Cynthia
26 La papallona
La tecla, Thecla betulae, una vida inadvertida dalt dels arbres Entre les papallones més atractives i, alhora, més difícils d’observar de la nostra fauna hi ha la tecla, un licènid espectacular només superat en mida per la formiguera gran. Encara que les emergències tenen lloc a principis de l’estiu, tant els mascles com les femelles ràpidament es concentren dalts dels arbres, on troben l’aliment (secrecions d’àfids, principalment) i on té lloc l’aparellament. La majoria d’observacions de la tecla es fan a finals de setembre i principis d’octubre, quan les femelles baixen dels arbres i fan la posta als aranyoners que creixen als marges del bosc i dels camps. Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra. 1
García-Barros, E., Munguira, M.L., Stefanescu, C. & Vives Moreno, A., 2013. “Lepidoptera Papilionoidea”. In: Fauna Ibérica, vol. 37 (Ramos, M.A. et al., ed.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, CSIC, Madrid, 1.213 p. 2
Distribució geogràfica i situació al CBMS
nutrícia es troba per tot el país. És comuna (però no abundant) a les zones baixes i mitjanes dels Pirineus, als Prepirineus, la Serralada Transversal, el Montseny, les Guilleries i el Moianès. Apareix també de forma molt més escassa a la plana vallesana, en alguns sectors de la Serralada Litoral (com el Montnegre) i de les comarques de la Selva i del Bages.4-5 Va ser citada el 1980 al santuari dels Àngels, a les
La tecla és una papallona ben distribuïda per Euràsia, des del nord de Portugal fins a Corea.1-2 A la península Ibèrica apareix ben present al terç septentrional i, més rara, a la zona central, al Sistema Ibèric i Sistema Central.3 A Catalunya (fig. 1) ocupa només el terç septentrional, malgrat que la seva planta
Vicente-Arranz, J.C., ParraArjona, B. & García-Carrillo, A., 2013. “Distribución geográfica, biología, hábitat y conservación de Thecla betulae (Linnaeus, 1758), en el Sistema Central (Península Ibérica) (Lepidoptera: Lycaenidae)”. SHILAP Revta lepid., 41: 541-557. 3
0
50
Abundància relativa (IA/100m)
kilòmetres
0 0,0 - 0,5 0,5 - 0,75 0,75 - 1,0 >1,0
Viader, J., 1994. “Papallones de Catalunya: Thecla betulae”. Butll. Soc. Cat. Lep., 74: 51-60. 4
Altres dades
Ornitho SCL 1994
Vila, R., Stefanescu, C. & Sesma, J.M., 2018. Guia de camp de les papallones de Catalunya. Lynx edicions. 5
Fig. 1. Distribució de la tecla a Catalunya. El mapa ha estat confeccionat a partir de les dades del CBMS (182 registres utilitzats per estimar densitats poblacionals), 123 cites publicades per Viader (1994) i 70 observacions recollides a la plataforma Ornitho (fins a 2021).
Mallorca
Regions biogeogràfiques Mediterrània àrida Mediterrània humida Alpina i subalpina
Eivissa
Menorca
