Centenari de Joan Vinyoli by Institució de les Lletres Catalanes

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

96515 599000 2970 € 255 cm2 - 24%

Fecha: 03/07/2014 Sección: OPINION DIJOUS Páginas: 8 3 DE JULIOL DEL 2014

Dues mirades

ens salven JOSEP MARIA

ens roben

Fonalleras

vui fa 100 anys que va néixer Joan Vinyoli, el poeta que va ser oblidat durant molt temps i que no va merèixer les consideracions de qui atorgava credencials patriòtiques. Vinyoli era tota una altra cosa: lluitava per accedir al «cant líric més profund que tendeix al despullament i a la simplicitat», aquella mena d’epifania que va més enllà de la bellesa d’unes «paraules organitzades en poema» i que abraça, «amb paraules senzilles, secretes, necessàries», el «contacte amb les profunditats que predisposa al silenci». Només quan és conscient que aquesta «pura contemplació» quasi lacerant és impossible, només aleshores, aquest neguit «es resol en cant». Hi ha poques poètiques al món

EMMA

que resumeixin els perquès de la poesia amb tanta nitidesa, amb tanta honestedat, amb tant de rigor estilístic i saviesa, com el pròleg que va escriure Vinyoli per a El Callat, l’any 1956. El vaig descobrir molt temps després, de la mà de Xavier Folch, l’editor d’Empúries que va fer ressuscitar l’obra del poeta als anys 80. Recordo amb una arravatada intensitat aquelles dues fulguracions vinyolianes, Passeig d’aniversari i Domini màgic. Avui hi torno amb emoció. Vinyoli deia que «era bo tenir llàgrimes a punt». Avui, tenim desats també els seus poemes i els rellegim. Perquè ens salven, ens angoixen i ens asserenen. I ens acompanyen, plens de sentit i misteri, en el silent camí de còdols que fem, descalços, cap a la mort. H

Riverola

a fundació FAES, laboratori ideològic del Partit Popular –un partit marcat pels sobres, els defraudadors d’Hisenda, els comptes a Suïssa–, ha arribat a la conclusió que s’hauria d’eliminar el salari mínim i reduir les prestacions per desocupació. Segurament creu que aquesta última i dolorosa xarxa de protecció social adotzena el personal. En canvi, la gent de la FAES, tan espavilada, és la prova que es pot prosperar molt si s’arraconen els escrúpols i es compta amb els amics adequats. El que crida més l’atenció de la idea és que destil·la tanta supèrbia com la que va conduir el Partit Popular pel camí dels sobres, les caixes b i les martingales amb empreses constructores. T’has de sentir molt im-

pune, molt superior a la resta dels mortals, per llançar una proposta com aquesta en un país que trontolla. Un país, recordem, amb sis milions d’aturats. Dos milions més que votants ha tingut el PP en l’última cita amb les urnes. No han entès res. O potser som la resta els que no ho entenem. Atribuïm al nerviosisme la ridícula reacció de la dreta –i també de l’esquerra rendida– al demonitzar Podem i el seu líder, Pablo Iglesias, quan en realitat potser només estan gesticulant, entretenint-nos amb una nova joguina. Mentrestant, inalterables, segueixen elucubrant sobre la manera de seguir-nos robant els nostres drets. La manera, en suma, d’assegurar-se la seva còmoda i lucrativa impunitat. H

La vigència d’una doctrina heterodoxa

Una realitat viva i molt activa La teologia de l’alliberament perdura com un corrent creatiu i plural del pensament cristià de reencaminar-la amb gesia sense terra, els pobles indíel desenvolupament genes i les comunitats afroameriTamayo d’«una teologia de l’allicanes, humiliades durant segles berament amb una base de dominació imperial, les colbíblica espiritual». lectivitats excloses a causa de la globalització neoliberal, les reli¿Què revelen unes afirmacions i altres: iggions oblidades, les identitats sefectivament, les fi- norància, manipulació xuals no reconegudes. gures rellevants de o intent de confondre la teologia de l’alli- el desig amb la realitat? alteritats neberament són perso- Fos una cosa, una altra, gades que conformen les diferents nes grans i, com a la tercera, o totes tres a la cares de la pobresa i a les quals la tal, com l’expressió del que va ser, vegada, m’agradaria inTA reconeix com a subjectes acestà molt gran, si no és que ja està formar el president del tius, que estan contribuint a la sumorta... Avui dia ja no hi ha més te- Celam de l’estat actual peració del racisme, el sexisme, ma de la teologia de l’alliberament, de la TA, molt lluny de el classisme, l’homofòbia, els foque havia estat plantejada amb una l’ancianitat i molt més namentalismes i a la lluita conbase sociològica que no quadrava encara de la mort. La TA tra els etnocidis, genocidis i biociNUALART amb la base teològica». és un dels corrents més dis causats pel paradigma de desenvolupament occidental. D’aquí No són afirmacions aquestes de creatius del pensament sectors lefebvristes o neoconserva- cristià nascuts al sud, lluny dels Malgrat la persecució de què ha han sorgit noves tendències teolòdors, ni de la Congregació per a la centres de poder polític, econòmic estat objecte, no s’ha rendit a l’orto- giques de l’alliberament: teologia Doctrina de la Fe. Han estat pronun- i religiós, amb senyes d’identitat i dòxia vaticana, ni ha renunciat a les feminista, indígena, afrodescenciades per monsenyor Carlos Agui- estatut teològic propis. No és, per seves primeres intuïcions ni al prin- dent, camperola, ecològica, teoar Retes, totpoderós president del tant, una sucursal de la teologia ela- cipi alliberament, però tampoc s’ha logia del pluralisme religiós... Tot Consell Episcopal Llatinoamericà borada al nord. Tot al contrari: ha quedat a la foto fixa dels seus orí- un mosaic que conforma el plu(Celam) en un moment tan signifi- trencat l’eurocentrisme teològic. gens, ja que no és una teologia pe- ral panorama de la TA, que no és catiu com la trobada del Celam amb És objecte de sospita des dels renne, immune als canvis, ni de la una vella moribunda, sinó que seel papa Francesc, quan el Vaticà es- seus orígens, i molt especialment raó pura, sinó una teologia de la raó gueix viva i activa. Avui està pretà donant mostres d’acostament a durant els pontificats de Joan Pau pràctica, que es reformula i recons- sent al Fòrum Social Mundial, on aquesta teologia. II i Benet XVI. Ha rebut acusacions trueix en els nous processos d’alli- ha creat el seu espai religiós alterPer a ús intern i exclusiu molt dels organismes la Generaliat. Acceditberament. per Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació - 3/6/2014 15:5 gruixudesdei indemostrables globalitzador, el Fòrum Mundial crítiques re- com defensar la violència, ser una Igual que la TA en els seus orí- de Teologia i Alliberament. JUAN JOSÉ

«E

Davant les

U i d

M h p t a p n

a e n n A p q p q b p b c n

E e d n

totes sÓn

z h c l c t i

n j e l

t n p e p P q l i

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

12408 107000 3410 € 840 cm2 - 100%

Fecha: 03/07/2014 Sección: PORTADA Páginas: 1

P 22-23

MERCAT DE TREBALL

ATUR

12 MESOS DE TREVA

DIJOUS 3 DE JULIOL DEL 2014 NÚMERO 1302

L’inici de l’estiu arrodoneix un any de caiguda dels desocupats, un 7,6% menys que el juny del 2013

El turisme impulsa Catalunya, que aporta 28.000 contractes, més de la meitat dels de tot l’Estat

1,30 EUROS

P 04-08

Pàgines especials Celebrem els 100 anys del naixement de Vinyoli amb un diccionari sobre el poeta

JOSCHKA FISCHER exministre d’Exteriors d’Alemanya

La situació al Pròxim Orient planteja dos grans riscos: el retorn dels jihadistes i la difusió d’idees extremistes als Balcans 29

JOAN M. TRESSERRAS comunicòleg, UAB

Vinyoli, el poeta retrobat ANY VINYOLI / ILLC

Al novembre caldrà fer un salt qualitatiu en la campanya internacional de divulgació i adhesió a la causa catalana

Per a ús intern i exclusiu dels organismes de la Generaliat. Accedit per Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació - 3/6/2014 14:59

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

en ple debat so 12408 sica. De la mateixa manera que amb els fills de Joan Carles s’ha traçat Fecha:un 03/07/2014 el 107000tallafoc mediàtic per protegir Felip VI, tot indica que la generació següent Sección: OPINION 620 € també la faran viure a una banda o l’altra de l’exposició mediàtica.Páginas: 2 168 cm2 - 20%

PARLEM-NE

IGNASI ARAGAY DIRECTOR ADJUNT

Joan Vinyoli, com un diamant trist VINYOLI HO ESCRIVIA AIXÍ: “Es poden fer moltes coses, / que no són res, partint d’aquest principi: / tot és ara i res”. Una existència humana individual és un instant fugaç, un fil preciós i delicat que en qualsevol moment pot trencar-se. Ara hi ets, ara ja no hi ets. Passa rabent, com un cop d’aire. D’aquest fràgil moment en l’Univers, Joan Vinyoli en va fer poesia, es va encadenar a les paraules com a una taula de salvació, com a la seva barqueta enmig del Mediterrani. Escriure és una manera de fer, una manera de fixar l’ara i el nores. Ell va passar-se la vida preguntant-se què és viure. Feliç i angoixat. Estimant i bevent. Proclamava que

LA CITA DEL DIA RAINER MARIA RILKE

“la poesia allunya les aparences / i fa propera la realitat”. Una realitat sempre estantissa i màgica. Joan Vinyoli es va fer un lloc de manobre en aquest món de lletres i somniejos, des del dubte i l’aprenentatge permanents. Es va anar construint poèticament alhora que es degradava físicament. El seu regne era nocturn i líquid. El present era bellesa trasbalsada i els records eren enigmes presents, tot mesclat. La vida és tan curta! Va passar deixant un rastre dolorós i bondadós, un cel estrellat de versos amb els quals ara fem festa grossa, ens fan companyia, ens fan pensar en la nostra condició humana alhora feble i grandiosa. Aquest poema del 1948, epíleg del seu segon llibre, Vida i somni, ja ho deia quasi tot: “Sovint, sovint, l’home s’oblida / del més secret i del més gran. / Com un infant juga a la vida / i s’embriaga del seu cant. / Els dies vénen i se’n van. / Però de sobte, no previst, / allò més greu que dintre seu madura, / en el seu cor estranyament fulgura, / com un diamant trist”. Tota la seva poesia acabarà sent així, “com un diamant trist”, una celebració lúcida i aclaparada de la vida. Avui fa 100 anys que va néixer Joan Vinyoli i el dia 30 de novembre en farà 30 que va morir en pau. Seguim llegint-lo, sisplau.

“

Anna R Ec “Segueixe d’autònoms a la pre Anna

“Constato en que ser fre d’empresa t’em

José Man

“A França q il·legalment im A Espanya, an

Idafe M

“#Renzi potse seu discurs és a tats repetides q

Bernardo de Corr “#Renzi lame Divendres va v de la Comissió i

Lucía Ta

“Estic tornan per arribar a

La poesia no és cosa de se

Per a ús intern i exclusiu dels organismes de la Generaliat. Accedit per Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació - 3/6/2014 15:6

amb crits vermells / al fons d’un O.J.D.:bosc 12408 d’alzines negres. / Jo vaig cap E.G.M.: 107000 al crepuscle / tentinejant, / carregat Tarifa: 310 € amb un gran feix de llenya / molt Área: 84 cm2 - 10%

tentaré –no gosaré– l’amor, / perquè GUILLERMINA PUIG del tot no pot ser assumit”. Tot i que Fecha: 03/07/2014 Vinyoli començava Cançó d’amor ne- Sección: TEMA DEL DIA gant la possibilitat d’anomenar i gau- Páginas: 4

por i es vent, e en peri / Nom drà mo

EL BITLLET

Per què has de llegir Joan Vinyoli? a poesia de Vinyoli et tria a tu i ho notes quan descobreixes que t’arriba i et convida a acompanyar-lo en un trajecte que no et vols deixar perdre: intueixes que serà ric i meravellós. Les portes d’accés són moltes –El griu, Vent d’aram, Tot és ara i res– i estan ben obertes esperant-te. Gairebé tothom hi entra pel cicle dels anys 70, el del dramatisme existencial. Alguns han fet servir El callat, la porta del vertigen líric extremat, o la del Llibre d’amic, la de la sensualitat alada. D’altres, la llum de Domini màgic. Passat el llindar

trobaràs que Vinyoli necessitava la teva complicitat per poder-te dir, com si fos una confidència, l’abast de la seva experiència vital. I aprendràs a celebrar les coses. T’explicarà els seus somnis i records, i veuràs que són els teus. Hi compartiràs una intensa comunió amb la natura i et portarà pels replecs de l’amor i de la mort, unes forces que volia conciliar. I finalment descobriràs que va néixer per ser poeta: ho va ser per obediència a una crida, a un destí. Hi va cremar en una aventura lírica i humana extraordinària. I ho va fer per tu.

‘Dom gr

Coinci de la se 70, Vin ducció 1981 p 1983 C finalm ni màg

PEP SOLÀ AUTOR DE ‘LA BASTIDA DELS SOMNIS’, BIOGRAFIA DE JOAN VINYOLI

Per a ús intern i exclusiu dels organismes de la Generaliat. Accedit per Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació - 3/6/2014 15:6

“Joan hauria

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

12408 107000 2480 € 672 cm2 - 80%

Fecha: 03/07/2014 Sección: TEMA DEL DIA Páginas: 8 DIJOUS, 3 DE JULIOL DEL 2014

temadeldia

ara

AnyVinyoli OPINIÓ

JORDI LLAVINA COMISSARI DE L’ANY VINYOLI

L’antiautoretrat de Joan Vinyoli l llibre El griu (1978) conté –i és tota una curiositat i, fins a cert punt, també una raresa, en l’obra de Vinyoli– nou proses poètiques més un poema en francès. Parlo de curiositat i de raresa perquè Vinyoli, fora d’aquestes nou, mai no va publicar cap altra prosa poètica (això no obstant, Xavier Macià, en la secció Textos inèdits i esparsos sobre poesia de la seva edició, en recull dues més que tenen prou qualitat: Pel camí dels mesos i Un diàleg), i perquè el poema en la llengua de Char és l’únic que no va ser compost originàriament en català –si més no, l’únic entre els poemes de què tenim notícia, que són els que inclou la seva obra canònica. En l’edició original del llibre, aquests poemes formen un conjunt únic, i el disseny de l’edició, certament estrany, així ho corrobora: amb el títol d’Endreces i altres coses, ens els trobem després del gruix principal de poemes d’El griu i de les dedicatòries. Són qualificats, doncs, d’“altres coses”, coses a banda de la resta de l’obra. És per això que, posteriorment, aquestes deu peces han estat considerades com una obra independent, i així s’han presentat sempre més, d’ençà de l’edició Macià, amb el títol de Poemes en prosa –un títol, per tant, que té la mateixa entitat que qualsevol altre dels setze que conformen la poesia completa del barceloní.

just el contrari del que és i del que, en altres poemes seus, Joan Vinyoli va defensar sobre la seva, diguem-ne, essència humana. “No té l’aire de ser un home procliu a records ni somnis”: aquest vers inicial entra en franca contradicció amb els dos amb què comença un dels poemes de Cercles: “Jo sé que tinc una tirada als somnis / i m’hi complico”. Pel que fa als records, ¿quants de poemes de l’autor no es refereixen, justament, a la memòria i a la seva abundosa collita d’imatges? Continuem, ara, amb una tirallonga d’afirmacions que, per poc que coneguem l’obra de Vinyoli, ens han de deixar, per força, amb un pam de nas: “No es pressent que hagi sentit anhels o enyorances infinites. No ha vagat mai per verals ni ha davallat en cap abisme. No és d’aquells homes que busquen la «flor blava», però sembla que sap el que és la «flor blava» i que potser l’ha anhelada un temps. Tal vegada és això que li dóna en definitiva, sobretot quan està sol, un cert aire dur i adolorit i potser nostàlgic”.

El negatiu de la seva intimitat

Un aire dur i adolorit

Entre aquests deu poemes, hi trobem Primer esbós d’autoretrat als quaranta anys, que és un text que el poeta va elaborar durant la dècada dels cinquanta, però que no va trobar el seu lloc fins a l’edició del llibre citat, publicat el 1978 per Vicenç Altaió i Jaume Creus. Crec que val la pena que el transcrigui sencer, avui que fa, justament, cent anys que va néixer el poeta: “No té l’aire de ser un home procliu a records ni somnis. Caravermell, de perfil sanguini, l’arc de les celles poc definit li cau pesadament sobre els ulls de mirada a vegades viva, però més sovint quieta i recelosa. Té el nas gros i carnós, la boca petita, de llavis fins, poc dibuixats, sortit una mica el de dalt, entrat l’inferior, el mentó sense energia. No té cap encís peculiar; no fa pensar en aquells homes que un secret indefinible d’allò que en diem «l’ànima» fa ressaltants. No es pressent que hagi sentit anhels o enyorances infinites. No ha vagat mai per verals ni ha davallat en cap abisme. No és d’aquells homes que busquen la «flor blava», però sembla que sap el que és la «flor blava» i que potser l’ha anhelada un temps. Tal vegada

“Caravermell, de perfil sanguini, l’arc de les celles poc definit li cau pesadament sobre els ulls de mirada a vegades viva, però més sovint quieta i recelosa”. PILAR AYMERICH

és això que li dóna en definitiva, sobretot quan està sol, un cert aire dur i adolorit i potser nostàlgic”. La meva tesi és que aquest poema –que du el substantiu autoretrat en el títol, encara que sigui matisat pel nom esbós– és un antiautoretrat. Un antiautoretrat que, llegit en una clau segurament irònica, o vagament irònica, compon, ves per on, l’autoretrat més complet del personatge. Més i tot encara que els tres autoretrats canònics, per dir-ne d’alguna manera, que trobem en la seva poesia. La semblança d’aquest Primer esbós es construeix en un doble eix: el físic i el psicològico-moral. Quant a la descripció física, se’ns en dóna unes característiques que s’adeqüen força a la imatge que les fotografies conserven del poeta (bé que no hem

Abisme Vinyoli va sentir anhels i enyorances infinites tota la vida

d’oblidar que l’autoretrat és elaborat “als quaranta anys”). “Caravermell, de perfil sanguini” és una nota descriptiva que concorda amb aquella altra de l’Autoretrat a seixanta-cinc anys: “Quina vinosa color de vida molt viscuda”. Les altres pinzellades de la semblança no ens fan gens estrany si les comparem amb qualsevol de les imatges del poeta, amb els trets que hi advertim: arc de les celles poc definit; ulls de mirada a vegades viva, però més sovint quieta i recelosa; nas gros i carnós; boca petita; mentó sense energia... Tot això podríem dir que respon prou bé al patró, al model físic. Que no se n’allunya gaire, per no dir gens. Una altra cosa ben diferent és la descripció psicològico-moral, que aquesta sí que ens desconcerta. I ho fa, principalment, perquè sembla dir

Si afirmo que el poema és un antiautoretrat –un antiautoretrat que acaba sent el millor autoretrat de Vinyoli– és perquè, a parer meu, tot aquest fragment cal llegir-lo com si fos el negatiu de la seva realitat íntima. Com si fos un mirall, el poema ens torna una cara girada. La cara interna de l’home, no pas l’aparent, no la física. Vinyoli va sentir anhels (paraula que repeteix, ben simptomàticament, en el poema) i enyorances infinites tota la vida, i en va patir les conseqüències (també, gràcies a això, va escriure una poesia d’alta qualitat). Vagà per verals, certament, i va delejar coneixe’n de tota mena, i també va davallar, amb el pensament i amb la voluntat, en abismes d’on semblava que no havia de remuntar mai més. I, per damunt de tot, va ser precisament un d’aquells homes que va invertir el seu temps i els millors esforços de la seva existència en la recerca de la ideal flor blava de Novalis. Sabia perfectament què era, aquesta flor, què representava, i què comportava la seva recerca obstinada –gaudi i dolor–. I va anhelar-la no pas durant un temps, sinó durant tot el temps que li va concedir la vida. Aquesta flor va ser el motiu i l’objectiu de la seva dolça condemna. Aquell “aire dur i adolorit i potser nostàlgic”, l’hi va donar no pas el fet d’haver renunciat a trobar la flor blava, sinó, justament, el de no poderse sostreure a la imperiosa necessitat de buscar-la sempre més.e

Per a ús intern i exclusiu dels organismes de la Generaliat. Accedit per Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació - 3/6/2014 15:6

O.J.D.: 12408 L’inici de l’estiu arrodoneix un any E.G.M.: 107000 de caiguda dels desocupats, un DIJOUS Tarifa: 8525 € 3 DE JULIOL DEL 2014 menys que el juny del 2013 Área: 2100 cm2 - 7,6% 250% NÚMERO 1302

Fecha: Catalunya, 03/07/2014 El turisme impulsa Sección: TEMA DEL DIA que aporta 28.000 contractes, Páginas: 1,4-6 més de la meitat dels de tot l’Estat

1,30 EUROS

P 04-08

Pàgines especials Celebrem els 100 anys del naixement de Vinyoli amb un diccionari sobre el poeta

JOSCHKA FISCHER exministre d’Exteriors d’Alemanya

La situació al Pròxim Orient planteja dos grans riscos: el retorn dels jihadistes i la difusió d’idees extremistes als Balcans 29

JOAN M. TRESSERRAS comunicòleg, UAB

Vinyoli, el poeta retrobat ANY VINYOLI / ILLC

Al novembre caldrà fer un salt qualitatiu en la campanya internacional de divulgació i adhesió a la causa catalana

Per a ús intern i exclusiu dels organismes de la Generaliat. Accedit per Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació - 3/6/2014 15:1

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

12408 107000 8525 € 2100 cm2 - 250%

Fecha: 03/07/2014 Sección: TEMA DEL DIA Páginas: 1,4-6 DIJOUS, 3 DE JULIOL DEL 2014

temadeldia

ara

Any Vinyoli

CENTENARI D’UN POETA RETROBAT

Vinyoli, de la A a la Z Avui fa 100 anys del naixement de Joan Vinyoli, un dels poetes catalans de més prestigi del segle XX i un nom admirat i reivindicat actualment

JORDI NOPCA BARCELONA

Joan Vinyoli “és el mag que feia segles que esperàvem”, escriu Enric Casasses al pròleg de la poesia completa de l’autor, nascut tal dia com avui fa 100 anys a Barcelona. Dotat d’una gran capacitat d’il·luminar el lector a través de versos aparentment senzills, Vinyoli es va preguntar pels grans temes existencials –l’amor, la fe, la mort– des del seu debut, Primer desenllaç (1937), fins a Passeig d’aniversari, que publicaria el 1984, poc abans de morir. Commemorant el seu centenari, l’ARA presenta un diccionari que recorre de la A a la Z els conceptes, llibres i escenaris principals de la seva obra, a més de presentar algunes de les influències més importants, des de Rainer Maria Rilke fins a William Shakespeare, passant pel mestratge de Carles Riba.

A ‘Ara que és tard’, un llibre fonamental de l’autor L’any 1975, Joan Vinyoli va publicar un dels seus poemaris més celebrats, Ara que és tard, que conté algunes de les imatges més colpidores de l’autor –on natura i humanitat convergeixen–, com la que ofereix a Tarda fosca: “Ets una tarda fosca amb crits vermells / al fons d’un bosc d’alzines negres. / Jo vaig cap al crepuscle / tentinejant, / carregat amb un gran feix de llenya / molt

seca. / Vols ajudar-me a suportar aquest pes, / a encendre-hi un petit foc / per escalfar-hi / les mans tan buides de tots dos?”

B Barcelona i Begur: quotidianitat i estiueig El poeta va néixer a Barcelona el 3 de juliol del 1914. Cinc anys després moria el seu pare als 37 anys, i la família es va traslladar a viure a Sant Joan Despí. El 1922 tornarien a Barcelona, primer al Born i al cap de pocs mesos al carrer Còrsega. Quan l’any 1945 es va casar amb Teresa Sastre van viure primer a la Gran Via, i cinc anys després s’instal·larien al barri de les Tres Torres, al número 46 del carrer Castellnou. El matrimoni tindria tres fills, i des del 1954 fins al 1978 estiuejarien a Begur. En un poema explicava l’experiència d’un matí de natació i sol, que acabava amb una reflexió sobre la vida: “La veritat és que m’ofego: / roger expirant damunt la sorra, / sentint-me l’agonia” (Vacances a platja).

Descobrir l’autor Des d’avui i fins diumenge, l’ARA ofereix per 6 euros un conte il·lustrat sobre Vinyoli. El món de l’autor, a l’abast dels nens i nenes

C La cançó d’amor, arrel poètica “No diré mai, no diré mai l’amor, / perquè l’amor no pot ser dit. / No intentaré –no gosaré– l’amor, / perquè del tot no pot ser assumit”. Tot i que Vinyoli començava Cançó d’amor negant la possibilitat d’anomenar i gau-

Joan Vinyoli, a l’escriptori on treballava els seus poemes. GUILLERMINA PUIG

EL BITLLET

dir plenament d’una categoria tan inabastable com és l’amor, va recórrer tota la seva obra. No és únicament passional, sinó que sovint deriva cap a una celebració de la vida: “Qui no té por i estima a la vegada / la mar i el vent, es va fent així: / nedant sempre en perill damunt la cresta de l’onada. / Només d’un llamp en closa nit podrà morir” (Qui no té por).

gits i més importants poetes de Catalunya, i no solament d’aquest temps sinó de qualsevol altre moment generacional”. Amb aquestes paraules va elogiar Salvador Espriu l’any 1965 a Presència l’obra del poeta, que havia fet un tomb l’any 1963 amb Realitats.

La fe, una de les grans preguntes de Vinyoli

‘Domini màgic’, penúltim graó de la trajectòria

Coincidint amb el reconeixement de la seva poesia des de mitjans dels 70, Vinyoli va incrementar la producció durant els últims anys. El 1981 publicaria A hores petites, el 1983 Cants d’Abelone a Reduccions i, finalment, el 1984 arribarien Domini màgic i Passeig d’aniversari.

Un dels grans neguits de Vinyoli és el de la fe, sobretot als primers llibres. Joan Margarit, que ha publicat una antologia recent, en dóna la seva versió particular: “El que Vinyoli busca és l’Absolut, una cosa religiosa més que no pas filosòfica. En les qüestions metafísiques, o t’hi llances de cap com sant Joan de la Creu o acabes fracassant”.

L’elogi de Salvador Espriu

El Gran Price, un recital que va fer història

“Joan Vinyoli és com tothom sap o hauria de saber un dels més distin-

Vinyoli va participar al recital del Gran Price del 1970, un acte que va

PEP SOLÀ AUTOR DE ‘LA BASTIDA DELS SOMNIS’, BIOGRAFIA DE JOAN VINYOLI

O.J.D.: 12408 E.G.M.: 107000 Tarifa: 8525 € ara DIJOUS, 3 DE JULIOL DEL 2014 Área: 2100 cm2 - 250%

Fecha: 03/07/2014 Sección: TEMA DEL DIA Páginas: 1,4-6 05

temadeldia

Un poeta intuïtiu vitalista, exigent i de referència Miquel de Palol ESCRIPTOR

“Ocupa una posició molt interessant al costat de poetes de la mateixa generació com Espriu, Rosselló-Pòrcel i Palau i Fabre. Vinyoli és el més intuïtiu i vitalista, i això no vol dir que no sigui culte”

El poeta, adolescent, al costat de la seva germana Carme i de la mare. ANY VINYOLI / INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES

àngel desvalgut en un fons blau que va descobrir en una postal. “M’agradaria fer poemes que fessin la impressió de Klee”, va escriure.

L Labor, el nom de l’editorial on va treballar 39 anys

Àlex Susanna DIRECTOR DE L’INSTITUT RAMON LLULL

“Demostra al lector que la poesia pot tenir una relació directa amb la vida. Els poemes serveixen per il·luminar-la”

Des que l’any 1930 va entrar a treballar a Labor, Vinyoli estaria vinculat a l’editorial fins a la seva jubilació, que no arribaria fins a l’any 1979. A la dècada dels 70, quan Labor va passar a formar part de Barral Editores, va signar les traduccions de diverses novel·les policíaques.

M Miquel Martí i Pol, una amistat tardana

Joan Margarit POETA

“Amb plena consciència va seguir una via íntima d’una L’editorial Empúries acaba de reeditar un llibre de cartes entre Joan gran exigència espiritual, Vinyoli i Miquel Martí i Pol que de- més religiosa que filosòfica” talla el recorregut de la seva amistat. S’havien conegut a la dècada dels 50, però es van retrobar l’any 1978. Des de llavors es van escriure amb regularitat. Els dubtes de l’obra pròpia conviuen amb els elogis a l’altre. contribuir a fer visible la poesia catalana encara en ple franquisme. Va tenir com a companys d’escenari, entre molts altres, Josep Palau i Fabre, Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Joan Brossa, J.V. Foix i Agustí Bartra.

of my poverty, concebuda com a primer vers líric durant la Guerra Civil, poc abans de publicar Primer desenllaç. El vers seria inclòs molts anys després a Sordejo, de Vent d’aram, un dels poemaris més celebrats de l’autor.

Hölderlin, una influència convertida en homenatge

‘Joc’, un poema que exemplifica un estat d’ànim

El poeta alemany Friedrich Hölderlin va ser un dels grans mestres de Vinyoli. Fins i tot li dedicaria un poema homònim al llibre A hores petites, on apel·la al crepuscle de la vida: “Vell marbre escrostonat / en l’ombriva espessor, apartat ja del tot / dels vianants alegres, / sento les fulles caure / d’octubre, lentament, / roges, i l’heura verda / tornar-se groga al mur / del meu opac silenci”.

“M’he tornat una bola de billar / de vori que rodola empesa sempre / pel tac sinistre i dolorosament, / topant contra les bandes del rectangle, / és repel·lida amb violència, sense parar”. Aquesta impactant imatge és el punt de partida de Joc, una nova mirada als últims anys d’una vida.

I “I must do something of my poverty”: primer vers La divisa personal a la qual va ser sempre fidel és I must do something

K Klee, el pintor d’àngels desvalguts Pep Solà, biògraf de Vinyoli, recorda que el poeta també va dialogar amb el món de l’art. Té un poema, D’on, on, vers on, que es basa en un quadre de Paul Klee on pintava un

El griu, dedicat a un animal mitològic, és un dels títols indispensables de Vinyoli, a qui de tant en tant també li agradava visitar animals del nostre planeta. ILLC

N Nietzsche, el filòsof que també va fer poemes Friedrich Nietzsche és un dels autors que Vinyoli va traduir. No va abordar cap de les seves obres filosòfiques, sinó mitja dotzena de poemes. “Llum es fa tot el que agafo, carbó esdevé tot el que deixo: / flama sóc ben certament!”, va versionar. Recorda la seva pròpia obra.

Marta Pessarrodona POETA I ESCRIPTORA

“Per a mi és un autor de referència. Em va sorprendre l’empenta creativa que va tenir a partir del 1974”

Susanna Rafart POETA

“Destaca el seu ús de les coses petites com a objecte metafísic i l’atenció pel món infantil com a contrapunt de la por”

O L’Óssa Menor, el primer premi Amb Les hores retrobades, l’autor va guanyar l’any 1951 la segona convocatòria del premi Óssa Menor, una iniciativa de l’editor Josep Pedreira. Dues dècades més tard, s’emportaria el Lletra d’Or 1974 per Encara les paraules, el 1976 la Generalitat li donaria la Creu de Sant Jordi i el 1985 se li concediria a títol pòstum el Premio Nacional de les lletres espanyoles. PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT

Francesc Parcerisas POETA

“La seva manera de construir els poemes té una exigència especial. Treu tot el que és accessori per anar a la construcció de les imatges”

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

12408 107000 8525 € 2100 cm2 - 250%

Fecha: 03/07/2014 Sección: TEMA DEL DIA Páginas: 1,4-6 DIJOUS, 3 DE JULIOL DEL 2014

temadeldia

ara

Any Vinyoli VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

P ‘Passeig d’aniversari’, un comiat de nivell A Elegia de Vallvidrera, última secció de Passeig d’aniversari –escrit poc abans de morir–, Vinyoli admetia que la poesia havia sigut la llum que li havia salvat la vida. L’autor es preparava per al comiat definitiu, que destil·la l’eufòria feliç, afirmativa i il·limitada del fèrtil juny. L’últim vers és impressionant: “I tot el blat es torna pa de vida”.

Q ‘Quaderns de Malte’, de Rainer Maria Rilke L’any 1933, mentre compaginava la feina a Labor amb els estudis, va descobrir Quaderns de Malte, de Rilke. La novel·la el va impressionar tant que es va posar a estudiar alemany per poder-lo llegir. Anys després en traduiria diversos poemes.

R Riba, mestre primerenc Vinyoli va conèixer Carles Riba l’any 1935 per mitjà de Joan Teixi-

dor, amic comú. El poeta i hel·lenista –que acabava de traduir les Tragèdies d’Èsquil– l’influiria sobretot durant la primera etapa creativa, que acaba amb El callat (1956).

V El vi, presència persistent en els versos de l’autor

“Trasbalsa la bellesa com el vi, / d’una verema antiga pres a dolls; / el seu ardor sega els genolls / i precipita el cor fins a llanguir”. Així comença un poema de Les hores retrobades (1951). El vi és un dels símbols que continuarà motivant la creativitat de Vinyoli, com passa a El darrer solatge, d’Encara les paraules (1973).

Santa Coloma de Farners, un escenari important Des de la infantesa fins al 1954, Vinyoli estiuejaria a Santa Coloma de Farners, localitat amb la qual va conservar una intensa afinitat durant tota la vida. És a Santa Coloma, a la Casa de la Paraula, on està prevista la inauguració de l’Espai Vinyoli, que es convertirà en centre d’estudi i documentació i alhora centre interpretatiu de la seva obra.

T ‘Tot és ara i res’, una altra fita de la poesia de Vinyoli El 1970 l’autor trencava un silenci de set anys d’inestabilitat i de forta crisi personal, laboral i poètica amb Tot és ara i res, que a partir de llavors es convertiria en una de les portes d’entrada més transitades a la seva obra. El llibre conté alguns dels poemes més recordats de Vinyoli, com Tard en la nit, a les palpentes; Happy few; Els cucs de seda, i el que dóna títol al poemari. Hi escriu: “El que jo sóc és un concupiscent, / però no perdo, mal que ho sembli, / del tot la mesura”.

W William Shakespeare, inspirador

El poeta, fotografiat a la cala d’Aigua Xelida, situada al nord de Tamariu, al Baix Empordà. ILLC

Referents Rilke, Riba i Shakespeare són tres de les grans influències del poeta

U Universalitat d’una obra encara en expansió Tot i que la poesia és un gènere minoritari, també a l’hora de ser traduït, es poden llegir poemes de Vinyoli en gairebé una vintena de llengües. Està a punt de sortir-ne una àmplia antologia en castellà –a Candaya– pensada per fer créixer la veu de Vinyoli a Llatinoamèrica.

Shakespeare va ser una de les descobertes del jove Vinyoli, però el seu influx arribaria fins al final de la seva obra. Va dedicar una cançó a Ariel, de La tempesta, a Domini màgic.

X, Y, Z Xavier Folch, W.B. Yeats i Die Zauberflöte L’editor Xavier Folch va treballar l’obra de l’última dècada de Vinyoli des d’Ariel i Empúries. L’irlandès W.B. Yeats li va començar a interessar durant la Guerra Civil. I Die Zauberflöte és el títol d’un poema de Vent d’aram que homenatja l’arcàdia mozartiana de La flauta màgica.e

lt,

cebo com una mena de persona de les que ell anomeO.J.D.: 14413 naria “cansino”. Però, què hi farem, és el que hi ha. I 148000s’entossudeix a no tornar tots els comE.G.M.: que el ministre Tarifa: 3098 € la Comissió de la Dignitat, que papers, per tossuda, Área:aprofitarà 536 cm2 - 50% del text original del rèdissabte la restitució

tuïts

océs de retorn va ar-se a final del amb les primeres ses de llibres i s’ha ertit en un degode documents, foafies, cartells i puunya ha recuperat ntitats com ara la C i Foment del Tre’ha retornat docuó, Romeva, Rovira i s. La Junta de Casecurs contra la llei bunal Constitucioò l’última fase de la a el 2011, en l’últi-

tuació actual és que hi ha unes caixes que l’Estat es nega a retornar amb l’argument que no se sap qui n’és el legítim propietari. La raó de la Generalitat, que per llei ha de custodiar l’espoli, és: “Com podem saber-ne el propietari si no tenim els papers?

Fecha: 03/07/2014 Sección: CULTURA Páginas: 31

El poeta Joan Vinyoli en una calçotada ■ ARXIU VINYOLI

Escriptors, músics i ballarins reten avui homenatge al poeta Joan Vinyoli en el centenari del seu naixement

Més viu que mai V. Gaillard BARCELONA

L’Any Vinyoli arriba avui al seu clímax amb l’acte d’homenatge institucional per commemorar el naixement del poeta, el 3 de juliol d’ara fa cent anys. L’Ars Santa Mònica rebrà a les 19.30 h una gran festa en memòria de Joan Vinyoli amb la participació d’escriptors i artistes de diverses disciplines que oferiran una mirada calidoscòpica a la seva obra. A banda del comissari de l’Any, Jordi Llavina, i d’Àlex Susanna, amic personal del poeta, que glossaran la seva figura, també pujaran a l’escenari la cantautora Bikimel, la cantautora Sílvia Comes i l’actriu Sílvia Bel, el guitarrista i cantant Xavi Múrcia i l’actriu i rapsoda Núria Candela. Un grup d’estudiants del Conservatori Professional de Dansade l’Institut del Teatre i de postgraduats de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre

protagonitzaran Tot és ara i res, un muntatge escenificat a partir de textos de Vinyoli. Joan Vinyoli, poeta de formació autodidacta, està considerat una de les veus líriques més importants del segle XX, un autor fortament influenciat per Rainer Maria Rilke, que va traduir de l’alemany. Són seus els versos: “El mar és ple, però jo em passo dies / omplint-lo de mirada” (El vell i el mar, de Domini màgic), o “Són llaguts o balandres / els pensaments que em llisquen / pel llac de la memòria / de la cremada joventut?” (Platja dura, d’Ara que és tard). Alguns dels seus poemaris més celebrats són Tot és ara i res (1970), amb el qual va aconseguir per primer cop el reconeixement del públic, Encara les paraules (1973) i Ara que és tard (1975), sense oblidar els posteriors Cants d’Abelone (1983) i Domini màgic (1984), que va exercir una gran influència en autors com ara

Vicenç Altaió o Francesc Parcerisas. Sense arribar a fer el salt a la popularitat, com ara un Salvador Espriu, Vinyoli va rebre diversos reconeixements, com ara el Crítica Serra

Bikimel, Sílvia Comes i Sílvia Bel, Xavi Múria i Núria Candela donaran vida als versos del poeta

d’Or obtingut quatre vegades (1976, 1977, 1981 i 1985), el Premio Nacional de las Letras (1985), el Ciutat de Barcelona (1985) i la Creu de Sant Jordi (1976). Avui també estava prevista la inauguració de l’Espai Vinyoli a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners, però s’ha

posposat perquè, segons fonts consistorials, encara no han començat les obres. Es tracta d’un centre d’estudi i documentació que conservarà el llegat del poeta i vetllarà per la seva difusió. Vinyoli passava a Santa Coloma els estius, de petit, i després, de gran, a Begur, on s’ha traçat una ruta literària que uneix els escenaris vinyolians. Altres actes previstos dins l’Any, organitzat pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, són el II Simposi dedicat a l’obra del poeta a la tardor, així com els Sopars Vinyoli a diversos restaurants del país. Pel que fa a les publicacions, han aparegut els títols Correspondència entre Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli (Empúries), l’antologia de Joan Margarit Joan Vinyoli Poemes (Proa) i l’edició de Poesia Completa que inclou sis poemes de Nietzsche traduïts per l’autor (labutxaca). ■

Per a ús intern i exclusiu dels organismes de la Generaliat. Accedit per Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació - 3/6/2014 15:1

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

296614 1862000 28197 € 4411 cm2 - 390%

Fecha: 03/07/2014 Sección: ESPECIAL Páginas: 1-4

Vinyoli al Zoode Barcelona i algunsdelsseusversos,en unfotomuntatge comsi los un~lbum de fotosfamiliar. / ~ONS VlNYOLI (ASCF, ACSE)

Llumin6s i vertigin6s

Vinyoli

Recorregut vital i literari d’unpoetamenystingut pelscoetanis,ambmotiudel seucentenari Pep Solh Bohigas

Per aixb cal llegir-lo, perqu~ens interpel-la i ens despulla per acarar-nos ales llums i a poesia de Vinyoli ~s fruit d’una les ombres de nosaltres mateixos. combusti6vital intensa i trasbalsadoVivia el compromis amb la poesia corn ra. E1 lector, quan s’hi deixa portar, un desti, gaireb6 corn una condemna, i era transita fluint des de l’esfera del terrenal a un compromis, al capdavall, arab l’dsser l’espiritual, en un movimentil.luminador hum/~. Paradoxalment, la seva poesia, que que redimensiona la prbpia experi~ncia, havia estat tifllada de conservadora i

antihistbrica, acaba sent una de les obres mds compromeses amb els avatars de l’Home, de cadascun de nosaltres. E1 temps, a la poesia de Vinyoli, liva inexorablement a favor. Perb qu~ ho fa, que Vinyoli hagi arribat tan lluny? Per qu~ l’edifici que ha alqat 6s tan alt, tan llumin6s i tan vertigin6s? Qui-

nes condicions van confluir per fer viable l’aparici6 d’un poemaixi? Vinyoli estava dotat d’una sensibilitat excepcional per viure intensament la condici6 humana en tots els ordres: l’amor i la mort, la natura, els somnis, els records, la paraula... Ja ho va descobrir Riba quan l’aprenent de poeta tenia nom~s 20 anys. p~ssA A L~ P~GINA2

Per a ús intern i exclusiu dels organismes de la Generaliat. Accedit per Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació - 3/6/2014 15:3

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

296614 1862000 28197 € 4411 cm2 - 390%

La mort del pare, quan nomEstenia quatre anys, va tenyir la vida familiar d’una "pobresa fantasreal", nomEscontradita pels lluminosossojornsestivals, en la infantesa ijovenmt, a Santa Colomade Farners. La natura d’aquesta poblaci6 (els camins,les fonts, els gorgs, les alzines sureres, els cops de les destrals dels llenyataires...) propiciarhla descobertade la poesia. MEsendavant, arribarien els estius de l’edat adulta a Begur, i Vinyoli incorporarh aquest altre element de la natura, el mar de Begur,en el seu univers simbblici metafbric. L’abs~ncia del pare l’havia obligat a posar-sea trebaliar, des dels setze anys,a l’editorial Labor,i no va poderfer estudis universitaris. TambE hi hague la descobertade Rilke i l’experi~ncia reveladora, durant la Guerra Civil, ambla donaqueli va inspitar el vers "Hede fer alguna cosa de la mevaindig~ncia". Es tractava de la consci~nciade limitaci6 i pobresa que, segons la seva percepciE,li impediaassolir la "vida rues alta", Es a dir, la vidaen plenitud, a la qual va aspirar de manera obstinada durant tota la seva vida. Doncsb6, aquesta cosa que havia de fer des d’aquesta consci~nciava ser, gr~cies aunaveritable abund~nciavital, la poesia, i ens va altar l’Obra. En Vinyoli gaireb6 sempre hi ha tensi6i sovintel conflicte s’exsencial. I el lector tremolaarabell, tremola en veure els carboners tornar del fons de les muntanyes. Tamb6ho fa davant la personaestimadao davant la mort que feineja entre els cossos que prenen el sol a la platja, i dirh: "Hetremolat davant aquests misteris". A rues, la poesia t6 un componentmoral. Es tracta de fer-se les preguntes que l’homes’ha formulat semprei respondre-hi liricament, arab aquest cant humil que 6s la poesia i que, tal vegada, permetaccedir m~sf’acilmenta la veritat. ComdEiem, Vinyoli va seguir l’obediEncia aunacrida que ja es formulavaen el primer vers de la seva obra canEnica: "I la natura emcrida", suggerit per la naturalesa de Santa Coloma;mEstard va venir la crida "d’una veu de mar fonda", propiciada pel marde Begut. Les dues crides conflueixen en la perillosa crida de la paraula poEtica. CornH61derlin,va viure sense prevencions, a pit descobert, i aixb vafer trontollar, a parfir dels anysseixanta,tots els elements que donen estabilitat ales persones: la recepci6 liter~ria ~a seva poesia no va set entesa pels critics--, l’0mbit laboral i tambE l’afectiu. A Vinyoli, cornal poeta rom/~ntic,li costavatrobar el lloc enyorat. El desarrelament va fer que es preguntgs si mai rues podria "cabre en els jardins de la terra". I tamb~el va fer escriure versos de naufragi corn aquest:

Fecha: 03/07/2014 Sección: ESPECIAL Páginas: 1-4

"Henaufragat en l’6sser". Perb, amb els sans versos, el lector podrh celebrar la vida, perqu~ aprendr~a a sentir la font viva en el cor de cada cosa. E1 nucli del seu pensament liric el configurenles dues forces motoresde l’impuls vital: l’amor i la mort. Arab relaci6 a aquests conceptes Vinyoli va desplegar tot elventall de possibilitats exploratbries. Quantal’amor, des de l’amor sensual i erbtic fins a l’amor mistic i espiritual, passant per la mortcorn a font de coneixement, l’amor regenerador i coma possibilitat de set en l’altre. Quantala more, Vinyoli la mirava de cara, sense por, iva resoldre que la mort 6s metamorfosi, un canvi mEs, perqu6no podia admetre un extingimentabsolut. En la sevapoesia hi ha l’intent de conciliar aquestes dues forces, la mort i l’amor. Hauria volgut morir d’amor,perb alxb no era possible. Mantrestant,ens aconsellafer l’intent de viure en planitud cada insrant perqu6"tot Es ara ires". Untrajecte inici&tic d’acc~sal "domini m0gic" de la poesia de Vinyoli pot comenqaren el llibre

EnVinvoli gaireb6 semprehi ha tensi6 i el conflicte esdev tremolorexistencial L’amori la mort configurenel nucli del pensament h’ric del poeta Vent d’aram(1976), on el lector s’introduirh en els temes recurrents de Vinyoli--l’amor, la mort, el pas del temps, els records.., i ho farh en l’etapa de maduresa, on ja ha assolit la veu prbpia i, alhora, el punyent dramatisme existencial va deixant pas al Vinyoli rods sapiencial. Des d’aqui podemrecular fins a El callat (1956) per gaudir d’una experiEncia po~tica radical, d’un vertigen liric brutal, l~s un llibre ques’ha de llegir, per6 comque tempteja l’inefable, ds millor no parlar-ne perquEno se’n pot dir gaire cosa definitiva, a risc d’espafllar-ho.Finalment, podemfer el salt endavant per anar a trobar algun dels darters llibres, per exempleel Passeig d’aniversari(1984),llibre testamantari que culmina la seva obra i que d’algunamanerala cont6 tota. Hi preval un to de meditaci6 lirica perqu~Vinyoliha assolit un cert assossec existencial i, ambel pressentiment de la mort, semblahayer trobat els anhelats "besllums de perman~nciafelix". PepSol&~s autorde Labasdda dels somnis. Vidai obradeJoanVinyolL

Adalt, al centredela imatge, VinyolientreSalvador Espriu i CariesRiba,a Montserrat I’any~956.Asota,el

L’amena:8 dels grans Sam Abrams otes les tradicions liter&ries del m6ntenen les seyes d~ries, manies,prejudicis i tbpics. Nose n’escapacap! La qiiesti6 important6s que els sistemes literaris corresponents no qnedin afectats i es produeixin p~rduesd’autors i obres que resulten indispensables per a la construcci6 d’un c~nonviu, obert i sblid. No importa gens que Harold Bloom,a partir d’un prejudici religi6s, hagi muntatuna croada en contra de T. S. Eliot que l’ha portat a bandejar l’autor dels Quatre quartets del seu fam6s C&non de la literatura occidental. Tampoc importa gens que la tradici6 polonesa rebi la producci6 de Czeslaw Milosz arab un grau elevat de reticEncia, o que els nord-americanstriguessin un segle a avaluar l’obra poE-

tica de HermanMelville perqu~ l’autor de MobyDickestava classificat comanarrador, de manera quela sevapoesia era considerada residual. Qi~estionsideol6giques han fet que, entre els russos, AleksandrSoljenitsin hagi caigut en l’oblit. I, cornno podiaset d’altra mahera, la literatura catalana tamb6 t6 la seva carretada d’insensateses. Recordocorn si fos ara la contundent pregunta que em va etzibar Joan Teixidor en el decurs d’una conversa a casa seva: "Tu creus que 6s normal que em tirin en cara que s6c un poeta catElic?". Nos’ha avaluat adequadamentl’obra poEtica de Joan Sales perquE,jase sap, era sobretot novel.lista. Noimportaque Viatge d’un moribundformi un diptic arab lncerta gloria i en sigui el prbleg. Si Maria Beneytono haguEs comes el triple pecat de nEixer dona i valenciana i hayer

escrit una part de la sevaobra en castellh, a hores d’ara estaria molt ben situada al cimdel Parnhs catalh. Segurament els prejudicis m~sferidors de la literatura catalana s6n les desqualificacions que tenan a veure arab les qfiestions de proced6nciasocial i/o formaci6intel-lectual. La cultura catalana es mostra massa sovint incontingudamentclassista. Alguns dels poetes rods destacats del XXvan patir en cam prEpiala severitat d’aquestsprejudicis. Doscasos criden poderosamentl’atenci6: Joan Salvat-Papasseit i Agusti Bartra. En el primer, homescal recordar la grollera retitulaci6 del poemad,L’arrbs als Ilavis, per part de Josep Maria de Sagarra, o la condescandbnciade J. V. Foix al retrat recollit a Catalansde 1918. En el cas de Bartra, encara ara l’estament cultural Es incapa~de

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

296614 1862000 28197 € 4411 cm2 - 390%

Fecha: 03/07/2014 Sección: ESPECIAL Páginas: 1-4

REP 0 RT AT GE. 3

Vinyoli: Joan-Elies Adell

tit que Vinyoli no encaixava amb la tradici6 noucentista perb tamesulta particularment arpoc arab el realisme social de la riscada la tasca de delimipostguerra. Corn si Vinyoli fos , tar l’impactereal de la poemassaintimista per als defensors sia de Joan Vinyoli en l’obra dels d’un realisme curt de mires, perb poetes de les promocions successimassatradicional per als autors yes, rues enll~ de les sempreineviambesperit trencador, ambtemptations avantguardistes. A m6s, tables reivindicacionsen el relleu generacional, que solen enaltir un cal no defugir la dimensi6de clasautor en detriment d’altres. Arab se, que va fer dificil el seu encaix tot, estic conven~utque Vinyoliha en la societat liter~ria del seu estat, i 6s encara, el poeta catal~ temps: Vinyoli no formavapart de de referEncia per a bonapart dels la "casta", comen diriem ara, era poetes en llengua catalana dels d’origens familiars modestosi de filtims 50 anys. Aixi, Vinyoli va formaci6 autodidacta, ambincliexercir una notable influEncia en naci6 excessiva cap la beguda, molts autors de la generaci6 cap a l’acomplexamenti immediatament posterior, cap a la descreengareliels joves de170,d~cadaque, giosa. Elements que, si b6 van ser nocius per a ben mirat, fou el sen entorn literari "natural", tenint en Vinyoli en vida, l’han compteno sols que els lliconvertit en un personatbres mEsbrillants de Vinyoge atractiu per als seus li van veure la llum quan successors. Perqu~, com ja saben,els solitaris, els aquests escriptors iniciaven la seva carrera liter~ria, desclassats, els outsisin6 tamb6perqu~ Vinyoli, ders, els maleits, s6n corn ha explicat Ricard atractius, enlluernen, Creus, tot i tractar-se d’un captiven, sedueixen. poeta madur, conegut per6 La vulnerabilitat que despr~nl’actitud po~tica no pas reconegutcorn es mealsanys seixanta. / FONS VINYOLI(ACSE. SCF) reixia, els va permetredes- L’autor de Vinyoli,i la sevafragilitat assequible,obstinacobrir "un afany vital en uns (2004), reivindiquen Vinyoli, tot temps tristos, una poesia que da i combativa, s6n segurament que amb una intensitat diferent, obria plantejaments nous en el els trets que rues han fascinant nostre pals no gaire airejat", com focalitzant aquells aspectes que, els autors que es troben en fase tamb6 va deixar que els joves d’una o altra manera, poguessin de formaci6, a la recerca de refes’acostessina ell, acollint-los amb ajudar a reforqar la seva con- rents est~ticsi vitals. I Esquela de Vinyoli 6s una poesia comprensi"tendresa i fortalesa alhora". Sem- cepci6 po~tica. Quinseria el llibla que Vinyoli s’alimentavai gau- gam amb la poesia de la gene- ble perb no senzilla, acollidora dia del contacte arab gent jove; 6s raci6 dels vuitanta? AI meuparer, perb gens trivial, complexaper6 si provEssim de perfilar molt no hermEtica, formalmenttrebagen~ricamentles semblances que llada per6 no encarcarada: propees poden establir entre alguns ra, accessible i aparentmentemnart. Justament, un dels grans d’aquests autors i Vinyoli (penso lable. T’empeny al.licients per a Vinyolidel lligam a seguir llegint la en Albert Roig, Vicenq Llorca o totalitat dels seusversos.Et fa senfort ambgent m6s jove era que RamonGuillem), es podria desta- fir ganes d’escriure: et fa creure se situaven de1 tot fora del marc car un aspecte de car~cter gene- que pots esdevenir poeta. Noens operatiu dels prejudicis debilitaral, que seria una actitud envers ha de sorprendre, per taut, que dors de signe social i formatiu. una poesia que, tot i que en ocasi- un autor jflnior, corn ara l’flltim Era una altra generaci6 arab uns ons no defuig un cert to narratiu, guanyador del premi Amadeu altres valors, valors que afavointenta ser expressi6 mds pura Oller, CarlesMorell(1992),arab rien Vinyoli. Tenimcorn a testid’una experi~ncia emocional amb llibre Els vapors que maten, manmoniben eloqiient l’esclat creael m6na travEs d’un llenguatge llevds el tirol d’un vers de Tot ~s tiu fulgurant de llibres tardans comVent d’aram, El griu, Domini rigor6s i forqa ric en simbolitza- ara o res. Preguntat sobre el seu mi~gici Passeigd’ aniversari. cions. Perb, alhora, Vinyolis’allu- inter6s per Vinyoli,Morellens ajunya d’aquests autors perqu~la seda a entendre per quina ra6 encaVinyoli ha tingut una posteriva poesia es mouentre dues pre- ra captiva els poetes de les noves tat ben dolqa,ben a l’altura de la ocupacions que podriem qualifiqualitat intrinseca de la seva generacions, en transmetre "sincar de filosbfiques: la del coneixe- ceritat, humanitat, vitalisme i obra. Hart vingut noves generament (que Es una her~ncia formal cions de lectors, sense apriorismar", i af~geixque 6s un dels poeribiana) i la del compromisbtic tes que ve rods de gust 11egir en mes, que hart situat Vinyoli m6s (tendenta la il.luminaci6,el crit enllh de1be i del real, rues enlltt moments d’intimitat. Transmet el misteri) arrelat en la quotidiani- calidesa, perb 6s alhora visceral: de l’abast dany6sde d~ries, matat perb tamb6 en rerotisme, cosa hies, prejudicis i tbpics que misap endinsar-se en la claveguera que el connecta ambalguns au- si conv6,l~s una poesia que conjuhen el sistemaliterati, la tradici6 tors de la generaci6 posterior gala recerca de la font de coneixei el ctmon.Tal corn din la bella (penso en Manuel Forcano, Ra- ment arab el fet d’embrutar-se cancj6 de Cimbel.lf del seu venemonRamono Lluis Calvo). Aixi, arab la vida i capbussar-se sense rat Shakespeare: "Notemis rues Cairo, en la seva intervenci6en el poren la mar po&icade1 seu prel’amenaqadels grans, / no et pot I Simposi Internacional de Joan sent. Unara que ja no 6s tard. ferir l’embatde l’opressor’. Vinyoli (2004), s’hi refereix com "el separat",’Toutsider",en el sen- Joan-Elies Sam Abrams ~s cr(tic i poeta. Adell~s poeta.

Un poemain dit Pep Sol~ Bohigas Manuscrit del poerna inEdiLEl meuPatenunadeles Ilibretes d’espiralqueutilitzavael poetaen els darrersanys.Pertany al Fons Vinyoli,ubicata I’ArxiuHistbric Comarcal de la Selva(Santa Coloma deFarriers). El va escriurecapa I’any 198o.Com moltsdels seuspoemes, ~s programatic i ensparladel seu

prop6sitpoetic:dir la veritat sobrela vidai la mort. L’assoliment d’aquestpropbsit~s al16queel dest(li teniareservat el queva donarsentit a la seva vida. Vinyoliva serunpoetacridat a seguiraquestcam(indagatori d’exploraci6espiritual: unhome condemnat a ser poetaa la recercad’una’Mdam~salta’, on poderconciliar les duesforces antag6niques: I’amori la mort.

reconEixer que, en companyiade torn natural, corn Francesc GoRiba i Espriu, Es un dels poetes mh,Joan Petit, AntoniVilanovao rods cultes del XX. Gabriel Ferrater, el van nodrir a Durant molts anys, sobretot nivell cultural, literati i intellecfins ben be l’equador de la seva tual, per6, al mateix temps, vocarrera, paradoxalment Vinyoli lent o no volent, van augmentar va hayer de suportar aquesta me- les seres inseguretats. Vinyoli va trobar una insblita na de desconfianqadavant la seva producci6liter~ria. I dic para- alenada d’aire fresc en les seres doxalment perquE qualsevol que relacions ambpoetes mEsjoves, hagi llegit acuradamentla seva molt concretament els membres obra poEticano pot fer altra cosa de la lleva de menysedat de la que admirar-se del sen abast cup Generaci6 del 70, corn ara Vitural i intellectual i la seva pro- cenq Altai6, JaumeCreus, Josep funditat conceptual. Maria Fulquet, Miquelde Palol, A causa dels seus sentiments Lluis Urpinelli altres. Vinyolihad’inferioritat social i intel.lecmal, via desplegatles grabs ales poEtiVinyoli es va voler envoltar de ques de la seva maduresaa parpersones el mestratge de les tir de Tot ds ara ires (1970), quals l’ajudEs a superar allb que llibre que va atreure poderosaell anomenavala seva "poque- merit els joves. Es produiuna medat". I cornsol passar, es va envoi- na de peculiar simbiosi entre els tar no de persones comEspriu, joves i VinyolLentre els apreTeixidor, Jose Agustin Goytisolo nents de poeta i el graB mestre. o SegimonSerrallonga, que el S’alimentaven mfltuament, de respectavenmoltissim, sin5 d’al- maneraque el graBmestre es tortres que rues aviat el commisera- nava m6sdesimbolt i es rejoveyen, la qual cosa, en el fons, exa- nia mentre els joves envellien, cerbavala situaci6 inicial, l~s in- aprofundint cada cop mdsen les negable que persones del sen en- darreres conseqfi~ncies del seu

ara que no tard significativaa tall d’exemple la seva vinculaci6 arab l’entorn del gnap de la revista Tarotdequinze, que va fer possible que El grin (1978)es publiqudsen la col.lecci6 Cristalls, de caire experimental, cosa pocfreqtient en un autor ja consolidat. Es tractava, doncs, d’una retroalimentaci6 mfitua de tarannhs complement~riamentrebels. TambEbona part dels autors de les lleves posteriors, la dels poetes situats cronol6gicamenta l’entorn de l’antologia Set del Segle (1989) de DavidCastillo, o dels vinculats generacionalment a lmparablesd’Abramsi Ardolino

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

296614 1862000 28197 € 4411 cm2 - 390%

Fecha: 03/07/2014 Sección: ESPECIAL Páginas: 1-4

4 . RE P 0 RT AT GE

Q,,oE.. Dioos,3 eio"o’de’ 2o14 plens de postals ordenadissimes, classificades per temes i remitents. Se’n comprava mores, de postals, sobretot reproduccions de pinturesi fotografies d’escultures de totes les ~poques. Tamb6 col-leccionava moltes postals de paisatges, la majoriaescrites, enviades i rebudes. Nova fer mai una sola fotografia. Tamb6 li agradaven les corbates, i quan se’n compravauna de nova se’t quedava mirant esperant queli diguessis que era molt bonica. A casa cadascfl portava la seva vida, i quancoincidiemtots, cosa que no passava gaire sovint, ens reconeixiem comuna familia. Ni als meusgermansni a mienspassara per alt que el nostre pare estava bastant sol, no rant en el sentit de no tenir companyia~enia amics i amigue~, sin6 en el sentit de sentir-se apartat dels cercles literaris per on es movien els mandarins que l’havien sentenciat. Jo semprehe pensat que aquells mandarins no l’acabaven d’entendre o, dit d’una altra manera, que els venia una mica gran. Vinyoli no era poeta de sal6 ni de sofisticaci6i filigranaintel.lectual. Era simplementpoeta, i de vegades les coses senzilles no s’acaben d’entendre del tot. De fet, corn ara, connectava molt mrs ambles generacions m6s jo-

Vinyoli a casa Undels tres fills del poetarelata els seusrecordsfamiliars d’inf ncia Albert Vinyoli

a casa on va viure Joan Vinyoli ambla seva familia fins que va deixar de fer-ho 6s al bard de les Tres Tortes de Barcelona, al carter Castellnou. Quan hi vain anar a viure, als anys cinquanta, per aquest carrer cada migdia passaven un escombriaire amb trompeta de llaut6 i un cavall arrossegant un carro verd de les escombraries, i cada vespre un fanaler amb una torxa llarguissima ambla qual encenia els llums de gas. De nit hi havia sereno. Per Nadaltots passaven casa per casa ambla seva corresponentfelicitaci6: "Conmucho carifio y esmeroles felicita el basurero". E1 carrer era nostre, del nanos, i els pocs camions o cotxes que sorgien del no-res s’havien d’esperar que acab6ssim la partida de bales o talons. E1meu pare, el poeta Joan Vinyoli, que mai s’havia plantejat ni remotamentla possibilitat de conduir un cotxe, hi arribava gaireb6 sempre en taxi. Els preus qHe marcaven els taximetres eren escandalosament redu~ts. Unany despr6s de la seva mort, vaig agafar un taxi per anar a veure la meva mare, que va continuar vivint en aquell pis, i el taxista emva preguntarsi tenia alguna cosa a veure ambun senyor que havia portat moiresvegades al mateix nflmero del carrer Castellnou, el 46. Tamb6recordo el tel~fon que teniem: 230.66.83. Conviure ambel poeta va ser intens i molt interessant. Es movien energies potents que de vegades no cabien en un piset de les Tres Tortes. Toti aixi, quanaquestes energies encaLxaven,el momentes convertia en un gran moment, i quan no, tamb6es convertia en un gran moment, perb menys recomanable. Despr6s vaig entendre que no havia de ser gens f~tcil combinaralta poesia ambvida familiar i laboral. Joan Vinyoli va treballar molts anys, des de jovenissim fins que es va jubilar, a l’editorial Labor,iva ser un dels responsables de la publicaci6 d’EI Libro de las plantas, el Diosc6ridesrenovado,del seu amie el doctor Puis Fon i Quer. Inesperadament,aquest llibre va ser un best-seller del qual es van fer 14 edicions. Encaraes continua venent. En una ocasi6, els propietaris d’una important casa de cosmetics, que eren amics, li van demanar un nom per a un producte que acabaven de treure, una mena de coloret vermell6s, m6s o menysintens, que les doneses posavenmolt discretament ales galtes. Vinyoli el va anomenar rubor, i durant molts anys han estat moltes les dones que han entrat en una perfumeria per demanarun rubor. Vinyoli ens vafer de pare, 6s olaf, ens va alimentari educar, i quan la f~iem, sobretot de petits, ens renyava i totes aquestes coses. Perb mai no ens va imposar res, mai no sentenciava ni donava ordres irrevocables ni lliqons magistrals. De vegades ens pre-

"Mai no ens va imposar res, no sentenciava ni donavaordres, ni Iligonsmagistrals" "Les dist ncies imposadesper I’oficialitat el posaven de mal humor" Vinyoli i TeresaSastreambels fills,

Albert, Raimon i Joan, a la casadelsavis, a los TresTorres./ FONS VINYOLI (5CF.

comentar el queens semblaven plans. Les conversessoliem tenir- els quadres. Passava el mateix les sopant en un restaurant de la arab els paisatges urbans i no urplata del Camp,Can Massana, on bans. Ens demanava quina bastant sovint ens convidava. De impressi6 ens produ~a una vail, tornada comenthveml’atmosfeun bosc, una parer. De mfisica no en posava mai ien parlava poc. on pass~vem.De petits ens porta- Li agradavenels quartets de Beeva a veure exposicions iens feia thoven.

Bibliog;rafia essencial Manuel Castafio

--unaselecci6quepotenciael Vinyoli dels anyssetanta.Amb Deixantde bandaels un afanya mitgespedag6gic i homenatges, confer%ncies i d’homenatge, cal esmentar articles d’enguany (avui, acre JoanWmyoli.Introducci6a centraldeI’AnyVinyoli,a I’Arts Pobrapo~tica, de J. M. SantaM6nica,a los 19.3oh), Sala-Valldaura (Emp0ries, 1985). oportunament anunciatsa la La bastida dels somnis(CCG webdel centenari,~inyoli.¢at, Edicions/Fundaci6 Valvi, el lector interessatt~ la sort de dePepSol~,~sunabiografia disposard’unaedici6 mod~lica: indispensable,queincorpora I’Obra po~ticacompleta in~ditescitacionsdecartes escritesi rebudes perVinyolii Barcelona,2OOl),a c~rrecde quese centraenla g~nesidela XavierMaci~;incloutextos sevaobra.Sotael tftol in~dits, dispersos, les versions Barcelona/ Rodade Ter deRilkei Nietzsche, i exhaustiva (Empfiries), s’hareeditat informaci6sobrecadaun dels correspond~ncia entreVinyoli i Ilibres. Dela mateixa editorialhi Mart(i Pol, onesreflecteix ha tamb~,desdel 2008, una I’amistati los preocupacions Poesiacompletaen format de compartidesde dos poetes bubxaca, i fa pochasortit a Proa proudiferents. El lector m~s unaantologiad’un centenarde especialitzathaur~derec6rrera poemes feta per JoanMar~arit I cremotot en cant, actes del

ACSE)

yes. Tenia un grup d’amics fidels de tota la vida, perbles disthncies imposadesper l’oficialitat el posaven de mal humor. Ara, passat el tempsi relent corn a poc a poc es va reconeixent la feina del meu pare, tot el que se m’ocorredir 6s que no semprees pot tenir tot. Abans de morir va demanar que, "quanpassi", sobretot, no el port6ssima cap funer~ria, que volia estar a casa, i aixi ho v~rem fer. Per rant, el de la funer~riava hayer de venir a casa per preguntar-nos si voliem recordatoris, maquillatge i qu~ voliem posar a la corona. Li vhremdir que no a I Simposi InternacionalJoan Vinyoli (Publicacions deI’Abadia tot. Nom6syam acceptar que a una de les corones hi posfs La de Montserrat,2oo6), en qu~ unatrentenad’autorsn’analitzen vida ds un trimsit. Uhome,soraspectesconcrets. La web pr6s perb molt seri6s, s’ho va apuntar. Uendem&, en arribar al joanvinyoli.cat,mantinguda per XavierMaci~i PepSol~, cementiri, el cotxe del f~retre es va aturar a l’entrada i el xofer va entremoltaaltra informaci6, c6rrer amb uns papers a lamh inclouunaextensa biblio~rafia per fer una petita gesti6 en una de ressenyes i comentarisde premsaque permetveure quan mena d’oficina. Mentre esper~vemyamllegir que la cinta de la --sobretoten los dues~ltimes d~cades del sesle-- ien qui es coronadeia: La vida ds un tr~mit. Noyampoderevitar entrar al ceva despertar I’inter~s per I’autor d’EIcallat. L’any1983, la revista mentiri somrient. Joan Vinyoli Reduccions li va dedicar s’acomiadava recordant-nos una vegada m6s que les paraules s6n (nte~ramentel soun~mero 2o; importants. ara, sisnesdels temps,~s un digital literati, el Proc~s Eixamplantla immensitat, (revistaelproces.wordpress.com), una?tguila em sobrevola. .Notinc por de la ressola qui consa~ra bonapart del sou n~imero5 a reproduir Ni de la nit feredat. documents de Vinyoli junt amb AlbertVinyoli~s periodista i fill diversosarticles d’homenat~e. del poet& Vinyoli parava poc per casa, on tenia un moble-llibreria-vitrina ambRilke, H61derlin, alguns dels seus llibres, diccionaris, una col-lecci6 de galls de ecrU.mica --que sempre ensenyava molt complaent ales nostres nbvies, tot explicant-los la proced~ncia de cada peq~ i uns calaixos

sentar a la cinquena edició dels O.J.D.: 5947 Premis E.G.M.: Carles 58000 Rahola de Comunicació Local. Tarifa: 294 € Área:

van ser notícia als mitjans entre la quarta i la cinquena edició dels guardons.

tals i «tragèdies humanes com els Fecha: 03/07/2014 desnonaments, però CULTURA també d’exSección: periències vitals com la Via CataPáginas: 39

publica de Giro lidària d

112 cm2 - 10%

Celebren l’acte central de l’Any Vinyoli BARCELONA | EFE/DdG

Els poemes de Joan Vinyoli seran avui el ﬁl conductor de l'acte central de l'Any dedicat al poeta enamorat de Santa Coloma de Farnes, quan es compleix el centenari del seu naixement i es vol que les seves paraules reneixin amb noves sonoritats per acostarles al públic actual. Està previst que l'homenatge comenci amb un vídeo de Vinyoli recitant els seus propis versos i, posteriorment, el co-

missari de l'Any Vinyoli, Jordi Llavina, i el poeta i escriptor Àlex Susanna, amic personal seu, glossaran la seva ﬁgura, mentre que la cantautora Bikimel interpretarà el poema El Borni. Sílvia Comes i Sílvia Bel Fransi posaran veu i música a les creacions de l'escriptor a través de fragments del seu espectacle Esperit de Vinyoli. El guitarrista i cantant Xavi Múrcia i l'actriu i rapsode Núria Candela també recrearan musicalment els

seus poemes i un grup d'estudiants del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre i postgraduats de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre protagonitzaran Tot és ara i res: ballen les paraules, un muntatge esceniﬁcat a partir de textos de Vinyoli. També es projectarà un vídeo amb la intervenció de diferents personalitats, com Laura Borràs, Francesc Parcerisas, Carles Duarte o Joan Margarit.

Per a ús intern i exclusiu dels organismes de la Generaliat. Accedit per Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació - 3/6/2014 15:7

El fe a To

GIRONA | D

El fes divendr sà a la p lla, on p Abans, p que obr seu prim mevela dissabte Cultura