Ruta dell¡ Call Major de Barcelona • He dissenyat aquesta ruta per persones que tinguin un interés per conèixer la història de la comunitat jueva de Barcelona i el Call de Ciutat Vella. • Per fer aquesta ruta, ens trobarem a les 16.00 h. La farem a peu, i en màxim 2 h. o 2h30 min. • El punt de trobada serà al bell mig de Plaça Sant Jaume, un lloc cèntric i prou conegut
Perquè quedem a Sant Jaume? • A part de que és un lloc cèntric i conegut, qudem a la plaça Sant Jaume perque representa el centre de la ciutat romana, el que coneixem com a Fòrum. • El Fòrum era el centre geogràfic de la població, en aquest cas de la Colònia Faventia Barcino. • El Fòrum està creuat en sentit perpendicular pel Cardus i el Decumanus, que avui dia conformen l'eix carrer Ferran-carrer Sant Jaume i per l'altre, carrer de la Ciutat i carrer del Bisbe.
Ruta pel Call de Barcelona • Farem un viatge ràpid en el temps • Visitarem l'antic "Barri Juïc" i el que queda dels equipaments de l'Aljama jueva barcelonina. • El que queda de la Mikvé (Banys rituals), el que queda del'antic hospital de Tzedakà (Carrer Marlet) i l'actual Sinagoga Major. • Com a anècdota, coneixerem on es va traslladar la coumnitat després dels avalots del 1391.
El Temple romà d'August • Hem de recordar, que, a banda de les originàries poblacions íberes (exactament tribus laietanes i lacetanes), Barcelona va sorgir com a colònia militar pels voltants de l'any 10 a.e.c. • El seu impulsor va ser el fill adoptiu de Juli Cèsar, el primer imperator de la dinatia júlia, Octavià, o, com va ser conegut després. Octavi César August. • August va fer erigir un temple amb capitells corintis just en una cantonada del Fòrum. • Avui podem accedir a les restes des del lloc més alt del Mons Taber, el punt més alt de la ciutat romana, marcat per una mola de molí.
Perquè diem Call i no Barri jueu? • Segons els filòlegs romanistes la paraula CALL vé del llatí CALLIS, i apareix als diccionaris de llengua catalana amb la definició: 1)CALL: Pas estret i enclotat, o entre dues parets ; indret on un riu passa encaixonat . ... / / Ant. Barri de jueus." (Dicc. Pompeu Fabra) 2)CALL: A//. Camí estret, situat entre dues parets o roques ... B // Espai estret per on es pot passar, entre dues fileres de persones o coses; ( en castellà, calle, paso ) C// La part del riu on aquest passa més encaixonat.. D// Antigament barri on habitaven els jueus ; (en castellà, judería ... (Dicc. Joan Coromines)
Origen semític de la paraula "Call" • Segons una altra corrent d'opinió (majoritàriament sostinguda per filòlegs semítics) el seu origen és la paraula hebrea "Kahal" Qahal,"assemblea" (Yahuda, RFE lI, 350) o reunió de la Comunitat, passant a altres zones d'Espanya (Castella i Aragó) com a Cal. • Tant a Istambul com a Salónica, Jerusalem i altres ciutats on hi ha comunitats sefardites trobem avui dia "Cales" • De fet, els jueus sefardites seguim utilitzant la paraula KEHILA-KAHAL, per referir-nos a la sinagoga.
Entrada al Call Després de veure el Temple d'August en el seu lloc original, tornem a creuar la plaça Sant Jaume per accedir al Call propiament dit pel carrer Gran del Call, que era el carrer principal des del qual surten els carrrerons que conformen el teixit del barri. Aquest carrer era on es trovaben les carnisseries del barri, per això es coneixia com carrer de la Carnisseria.
Segons Wikipèdia (error o ignorància?) • Els calls eren les zones habitades antigament per jueus als Països Catalans. El nom prové de l'hebreu Qahal, «comunitat», potser per influència del llatí callis, «pas estret entre dues parets». • El nom correspon al de judería en castellà, al d'"aljama" o aljam'a () en àrab i al ghetto en italià.
Les "Calles" de Venècia, una influència dels Calls. • Coma anècdota, podem dir que, a partir de l'expulsió del 1492, gran part dels jueus de Catalunya, Aragó i Mallorca es dirigiren cap a Orient. • Molts d'ells, embarcats al port de Barcelona, es dirigiren, passant per Ciutat de Mallorca, cap a Liorna (Livorno, Itàlia) • En el seu camí cap a dominis del soldà, és a dir, cap a Istambul, Salònica, Esmirna i altres ciutats, s'establiren a Venècia. • Per influència seva, un cop establerts al Ghetto Nuovo (barri de la Fundició) els carrers on vivien es van començar a conèixer com a "calles". Mentrestant, a la resta d'Itàlia seguien sent Strade o Via.
Entrada al Call (Antic carrer de la Carnisseria)
Aquesta làpida hebrea va ser trobada durant unes obres executades en 1820 i en la qual es fa referència a l'hospital fundat al s XIII pel rabí Samuel Hassardi. Correspon a la Fundació Pia (Heqdés) Sota la làpida es va col·locar la traducció, encara que sembla ser que no del tot correcta. On diu: "El Sant rabí Samuel Hasareri. Mai s'acabi la seva vida. Any 692". En realitat hauria de dir: "Fundació Pia de Samuel ha-Sardí, la seva llum llueix permanentment".
La Mikvé (Banys) Fundats l'any 1160 per Abraham Bonastruc, alfaquí de Ramón Berenguer, qui compartía amb ell els beneficis a canvi de cedir-li unes terres extramurs, sota el Castell Nou, on l'abundancia d'aigua permetía el negoci. Avui dia, les restes es troben dins de S'Oliver (Banys Nous, 8)
A la tardor de 2002 es va descobrir a l'interior d'una botiga que feia reformes un pati delimitat per sis arcs, dins d'un conjunt dividit en dues parts: era un antic Mikvé (banys públics on es realitzaven els banys de purificació que prescrivia el judaisme) del Call barceloní. El seu estat de conservació era bo tenint en compte que són del s. XII. Els banys, els plànols i maqueta es mostren al Museu d'Història de la Ciutat.
Centre d'Interpretaci贸 del Call (Casa del rab铆)
El MUHBA i el Centre d'interpretaci贸
La Sinagoga Mayor (Bet Tefilàh) • Entrem a la Sinagoga pel carrer Marlet. • La porta està orientada cap a l'Est, és a dir, cap a Jerusalem, com totes les sinagogues fòra de la Terra d'Israel. • Entrant, ens trobem dues sales, construides amb "opus africanum", la forma més habitual de construcció de llocs públics a l'era romana
La Sinagoga abans de la restauraci贸
També podem veure els murs medievals del segle XVII, i sota el terra de vidre altre mur de la mateixa època que el "opus" i que correspon a l'edifici original. Al fons han aparegut unes basses dels tintorers de la família d'Arguens que van passar a ocupar la sinagoga a partir de 1477. En ser descoberta la seva condició de Criptojueu, van haver de fugir a França, sent cremats en efígie per la Inquisició.
Altres restes aprofitades que hi trobem • A la Plaça Sant Iu, tocant a la Catedral, trobem restes aprofitades de les tombes jueves. • Aquestes pedres provenen sobretot de tombes que es trobaven al Mont Juïc (actual montanya de montjuic)
Salomó Ben Adret, un barceloní famós.
• Salomó ben Adret, també conegut com a Raixbà (Rabbí Xelomó ben Adret), va ser el més famós mestre de la llei jueva al segle XIII i principis del XIV. Deixeble de Nahmànides (més conegut com a Bonastruc ça Porta), el gran mestre talmudista de Girona, va néixer a Barcelona cap al 1235 i va morir-hi cap al 1310. • Va dirigir l'acadèmia talmúdica de Barcelona en substitució del seu mestre Bonastruc ça Porta. Va ser prestador de Jaume I el Conqueridor, durant 50 anys, rabí de la Sinagoga Major de Barcelona, "rav" de la comunitat jueva de Catalunya, autor de més de 3.000 responsa, que interpretaven les subtileses de la llei jueva.
Una anécdota històrica • Després dels avalots produits al 1391, on la turba descontrolada va cremar bona part del Call, la comunitat que es va poder salvar, grácies a haver-se refugiat al Castell del Call Menor (actual carrer de l'Arc de Santa Eulàlia) es va traslladar als afores de Barcelona. • En aquell temps, els afores eren a tocar de les muralles, és a dir, de les modernes Rondes. Exactament, es van traslladar al costat de l'actual Passeig LLuis Companys, vora l'Arc de Triumf, en un carreró que des de llavors es diu "Volta dels Jueus"
• Espero que us hagi agradat, i a aquell que vulgui, podem fer la ruta quan volgueu.
Gràcies i Shalom