Pinazo sui gèneris 2016

PINAZO SUI GÈNERIS

Edició digital. Suport de publicació: Issuu.

Fotografies, disseny i maquetació: EPA. Escola de Pintura. Germà Lloris.

Ajuntament de Godella. 2016. www.escoladepintura.es

ESCOLA DE PINTURA GODELLA

CENTRE D´ART VILLA EUGÈNIA 2016

PARTICIPANTS Isabel Cortell . . . . . 13 Rafa Leal . . . . . . . .14 Gema Pascual . . . .15 Carmen Castelló . .

16 Juan Broseta . . . . . 17 Estrella Herrera. . . .18 Aurora Ferriol . . . . .19 Vicente Marco . . . . 20 Elisa Argumosa . . . 21 Pepa Mainero . . . . .22 Rosana Simarro . . . 23 Elena Lanzarote . . . 24 José J. Martínez P. .25 Mario Guerra . . . . . 26 Merche Galindo . . . 27 Elisa López . . . . . . 28 Marina Moltedo . . .

29 Delfina Varela . . . . 30 Ximo Vives . . . . . . 31 Nati Prados . . . . . . 32

Alfonso López . . . . 33 Lola Pérez . . . . . . .34 Francesc Maicas . . 35 José Clemente . . . .36 Beatriz Garcia . . . . 37 Carmen Garcia . . . 38 Enrique Bieco . . . . 39 Chelo Moragues . . .40 Francisco Ramos . . 41 Beatriz Alcañiz . . . 42 Mª Amparo Ibañez . 43 Pilar Sánchez . . . . 44 Chelo Jareño . . . . . 45 Joan Cordero . . . . . 46 Trini Aguilar . . . . . . 47 Elvira Torres . . . . . 48 Enrique Galvan . . . 49 Isabel López . . . . .50 Puri del Olma . . . . 51 Lola Manaut . . . . . 52

Blanca Azcárraga . . . . 53 Fátima Lull . . . . . . . . . 54 Mª Carmen Martínez . . 55 Rosana Vázquez . . . . 56 Mª Luisa Alfonso . . . . 57 Rafa Cantos . . . . . . . .58 Natalia Llopis . . . . . . . 59 Lydia Davalillo . . . . . . 60 Lorenzo Torrero . . . . . 61 José Luis Bargues . . . 62 Benedicto Loras . . . . .63 Lola Arellano . . . . . . . 64 Ana Mª López . . . . . . 65 Rosa Mª Berlanga . . . .66 Joan Sanz . . . . . . . . 67 J. Manuel Martínez . . .68 José Marsal . . . . . . . .69 Rosa Piqueras . . . . . . 70 Violeta Zaragozá . . . . 71 Germà Lloris . . . . . . . 72

MIRAR PINAZO El Centre d´Art Villa Eugènia ha acollit aquest mes de novembre seixanta pintures relacionades amb l´estil i obra d´Ignasi Pinazo Camarlench que recollim en aquest catàleg per a deixar testimoni d´un esforç col•lectiu i una inquietud artística; per a poder contemplar-les de nou amb el pas del temps. L’exposició l’hem aglutinada sota el títol "Pinazo sui gèneris" i vol ser a més d´un tribut a l’insigne pintor valencià una manera pràctica d’aprofundir en les seues ensenyances.

Podríem dir que és la segona part d´una altra exposició dedicada a Pinazo, també feta a Villa Eugènia, que organitzarem fa quatre anys per tal de commemorar un altre esdeveniment similar, el de la medalla d’or concedida a Pinazo el 1912. "100 tauletes per a Pinazo" era el títol d´aquell primer homenatge i significà per als participants de l´Escola un primer contacte amb l´obra del mestre "de Godella". En el centenar de diminutes tauletes practicàrem els "in acabaments" i "atreviments" d’estil de Pinazo i els convertírem en una fórmula a aplicar. És fàcil entendre que nosaltres mirem l’exposició d´enguany com la continuació d’aquella primera.

"Pinazo sui gèneris", a diferència de la primera que la va precedir, ha estat acompanyada d’una informació completa i de primera mà que serà irrepetible molt probablement gràcies a la coincidència de quatre exposicions antològiques dedicades a l’obra de Pinazo: la de la Casa Museu (permanent); "Pinazo i les avantguardes" (IVAM); "De la tradició a la modernitat" (Museu de Belles Arts) i "Pinazo i el retrat" (Fundació Bancaixa).

Gràcies a aquesta conjuntura especial hem pogut fer una aproximació exhaustiva al significat global de la seua obra. Com ja sabem, Pinazo representa una frontissa estilística entre el món acadèmic i el modernisme del XX. És prou fàcil, si ho intentem, separar en Pinazo dos categories estètiques en el conjunt de la seua obra i distingir prou nítids i perfilats els dos mons de Pinazo: l’un, excels i virtuós, dominador a la perfecció de l’ofici i la tècnica "clàssica", capaç d’igualar un referent valencià del XIX com era Fº Domingo Marqués; l´altre Pinazo és el pintor díscol, inconformista, que no acaba les obres i deixa a la vista el rastre de les pinzellades, el procés pictòric resseguit. Aquest segon Pinazo que es desdiu de les certeses acadèmiques és lògicament el que ens ha interessat a nosaltres i el que ha calat millor en l’ànim de la majoria dels treballs. Serà segurament perquè està molt més a to també amb el renovador segle XX. Quan vaig presentar "Pinazo sui gèneris" a Villa Eugènia, el dia de la inauguració, vaig atrevir-me a remarcar unes diferències d’edat insignificants entre Pinazo i dos personatges coneguts i emblemàtics de la segona meitat del XIX. Feia referència a Nietzsche, solament cinc anys major que Pinazo, i Van Gogh, quatre anys més jove. Des de fa temps estic pensant que aquests tres personatges, tres figures de l´art i el pensament, en el fons, s’assemblen. L’aproximació a Nietzsche la feia, la faig, perquè l´any 1875 l’alemany publicava "El naixement de la tragèdia grega", divulgant unes idees i una retòrica artística completament nova que recorria tots els cercles i cenacles erudits d´Europa. Jo pense que Nietzsche està present en Pinazo, en algun sentit, i que la dualitat d’aquelles idees visionàries de Nietzsche estan relacionades i nugades en el discurs d’ingrés que llegia Pinazo el 4 d´octubre de 1896 a San Carles, presentant-se allí Pinazo prou superb i virulent davant l’auditori de la il•lustre "Acadèmia Valenciana de les Arts". Un discurs molt agre que va ofendre de segur a més d´una persona i que per això les seues paraules serien oblidades i castigades demorant vint anys la publicació del discurs, quan el més usual era fer-ho al llarg del mateix curs acadèmic.

De la mateixa manera relacione Pinazo amb Van Gogh, quatre anys més jove que Pinazo. Si mirem la mort de l’holandès l’any 1890 i el seguici que va acompanyar el fèretre (pel que diu la correspondència entre pintors del XIX i una il•lustrativa pintura d´Émile Bernard) sabem que la comitiva no superava les vint o vint-i-cinc persones. Van Gogh moria dessolat, frustrat, esgotat de sofriment i soledat, sense cap reconeixement. Per contra, l’òbit de Pinazo el 1916 fou notícia a la premsa i es formalitzà amb un funeral multitudinari amb tota una immensa gentassa omplint l´actual Plaça de l´Ajuntament (com registra alguna fotografia). Una concurrència de gent al carrer que fa pensar en l´estima i popularitat que li tenien al pintor a València; una pèrdua la mort de Pinazo, i això és prou evident, molt sentida pels valencians! Però, tanmateix, a pesar d´eixe contrast i les diferències aparents, subtilment existeixen concomitàncies vitals entre l’holandès i el valencià: Pinazo vivía com Van Gogh, dramàticament, radicalment, empresonat en la teranyina de dualitats artístiques desvetllades per Nietzsche en el seu original llibre: les contradiccions de l’apassionament dionisíac convivint, lluitant, amb el somni apol•lini, racionalista i vertebrador.

"Pinazo sui gèneris" és, retornant a les observacions més mundanes i terrenals, el segon esdeveniment a Villa Eugènia que protagonitza l´Escola en els darrers quatre anys. Dues exposicions a Villa Eugènia que són precisament les dedicades a Pinazo. Però ambdues, vull recordar, estan incloses en un context més ampli d’activitats i exposicions significatives, com és el cas d´un grapat de mostres temàtiques que a hores d´ara duguem fetes. I que, per a recordar la trajectòria seguida per l´Escola els darrers anys, valdrà la pena recollir en aquest catàleg. En concret, a més de les que estem preparant per al 2017 (“Sense pinzells” i “Foto-pintures”) ja hem materialitzat dotze exposicions que mostren com diria algú "la manera que tenim de clapotejar en l’aigua de la cultura" que és la pintura (i des de distàncies realment pròximes i personals). Enhorabona a tots!

Germà Lloris

SIS ANYS D´EXPOSICIONS

“Puntillisme”, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Juny 2011 “Pintura@cinema” , . . . . . . . . . . . . . . . Juny 2012 “100 tauletes per a Pinazo”, . . . . . . . . . Agost 2012 “Color roig”, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Febrer 2013 “Collage”, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Juny 2013 “Paisatge abstracte”, . . . . . . . . . . . . . . Gener 2014 “Culinària abstracta”, . . . . . . . . . . . . . . Juny 2014 “Atmosferes”, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Gener 2015 “Perspectives”, . . . . . . . . . . . . . . . . . . Juny 2015 “DeColor”, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Gener 2016 “Ritmes”, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Juny 2016 "Pinazo sui gèneris", . . . . . . . . . . . . . . . . . . Novem 2016

OBRES

ISABEL CORTELL Valenciana AcrĂ­lic sobre tela 60 x 50 cm

13

RAFA LEAL Gent al carrer, 2016 Aquarel•la 29 x 38 cm.

14

GEMA PASCUAL Vasijas 2016 Acrílic sobre fusta 40 x75 cm

15

CARMEN CASTELLÓ Esbós 2016 Acrílic sobre fusta 30 x 30 cm

16

JUAN BROSETA Paissatge 2016 Oli sobre fusta 122 x 84 cm

17

ESTRELLA HERRERA Ametler 2016 Acrílic sobre fusta 50 x 40 cm

18

AURORA FERRIOL Xamandreu 2016 Oli sobre fusta 40 x 60 cm

19

VICENTE MARCO Amanèixer 2016 Oli sobre fusta 33 x 41 cm

20

ELISA ARGUMOSA El arbre 2016 Oli sobre fusta 30 x 42 cm

21

PEPA MAINERO Mascletà 2016 Oleo sobre fusta 70 x 40 cm

22

ROSANA SIMARRO Surferos 2016 Acrílic sobre cartó 25 x 40 cm.

23

ELENA LANZAROTE Els nets, 2016 Llapis sobre paper 21 x 29 cm.

24

JOSE J. M. PORLAN Retrato 2016 AcrĂ­lic sobre tela.

55 x 46 cms.

25

26

MARIO GUERRA Sense títol 2016 Mixta sobre paper Hahnenühle 84 x 100 cm

MERCHE GALINDO Alqueria del Moro 2016 Mixta sobre metacrilato 50 x 75 cm

27

ELISA LÓPEZ Plaça de bous 2016 Acrílic sobre fusta 105 x 50 cms

28

MARINA MOLTEDO Retrat 2016 Oli sobre tela.

60 x 30 cms

29

DELFINA VARELA Pinazo 2015 Acrílic sobre fusta 60 x 48 cm

30

XIMO VIVES Estudi Pinazo 2016 Acrilic sobre fusta 48 x 55 cm

31

NATI PRADOS Paisatge 2016 AcrĂ­lic sobre tela 100 x 70 cm

32

ALFONSO LÓPEZ Estudi Pinazo 2016 Acrilic sobre sac 40 x 50 cm

33

LOLA PÉREZ Pinazo 2016 Oli sobre fusta 46 x 55 cm

34

FRANCESC MAICAS Nadadors 2016 AcrĂ­lic sobre tela 50 x 60 cm.

35

JOSE CLEMENTE Flores en hierro, 2016 Oli sobre fusta 40 x 62 cm.

36

BEATRIZ GARCIA La platja, 2016 Mixta sobre taula 67 x 93 cm.

37

CARMEN GARCIA Passeig 2016 Oli sobre fusta 30 x 45 cm

38

ENRIQUE BIECO Alegoria Pinazo 2016 AcrĂ­lic sobre tela.

80 x 100 cm

39

CHELO MORAGUES Calderes 2016 Oli sobre fusta 45 x 60 cm

FRANCISCO RAMOS Homenatge 2016 Acrílic sobre tela 99 x 130 cms (Pàg dreta)

40

41

BEATRIZ ALCAÑIZ Crecimiento 2016 Mixta i collage.

73 x 92 cms.

42

Mª AMPARO IBAÑEZ Rosa 2016 Oleo sobre fusta 30 x 25 cms.

43

PILAR SÁNCHEZ Casetas Acrílic sobre fusta 40 x 60 cm

44

CHELO JAREÑO Nu 2016 Oli sobre fusta 40 x 30 cm

45

JOAN CORDERO Rimini Bar, 2016 Acrílic sobre fusta 60 x 120 cm.

46

TRINI AGUILAR Horitzó 2016 Acrílic sobre fusta 41 x 33 cm

47

ELVIRA TORRES Nu a la mar Acrílic sobre tela 40 x 50 cm

48

ENRIQUE GALVAN Catxirulos 2016 Aquarel•la 50 x 70 cm.

49

ISABEL LÓPEZ Torres de serrano 2016 Acrílic sobre fusta 55 x 75 cm

50

PURI DEL OLMO Cosines 2016 AcrĂ­lic sobre tela 39 x 30 cm

51

LOLA MANAUT La parra 2016 Collage i acrĂ­lic sobre fusta 25 x 36 cm

52

BLANCA AZCARRAGA Platja 2016 Acrílic sobre fusta 30 x 47 cm

53

FĂ TIMA LULL Vaixells 2016 Oli sobre tela 54 x 65 cms

54

M.CARMEN MARTINEZ Laura 2016 Acrílic sobre fusta 46 x 55 cm

55

ROSANA VAZQUEZ Hivernacle 2016 Collage i acrĂ­lic sobre fusta 81 x 100 cm

56

Mª LUISA ALFONSO Carrer de Godella 2016 Mixta sobre tela 50 x 60 cm.

57

RAFA CANTOS Espardenyes 2016 AcrĂ­lic sobre tela 102 x 73 cm

58

NATALIA LLOPIS Façana 2016 Acrílic sobre fusta 60 x x46 cm

59

LYDIA DAVALILLO María 2016 Acrílic sobre tela 42 x 34 cm

60

LORENZO TORRERO Hey Joe 2016 Collage acrílic.

100 x 82 cms.

61

JOSÉ LUIS BARGUES Flors 2016 Acrílic i oli sobre fusta 46 x 61 cm

62

BENEDICTO LORAS Venecia 2016 Acrilic sobre taula 40 x 60 cm

63

LOLA ARELLANO Barraca 2016 AcrĂ­lic sobre arpillera 40 x 46 cm

64

ANA MARÍA LÓPEZ Berenar en la platja 2016 Oli sobre tela 40 x 50 cms.

65

ROSA M. BERLANGA Barques en la platja 2016 Acrílic sobre fusta 33 x 60 cm

66

JOAN SANZ Oliveres a la tardor AcrĂ­lic sobre fusta 62 x 40 cm

67

J M. MARTÍNEZ Atardecer en Xeraco 2016 Acrílic sobre fusta 42 x 70 cm

68

JOSÉ MARSAL Net 2016 Acrílic sobre tela 45 x 33 cm

69

ROSA PIQUERAS Rosa 2016 Oli sobre fusta 16 x 12 cm

70

VIOLETA ZARAGOZÀ Papallones 2016 Acrílic sobre fusta 61 x 26 cm

71

PINAZO VERSUS "WILLIAM WILSON" Com entra el MÓN exterior en les creacions pictòriques nostres? O de Velázquez, Pinazo, Soulages, Genovés? Amb quina subtil astúcia els pintors introduïm en elles el món, de manera que Velázquez forma part de Goya, Goya i Velázquez de Pinazo i tots ells de nosaltres? Ho fa, naturalment,

sobre

la

base

d´eleccions

“discriminatòries”.

Aplicat al meu cas, al tema que m´ocupa, un suposat autoretrat (de Pinazo? meu?) serà paradigmàtic. Quina forma, quina imatge intente resseguir en aquesta tela? La de l’aparença? O aquella altra que està “plegada” en la foscor desconeguda?

A l´espill jo no veig cap Pinazo! Així que avive la meua declaració d´intencions (“MÓN” versus “ART”): «No vull ja més disfresses", em dic, "tampoc anècdotes, fora tanta literatura, fora la bellesa apresa i consensuada. Avui haig de trobarte “William”: d´aquesta tela de sac vindràs tot d´una, . . , i amb barret!».

72

“William Wilson” és del tot inaccessible, invisible a l´espill, una veu “pressentida”, és l´interlocutor del pintor. Accepta posar-se el barret expectant, ruboritzat, capficat: per si de cas Germà aconsegueix “mostrar” la seua identitat.

A poc a poc, conforme la pintura s´asseca, William Wilson va sorgint, formant-se sobre la tela rústega de sac, una tela de ràfia sorpresa i pertorbada que crida: “pintor, que m´has vist seductora!”.

Aquell vell canemàs sospira cofoi i afalagat perquè ha seduït Germà! No content amb això, suspicaç, encara vol escodrinyar: “Qui serà aquest W.W. vestit de “sobretot” que tothom anomena ART?”.

GERMÀ LLORIS William Wilson 2016 Acrílic sobre tela

73

Recull de les seixanta obres participants en l´exposició "Pinazo sui gèneris" que van poder veure´s al Centre d´Art Villa Eugènia de Godella aquest propassat mes de novembre. Editat i publicat per l´Escola de Pintura. Godella, desembre de 2016.