Portador de sacrificis by Llibret Falla del Raval

El foc com a principal element de la nostra festa, portador de sacrificis. Consumira el monument i elevara les cendres fins convertir-les en energia purificadora. 3

Proleg 1200 Graus centígrads de temperatura són necessaris per poder fondre el bronze; aleació del coure que permet, mitjançant la màgia de l’alquímia i el canvi d’estat de la matèria, generar objectes metàl·lics que perduraran per sempre. Coneixent el procés es pot ser capaç d’imaginar qualsevol forma, per complexa que aquesta siga, i transformar-la perquè siga d’aquest noble metall, convertint-se en JOIA. La màgia de la trasnformació de l’estat de la matèria ens permet convertir-nos en mags. Poder transformar tot allò que desitgem, i és quasi sempre indispensable la intervenció del foc, de la flama. És només gràcies a ell que l’humà va poder desenvolupar-se i anar endavant amb la seva evolució i transformació de la vida, de les societats, de la realitat. Element modificador, purificador, que des de sempre ha sigut protagonista de la nostra espècie. Mai no l’hem deixat en l’oblit, i mai no ho farem. La Flama sempre acompanyarà la nostra ànima canviant a través d’aquesta màgia, dels sentiments. De la passió… pel FOC.

David Vila Moscardó Doctor en Belles Arts

Editorial

Editors Associació cultural Falla del Raval Coordinació Bàrbara Camacho Maquetació / disseny gràfic Bàrbara Camacho Portada i contraportada David Vila, Jorge Baldrés i Bàrbara Camacho Il·lustracions Jorge Baldrés Textos díl·lustracions Joan Fuster, Eugeni dÓrs i Bàrbara Camacho Pròleg David Vila Paisatge sonor Gerard Ballester i Bàrbara Camacho Col·laboradors literaris Carmen García, Amparo Vidal, Alba Aldabero, Rosa Pastor, Ángel J. Sánchez, Andrea Torres, Pablo Orts, José Luis Lagardera, Alberto Ordiñana, Rosana Bañón, José Miguel Pavía, Begonya Martínez, María Beltrán, Leticia García, Claudia Argente, Joan Qulis. Supervisió lingüística Núria Orquin Impressió Paper Plegat Fotografía Estudio Federico, Bàrbara Camacho, Jorge Baldrés, Grup de balls populars les Folies de Carcaixent, La Comissió. Dipòsit Legal V3808-2019 / 400 exemplars LÁ.C Falla del Raval no sídentifica necessàriament amb les opinions manifestades als articles inclosos en aquest llibret.

Aquest llibret participa als premis de les Lletres Falleres

Premi Enric Soler i Godes

Premi Climent Mata

Premi Murta

Premi Malva d´Alzira EL PRESENT LLIBRET PARTICIPA EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA, PER LA PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ

Premi Mestre Ortifus

Premi Mocador i Emili Llueca

Aquest llibre participa al Concurs de Llibrets de Falles de la Junta Local Fallera de Xàtiva 7

Sumari 3 PRÒLEG 7 PAISATGE SONOR 9 SALUDA 16 EXPLICACIÓ MONUMENT 21 ENTREVISTEM 24 CENS FALLER I GUARDONS 28 SALUDA 34 EXPLICACIÓ MONUMENT INFANTIL 36 ENTREVISTEM 40 CENS INFANTIL I GUARDONS 44 PROGRAMA D´ACTES 46 COL·LABORACIONS LITERÀRIES 97 RECORDS D´UN ANY 119 COL·LABORADORS PUBLICITARIS

María Beltran ,

Regidora de falles

Ravalers i ravaletes ja estem en Falles! És el moment de gaudir de tot lésforç realitzat al llarg de tot un any. És el moment de sentir lólor a pólvora, ballar amb la xaranga i posar-se els vestits regionals. És important saber que tenim a les mans un patrimoni cultural que cal posar en valor i preservar adequadament. Estic segura que la comissió fallera del Raval estarà a láltura dáquest repte, com ha vingut demostrant al llarg de tants anys. Visitar la plaça cada 15 de Març per poder veure el monument plantat és una tradició que porte fent des de fa molts anys, i és que la Falla del Raval és i sempre serà la falla del meu barri. I la tinc en molta estima. No hi ha repte que se li resisteix a la comissió. I així ho vam poder veure el passat mes de desembre al Gran Teatre de Xàtiva. Sou grans artistes! Enhorabona! Vos desitge que passeu unes falles inoblidables, amb harmonia, bona convivència i molta diversió. Bones falles!

Javier Santamargarita Pino

President

Com a President de la falla del Raval tinc el plaer de dirigir-me a tots vostés un any més per a donar la benvinguda a la setmana fallera. Setmana en què els nostres carrers es plenaran d’art, de cultura, de tradició, de música, de pólvora, de llum, de color… com portem fent des de fa més de 80 anys. Desitge que els nostres veïns i veïnes del barri, es contagien de la nostra il·lusió i estima per aquesta festa i que gaudeixquen en aquesta setmana, de totes les seues vivències com si foren un més de la nostra comissió. Comissió que des de fa uns anys ha donat un pas endavant amb els seus monuments i gràcies a aquests hem crescut com a cens faller i poder així afrontar de millor manera tots els reptes que ens plantejem i per tal d’ aspirar al màxim en tot allò que ens propossem. Tinc el plaer de dirigir una comissió jove, i malgrat aquests anys de joventut tenen molt clars els valors de la nostra festa. Una colla de bojos per les falles, però sempre remant junts cap a la mateixa direcció. Tal com està passant aquests últims anys en aquesta setmana fallera, la nostra plaça serà un bullici de gent, serà una de les més visitades de la ciutat per fallers i no fallers, que posaran el barri del Raval en l’epicentre de Xàtiva. Ara sols queda gaudir de la millor festa del món. Aprofite aquesta salutació per a obrir les portes del nostre cassal a tota la gent del barri que vulga gaudir amb nosaltres de la setmana fallera. Agrair a tot el veïnat per la paciència que tenen amb nosaltres no sols en aquesta setmana sinó durant la resta de l’any per les molèsties que puguem ocasionar. Una salutació del vostre president, Javier Santamargarita i Pino. Visca Xàtiva! Visquen les falles! Visca la Falla del Raval!

Andrea Castells Monrós ,

Fallera Major

Falleres, simpatitzants de les falles i veïns, Aquest any tinc el plaer de dirigir-me a vosaltres com a Fallera Major de la meua volguda falla, la falla del Raval. Una comissió plena de valors i amb un grup de gent meravellosa que a poc a poc s’ha convertit en la meua família Ravalera. Voldria fer partícip a tota la gent que ho desitge d’aquesta festa tan important i meravellosa, que s’acosten als casals i que coneixen l’essència de les nostres tradicions, cada acte, cada sentiment, el que significa per a nosaltres una mascletà, l’oloreta a pólvora, l’escoltar una xaranga pel carrer o els dies de solet en els quals sempre tenim a la boca un “hui fa dia de falles” siga el dia que siga de l’any. Com a Fallera Major espere gaudir cada moment al màxim junt a la meua comissió i la meua família i amics, i recordar aquest any d’una manera molt especial. Per últim donar les gràcies a tots els que fan possible aquesta festa, agafem forces i cridem ben fort que JA ESTEM EN FALLES! Visca Xàtiva! Visquen les falles! Visca la falla del Raval!

Escena principal El Món té dues cares, que lluiten per conquerir-lo... Una, el defensa amb forces, l’altra vol exterminar-lo... Natura i Antinatura, són les parts en conflicte... Esperem estar a l’altura, i tindre un bon veredicte... Cara i creu, són les parts de la moneda... Una, no la vol veure ni Déu, l’altra amb tots es queda... Estem acabant amb la Natura, com a bojos depredadors... I aquesta bogeria antinatura, la pagaran els nostres successors...

Defensor intransigent, i agressiu, com “Tigre de bengala”... Quan a l’entorn i a la seua gent, algú els tracta de forma mala... És tan càlid com el sol, i de la “Màgia Blanca” practicant... Sempre alerta, com un “Mussol”, despert i vigilant... Cal cuidar la Natura. Ens diu constantment... És la garantia futura, de vida, sense sofriment... Cal mantindre rius, mars, vegetals, bosc i muntanya impecable. Que junt a humans i animals, som vitals, per a un Món... més habitable. Escena posterior

La defensa de la Natura, és cosa de “Guerrers i Amazones”... I de gent amb mirada futura, que abans de res... són persones.

La creu, ens la porta el “Dimoni”, a qui acompanya sempre la foscor... Cremant boscos a diari, i contaminant sense pudor...

Tots junts per la igualtat, i tots junts contra la maldat... Junts per una millor societat, i per un medi ambient... ben cuidat.

Practica la “Màgia Negra”, contra l’home i la Natura... Amb cara de poma agra, i mirant-te des de l’altura...

I ací tenim el “Xaman”, (l’home del coneixement)... Cuidant com un “Superman”, la Natura, constantment...

Són les forces “antinatura”, que només fan que contaminar... Arrasen espècies, per aventura, i omplin de fem, muntanyes i mar...

Oceans plens de plàstics, i rius contaminats... Serres cremades, per actes diabòlics, i animals, per capritx... exterminats. Elefants pacífics crivellats, per una antinatura distracció... Per autèntics destrellatats, que fan de la bogeria... la seua passió. Abrics de pell de lleopards, o de visons aniquilats... Capritxos cars i covards, per a sentir-se... molt mudats. Les pells antigament, les usaven per a vestir-se... Però actualment, són per a aparentar... i divertir-se. La capa d’ozó desapareix, per un forat, més que gegant... La pol·lució a la Ciutat creix, i el canvi climàtic, va avançant... La Natura clama a crits, que estem deshumanitzats. Per tants actes diabòlics, en ella realitzats. De tot aquest desgavell, l’ésser humà és el culpable. Per no tindre cervell, deixarem un Món... lamentable.

El guerrer es mou sense parar, dansant a dreta i a esquerra... Amb l’ànim d’ajudar, que es puga salvar la Terra... La solució està en nosaltres, però, ja està tardant... A les generacions esdevenidores, el futur, els estem matant... Escena lateral A Exemple d’antinatura “local”, és el que Xàtiva Unida volia... Que les dretes s’uniren amb Miquel, per a aconseguir l’alcaldia... La bruixeria desitjada, d’una estranya coalició... Va quedar desactivada, per l’escàndol i la precipitació... Era un pacte antinatura, propi de “Màgia Negra” retorçada... Ajuntar PP, Ciutadans i EU, per a fer-li a Roger... una putada. Com no els va eixir bé l’embruixament, tan sols els va quedar una eixida... Negar ràpidament l’experiment, i fer una retirada altiva... Exemple de Cultura General, que entén, fins al més despistat... Quan s’escolta un himne oficial, no t’has de quedar “sentat”...

És d’educació dubtosa, en Fira, que en sonar l’Himne regional. Quede assegut en la cadira, tot un... Director General.

Qui li anava ha dir a ell, que tindria més d’un oferiment... Ser part d’un “desgavell”, o portar regiduries de l’Ajuntament...

Es pot estar a favor o en contra, però és, l’himne oficial... I el càrrec, com a mínim comporta, respecte sincer... o artificial. .- “Em baixaré el sou”. Literal. Deia Miquel, per a guanyar l’alcaldia... I ara que és “Director General”, diu: “que se ho baixe s’ha tia...”

Escena lateral C

Ara cobra més que l’alcalde, i a Xàtiva no ha volgut cap atribució. A l’olla ho han tirat, a que “s’escalde”, i recapacite... la seua acció. Escena lateral B En el centre, de forces en conflictes, està el PP i Ciutadans. On el PP, va quedant-se sense addictes, mentre Ciutadans... va fregant-se les mans. El PP és un elefant, desinflat per la corrupció... Que assegut està esperant, l’oblit de la seua acció... Ciutadans està fet un “xicarró”, amb dos regidors de garanties... I se sent un “campió”, dirigint regidories...

És l’evolució de Ciutadans, que ha duplicat els regidors. De no comptar per a res abans, a ser... necessaris avaladors. Ens haurem d’acostumar, a ser més civilitzats... Al Circ espectacular, sense animals maltractats... Els animals estan bé, en els seus hàbitats naturals... Sense que l’home els destorbe, o faça amb ells, espectacles banals... Si la volta al monument, li heu donat, aquest és el final... Preneu nota, de tot el relatat, i no us ho passeu... per l’engonal.

Entrevistem a Cristina i Pepe ¿De qui va ser la idea que aquest any siguera la vostra filla la màxima representant de la nostra comissió? La idea, sincerament no va ser nostra. Nosaltres sabíem que li feia molta il·lusió, però, com que encara no ha acabat els seus estudis i en casa sempre havíem comentat que en acabar-los ja parlaríem del tema..., no estava dins dels nostres plans familiars. El que va passar és que Andrea és molt insistent, no parava d’insinuar que era l’any perfecte, que ens ajudaria tot el que poguera econòmicament... i “tiqui-tiqui” i “taca-taca”. Aleshores, i donats alguns tristos esdeveniments familiars, estimarem que “per què pensar en un futur?”, era ara quan s’havia de fer, “el que va davant, va davant”. I, a més a més, estem segurs que Andrea s’ho mereix i està ajudant amb tot el que està al seu abast. ¿Com va ser la proposta? Bé, no va ser verbal, molt subtilment Andrea va posar la seua foto de quan va ser Fallera Major Infantil, al cavallet de l’estudi de son pare, amb un escrit que deia: “vull ser la Fallera Major del Raval 2020” Açò va coincidir, casualment amb el dia que nosaltres prenguérem la decisió de dir-li que sí. Son pare li va dibuixar una falla cremant-se que tenia de remat un “SÍ” gran. ¿Quin acte penseu que serà el més emotiu en què voreu desfilar a la vostra filla? Creiem que serà la Presentació, tal vegada perquè és el primer acte que enceta tots els altres moments que també seran emocionants. La presentació sempre és especial. Andrea se sentirà arropada per la seua comissió que tant estima i saber que tots estan ahí per a tu, l’esforç dels fallers, la música, les flors, les paraules, els familiars, els amics... ha de fer sentir-te una persona molt feliç i ha d’omplir-te de gratitud. ¿Com està sent de senzilla o dificultosa l´elecció de la indumentària? Realment no està sent molt dificultosa, ganes i il·lusió no ens falta, idees tampoc. El que més ens limita de poder gaudir plenament d’aquesta teràpia que suposa anar de compres, és la falta de temps i poder coordinar-nos per coincidir i anar juntes a mirar coses. Ella tenia molt clar el que no volia i, a partir d’ací, hem anat descartant i veient el que més acord estava amb el seu gust i el pressupost. Algunes coses les té molt clares i en altres dubta un poc, cosa prou normal en ella, però amb l’ajuda

de sa mare, cosina i algun que altre amic, tot acaba per resoldre’s de la millor manera. ¿Com viviu vosaltres les falles? Bé, som una casa fallera 100% amb moltes arrels falleres. Pepe ha portat des de menudet una gran trajectòria al mon de les falles, visquen-les no sols en març, si no durant tot l’any. Podríem dir d’ell que ha tocat molts pals, des d’artiste faller a “cuiner” fent alguna que altra paelleta al casal, pintor i creador de decorats i carrosses a més de ser delegat de la junta en la seua joventut i membre de la JLF. Ell porta les falles a les seues venes, molt més que jo, que em vaig afegir a aquest món al vindre a viure a Xàtiva i em va semblar divertit apuntar-me a la comissió. Encara que el meu cor no bategue amb tanta intensitat, crec que m’he integrat i he estat al costat en tot moment. Les nostres filles, Andrea i Celia han format part de la comissió del Raval des d’abans de nàixer i s’han criat al casal com si d’una segona família es tractara, amb l’avantatge de tindre dins als seus oncles Juli i Fernando i els seus cosins Fernan, Ana i Javi. Es pot demanar més? ¿Quina altra persona de la família està més il·lusionada amb l´experiència que viureu aquest any? Tots anem a tindre molta il·lusió, és el seu somni i tots l’estimem, però en especial la “güela” Julieta està molt orgullosa i li emociona molt pensar que veurà a una neta seua representar a la comissió del Raval.

Junta directiva FALLERA MAJOR ANDREA CASTELLS MONRÓS PRESIDENT JAVIER SANTAMARGARITA PINO VICEPRESIDENTS XAVIER UREÑA RODENES FERNANDO MOLLÁ CASTELLS MARÍA TEROL ALBERT DAVID SERRANO CASTELLANOS SECRETARI JAUME LLORENS CREMADES VICESECRETARI FERNANDO BELTRÁN CATALÁ TRESORER JOAN ANTONI BOLUDA CARRASCO DELEGADES DE LOTERIES PATRICIA SANTAMARGARITA PINO MANOLI GARCÍA SANCHEZ DELEGADES INFANTILS ARANCHA MARAVET ALBERT PAULA GALLEGO ALBERT MAR MARZAL SARRIÓN DELEGADES DE CASAL MARIBEL SISTERNES ADRIÀ ALMUDENA QUESADA BELTRÁN DELEGATS DE FESTEJOS ALBA ALDABERO FERRANDO SEBASTIÀ TUR GONZÁLEZ

DELEGAT ACT. DIVERSES JAVIER ARCE TOMÁS DELEGADES DE CAVALCADA KALTOUM IDRISSI YAHYAOUI TORMO ÀNGELA ROSA MARTÍNEZ MARIA SANTOS LLORET PILAR ÁLVAREZ CHORDÁ CLARA BELDA MARTÍNEZ MIREYA BOSCH ADRIÀ DELEGADA FEMENINA INMACULADA ROMERO GRAU DELEGADA DE PUBLICACIONS BÀRBARA CAMACHO CHÁFER DELEGADA BIBLIOTECARIA VIOLETA VICENTE TODOS DELEGAT DE PUBLICITATS RAFAEL SANTAMARGARITA PINO DELEGAT DE TEATRE JOSE CARLOS LOMAS MUNERA DELEGAT DE DECORATS MARIO PENALBA VALLÉS DELEGAT DE MONUMENTS DANIEL GARCÍA MICÓ

Cens faller ALAGARDA VIVAS, ANTONIO ALARCÓN PASTOR, JOSE ALUMBREROS RODRIGUEZ, MANUEL ALVENTOSA JULIÀ, CRISTINA ARENAS BUITRAGO, JOAQUÍN AZNAR SOLER, INMA AZNAR SOLER, VICENT BARBERÁ MARTÍNEZ, MARÍA BELLVER GISBERT, JONATHAN BELLVER GISBERT, RUBÉN BENET GIL, ANNA BLANCO ESCOBAR, EDURNE PAMELA BONALES DE LA TORRE, YAIZA BOSCH LLÁCER, CLARA CABALLERO DAUDER, JAIME CABANES NAVALÓN, MANUEL CALABUIG MATEU, MARÍA CALATAYUD MIRALLES, LAIA CAMAÑES LEDESMA, MARÍA SEO CANET LLANA, MOISÉS CARBONELL BIOSCA, JÚLIA CARMONA PALET, CARLOS CASTELLS PÉREZ, JÚLIA CHAQUES ESPADA, ENRIQUE CHULIÀ HERRERO, ADAYA CLIMENT HERNÁNDEZ, NURIA COLLADO CHULIÀ, EDGAR CORTS BELINCHÓN, SILVIA DAUDÉN RAMÓN, KIKO DOMENE CAYUELA, PAULA ESCALANTE BALAGUER, VANESA ESPARZA SAMPER, MARIÉN FERNÁNDEZ IBÁÑEZ, NEUS FERRANDO VILA, MARIVÍ FERRE CERDÁ, MAR FITÓ ALBA, IZASCUN GALLEGO BELDA, ANDREA GARCÍA BELTRÁN, SHEILA GARCÍA DEL CAÑO, PEPE

GARCÍA GARCÍA, ESTEFANÍA GARCÍA SANCHIS, ANA GARCÍA SERRANO, MARÍA LORENA GARCÍA SOLER, PEPE GARCÍA SOLER, TONI GRAU GALLEGO, CARMELA SIJIA GUERRERO MADRID, DANIEL GUERRERO MADRID, RUBÉN HERNÁN SÁNCHEZ, RAÚL LLÁCER VILA, CARLA LODOÑO GRAU, CAROLINA LOMAS RENDÓN, ADRIÁN LÓPEZ GARCÍA, IGNACIO MARAVET ALBERT, JOSEP MARCUELLO PERALES, FRANCISCO JOSÉ MARÍN DEL RIO, RITA MARÍA MARTÍ LÓPEZ, CAROLA MARTÍNEZ CARBONELL, NATALIA MARTÍNEZ HOYO, JOSE CARLOS MARTÍNEZ OLEAQUE, SERGI MEDINA BELLIDO, GINÉS MIGUEL CUENCA, CÉSAR MOLINA RICHART, VICENT MOLINA SOLÍS, CARLOS MOLLÁ CASTELLS, ANA MOLLÁ GÓMEZ, FERNANDO MONTANER HERNÁNDEZ, CARLOS MONTANER HERNÁNDEZ, PEP MONTERO GORDILLO, DAVID MORA PASCUAL ÁGATHA MORA PASCUAL, FLAVIA ELENA MORENO SANCHO, JÚLIA NAVARRO VIDAL, DAVID NAVARRO VIDAL, VERÓNICA ORTEGA MATEU, REBECA ORTEGA MATEU, SERGIO MANUEL PARDO MONTES, AMPARO PASTOR PASCUAL, IRIS PERALES MARTÍNEZ, TANIA

PERALES MONPARLER, SARA PERALES MONPARLER, TONO PÉREZ BOLUDA, JAVIER PÉREZ FERRER, YOLANDA PÉREZ NAVARRO, IRIDIANA PÉREZ TORMO, RUBÉN PERIGÜELL ORTEGA, ISABEL PLA TORRESANO, MAYTE PLA TORRESANO, RAQUEL RAMIREZ AMORÓS, SANDRA RENDÓN GUERRERO, EMMA REQUENA VALIENTE, MIRIAM ROBRES DEL CAMPO, BEATRIZ ROCA BENITO, SERGIO RONCERO LUQUE, LIDIA RUBIO ARGENTE, VÍCTOR SALA SOMEÑO, DAVID SÁNCHEZ VITORES, LORENA SÁNCHEZ TORRES, SARA SANCHIS SANCHIS, JESSICA SANCHIS VIZCAINO, HENAR SARRIÓN MARTÍ, PABLO SEGRELLES PAVÍA, JOSE MANUEL

SEGRELLES QUESADA, FRAN SIGNES GONZÁLEZ, JOAN SISTERNES ADRIÀ, FERNANDO SOLER ALEIXANDRE, ANA ISABEL SOLER NAVARRO, GEL TAENGUA ALACOT, JESÚS TAENGUA BENET, BLANCA TALENS MASIP, PEDRO TAPIAS PERIS, DAVID TARAZÓN GARCÍA, ANDREU TEROL ALBERT, JESÚS TEROL MIRALLES, ANDREA TEROL MIRALLES, LLUÍS TEROL MIRALLES, SARA TEROL MOLINA, LLUÍS TORTOSA PALOP, CRISTINA TRENADO CASTILLA, ELISABET TUR SISTERNES, JAUME URIBE PLA, ANA VERCHER BARBER, CARLOS VILA APARICIO, PAULA

Guardons Recompensa de la JLF BUNYOL AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS PEPE GARCÍA DEL CAÑO FERNANDO SISTERNES ADRIÀ BUNYOL AMB FULLES DE LLORER FERNANDO MOLLÁ CASTELLS BUNYOL D´OR FLAVIA ELENA MORA PASCUAL BUNYOL D´ARGENT CLARA BELDA MARTÍNEZ MANUEL ALUMBREROS RODRIGUEZ NEUS FERNÁNDEZ IBÁÑEZ SARA TEROL MIRALLES

Aquest any, la recompensa que atorga la Junta Local Fallera de Xàtiva anirà destinada a la fallera Kaltoum Idrissi Yahyaoui Tormo. Membre de la nostra comissió des de fa 7 anys, involucrada plenament amb la festa. Persona activa i sempre disposta a col·laborar en cadascun dels actes. Ostenta el càrrec de delegada de cavalcades i fou Fallera Major de la comissió en 2017. Enguany és membre de la Cort d´Honor de la Fallera Major de Xàtiva. Des de la família ravalera volem reconéixer la teua tasca i et donem l’enhorabona.

Miquel Tur Sisternes

President Infantil

Estimats fallers i veïns del meu barri, Enguany tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres com a President Infantil de la meua falla. Aquest 2020 seràn unes falles totalment diferents, espere junt als meus pares i el meu germà gaudir al màxim, acompanyat de tota la meua família ravalera. I junt a la meua amiga Maria com a Fallera Major Infantil, Javi i Andrea com a President i Fallera Major. Deixar ben alt el nom de la nostra falla. Esteu tots convidats a gaudir amb nosaltres la nostra festa. Visquen les falles! Visca la falla del Raval! Amunt Raval!

Maria Arenas Perez ,

Fallera Major Infantil

Alohomora!!!, s’obrin les portes del Gran Teatre de Xàtiva i veig a tot el teatre en peu aplaudint quan jo isc nerviosa per no equivocar-me. Em situe al centre de l’escala i salude, en eixe precís instant em vaig sentir la fallera més feliç del món. Eixa va ser la sensació més intensa que vaig sentir en la meua presentació com a Fallera Major Infantil de la Falla del Raval. Seguda al quadre plàstic, abans d’alçar-se el teló, vaig començar a somiar com seria el meu any faller com a FMI. Pensava en l’entrega de premis, somiant perquè guanyàvem el primer premi de la secció especial en ambdós monuments. Intentava veure com seria el meu esmorzar, amb tota la meua comissió al voltant, amb Marives, la Fallera Major de Xàtiva, la seua cort d’honor i els acompanyants així com amb la resta de Falleres Majors Infantils i Presidents Infantils. També imaginava la meua entrada a la Seu, sonant la música quan fera la meua ofrena a la Mare de Déu. Em veia baixant de Sant Josep, amb un sol radiant sobre el meu vestit blau, fent que brillara com una estrela i, finalment, amb pesar, vaig recordar que tot s’acaba i ho fa amb la cremà i de sobte... Wingardium leviosa, s’alça el teló del Teatre i desperte del meu somni, encara no havia arribat res d’allò, sona l’himne de València i sent unes ganes desesperants de començar a viure cadascun dels moments fallers i poder dir JA ESTEM EN FALLES. Falleres i fallers, espere que compartiu amb mi cada dia del meu regnat i que ho feu amb la mateixa il·lusió que ho vaig a fer jo. Visca Xàtiva! Visquen les falles! Visca la Falla del Raval!

A qui no li agrada viatjar? Segurament a tots ens agrada. Doncs d’això tracta aquesta falla que aquest any és molt especial. Per viatjar es poden utilitzar diferents mitjans de transport. Un viatge en globus aerostàtic pot ser emocionant, impulsat pel vent, observant des del cel tot el paisatge. Un altre tipus de globus és el Zeppelin, aquest és més ràpid però tan emocionant com l’altre. També podem viatjar amb tren, és un plaer deixar-te atrapar pel romanticisme de “l’orient exprés” o el “transiberià”, mirar per la finestreta veient passar el món poble a poble, estació a estació. Podem viatjar pel mar amb vaixell però si volem viatjar lluny i ràpid el millor és fer-ho amb avió. Fins i tot en un futur pròxim podrem viatjar amb nau espacial amb què anirem a ciutats espacials o potser visitarem altres planetes. Amb aquests mitjans de transport podem viatjar per tot el món, hi ha llocs encantadors que visitar, ara tria on vols anar i com vols desplaçar-te.

Entrevistem a Maribel i Sebastia ¿De qui va ser la idea que aquest any siguera el vostre fill un dels màxims representants de la nostra comissió? La idea realment ve de fa temps, ho decidiren Maria i Miquel. Però va ser lány passat quan ell va dir que no volia ser. Nosaltres teníem il·lusió, perquè el seu germà també havia sigut President Infaltil. Encara que l’última espenta li la va donar Iri, en dir-li que no podia deixar sola a Maria després de tant de temps. Miquel va vindre una vesprada del parc i ens va comunicar que aquest exercici volia ser president amb Maria. No deixaré penjada la xiqueta... I així va ser, dit i fet. Per antiguetat els tocava a ell i a la xiqueta. No hi havia una altra. A més volien ser junts. ¿Quin acte penseu que serà el més emotiu en que voreu desfilar al vostre fill? Per a nosaltres la presentació, és on realment els vorem, als altres actes ens vestim. Però en conjunt lÓfrena i Sant Josep. ¿Com està sent de senzilla o dificultosa l’elecció de la indumentària? Un maldecap però a gust. Ho volem tot especial per a ell. No volem que siga com el germà. Ell ha triat part i nosaltres junt amb lìndumentarista l’altra part. ¿Com viviu vosaltres les falles? En primera persona, per a nosaltres la nostra falla és una continuació de la nostra família. Tenim ací la nostra gent i enguany que som especial per partida doble en més il·lusió si cap. Estem ja contant les hores. ¿Quina altra persona de la família està més il·lusionada amb l’experiència que viureu aquest any? El germà per descopmtat, el seu oncle Ferran, sa tia Júlia, la seua iaia, la seua cosina Lola i com no Lorena que és sa mare putativa. Per descopmtat la resta de la família i amics també, però Lola, Jaume, Júlia i Lorena els que més.

Entrevistem a Iridiana i Ximi ¿De qui va ser la idea que aquest any siguera la vostra filla la màxima representant infantil de la nostra comissió? La idea va sorgir de mi, sa mare, perquè de xicoteta m´haguera agradat ser fallera ja que mágradaven molt les falles, però no ho vaig poder ser. Quan vaig tindre a Maria de segida vaig voler que siguera fallera. Com que li agrada molt la falla, li vaig plantejar la idea de ser Fallera Major Infantil i li va encantar, així que amb tot ha complit a través de la meua filla el meu somni i molt més. ¿Quin acte penseu que serà el més emotiu en que voreu desfilar la vostra filla? A la presentació perquè é el moment en què es presenta davant de tots com a Fallera Major Infantil amb el seu trage que amb il·lusió hem triat i que el seu iaio Joaquín li ha regalat. ¿Com està sent de senzilla o dificultosa lélecció de la indumentària? Lélecció està sent fàcil perquè ambdues coincidim en idees i estils, en canvi en el trage de llauradora hem discrepat i finalment ha elegit ella la tela que li agradava. ¿Com viviu vosaltres les falles? Cada membre de la família ho viu diferent. Maria i son pare són més pareguts, als dos els agrada estar al casal i a la placeta o al parc i als dos lácte que més els agrada és el recorregut, sols es vestirien per a ell. Izan sempre vol estar en la falla i és al que més li agrada vestir-se. Jo visc les falles acelerada, preparant tots els vestits i resta díndumentària fallera. Méncanten eixos preparatius, significa que en la nostra casa ja fa olor a falles una setmana abans. També mágrada el moment de fer-li el pentinat a Maria i a la meua neboda Laura, les veig tan guapes... Lácte que més ens agrada és la baixada de Sant Josep. ¿Quina altra persona de la família està més il·lusionada amb léxperiència? Lògicament, son pare. En un principi no li agradava la idea de que fora Fallera Major Infantil per la feina que implica i perquè amb el treball no pots acudir a tot, però finalment ha vist a Maria tan feliç que sols te ganes de vore-la gaudir dáquest any faller com a Fallera Major Infantil.

Cens faller infantil ALAGARDA CORTS, HUGO ALARCÓN MARÍN, IAN ALBEDA SANCHIS, ANDREU ARENAS PÉREZ, IZAN ARMERO PERONA, DAFNE ARMERO PERONA, SARAY AZNAR SOLER, INMA BADIA CLIMENT, ARIADNA BADIA CLIMENT, GUILLEM BALAGUER ROSA, ANNA BALDRÉS ROCA, LOLA BALLESTER MOLLÁ, MARINA BALLESTER PERIGÜELL, CARMEN BARRIO SANCHIS, AÏNA BELLVER GARCÍA, CLAUDIA MARÍA BELLVER VICENTE, GALA BIXQUERT ROBRES, CÉSAR BIXQUERT ROBRES, HÉCTOR BLAU RICHART, LAIA BOLUDA PARDO, NAYRA BOSCH LLÁCER, MAR CATALÁ AGUDO, NATALIA CARRIL SERRA, OLIMPIA JUDIT CASASNOVAS PASCULA, AITANA CASASNOVAS PASCUAL, SOFÍA CLIMENT MENA, AMANDA DÍEZ SANCHIS, BLANCA DOMENE SANTOS, JACOB ESCUDER PERALES, ANA ESCUDER PERALES, PABLO FERNÁNDEZ-CAMUÑAS ÁLVAREZ, HÉCTOR FERNÁNDEZ-CAMUÑAS ÁLVAREZ, REYES GARCÍA ARENAS, LAURA GARCÍA VALERO, ASIER GARCÍA VALERO, SARA GINER GUARNER, SARA GONZÁLEZ PÉREZ, JUDITH GUERRERO FERRE, MIRIAM

GUERRERO ORTEGA, CARLES GUERRERO ORTEGA, ERIC HERNÁN MARTÍ, IZAN HERNÁN MARTÍ, MARTÍN LLÁCER MARTÍNEZ, ÀNGELA LLOPIS CAMACHO, ORSON LLORENS REQUENA, ABRIL LLORENS REQUENA, AITANA LOMAS RENDÓN, CARLOS MARCUELLO ESPARZA, DANIELLA MARCUELLO ESPARZA, MARC MARÍN BALAGUER, NOA MARTÍ PASTOR, CARLA MARTÍNEZ CARBONELL, MARÍA MARTÍNEZ SANCHIS, GIMENA MEDINA PÉREZ, HUGO MIGUEL TRENADO, SERGIO MIGUEL TRENADO, UNAI MOLINA REYES, JEANNET MOLINA RICHART, MARTINA MOLINA RICHART, VICENT MOLINA ROMERO, CARLOS MOLINA ROMERO, PAULA MONTANER SOLER, ANNA MONTERO CAMAÑES, INÉS MONTERO CAMAÑES, MARTA MORENO CABANILLAS, ÁNGELES MORENO PÉREZ, IDOYA MURUJOSA MORENO, SOFÍA NAVARRO REIG, NOA ORTEGA CALVO, PAOLA ORTEGA REYES, PAULA PARDO CUISINIER, PAULA PASCUAL PLA, ADRIANA PASTOR PASCUAL, IRIS PERUCHO PARDO, AINARA PINO ORTEGA, ÁLEX PONS GARCÍA, MARTINA

RAMÓN BALLESTER, PATRICIA ROCA FERNÁNDEZ, MATEO RODRIGUEZ RUBIO, MARTA YANIRA SALA MORA, ARIEL DAVID SALA MORA, GABRIEL DAVID SÁNCHEZ OSMA, CLAUDIA SÁNCHEZ VITORES, LORENA SANZ RODRÍGUEZ, PABLO SARRIÓN FERRANDO, OLGA SARRIÓN FERRANDO, POL SEGRELLES QUESADA, CARLES SEGRELLES QUESADA, JOSEP SEMPERE FITÓ, DAFNE SERRANO GARCÍA, KIRA

SISTERNES MORENO, LOLA SOLER BURGOS, MARTA SORIANO PENALBA, MIREIA SORIANO RODRÍGUEZ, ANDREA SUÑER MONTAGUD, CARMEN TAENGUA BENET, ANNA TALENS ESCALANTE, CHRISTIAN TALENS ESCALANTE, EDURNE TORTOSA BELDA, VEGA TUR SISTERNES, JAUME VILA APARICIO, SARA VILLANUEVA NAVARRO, CYNTHIA VILLANUEVA RICO, LUCÍA

Guardons infantils

DISTINTIU D´ARGENT CARLES GUERRERO ORTEGA CARLES LOMAS RENDÓN DAFNE ARMERO PERONA GABRIEL DAVID SALA MORA IZAN ARENAS PÉREZ IZAN HERNÁN MARTÍ LAURA GARCÍA ARENAS MARTÍN HERNÁN MARTÍ MATEO ROCA LÓPEZ PAOLA ORTEGA CALVO PAULA DOMENE CAYUELA

DISTINTIU D´OR ÀNGELA LLÁCER MARTÍNEZ ASIER GARCÍA VALERO PABLO SANZ RODRÍGUEZ SARAY ARMERO PERONA

Programa d actes ,

MARÇ JA ESTEM EN FALLES !! 15 de MARÇ Plantà del monument a la plaça.

14.30-15.00h Dinar al casal. 16:30h Visita oficial a les falles de Xàtiva.

21:00h Torrà i calçotada

22.00h Sopar de pa i porta. Nit de Dj´s.

16 de MARÇ 08:00h Primera “despertà” de les falles 2020.

18 de MARÇ 10: 00h Esmorzar al nostre casal

10.00h Esmorzar al nostre casal.

12.00 Castells inflables.

12:00h Castells inflables.

13.00h Cercavila pel nostre.

13.00h Cercavila pel nostre barri .

14.00h “Mascletà”.

14.00h “Mascletá”.

14.30-15.00h Tercer dinar de falles. 17:00h Ofrena de flos a la Mare de Déu de la Seu.

14.30-15.00h Primer dinar de falles. 18:30h Lliurament de premis. 22.00h Sopar de disfresses. 17 de MARÇ 11.00h Esmorzar de la Fallera Major infantil María Arenas Pérez i el President infantil Miquel Tur Sisternes. 13.00h Cercavila pel nostre barri. 14.00h “Macletà”.

22.00-22.30h Sopar homenatge a la Fallera Major, Andrea Castells Monrós. Al sopar es fará lliurament de guardons. 24:00h Grup de música The fartons. 19 de MARÇ 08.00h Última “despertà” de les Falles 2020 12:00h Misa en honor al nostre patró Sant Josep, amb el posterior trasllat en processó. 14:00-15:00h Dinar no oficial al nostre casal.

18.00h “Xocolatà” per als més menuts amb castells inflables i pinyates. 21.00h Cremà del monument infantil. 22.00h Sopar de pa i porta. Cremà del monument. (Hora per determinar). “Moment d’acomiadar-nos de les falles 2020, moment de fer balanç, de cremar el que ens fa mal i quedar-nos amb el que és bo...moment de començar amb les falles 2021 perquè senyors i senyores , les falles com la feina a bixquert… no s’acaben mai.” María Terol

, Càrrega a gust no pesa

Carmen García Ferrando Coordinadora llibret Falla el Cid

GENER - Recorda els 10 € per al regal d’aniversari de Raquel! - Quin dia hem quedat per a celebrar-ho? - Que no ho recordes? La festa sorpresa és aquest cap de setmana… - Ui! doncs no, no ho recordava… No podré anar, és la presentació de la Fallera Major de Xàtiva. - Ara en gener, ja anem en coses de falles? Mare meua! No descanseu… - Ehhh… sí! Ara ja és un no parar. - Bé, no et preocupes que ja li direm a Raquel que no has pogut vindre. - Moltes gràcies! A la pròxima segur que no falle! - Vinga cuida’t! - Ens vegem!

FEBRER (Casa de dos membres de la Junta Local Fallera de Xàtiva) Entrada de casa. Pelussa. Aquest mes ens hem botat la dutxa del gos. Llit desfet. Taula plena de llibrets de falla. Pins de la Junta Local Fallera a l’aparador. Escurada de tres dies. Esguits a l’espill del bany. Penjador pel mig. Trage de fallera. Trage de faller. Faixa. Calces per a llavar. Pintes fora de la seua caixa. Dos estranys per casa. Ah no… que són matrimoni. Sense el trage no s’han reconegut. Calendari a la cuina. Dia 15 de març marcat en roig. Ambient de falles. MARÇ - A quina hora tens la perruqueria demà? - Has de passar per casa a canviar-te? - He de preparar-te el dinar? - A quina hora és l’ofrena? Vull anar a veure’t… - Encara estàs per ahí? Demà no t’alçaràs!! - Dóna’m senyals de vida al menys, que pareix que s’acabe el món. - Això dic jo mare, són falles i el mòbil passa a un segon plànol. Tu tranquil·la que estic bé, si em fa falta alguna cosa, et vaig dient.

ABRIL (Pensaments interns) Qui em mana a mi clavar-me ací. Si és que el problema és meu, que no se dir que no. A tot açò, quines falles més mogudes, però que bé m’ho he passat, almenys compensa. Necessite vacances i descansar. Si han passat dos setmanes i encara no m’he recuperat! Ve Pasqua, tinc temps. Mira un WhatsApp. Paella el diumenge. Perfecte. Enhorabona? Però què diuen estes? A qui li donen l’enhorabona? Embarassada? Qui? Però…? Ai mare quants missatges m’he deixat per llegir? Després del dinar de Pasqua No puc assimilar tanta informació. Recapitulem: Noelia està embarassada, Maria s’ha separat, Cristina té nou treball i Claudia se’n va aquest estiu de viatge a Tailàndia. Açò de quedar de tant en tant farà que m’explote el cap.

estava segur del que volia fer. Tenia clar que el nou President de la Junta Local Fallera de Xàtiva volia comptar amb ell per formar part del seu equip, però havia de meditar encara els pros i els contres d’endinsar-se en aquell món. Hauría de treballar molt i d’una manera diferent a com ho feia en la seua comissió, però això ho podria portar més o menys sense problemes, el que dubtava era si podria suportar no tindre el temps suficient per a dedicar-li’l a la gent que estimava. Finalment va deixar de costat les seues pors i va acceptar el càrrec inclinant-se més per la part positiva que comportava. JUNY Avui a les 21:30 hores tindrà lloc la inauguració per part de la Fallera Major de Xàtiva, dels jocs de saló al restaurant Moncho, on les falles disputaran les primeres partides de manilla, escacs, dòmino, truc, bac i parxís. Les partides es realitzaran tots els dijous a les 22:15 hores. Refés el llistat de la compra i compta amb un sopar menys a la setmana, que els dijous soparem fora.

MAIG Pep va tornar a casa després d’aquella reunió. Un altre exercici de falles començava, i no

JULIOL Un divendres calorós de juliol a la terrassa d’un bar qualsevol - Tres candidates he sentit jo que hi ha. - Tres?? Jo sols sé de dues, però una ho té prou cru la veritat, perquè mira que té poca espenta eixa xica. - Si és la mateixa que jo pense si que ho té agre i no sols per l’espenta també pels diners. Quatre duros que té i es pensa que així potser Fallera Major de Xàtiva. - Sí sí, hi ha gent que no té vergonya! - Tampoc vos preocupeu massa que això no diuen que és tot un paripé, i que ho trien a dit? - Que va!! Si venen de fora i tot per a triar-les!! Per això dic que ho té negre la xica… - Bé i tu que has d´anar a les convivències ja ens contaràs com van, que al menys ja que no vas vindre a l’aniversari de Raquel, ens hauràs de compensar en informació de primera qualitat. - Nyas a pagar-ho jo!! Sabeu el que vos dic que al preguntador, mentides en ell…. AGOST 40º 15 d’Agost. Fira de Xàtiva. 10:00 Motos 10:15 Bevem 11:00 Esmorzem 11:30 Bevem 12:30 Bevem 14:00 Dinem 15:00 Bevem 17:30 Hora de confessions. 2on cop

d’informació de l’any 19:00 Seguim bevent 20:00 Estic fins la goleta 22:00 Ja no puc més, ni sope 40º 16 d’Agost. Fira de Xàtiva 12:00 Desperte, després de 12 hores dormint 13:00 Merda aquesta volta no puc ni assimilar la informació, perquè no la recorde. Qualsevol pregunta ara… Per Nadal em posaré al dia.

SETEMBRE Propòsits per a setembre 2019 - Fer règim - Deixar de fumar - Dedicar-me més temps a mi mateix - Saber dir que no - Deixar la Junta Local Fallera Propòsits per a setembre 2020 - Fer règim - Deixar de fumar - Dedicar-me més temps a mi mateix - Saber dir que no

- Deixar la Junta Local Fallera OCTUBRE Setmanes abans de la cavalcada del ninot.

amb la mateixa il·lusió i amb les mateixes ganes, i que estaran disposades a viure amb intensitat aquest viatge.

Reunió. Idees. Carrossa Fallera Major. Confecció pròpia. Adéu vida. Cola. Paperets. Calces. Fil d’aram. Suro. Cartonets de paper del vàter. A quina mala hora. Disfressa. Crec que ja estic major per a aquestes coses. Que collons, si sóc d’esperit jove. Sacrifici. Que tot no siga treballar. Cerveseta. Soparet. Rises. Amistat. Feina feta. Orgull. Satisfacció.

DESEMBRE

NOVEMBRE

Aquest mes, és el mes dels balanços, de veure què ens suma i què ens resta en la nostra vida i després de viure anys tan intensos com aquest, és temps també de parar i reflexionar. Dedicar-nos una miqueta de temps i veure que tot allò que hem fet, allò que hem patit, les converses de mesos condensades en una vesprada, de tenir la casa amb més pelusses que al llunyà oest, de pràcticament no tenir temps ni de respirar, que tot el que hem sacrificat al final ha merescut la pena. Perquè lluny de pensar que hem perdut el temps i que no hem gaudit de la gent que estimem, ells hauran gaudit de veure’ns a nosaltres riure i passar-nos-ho com a xiquets. Eixe és el vertader sentiment d’estimar algú, deixar que cada persona visca la seua vida com la vol viure. Nosaltres decidim fer aquests sacrificis perquè, com bé es diu, càrrega a gust no pesa.

Aquest cap de setmana diuen adéu les Falleres Majors de Xàtiva, després d’un any d’experiències viscudes, somnis complits, i un camí d’aprenentatge i d’adquisició de maduresa. Aquest any ha estat ple d’actes, de persones noves a les seues vides, d’hores pentinades i vestides, de sacrifici al cap i a la fi, un any de dedicació a allò que tant estimen i que tant els aporta, la seua festa. Tot té un principi i un final i és temps de deixar pas a dos noves Falleres que ostentaran el càrrec

La veritat de les falles? Amparo Vidal Revert Fallera Entenem per sacrifici la realització d’un esforç que una persona s’autoimposa per a aconseguir el seu objectiu, és a dir, el sofriment imprescindible per assolir allò que anhela. Sense cap dubte la millor definició de les falles, donat que quan t’involucres a qualsevol tasca és necessari un esforç autoimposat per dur-les a terme, res s’aconsegueix a la nostra festa sense treball, sense esforç, sense dedicació, sense treball en equip. En definitiva, sense posar els interessos de la falla per davant dels nostres. I a més, a les falles, com tota a la vida, cada sacrifici té el seu temps, el seu moment. Comences, o al menys has de començar, de jove, on tens més il·lusions i ganes d’aprendre, on t’importen els premis i els vols assolir, cada premi és una victòria personal, possiblement la major victòria personal per damunt de qualsevol aspecte de la teua vida, una victòria que et proporciona un estat de felicitat que sols coneixem els que ho hem viscut, una victòria que et compensa qualsevol sacrifici amb escreix, i que et dona forces per fer qualsevol cosa per la falla, amb la qual et trobes tan agraïda o agraït que cap sacrifici per aquesta et sembla prou. Amb el temps aprens que els jurats són subjectius i que en la varietat està la riquesa 52

i el creixement, i és just en eixe instant on te n’adones com d’efímers són els premis i què a les dues setmanes ja no recordes aquell preuat tros de tela, i això perquè la satisfacció del treball ben fet és més que suficient, comprens que la recompensa no està en un premi que depén en molt poca mesura de la teua feina, del teu esforç, del teu sacrifici, sinó d’elements subjectius, moltes vegades polítics i per interessos personals, sempre injustos, però bé, no es tracta de donar importància a tercers que res ens aporten ni aportaran, ni mereixen que per ells ens apartem de la nostra evolució La següent fase personal ve donada per la pròpia immersió als engranatges del món faller. És en aquest moment quan comences a sacrificar el teu temps per a dedicar-lo a la falla, per a treballar per a aquesta, un sacrifici real, incomparable amb aquell que hem esmentat abans, aquell dels inicis on qualsevol sacrifici ens semblava poc en el camí cap el premi, i quan el nostre temps lliure era il·limitat i no teníem les obligacions que tenim ara, feina, família, amics, imprevistos, problemes personals... en una paraula, la vida, una vida que ocupa la jornada de qualsevol persona en la seua totalitat, també la nostra per descomtat, però apartem la vida de la nostra existència per la nostra falla. Sí, són vora cinc mesos sacrificant les teues

hores de son, sacrifici que t’impedeix rendir amb suficiència durant el dia, al teu treball, amb la teua família, amb un món cada vegada més exigent, i cada vegada més incompatible amb qualsevol cosa que no siga seguir el seu ritme frenètic. Després cauen els teus caps de setmana quan en lloc de dedicar-los al descans per reposar l’esforç setmanal i carregar piles per la setmana que entrarà, i a la teua família i amics, els passes al casal o fent feina des de casa, o simplement assajant, entrant en un bucle sense eixida. Un bucle que se’n du totes les teues energies per davant, energies que no podràs recuperar, i moltes vegades també les teues relacions familiars i personals. Però és alguna cosa que entens i acceptes, al principi és la il·lusió per un escut, per un col·lectiu per assolir un premi, després és la recompensa personal de la feina ben feta, i al final... al final no saps ja ni perquè és, perquè tal vegada siga la inèrcia creada durant tants anys la que ho mou tot, la que et fa viure al bucle del què mai eixiràs. I eixe tot amb la única remuneració de la satisfacció personal pel treball ben fet i l’objectiu que la festa segueixca viva, sense la qual la nostra existència es trobaria buida, integrada sols per la nostra vida. I que ningú dubte qué el reconeixement és l’únic que es pot esperar, mai, mai es pot esperar el reconeixement o agraïment dels demés, no estan ací per donar les gràcies i no ho faran, tot el contrari, quan més esforç, quan més treball per la falla, més exposat per ser l’objecte de les crítiques, tots tenim

un jutge dins, un jutge implacable amb els demés que sempre emetrà una sentència de condemna, mai ningú s’abstindrà del “jo ho haguera fet d’aquesta manera o d’aquesta altra”, “açò li ha passat perquè és com és”, i tantes d’altres expressions tòpiques i típiques, totes buides de contingut i que sols tenen per objectiu la denigració, i òbviament sempre a “bou passat”, quan la feina per més perfecta que haja estat projectada i executada no ha donat els resultats esperats. I és en eixe punt, on hem de tindre-ho clar, on no hem d’oblidar, que tot treball que es fa per la falla es fa voluntàriament, perquè es vol, perquè es vol millorar i innovar, perquè ens volem sacrificar per allò que tant ens ha donat, ens dona i ens donarà, però mai esperant recolzament i agraïment, perquè açò últim, per desgràcia, no forma part de la nostra festa, com tampoc forma part de la nostra societat, i és que, no són les falles el major reflex de la societat? No és la sàtira que capta l’essència de la nostra societat i els seus mals?, I més que de la nostra societat de la nostra comunitat, de la gent més propera. Així doncs, sols ens queda seguir treballant per la falla, i apartar la vida de la nostra existència, i fer-ho sols per la falla, per la festa, i per la nostra satisfacció personal d’haver-nos sacrificat i haver sacrificat al nostre entorn, és a dir, la nostra existència, per allò què més ens importa, però mai esperant que el nostre sacrifici siga reconegut pels demés, aquest món no és un món d’agraïts. Sacrifici per una festa, per unes falles.

Fallers altruistes Alba Aldabero Ferrando Sacrifici: Acte de sacrificar o de sacrificar-se per una altra cosa o pels demés. Sacrificis al món de les falles? Com ja sabran i coneixeran, en aquesta vida existeixen molts tipus, i al món faller també. Sacrificis per altres, per amor, no remunerats. Ens agrada sacrificar-nos per tot allò que estimem, que ens agrada o ens apassiona... I ja que estic contant-los tot açò, parlaré sobre sacrificis que existeixen al món de les falles! I diran, doncs si ser faller és un luxe! I si, ho és, raó no els lleve, però també comporta el seu sacrifici... quin faller o fallera no s’ha despertat un 19 de març pensant.... “crec que em quede al llit”; però les forces i l’estima per aquesta festa pot més que el cansament, així que... “parribi”! Cal acabar-les com toca! I eixes Valencianes que lluiten contra laca, ganxos, pintes, gomina i hores de son per a lluir el seu pentinat de Valenciana... i si et pentina la perruquera igual no renegues, però si ho fa la teua mare, àvia, o una persona de confiança, igual eixes hores de falta de son es noten en alguna queixa o mala cara. I parlant de mares... que hem poden dir del 54

seu sacrifici? Una setmana abans el menjador pareix un “todo a cien”, els burros plens de faldes i cotetes, davall les sabates corresponents per a cada vestit, les manilles ven planxades, i els mocadors, jupetins i jaquetes amb saragüells o torrentí adequat, lligacames, els adreços i pintes com si es tractara d’una exposició,… doncs penseu en alguna casa de fallers... el caos és total! Però no passa res, ací estan elles com unes superheroïnes, per a sacrificar-se i que tot estiga preparat i que la seua filla o fill desfilen com toca i estiguen a punt en el lloc corresponent. Sacrificis desinteressats... eixos que els fallers poden conéixer a la perfecció (agafant dies festius per a gaudir de la setmana fallera, gitar-se tard per veure el seu monument plantat, passar vesprades al casal després de treballar per fer cavalcada, assajar per a la presentació, repartir loteria, quedar-se fent el dinar per a tota la comissió mentre els altres gaudeixen de la mascletà...) ja que ho fan per la seua falla. Hores i hores de feina no remunerades, simplement a l’espera d’un bon resultat i que a la gent tan fallera com no li agrade. Però tots aquests tipus de sacrificis els fem nosaltres, els fallers, treballant per la festa que tant ens agrada i gaudim. Sentiments, tradició, cultura, que s’han arribat a convertir en patrimoni... perquè les falles no són sols una setmana, sinó 365 dies; per tant intentem seguir sacrificar-nos per molts anys

més.

, I per què no ser membre de la Junta Local Fallera?

Ángel J. Sánchez Palop Vicepresident JLF Xàtiva Segons el diccionari normatiu valencià la paraula sacrifici significa la privació, concessió onerosa o dolorosa. També dona una altra definició, sacrifici és la donació, renúncia o immolació que fa l’individu o la comunitat religiosa a la divinitat. Però deixant de costat el tema religiós, que ja li va eixir car a Blai Bellver, pare de les falles a la ciutat, ens centrarem als termes que nomenen les dues descripcions.

Com es nomena seguit al meu nom, davall del títol, sóc Vicepresident de la Junta Local Fallera de Xàtiva, i amb aquest són 5 els anys que he pogut gaudir de tot el que implica ser membre de junta, sí, gaudir, perquè a la fi, com diu la meua dona, estic ací perquè vull. Doncs bé, la meua amiga Bàrbara, que ens 56

coneix ben bé als dos, em demanà que parlara sobre els sacrificis que he de fer per estar on estic actualment, i a això vaig... Tornant a l’inici, a les desfinicions, podem trobar la paraula privació, una paraula amb connotacions negatives, i és que el terme “sacrifici” té aquesta connotació, però jo, pot ser ignorant de mi, li pegaré la volta de rosca més, així, de sobte, i vos contaré el que sacrificaria si no estiguera on estic. No formar part d’aquest grup d’amants de la festa em privaria de conéixer moltíssima gent que m’ha aportat moltes amistats i bons moments, perquè les falles es tracten d’interactuar cada instant amb molta gent diferent, i a aportar a aquests nous coneixements i vivències. També m’hauria privat de viatjar a altres localitats, de conéixer els seus costums i tradicions, i és que la festa de les falles té les seues peculiaritats depenent del territori, des d’Elda fins a Borriana, sumant nombroses anècdotes. Tampoc s’haguera donat l’oportunitat de conéixer festes com les fogueres o la “vendimia” de Jumilla, entre altres. M’haguera privat de conéixer el que és organitzar i viure una presentació de Falleres Majors de Xàtiva, viure un 16 de març entre

pliques i jurats, o conviure amb 14 Falleres Majors de la localitat entre infantils i grans, formant part del seu any, i de la seua història fallera. No haguera pogut conéixer les manies i costums de cadascuna de les dinou comissions de la ciutat i poder haver-hi tingut tertúlies durant hores sobre falles i més falles amb aquests. Passem a parlar de la concessió onerosa o dolorosa, i de segur que esteu pensant, ufff, onerosa? Treballar per les falles sols porta mals de cap i problemes, a més que es fa per amor a l’art... Amor a les nostres tradicions, a la nostra cultura, a la nostra festa, a la nostra història i què hi ha més onerós que veure com llaures el present i futur de les falles, com ajudes a traslladar-ho als més menuts perquè continuen sentint per les falles el mateix que nosaltres.

cremar-los i fer una comparsa de moros o cristians. Les falles no poden ser doloroses, les falles són color i vida, alegria i compassos de música als carrers, són besos i abraçades, són sentiments per la teua comissió entre altres moltes coses. És més, m’atrevisc a afirmar que les falles són cura de tots els mals, són una via de fuita dels problemes diaris, socials o personals, i és que és travessar la porta d’un casal, escoltar una xaranga o ensumar l’olor d’un masclet i esbossar un gran somriure. Canviem de terç, i analitzem la segona definició de la paraula sacrifici, definició que diu que sacrifici és la donació, renúncia o immolació que fa l’individu o la comunitat religiosa a la divinitat. Respecte a la donació puc assegurar que és un plaer donar part dels teus coneixements, del teu temps i de les teues forces a una festa que estimes, és clar que si les falles no m’agradaren, aquestes paraules no s’hagueren escrit i ara no estaríeu llegint-me. Donar el millor d’un mateix és requisit indispensable en aquesta vida, no sols al col·lectiu faller, sinó a tot el que ens envolta. Tot el que dones, sempre et ve de volta, d’una manera o d’una altra la vida ho torna, deu ser per això del karma tal vegada, però les coses bones venen de volta, vestides d’agraïments, afecte o estima per exemple.

Si ens enfoquem cap a la part dolorosa de la nostra feina, menys ens val plegar trastos,

Potser renunciem a algunes coses, la veritat, però la vessant actual que està prenent formar part de l’executiva de la JLF és anar reduint aquests sacrificis, sobretot els que han de

veure amb les comissions d’aquests membres intrèpids. La intenció és anar eliminant eixos costums no escrits a cap lloc, que un membre de junta no puga participar en tot el referent a la seua comissió. Un membre de junta, continua sent faller de la seua falla, que és on paga la pertinent quota, per què no pot continuar participant en tot allò que li agrada a la seua comissió? És clar que sí, i hem d’anar eliminant els costums que no siga així. Per què no podem participar en les presentacions de les nostres comissions? Encara que enguany s’ha aprovat en reunió de presidents que puguem desfilar en aquestes, com a mostra d’avanç. Per què no podem tampoc fer el llibret de les nostres comissions? On està escrit que no puga ser així? Jo, personalment, participe en més de 6 llibrets de falles de Xàtiva amb articles i altres feines.

Com a reposable de l’organització dels actes oficials de les falles de Xàtiva, puc dir que hi ha actes en què necessite molta gent ajudant,

com és a les presentacions de les Falleres Majors de Xàtiva, al recorregut, o alguns altres en concret. Després hi ha actes que no és així, i perquè la gent que no està realitzant cap tasca, no pot estar amb la seua comissió desfilant o fent altres coses. Açò és un tema que s’està treballant per millorar i fer més accessible ser membre de JLF, sense deixar de costat la nostra comissió, ja que al final estem a la junta, pels mèrits i treball fet a la nostra falla. L’última paraula que relaciona amb el sacrifici la seua segona variant és la immolació, que no tractaré perquè li dediquem molt de temps, és clar, però tampoc donem la vida per les falles, dediquem bona part, però mentre no puguem viure de les falles, no podem entregar la nostra vida completa en exclusivitat. En conclusió, tot està al punt de vista en què vulgues veure les coses, quedar-te en allò bo o en allò dolent, jo indubtablement em quede amb la part bona, positiva, i és que estar a la Junta Local Fallera de Xàtiva m’ha enriquit amb més coneixements, més experiències, més amics, més moments màgics a les falles, entre altres moltes coses.

Passio pel folklore ,

Rosa Pastor Cuquerella Balladora grup de balls populars les Folies de Carcaixent Sacrifici: esforç, pena, acció o treball que una persona s’imposa a si mateix per aconseguir o meréixer alguna cosa o per a beneficiar a algú. Sacrificis hi ha molts i diversos com a qualsevol activitat o hobbie a què li dediques temps. A dia de hui, la gent en poques ocasions entén el sacrifici que es fa per un hobbie i més quant es tracta de folklore o ballar les danses com diuen molts. Per a cada actuació utilitzem roba molt cuidada, que el nostre director elegeix. Rescatem peces antigues, que hi trobem i que no saps perquè la gent ha deixat d’utilitzar. Cal dir que no tot és vàlid perquè és per a ballar, més bé al contrari ja que la suma de la indumentària que llueixes està valorada en més dels tres zeros. Al cap de l’any tant balladors com balladores ens fem roba que suposa el mateix o fins i tot més que la dot d’una Fallera Major. Possiblement, per mostrar allò que ens identifica com a valencians però també per donar un bon espectacle. Mai en teniu prou? Pregunta que ens fan en moltíssimes ocasions. La resposta és senzilla, no. Perquè sempre hi ha alguna peça que

vols tindre i prefereixes gastar eixos diners en folklore que en roba civil ( així li diguem a la roba no tradicional, entre nosaltres). El teu vestidor, passa a ser una gran part de folklore, fins I tot penses en llevar i posar en altres llocs, la roba civil, perquè passes més temps vestida de valenciana que d’altra forma. Fa uns anys, aquesta conversa la vaig tindre amb un company de ball que portava al grup tan sols un any.

- Rosa, qué fas? - Pensant que per a queèvull els abrics si total per a quatre dies de fred que fa, em caben tres faldes més si els lleve.

La seua resposta ens va fer riure a carcallades. “ Eres una boja folklòrica” fa uns mesos aquesta conversa fou del revés. I és que quan vius amb tanta passió allò que fas, forma part de la teua vida completa. Les joies, no formen part d’un adreç que compres a la botiga, sinó peces per separat que ens reprodueix un orfebre. Peces de plata, banyades en or i que no tenen una joia a conjunt amb les arracades o la espassa i el canyó. Al cap i a la fi, és un conjunt de roba, joies, sabates, cabell, pintes i complements segons l’època que es vol representar. Per això és molt important tindre en compte com anem vestits, el conjunt total de l’època que està basada la indumentària i ser acorde amb aquesta. La indumentària no evoluciona, el nostre vestit està basat en una època i marcada pel moment. No està regida per la moda actual, no portem un gipó negre perquè està de moda enguany; sinó més bé perquè portem una indumentària de principis del segle XX. Part de donar una bona actuació, és el temps que li dediques, no tan sols a la mateixa, sinó a formar-te, a perfeccionar, a treballar no només el passos del mateix ball sinó també la tècnica, expressió, postisses,… Assages dues voltes a la setmana en un horari després de la feina, perquè no ens oblidem que no és el nostre treball, sinó que és el nostre hobbie. Tots els dimecres i divendres de 21 hores a 24 hores, més algun assaig extra per temes d’actuacions. I si a més dones classes de folk o col·labores en un altre grup et queda un dia lliure a la setmana o com a molt dos.

Et proposen tornar a les classes de conservatori, tècnica de l’escola bolera, i penses, perquè no? Dues hores de tornar a recordar les posicions de peus, mans, cos, col·locació, postisses, estiraments... entre rises recordes com abans podies i ara pots menys. El que està clar, és que el folklore no té edat. Que si treballes amb constància tot es pot. Des del més menut de 17 anys fins a la persona més major de 80 fem un conjunt d’amics disposats a ajudar-nos en qualsevol moment. Les teues vacances de l’any, les converteixes en els festivals o trobades folklòriques que normalment solen ser a l’estiu. Fas equilibris per a poder quadrar-ho tot i poder assistir-hi. Però quan expliques a la gent que t´envolta que te’n vas 10 hores de bus un divendres creuant mitja península per ballar dissabte 30 minuts i tornar diumenge, o que recorres deu dies en diferents ciutats dormint en residències d’estudiants, albergs, a vegades en hotels ( la minoria) tornes en peus com a botes i tirant-te literalment en qualsevol lloc per descansar entre actuacions, et diuen que estem bojos.

I raons, la veritat no falten. Però darrere d’aquestes hores de bus, de viatges, de

migdiades a l’herba o un banc de pedra, queden les milers d’anècdotes i rises que només es donen lloc allí. Records, ciutats i pobles que comparteixes amb persones amb la mateixa estima que tu per el folklore tant nostre.

No comprens la setmana sense assajos, sense classes de tècnica, sense actuacions el cap de setmana… un llistat que mai s´acaba de coses que fem sense adornar-nos i que formen part de nostra rutina. Si parlem d’un festival o trobada de folklore, moltes de les vegades, despertes de matinada i comencen els preparatius, toca ballar de mati i de vesprada. Preparatius amb canvi de roba, dos models diferents per poder mostrar la riquesa de la indumentària. Cabell, maquillatge, menjar alguna cosa per agafar forces, cafè, nervis a flor de pell. Una actuació no només representa les tres o quatre hores abans d´actuar, sinó els preparatius per la mateixa, les hores d’assaig,

preparació de la roba, desplaçar-te al lloc. Tots a punt, mitja hora abans de començar, últims retocs, repasses balls i posicions mentalment, “molta merda” i comença a sonar les primeres notes de la cançó. Quant escoltes els aplaudiments del públic, tots els sacrificis que fas fins arribar fins ací han valgut la pena mil voltes, perquè no hi ha millor recompensa que escoltar i veure el públic satisfet després d’haver ballat de tot cor. Sacrifiques el temps a la setmana, caps de setmana, vacances, per tot açò, sé que de vegades és inexplicable, però per a nosaltres la recompensa és tan gran que no ens parem a valorar el sacrifici.

Sacrificis d una fallera major ,

Andrea Torres Martínez Fallera Major de Xàtiva 2018 Ser Fallera Major de la ciutat, hui en dia, comporta una responsabilitat moltes vegades inimaginable. Molt es parla de la il·lusió, del somni, de les ganes, de la felicitat etc. que implica ostentar un càrrec així, però, que hi ha dels sacrificis que una dona ha de fer per tal de ser Fallera Major? Les falles estan en constant canvi. Lluny queda el temps on les màximes representats de la nostra festa, gaudien del seu any tan sols la setmana fallera i algun que altre acte fora d’aquests 5 dies. Les falles de Xàtiva han evolucionat, han canviat, s’han expandit, s’han fet grans dins i fora de la nostra ciutat, i tot açò suposa un gran esforç.

Menció d´honor concurs de fotografia 2018

Des que en agost les afortunades reben l’esperada telefonada, fins l’últim dia, al comiat, les Falleres Majors de Xàtiva acudeixen a més de 350 actes que el món faller programa al voltant de la festa de les falles. Quasi, un acte per dia durant un any, així que com es podran imaginar, la dedicació que se li dona al càrrec es pràcticament exclusiva i a temps complet. 365 dies de ritme frenètic, actes a diari, desplaçaments veloços per tal d’arribar a cascun dels llocs, milers de quilòmetres dins i fora de la comunitat valenciana, i sobretot falta de temps. Temps per a la família, per a les amigues, per a la vida personal, per a la feina o estudis, que moltes vegades s’han de detindre. Temps per preparar indumentària i roba per als actes, per organitzar, triar coses o simplement per anar a la perruqueria, el que vos pareixerà una tonteria, però en més d’una ocasió ha sigut missió impossible. Temps per a descansar, dormir i moltes vegades fins i tot per a menjar. Temps que ja no es teu, que ni tan sols gestiones tu mateixa, ja que la teua agenda, passa a ser organitzada per una persona externa al teu voltant. La vida personal passa completament a un segon pla i el teu temps és invertit completament amb el càrrec, la festa i la ciutat.

Però i a més del temps? Que hi ha de l’esforç material? Quin sacrifici econòmic cal fer hui en dia per tal d’ostentar tal càrrec? Perquè, com he dit abans les coses han canviat i actualment les falles de Xàtiva abasten tal envergadura que el cost que suposa per a una dona i la seua família és molt alt. I a més, si damunt tenim en compte que som de les poques poblacions en què totes les despeses que suposa ser Fallera Major han de ser costejades per ella mateixa, ja que ni l’ajuntament i per tant tampoc la Junta Local Fallera, proporciona ningun tipus d’ajuda a la representant d’uns dels col·lectius més grans de la ciutat, que moltes vegades no representa al col·lectiu faller simplement, sinó que porta el nom de la ciutat per tot arreu. Per tant, tot i que hem evolucionat molt, encara ens queda un camí ben llarg per recórrer.

Ara bé, una vegada plantejats aquest sacrificis, hi ha una pregunta ben clara que podríem fer: Val la pena? Tots aquests, compensen? Molts es plantejaríeu la resposta, però jo vos

respondré sense dubtar ni un moment: Sí, per descomptat que sí. Tot faller que sent i estima la festa, les falles són un sacrifici d’arrere d’altre: temps, esforç, dedicació, implicació, hores i hores de reunions, feina, assajos etc. però tot aquest treball mereix la pena fer-lo per una festa que ens dona tant. I aquest és un sentiment comú per a tots els fallers i falleres.

Així que en el cas d’una Fallera Major, més encara. Poder arribar a exercir tal càrrec, fa que conegues molt més la nostra festa, que tingues el privilegi de viure moments únics i màgics com acudir a molts actes on tan sols poden anar els càrrecs, viure la setmana gran xativina de primera mà, descobrir festes i tradicions de dins i fora de la nostra ciutat, relacionar-se amb altres poblacions i conèixer les seues costums, fer nous amics... En resum, un conjunt d’experiències, anècdotes, vivències i per tant un milió de records, que tan sols l’experiència de ser Fallera Major pot brindar-te. Així que sense cap dubte, tot sacrifici té la seua recompensa.

Quin sacrifici!! Alberto Ordiñana Faller Sacrifici és una paraula molt curiosa, en realitat segons la definició al diccionari aquesta paraula ve del llatí sacrum facere o “fer sagrat”, és a dir, fer la mort ritual d’un ésser humà o animal per honorar la divinitat. En moltes pel·lícules o novel·les, hem vist com les primeres civilitzacions sacrificaven animals per tal de demanar alguna cosa, fora una petició (pluja, descendència…) o per demanar perdó per alguna barbàrie d’aquella època. Però avui en dia, la paraula sacrifici no la gastem amb la seua definició literal original, però sí amb un significant semblant. Parlem moltes vegades de sacrifici quan utilitzem part del nostre temps en perfeccionar o millorar algun aspecte que creguem ens puga dur un benefici a mig o llarg termini, com els sacrificis dels pares amb els xiquets per donar-los el màxim, o el sacrifici de qualsevol estudiant per traure la carrera. Però i si parlem de falles? Cregueu que hi han sacrificis? És senzill pensar en els sacrificis econòmics que fem les famílies falleres per tindre els nostres vestits, o el sacrifici que hem de fer per traure endavant qualsevol acte que envolta la festa, perquè altra cosa no, però temps necessiten… Podria parlar del temps sacrificat quan vaig 66

passar certa època de la meua vida en la Junta Local Fallera, o el temps sacrificat per ser president, perquè en qualsevol dels dos llocs, s’han d’invertir o sacrificar hores i hores per aprendre bé “l’ofici”. Però si continue per ací, açò tindria el risc de convertir-se en un article autobiogràfic i eixa no és la intenció… Hi han temes a les falles que havíem d´analitzar, on tal vegada cal sacrificar alguns aspectes per millorar-los o fer-los més atractius. Imagine que cap de nosaltres observem tot el que fem i pensem…”tot el que organitzem és perfecte” o “deixem així tot com està, per què canviar-ho si així ens ho pasem bé?”… En els últims anys, he col·laborat amb moltes falles de diverses maneres, uns anys ajudant amb actes, per a moltes altres col·laborant amb articles, ajudant en aniversaris…i açò pense que és important, cal trencar amb la barrera de treballar sols per la teua comissió. Clar que cadascú és de la seua falla, i això és el primer, però les falles són molt més que això... per això, enguany he col·laborat entre d’altres amb la falla Abu Masaifa de Xàtiva, realitzant l’enquesta “#ituquevols?” on he tocat alguns dels temes que pense que hauríem de replantejar-nos, o al menys valorar-los…

(podeu consultar els resultats de l’enquesta al llibre de la falla Abu). Aleshores, per poder parlar de sacrificis, voldria centrar el tir en dos actes o moments concrets: les cavalcades i les falles. Però abans he de recordar el lector, que tan sols és la meua opinió, més o menys encertada, la qual pot ser debatuda. De fàcil a difícil…que em dieu de les cavalcades? Vos semblen que les tenim ben plantejades? Estan posades en la millor data? És un acte per als fallers o per al públic? Al seus inicis, la cavalcada del ninot era tan sols per portar el ninot “indultat” a la exposició, òbviament era previ a la plantà (en març) i al poc de temps es va convertir en una desfilada amb disfresses i el ninot, per no deixar escapar l’oportunitat de criticar de forma burlesca, aquells aspectes sociopolítics que havien marcat l’any. Les disfresses i escenes no eren massa elaborades, però la crítica era directa i amb molta sàtira, on tan sols les comissions podien recolzar-se de cartells amb poques paraules per tal de fer que el públic (al qui estava destinada el pasacarrer) entengueren allò que cada comissió volia criticar. En aquesta imatge poden observar com integrants de la Falla Espanyoleto l’any 1970 porten al ninot que varen fer aquell any, el qual representava a “pardet” un conegut policia de la ciutat. Al fons també es pot veure alguns dels cartells que s’utilitzaven per fer la crítica de la cavalcada.

Cavalcada de la Falla Plaça Espanyoleto, març de 1970 (ja ho se!! no podia evitar ficar una imatge de la meua falla)

Des d’aquestes cavalcades fins les actuals, hem anat sacrificant molts aspectes. Es varen sacrificar els cartells amb les critiques per a poder-les llegir en l’albereda, es va sacrificar la data per buscar alguna amb “millor temps”, la cavalcada original es va partir en dues per tal de tindre una per adults i altra per als mes menuts...Estic segur que aquests sacrificis es varen fer per a millor, però de vegades els camins duen a culs de sac on sols pots que girar i tornar enrere. Cada any, el despoblament del trajecte va en augment, acumulant-se la poca gent que ens

observa en el “reial de la fira”, tot per escoltar la nostra sàtira, però així i tot, de vegades mentre veus passar un elefant amb acròbates llançant una fallera en l’aire, estàs escoltant l’explicació de Buddy (Toy Story) que està buscant un amic per fer govern... i es que si no et fiques molt prop del jurat, de vegades es quasi impossible enterar-te de la crítica. Serà el moment de fer algun sacrifici més? I si parlem de falles? Açò sí que és un tema gran! Parlar del criteri de cadascú amb els monuments és com valorar l’actual sistema del VAR amb el futbol, hi han més opinions que fallers. Segur que hi ha coses a sacrificar per tal d´enaltir el treball dels nostres artistes, però a poc a poc almenys podem estar contents de l’evolució dels monuments fallers xativins en els últims anys, on s’ha incrementat a més del cost econòmic la qualitat dels cadafals... o almenys això pense jo... però encara podem fer més? Podem sacrificar alguna cosa més per millorar? Estic quasi quasi segur que sí.

L esforç , de les notes Pablo Orts Músic i periodista

Com a músic, moltes vegades he sentit allò de: “ser músic és un xollo, es pegueu la festa com un faller i a més vos paguen”. No negaré que, de vegades, part de raó no falta a eixa frase. Que sí, que ens ho passem bé, que ens paguen per fer el que ens agrada i en un ambient festiu, però no tot és tan bonic com pot semblar. Posar la música en les falles, siga a Xàtiva, a València o a qualsevol altra localitat, comporta també uns sacrificis que, de vegades, són majors del que semblen. La jornada d’un músic en temps de falles comença de bon matí. Cal estar ben prompte al casal, per ambientar la despertà que recorre els carrers del barri. Eixa despertà en què van més músics que fallers. A partir d’ahí, si encara eres jove o t’han donat vacances a la feina, tal vegada te’n vas a descansar o d’esmorzaret amb els companys, però si no tens tanta sort, te toca anar-te’n corrent a la feina per seguir amb la frenètica jornada. Aplega el migdia i amb ell la cercavila. En aquest cas la música va orientada als més joves de la falla que, al costat dels seus pares, es peguen una volteta pel barri per fer gana abans de dinar. Una vegada acabat eixe segon assalt, si no toca anar a la mascletà amb els

valents de la comissió, cal anar cap a casa per pegar un mosset i tornar a la feina una estoneta abans de l’acte de la vesprada. Ací ja s’obri un ampli ventall de possibilitats. En el cas de ser un dels primers dies, cal esprémer les energies per a afrontar l’exigència física d’un dels actes lúdics. Cal bufar fort i quasi sense parar per acontentar a tots durant un bon grapat d’hores, sempre aguantant la pressió d’algun faller inconformista que creu que està al Spotify. Per a aconseguir-ho cadascú té els seus truquets, però cap d’ells evita que el cansament vaja acumulant-se al cos.

L’altra opció és que siga uns dels dies més tranquils, eixos dels actes “de mudar”. Ahí

el repte encara és major, aplega el moment de posar-se el trage i demostrar les millors habilitats musicals. Cal posar en pràctica tot el que cadascú sap per fer lluir, amb les limitacions que solen tindre les xarangues, els pasdobles fallers per excel·lència. La concentració lluita de tu a tu amb el cansament acumulat per donar el millor rendiment possible. Un tema a banda que no podem passar per alt són les nits de falles. Com a qualsevol amant de la festa fallera, al músic també li agrada pegar-se una volteta, veure els monuments, visitar els amics als diferents casals... Tot açò té un preu important: renunciar a hores de llit, que poden tirar-se a faltar els dies posteriors. A més, també es pot donar el cas que la comissió opte per la xaranga per amenitzar algun dels sopars de casal i ahí ja sabem que toca posar-se de nou el ‘mono’ de feina i el somriure per seguir divertint als fallers. Encara no hem comentat que aquests músics enèrgics i valents també tenen família. Pares, mares, parelles i inclús fills a qui tenen pràcticament abandonats durant uns dies i sols veuen a estonetes entre les diverses obligacions de la setmana fallera. Familiars que solen ser la principal ajuda per poder aplegar a tot amb detalls tan importants com tindre el dinar o sopar a taula, posar a punt el trage de músic o acostar una botelleta d’aigua o el berenar a algun dels llargs actes de la vesprada.

qualsevol amant de la festa fallera, és un acte molt emotiu. Cal fer un últim esforç per acompanyar amb música el moment clau de l’exercici faller. Amb el monument en flames aplega el moment d’acomiadar-se de la que ha sigut la teua família durant uns dies. Aquella família que, com qualsevol, t’ha ajudat quan ho necessitaves i també t’ha donat uns quants mals de cap, alguns dels quals queden per al record i estaran presents les pròximes falles.

Després d’exposar tot açò, i molt més que podríem dir, ens podem fer una xicoteta idea del que significa ser músic a les falles o a qualsevol festa popular. De tota manera, ser músic és un sacrifici des del primer dia, però ho fem perquè volem. Ens agrada la música, ens agrada fer música i ens agrada que els altres gaudisquen amb el que fem i açò no és paga en diners.

Amb “la cremà” apleguem a la fi de la setmana fallera. Per als músics, com per a

Març, mes de les flors, mes de les falles , José Miguel Pavía Terol Florista ¿Sacrifici o Passió? Les flors són un del principals components dins del món faller, ja que en aquestes dates es confeccionen centenars de milers de rams de flors perquè les nostres falleres lóferisquen en lácte de lófrena a la nostra patrona. Flors que donaran forma i color a un tupit mantell digne del millor sastre i que engalana més si cap la nostra festa. Durant tres llarguíssims dies i treballant a un ritme frenètic de 17 hores diàries es confeccionen a la nostra floristeria més dún miler de rams, perquè totes les falleres de les 18 comissions que han confiat en nosaltres tant de Xàtiva com de pobles veïns ( La Llosa, Genovés, Rafelguaraf ) puguen oferir el seus rams a la seua verge.

El dia 18 de març la floristería es converteix en un vaivé dínnumerables falleres que venen a recollir el seu ram i les nostres furgones, com si dún circuit es tractara, només fan que aparéixer a la porta de la floristeria una i altra vegada per a carregar els rams de flors que es repartixen durant tot el matí a cada casal fins que epartim l´últim ram de flors. Cada comissió porta el seu ram corresponent, format per clavells tots del mateix color i envoltat amb fulles verdes els quals van donant forma a mesura que avança lófrena a un meravellós mantell. Diferents són els rams de les Falleres Majors, les falleres del foc o també les falleres

una passió que es converteix en tan sols uns minuts en satisfacció, quan estàs desfilant i estas veient eixos rams i cistelles que feia no res tenies a les teues mans i ara de forma delicada lluiexen les falleres quan desfilen com sols elles saben fer-ho i et miren amb eixe somriure d´agraïment, valorant el gran esforç que has fet perquè elles puguen eixe dia cumplir un any més e seul desig.

d´honor que encara continúen vigent en algun que acte al municipi. Amb mota cura es combinen les roses, les orquidies, els anthuriums i demés flors perquè vagen a conjunt amb el color del trage de la fallera i siguen en complement perfecte. Però no sols son els rams de lófrena, també están les cistelles ornamentades amb flors grans obres dárt que sófereix també a la nostra benvolguda patrona. La decoració floral de les andes per a la baixada de Sant Josep, perquè el dia 19 de març estiga també engalanat en la seua romeria. I com no, els rams i centres florals que es preparen per a regalar i celebrar el sant de les Pepes, Pepiques o Josefes, tot açò en molt poc de temps. Sacrifici o passió? Doncs jo crec que és una barreja de les dos, nosaltres som fallers, fallers de cap a peus, dels que no deixem passar cap acte sense vestir-nos, estem desitjant acabar la feina per posarnos el trage de faller o fallera donant pas en qüestió de moments del sacrifici a la passió,

Els sacrificis d encarregar-se del llibret de la falla ,

José Luis Lagardera Periodista i coordinador de llibret

L’activitat d’una comissió al llarg de l’any és frenètica. Elecció (o reelecció) del president o presidenta, conéixer quines seran les Falleres Majors del següent exercici, Fira i el treball extenuant del xiringuito durant el mes d’agost... i després ja arriba tot a foc seguit: mig any faller i cavalcades, nomenaments que precedeixen a les presentacions, i un mes de febrer agònic entre ral·li, ofrena d’ous, playback, Crida, germanor, etc., fins a arribar a la fi a la setmana fallera. Però en tot aquest procés, ens deixem pel camí coses que no es veuen a simple vista, i que comporten una feina descomunal. A partir de meitat del mes de febrer es pot començar a gaudir a les plataformes digitals dels llibrets de falla en els quals pots trobar tota la informació sobre la comissió i l’exercici que acabarà en març. Algunes d’elles, fins i tot fan una presentació pública en què expliquen el seu contingut. Moltes esperen ansioses les resolucions dels premis de la Generalitat Valenciana a la Promoció i l’Ús del Valencià, les nominacions als Premis de les Lletres Falleres, i més tard, ja en la setmana fallera, el resultat a nivell local de la classificació llibretera i de l’elecció de la millor portada. Del que potser no és conscient la gent, és

dels maldecaps que passem els coordinadors de llibret fins a tenir a les nostres mans el producte final. Perquè tot comença amb una idea, que de vegades arriba de seguida, i d´altres es resisteix a aplegar. En aquest sentit hi ha dues possibilitats: o bé l’artista planteja un tema a la falla per al monument i aquest va lligant fils fins a aconseguir crear el producte... o bé l’equip creatiu de la falla -així sona de meravella, però sempre sol ser una única persona-, pensa en una idea sobre la qual fer girar tot el projecte de l’any (cavalcades, presentació...) i li la transmeten a l’artista perquè faja un esbós sobre eixe tema en concret. Independentment d’això, tindre la temàtica enllestida amb la suficient antelació és necessari per a poder continuar amb l’organització del volum. El següent pas, una vegada tenim ja el QUÈ, és saber QUI va a formar l’elenc de col·laboradors, tant literaris com gràfics. L’ideal seria que ens envoltarem en aquest sentit d’especialistes en la matèria que tractarem, perquè tothom no serveix per a parlar de tot. No obstant això, sempre acabem tirant mà de gent que sol escriure’ns sempre, i a la qual li busques un tema que puga 75

expressar la seua opinió o almenys fer unes línies. Hi ha qui comença prompte la cerca, i hi ha que en novembre i desembre encara està atalaiant gent per a sumar-se a la causa. No hi ha terme mig: ordre o caos. La meua experiència em diu que ací a Xàtiva som més bé dels segons. Quan m’han demanat un article per a altres poblacions, sempre em posen la data límit amb suficient antelació: novembre, octubre... fins i tot alguns setembre! Com a molt tard meitats del mes de desembre. Quan a la gent d’ací li demanes un article, si te l’envia a principis de gener, et pots donar per satisfet. I això ho retarda tot. Perquè la feina no acaba quan aconsegueixes recopilar tots els articles que havies sol·licitat. Què va ! Arriba el torn de donar-li forma, i ahi és quan entra el maquetador o maquetadora. Ací ens trobem també amb diferents casos: estan les falles que s’ho fan elles mateixa, mitjançant algun integrant de la comissió que ha emprat alguna vegada el Photoshop i el Ilustrator i sap més o menys com ordenar pàgines i clavar-li coses. A aquests, millor donar-los el material amb temps perquè sinó es posen nerviosos i es corre el risc de no arribar a presentar el llibre a temps. També estan, d’altra banda, les falles que tiren mà d’amics o de dissenyadors externs, a qui se’ls va enviant tot i se’ls explica quina és la idea que es porta. I per últim, el més fàcil és que la pròpia impremta que va a imprimir el volum s’encarregue del seu disseny –la gran majoria compta amb un dissenyador o dissenyadora entre els seus treballadors-, almenys si es tria aquesta última opció, t’estalvies que puga haver alguna que altra baralla pels formats,

els colors o les pàgines entre el dissenyador extern o intern i la pròpia empresa encarregada d’imprimir-lo. Però abans d’això queda possiblement la tasca més àrdua i que, malgrat ser a priori la més senzilla, acaba convertint-se en un Vietnam... arreplegar la informació protocol·lària de la pròpia falla! Censos, recompenses, saluda del president, fotos dels representants, poesia o paraules per a la Fallera Major, les centenars i centenars de fotos que volen que apareguen... perquè eixa és l’altra, pots fer un treball esplèndid, pots haver aconseguit tots els reconeixements que es poden assolir, pots haver trobat les set boles de drac, que si un faller o fallera no apareix a cap de les fotos que hi ha al llibret, t’ho farà saber i tal vegada fins i tot el pots tindre de cul durant tota la setmana fallera. Se m’oblidava un detall important! Tot projecte ambiciós, o simplement costós, necessita un finançament. I quasi tots els llibres depenen dels ingressos directes que es poden aconseguir mitjançant la publicitat. Sempre és un compromís per a moltes empreses haver d’anunciar-se a un llibret, perquè això moltes vegades provoca un efecte crida a la resta de comissions que no el tenen entre els seus fulls. Però al remat, al volum es poden veure pàgines i pàgines de publicitat sense la qual imprimir un llibre faller seria tasca gairebé impossible. I això que, com sempre diem, la importància d’aquest element és indiscutible ja que és l’únic que sobreviu al foc purificador.

Bé, doncs tot açò que us he explicat, naix d’una persona –o un grup reduït de personesque s’encarrega de fer totes aquestes gestions, com a director d’orquestra, i que moltes vegades fins i tot acaba escrivint i realitzant tasques directes. Com comprendreu, aquesta feina no és fruit d’un o dos dies, sinó que darrere hi ha mesos i mesos de treball, un munt de correus electrònics i de telefonades, i molts nervis fins que aquest llibre arriba a

les mans i es comprova que tot ha anat segons com estava previst. La pròxima vegada que fulleges un llibret, siga més o menys treballat, recorda que la gent que treballa en ell ho fa de manera desinteressada, tractant de fer-ho el millor possible i que tota la gent de la comissió acaba contenta. Un colpet en l’esquena i un “gràcies”, no costen res de donar.

Els llibrets son eterns... 77

Definicio deserta ,

Rosana Bañón Fernández Dona dártista faller Si volem trobar la definició dártista faller, com és habitual anirem a qualsevol buscador i comprovem que aquesta definició no hi apareix. (Tampoc apareix en articles que parlen de falles, on sí trobem la definició de faller així com del monument.) Ara bé, cal definir-lo ? Cal que acotem el seu terme? Definició : persona que es dedica en cos i ànima al fet que el seu treball siga el millor (quede aclarit que potser el millor per a ell i més gent però no per a la gent que valora i puntua). Posa idees, imaginació, treball de búsqueda per poder fer una composició que deixe bocabadats als fallers, que són els qui gaudeixen i déixe treball quan esta al carrer.

L´artista passa per diferents etapes durant el seu any faller abril a març) totes diferents, que aporten experiència i sabiduria.

Quan acaba la setmana fallera comença eixa època díncertesa, de qui cridarà?, quan cridaran?, tots volen tancar lány com més prompte millor, eixe és el moment dels adéus i com no també de les noves arribades, buscar informació déixa comissió, de com han sigut els seus premis, tot açò ajuda a veure quines són les possibilitats i expectatives que poden caure sobre tú. Una vegada lány tancat, comença o millor dit continua el procés de creació, cada falla té el seu monument fet a la seua mesura, arriba

el moment dínvestigar, de parlar i dáclarir tot el que cada comissió necessita per tindre al seu carrer la millor falla. I vosaltres la Falla del Raval, heu tingut a la vostra placeta els que per a mi son les dos millors creacions que fins ara ha fet Fernando. He de ser sincera , per a mi la falla del 2019, és dállo`que millor he vist en molt de temps, ademés eixa falla va eixir des dúna feina treballada, investigada, vos dic que es de les poques vegades que he vist a Fernando davant dún llibre ( Diario de una Gheisa). Crec que és la falla que més hem seguit el procés de tot, a ordinador, amb suro, pintada... Fernando a la vegada que artista té la sort o el don de fer amics, cosa difícil en esta feina perquè ara tens feina en la comissio i dáci uns anys tot canvia.

Puc dir, que en poques comissions on ell ha treballat, no tinga un amic, en el qul queda i parla de falles, perquè sempre hi ha bojos per les falles. Això ens afecta a mi i a Ferran perquè ens fa entrar i viure les falles d ‘altres localitats i ens sorprén molt com es viu als diferents a pobles que estan al costat dÁlzira. La Falla del Raval , ens ha obert les seues portes, i he de dir que quan vaig em trobe agust. No oblidaré mai lácollida que ens fereu el dia 16 de març del 2018. Em vaig trobar al meu casal , celebrant els èxits de Fernando amb amics de tota la vida que en feren veure com dímportant és per a vosaltres. No sé si queda clar , o si ara seríeu capaços de descriure un artista faller, molts de vosaltres segurament parlaríeu dÁMIC ja, però es tracta d ‘una persona capaç de fer art efímer, que desapareix però eixa és léssència de lártista. El seu art es planta, es contempla, sáplaudeix i desapareix per a després quedar a la ment de tots i recordar-lo.

Un sacrifici voluntari Begonya Martínez Una volta presidenta de la falla No hi ha èxit sense sacrifici. John Maxwell. Ser president de falla és un sacrifici. Sií és una afirmació i a més ho dic amb coneixement de causa. I no entenc perquè la majoria de la gent no ho veu així.

associacionista més important de la Comunitat Valenciana amb 100.500 fallers sols a la ciutat de València, als quals cal afegir els fallers de les vora les 100 localitats on es planten falles (uns 3.500 al cas de la ciutat de Xàtiva).

Puc comprendre que qui detesta la festa (no per la tradició fallera en si, però siípels danys col·laterals que puga comportar a la ciutadania en general i als veïns en particular) no valore a un president de falla sinó que el faça responsable de part dels seus mals. Però, qui gaudeix de les falles no ho faça... no m’acaba d’entrar a cap. És habitual el reconeixement de la tasca de fundadors, membres actius i presidents d’associacions lúdiques, culturals o de clubs esportius, però és poc usual que un membre destacat de les falles reba mostres d’admiració de fora del món faller. I és que sols els fallers mostren gratitud amb els fallers que consideren més carismàtics o lluitadors, i tot açò encara em pareix més greu si tenim en compte que les falles són segurament el moviment

Els fallers sabem que les falles són molt més que una festa, són patrimoni immaterial. Són un llegat recollit dels nostres avantpassats que vivim a l’actualitat i hem de mantenir per transmetre a les generacions venidores.

Les Falles són un compendi de música tradicional, pólvora, indumentària, art efímer i gastronomia que els fallers estimem i hem de saber respectar cada volta més.

A més ha de tirar una mà en la confecció de cavalcades, carrosses, presentacions, llibret i contractació de publicitat, i organitzar els festejos, coordinant-ho tot per a la setmana fallera.

És per això que gestionar, dirigir, capitanejar, motivar una comissió és una tasca sovint complicada que requereix moltes ganes de treballar, altes dosis de coneixement de la festa, un bon grapat de paciència i molt d’esperit de sacrifici perquè bona falta fa.

Dáltra banda ha dácudir al taller dels artistes fallers, per assabentar-se i assegurarse que la confecció de la falla marxa bé. També ha dásistir a les reunions de la Junta Local Fallera i a les de la seua falla. I per descomptat, ha déstar present com a representació de la comissió a tots els actes que el calendari faller ho requerisca, que són molts i variats. Tot açò faria un president responsable, a una comissió on les tasques estigueren ben repartides.

De segur que molta gent es posa a riure, Fins i tot hi haurà fallers que ho facen en llegir que la presidència d’una falla és una tasca sacrificada. Doncs la seua carcallada no és més que un símptoma de la ignorància respecte al funcionament real d’una falla. La direcció d’una comissió làfronta una junta directiva, amb vicepresidents, tresorer, secretari i delgats; això ja ho sabem tots. En el millor dels casos, el d’eixa falla ideal on cadascú es responsabilitza de la seua part, el president coordinaria a tots i evidentment estaria a tot. Per tant, sájudaría a la confecció de pressupostos i seguiment de l’economia amb el tresorer, al seguiment de les inscripcions, de léntrega de documentacions i paperassa vària amb secretaria, així com mantindre el contacte amb delegats, comunicació directa a Falleres Majors, President Infantil i famílies d’aquests...

Però tots sabem que les comissions perfectes no existeixen, per molt que ens empenyem a dir a les demés que la nostra falla funciona com la seda.

Si la feina a la seua falla és cosa de 4 (desgraciadament ben habitual); les hores dedicades i els maldecaps del president augmentarien exponencialment en funció de la seua capacitat de càrrega i de la seua incapacitat a dir que no. Evidentment, tot açò no es dona al cas del president que sols acudeix als actes i a qui altres li donen tot fet. Però afortunadament aquesta mena de «representant oficial» de la falla està en vies d’extinció i la gent que assumeix el càrrec es responsabilitza de la feina a fer.

A més del sacrifici familiar i corporal, s´ha de sospesar la despesa econòmica que comporta pel vestuari que qualsevol president augmenta. A més, un acte o una reunió sol dur afegit un café o una cervesa o en el cas dels més complidors un sopar que s’allarga fins on calga. Despeses que per descomptat són voluntàries, com les hores fora de casa i la desconnexió de la família i amics no fallers, però que la majoria de presidents fan de bon gust.

Al cas que ens ocupa, és a dir, el del president que si s’implica, cal reconéixer que paral·lelament a les hores dedicades a la falla i venen els sacrificis. Tot president té una família més o menys gran, amb parella o no, amb fills o no, a la qual a l’últim trimestre de l’exercici veu menys del que correspon a no ser que faça a la falla les mateixes hores que ell. Les hores de reunions i de casal resten també hores als decans i augmenta la son que es passa en vespres de falles i a més de desequilibrar la dieta per l’augment d’entrepans i menjars ràpids i prefabricats. Dieta amb la qual s´ha de jugar per no guanyar pes, perquè la indumentària valenciana no entén d´excessos de menjar i beure i un president (i mes si ho és per més d´un any) no pot estar a tota hora invertint en despeses de costura.

Sacrifici? María Beltrán Regidora de Falles

Sacrifici? Estar al capdavant d’una regidoria sempre és una responsabilitat; però que a més siga la regidoria de Falles és molt més que això. Xàtiva compta amb una llarga tradició fallera. És la primera ciutat, després de València, en la qual es va plantar un monument. Més de 150 anys d’història. Només amb això, ja espanta. Però si a més, diem que la ciutat compta amb 19 comissions i desenes d’actes al llarg de tot un any, organitzats tant per la Junta Local Fallera com per cadascuna de les comissions... pots fins i tot, només de pensar-ho, sospirar. El col·lectiu faller és el més nombrós de Xàtiva, i comptar amb la delegació de Falles mai serà un sacrifici; sinó que és un plaer, i en el meu cas, devoció. Pertany al món de les falles des que vaig nàixer. Formar part d’una família fallera és el millor que li pot passar a una persona que porta a les venes la nostra festa valenciana. I, en el moment en què vaig tenir l’oportunitat de poder agafar el testimoni d’una regidoria com aquesta, no m’ho vaig pensar dues vegades. És un honor, tot i que al mateix temps, una responsabilitat. Sacrifici no hi ha. Hi ha responsabilitat de no poder realitzar activitats, promeses 84

que t’agradarien; però al mateix temps, és complicat de fer-ho. Hi ha compromís amb una ciutat en la qual hi ha milers de fallers i falleres que treballen durant tot un any; amb molts pensaments, cadascun diferents; i que encara que intentes agradar a tots, no sempre serà així. Hi ha feina; molta feina al darrere, per part de cada un dels que formem part d’aquesta gran família fallera xativina. Queda molt a fer. Queda molt per avançar. Queda molt per aportar. Les meues ganes, il·lusió, compromís i responsabilitat amb vosaltres serà en cada moment el 100 per 100; d’això no ho dubteu. Si falle en un moment donat, que ho faré, formarà part d’aquest sacrifici. Però diuen que qui no arrisca, no guanya. Així que jo, em fique de ple; arrisque, confie i sobretot, aposte per cadascuna de les persones, falleres o no, que volen i adoren aquesta festa. La festa de tots els valencians i totes les valencianes. Si la pregunta és, hi ha sacrifici? La meua resposta seria no, rotundament no. És i sempre serà un plaer acompanyar-vos en aquest viatge al llarg d’aquests propers 4 anys.

estime nineta

Leticia García Mestra d´infantil I la vida passa tan ràpid i la soledat tan perillosament assossegada...No valorem carícies ,no guardem per sempre aquells petons infinits ni olorem conscientment les abraçades que ens estrenyen. Una vegada vaig estar enamorat, era una dona espectacular,m’encisava tot d’ella. Llargs cabells color carabassa, mil pigues al nas i altres mil amagades en indrets insospitables, aquella mirada penetrant, bec de corb ben portat amb una elegància exquisida. Se’n va anar massa prompte. Hui han plantat la falla del meu barri. A ella li tornaven boja les falles. Recorde que sonant un pasdoble deixava caure la seua delicada mà de manera violenta sobre la meua cuixa i m’agafava amb tanta consciència que em feia tremolar tot el cos i les parts adherents tot siga dit. I, aleshores, somreia i em deia: ballem!! i ballàvem. Jo em sentia idiota, dos sonats entrellaçats entre rialles i sospirs. Em sentia idiota i viu. Torne a centrar la mirada en aquell cadafal i per un moment em vaig quedar completament bocabadat, una sensació estranya va envair el meu cos. Aquell ninot era indiscutiblement ella. Acceleradament vaig baixar al carrer, eixa dona de cabells ataronjats havia tornat d’allà on estiguera, per trobar-se en mi. La mirava als ulls, li mirava la pell i li comptava les pigues, no hi havia dubte, era ella. Tornava a casa capcot i amb una sensació agra. Que ingenu pensar que aquell ninot podria ser ella. Sona suaument una bella i dolça melodia, penetrava cada nota als meus oïts i ressonaven les corxeres al meu timpà. Algú cantava amb tendresa aquella cançó, tal vegada coneguda, que em feia sentir calfreds i cada nit sonava aquella melodia sense saber si la demència se m’apoderava o simplement algú volia cridar la meua atenció. Va arribar la nit del foc, el final de la festa fallera i jo sentia una tristor profunda i una angoixa asfixiant. Em quedava l’esperança absurda que el foc no et cremara, que per alguna raó desconeguda no arribares a convertir-te en cendra. I si jo pogués canviar-me per tu? I si jo fes el sacrifici de plantar-me en aquell cadafal i morir per tu? Pot el sacrifici humà lliurar la vida d’un ninot com tu? Comença l’última mascletà al mateix temps que sona aquell pasdoble, focs artificials i ella que no es crema. Tot al seu voltant es foc, la flama arrasa amb tot allò que es troba, tot queda reduït a restes, menys la meua nineta que aguanta ferma davall el infaust fum...Finalitza la cançó i encara vius, tanmateix sent molt a dins de mi un altre foc abrasador que no em deixa respirar. Asfixiat pel desconsol de poder perdre de nou, apague la llum dels meus ulls i em quede sord. No te’n vages, que jo ho faré per tu. T’estime nineta. 86

Tinc el cor ences en flama ,

Claudia Argente Periodista i somiadora La plaça més gran de la ciutat plorava mentre nevava cendra en forma de petits trossos de cartó deixant els cabells grisos, replets del que serien records al dia següent. I que estrany que nevara en ple mes de març! Tot allò que el protagonista d’aquesta història sentia, no era llàstima o malenconia, era un tot i no res al moment que la flama naixia i la pólvora explotava formant la màgia d’una escena amb llum pròpia. Aquest tot i res, no és fruit d’un truc d’un mag, és l’esforç, l’impuls i el sacrifici d’unes mans amb unes quantes marques i signes de l’edat i el dur treball d’anys enrere que fan que jo nasca. Sí, crec que comence ara a recordar. Jo, la veu d’aquesta història, sóc molt vell, quasi com el món. Sóc la primera llum que van veure els hòmens i les dones a les cavernes i qui pot fer salvar vides amb una senyal que il·lumina o, per contra, qui pot arrabassar tot un bosc si malauradament em posen en mans de bojos. Doncs, em presente, sóc el Foc i un dia vaig mirar als ulls emotius de tot un poble quan celebrava la seua festa gran, les Falles l’anomenen. Una terra de flors, colors, música, vida, on la gent prepara durant tot l’any una festa d’interés internacional, on tots porten les seues robes de valencians i de valencianes ben cosides, sedoses, acolorides i perfectes. Quina sort tinc de poder formar part d’aquesta festa. Jo represente colors a la nit d’un cel negre, el núvol gris de la pólvora al migdia o el foc màgic a la nit de la cremà. Però, espereu, no podem oblidar-nos dels altres protagonistes d’aquesta història, ells, els pirotècnics i les comissions falleres que treballen colze a colze per fer-me brotar amb llum única. Té un nom, s’anomena sacrifici. Us contaré una història que em va passar fa molts anys. Jo, Foc –que no persona- vaig ser observat als ulls per un home que treballava de valent per fer que el soroll i la bellesa, eixiren per partida doble amb un 10 de nota a les Falles. Un home que no tenia por de prendrem quan la Fallera Major s’arrimava a la metxa. Aquell home, un dia em va mirar als ulls i va fer que m’arribara un missatge a l’ànima. Només demanava que tot eixirà bé, que es cremara amb estima tot allò que havia construït i dissenyat. Jo no entenia com un humà podia comunicar-se amb mi, ni jo com podia escoltar els seus pensaments sense que em pronunciara paraula. La llegenda conta que poques persones podrien parlar-me, excepte les que tenien una ànima pura. Clar, no era difícil pensar que l’home a qui em referisc sí la tenia.

Ara bé, la història continua pel mes de març, quan els pensaments estan potes amunt, la feina desbordada i l’excés de responsabilitat al capdavant d’un equip unit. El perill d’aquest encàrrec era elevat, la pirotècnia -la gràcia de fer bellesa- mai havia sigut fàcil per a ell, ja que les expectatives sempre eren altes i clavar-se dins d’una mascletà per a fer explotar cada coet amb la seua pròpia mà no era senzill. Era un amant del foc i del soroll, però sobretot l’amant d’observar com la gent plorava d’emoció amb cada feina ben feta, amb l’olor a pólvora de la ‘terreta’ i amb el cos ple de tremolors després de més de set minuts frenètics. Ja veieu, açò que us estic contant no és cap somni, fins i tot a mi m’emocionava. Era tot tan estrany! Passaven els dies i una mascletà darrere d’un altra, despertades, castells de colors i formes impossibles van fer que coneguera aquell home durant la setmana gran de Falles. A poc a poc, quan jo m’apagava, no sé per quin motiu podia veure i sentir-me a la seua pell, és a dir, les hores de son mal dormides, la llàstima que li donava no passar temps a casa, la por a la fragilitat d’unes mans ja treballades o la por a la crítica. Era tot un repte, el sacrifici més gran. En eixe moment, em vaig adonar que era un home distint als demés, era pura flama, foc, sentiment, emoció... No m’havia sentit mai tan volgut per la gent i ell ho va fer possible. Nit del dènou de març, la Nit de la Cremà. Faltaven ja pocs minuts perquè la feina de tot un any volara pels aires. Jo estava preparat per a donar l’espectacle, per a cremar tot el monument amb intensitat. Com cada dia, el pirotècnic va agafar la traca, va prendre la metxa i jo vaig brotar. Llavors, tothom es va emocionar, jo mentrestant veia els ulls plorosos dels més petits i grans mentres els trossos de cartó fets cendra queien a terra formant una gran estora gris. En aquell instant fugaç, jo Foc de vida, vaig ser qui vaig parlar amb el pirotècnic per primera vegada i vaig dir-li mirant als ulls: “gràcies per fer sentir a tothom el foc per dins”. I em vaig consumir.

Malament Leticia García Mestra d´infantil Que ser faller és fàcil, diuen els llenguallargs ja els voldria jo veure amb pintes i encotillats ben senzill és això que fan de criticar quan no saben com va el percal Malament Ningú amb consciència parla ni professa dels sacrificis que fan el faller i la fallera ben clar ho explicaré amb gran dosi d’humor que la sàtira, ja ho sabeu, és la que mou el cor. Malament Les notes discordants sonen desorbitades allí li pega el bombo fins les més destrellatades i això és bonic de sentir? contesteu amics, sacrifici faller i dels meus oïts Malament Ara ja no se sent ni un ximple pasdoble d’eixos que alçaven la veu de tot un poble «latino beibi»i altres destrosses musicals sacrifici faller i de la música en general Malament Ara els músics es preparen per a la funció arriba el moment més esperat per la comissió el ball que tots es saben més destrellatat i vergonyós sacrifici faller, agulletes i paracetamol Malament

I que em digueu del «master xef» de la paella que la compra, la cuina, la tasta i l’escudella que ningú tinga valor de contradir al distingit sacrifici faller i del meu paladar exquisit Malament De tots és ben sabut aquell obscé refrany eixe que diu que si en falles no traus trellat en Pasqua posa-li ganes i sigues contundent sacrifici faller i del meu cos calent malament I ja porte hores desfilant de forma escandalosa amb la panxa plena d’arròs i beguda miraculosa aguantat amb cortesia la flatulència que no ix sacrifici faller i del meu intestí malament Es parla amb alegria dels aires senyorials i discrets amb la faixa ben atapeïda en la baixà de Sant Josep però cap gosa a descriure el final que això esdevendrà sacrifici faller, suor, llàgrimes i el cul ben apretat malament Tot queda ben dit en aquests paràgrafs insolents penúries i sacrificis que no han de quedar indiferents fallers i falleres no es deixeu avassallar tan cruelment que a la festa valenciana no cal passar-ho malament.

Una fotografia no massa correcta per a l época Joan Quilis Llicenciat en geografia i història En 1943, quatre any després d’acabar la Guerra Civil, les falles de Xàtiva, tornen a organitzar-se. Encara que en 1941 i 1942, s’havien cremat falles, serà a partir de 1943, quan tornen a agafar auge la festa, muntant-se dotze monuments i creant-se, la Junta Local Fallera, la qual a les hores es denominarà Junta Central Fallera, com a Valencia, deixant de denominar-se, Comitè Central Faller, com es coneixia durant el període de la II República. Les falles de 1943 i anys successius, serien unes falles difícils, ja que es vivia un període de forta repressió, pel règim imperant en l’època. Les presons estaven repletes d´homes i dones que havien col·laborat amb la República i eren acusats de traïdors a la pàtria. La vida quotidiana, era també complicada, la falta dáliments, habitatges precàris, controls a cada moment i sense cap motiu, són la tònica habitual dels primers anys de la postguerra. En resum eren uns anys en què es vivia amb por, prequè qualsevol cosa, que es fera o que es diguera podia ser interpretada com de comunista i contrària al règim i això portava les seues conseqüències. Molta gent major, que varen viure aquells primers anys de la dictadura, conten que quan sonava l’himne de la Falange, havien de parar allí on estigueren o parar dállò que estigueren fent. En aquell moment, calia posar-se fermes i alçar el braç i açò ho havien de que fer totes les persones, homes, dones, xiquets, xiquetes, persones majors, tots (1). Les autoritats locals sortides del bàndol guanyador de la guerra, intentaren donar un aspecte de normalitat a la vida quotidiana, permeteren que la festa fallera es restituirà a Xàtiva, però, tot estava controlat, per l’ajuntament i les forces pròximes al règim. Primerament, la Junta Central Fallera, encarregada dórganitzar les falles, era nombrada pel mateix ajuntament i en molts casos eren, regidors els que ocupaven el càrrec de president de la junta (2). A banda estava la censura, ja que tant els monuments com les explicacions havien de passar el control del censor, perquè en la falla, no es podia fer cap al·lusió contrària a les del règim. A més, les relacions de membres que composaven, les diferents falles, també eren revisades i tot aquell membre que poguera despertar alguna sospita, era assenyalat i possiblement havia de deixar la falla (3). Com havem dit les falles en 1943, tornen agarrar força. És crearà un organisme per a dirigir i controlar la festa, aquest organisme es denominarà durant un breu període de temps Junta Central Fallera. El primer president de la nova junta va ser Eugeni Vila Cuenca (4). (Possiblement, siga el 92

mateix a qui l’escultor, Francisco Bolinches, va fer un bust de marbre, que es conserva, actualment en el museu de Belles Arts de la Casa de l’Ensenyança (5).) També es va elegir la primera Fallera Major de Xàtiva, de després del conflicte bèl·lic. Aquest privilegi va recaure en la senyoreta, Josefina Nicolás Simón la qual, va ser elegida en un acte que es va desenvolupar durant la fira de 1942, més en concret en la revetla que es va realitzar en la glorieta de José Espejo, la nit del dia 16, el segon dia de fira (6). En aquest acte, que tenia el seu origen en les falles del període de la II República (7), concorrien totes les Falleres Majors de les diferent falles. Entre elles estava, Josefina Nicolás Simón, que era la Fallera Major de la plaça de Sant Joan del Raval. Aquesta plaça de Sant Joan, ja havia tingut un precedent faller en 1936. Huit anys després, i amb Enrique Garcia Seguí, com a president es va plantar la falla d’ Antonio Grau Tomà “Casos i coses” (8). Però tornem a Josefina Nicolás Simón. Es coneix una interessant fotografia d’ella (9), com a Fallera Major de Xàtiva. Podríem dir que és la imatge oficial, perquè apareixia publicada en el programa oficial d´actes d´aquell any, 1943. També la podem veure en el Museu Faller de Xàtiva, en la galeria de retrats de les diferents falleres majors de Xàtiva. D’aquesta fotografia, criden l’atenció dues coses. La primera que va abillada amb un vestit de valenciana del segle XIX. Per la qual cosa, cal preguntar-se, per què aquest canvi? Si durant la II República, les falleres, a Xàtiva, anaven amb vestit de gala? Segurament haguera segut, més correcte el vestit de valenciana, duran aquest període republicà, perquè hi havia un ambient més propici al conceptes valencianistes, amb partits regionalistes, que predicaven la identitat valenciana, amb associacions i organismes els quals s’encarregaven de difondre la cultura valenciana. Fins i tot a nivell polític Fotografia de Josefina Nicolás i Simón, es va arribar a fer un projecte d’estatut d’autonomia, que per l’esclafit de la guerra no es va poder aprovar (10). Fallera Major de Xàtiva, 1943 Estar clar que a Xàtiva, les falleres, varen a començar a utilitzar la indumentària característica de la dona valenciana del segle XIX, perquè en la capital així es feia i es feia, des que en 1929 Pepita Samper miss Espanya d’aquell any, va realitzar les funcions de Fallera Major i va introduir el vestit de llauradora en els actes als que assistia (11), continuant utilitzant-se després. La pregunta ara seria per què sols acabada la guerra, ja es permet ficar-se aquests vestits?

Segurament i la causa principal, seria perquè València i els valencians, no suposaven un possible problema nacionalista, al nou regim nascut de la Guerra Civil, possiblement perquè València no va arribar a poder tindre el seu estatut d’autonomia, com els catalans i el bascs i la utilització d’aquesta vestimenta no significaria un problema al ideari del regim de “España una, grande i libre”. Al mateix temps es donava una imatge de normalitat, de cara a la ciutadania i de cara a l’exterior del país i al fet de permetre plantar falles. D´altra banda, haver negat celebrar-les, sí que haguera dut un conflicte greu, per l’arrelament que aquesta festa tenia ja en els valencians. Conseqüentment també, ens va permetre que les dones pogueren continuar desfilant amb la indumentària valenciana. L’altra cosa que destaca en la fotografia de Josefina Nicolás Simón, és la banda que porta. En ella no es pot llegir que hi ha escrit, però si que es veu clarament, que porta com a banda, la senyera i més en concret, la quatribarrada, -i això si que és complicat buscar-li una explicació raonable-. També s’aprecia clarament l’escut de Xàtiva, la qual cosa ens diu que, no és una banda de la cort d’una falla, sinó que és de la Junta Local Fallera. En el llibret editat per la Junta Local Fallera de Xàtiva, en 2007, per a commemorar els setanta cinc anys de la constitució del primer organisme que va dirigir les falles de la nostra ciutat, apareixen moltes fotografies de les Falleres Majors, dels anys trenta i quaranta. La senyera sí que la veiem en el període de la II República, que es compaginada amb la banda on es representava la bandera tricolor de la República (12). En els primers anys de la dictadura, crida l’atenció la fotografia de Josefina Nicolás Simón, que com a Fallera Major, no porta la banda amb els color de la bandera nacional, cosa que si veiem en les fotografies de les falleres majors successives. Es va tractar d’una equivocació o es va fer conscientment? No podem saber-ho, però sí que és un poc estrany, que en els forts controls que en aquells anys de postguerra hi havia, es permeteren símbols identificatius que pogueren anar en contra de l´ideari nacional, més tenint en comte que mostrar banderes que simbolitzaren algun nacionalisme estava completament prohibit. En el cas de Xàtiva no ho sabem i seria interessant intentar investigar-ho, però a València, en el període de falles estava totalment prohibit exhibir, senyeres valencianes en els balcons, els membres de la Junta Central Fallera, s’arriscaven a un dia de presó per cada bandera que es poguera veure i això que els membres de la junta serien afins al règim (13). Però tornem a la fotografia, com hem vist es tracta de la Fallera Major de Xàtiva, però que passava en les comissions en 1943? La font més directa seria anar als llibret de l’època, dels quals hem pogut consultar sols dos, el de la falla de la plaça Sant Pere (14) i el llibret explicatiu de la falla plaça d’Enriquez (15), els quals porten la fotografia de la seua Fallera Major. Aquestes les veiem amb vestit de gala, com es feia en el període de la República. És a dir no apareixen abillades ni en el vestit de valencianes, ni amb la banda, açò ens fa pensar, què encara no era una costum adquirida.

Hem pogut consultar els llibrets explicatius de 1944 de les dos mateixes falles anomenades anteriorment, ens sobta que mentre la Fallera Major dels primers continua apareixent amb vestit de gala, la Fallera Major de la plaça d’Enriquez ja apareix amb vestit de valenciana, però la banda, ni és la senyera ni la bandera espanyola, és una banda on es pot llegir falla plaça Enriquez. En el llibre oficial de les falles de l’any 1948, no trobem a la Fallera Major de Xàtiva amb la bandera valenciana, però siíalgunes Falleres Majors de comissions. Com la representat de la falla de plaça Mártirez de la Revolución (Sant Jaume), la senyoreta Emilín Camús Martínez. La fotografia en què hi apareix, la veiem amb una senyera en la seua falda, però no sembla que siga la banda. Sí que veiem a la senyera com a banda, de la xiqueta Amparin Vera Alvarez, que era la Fallera Major infantil de la falla carrer Horno Napiñola (18). En el llibre esmentat del setanta cinc aniversari de la primera Junta Local Fallera, quant fa referència a 1949 apareix una fotografia amb falleres, les quals algunes porten la banda amb la senyera i altres la nacional, però no tenim cap informació, respecte aquesta fotografia, sols ens diu que es tracta d’un grup de falleres de l’any 1949 (19). En 1951, en el llibret de la plaça del Caudillo (La Bassa), sí que trobem a la Fallera Major, d’aquest lloc, la senyoreta Carmencita Ibanco Jordá (20), lluint la senyera com a banda. Passem d’any i anem a 1952, en el llibre oficial de la Junta Local Fallera, veiem a la Fallera Major Infantil que porta la banda amb la senyera, es tractava de la xiqueta Mª Amparo Alvarez Rubio, en canvi la major la senyoreta Juanita Alós Pérez, en la seua banda porta la bandera nacional (21). A l’any següent 1953, tornarà a parèixer la Fallera Major Infantil amb la senyera en la seua banda, en aquest cas va ser la xiqueta Amparin Pont Mompó i la major la senyoreta Rosarin Ramón Aliques, amb la bandera Esboç de la falla plantada en la plaça espanyola en la seua banda (22). En aquests tres exemples de xiquetes amb la senyera com a Sant Joan en 1943 banda, podem pensar que era una cosa permesa en xiquetes? Possiblement i també per a poder diferenciar la banda de la fallera major de la infantil. En 1955, serà la Fallera Major de la plaça del Cid (Trinitat) senyoreta Merceditas Montagud Vila (23), la que veiem en la fotografia del seu llibret, lluint la banda amb la senyera. No serà fins a 1958 quant tornem a veure, en una publicació oficial, una fotografia de la Fallera Major de Xàtiva lluint una banda on es representa la senyera, en aquest casa serà, la senyoreta

Enriqueta Benet Ibáñez. A mé s trobarem la bandera valenciana representada en la portada del llibre oficial de falles d’aquesta any, que també portava una il·lustració de José Garcia Tortosa “Vernia” (24). El que també crida l’atenció d’aquestes bandes de les falleres on es representa la senyera, és que en tots els casos que hem anomenat es representa la quatribarrada, el blau, no es veu, perquè no està. Possiblement el conflicte de les senyeres en aquest anys encara no havia aparegut. Amb el pas del temps i encara en el període franquista, les corts d’honor de les Falleres Majors, sí que portaran la senyera en les seues bandes com una cosa habitual i el blau també apareixerà. Podem preguntar-nos si varen quedar les falles, en el període franquista, com un món aïllat, on es permetia, dins d´uns límits, tot allò que podia considerar-se com a símbol valencià? Probablement així fora, perquè com hem dit ja, els valencians no significaven un problema greu des d’un punt de vista nacionalista. A més a més, en el cas de Xàtiva, tot estava controlat per una Junta Local Fallera que depenia de l’ajuntament, i l’alcalde de torn era el que col·locava al president de la junta i als seus membres. Alguns exemples d’aquesta permissivitat, ja l’havem vista com que les dones falleres de Xàtiva, s’abillen amb el vestit típic de valenciana i en ocasions pogueren portar una banda on es representa la senyera i sobre tot i molt important, que en els llibrets de falles, continua escrivint-se en valencià, llengua, que durant el franquisme, va quedar reduïda a l’àmbit familiar, ja que tant en les escoles, com en les administracions va estar completament prohibida. Hem volgut parlar ací d’una fotografia que pot passar desapercebuda, però que si en fixem en ella té les sues interrogants i el seu interès per a l’història de les falles de Xàtiva.

Bibliografia .-1 Vidal i Garcia Miquel (2019): Guerra, falles i calamitats. Llibre explicatiu falla plaça Benlloch 2019. Edita: Associació cultural Falla Benlloch, Xàtiva. Pàg. 112-115. .-2 Alborch Mallol Guillem (2018): L’etapa predemocràtic de la transició a les falles de Xàtiva (1974-1979). En Llibre explicatiu Falla Gregorio Molina 2018. Edita: Associació Falla Gregorio Molina, Xàtiva. Pàg. 115-118. .-3 Quilis i Rodena Joan (2011): La influencia de les constitucions a les falles de Xàtiva. Llibre explicatiu falla plaça Benlloch 2011. Edita: Associació cultural Falla Benlloch, Xàtiva. Pàg. 115-116. .-4 Sánchez i Pérez Joaquim (2014): Quadern de falles Xàtiva 1865-2014. Edita Junta Làcal Fallera, Xàtiva. Pàg. 14. .-5 Català Sanchis Salvador i Martínez Martínez Rafael (2008): Pintores de Xàtiva vida y obra. Biografía de pintores desaparecidos. Edita Fomento Cultural CR. Xàtiva. Pàg. 207-210.

.-6 Sanchis i Martínez Josep (1999): Les primeres falles després de la Guerra Civil. En falles a Xàtiva 1999. Edita: Junta Local Fallera de Xàtiva. Pàg. 155- 160. .-7 Sanchis i Martínez Josep (1996): Història de les Falles de Xàtiva. ED: Ediciones Xàtiva S.L. Xàtiva. Pag. 157. .-à Sánchez i Pérez Joaquim (2014): Quadern de falles Xàtiva 1865-2014. Edita Junta Local Fallera, Xàtiva. Pàg. 38. .-9 Junta Local Fallera Xàtiva (2006): Junta Local Fallera Xàtiva 75 anys fent camí. Edita Junta Local Fallera, Xàtiva. Pàg.24. .-10 Ramírez Aledón Germà; Martínez Sala Isabel; Garrido Rico Sebastià; Cebrián Molina Josep Lluís (1991): República i Guerra Civil a Xàtiva (1931-1939) Vol. I. Col·lecció Gramalla nº 3. Edita Ajuntament de Xàtiva. Pàg. 80-118. .-11 https://www.distritofallas.com (2017): Historia del traje de fallera (y fallero). .-12 Junta Local Fallera Xàtiva (2006): Junta Local Fallera Xàtiva 75 anys fent camí. Edita Junta Local Fallera, Xàtiva. Pàg.16-21. .-13 Ariño Villarroya Atonio i Alcañiz Chanza José (1990): Del Comitè a la Junta Central Fallera. En Historia de las Fallas. Edita: Levante El Mercantil Valenciano. Valencia. Pàg. 345-347. .-14 AMX: Llibret explicatiu falla plaça Sant Pere 1943. Fons Sarthou de falles. .-15 AMX: Llibret explicatiu falla plaça d’Enriquez 1943. Fons Sarthou de falles. .-16 AMX: Llibret explicatiu falla plaça Sant Pere 1944. Fons Sarthou de falles. .-17 AMX: Llibret explicatiu falla plaça d’Enriquez 1944. Fons Sarthou de falles. .-18 AMX: Programa oficial fallas de San Jose Játiva 1948. Fons Sarthou de falles. .-19 Junta Local Fallera Xàtiva (2006): Junta Local Fallera Xàtiva 75 anys fent camí. Edita Junta Local Fallera, Xàtiva. Pàg.49. .-20 AMX: Llibret explicatiu falla plaça del Caudillo 1951. Fons Sarthou de falles. .-21 Junta Local Fallera Xàtiva (2006): Junta Local Fallera Xàtiva 75 anys fent camí. Edita Junta Local Fallera, Xàtiva. Pàg.58-59. .-22 Junta Local Fallera Xàtiva (2006): Junta Local Fallera Xàtiva 75 anys fent camí. Edita Junta Local Fallera, Xàtiva. Pàg.62-63. .-23 AMX: Llibret explicatiu falla plaça del Cid 1955. Fons Sarthou de falles. .-24 Junta Local Fallera Xàtiva (2006): Junta Local Fallera Xàtiva 75 anys fent camí. Edita Junta Local Fallera, Xàtiva. Pàg.73-74.

100

101

102

103

104

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

. ColÂˇlaboracions ,

publicitaries

123

124

125

126

127

128

ELECTRO-LLANERA INSTALACIONES ELÃ&#x2030;CTRICAS AIRE ACONDICIONADO

Cesar Miguel Cuenca Inst. Autorizado: 20443749 electrollanera@hotmail.com Tel.: 620 942 562

129

130

131

132

133

134

135

136

137

SOMOS DISTINTOS: SOMOS BANCA COOPERATIVA.

LIDERAR LA BANCA COOPERATIVA NUNCA HA SIDO UN OBJETIVO. SOLO EL RESULTADO. NOSOTROS LO LLAMAMOS ENERGÍA COOPERATIVA.

138

2 GAFAS GRADUADAS

PROGRESIVOS + ANTIRREFLEJANTE

Baixada de l’estació, 21 | 46800 | Xàtiva | VALÈNCIA | 96 061 00 12 | 679 810 561

www.lluchandsoro.com

139

140

141

Pol. Ind. Sant Joanet C/ Tordera nยบ 3 SANT JOANET (Valencia) Tfno: 96 259 11 95 Fax: 96 259 00 67 Mรณvil: 607 752 019

142

143

PIZZA PARA LLEVAR

144

145

146

147

148

C/ Compositor J. Lammez nÂş 3, Bajo / 46800 XĂ tiva (Valencia) tel: 96 105 91 58 - 656 396 882 Marta Bonet Peluqueria @peluqueriamartab

149

- AUTOCARGANTES - MECÁNICA - ELECTRICIDAD - PRE ITV - NEUMÁTICOS - AIRE ACONDICIONADO - AUTO DIAGNOSIS CENTRAL: Avda. Ramón Bataller, 18 · 46816 ROTGLÀ y CORBERÀ · Tel.96 225 40 41 · Fax 96 225 50 56 BASE XÀTIVA: Polígono Industrial E - Nave 3 · Tels. 638 320 559 - 607 854 040 BASE Y TALLER LLOSA DE RANES Polígono Industrial EL SALT - C/ Garvi, 3 · Tel. 96 292 41 96 150

151

Pol. Ind. La Vila, C/ La Vall d’Albaida, 3 46819 NOVETLÈ - Tel. 96 228 01 27 pedidos@paperplegat.com 152

153

CASTRO

PESCADOS • MARISCOS • FRESCOS Y CONGEL ADOS COMPRA Y VENTA AL POR MAYOR

154

155

156

C/ PROF. SANCHIS GUARNER, 2 - 46800 - XÃ&#x20AC;TIVA - TEL: 962 049 844 157

158

HORARIO VALENCIA De martes a viernes de 9:30h a 19:30h sรกbados de 9:00h a 14:00h Lunes cerrado HORARIO Xร TIVA De lunes a viernes de 9:00h a 19:30h sรกbados de 9:00h a 14:00h Martes cerrado

159

160

161

162

163

164

C/ Gregorio Molina, 20 Tel. 96 312 41 12 XĂ tiva (Valencia)

165

166

167

168

169

170

171

172

173

174

175

176