT

no es pot acabar mai, però encara que

congelada als pols i a les glaceres.

El plàstic s'ha convertit en el producte

sigui molt abundant el 97% del total és

Aquest fet fa que hàgim de ser molt

aigua salada. Que aquesta gran part

responsables amb el consum de l’aigua.

estrella de la nostra societat, el més utilitzat, però té un problema: no és biodegradable i, per tant, ha de ser correctament reciclat. El problema,

d’aigua provingui de mars i oceans fa

però, es troba en què la mala gestió

que només el 3% sigui aigua dolça, la

d'aquests residus, que han estat abo-

imprescindible

pel

desenvolupament

cats al mar descontroladament, han originat el que s’anomena vulgarment el setè continent i es troba a uns 1000 quilòmetres de la illa de Hawaii, a l'oceà Pacífic.

El setè continent és una illa formada íntegrament per escombraries que s'estenen, segons dades de la CNEE, al llarg de 3,4 milions de quilòmetres quadrats de superfície i 22.200 quilòmetres de circumferència; per tant, té una grandària superior a la unió de França, Espanya i Portugal. Aquest fenomen ha anat creixent a un gran ritme els últims anys degut a l'excés de

L’ESCASSETAT D’AIGUA DOLÇA, UN PROBLEMA MOLT PROPER El nostre planeta és molt gran i hi ha una població de quasi 7.000 milions de persones. L’aigua és un recurs escàs i limitat depèn de quines persones, uns 1.200 milions de persones viuen en zones en què l’aigua física és escassa i 500 milions més estan quasi en aquesta posició. Quan ens referim a aigua física vol dir que estem en zones que hi ha aigua a mà, podem trobar-la fàcilment i consumir-la. Uns 1.600 milions de persones pateixen escasses econòmica d’aigua, això vol dir que en aquelles zones hi ha una falta d’infraestructures per abastar aigua potable.

fabricació de plàstic i el seu pobre reciclatge.

Vocabulari de l’article: Biodegradable: capacitat d'un element en ser desfet per microorganismes (principalment bacteris) i reintegrar-se a la terra. CNEE: Centro Nacional de Estudios Espaciales

L’escassetat d’aigua es mesura a partir de la relació entre la quantitat d’aigua i el nivell de població. També hi ha el problema de l’estrès hídric que hi entra la gent que no pot accedir a l’aigua i això passa quan el subministrament anual d’aigua cau per sota dels 1.700 metres cúbics per persona, en canvi es parla d’escassetat quan cau per sota dels 1.000 metres cúbics, i d’escassetat absoluta quan no supera els 500 metres cúbics.

És evident que depèn de quina zona té menys aigua, però s’ha de tenir en compte que és un recurs indispensable per viure. El problema és que no hi ha cap substitut per l’aigua dolça. Segons estudis del Departament d’Assumptes Socials i Econòmics de les Nacions Unides, es creu que l’any 2025 fins a 1.800 persones podrien viure en regions on l’aigua sigues un recurs d’escassetat absoluta i quasi la meitat de la població mundial viurà en zones d’estrès hídric.

‘’’Es creu que l’any 2025 fins a 1.800 persones podrien viure en regions on l’aigua sigues un recurs d’escassetat absoluta i quasi la meitat de la població mundial viurà en zones d’estrès hídric’’

MADE... La compra d’un producte no implica

emporta els principals guanys? És neces-

només l’ús del propi, sinó la responsabili-

sari la compra del producte? Es pot reci-

tat de saber d’on prové i quines conse-

clar i/o reutilitzar? Totes aquestes pre-

qüències en derivaran d’aquesta com-

guntes ens les hem de fer prèviament i

pra. Qui n’ha extret les matèries prime-

plantejar-les a les aules posteriorment

res? De quina forma? Per quin preu? A

amb unes respostes que esperem veure

quin cost? És treball forçat o explotació?

en els nostres alumnes mitjançant les

Qui l’ha transportat? Quantes emissions

activitats generades.

de CO2 i altres combustibles s’han utilitzat per aconseguir el producte? Qui se’n

Procés d’un producte

IN...

A classe s’haurà de desenvolupar unes activitats que corresponguin al desenvolupament d’un producte i els passos que se’n generen. Per dur a terme aquest procés caldrà donarlos unes pautes prèvies on se’ls mostri les fases que caldrà que expliquin.

SOCIETAT DE CONSUM Tal com afirma Goñi, «El nostre grau de dependència per posseir els productes més novedosos és tal que és pràcticament impossible sortir del cer-

CONSUMISME Com a humans tenim unes necessitats

Aquesta nova concepció, juntament amb

primàries que satisfer: necessitem un

producció a gran escala i amb el creixe-

mínim de menjar, beure i un espai on

ment demogràfic de la nostra societat,

dormir

ha motivat el vertiginós augment del

per

sobreviure.

Actualment,

però, a aquestes se'ls ha sumat una gran

cle viciós que genera el conquantitat de noves necessitats creades

sum». El causant, però, és el que, amb el temps, s'han convertit en

propi sistema social, la societat de consum; és el que genera

noves necessitats bàsiques.

aquesta necessitat de renovar contínuament els productes i serveis per sentir-nos realitzats en la vida. A més, aquest model de vida és justificat per la majoria d'economistes com a base de l'economia, del poder i nivell de cada societat i regit per la llei de l'oferta i la de-

consum innecessari al pas dels anys.

QUÈ I PODEM FER...

Un cop fet els arguments sobre el con-

No es basa únicament en informar-se

sum responsable, com a docents hem de

sobre els productes més responsables

donar exemple amb tot allò que volem

sinó també de quina manera ens podem

millorar. No serveix explicar i dir el què

satisfer que no sigui comprant-los.

hem de fer si nosaltres no som els guies perquè es pugui millorar.

‘’El consum responsable és una pràctica i alhora una filosofia de vida ‘’

D’aquesta manera podem mirar de reparar, de reutilitzar, de demanar en préstec, de llogar, de compartir, d’intercanviar els diferents productes i fins i tot qüestionar-nos si necessitem realment aquell producte i d’aquesta manera reduir el nivell de consum. Alguns exemples:

- Reparar els aparells espatllats abans de comprar-ne de nous. - Reutilitzar bosses de plàstic com a bosses d’escombraries. Ampolles i Tetra-

CONSUM RESPONSABLE This would be a good place to insert a short paragraph about your organization. It might include the purpose of the organization, its mission, founding date, and a brief history. You could also include a brief list of the types of products, services, or programs your organization offers, the geographic area covered (for example, western U.S. or European markets), and a profile of the types of customers or members served. It would also be useful to include a contact name for readers who want more information about the organization.

briks.

...COM A DOCENTS - Demanar en préstec els llibres, diaris a les biblioteques, jocs, … - Llogar aparells si només han de ser d’un sol ús. - Compartir pertinences amb els amics, família. - Intercanviar aparells, materials, objectes que ja no necessitem per altres que sí, que ens sigui d’utilitat. - Estalviar recursos en l’energia de l’ús quotidià. - No llençar allò que es pugui aprofitar. Hi ha mercats de segona mà on podem fer intercanvi d’aquests materials.

’’Ser crítics i inconformistes. Estar informat i actuar per reivindicar el canvi ’’ Segons l’Agenda 21 de l’Ajuntament d’Alboraya.

Si vols dissipar, pensa en l’impacte ambiental i social. S’ha de valorar el producte que posseïm, com més sostenible sigui el tipus de material, les característiques farem una major contribució cap a la millora del nostre entorn. Per tant, per obtenir allò que ens sigui de precís, una manera de saber-ho és fer-se una llista de la compra. Escollir el comerç del barri, d’aquesta manera enfortim el petit comerç i donem vida al mateix. A més a més, escollir correctament les característiques del material del producte també ajudarem a la millora del consum. Per exemple, si té material reciclat com és, en molts casos, el paper.

RESPONSABILITAT Si l’empresa té una bona relació amb el medi ambient, com per exemple, la gestió dels seus residus, la utilització tecnològica eficient i les energies renovables, li dóna un valor afegit i ajuda al consum responsable. La relació amb els treballadors, les condicions laborals que ofereix, farà una millor relació amb l’entorn i fomentarà el comerç petit i local. On podem saber la informació del producte? A l’envàs del producte, a la botiga o a l’empresa productora. Les iniciatives responsables serien aquelles que estan tenint un pes important a la societat, com ara, el comerç just, on ofereix productes que s’elaboren en unes condiciones de treball més justes pels productors i treballadors del Tercer Món. Assegura tenir un salari digne. Les vacances sostenibles són els diferents tipus de viatges que substitueixen el turisme convencional com són el turisme solidari, just i rural, aquests afavoreixen el respecte per l’entorn natural i social.

BANCA ÈTICA La banca ètica, són les organitzacions de finançament ètic, asseguren que aquests diners no s’utilitzin per finançar a empreses o projectes no ètics i que contribueixis a un millor món.

Finalment us presentem un vídeo on explica la història del canvi de les diferents maneres de consumir. Ens mostra el procés que es fa des del moment que surt el producte fins al seu consum final. Quina és la responsabilitat que hem de tenir present. També tindrem una visió dels moviments de canvi i progrés que la societat ha anat fent i de quina manera hem de seguir per fer aquest canvi i que hem de fer per aconseguir arribar al mateix objectiu. Vèieu el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=Lut7cJMbsNk

Referències bilbiogràfiques: CONSUM RESPONSABLE Primary Business Address Your Address Line 2 Your Address Line 3 Your Address Line 4 Phone: 555-555-5555 Fax: 555-555-5555 E-mail: someone@example.com

CEIP és Vinyet (2013). Programació didàctica de coneixement del medi. Recuperat el 20 de novembre de 2014. Des de, http://www.ceipesvinyet.com/pagines/documents/PCC_MEDI.pdf Perú. (2011). Datos relevantes sobre el Consumo Responsable. Recuperat 20 de novembre de 2014. Des de, http://periodistasrs.peru2021.org/index.php?option=com_content&view=article&id=234:sinclasificar&catid=48:sin-cladificar&Itemid=116# Generalitat de Catalunya. (2014). Consum responsable. Recuperat 20 de novembre de 2014. Des de, http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/economia/consum/consum_responsable/ Xtec - Alexandira. (2014). Ciències socials. Recuperat 20 de novembre de 2014. Des de, http:// alexandria.xtec.cat/course/view.php?id=174&section=5 Projecte IES_UAB- (2014). Deixem petjada. Recuperat 22 de novembre de 2014. Des de, http:// www.sinte.es/arc_pro/wp-content/uploads/2014/08/UD-Deixem-petjada.pdf Vicky. (2014). La crisis mundial del agua en imágenes (alarmante). Recuperat 22 de novembre de2014. Des de, http://www.taringa.net/posts/imagenes/2617561/La-crisis-mundial-del-agua-en-

YOUR LOGO HERE

imagenes-alarmante.html

Ecología y Desarrollo. (2011). Ahorrar agua. Recuperar 22 de novembre de 2014. Des de, http:// www.consumoresponsable.org/actua/agua/agua1 Jordi Cortés. (2014). L'Aigua al Món: Cooperació i Conflicte. Recuperat 22 de novembre de 2014. Des de, http:// www.solidaritat.ub.edu/observatori/itineraris/aigua/aigua.htm Jovi Esteve. (2014). El séptimo continente. Recuperar (23 de novembre de 2014. Des de, http://elpais.com/elpais/2014/11/24/ actualidad/1416848545_868050.html Fernando Prieto (2013). Diez empresas emiten el 65% del CO2 procedente de sectores industriales y energéticos de España. Recuperar 23 de novembre de 2014. Des de, https://www.diagonalperiodico.net/global/20984-top-ten-empresas-mascontaminan.html Empoderado. (2009). De consumir a consumidor responsable. Recuperat 23 de novembre de 2014. Des de, https:// www.youtube.com/watch?v=_7XMZ-nxiJY Goñi, C. i Guembe, P. (2012). Consumits pel consumisme. Recuperat el 6 d'octubre del 2014, des de: http:// www.sportmagister.com/reportaje.asp?id_rep=6799

Guardianes del agua. (2013). Usos y cuidados del Agua. Recuperat 25 de novembre de 2014. Des de, http://www.japac.gob.mx/ index.php?option=com_content&id=259&Itemid=36 Ahorro de Agua. (). Ni una gota más. Recuperat el 25 de novembre de 2014. Des de, http://www.eurosur.org/CONSUVEC/ contenidos/Consejos/serv_dom/agua/ahorro_agua/PAgua.html Marián Campderrós. (). InterNatura. Educación ambiental. Recuperat el 26 de novembre de 2014. Des de, http:// www.internatura.org/educa/agua10.html Gobierno de España. (2104). Propuesta didáctica sobre el recurso agua para alumnos de primaria. Una gota de menos, Una gota más. Recuperat el 26 de novembre de 2014. Des de, http://feder.absostenible.es/fileadmin/user_upload/ proyectos_comunicacion/AGUA_PRIMARIA_m5.pdf