1208
1229
1238
1265
1276
1282
Naixement de Jaume I
Conquesta de Mallorca
Conquesta de València
Ramon Muntaner neix a Peralada
Mort de Jaume I, Pere II rei a Catalunya, Jaume II a Mallorca
Comença la guerra de les Vespres Sicilianes, Pere II conquereix Sicília
No podem separar Ramon Muntaner del seu llibre, una de les quatre grans Cròniques catalanes, perquè és només gràcies a ella que en copsem la personalitat. Muntaner, satisfet de si mateix i d’allò que ha fet, ho ha d’explicar. No pot escriure una autobiografia, ha d’emmarcar la seva vida en la història. Malgrat que declari que diu sempre la veritat, no ho fa, i narra manipulant el relat perquè encaixi amb la seva vida, i tot sigui més bonic de com fou a la realitat. Com a la major part de les obres medievals en català, el llibre de Muntaner va ser pensat per ser llegit públicament i no en privat. Això resulta evident no sols per l’estil viu i mogut de l’autor, sinó especialment per les seves continuades referències al públic de caràcter oral (per exemple, «Què us diré?»), o les seves temptatives de diàleg, com quan planteja preguntes i respon a possibles objeccions. Tal vegada més a prop d’una novel·la que d’un llibre d’història, la vivesa de la narració, les aventures i els perills en el quals es troba l’autor, els escenaris llunyans i els sentiments patriòtics han fet de la Crònica un text molt estimat.
Retrat fictici de Ramon Muntaner en el manuscrit de la Crònica conservat a la Biblioteca del Escorial, segle XIV. Fotografia: Oronoz
The Getty’s Open Content Program
LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER EL TEMPS DELS ALMOGÀVERS
Una iniciativa del Museu d’Història de Catalunya i de la Institució de les Lletres Catalanes
1283
1285
1285
1285
1285
1287
Desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d’Anjou, rei de Nàpols
Croada francesa contra Catalunya
Muntaner abandona Peralada, després de la seva destrucció pels francesos
Mort de Pere II, Alfons II rei a Catalunya, Jaume a Sicília
Alfons II conquereix Mallorca al seu oncle, el rei Jaume
Conquesta de Menorca
Un cronista s’informa, llegeix i recull els seus records per confeccionar un relat seguint la seva visió dels fets. Muntaner afirma que és dels reis que ha de parlar un cronista, però ell explica la seva vida dins el marc de la història del seu temps. Muntaner ens fa creure que un vell prohom vestit de blanc li va aparèixer en un somni i li va dir que era voluntat de Déu que relatés les experiències meravelloses que havia viscut al servei dels reis del seu temps. A la Crònica, es narra la història de la Corona d’Aragó des de l’engendrament de Jaume I fins a les celebracions de la coronació d’Alfons III. Els nuclis principals de la narració són representats per la guerra de les Vespres Sicilianes, lliurada per catalans, aragonesos i sicilians contra els reis de Nàpols, amb la consegüent invasió de Catalunya per part de Felip III, rei de França, i l’aventura de la Companyia Catalana a l’imperi Bizantí. Possiblement com a conseqüència dels seus viatges, Muntaner és un fervorós amant de la seva terra i de la seva llengua. La seva visió del món el porta a defensar tot allò que és propi, d’una manera molt hostil envers tot allò que no és català.
Rei acompanyat del seu exèrcit en una miniatura del manuscrit Vidal Mayor, 1290-1310. The Paul Getty Foundation, Los Angeles
«E per ço com, entre els altres hòmens del món, jo Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada e ciutadan de València, és raó que faça moltes gràcies a nostre senyor ver Déu e a la Verge madona santa Maria e a tota la cort celestial, de la gràcia e de la mercè que m’ha feita; de molts perills que m’ha gitats he escapat: així de trenta-dues batalles entre de mar e de terra en què són estat, e de moltes presons e turments qui en ma persona són estats donats en les guerres on jo són estat, e per moltes persecucions que he haüdes, així en riqueses com en altres maneres.» Pròleg
Representació dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona. Genealogies de Poblet, segle xv. Monestir de Santa Maria de Poblet. Fotografia: Francesc Bedmar
Pere II
Jaume I
Alfons III
Jaume II
EL LLIBRE DE MUNTANER
1291
1295
1297-1298
1300
1302
Mort d’Alfons II, Jaume II rei a Catalunya i Sicília
Pau d’Anagni, Jaume II ha de tornar Sicília a Carles II d’Anjou i Mallorca al rei Jaume; Frederic III coronat rei de Sicília
Jaume II fa la guerra al seu germà, Frederic III, rei de Sicília
Muntaner participa en la guerra de Sicília i destaca en el setge de Messina
Pau de Caltabellotta, final de la guerra de les Vespres Sicilianes
La primera part de la Crònica parla d’esdeveniments als quals Muntaner no va assistir. Són successos molt importants, perquè marquen la seva visió de la història, i perquè van determinar els destins de la seva vida. Es tracta dels regnats de Jaume I i de Pere II. La fascinació per la reialesa marca la memòria de Muntaner, amb el seu primer record de quan veié el rei Jaume. El cronista té una admiració absoluta pels monarques del Casal de Barcelona, que considera els millors del món, i això el duu a parlar-ne d’una manera elogiosa que no sempre es correspon amb la realitat. El text de la Crònica comença amb el naixement miraculós de Jaume I, que dóna un toc literari i cortès al relat, sempre ric en patetisme emotiu, i serveix per introduir el tema de la protecció divina de la qual han gaudit els reis d’Aragó. El rei Jaume proporciona un començament gairebé mític i idealitzat a la història que ha de narrar. El regnat de Pere II és narrativament important, perquè, amb la figura del rei, Muntaner pot aprofundir en la visió cavalleresca que té de la història alhora que les seves manipulacions es fan cada cop més evidents.
«E per ço començ al fet del dit senyor rei en Jacme, con jo el viu, e senyaladament lo viu que jo era fadrí. Dit senyor rei anà a la dita vila de Peralada, on jo nasquí, e posà en l’alberg de mon pare en Joan Muntaner, qui era dels majors albergs d’aquell lloc e era el cap de la plaça. E per ço reconte jo aquestes coses que cascun sàpia que jo viu lo dit senyor rei e que pusc dir ço que d’ell viu e aconseguí; que d’àls jo no em vull entremetre sinó d e ço que en mon temps s’és fet.» Capítol 2
Representació del rei Jaume I, 1262. Musée Languedocien. Col·lecció de la Société Archéologique de Montpellier
Entrada a València de Jaume I el 1238. Pintures del castell d’Alcanyís. Primera meitat del segle XIV . Fotografia: Josep Puche
Preparatius de Pere II per a la seva expedició a Sicília. Nuova Cronica de Giovanni Villani, segle XIV . Biblioteca Apostòlica Vaticana
Pere II rep els ambaixadors de Sicília i de Bizanci. Nuova Cronica de Giovanni Villani, segle XIV . Biblioteca Apostolica Vaticana
Pere II és ferit en combat. Nuova Cronica de Giovanni Villani, segle XIV . Biblioteca Apostòlica Vaticana
Arribada de Pere II al port de Tràpani (Sicília). Nuova Cronica de Giovanni Villani, segle XIV . Biblioteca Apostolica Vaticana
L’ESPLENDOR DE LA REIALESA
1303
1305
1307
1307
1309
Muntaner arriba a Bizanci, amb la Companyia Catalana d’Orient
Mort de Roger de Flor
La Companyia abandona Turquia i entra a Grècia amb l’infant Ferran de Mallorca al capdavant
Muntaner abandona la Companyia i torna a Sicília
Muntaner és nomenat governador de l’illa de Djerba per Frederic III de Sicília
A la mort d’Alfons II, l’any 1291, encara no s’havia arribat a la pau amb França, Nàpols i el papat. Els acords als quals arribà Jaume II l’any 1295 preveien la restitució de Mallorca al seu oncle Jaume, i de Sicília al seu futur sogre Carles II. La negativa dels sicilians de tornar sota el domini angeví i l’elecció de Frederic III com a rei desencadenaren una nova guerra. Primer va ser Jaume qui va combatre contra el seu germà Frederic, i després Carles per recuperar Sicília. La guerra oferia noves possibilitats a Muntaner, i així que Sicília es declarà en rebel·lió, hi va anar, i la seva vida canvià completament. L’any 1300, el trobem participant activament en la defensa de Messina. Aquí es va conèixer amb Roger de Flor, antic templer d’origen alemany i pirata al servei del rei de Sicília, i el cronista va esdevenir administrador dels seus negocis. Amb la pau de Caltabellotta del 1302, Sicília quedava sota el domini del Casal de Barcelona fins a la mort de Frederic. De resultes dels acords de pau, l’exèrcit sicilià, format sobretot per almogàvers mercenaris, es va haver de desfer, i s’havia de trobar un altre escenari on emprar-lo.
«e el comte Galceran, e En Guillem Ramon de Montcada e don Blasco dA’lagó hagren la davantera del senyor rei de Sicília, e meteren la peonada a la banda dreta, e la cavalleria a la siniestra. E con los almogàvers veeren que eren prop de ferir, cridaren tuit: ‘Desperta, ferres!’, e tuit donaren dels ferres de les llances per les péres, sí que paria que fos una gran llumenària; de què fort s’espantaren tots aquells de la host del príncep con saberen la raon.» (Cap. 192)
Galera i vaixell de transport procedent de la decoració d’un palau de Barcelona de principis del segle XIV . MNAC
Escena cavalleresca procedent de la decoració d’un palau de Barcelona de principis del segle XIV . MNAC
Entrenament d’un templer, segle XIII . Museu de Montserrat
Escena de combat, segle XIV . Usatges de Barcelona, Biblioteca d’El Escorial. Fotografia: Oronoz
OPORTUNITATS EN UNA MEDITERRÀNIA REVOLTA
1311
1311
1315
1317
1323-1324
Mor Jaume II de Mallorca
Muntaner es casa a València amb Valençona i torna a Djerba
Neix el fill de l’infant Ferran, el futur rei Jaume III de Mallorca
Muntaner és elegit jurat de la ciutat de València
Conquesta de Sardenya
L’Anatòlia i la península grega es trobaven en el caos més absolut, i eren terreny propici per als aventurers. L’arribada de Roger de Flor amb la Companyia Catalana, com a mercenaris en busca de fortuna al servei de l’emperador bizantí Andrònic, va significar un ulterior element de desestabilització. Els almogàvers combatien a peu i lleugerament armats. Atacaven de sorpresa, i amb gran violència, sembrant el terror entre els enemics. No respectaven les regles, mataven els cavalls, feien caure els cavallers i els mataven. Quan Roger de Flor va ser assassinat, molts de la Companyia van acabar morts, i el camp base, a Gal·lípoli, assetjat. Muntaner en va capitanejar la resistència coratjosa. Després de venjar-se dels assassins de Roger de Flor, la Companyia es dedicà a saquejar tot el territori al seu voltant. Finalment, el 1307, els catalans van decidir passar a la península grega a la recerca d’un assentament més estable. Finalment la Companyia es va establir al ducat d’Atenes, que va passar, així, a mans catalanes. Muntaner, mentrestant, havia decidit abandonar-la, però va ser robat pels venecians. Entrat al servei de Frederic III, va ser empresonat per Robert, rei de Nàpols. Un cop alliberat, fou nomenat governador de l’illa africana de Djerba. La indumentària dels almogàvers consistia en camisa curta, polaines i avarques de cuir. L’armament era molt lleuger: llança, un coltell i dos dards. Representació dels almogàvers a la pintura Entrada de Roger de Flor a Constantinoble el 1303, realitzada per Moreno Carbonero el 1888. Saló del Senat. Archivo Oronoz
«Que Gal lípol era cap de tota la alberg e tots los escrivans de la tuit havien a fer dret en mon poder, del major al menor. (...) E axí companya, ço es a saber, set anys que el tinguem depuis lo cèsar fo mort. E los cinc anys visquem de renadiu, que anc res no sembram, ne plantam ne cavam.» Capítol. 225
L’emperador de Bizanci Andrònic II Paleòleg, segle XIV . Bayerische Staatsbibliothek, Munic
L’AVENTURA D’ORIENT
Constantinoble, segle XIV . Biblioteca Nacional. Fotografia: Oronoz
1325
1327
1328
1332
1336
Muntaner comença a escriure la seva Crònica
Mort de Jaume II
Coronació d’Alfons III
Muntaner és nomenat batlle d’Eivissa per Jaume III de Mallorca
Muntaner mor a Eivissa
Quan Muntaner tornà a València, l’escenari internacional havia canviat profundament. El rei Jaume II estava en pau amb els regnes veïns i podia preparar la conquesta de Sardenya. Abans de l’expedició, Muntaner envià un Sermó al rei per donar-li consells sobre com l’havia d’organitzar. Havia decidit que la seva obra al servei dels diferents monarques del Casal de Barcelona no s’havia de limitar a l’acció, sinó que havia d’escriure. Al relat que fa a la Crònica de la conquesta de Sardenya, manté un estil més típic de la novel·la que de la història, i l’infant Alfons, amb les seves proeses, sembla més un cavaller de la literatura que el cabdill d’una expedició militar. La darrera part de la Crònica descriu la coronació d’Alfons III a Saragossa. Muntaner hi anava com a enviat de la ciutat de València. La narració que en fa és única per la riquesa de detalls respecte a l’espectacle de la reialesa, amb les cerimònies i el luxe que les acompanyen, amb el so eixordador de les trompetes, la música dels joglars i el cant d’alguns poemes. El text es tanca amb l’esperança posada en un nou rei que haurà de renovar les glòries dels seus avantpassats.
Corona d’Aragó
Regne de Sicília
Regne de Mallorca
Campanyes dels almogàvers
Escena de dos comerciants en una miniatura del manuscrit Vidal Mayor. 1290-1310. The Paul Getty Foundation, Los Angeles
«E lo senyor infant, qui conec que aquells venien assenyaladament per ell, ferí lo primer de la llança, tal colp, que de l’altra part la li passà, sí que mort lo gità en terra; e puis mès mans a la maça, e lleixà’s córrer a un altre, e donà-li tal sobre l’elm que portava, que el cervell li féu volar. Què us diré? Que ab la maça ne mès en terra, morts, quatre; e puis la maça se rompé, e mès la mà a l’espaa, e ab l’espaa en la mà ell feïa fer tal plaça, que res no li podia estar davant.» (Cap. 275)
Reunió de consellers en una miniatura del manuscrit Vidal Mayor, 1290-1310. The Paul Getty Foundation, Los Angeles
EL TEMPS DE RECORDAR