Fullet de "Lletres, al camp!" 2008

JORDI CASANOVAS Editorial Rema dotze

MAITE CARRANZA Editorial Edebé

LLUCIÀ VALLÈS Perifèric edicions

MANUEL MOLINS Arola Editors

FRANCESC GISBERT Editorial La Galera TERESA SOLANA Edicions 62

ANTONI PLADEVALL Editorial Columna

DAVID CASTILLO Editorial Proa

MANEL GARCÍA GRAU Editorial Bromera

FRANCESC BODÍ Editorial Bromera

BORJA BAGUNYÀ Editorial Proa

SANT JORDI 2008

Els lectors i la crítica han reconegut durant el 2007 com a autors de les millors obres literàries publicades l’any anterior o per la seva trajectòria els escriptors i les escriptores

Ho organitzen

premi Rafael Jaume Cavall Verd per la traducció de Sóc vertical de Sylvia Plath premis Crítica Serra d’Or i Qwerty per la traducció dels Assaigs de Montaigne premi Qwerty al millor autor revelació per la novel·la Defensa pròpia premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per l’assaig Cita a Sarajevo premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per la novel·la Havanera premis de la Crítica Serra d’Or i Protagonista Jove per la novel·la juvenil M. premi Trajectòria del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves premi Protagonista Jove per la novel·la juvenil El desert de gel premi de la Crítica Serra d’Or per l’obra de teatre Hardcore videogames premi de Cadaqués-Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica per Esquena nua premi Nacional de Teatre premi Cavall Verd de poesia per Absalom premi de la Crítica Serra d’Or per la novel·la El metall impur premi de la Crítica Serra d’Or d’assaig juvenil per Cuinem junts premi de la Crítica dels Escriptors Valencians pel llibre de poemes Constants vitals premi Joan Crexells per la novel·la La victòria de la creu premi Terenci Moix a la seva trajectòria premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians de narrativa infantil per La meua família i altres monstres premis Qwerty i Antoni Vilanova pel llibre de poemes Casa de misericòrdia premis de la Crítica Catalana, de la Crítica Espanyola i Qwerty per la novel·la La decisió de Brandes premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana per la seva trajectòria premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per l’obra de teatre Combat premis M. Àngels Anglada, Salambó i Terenci Moix per la novel·la Un home de paraula premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català la Lletra d’Or i premi Ciutat de Barcelona pel llibre de contes Si menges una llimona sense fer ganyotes premi Joaquim Amat-Piniella de novel·la històrica per Terres de Lloguer premi de la Crítica Catalana i de la Crítica Serra d’Or pel llibre de poemes Nura Premi d’Honor de les Lletres Catalanes premi Ciutat de Barcelona per la traducció de Panorama des del pont d’Arthur Miller premi Nacional de Literatura i de la Crítica Serra d’Or pel llibre de contes La força de la gravetat premi Brigada 21 de novel·la negra per Un crim imperfecte premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per l’assaig Art, poder i religió premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians per la novel·la juvenil La mirada del gamarús premi Brigada 21 de traducció per El primer cas d’en Montalbano de Camilleri

Hi col·laboren

CASTILLO

GARCÍA GRAU

VALLÈS

PLADEVALL

SOLANA

MOLINS

CARRANZA

BODÍ CASANOVAS

GISBERT

DISSENY: FREIXES-GARRIGA SCP

Montserrat Abelló, Vicent Alonso, Borja Bagunyà, Francesc Bayarri, Francesc Bodí, Lolita Bosch, Joaquim Carbó, Maite Carranza, Jordi Casanovas, David Castillo, Lluïsa Cunillé, Hilari de Cara, Julià de Jòdar, Eulàlia Fargas, Manel García Grau, Miquel M. Gibert, Pere Gimferrer, Francesc Gisbert, Joan Margarit, Eduard Márquez, Joan F. Mira, Manuel Molins, Imma Monsó, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Antoni Pladevall, Ponç Pons, Baltasar Porcel, Joan Sellent, Francesc Serés, Teresa Solana, Ricard Torrents, Llucià Vallès, Pau Vidal,

BAGUNYÀ

Borja Bagunyà. Defensa pròpia

Borja Bagunyà neix l’any del Mundial d’Espanya i d’un Naranjito que, afortunadament, no va arribar a conèixer. Barceloní i del Barça, recorda haver escrit des de sempre (ara diria que recorda perquè ha escrit des de sempre, però seria per la deformació professional d’haver estudiat Teoria de la

Literatura) i haver participat, també des de sempre, a concursos literaris. Als dinou anys publica Apunts per al retrat d’una ciutat, llibre de contes que diuen, els que hi entenen, que apunta maneres; als vint-i-quatre, guanya el Mercè Rodoreda i el premi Qwerty al millor Autor Revelació amb Defensa pròpia, set històries que esprinten des de la primera paraula a l’última i que parlen de persones que parlen massa, o massa poc, o del

Qwerty al millor autor revelació que no haurien de parlar. Com si es tractés d’un partit contra sí mateixos, els personatges dels seus contes juguen a la italiana, es repleguen enrere i, quan poden, contraataquen, però per un excés d’ambició o de pressa -o, senzillament, perquè no acaben de saber situar-se al camp- la paraula els delata, els agafa en fora de joc i descobreix, sense cap mena de pietat, tot allò que volien amagar. Qui els llegeixi sentirà, de tant en

Francesc Bodí. Havanera

Em dic Francesc Bodí i he sigut sempre un apassionat d’aquest esport tan excitant que és la literatura. Primer com a espectador (lector) i després com a jugador (autor), he participat en moltes lligues. L’últim partit l’he jugat a Cuba. Havanera conta la història de

tant, la mateixa necessitat d’alçar la bandera que senten els jutges de línia i invalidar la jugada del personatge. A en Bagunyà li agraden massa coses com per encabir-les en una sola llista i massa escriptors com per tenirne un de capçalera. Actualment, malda per deixar de ser considerat un escriptor jove i passar a escriptor a seques.

Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa

Josep Martí, un català que arriba a Cuba abans de la guerra de la Independència, quan la Perla del Carib està a punt d’encetar el seu període més apassionant. Allà descobrirà un món desconegut, sensual, un gresol on es barregen cultures: les restes ancestrals dels pobles indígenes, les creences i els ritus dels africans que durant segles han servit d’esclaus en les plantacions de canya i

tabac, la ranciesa d’una espanyolitat en decadència, les aspiracions de modernitat dels criolls i la cobdícia del gran monstre ianqui. Però Havanera és, sobretot, una novel·la d’amor, de seducció, d’erotisme, de carnalitat tropical i d’espiritualitat africana, un cant a les passions com a forces redemptores de l’ésser humà. Com un bon atac futbolístic, els personatges d’Havanera teixeixen històries

que s’entrecreuen a ritme trepidant, que avancen amb elegància i amb un bon toc de baló, que alternen els espais de forma creativa, que construeixen un joc literari basat en la possessió de la pilota, en la imaginació i en la sorpresa, per aconseguir la passió del gol, el plaer del lector.

Manel García Grau. Constants vitals

La profecia del Papa Luna) i, sobretot, poesia. El seu últim llibre, Constants vitals, va aparèixer poc després que una malaltia acabés amb la seva vida a Castelló l’any 2006. Llegim, al seu poema “Nuesa”:

Vaig creure que el món seria meu si era capaç de posseir el do i la nafra de la paraula i m’he adonat que, al capdavall, sols sóc apassionat i humil, un home que neda, tot nu, enmig de les marees.

Francesc Gisbert. La meua família i altres monstres

Samaruc de Literatura Infantil

Manel García Grau va nàixer a Benicarló el 1962. Doctor en Filologia Catalana per la

Sóc Francesc Gisbert Muñoz i vaig néixer a Alcoi, ara fa trenta anys. Quan era petit, vaig formar una colla amb els meus amics del barri. Entre altres distraccions, jugàvem par-

Vaig debutar en el camp de la literatura juvenil pels volts dels 80. He jugat moltes lligues, he publicat més de 40 títols i he guanyat algunes copes. Em considero una veterana, però sempre hi ha temporades i tempo-

rades. Una de les més exitoses ha estat la darrera, amb la bona rebuda de l’afició de la Guerra de les Bruixes, una trilogia fantàstica que ha traspassat fronteres i ha conquerit més de vint països. El Desert de Gel, la segona novel·la de la saga i guanyadora del premi Protagonista Jove, és un llibre d’aventures concebut com una

road movie que ens porta des de la Barcelona d’en Koeman dels anys noranta fins als territoris inhòspits dels gels de Groenlàndia. La meva protagonista, Selène, aleshores una jove promesa, emprèn un llarg viatge personal en un joc incert, ple de perills i d’arbitratge sorpresiu que li obrirà els ulls al món, a l’amor i a la seva pròpia

Jordi Casanovas. Hardcore videogames

L’ASSASSÍ D’ENTRENADORS “Quan l’equip perdia, l’assassí actuava.Tots els socis coneixien la seva identitat. Era un dels seus veïns al Gol Nord. Però ningú gosava delatar-lo. No perquè els provoqués terror,

sinó pels resultats que havia aconseguit amb els seus actes. Efectivament, es va viure una època daurada al club. L’entrenador designat per dirigir la banqueta del Barça, s’hi va deixar la pell. Animava els seus jugadors, els escoltava, estava atent als seus problemes i, quan calia, els escridassava amb una contundència admirable. L’equip rutllava com mai no s’havia vist. Aquella lliga es va vèncer per trenta-dos punts d’avantatge respecte al segon classificat.

David Castillo. Esquena nua

ON ETS ROMÁRIO? Sovint m’he preguntat com un esport tan avorrit com el futbol genera tantes passions. Sóc de l’opinió que l’interès d’un esport és la pràctica. Seria com si ens divertís més veure una pel·lícula pornogràfica que fer l’amor. És

Un rècord històric.” Aquest és el conte que podia haver sorgit de la fantasiosa imaginació de l’Aina, la protagonista de Tetris, posant-se d’acord amb la visió catastrofista del món que tenia l’Eric, protagonista de Wolfenstein, i afegint-hi el pragmatisme que pregonaven els protagonistes de City/Simcity. Fa un any tancàvem, i dic tancàvem perquè el teatre és essencialment un treball en equip, la trilogia teatral Hardcore Videogames. Un servidor,

Protagonista Jove condició. És un relat d’iniciació, un flash back en primera persona que una mare dedica a la seva filla i que, a més d’explicar la seva peripècia vital i de descriure els paisatges i les cultures per on viatja, li obre els ulls a una complexa historia familiar plena de mancances, secrets, habitacions fosques i preguntes mai formulades.

Crítica Serra d’Or de teatre Jordi Casanovas, nascut a Vilafranca fa vint-inou anys, amb la complicitat de Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio Matamala fa temps que treballem per fer un teatre que ens agradi, us agradi i ens faci millors. La pròxima, el maig, es titula: La ruïna. Esperem que us agradi.

una comparació extrapolable? No en tenim prou amb l’amor pel futbol. Hi ha molts aficionats que consideren que el seu club és més que un club o, fins i tot, el millor club del món. Pot ser el màxim exponent d’un país un club de futbol? D’un esport que es practica amb els peus? Si observem el món clàssic, Grècia o Roma, veurem la importància dels esports en aquella societat. Mai, però, aquells esportistes han tingut el

renom dels seus poetes... Jo, com un decadent més, confesso que he utilitzat el futbol en les meves novel·les. A la primera, El cel de l’infern –premi Crexells a la millor novel·la del 1999–, hi ha els tres gols que va fer Paolo Rossi a la selecció del Brasil durant el Mundial 82 al vell estadi de Sarrià. Era el Brasil de Zico, Falcao, Toninho i Sòcrates, una de les millors línies de mig camp abatuda pel joc pràctic dels italians. A la

El meu nom, Manuel Molins, s’associa a una dramatúrgia plural poc coneguda encara pel gran públic de Barcelona. També és veritat que jo mai no he buscat influències ni he fet

segona, No miris enrere –premi Sant Jordi 2001– vaig descriure el final del campionat brasiler, amb un Romário fulgurant enrolat al Vasco de Gama. L’estadi: Maracanà, l’Olímp dels déus. Tot i ser periquito recalcitrant, retrobar Romário va ser una experiència diferent perquè hi ha instants que qualsevol activitat es converteix en poesia. Romário era capaç de fer-ho.Tota la resta què és? Futbol?

seguir un repte. Un repte que no fos el triomf d’un a soles. Sinó el triomf compartit de molta gent. D’aquella època, alguna cosa deu quedar. Perquè des d’aleshores, escric llibres per a joves i adults, amb ganes de compartir metes i il·lusions. Un dels meus últims llibres és La meua família i altres

corredors o m’he servit d’amics i coneguts: jo propose textos, jocs de llenguatge, i cadascú pot jugar-hi o no, ja que si el joc no és lliure no és veritable joc. Ho veiem al futbol, on molts dels jugadors es comporten més com a comerciants que com a esportistes enamorats del seu joc. La meua obra, Combat (l’última cinta de Maria Callas), és una presentació de la vida i l’obra de la famosa soprano: una

Mentre els pares munyien les vaques, i el blat puntejava als sembrats de davant la casa, i els gats jeien endormiscats al voltant del foc de terra de la cuina, on cremava en somort una

soca immensa de roure, a mi se’m disparava el primer vers d’un poema. No el volia escriure, us ho prometo, se’m va escapar. Era dissabte, tenia quinze anys, i no ho vaig dir a ningú, com si fos una malifeta. Callar no va servir de res. En vaig escriure un altre, i un altre, i un altre, i finalment em van descobrir: m’agradaven les paraules.

vida marcada per la passió del joc i l’amor al seu art fins a donar-ho tot. El seu joc va ser d’una generositat, un coratge i un lliurament absoluts. Potser llegir el llibre publicat per l’Editorial Arola us animarà a veure i viure un altre teatre i un altre esport. Ja sé que encara s’arrosseguen molts prejudicis contra els llibres de teatre, però no en dubteu, és a través del tracte amb els textos tea-

Ara no visc a pagès. Visc al poble i escric històries que parlen del món que conec: de masies, de tractors, de camps, de boscos, de turons i, sobretot, de pagesos que es desanimen i s’enrabien perquè, malgrat tots els seus esforços, cada dia costa més viure de la terra i del bestiar. Terres de lloguer vol ser, justament, un clam a

Teresa Solana. Un crim imperfecte dretes, que ha viscut mil aventures i que s’ha inventat uns cognoms aristocràtics per fer-se passar per qui no és. Eduard és un home apocat, assenyat i d’esquerres, que no sap dir mentides. El primer viu al nord de la Diagonal, i el segon és veí de Gràcia.Tot i que ni l’un ni l’altre no són exactament detectius, els embolics en què acostuma a ficar-se el Borja

els obligaran a haver d’investigar un misteriós assassinat entre les classes benestants barcelonines. Ho faran tan bé com podran, però sempre que no jugui el Barça, perquè, com diu l’Eduard, «el Barça és sagrat...». Un crim imperfecte és una sàtira en clau de novel·la negra carregada d’ironia i sentit de l’humor, una combinació que es deu a la

Llucià Vallès. La mirada del gamarús

Sóc Llucià Vallés i Calvo. Aragonès per a sempre pel meu naixement, blaugrana des de menut i també per a sempre per culpa d’una final de copa entre el Barça i el València de la qual no recorde exactament

ni l’any, valencià d’adopció per motius laborals i, ara ja, vitals, catalanoparlant per desig i convicció, i escriptor per plaer i perquè tinc eixa sort. Com la d’estar avui ací, amb vosaltres, gaudint del bon futbol. Si alguna vegada m’hagueren dit que la primera volta que havia de xafar el Camp Nou ho deuria a la literatura

monstres (publicat per La Galera). Tracta d’una família molt, molt pobra que ha d’esforçar-se per sobreviure. Amb ell vaig obtenir el Premi Folch i Torres i el Premi Samaruc al millor llibre infantil. Bon partit! Al camp i a la vida…

Crítica dels Escriptors Valencians de teatre

Antoni Pladevall. Terres de lloguer

Els escenaris de la meva novel·la se situen a la part alta de Barcelona, i els meus detectius són dos germans bessons que no s’assemblen en res... tret de la seva passió pel futbol. Borja és un home de món, refinat, elegant i de

Cadaqués-Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica

tits de futbol. Era un equip força internacional, com els d’avui dia, ja que al meu barri obrer sempre han viscut persones de totes les nacionalitats. En els meus primers contes, narrava les aventures, reals i imaginàries, d’aquella colla de tronats units per una il·lusió: la de jugar i lluitar, plegats, per acon-

Manuel Molins. Combat

DEL COMBAT I DEL JOC

Maite Carranza. El desert de gel

Universitat de València, va ser professor d’ensenyament secundari i de la Universitat Jaume I de Castelló. Autor de diversos assaigs, signava crítica literària al diari Avui i al Levante, i articles d’opinió a l’Heraldo de Castelló. Va escriure algunes novel·les (com

Crítica els Escriptors Valencians de poesia

no m’ho hauria cregut. Em sent feliç. La mirada del gamarús és una novel·la juvenil escenificada a O Molín de Yeste, un vell molí habilitat per al turisme rural en el Prepirineu d’Osca, la meua terra i un racó preciós que guarde molt endins del meu cor. Narra l’aventura de dos adolescents que a través dels sorprenents sorolls darrere

trals que esdevindrem uns espectadors més adults, més crítics i preparats per superar les inevitables limitacions ideològiques i estètiques de les programacions oficials, públiques o privades. I així podrem detectar i respondre millor a certes operacions publicitades com a provocacions, investigacions, rebel·lies i altres tergiversacions galàctiques o no.

Joaquím Amat-Piniella favor de tots els pagesos que encara resisteixen els cops de colze que els claven de totes bandes conscients, potser, que la defensa incondicional del seu món és una victòria moral que supera totes les derrotes possibles.

Brigada 21 de novel·la negra meva passió per la filosofia (els filòsofs i els detectius tenen moltes coses en comú, sempre fent preguntes i buscant respostes!), les novel·les policíaques i l’humor anglès. Amb aquest còctel espero que el lector es diverteixi tant como jo m’he divertit escrivint la novel·la i que posi a treballar el filòsof-detectiu que tots portem dins.

Samaruc de Literatura Juvenil d’una porta i de l’estrany comportament d’un ocell, el gamarús, entren en contacte amb la història d’un grup de resistència antifeixista, de maquis, que havia lluitat en la zona els anys posteriors a la guerra civil. És una novel·la que parla de recuperació de la memòria històrica, d’amor i de mort, de silencis i secrets entaforats.