L’ABELLEROL | ARTICLE
Crònica Ornitològica Juny 2019 – Maig 2020 D’aquest període cal destacar dues espècies noves per a Catalunya: un mosquiter boreal anellat al delta de l’Ebre al novembre i una polla menuda observada a la Garrotxa a finals de gener. Altres observacions d’interès són la segona citació de territ camallarg, la tercera de repicatalons rústic i la quarta de voltor de Rüppell, així com la presència d’un grup de tres tetolets becllarg, la més gran reportada a tot Europa, al delta de l’Ebre el passat mes d’abril.
Oca de collar Branta bernicla
Bec de serra gros Mergus merganser
1 de gener a 27 de gener de 2020, un exemplar adult, badia del Fangar, Deltebre, Baix Ebre (Javier Subirats).
27 de novembre de 2019 a 3 de març de 2020, un mascle de 1r hivern, badia del Fangar, Deltebre, Baix Ebre (Jordi Jover).
25 de gener de 2020, probablement el mateix exemplar, illa de Buda, Montsià (David Bigas).
Aquest individu va passar un mínim de tres mesos i una setmana a la badia del Fangar, fins el dia 3 de març de 2020 i, per tant, es pot considerar que va hivernar a Catalunya. El bec de serra gros és un visitant escàs però pràcticament anual els darrers anys a Catalunya, que queda fora del seu rang de distribució natural. És un reproductor comú al nord d’Europa que s’estén per bona part de la Rússia no àrtica. A l’Europa occidental la seva àrea d’hivernada arriba fins a Anglaterra i meitat nord de França. A Catalunya apareix esporàdicament, tant en zones humides litorals com en masses d’aigua continentals amb abundància de ciprínids. S’ha detectat a la plana de Vic, al pla del Bages, a la plana selvatana, als pantans d’Alcarràs i, fins i tot, en rius pirinencs.
Comencem l’any amb la detecció d’aquesta espècie d’aparició escassa i irregular al delta de l’Ebre i que feia tres hiverns que no es detectava a Catalunya. L’oca de collar nidifica al litoral àrtic i hiverna bàsicament a les costes atlàntiques del centre europeu. En menor nombre, i fluctuant segons els anys, alguns grups passen els mesos freds en indrets costaners del nord ibèric. En canvi, és d’aparició esporàdica i puntual al sector mediterrani. L’individu va romandre fins a finals de mes a la badia, on es trobava associada als nombrosos collverds que hi troben refugi hivernal. Foto: Víctor Iglesias Bernat, 4 de gener de 2020.
Foto: Lluís Vilamajó, 29 de desembre de 2019.
18 | l’Abellerol núm. 58 • Estiu 2020 • Institut Català d’Ornitologia
1Oca de collar Branta bernicla
