EXPOSICIÓ ESCRIURE EN TEMPS DIFÍCILS by Institució de les Lletres Catalanes

Escriure en temps difÍcils

C I Ó I S O

2 1 9 1 12 0 2

Avel·lí Artís-Gener Pere Calders Josep Ferrater Mora Joan Sales

1912-1931 NÉIXER EN UN PAÍS QUE RENEIX

1939 L’EXILI: CONSTRUIR EL GENI ENMIG DEL DESERT

Avel·lí Artís-Gener, Pere Calders, Josep Ferrater Mora i Joan Sales van néixer el 1912. Quan aquests escriptors tenien un any, l’Institut d’Estudis Catalans va publicar les Normes ortogràfiques. Els quatre infants formaven part de la primera generació que accedeix normalment a l’ús de la gramàtica catalana posada al dia per Pompeu Fabra. El 1914 es va crear la Mancomunitat Catalana, el primer embrió de poder polític català des de 1714. Van créixer en ple Noucentisme. La poesia de Josep Carner, la filosofia d’Eugeni d’Ors i la prosa de Josep Pla formen part de les seves lectures juvenils.

Van marxar amb vint-i-set anys i la salut malmesa per les dures condicions dels darrers mesos de la Guerra Civil. Per a tots ells començava un exili en què maldaren per conservar la vocació d’escriure en català sense cap possibilitat de poder ser llegits. Escrivien en temps difícils. Malgrat la bona acollida que Amèrica va dispensar als exiliats de la Segona República Espanyola, la idea de tornar sempre era present durant tot l’exili.

1931-1939 UNA GUERRA A LA FLOR DE LA VIDA Durant la Segona República (1931-1939) Josep Ferrater Mora va acabar els seus estudis de Filosofia i Lletres, Pere Calders i Avel·lí ArtísGener, els de Belles Arts, i Joan Sales, la carrera de Dret. El cop d’estat franquista i la Guerra Civil de 1936-1939 canviaren radicalment la vida d’aquests joves.

Combateren amb l’exèrcit republicà. Quan el 1939 es va imposar el feixisme seguien un exèrcit que fugia cap a França: Joan Sales n’era un comandant, Avel·lí Artís-Gener un tinent coronel, Josep Ferrater Mora pertanyia al servei d’intel·ligència i Pere Calders feia de sergent cartògraf. Ho havien perdut tot, però sobretot es trobaven mancats de la possibilitat de desenvolupar una obra normalment. La seva llengua, la seva cultura i el seu país havien estat prohibits per la dictadura.

1- Un Nadal de Pere Calders al pis de Mèxic D.F. Fons Pere Calders. Universitat Autònoma de Barcelona

2- Joan Sales a l’exili. El dia revolt, de Julià Guillamon, Ed. 62, 2008

3- Tísner corredor de ral·lis. Ral·li de costa a costa durant l’exili mexicà.

1- Dues fotografies d’arxiu de l’escola Mossèn Cinto. Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener foren companys de classe des dels tres anys en aquesta escola, una de les més avançades del moment. Van ser educats en català i ens els valors de la llibertat, la solidaritat i la ciència. En guardaven un record magnífic.

Família Artís

La consagració Joan Sales fou el primer a obtenir l’èxit, amb la seva novel·la sobre la Guerra Civil Espanyola Incerta glòria (1955). Josep Ferrater Mora, durant els anys 1947-1980, va treballar com a professor universitari a Bryn Mawr College (Estats Units) i obtingué prou temps i estabilitat per anar engrandint el diccionari que va esdevenir la columna vertebral del seu pensament filosòfic. Pere Calders esdevingué un autor conegut arran del muntatge teatral dels seus contes, Antaviana (1978), realitzat per Dagoll Dagom; i Tísner (nom artístic d’Avel·lí Artís-Gener) ho fou després amb l’èxit de les seves memòries Viure i veure (19891996), i també a través dels seus mots encreuats. Són uns èxits llargament treballats en silenci, i tot sovint entre privacions. Tots ells arribaren a veure la Generalitat restaurada el 1977 i la proclamació de l’Estatut d’autonomia de 1979. Els quatre escriptors van deixar un llegat imprescindible per a les lletres i per a la filosofia catalanes de la segona meitat del segle xx.

4- Josep Ferrater Mora a Bryn Mawr, el col·legi universitari on va estabilitzar la seva vida professional. Priscilla Ferrater

Universitat de Girona. Biblioteca. Fons per a la Història de l’Educació. Donatiu Jordi Verrié

5- Visita de Pere Calders i Rosa Artís a casa de Joan Sales en tornar de l’exili, aproximadament el 1962. La lletra és de la dona de Sales, Núria Folch.

2- Acudit de Pere Calders publicat a L’Esquella de la Torratxa el 5 de novembre de 1937.

Continuar el combat, a cura de Julià Guillamon, Club Editor, 2011

3- Les quatre columnes de Josep Puig i Cadafalch simbolitzen la materialització de l’afany de normalització de la cultura catalana durant el període de la Mancomunitat de Catalunya. Foren enderrocades durant la dictadura de Primo de Rivera.

Arxiu Excursionista de Catalunya

AVEL·LÍ ARTÍS-GENER > 1939 França > 1939 Mèxic > 1965 Catalunya PERE CALDERS > 1939 França > 1939 Mèxic > 1962 Catalunya JOSEP FERRATER MORA > 1939 França > 1939 CUBA > 1941 XILE > 1947 Estats Units JOAN SALES > 1939 França > 1940 República Dominicana > 1942 MÈXIC > 1948 Catalunya 3

Exposició organitzada i produïda per Institució de les Lletres Catalanes Amb la col·laboració del Servei de Biblioteques Comissariat i documentació Josep Francesc Delgado Disseny gràfic Lali Almonacid Coordinació Míriam Romeu

Agraïments Arxiu Excursionista de Catalunya Biblioteca de Catalunya Biblioteca de Lletres. Universitat de Girona Càtedra Ferrater Mora. Universitat de Girona Fons Pere Calders. Universitat Autònoma de Barcelona Mireia Artís Mònica Artís Maria Bohigas Tessa Calders Priscilla Ferrater Toni Vidal

Escriure en temps difÍcils Avel·lí Artís-Gener, Pere Calders, Josep Ferrater Mora i Joan Sales

Una iniciativa de la institució de les lletres catalanes

AVEL·LÍ ARTÍS-GENER 1912-2000 L’ARTISTA GLOBAL

Avel·lí Artís-Gener fou, per damunt de tot, un artista polifacètic i un escriptor enèrgic, vital i humorístic. Màrius Serra el va definir fent servir les lletres del seu sobrenom, TÍSNER:

Paraules d’Opòton el vell. Un català amb els ulls d’un asteca del segle xv

T de traductor; I d’il·lustrador; S de soldat; N de novel·lista i de ninotaire; E d’enigmista i d’escenògraf; R de retratista i de reporter.

Paraules d’Opòton el vell (1968) imagina l’arribada dels asteques a les costes d’Europa el 1489 i el descobriment dels costums dels gallecs per part dels americans i la seva perplexitat. 5

«Però ells no seuen a terra, a la gatzoneta, ans en cadires de moltes menes, com els Senyors de casa nostra, però ells hi seuen encara que no siguin senyors. Tots, pobres o rics, tenen icpallis. I les menges tampoc no les posen damunt d’una estora, ans en fustes altes dites taules.»

1- Tísner treballant d’escenògraf a la televisió mexicana. Família Artís

2- Pintant a Barcelona a principis dels anys 70. Família Artís

3- Escrivint a Barcelona a finals dels 80. 6

Família Artís

4- Tísner cartellista. Cartell de les eleccions del Barça.

Els darrers anys trobem el Tísner que parla i encisa la gent a la ràdio o la televisió:

Viure i veure. L’escriptor memorialista

Militant de la cultura i contador d’històries mediàtic

Els llibres que van obtenir un reconeixement més ampli de públic foren els quatre volums de les seves memòries, Viure i veure (1989, 1990, 1991 i 1996) que el convertiren en un escriptor d’èxit. La vida intensa de Tísner hi esdevé una faula que s’endú el lector en un viatge apassionat pel segon terç del segle xx:

Hi ha un Tísner que es lleva a les cinc del matí per escriure narrativa o memòries. Hi ha un altre Tísner que obté popularitat com a creador de mots encreuats al diari La Vanguardia i abans a Tele-Estel i a Serra d’Or, una activitat en la qual ja fou pioner a les publicacions d’abans de la Guerra Civil.

«Aviat faria dos anys que la lluita [Guerra Civil 1936-39] havia començat i el cansament era general (deien que era l’únic autèntic general que tenia la República!). [...] Ara ja s’havia fet moneda d’ús corrent manifestar sense embuts l’escepticisme en allò que es referia al final de la contesa, cosa que hauria estat impensable solament uns mesos endarrere, abans de Terol.»

Hi ha encara un altre Tísner, el militant de la cultura: participa en l’Assemblea de Catalunya i en la reorganització del Pen Català, del qual fou secretari general. Entre el 1990 i el 1994 presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Família Artís

2- L'autor després de l'exili va anar reprenent la seva activitat periodística a Catalunya. A la fotografia amb el micro el veiem preparant una inervenció a la ràdio. Són les anècdotes que va acabar recollint a Ciris trencats, i Més ciris trencats.

6- Llegint a Mèxic l’any 1942. Família Artís

7- Carnet de periodista durant la Segona República Espanyola.

Ciris trencats, 1997

1- Tísner es va apuntar voluntari a l'exèrcit de la república. L'autor tenia unes arrelades conviccions republicanes que no el van alliberar de ser perseguit per activistes de la FAI, perquè com a periodista n'havia posat al descobert algun dels assassinats polítics. Entre els records que sempre va guardar hi havia el nomenament de tinent-coronel del darrer dia de la guerra civil.

Família Artís

5- Tísner amb vestit típic de mexicà.

«A Mèxic en Pere Calders i jo, durant una bona temporada, anàvem cada diumenge al cinema [...]. Ens asseiem i posàvem damunt les nostres cames aquelles bosses de plàstic transparent, grosses com a coixins, i durant tota la llarga tirada de projecció, espigolàvem d’esma, mecànicament, el contingut deIs envoltoris [...]. I un dia, ens vam adonar que allò que havíem comprat al vestíbul no eren bosses de patates, sinó de cucs d’atzavara, degudament fregits. –Té, mira! —va proferir en Pere—. Quan has vist que una patata fregida et guaiti de fit a fit? EIs cuquets de maguey no són dolents. Però mai més no n’hem menjat!»

Família Artís

3- Carnet de l’AELC.

8- Davant d’una piràmide asteca a Mèxic l’any 1942.

Família Artís

4- Tísner íntim. Jugant a escacs amb Pere Calders, el seu cunyat.

Família Artís

5- Mentre escrivia el llibre col·lectiu sobre la Rambla. Amb Josep M. Espinàs i Màrius Serra. 2

Família Artís

3 3 1

Escriure en temps difÍcils Avel·lí Artís-Gener, Pere Calders, Josep Ferrater Mora i Joan Sales

Una iniciativa de la institució de les lletres catalanes

PERE CALDERS

1912-1994 L’ESCRIPTOR DE LES REALITATS OCULTES

«Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.»

La guerra: entre el relat imaginatiu I la crònica de guerra

Ironia i fantasia La ironia i la fantasia són constants en la narrativa caldersiana. Les trobem fins i tot en els contes més curts.

«I aleshores s’esdevingué un gran prodigi, un cavall d’espases de les cartes espanyoles es retallà clarament sobre el seu fons de cartolina blanca i va començar a moure’s.»

El primer arlequí

El 1936 Pere Calders va publicar el recull de contes El primer arlequí on ja apuntava el seu humor, imaginació i subtilesa. L’experiència de la Guerra Civil el va dur a escriure novel·la de guerra amb la crònica Unitats de xoc (1938).

Mèxic: un país acollidor, una cultura insòlita L’exili a Mèxic va inspirar Aquí descansa Nevares (1967). És la novel·la que reflecteix d’una manera més singular l’experiència mexicana. Calders hi descriu el caràcter amerindi a través d’una ocupació d’un cementiri en època de pluges per part d’unes famílies pobres i sense sostre que finalment es veuen obligades a desallotjar-lo.

1 i 2 - Vicent Caldés va fer aquestes fotos i moltes més del Pere Calders infant. Del pare, el fill en va heretar la passió per l’escriptura i la fotografia. A la segona fotografia el trobem a Can Mauri, la masia familiar. Fons Pere Calders. Universitat Autònoma de Barcelona

3- Pere Calders fou destinat durant la Guerra Civil al front d’Aragó, a Terol. Quan va creuar la frontera cap a França es trobava greument malalt de sarna. Gràcies a un escrit de Josep Pous i Pagès, director de la Institució de les Lletres Catalanes, on el presentava com a intel·lectual, va poder sortir del camp d’Argelers, on el seu estat de salut esdevenia encara més fràgil, i va marxar finalment cap a Mèxic. Fons Pere Calders. Universitat Autònoma de Barcelona

4- Pere Calders amb Rosa Artís durant la lluna de mel a Mèxic l’any 1943. Fons Pere Calders. Universitat Autònoma de Barcelona

5- Josep Ferrater Mora explica a Joan Oliver que Amèrica oferia unes infinites oportunitats de consum inexistents a l’Europa de finals dels anys quaranta. Pere Calders amb un cotxe americà durant l’exili a Mèxic. Fons Pere Calders. Universitat Autònoma de Barcelona

Una fama nova en una nova Democràcia

«Van transcórrer unes quantes setmanes durant les quals tot el barri acaronava projectes de millora. Cada família tenia apartat, mentalment, el seu panteó ideal i tothom imaginava adaptacions i canvis, actes afirmatius de propietat i fascinadores escenes de benestar.» Aquí descansa Nevares

El 1978 el grup teatral Dagoll Dagom va adaptar al teatre musical una tria de contes amb el nom d’Antaviana. L’èxit de Calders a partir d’Antaviana, durant els anys vuitanta, no és casual. L’escriptor és fill de la situació de normalització literària i cultural dels anys trenta, i van ser precisament els joves de la dècada dels vuitanta, també de normalització, els qui van valorar el seu sentit de l’humor i la seva imaginació.

«La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora. –És que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort.» De teves a meves

L’obra que singularitza la fantasia de Calders d’una manera més emblemàtica és Cròniques de la veritat oculta (1955), conjunt de contes que el van descobrir com un contista extraordinari i un precursor del realisme màgic.

VEU EN OFF.- Una vegada, un

nen que es deia Abel es va inventar una paraula nova... ABEL.- Antaviana. An-ta-via-na... VEU EN OFF.- L’Abel va enamorar-se d’aquella paraula tan seva i, de moment, se la va guardar com un secret. ABEL.- Antaviana. Antaviana! Antaviana...

«En el palmell s’agitava lleument, com un peix petit o una bola de mercuri, la vida de l’Espol. Per tal d’evitar que un oblit momentani pogués perjudicar-lo adoptà l’artifici d’embolicar-se la mà.» Cròniques de la veritat oculta

[...] 1 i 2- La placidesa d’aquests dos autoretrats mexicans indica la bona rebuda que el país va dispensar als exiliats republicans. Pere Calders recorda intensament com el poeta Josep Carner li va comprar uns contes que li van permetre de pagarse un vestit. Aquell vestit fou el símbol de la tornada a la vida civil i a les feines editorials i, al seu torn, la recuperació de la seva passió per la fotografia.

VEU EN OFF.- Realment, havia

fet una troballa preciosa. Així que arribés a l’escola, proposaria a l’Ernest, el seu millor amic, de canviar Antaviana per la seva baldufa nova.

Fons Pere Calders. Universitat Autònoma de Barcelona

3- Pòster del muntatge teatral Antaviana del grup Dagoll Dagom a partir dels contes de Pere Calders. Tessa Calders

Antaviana

4- Foto de Pere Calders al pis de Barcelona, després de l’èxit d’Antaviana i quan escrivia els articles al diari Avui. Fons Pere Calders. Universitat Autònoma de Barcelona

Escriure en temps difÍcils Avel·lí Artís-Gener, Pere Calders, Josep Ferrater Mora i Joan Sales

Una iniciativa de la institució de les lletres catalanes

JOSEP FERRATER MORA

1912-1991 UN SISTEMA DE PENSAMENT AMB PASSAPORT D’ESTATS UNITS I TARANNÀ CATALÀ Poliglot. Dominava el grec, el llatí, el sànscrit, l’anglès, el francès i l’alemany. Definidor del Volksgeist català, les essències de la catalanitat. Filòsof creador d’un sistema de pensament eclèctic: l’integracionisme, que adopta com a base l’empirisme anglès, l’existencialisme, el dualisme o el pluralisme ontològic. Seny ordenador del coneixement filosòfic. La seva vida va tenir sempre una idea rectora: la creació del millor diccionari de filosofia en una llengua romànica.

A la recerca de l’essència del tarannà català: Les formes de la vida catalana

L’OBRA D’UNA VIDA DICCIONARIO DE FILOSOFÍA 3

L’any 1945, des de l’exili a Xile, va publicar Les formes de la vida vida catalana, un dels llibres que millor copsa la manera de ser dels catalans i que Ferrater xifra en quatre grans conceptes: el seny, la ironia, la mesura i l’obra ben feta. 4

Novel·lista. Coincidint amb la seva jubilació esdevingué un narrador llegit.

«El seny ens traça de tan acabada manera els contorns de l’ànima catalana, que si no sabéssim que un poble desborda sempre els límits de tota definició i de tota paraula, l’escolliríem com la que ens permet situar-nos més fàcilment al bell mig de la seva vida.»

Director de cinema i fotògraf.

Josep Ferrater Mora no va abandonar mai aquesta introspecció del tarannà català, i durant la maduresa publica Tres mundos: Cataluña, España, Europa. (1963) i El seny (1995).

1- Josep Ferrater Mora llegint a Santiago de Xile. Priscilla Ferrater

2- Josep Ferrater Mora va mantenir durant tot l’exili una llarga i interessant correspondència fruit de la seva amistat amb l’escriptor Joan Oliver, que es va reunir al llibre Joc de Cartes 1948-1984. ©Toni Vidal, VEGAP, Barcelona, 2012

3- Carta a Joan Oliver (1948): «La meva ambició —a més de sobreviure— és trobar, en arribar a la quarantena, un lloc qualsevol on pugui, per un preu mòdic i suficient, donar classes de filosofia [...]. Serà el moment de fundar una escola amb el propòsit d’anunciar, amb prudència, unes certes veritats torbadores. [...] El meu entusiasme tanmateix és inextingible, perquè, com que l’home fracassa en tot el que fa, fracassarà també en la seva autoaniquilació.» Retrat del filòsof a l’etapa nord-americana. Priscilla Ferrater

4- Josep Ferrater Mora a l’illa de Cuba. El clima caribeny, afegit a les privacions de la Guerra Civil del 1936-1939, va empitjorar ostensiblement la salut de Josep Ferrater Mora l’any 1941. Priscilla Ferrater

5- Etapa xilena. El filòsof va arribar a Xile greument malalt dels pulmons i es va salvar gràcies a transfusions dels republicans exiliats. Durant la convalescència va enllestir Les formes de la vida catalana i va ampliar al diccionari. Priscilla Ferrater

El fotògraf i l’home de cinema

La consolidació de Josep Ferrater Mora als Estats Units com a professor universitari li va permetre desenvolupar el projecte del Diccionario de Filosofía. Les ben dotades biblioteques de les universitats nord-americanes li van fornir el material indispensable per a una obra de la magnitud que es proposava:

«El col·legi de Bryn Mawr posseeix 300.000 volums escollidíssims, perfectament posats al dia. A vint-i-cinc minuts de tren hi ha la biblioteca de la universitat de Pensilvània (2.200.000 volums).»

1- Josep Ferrater Mora amb la seva biblioteca personal a finals dels 80.

Josep Pla Homenot Josep-Ferrater Mora. 1963

4- A més de filòsof i novel·lista era —com Pere Calders— un apassionat de la fotografia. Retrat amb la seva càmera fotogràfica.

Priscilla Ferrater

2- Josep Ferrater Mora en un debat a la càtedra que duu el seu nom, fundada el 1989 en honor seu a Girona. El filòsof fou l’únic dels quatre autors que no es va reinstal· lar a Catalunya, però no hi va perdre mai el contacte. Càtedra Ferrater Mora. Universitat de Girona

3- Josep Ferrater Mora filmant.

Com s’esdevé sovint amb les ments creatives, Josep Ferrater Mora s’interessava per diverses disciplines artístiques. El cinema fou una passió llargament sostinguda per Ferrater i ja en parlava a Cóctel de verdad (1935), el seu primer llibre. Però no és fins al 1967 que va poder adquirir una càmera Súper 8 i va començar a filmar curtmetratges. Combinava filmacions sobre els seus viatges amb històries, impressions i reflexions. Algunes de les trenta pel·lícules que va filmar reberen premis importants. Actualment se’l considera el filòsof català més conegut internacionalment.

Càtedra Ferrater Mora. Universitat de Girona

a Joan Oliver (1975): «Estic rodejat de llibres, centenars, potser milers, que em serveixen, en part, per a preparar una nova edició del meu diccionari de filosofia [...]. He escrit ja unes 700 pàgines a màquina, tamany legal, i me’n falten unes 1.000 més, i després vindrà l’ajustament, la bibliografia nova, etc. Una obra de romans, o, més ben dit, d’esclaus dels romans.»

Escriure en temps difÍcils Avel·lí Artís-Gener, Pere Calders, Josep Ferrater Mora i Joan Sales

Una iniciativa de la institució de les lletres catalanes

JOAN SALES

1912-1983 GENI LITERARI DESCOBRIDOR DE GENIS LITERARIS

Joan Sales és el creador de la primera de les grans novel·les de la postguerra, Incerta glòria (1956). També és autor de tres epistolaris cabdals per entendre el procés de creació literària i la reflexió lingüística del segon terç del segle xx. Va traduir obres com Els germans Karamàzov (1961) i va adaptar per a lectors joves En Tirant lo Blanc a Grècia, òpera bufa (1972).

El poeta soldat. Cartes a Màrius torres (1936-1941) Trobem en aquestes cartes l’analista de poesia que, de la mà de l’amic poeta, esdevé poeta al seu torn amb Viatge d’un moribund (1935-1951). Es tracta, segurament, del seu llibre més apassionat. Hi trobem les experiències del soldat al front narrades en viu, al ritme que es van produint, i el conjunt de reflexions que són a la base d’Incerta glòria.

Es va afiliar al Partit Comunista Català però el va abandonar quan es va unificar amb el Bloc Obrer i Camperol l’any 1930. Inicià un canvi ideològic que el dugué a cristianitzar-se en contemplar els excessos de la Guerra Civil. El 1943 es va casar per l’església, deu anys després de casar-se pel civil, i començà un apropament —des d’una estricta independència personal— a les idees d’Unió Democràtica de Catalunya; ja no les va abandonar mai.

L’home i l’obús L’'impacte escup al cel una tromba de pols i d’ascles vives de metralla. Ve a la boca un regust de sang, espès i dolç; ... -¡Com crida, aquell! ¿Per què no calla? Ja ha callat ... -I mastega, entre les seves dents, com un tabac verd que fermenta tota la voluptat brutal d’aquests moments -¡de més brutals l’or no n’inventa!-»

Joan Sales, fou dels primers a adonar-se de la vàlua d’una obra literària inèdita, La plaça del Diamant. Xavier Benguerel i Joan Fuster s’hi van fixar com a membres del premi Sant Jordi, que no li fou atorgat. L’escriptor-editor es va posar en contacte amb Mercè Rodoreda i hi va iniciar una relació que va durar vint anys.

Joan Sales, Viatge d’un moribund. Escrit a Macorís l’any 1941

«La teva nova Cançó a Mahalta és molt bonica; llegida en aquesta carena pelada, acabada de pelar per la guerra, i amb la remor de fons de la batalla, m’ha dut com una alenada de coses molt familiars i molt enyorades; com el vespre, quan s’alça el vent de llevant, em duu l’alenada remota del nostre mar.»

1, 2 i 3- Amb l’escriptor Xavier Benguerel emprengué el 1955 «El Club dels Novel·listes», una tasca editorial que el dugué a descobrir bona part dels grans autors del segon terç del segle xx durant els temps més durs de la repressió i la censura de la dictadura franquista. «El Club dels Novel·listes» editava els seus llibres des d’una casa del barri del Carmel de Barcelona dels anys 50.

L’escriptor descobridor i editor d’escriptors. Cartes a Mercè Rodoreda (1960-1983)

Sierra Gorda (front d’Aragó), diumenge 29 d’agost de 1937 5

Continuar el combat, a cura de Julià Guillamon, Club Editor, 2011 Arxiu Club Editor

4- Fotografia enviada pel poeta Màrius Torres a Joan Sales. A la foto l’acompanya Mercè Figueres, destinatària d’una part de les cartes.

A Mercè Rodoreda (1961): «Aquesta novel·la [La plaça del Diamant] és la seva obra mestra [...] té, del principi al capdavall, aquell alè inimitable de cosa inspirada; la paraula “inspiració” està molt desacreditada, i amb certa raó, per l’abús que n’han fet certs escriptors dolents que es proclamen inspirats; però en realitat no n’hi ha d’altra per expressar un cert fenomen misteriós de la creació literària.»

Arxiu Joan Sales

5- Joan Sales a Barcelona corregint galerades amb la seva filla durant els anys que els altres autors romanien a l’exili.

1- Mercè Rodoreda i Joan Sales a la casa d’ella a Romanyà de la Selva.

Continuar el combat, a cura de Julià Guillamon, Club Editor, 2011

Arxiu Joan Sales

6-Joan Sales.

2- Joan Coromines i Joan Sales a la maduresa.

Arxiu Joan Sales

Continuar el combat, a cura de Julià Guillamon, Club Editor, 2011

3 i 4- La censura franquista no va autoritzar la publicació d’Incerta glòria. L’autor va haver de recórrer al bisbat de Barcelona i, després de la recomanació religiosa, la dictadura en va permetre una primera edició, molt mutilada. Archivo General de la Administración, Alcalá de Henares / Continuar el combat, a cura de Julià Guillamon, Club Editor, 2011

5- Joan Sales dedicant la novel·la. Continuar el combat, a cura de Julià Guillamon, Club Editor, 2011

«De fet, és com si viatgéssim a través d’un túnel». Epistolari de Joan Coromines & Joan Sales (1946-1983) L’ Epistolari de Joan Coromines & Joan Sales abasta correspondència de 1946 a 1983, on el filòleg i el novel·lista tracten múltiples temes: edició, reflexions i recerques filològiques, debats sobre el model de català d’ús i literari i les preocupacions pròpies de l’època. A Joan Coromines (1959): «Una vegada una estudiant anglesa de filologia em volia convèncer que la meva admiració per Edgar Allan Poe era absurda, “ja que Poe havia escrit en un anglès molt deficient, plagat de barbarismes”. […] Com si un gramàtic rus volgués convèncer’m que no he d’admirar Crim i càstig perquè Dostoievski usava per en comptes de per a. [...] És que els grans escriptors americans dels nostres dies, Hemingway, Faulkner, Mc Cullers, es preocupen gaire de si el seu anglès és anglès pur? És que no escriuen, bàsicament, la llengua viva actual del seu país?»

Incerta glòria (1956) el Tolstoi de la guerra civil espanyola Incerta glòria és la gran novel·la sobre la Guerra Civil escrita des de la perspectiva dels vençuts. Premi Joanot Martorell 1955, publicada el 1956 fou reescrita i refeta en successives edicions fins a les 750 pàgines de l’edició actual definitiva. El 1962 es va traduir al francès i va projectar la literatura catalana i la Guerra Civil als escenaris internacionals. «Incerta glòria, una de les grans novel·les del segle xx, revela no sols un narrador excepcional, sinó alhora un pensador, amb visió de transcendència al costat de la misèria humana.» Albert Manent, prefaci a l’Epistolari de Joan Coromines & Joan Sales

«Potser passa amb la guerra i la pau com amb el son i la vigília; desperts no podem comprendre l’home adormit que érem abans. L’home de pau ja no comprèn l’home de guerra; al cap de tants anys, m’avergonyeixo d’haver disparat contra ells tant com d’haver intentat passar-m’hi poc després.» Incerta glòria

3 2

Escriure en temps difÍcils Avel·lí Artís-Gener, Pere Calders, Josep Ferrater Mora i Joan Sales

Una iniciativa de la institució de les lletres catalanes