Cynthia 05 by Lluc Julià

cynthia

Butlletí del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya 2005·núm. 5

Sumari Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Estat de la xarxa del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya i Balears l’any 2005 . . . . . . . . . . . 3 Resum de la temporada 2005 . . . . . 7 Gestió i conservació Les closes empordaneses: un hàbitat important per a les papallones en estat crític de conservació . . . . . . . . . . . . . . . . 10 L’estació El Pla de Campllong, un itinerari a la porta dels Pirineus . . . . . . . . . . . 12 Ressenya bibliogràfica Els ropalòcers del Solsonès: una primera aproximació . . . . . . . . . . 14 Notícies Cinquena Trobada de col·laboradors del CBMS . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 La papallona Zerynthia rumina, un esclat de color entre les brolles i els erms . . . . . . 16 Identificació Com diferenciar les espècies de Carcharodus . . . . . . . . . . . . . . 19 Com diferenciar les espècies de Coenonympha . . . . . . . . . . . . . . 20

Cynthia Butlletí del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya

Editorial

núm. 5 - Any 2005 Consell de redacció Antoni Arrizabalaga Ferran Páramo Constantí Stefanescu Disseny i maquetació Lluc Julià Han col·laborat en aquest número Míriam Arrizabalaga, Jordi Dantart, Eloi Escútia, Jordi Jubany, Richard Lewington, Marta Miralles, Albert Miquel, Josep Ramon Salas, Roger Vila Traducció a l’anglès Michael T. Lockwood Assessorament lingüístic Maria Forns Editat pel Museu de Granollers Francesc Macià, 51 08400 Granollers Telèfon i Fax: 93 870 96 51 E-mail: m.granollers.cn@diba.es www.museugranollers.org/~cbms/ Impressió Impremta Municipal de Granollers Tiratge 650 exemplars Dipòsit legal: B-50.849-2002 ISSN: 1695-5226 Granollers, juny 2006

El CBMS és un projecte coordinat pel Museu de Granollers-Ciències Naturals amb l’ajut del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i que rep el suport de les institucions següents: Ajuntament de Flix, Ajuntament de Sant Celoni, Conselleria de Medi Ambient del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Consorci de les Gavarres, Consorci del Parc de Collserola, DEPANA, Departament de Medi Ambient i Habitatge (Parcs Naturals dels Aiguamolls de l’Empordà, Cadí-Moixeró, Cap de Creus, Delta de l’Ebre, Serra del Montsant, Zona Volcànica de la Garrotxa), Diputació de Barcelona (Parcs Naturals del Garraf, Montseny, Montnegre-Corredor, Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i Serralada de Marina), Escola de Natura de Ca l’Arenes, Escola de Natura de Can Miravitges, Fundació Territori i Paisatge, Grup d'Estudis de l'Aiguabarreig, Grup de Natura Freixe, Institut Menorquí d’Estudis, Ministerio de Medio Ambiente (Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici), Universitat Autònoma de Barcelona (Servei de Prevenció i Medi Ambient Coordinació científica del CBMS Constantí Stefanescu Coordinació tècnica del CBMS Jordi Jubany i Joaquim Muñoz Cartografia i SIG Ferran Páramo Base de dades Jordi Viader Anfrons Caracterització botànica Cèsar Gutiérrez

Les xarxes del BMS es consoliden a Europa

any 2005 marca un final d’etapa en el funcionament del CBMS i obre les portes a un nou període molt esperançador. En efecte, a partir de la temporada 2006, gràcies al nou conveni que s’estableix entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Museu de Granollers, el projecte veu sensiblement millorada la seva organització i infraestructura. Com a novetat més detacable s’ha establert una coordinació tècnica, que serà duta a terme pels companys Jordi Jubany i Quim Muñoz i que permetrà un funcionament molt més eficient de la xarxa. Entre altres coses, aquesta coordinació inclourà visites periòdiques d’assessorament als diferents col·laboradors del CBMS per tal d’ajudar a resoldre dubtes d’identificació i metodològics. Des d’un punt de vista de funcionament intern, permetrà agilitzar la gestió de les dades. Un segon aspecte que cal destacar és l’inici del projecte BMSAnd, la nova xarxa de seguiment de papallones diürnes d’Andorra, coordinada des del Centre de Biodiversitat d’aquest país veí. Aplicant la mateixa metodologia que el CBMS, aquest projecte començarà amb un nombre reduït d’estacions però anirà ampliant la xarxa per aconseguir una bona representació dels espais naturals repartits per aquest territori. El BMSAnd pot ser clau per aprofundir en el coneixement de les papallones pirinenques i per documentar amb rigor les seves tendències poblacionals. Des del primer moment, el CBMS i el BMSAnd estableixen uns vincles estrets, que permetran beneficiar-se mútuament de la informació recollida per ambdós projectes. Des d’aquestes línies volem aplaudir aquesta iniciativa i desitjar-los tot l’èxit en aquest BMS que ara comença. A nivell europeu, al 2005 també s’han fet avenços per ampliar les xarxes de seguiment de ropalòcers a nous països tals com Alemanya, França, Hongria, Suïssa o Ucraïna. Aquestes possibles incorporacions coincideixen amb un interès manifest de la Unió Europea per desenvolupar indicadors sobre les tendències de la biodiversitat en aquest continent, per poder identificar quins són els ecosistemes que pateixen les regressions més greus i quines són les mesures correctores que cal aplicar. En aquest sentit, el seguiment del BMS apareix com una eina essencial perquè en un futur no massa llunyà les papallones s’afegeixin als ocells com a grup bioindicador referent dels ecosistemes terrestres.

‘

Portada

Col·laboradors del CBMS O. Alcaide, H. Andino, P. Arbona, J. Artola, M. Avizanda, N. Barrull, E. Bassols, A. Batlle, L. Brossa, J.I. Calderón, M. Calvet, R. Carbonell, F. Carceller, R. Caritg, D. Carreras, J. Compte, M. Corominas, J. Dantart, T. Darlow, M. Domènech, A. Elliott, E. Escútia, S. Estradé, D. Fernández, M. Fernández, N. Figueres, A. Fortuny, J. Franch, M. Fuentes, O. Garcia, L. Garet, B. Garrigós, A. Giró, M. Grau, R. Gutiérrez, H. Hernández, S. Herrando, M. Huguet, P.J. Jiménez, V. Joglar, J. Jubany, G. Junyent, I. Jurado, M. Lockwood, M. López, P. Luque, G. Llimós, E. Márquez, V. Martínez, R. Martínez-Vidal, X. Massot, J. Mauri, A. Miquel, M. Miralles, M. Miramunt, X. Monje, I. Monsonís, E. Moragues, J. Muñoz, R. Muñoz, E. O’Dowd, J. Oliveras, E. Olmos, J. Palet, D. Pascual, J. Piqué, J. Planas, S. Prat, M. Pujolàs, D. Requena, M.C. Roca, L. Salvanera, J. Solà, H. Soler, C. Stefanescu, M. Vericad, S. Viader, N. Vicens, D. Vidallet, M. Vilamala, J. Vives

Detall del revers de l’ala posterior de Melanargia occitanica (fotografia: A. Miquel).

Melanargia galathea sobre una composta (fotografia: J.R. Salas).

Estat de la xarxa del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya i Balears l’any 2005 54 estacions han participat activament en la dotzena temporada del CBMS. Cal destacar la recuperació dels itineraris del coll d’Estenalles i de la UAB, així com la incorporació d’una estació als Estrets d’Arnes (ports de Tortosa-Beseit). La nota més negativa ha estat l’abandonament dels censos al Mas de Melons. En total s’han comptat 99.107 papallones pertanyents a 140 espècies de ropalòcers. urant la temporada 2005 s’han dut a terme comptatges en un total de 54 estacions, 50 de les quals han aconseguit una sèrie anual completa (fig. 1). En 45 estacions ha estat possible comparar els índexs anuals de 2005 amb els de 2004. A part, s’han definit itineraris en d’altres indrets que seran incorporats properament al CBMS: Margalef (400 m, el Priorat), Morera de Montsant (750 m, el Priorat), Vilert (100 m, el Pla de l’Estany), barranc d’Useu, vora Gerri de la Sal (800 m, el Pallars Sobirà) i Plaça dels Arbres, al costat mateix de l’Estany de Sant Maurici (1.800 m, el Pallars Sobirà). D’altra banda, també s’han fet censos regularment en dues localitats d’Andorra, Enclar (900 m) i Sorteny (1.800 m), que marquen l’inici de la futura xarxa del BMS a Andorra, amb la qual és previst establir una estreta col·laboració. Les sèries anuals disponibles es mostren a la figura 2. El nombre d’estacions amb sèries temporals de cinc o més anys ja supera la quarantena, i són 11 els itineraris que tenen 10 o més anys de dades.

Estacions 1 El Cortalet 2 La Rubina 3 Vilaüt 4 Cal Tet 5 Darnius 6 Fitor 7 El Remolar 8 Can Ferriol 9 Can Jordà 10 Can Liro 11 Santa Susanna 12 El Puig 13 Can Riera 14 La Marquesa 15 Fontllebrera 16 Olvan 17 La Barroca 18 Timoneda d'Alfés 19 Can Prat 20 Turó de l'Home 21 Turó d'en Fumet 22 Closes de l'Ullal 23 Closes del Tec 24 Coll d'Estenalles 25 El Mascar 26 Vallgrassa 27 Bosc de Valldemaria

28 Pla de la Calma 29 Marata 30 L'Arbeca 31 Turó de Can Tiril 32 Can Vinyals 33 Ca l'Arenes 34 Can Miravitges 35 Martorell 36 Olesa de Bonesvalls 37 Vilanova i la Geltrú 38 Punta de la Móra 39 Prades 40 Sallent 41 Mas de Melons 42 Gironella 43 Torà 44 Tivissa 45 Olivella 46 Torredembarra 47 Granja d'Escarp 48 Sebes 49 Sant Boi 50 Talaia del Montmell 51 El Pinetell 52 Desembocadura del Gaià 53 Vallforners 54 Rabós

55 Campllong 56 Gréixer 57 Seu d'Urgell 58 Cal Puntarrí 59 Mig de dos rius 60 Barranc d'Algendar 61 S'Albufera des Grau 63 Sant Jaume de Llierca 64 Montjoi 65 Santiga 66 Mont-rebei 67 La Tancada 68 La Conreria 69 Sant Mateu 70 Sales de Llierca 71 Godomar 72 La Nou de Berguedà 73 Aiguabarreig 74 Sal Rossa 75 Can Vilar 76 UAB 77 Sant Daniel 78 Sant Ramon 79 Oristell 80 Vall d'Horta 81 Alinyà 82 Estrets d'Arnes 83 Cal Carro

Noves estacions Vall d’Horta (el Vallès Occidental, 550 m), recorregut en una zona amb un mosaic de pinedes de pi blanc i conreus, que va ser molt afectada per l’incendi forestal de Sant Llorenç del Munt l’agost de 2004. L’itinerari, que consta de 10 seccions, discorre pels voltants de Can Brossa, a la vall d’Horta, a prop de Sant Llorenç Savall. Tot i haver estat devastada per un incendi tan recent, la zona encara manté una fauna lepidopterològica molt diversa, amb espècies tan interessants com Tomares ballus, Brenthis daphne, Melitaea tri-

Fig.1. Situació geogràfica de totes les estacions que han participat en la xarxa del CBMS (1994-2005), amb la numeració oficial i el nom que els correspon. Es mostra també la seva pertinença a les gran regions biogeogràfiques catalanes, d’acord amb els límits convencionalment acceptats1.

Badia de Roses

Eivissa

50 kilòmetres

Menorca

Nombre d’anys amb dades Inactives el 2005 1 2-5 6-10 > 10

Actives el 2005 1 2-5 6-10 > 10

Dades incompletes el 2005 1 2-5 , 6-10 , > 10

Regions biogeogràfiques Alta muntanya alpina i subalpina

Muntanya mitjana eurosiberiana Muntanya i terra baixa mediterrànies

Cynthia

La xarxa del CBMS 3

La xarxa del CBMS

Cynthia

Nombre d’estacions

via, Melanargia occitanica o Carcharodus boeticus. Aquest itinerari rep el suport del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Alinyà (l’Alt Urgell, 1.100 m), als voltants del poble i resseguint un corriol i una pista Fig. 2. Distribució de que permeten mostrejar un ambient agrícoles sèries anuals la pirinenc (horts i prat de dall), una feixa disponibles per a les abandonada, una zona forestal més humida diferents estacions que han participat en el i un bosc submediterrani de roure valencià i projecte (període roure subpirinenc barrejat amb garrigues xerò1988-2005). files. Aquest transsecte se situa dins de la finca que la Fundació Territori i 20 Paisatge té a la vall d’Alinyà, i 15 recull dades com a part del sis10 tema de seguiment que aquesta entitat du a terme en les seves 5 propietats. La zona del reco0 rregut, amb prop de 90 espè1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 >10 Anys disponibles cies censades, és enormement diversa pel que fa a la fauna de ropalòcers. Estrets d’Arnes (la Terra Alta, 600 m), també dins d’una finca propietat de la Fundació Territori i Paisatge. L’itinerari, que passa per aquest congost espectacular dominat per masses rocoses de calcàries i conglomerats, mostreja un ambient de matollar i pineda de pi blanc força àrid. Com a tret de la comunitat de papallones, cal destacar la presència d’un ric conjunt de satirins, com ara Melanargia occitanica, quatre espècies del gènere Hipparchia i Chazara briseis. Cal Carro (el Vallès Oriental, 280 m), en una zona agrícola i forestal, representativa dels ambients de la plana vallesana propers a l’àTaula 1. Ambients i rea del Montseny. Aquest mosaic es tradueix comunitats vegetals en una comunitat de ropalòcers amb espècies representats al CBMS durant pròpies de les zones muntanes (Limenitis camil’any 2005, amb indicació del nombre d’estacions on lla, Nymphalis antiopa i Thymelicus sylvestris) apareixen. Classificació de les i amb d’altres típiques de les zones de conzones de vegetació i les reus (Pieris rapae, Colias crocea, Lampides boecomunitats vegetals segons ref. 1. ticus i Leptotes pirithous). Ambient i zona de vegetació Terra baixa mediterrània zona dels alzinars

zona de màquies i espinars

Comunitat vegetal dominant

alzinar litoral alzinar muntanyenc alzinar continental brolla de romaní i bruc d'hivern brolla de romaní i maleïda màquia continental de garric i arçot màquia d'ullastre i olivella timoneda d'esparbonella blanca timoneda gipsícola continental

Cal destacar també la represa dels comptatges al coll d’Estenalles, després de dos anys d’inactivitat, i al campus de la UAB. En aquesta darrera estació únicament s’havien fet comptatges incomplets l’any 2003, de manera que enguany s’ha aconseguit per primer cop obtenir dades plenament utilitzables. Encara que en aquesta zona la diversitat és relativament baixa, els voltants de la UAB representen un dels pocs espais ben conservats en una àrea molt transformada i sotmesa a una gran pressió urbanística. Respecte a l’any anterior, han deixat de ser actives les estacions del Turó de l’Home, Vallgrassa, Martorell, Mas de Melons i Sant Boi. Tanmateix, l’única pèrdua realment important és la de Mas de Melons, perquè la resta dels itineraris es recuperaran durant el 2006 o bé, en el cas de Sant Boi, el transsecte ha estat substituït per un altre de molt proper.

Ambients representats Els ambients i les comunitats vegetals dominants l’any 2005 apareixen a la taula 1. Com ha passat des de l’inici del projecte hi ha una predominància absoluta de les estacions en zones de la terra baixa i, per tant, els diferents tipus d’alzinar hi són molt ben representats. Això explica, també, la gran abundància de dades d’espècies pròpies d’aquestes comunitats, com ara Satyrium esculi, Libythea celtis, Charaxes jasius, Maniola jurtina o Pyronia bathseba. Al 2005 hi va haver, a més, 10 estacions situades de ple en la zona de màquies i brolles, a la part meridional i continental del país. Segons les condicions de cada lloc, la composició d’espècies varia, però en molts casos apareixen de forma abundant papallones com Zerynthia rumina, Pontia daplidice, Polyommatus bellargus o Hipparchia fidia. La línia litoral queda ben coberta amb un

Ambient i zona de vegetació 22 3 4 2 3 2 1 1 1

Línia litoral vegetació de ribera i dulceaqüícola

comunitats d'aiguamolls litorals

línia litoral

comunitats halòfiles

Muntanya plujosa submediterrània i medioeuropea zona de rouredes i pinedes seques

zona de rouredes humides i fagedes

Comunitat vegetal dominant

roureda de roure martinenc amb boix roureda de roure valencià i roure subpirinenc pineda de pinassa fageda landa de bruguerola i viola canina

1 1

prats subalpins

1 2 1

Alta muntanya subalpina estatge subalpí

5 Cynthia

La xarxa del CBMS

El poble d’Alinyà vist des de la roca de Sant Ponç, amb la imponent roca de la Pena al fons. L’itinerari, que surt del poble mateix, passa per entre prats, bosquines i garrigues dins d’una zona prepirinenca amb una gran riquesa lepidopterològica. De les 90 espècies censades fins aquest moment, destaquen espècies tan interessants com Scolitantides orion, Polyommatus fulgens, P. daphnis, Melitaea trivia, Euphydryas desfontainii o Hyponephele lycaon (Fotografia: Fundació Territori i Paisatge).

Espècies representades La llista dels ropalòcers detectats al 2005 i en anys anteriors es detalla a la taula 2. En total s’han detectat 140 espècies, cinc més que l’any anterior. És interessant constatar per segon any consecutiu la presència de Colotis evagore a l’estació de l’Aiguabarreig. Aquesta troballa (juntament amb la seva detecció a Mequinensa a finals d’estiu2) reforça la idea que aquesta espècie africana està experimentant als darrers anys una expansió cap al nord, pos-

siblement relacionada amb el canvi climàtic3. Una altra papallona destacable que ha aparegut de nou a la xarxa és Gegenes nostrodamus, també d’origen africà i amb un fort comportament migratori, que enguany ha estat Fig. 3. Nombre d’estacions del CBMS en què han vista en diverses localitats del Vallès Occiaparegut els 119 ropalòcers dental i Oriental. detectats l’any 2005 (s’han La representació de les espècies al conjunt exclòs els hespèrids, ja que les espècies d’aquest grup de la xarxa segueix la mateixa pauta que en no es compten de manera anys anteriors (fig. 3), amb un grup d’una uniforme en tots els vintena de papallones (16% del total) preitineraris). sents en pràcticament qualsevol itinerari i un grup força més nombrós (29% 50 del total) d’espècies molt més 40 localitzades. Les espècies més 30 ben representades al CBMS 20 són majoritàriament ubiqüis10 tes i generalistes (p. ex. Papi0 1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 31-35 36-40 >40 lio machaon, Iphiclides podaliNombre d’estacions amb dades rius, Pieris brassicae, P. rapae, Pontia daplidice, Colias crocea, Lycaena phlaeas, Celastrina argiolus, Vanessa atalanta, Pararge aegeria o Lasiommata megera), però també hi 1 Folch i Guillèn, R., 1981. ha uns pocs elements mediterranis (GonepLa vegetació dels Països teryx cleopatra, Aricia cramera, Limenitis reducCatalans. Ketres Editora, ta o Brintesia circe). Entre les espècies rares Barcelona. n’hi ha moltes que s’estructuren en poblacions 2 F. Carceller, com. pers. localitzades i que tenen uns requeriments d’hà3 bitat molt determinats (p. ex. Tomares ballus, Stefanescu, C., Roca, M. C. & Vidallet, D., 2005. Cupido minimus, Scolitantides orion, Hame“Colotis evagore (Klug, aris lucina, Brenthis hecate, Euphydryas des1829), espècie nova per a fontainii, etc.), però també d’altres que són Catalunya (Lepidoptera, Pieridae)”. Butll. Soc. Cat. relativament comunes als ambients centreLep., 94: 111-114. europeus i que al CBMS apareixen escasses 4 per raó del biaix en els ambients mostrejats Karsholt, O. & Razowski, J., 1996. The Lepidoptera of (p. ex. Aglais urticae, Araschnia levana o AphanEurope. A Distributional topus hyperantus). Checklist. Apollo Books, Nombre d’espècies

total de 7 estacions, inclosos els itineraris de Menorca i Eivissa. Tot i ser ambients pobres en ropalòcers, aquestes estacions permeten l’obtenció de dades interessants sobre espècies migradores com Cynthia cardui i fins i tot Danaus chrysippus. Un dels altres grans ambients de Catalunya, el centreeuropeu, té encara, amb 6 estacions, una cobertura deficient. Tot i així, els itineraris situats a les zones més seques proporcionen abundant informació de papallones tals com Polyommatus coridon, Boloria dia o Coenonympha arcania, mentre que els situats a les zones més humides permeten monitorar poblacions importants d’Araschnia levana, Aphantopus hyperantus o Cupido alcetas, espècies que són molt escasses a la resta del CBMS. Finalment, resta el gran buit de l’alta muntanya (prats alpins i subalpins), que enguany ha estat representada únicament per les estacions de Fontllebrera (al Cadí) i Campllong (al Berguedà). Es preveu, però, una millora substancial en la representativitat de les espècies pirinenques en el seguiment dels propers anys, sobretot si s’arriba a consolidar el projecte del BMS a Andorra.

Constantí Stefanescu

Stenstrup.

La xarxa del CBMS

Cynthia

Taula 2. Espècies de ropalòcers que han estat enregistrades en alguna de les estacions del CBMS en els darrers 10 anys de mostratges (1996-2005). S’indica també el nombre de localitats on l’espècie ha estat detectada els diferents anys de seguiment (sobre un total de 20 de possibles l’any 1996, 25 els anys 1997 i 1998, 30 els anys 1999 i 2000, 42 el 2001, 41 el 2002, 46 el 2003, 51 el 2004, 52 el 2005). Només s’han tingut en compte les estacions en què ha estat possible calcular l’índex anual. Taxonomia segons ref. 4.

96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 Família Papilionidae Papilio machaon 18 Iphiclides podalirius 14 Zerynthia rumina 0 Parnassius apollo 1

20 19 2 1

23 19 3 0

29 25 2 1

25 22 4 0

41 33 12 0

40 33 10 0

39 34 9 0

44 33 13 0

42 39 8 0

Família Pieridae Aporia crataegi 6 Pieris brassicae 20 P. rapae 20 P. mannii 6 P. napi 19 Pontia callidice 0 P. daplidice 19 Euchloe crameri 13 Anthoch. cardamines 10 A. euphenoides 5 Zegris eupheme 1 Colotis evagore 0 Colias crocea 20 C. alfacariensis 7 Gonepteryx rhamni 14 G. cleopatra 15 Leptidea sinapis 17

11 24 25 3 20 0 22 21 16 9 0 0 25 10 18 18 19

8 24 24 6 21 0 16 13 13 6 0 0 25 9 19 20 20

9 27 29 4 25 0 30 19 18 10 0 0 30 10 24 27 25

11 26 25 6 17 0 23 19 14 8 0 0 26 10 19 23 22

12 39 41 6 21 0 41 27 18 18 2 0 41 17 30 38 30

18 38 40 6 23 0 36 23 22 20 0 0 41 21 29 36 31

14 44 44 8 26 1 38 25 21 19 0 0 45 18 28 39 34

16 45 51 5 24 0 43 26 22 20 0 1 51 22 30 41 28

21 43 50 7 23 0 41 33 28 23 0 1 47 22 35 43 35

Família Lycaenidae Thecla betulae 2 Neozephyrus quercus 12 Laeosopis roboris 3 Satyrium acaciae 3 S. ilicis 2 S. esculi 13 S. spini 2 S. w-album 0 Callophrys rubi 13 C. avis 3 Tomares ballus 2 Lycaena phlaeas 17 L. virgaureae 1 L. tityrus 1 L. alciphron 4 Lampides boeticus 19 Leptotes pirithous 14 Cacyreus marshalli 4 Cupido argiades 3 C. alcetas 4 C. minimus 3 C. osiris 2 Celastrina argiolus 16 Glaucopsyche alexis 4 G. melanops 3 Maculinea arion 1 M. rebeli 0 Pseudophilo. panoptes 5 Scolitantides orion 1 Plebejus argus 5 Aricia agestis 3

0 11 1 3 2 19 1 0 18 6 4 23 1 0 5 22 20 14 5 6 5 3 24 8 7 2 1 11 1 6 5

1 10 2 3 1 21 0 1 21 4 3 24 0 0 6 22 21 12 6 5 2 4 23 7 10 2 0 11 1 5 4

2 13 2 5 2 25 1 0 25 3 5 27 1 1 7 25 25 11 7 7 5 3 26 12 12 4 0 13 2 5 4

2 11 1 3 0 23 1 0 22 1 2 23 0 0 4 22 18 9 1 4 1 2 21 10 9 1 0 11 2 6 3

2 13 0 3 3 32 3 0 33 6 8 35 0 0 6 32 27 12 2 2 5 6 34 12 15 2 0 18 2 9 5

1 11 2 2 2 28 4 0 32 3 8 36 0 0 5 25 25 7 3 4 6 5 34 8 11 2 0 17 3 11 7

4 16 1 7 5 33 5 1 31 3 8 34 0 0 5 35 31 9 7 5 8 7 37 11 13 1 0 21 3 12 8

3 17 1 5 3 40 4 0 33 3 10 39 0 0 4 31 28 7 3 1 8 2 36 17 15 1 0 19 2 13 8

2 10 2 5 4 35 6 3 36 6 9 41 0 0 2 33 35 11 4 5 5 6 43 15 20 0 0 23 3 15 7

96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 A. cramera Polyom. semiargus P. damon P. fulgens P. ripartii P. escheri P. amanda P. thersites P. dorylas P. nivescens P. daphnis P. coridon P. hispana P. bellargus P. icarus Família Riodinidae Hamearis lucina

12 2 1 0 2 5 2 6 1 0 0 3 5 6 19

16 3 1 0 0 8 2 5 1 1 1 4 7 9 24

13 2 0 0 0 8 0 6 0 1 0 4 5 9 23

18 3 1 0 1 9 1 4 1 0 0 4 5 7 28

15 2 0 0 1 9 1 2 0 0 0 5 4 4 25

28 4 1 2 2 14 3 6 0 2 2 6 8 11 40

29 4 1 2 3 14 2 9 0 1 3 7 8 14 39

27 3 2 1 4 15 1 11 0 1 1 8 9 19 43

32 3 2 2 3 13 2 13 0 1 1 6 11 19 50

36 4 2 2 2 16 3 12 0 0 1 7 13 19 48

1 2 1 2 1 0 1 2 2 4

Família Nymphalidae (Libytheinae) Libythea celtis 7 5 2 8 11 11 14 20 22 26 (Nymphalinae) Charaxes jasius Apatura ilia Limenitis reducta L. camilla Nymphalis antiopa N. polychloros Inachis io Vanessa atalanta Cynthia cardui Aglais urticae Polygonia c-album Araschnia levana Argynnis pandora A. paphia A. aglaja A. adippe A. niobe Issoria lathonia Brenthis daphne B. hecate Boloria euphrosyne B. dia Melitaea cinxia M. phoebe M. didyma M. trivia M. diamina M. athalia M. deione M. parthenoides Melitaea sp. Euphydryas aurinia E. desfontainii

11 4 11 6 7 10 12 19 20 11 14 3 0 11 4 6 0 12 3 0 1 9 5 8 9 3 0 2 8 2 5 7 0

12 2 13 7 8 6 15 22 23 10 14 3 1 14 5 5 0 17 4 0 1 7 12 16 12 3 1 4 13 5 7 13 0

13 3 14 7 5 7 16 23 22 5 17 3 1 14 5 5 0 16 1 0 0 9 8 13 11 2 0 4 14 3 5 11 0

16 6 23 6 9 5 19 28 28 4 20 3 0 19 5 6 0 17 4 0 1 14 9 20 15 4 0 2 13 3 5 16 0

15 7 19 6 9 5 16 23 26 6 15 2 0 15 3 4 0 14 2 0 0 10 5 10 9 1 0 1 7 1 2 11 1

19 5 24 4 10 11 16 37 41 7 18 3 4 20 8 6 0 17 4 0 1 14 11 22 19 3 2 2 10 4 7 18 2

16 4 26 5 9 14 18 35 40 8 21 2 2 17 8 7 0 18 4 1 1 15 6 22 18 3 1 3 11 1 5 18 3

23 6 26 8 8 16 20 36 45 7 22 2 3 22 9 10 0 15 4 1 0 15 12 22 19 3 1 3 11 3 11 21 3

23 8 35 7 10 17 21 41 51 6 24 1 3 24 8 7 0 20 7 1 1 15 15 23 22 5 1 2 10 1 12 17 4

21 9 37 10 13 25 24 42 27 6 23 2 6 25 8 10 0 15 8 1 1 16 14 24 26 6 1 3 11 1 12 19 4

96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 (Satyrinae) Melanargia lachesis 18 M. russiae 1 M. occitanica 1 M. ines 1 Hipparchia fagi 5 H. alcyone 3 H. semele 7 H. statilinus 10 H. fidia 4 Chazara briseis 1 Satyrus actaea 1 Brintesia circe 12 Arethusana arethusa 3 Erebia euryale 0 E. triaria 1 E. hispania 0 E. neoridas 1 E. meolans 3 Maniola jurtina 17 Hyponephele lycaon 1 Aphantop. hyperantus 3 Pyronia tithonus 15 P. cecilia 12 P. bathseba 11 Coenonym. pamphilus 15 C. arcania 9 C. dorus 2 C. glycerion 2 Pararge aegeria 20 Lasiommata megera 19 L. maera 5 (Danainae) Danaus chrysippus

22 2 3 0 4 5 8 11 7 1 2 17 3 1 1 0 1 3 20 2 3 20 16 16 17 12 5 2 23 25 6

21 0 5 0 4 3 7 12 9 1 2 16 2 1 0 0 3 20 1 3 18 20 14 16 13 4 1 23 25 5

27 0 5 0 4 4 9 20 12 1 2 20 3 0 1 0 1 3 23 1 3 18 18 20 18 15 4 2 29 29 8

20 0 7 0 4 3 7 17 16 1 1 19 2 0 0 0 0 3 22 0 3 15 20 22 14 9 7 1 21 26 4

31 1 10 1 7 4 12 23 23 1 2 26 1 0 1 0 1 4 34 0 3 21 30 31 18 19 12 2 39 42 6

31 1 10 0 7 7 11 26 21 2 2 24 5 0 1 0 1 4 32 0 4 22 29 31 20 14 14 3 36 40 5

30 1 9 0 5 8 14 20 18 2 1 27 5 0 0 0 2 5 35 0 6 22 31 31 22 17 13 4 42 44 6

36 0 11 1 10 8 16 27 25 2 2 35 5 0 1 0 2 3 46 0 6 25 37 37 22 16 13 3 43 50 4

36 0 10 0 11 7 15 25 22 4 1 38 4 0 2 0 2 3 42 0 5 24 34 32 19 21 16 3 42 49 6

2 0 1 1 0 0 0 3 2 1

Família Hesperiidae Pyrgus malvoides 7 P. serratulae 0 P. alveus 2 P. armoricanus 3 P. cirsii 0 Muschampia proto 0 Spialia sertorius 2 Carcharodus alceae 12 C. lavatherae 1 C. boeticus 1 C. flocciferus 2 Erynnis tages 2 Thymelicus acteon 11 T. sylvestris 4 T. lineola 0 Hesperia comma 1 Ochlodes venatus 10 Gegenes nostrodamus 3

8 0 1 3 0 0 6 14 1 2 1 3 13 6 0 2 15 1

9 0 0 4 0 0 5 14 1 1 0 3 14 4 0 3 15 1

10 0 2 3 0 2 5 17 3 1 1 5 16 4 0 3 11 1

10 0 0 4 1 3 3 18 2 2 0 7 17 3 1 3 11 0

15 0 2 4 1 5 13 24 4 2 1 10 24 11 1 7 17 4

12 0 2 4 0 4 8 24 3 2 2 11 21 9 2 7 19 2

12 1 2 3 2 3 11 26 3 2 2 9 24 12 3 10 16 1

13 0 0 5 3 3 16 27 8 1 1 9 36 16 5 8 19 0

13 1 1 5 0 3 17 32 9 3 2 8 30 15 5 11 22 2

Cynthia

Dotzè any del CBMS 7

Resum de la temporada 2005 L’any 2005 ha estat marcat climatològicament per un dels hiverns més freds i una de les sequeres més severes de les darreres dècades. La sequera ha tingut una influència molt negativa sobre la fauna de papallones, fins al punt que aquesta ha estat la segona temporada més pobra des de l’inici del CBMS. En 39 de les 45 estacions amb dades comparables per 2004 i 2005 s’ha constatat un menor nombre total d’exemplars, essent molt remarcables les regressions patides per espècies com Satyrium esculi, Colias crocea, Polyommatus icarus, Charaxes jasius, Pyronia spp., Lasiommata megera i moltes altres. L’excepció ha estat el grup de les espècies univoltines primaverals i les que hivernen com a adult, que enguany han gaudit de nivells poblacionals molt alts.

Canvis d’abundància: generalitats

Colias crocea, l’espècie més àmpliament representada al CBMS, ha experimentat al 2005 la davallada més important des de l’inici del projecte. Respecte a l’any anterior ha disminuït en 42 estacions i només ha augmentat en dues. Aquesta espècie migradora viu principalment a la zona mediterrània, i a Catalunya assoleix el límit septentrional de la seva àrea d’hivernada regular. Durant l’hivern les larves no entren en diapausa, sinó que es desenvolupen de manera contínua sempre que la temperatura ho permeti; si l’hivern és molt fred són incapaces d’aguantar les gelades i moren. Possiblement aquesta ha estat la causa del baix nivell poblacional enregistrat enguany, si bé tampoc es pot descartar la contribució d’un flux migratori més baix del que és habitual (dibuix: M. Arrizabalaga).

En el conjunt de Catalunya, durant la temporada 2005 s’ha observat una disminució molt important en les poblacions de la majoria de les espècies. Així, sobre 45 estacions amb dades comparables per a 2004 i 2005, en 39 s’ha enregistrat una disminució en el nombre total d’exemplars i només en 6 s’ha observat un augment. La mitjana d’exemplars comptats per itinerari ha estat de 1.966,9 ± 1.418,9 (mitjana ± desviació estàndard) al 2005, respecte a 2.976,3 ± 2.162,6 al 2004. Un test de Student per a mostres aparellades indica que aquesta dis14 minució ha estat molt signi(a) 12 ficativa (t = 4,82, P < 0,001). 10 8 Per contra, el nombre d’espè6 cies per itinerari s’ha mantin2 gut constant: 39,7 ± 17,6 al 0 0 2 4 6 8 10 12 14 2005, respecte a 39,6 ±16,4 nre. mostratges perduts/estació al 2004 (t = 0,11, P = 0,91). 12 La disminució evident en la (b) 10 mida poblacional de moltes 8 espècies queda ben palesa a la 6 figura 2, en la qual s’ordenen 4 els 12 anys de seguiment en 2 funció d’un rànquing establert 0 amb l’abundància de les 54 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 papallones més comunes a la Setmanes xarxa. El 2005 ocupa el segon pitjor lloc junFig. 1. (a) Cobertura dels tament amb el 2001, a molt poca distància mostratges a les diferents del 1998. estacions del CBMS, i (b) distribució dels comptatges Molt possiblement han estat tres els factors perduts al llarg de les 30 que han contribuït a aquestes tendències genesetmanes oficials (1 març – ralitzades tan negatives. En primer lloc, des26 setembre) de la temporada 2005. taca un efecte molt advers de la greu sequera nre. estacions

La temporada 2005 ha estat marcada per dos factors climatològics extrems: primer, un dels hiverns més freds de les darreres dècades; i segon, un episodi de sequera intensa que es va prolongar des de la tardor anterior fins a final d’estiu. Pel que fa a l’hivern, després d’un desembre amb temperatures normals, al gener hi va haver una entrada d’aire siberià que va comportar uns valors mitjans més baixos dels habituals a gran part del territori. Aquesta situació es va accentuar al febrer, quan hi va haver l’entrada de successives onades de fred que van provocar les mitjanes mensuals més baixes dels darrers 40 anys en molts indrets. Aquesta situació es va perllongar fins a mitjan març, moment a partir del qual la situació termomètrica es va normalitzar. La sequera va ser l’altre aspecte destacable. Es va començar a notar la tardor de 2004, que, segons la localitat, ha estat qualificada com a seca (per sota del 70% respecte a la mitjana) o molt seca (per sota del 30% respecte a la mitjana) pel Servei Meteorològic de Catalunya. Després d’un desembre normal, la sequera es va tornar a accentuar de manera alarmant en enregistrar-se valors baixos o molt baixos (entre el 20-70% per sota de les mitjanes) des del gener fins al juliol. No va ser fins a l’agost i, sobretot al setembre quan van arribar pluges abundoses que van pal·liar una situació que era ja crítica. La baixa pluviometria ha permès que els col·laboradors del CBMS trobessin molts dies adequats per sortir al camp, i que s’hagin perdut únicament 2,7 setmanes per estació (fig. 1a), el valor més baix des de l’any 2000. En conjunt només es van perdre 9,5% dels mostratges possibles (fig. 1b), i els períodes més crítics van ser el començament de la temporada (quan encara feia molt fred) i

el final d’estiu (quan hi ha va haver pluges abundants).

nre. mostratges perduts

Climatologia i comptatges

Dotzè any del CBMS

Fig. 2. Rànquing de les temporades del CBMS d’acord amb l’abundància general de les 54 papallones més comunes a la xarxa. La millor temporada ha estat el 2002 i la pitjor el 1998. Els càlculs s’han fet seguint la metodologia detallada a ref. 1.

450 Suma dels rangs

Cynthia

400 350 300 250 200 150 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 Anys

a què fèiem referència més amunt. Aquest factor ha influït molt particularment sobre les espècies les larves de les quals es desenvolupen durant la primavera i començament d’estiu, moment en què la sequera va atènyer el seu màxim i l’estat nutricional de les plantes era molt precari. En segon lloc, l’hivern extremament fred també ha tingut uns efectes devastadors sobre algunes espècies que no entren en diapausa durant aquest període i que, per tant, no estan preparades per fer front a temperatures molt inferiors a zero graus. I, finalment, en tercer lloc cal destacar la pobra incidència de la majoria de les espècies migradores, exemplificada pel baixíssim nombre d’exemplars de Cynthia cardui. En els darrers sis anys, l’abundància de Nymphalis polychloros ha augmentat enormement arreu del territori català. Aquest nimfàlid espectacular s’associa amb els ambients forestals i, als comptatges, es detecta sobretot durant el març i abril, quan els adults surten de la hivernació i s’aparellen. La posta es fa durant la primavera sobre un ampli rang d’arbres caducifolis, que inclou cirerer (Prunus avium), om (Ulmus minor), lledoner (Celtis australis), pollancre (Populus nigra) i gatell (Salix atrocinerea). Als ambients mediterranis, la nova generació de l’any, que emergeix al maig-juny, sovint passa desapercebuda perquè ràpidament els exemplars cerquen un lloc per estivar i hivernar (molts cops dins habitatges humans) fins la temporada següent (dibuix: M. Arrizabalaga).

Taula 1. Suma dels índexs anuals i ordre d’abundància de les 20 espècies més comunes al CBMS durant el 2005, comparats amb els corresponents a la temporada 2004.

Canvis d’abundància: oscil·lacions de les poblacions

comptatges inferiors als de 2004. Com ha passat amb N. quercus, aquests descensos han estat tan generalitzats i importants que han donat lloc a l’índex anual global més baix mai enregistrat al CBMS (taula 2). Molt possiblement, la sequera també està al darrere de les disminucions generalitzades dels satirins arreu de la geografia catalana. Fins a quatre espècies dels satirins llistats a la taula 2 han assolit els mínims poblacionals absoluts en el decurs del seguiment del CBMS, una situació que contrasta fortament amb la de l’any anterior. De fet, en aquest grup de papallones és habitual observar una sincronia evident en el signe i la magnitud dels canvis poblacionals, fonamentalment relacionada amb la influència del clima sobre la qualitat de l’aliment de les larves; les primaveres i els estius molt secs són normalment acompanyats per caigudes poblacionals, tal com ha passat al 2005 i al 2001, una altre any de forta sequera estival; per contra, primaveres i començaments d’estiu plujosos s’associen amb augments poblacionals (taula 2). Tal com s’apuntava més amunt, un seguit d’espècies han sofert els efectes negatius del fred extrem de l’hivern. Les més sensibles són, evidentment, aquelles per a les quals la zona mediterrània constitueix el límit septentrional de la seva distribució (o d’hivernada, en el cas d’espècies migradores). Potser l’exemple més clar és el de Charaxes jasius, que al 2005 ha disminuït en 15 de 19 poblacions monitorades i ha vist reduït el nivell d’abundància al conjunt del país a gairebé la meitat del que es va observar al 2004 (taula 2). Aquesta resposta era del tot previsible d’acord amb

Entre les espècies que més han patit els efectes de la sequera cal destacar molt especialment Satyrium esculi, que després d’haver estat l’espècie més abundant de la xarxa durant els darrers quatre anys, el 2005 ha baixat fins a la tretzena posició (taula 1). El declivi de les poblacions catalanes ha estat realment espectacular: en 28 de les 33 poblacions monitorades tant al 2004 com al 2005 els comptatges han disminuït, i l’índex anual global ha assolit pràcticament només Espècie un 10% del valor de l’any anterior. Pyronia bathseba El col·lapse de les poblacions es relaMelanargia lachesis ciona possiblement amb la pobrísManiola jurtina sima brotada de les alzines i garrics Polyommatus icarus a conseqüència de la manca de pluLasiommata megera ja durant l’hivern i primavera, un Pieris rapae Pyronia tithonus fet que comporta un dràstic empitPararge aegeria jorament en la qualitat dels recur2 Callophrys rubi sos tròfics de les larves . PrevisiblePlebejus argus ment, Neozephyrus quercus, que té Pyronia cecilia una biologia molt similar, ha expeCoenonympha pamphilus rimentat també una gran davallada Satyrium esculi i ha assolit els nivells poblacionals Gonepteryx cleopatra més baixos des de 1994 (taula 2). Coenonympha arcania Un altre licènid molt comú que Brintesia circe Leptidea sinapis ha patit un impacte molt negatiu Pontia daplidice de la sequera és Polyommatus icaPieris napi rus, tal com ho indiquen les 32 estaArgynnis paphia cions (sobre un total de 41) amb

2005

rang

2004

rang

7.730 7.630 5.263 3.990 3.742 3.728 3.664 3.640 2.917 2.756 2.733 2.701 2.652 2.376 2.114 1.758 1.721 1.677 1.631 1.419

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

7.852 8.608 7.822 6.455 6.295 10.359 6.717 4.473 2.269 776 4.853 2.466 23.082 2.546 1.571 1.398 1.599 2.415 1.607 985

4 3 5 7 8 2 6 10 16 36 9 14 1 13 19 20 18 15 17 28

9 Cynrhia

Dotzè any del CBMS

els resultats d’un estudi previ on s’analitzaven els efectes de les glaçades sobre la supervivència de les larves hivernants3. Altres dues espècies que podrien haver patit un efecte molt similar, i que aquesta temporada han assolit mínims absoluts al CBMS són Colias crocea i Vanessa atalanta (taula 2). Les larves de totes dues continuen desenvolupant-se durant l’hivern, i són molt sensibles a episodis de glaçades intenses. A la taula 2 destaca, a més, la baixa abundància de les principals espècies migradores, que denota molt probablement uns nivells poblacionals també baixos en les àrees d’origen. El cas més paradigmàtic és el de Cynthia cardui, que aquesta temporada, amb només un 2% dels exemplars detectats al 2004, ha aparegut escassíssima als comtpatges. A part de C. cardui, Pieris rapae, Pontia daplidice, Lampides boeticus, Leptotes pirithous, Papilio machaon o la mateixa Colias crocea han aparegut en baix nombre als mostratges. En alguns casos, la relativa raresa podria haver estat exagerada per l’efecte negatiu de la sequera. Com a excepció al patró general, cal destacar la relativa abundància de la majoria de les espècies univoltines primaverals. A més de les espècies que apareixen a la taula 2 (Anthocharis cardamines, A. euphenoides, Callophrys rubi i Pseudophilotes panoptes), altres de més rares (Zerynthia rumina, Callophrys avis, Cupido minimus, Scolitantides orion, Hamearis lucina) també han augmentat de manera molt considerable. El mateix ha passat amb les espècies que hivernen en estat adult, alguna de les quals ha assolit nivells poblacionals realment molt destacables (p. ex. Libythea celtis, Nymphalis antiopa i N. polychloros). La coincidència en les tendències entre espècies amb biologies tan similars apunta, un cop més, a raons climàtiques per explicar les fluctuacions poblacionals. En aquest sentit, la combinació d’un hivern i començament de primavera freds i secs podria haver estat beneficiosa, però aquest aspecte caldrà comprovar-lo amb noves dades en un futur. Constantí Stefanescu

Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. The Butterfly Monitoring Scheme. Report to recorders, 2000. 76 pàg. Centre of Ecology and Hydrology, Natural Environment Research Council, Huntingdon.

Stefanescu, C., 2003. “Resum de la temporada 2002”. Cynthia, 2: 7-9.

Stefanescu, C. & Planas, J., 2002. “Com afecta el rigor de l’hivern les poblacions catalanes de Charaxes jasius”. Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 91: 31-48.

Taula 2. Evolució dels índexs anuals globals dels 59 ropalòcers més freqüents del CBMS (1996-2005), partint d’un valor arbitrari de 100 l’any 1994. S’indiquen també el nombre d’espècies que han augmentat i disminuït cada temporada, així com les proporcions que són significativament diferents de la igualtat (NS: no significativa; * P < 0,05; ** P < 0,01; *** P < 0,001). IA96 IA97 IA98 IA99 IA00 IA01 IA02 IA03 IA04 IA05 Papilio machaon Iphiclides podalirius Pieris brassicae P. rapae P. napi Pontia daplidice Euchloe crameri Anthocharis cardamines A. euphenoides Colias crocea C. alfacariensis Gonepteryx rhamni G. cleopatra Leptidea sinapis Neozephyrus quercus Satyrium esculi Callophrys rubi Lycaena phlaeas Lampides boeticus Leptotes pirithous Cacyreus marshalli Celastrina argiolus Pseudophilotes panoptes Aricia cramera Polyommatus icarus Libythea celtis Charaxes jasius Limenitis reducta Nymphalis antiopa N. polychloros Inachis io Vanessa atalanta Cynthia cardui Aglais urticae Polygonia c-album Argynnis paphia Issoria lathonia Boloria dia Melitaea phoebe M. didyma M. deione Euphydryas aurinia Melanargia lachesis Hipparchia semele H. statilinus H. fidia Brintesia circe Maniola jurtina Pyronia tithonus P. cecilia P. bathseba Coenonympha pamphilus C. arcania Pararge aegeria Lasiommata megera Pyrgus malvoides Carcharodus alceae Thymelicus acteon Ochlodes venata Augments Descensos Significació

98 140 391 146 319 149 47 100 88 104

144 125 243 153 163 55 57 162 239 90

102 125 165 99 103 40 17 61 91 99

113 201 288 141 93 164 33 73 78 74

81 76 88 149 198 119 125 242 146 116 149 129 819 296 319 326 243 126 92 110 31 115 89 128 50 107 91 92 104 178 106 140 30 143 231 81 295 4.280 1.307 1.157 229 140 128 195 84 108 105 160 82

92 85 59 160 46

36 76 18 204 113

53 68 23 276 139

325 319 153 471 40 392 86 48 50 247 58 200 200 83 22 182

196 184 129 10 62 176 96 65 46 289 50 248 47 62 9 83

134 421 131 30 23 360 112 69 58 165 56 283 45 45 25 99

194 386 100 27 24 296 173 56 71 262 56 230 47 69 47 172

45 108 112 134 112 107 75 180 53 91 57 189 109 22 33 *

40 71 100 96 99 129 64 190 68 85 147 157 85 21 34 *

55 68 114 94 87 120 68 132 78 77 61 141 96 25 30 NS

141 96 151 106 137 152 91 133 90 101 82 115 68 40 15 ***

133 246 582 154 104 113 35 82 94 87 100 156 397 171 695 132 160 80 133 59 593 153 100 58 66 132 236 97 194 479 107 67 66 515 167 75 59 231 70 180 42 63 50 135 100 221 132 159 75 106 113 75 163 99 54 70 88 83 31 23 *

84 152 86 83 47 183 200 169 90 162 147 384 274 87 64 91 159 102 224 77 86 164 111 83 79 105 148 71 102 87 35 32 30 26 38 94 108 113 65 127 92 100 118 68 84 80 106 73 89 26 66 114 52 66 39 146 143 173 119 142 252 393 391 473 385 89 139 107 71 83 631 689 544 786 87 125 274 349 559 119 118 86 119 90 150 62 79 37 69 61 126 86 130 47 54 62 36 68 22 54 615 418 263 184 317 148 135 106 70 149 70 52 72 38 74 85 118 81 86 65 54 72 61 62 37 179 332 560 771 920 243 138 179 238 123 69 137 77 184 158 100 219 171 165 327 301 1.116 1.887 1.472 2.527 144 193 320 168 264 117 165 97 133 65 60 111 323 199 5 36 91 62 45 56 180 426 245 229 296 133 168 206 162 218 54 85 57 59 46 42 76 64 35 81 232 152 195 203 258 36 78 79 73 68 172 528 527 265 422 61 56 113 35 55 55 71 59 76 54 21 43 33 35 29 98 124 75 193 147 60 75 54 58 48 190 236 163 290 301 111 163 99 207 100 161 172 106 140 66 70 71 62 79 45 157 194 150 185 153 72 99 68 87 97 50 34 48 63 72 124 179 181 125 86 77 111 53 172 109 52 82 134 58 54 64 115 108 84 82 92 164 187 297 112 90 128 87 87 80 14 48 19 28 26 44 11 40 31 33 *** *** ** NS NS

Cynthia

10 Gestió i conservació

Les closes empordaneses: un hàbitat important per a les papallones en estat crític de conservació Les dades del BMS al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà demostren que les closes constitueixen l’hàbitat més valuós per a aquests insectes, com també passa amb les comunitats vegetals. La coincidència dels resultats per a dos grups taxonòmics amplis que ocupen nivells tròfics diferents, sumada a l’alarmant regressió que han patit les closes en les darreres dècades, permeten considerar-les com un dels hàbitats més amenaçats del Parc i de tot Catalunya. Plebejus argus és la papallona més emblemàtica de les closes empordaneses. Les poblacions d’aquest licènid assoleixen densitats extraordinàries en les closes més ben conservades, però responen amb davallades molt ràpides i severes quan l’hàbitat es deteriora (p. ex. quan s’abandona el dall o quan s’utilitzen fertilitzants) (fotografia: M. Miralles).

Sargatal, J. & del Hoyo, J., 1989. Els ocells del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Lynx Edicions. Barcelona.

Sargatal, J. & Fèlix, J. (ed.) 1989. Els Aiguamolls de l’Empordà. Aspectes ecològics, històrics i socials. Quadern dels Indiketes. Figueres.

Gosálbez, J., Serra, J. & Velasco, E. (ed.) 1994. Els sistemes naturals dels aiguamolls de l’Empordà. Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural, núm. 13. Barcelona.

Gesti, J., Mercadal, G. & Vlar, L., 2003. La biodiversidad de los prados de siega de los Aiguamolls de l’Alt Empordà (Girona). XIX Jornadas deFitosociología-Congreso de la Federación Internacional de Fitosociología, Biodiversidad y Gestión del Territorio. La Laguna, Tenerife.

Stefanescu, C., Peñuelas, J. & Filella, I., 2005. “Butterflies highlight the conservation value of hay meadows highly threatened by land-use changes in a protected Mediterranean area”. Biol. Conserv., 126: 234-246.

l Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) constitueix una de les àrees naturals més emblemàtiques a Catalunya. Tot i que tradicionalment ha estat valorat per la seva riquesa ornitològica1, també hi apareixen altres comunitats animals i vegetals molt destacables2,3. Recentment, l’interès conservacionista dels diferents hàbitats del Parc ha estat avaluat a partir de les comunitats vegetals. Les anomenades closes (prats tradicionals destinats a la producció de farratge, típicament envoltats per canals de desguàs i bosc de ribera, inundats durant part de l’hivern i dallats d’un a tres cops depenent de la productivitat de la temporada) constitueixen l’hàbitat més interessant4. Aquests prats mantenen sempre una elevada humitat i permeten l’establiment de la comunitat vegetal Arrhenatherum elatioris Br.-Bl., 1915, que és la més rica i diversa del PNAE i també la que alberga les espècies més rares. Tanmateix, les closes estan patint una regressió ràpida i preocupant, tal com ho demostra la reducció d’una superfície ocupada de 136,04 ha al 1956 a només 26,75 ha al 2002. La causa d’aquesta regressió ha estat la seva conversió en conreus intensius (sobretot blat de moro, gira-sol i arròs) i l’abandonament a mesura que la ramaderia s’ha tornat més intensiva i el farratge per al bestiar ha estat substituït per pinso. Desgraciadament, les dades sobre la importància de les closes per a altres tàxons són molt escasses i puntuals, per la qual cosa no es pot generalitzar sobre la rellevància d’aquest hàbitat en el conjunt del PNAE; això, al seu torn, pot actuar com un impediment a l’hora de pressionar l’Administració perquè hi destini els recursos necessaris per a conservar-les. En aquest sentit, es va pensar que les nombroses dades recollides amb el seguiment del CBMS al PNAE podien aportar informació interessant i contribuir de manera destacada a preservar les closes.

Amb aquesta finalitat, al llarg del darrer any s’ha dut a terme una anàlisi detallada sobre les comunitats de ropalòcers als diferents hàbitats del PNAE5 i, com prèviament havien fet els botànics, una valoració de l’interès d’aquests hàbitats en funció dels criteris següents: la riquesa d’espècies, l’abundància i la presència d’espècies rares entre les papallones que hi viuen. El treball es basa en les dades de 46 seccions de sis itineraris (el Cortalet, la Rubina, Vilaüt, Closes de l’Ullal, Closes del Tec i Mig de Dos Rius). En una primera fase, l’hàbitat representat per cada secció es va caracteritzar semi-quantitativament segons la cobertura relativa de prats, l’absència o presència de pastura al prat, la cobertura relativa de bosc, la cobertura relativa de bardisses i l’absència o presència de conreus intensius al costat de la ruta de cens. Aquesta informació va permetre comprovar com valors diferents en aquestes variables comporten canvis paral·lels de la fauna de ropalòcers. Molt possiblement aquesta associació no s’explica únicament per la presència dels recursos tròfics que necessiten les larves sinó també per la presència d’altres menes de recursos (fonts de nèctar per als adults, llocs apropiats per a la hivernació, etc.). En una segona fase, es va identificar cada espècie de papallona amb unes poques carac-

Cynthia

Gestió i conservació 11

terístiques bàsiques dels hàbitats. Les diferents espècies van ser ordenades segons un gradient que separava en un extrem el bosc de ribera i les bardisses i en l’altre els diferents tipus de prats. Pararge aegeria, Pieris napi, Celastrina argiolus i Polygonia c-album es van identificar com les papallones més pròpies de bosc de ribera i bardisses i més tolerants dels ambients ombrívols i tancats. Per contra, Colias crocea, Polyommatus icarus, Coenonympha pamphilus i Plebejus argus són espècies molt clarament associades als espais oberts. Així mateix, força espècies troben l’òptim en hàbitats mixtos (p. ex. prats amb presència de bardisses o de petites masses forestals), un fet que segurament reflecteix el valor d’aquests elements com a llocs de recer quan fa vent, llocs protegits per a l’ovoposició, etc. Finalment, una anàlisi de cluster va permetre identificar cinc hàbitats discrets, associats amb una fauna de ropalòcers ben característica (fig.1): (A1) camins i marges de conreus envoltats per bosc de ribera i bardisses; (A2) bosc obert amb presència de petites extensions herbàcies i ecotons de prat/bosc; (B1) closes tradicionals (dallades 1-3 cops/any i no pasturades); (B2) camps d’alfals tradicionals, dallats 2-3 cops/any, i (B3) pastures i prats de dall també utilitzats per a la pastura. La figura 1 compara el valor conservacionista d’aquests hàbitats. Cal destacar que les closes apareixen sempre com l’hàbitat més valuós: tenen més abundància de papallones, més espècies i espècies més rares. A l’extrem oposat apareixen els boscos i les bardisses. Els nostres resultats coincideixen plenament amb els de Gesti et al. (2003) 2,6 (ref. 4), que van basar la seva avaluació en les plantes supe- 2,4 a riors. Per a les papallones 2,2 a 2 diürnes les closes també constitueixen l’hàbitat més valuós, 1,8 en oferir una abundant quan- 1,6 titat de fonts de nèctar així 1,4 com una sèrie de recursos 1,2 clau per a les larves (p. ex. 1 diverses espècies de lleguminoses). Aquestes condi- 0,8 cions òptimes desapareixen 0,6 en els prats pasturats, on l’a- -1,5 bundància i la diversitat de papallones es veu sensible1,55 ment reduïda. L’especial interès de les closes per a dos grups taxo- -1,6 ab nòmics amplis i que ocua pen nivells tròfics diferents 1,65 A1 A2 en l’ecosistema, sumat a l’aBoscos de ribera

larmant regressió que han experimentat (i encara experimenten) en la darrera meitat del segle passat, permeten considerar-les objectivament com l’hàbitat més amenaçat i un dels més valuosos del PNAE. El seu valor encara és més gran en un context més ampli, ja que constitueixen un hàbitat molt singular dins de l’àrea mediterrània. Paradoxalment, la declaració com a Parc Natural no només no ha servit per evitar la desaparició d’aquest hàbitat, sinó que, fins i tot, ha coincidit amb una acceleració del procés regressiu: almenys un 60% de les closes han desaparegut des que la zona va ser protegida legalment el 1983 (ref. 4). Això s’explica per dues raons principals. En primer lloc, perquè una part molt important de la superfície del PNAE és de propietat privada i això en dificulta una gestió adequada. I en segon lloc, perquè les closes han deixat de ser rendibles per a l’agricultor, i (a) han estat abandonades o b convertides en conreus intensius. Tot aquest seguit de a a circumstàncies fa replantejar urgentment el tipus de gestió que s’ha fet fins ara al PNAE en relació amb les (b) closes. Encara que ja figuren com a hàbitat de màxima prioritat conservacionista en el Pla Especial del Parc (actualment en redacció), per assegurar-ne una conservació efectiva és essencial que s’incloguin dins les mesures agroambientals promogudes pels governs espab ab nyol i català i per la CEE, que ab s’han d’aprovar al 2007. (c) B1

B2 Prats

Constantí Stefanescu

Les closes empordaneses, com aquesta a la zona de Mornau, constitueixen un ambient amb un important valor estètic i una elevada riquesa biològica. Tanmateix, la seva superfície s’ha vist enormement reduïda en les darreres dècades i actualment constitueixen l’hàbitat més amenaçat al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (fotografia: M. Miralles).

Fig. 1. Mitjana ± error estàndard per als criteris d’avaluació de l’interès conservacionista dels diferents hàbitats del PNAE. (a) Abundància de papallones (log individus/100 m); (b) riquesa d’espècies, ocasionals excloses (log nombre d’espècies); i (c) raresa (a escala del conjunt de Catalunya), calculada com a log 1/ni, on ni és el nombre d’estacions del CBMS dins l’ambient mediterrani on una espècie ha estat detectada (sobre un total de 54). Les diferents lletres indiquen diferències significatives entre els grups (P < 0,05).

Cynthia

12 L’estació

El Pla de Campllong, un itinerari a la porta dels Pirineus La comarca del Berguedà té actualment quatre estacions integrades a la xarxa del CBMS: Gironella, Berga (que s’ha iniciat enguany), la Nou de Berguedà i el Pla de Campllong. Aquesta darrera, situada en un espai subalpí d’una gran bellesa, presenta una gran diversitat de ropalòcers i recull dades tant d’espècies de la muntanya mitjana com de l’alta muntanya. Polyommatus coridon és la papallona més abundant al Pla de Campllong i una de les més característiques dels prats subalpins i alpins dels Pirineus. Les larves s’alimenten de la papilionàcia Hippocrepis comosa, una planta important de la qual depenen altres espècies com Polyommatus bellargus o Colias alfacariensis. A part, són remarcables les agregacions que els mascles de P. coridon –juntament amb d’altres papallones– fan al fang del voltant dels tolls d’aigua, en els anomenats abeuradors (fotografia: J. Jubany).

La secció 4 transcorre íntegrament pel Pla de Campllong i fins el darrer any consistia en un prat calcícola i mesòfil típic de l’estatge subalpí dels Pirineus. El 2005 ha estat convertida en un conreu de civada, la qual cosa ha suposat una pèrdua clara de la diversitat de papallones que l’habiten. Sortosament, els prats subalpins encara són presents en la major part del recorregut (foto: Eloi Escútia).

L’itinerari L’itinerari del Pla de Campllong es troba situat al municipi de Castellar del Riu i té el seu inici i acabament a l’emblemàtic Pi de les Tres Branques. El recorregut és planer i volta el gran pla que, situat a 1.280 m d’altitud, hi ha entre el serrat dels Lladres (prolongació cap a l’oest de la serra de Queralt), al sud, i les estribacions meridionals dels Rasos de Peguera (cim d’Estela), al nord. Queda, per tant, arrecerat dels vents d’aquests punts però obert als vents de llevant i de ponent, que hi troben un corredor natural i que sovint bufen amb força. L’espai central del pla és ocupat per un gran prat de dall que era pasturat per vaques i vedells un cop dallat i que ens els dos últims anys ha estat llaurat i sembrat per fer-hi farratge (civada). Dues seccions de l’itinerari transcorren íntegrament pel pla (seccions 1 i 4), la primera de les quals no es veu mai afectada per la dalla. Les altres transcorren per les vores d’aquest gran pla i són ocupades per prats de tendència subalpina (Mesobromion), ambients arbustius de vorada de bosc (aranyoners, gavarreres, pereres, pomeres i pruneres) i zones boscoses més o menys denses de pi roig. Les seccions 7 i 9 corresponen a prats de tendència més seca, són molt sovint pasturades i es troben en una situació de colonització per part de la vegetació arbòria de les vores (presència de pins joves).

La fauna de papallones Durant els cinc anys de seguiment s’han comptabilitzat més de 9.000 exemplars que pertanyen a 87 espècies diferents, la qual cosa indica que, si bé l’abundància no és extraordinària, sí que ho és la diversitat d’espècies. La mitjana anual és d’uns 1.800 exemplars i 65 espècies (amb una densitat anual d’uns 128 exemplars/100 m). Les condicions climàtiques de la zona, amb una temperatura mitjana anual de 8,5ºC i unes precipitacions anuals de 1.016 mm, fan que l’activitat de les papallones no comenci fins mitjan maig i presen-

ti el seu màxim a finals de juliol i primers d’agost. De fet, en bona part de l’itinerari encara hi ha presència de neu quan comencen els mostreigs i no és estranya alguna nevada durant el mes de març. La presència de papallones és, per tant, molt escassa durant els dos primers mesos. Les més primerenques sempre són alguns exemplars d’adults hivernants (Gonepteryx rhamni, Aglais urticae, Vanessa atalanta) o d’espècies polivoltines (Colias crocea, C. alfacariensis) i no és fins la segona quinzena de maig que les observacions comencen a fer-se més regulars: apareixen, sense abundar, diverses espècies de pièrids (Pieris brassicae, P. rapae, Anthocharis cardamines, A. euphenoides i Leptidea sinapis/reali), es fan presents alguns licènids (Polyommatus icarus i la primera generació de P. bellargus) i alguns satirins (Coenonympha pamphilus, amb una primera generació al maig-juny i una segona a finals d’agostsetembre) i es detecta ja el pas d’una espècie migradora com és Cynthia cardui, que, provinent del nord d’Àfrica, pot fer-se molt abundant (424 individus comptabilitzats l’any 2003). Al mes de juny cal destacar la presència de diferents espècies del gènere Melitaea (M. cinxia, M. phoebe i M. athalia/parthenoides/deione, aquestes darreres sovint abundants), l’inici del període de vol d’Aporia crataegi (una espècie que acostuma a presentar el seu màxim a primers de juliol), la presència

força abundant de Plebejus argus (principalment en prats d’herba baixa i formant grups en abeuradors) i l’inici del vol dels satirins, que durant els mesos de juliol i agost dominaran el Pla: primer Coenonympha arcania, C. glycerion (ambdues amb una clara preferència pels prats i les clarianes amb herba una mica alta) i Aphantopus hyperantus (molt menys abundant que les anteriors i més forestal), i quan aquestes comencen a davallar apareixen amb força Maniola jurtina, Melanargia lachesis, Pyronia tithonus, Erebia meolans i E. neoridas. Totes troben en els prats i els espais forestals oberts zones excel·lents per a reproduir-se (recordem que les larves s’alimenten de gramínies). Tampoc hi falten els hespèrids, dels quals destacarem Thymelicus sylvestris i Hesperia comma. La papallona, però, més representativa és, sens dubte, P. coridon (fig.1), una espècie típicament centreeuropea que troba en aquests prats sobre substrats calcaris la seva planta nutrícia (Hippocrepis comosa). El vol d’aquest licènid s’inicia a primers de juliol i s’allarga fins a la segona meitat de setembre. Al pla de Campllong s’observa amb preferència als espais herbosos de transició cap al bosc i també a les clarianes (seccions 2 i 5) i se n’han arribat a comptabilitzar fins a 66 exemplars mascles en un sol dia (les femelles, a causa de la seva semblança amb les femelles de P. bellargus, no es comptabilitzen a nivell d’espècie). La gran diversitat de ropalòcers que trobem al pla de Campllong ve determinada per la confluència en aquesta zona d’espècies típicament mediterrànies amb espècies de tendència subalpina. D’aquestes darreres (poc presents en els comptatges del CBMS) destacaríem els licènids Polyommatus semiargus, P. damon i P. amanda (totes tres característiques de prats), Hamearis lucina i Boloria euphrosyne (ambdues poc nombroses però força constants en clarianes de la secció 5) i els satirins Erebia triaria i Melanargia russiae. Aquesta última era relativament abundant en una part molt concreta de la secció 2 durant els primers anys de seguiment però la població va anar disminuint fins desaparèixer en els dos últims anys.

Canvi d’ús del sòl i diversitat Des de l’any 2005 s’ha produït un canvi en l’ús del sòl al pla de Campllong. El que fins aleshores eren prats de dall on s’abocaven fems a mitjan març i es dallaven dues vegades (una a finals de juliol i l’altra a finals d’octubre) ara

Cynthia

L’estació 13

6 3

1 8

250

500 m

són prats llaurats on es conrea civada. Aquest canvi ha suposat, d’una banda, una important pèrdua d’abundància d’individus en la secció afectada (a la secció 4 s’ha passat d’observar-ne una mitjana de 125 anuals a 32) i d’una altra, una pèrdua de diversitat. En aquest sentit, si durant els quatre primers anys de mostreigs la mitjana d’espècies a la secció era de 31, durant l’any passat les espècies observades foren 16, 9 de les quals amb un sol individu. Tot i que aquestes dades han estat obtingudes en un període de temps curt, són prou clares per fer evident que el pas de prat dallador a monocultiu ha tingut una repercussió negativa pel que fa a la diversitat d’espècies de ropalòcers. Caldrà seguir contrastant les dades en els propers anys i veure com evoluciona aquesta diversitat si en el futur aquesta secció es deixa de conrear i torna a esdevenir un prat dallador. Eloi Escútia

Recorregut de l’itinerari del Pla de Campllong amb indicació de les diferents seccions. L’itinerari és circular i consta de 9 seccions. La distància total és de 1.402 m, amb una mitjana de 156 m per secció (rang: 44-249 m).

Fig. 1. Abundància mitjana (mitjana dels índexs anuals durant el període 20012005) de les 15 papallones més comunes a l’estació del Pla de Campllong.

Polyommatus coridon Maniola jurtina Melanargia lachesis Coenonympha arcania Cynthia cardui Coenonympha pamphilus Polyommatus icarus Colias crocea Coenonympha glycerion Pyronia tithonus Erebia neoridas Lasiommata megera Colias alfacariensis Leptidea sinapis/reali Erebia meolans 0

100

120

140

Mitjana de l’índex anual (2001-2005)

160

180

200

Cynthia

14 Ressenya bibliogràfica

Lockwood, M., 2005

Els ropalòcers del Solsonès: una primera aproximació Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 94 (2005) Ara que tothom parla de com gestionar el territori per afavorir la biodiversitat es fa més evident la necessitat de conèixer els diferents elements que l’integren i, en aquest sentit, són imprescindibles els treballs faunístics. Aquest article presenta les dades recopilades per l’autor relatives a la fauna de ropalòcers del Solsonès, a partir d’una prospecció de cinc anys i de la revisió de dues col·leccions entomològiques. S’ha passat de les 50 espècies citades a les 147 actualment conegudes.

E Scolitantides orion és considerada com un SPEC3 a nivell europeu. A Catalunya es troba àmpliament repartida, per bé que viu normalment en poblacions molt ben delimitades i a vegades compostes per pocs individus. Això, juntament amb el vol estrictament primaveral de l’espècie, fa que sovint passi desapercebuda. De fet, la seva presència a la comarca del Solsonès havia restat inèdita fins a les prospeccions endegades per l’autor (fotografia: Roger Vila).

Dantart, J. & Lockwood, M., 2001. “Aricia morronensis (Ribbe, 1910), un ropalòcer nou per a Catalunya i Andorra (Lepidoptera: Lycaenidae)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 87: 25-34.

Van Swaay, C.A.M. & Warren, M. S., 1999. Red Data book of European butterflies (Rhopalocera). Nature and Environment, Núm. 99. Council of Europe Publishing, Strasbourg.

ncara avui ens sorprenem que en una revista reconeguda de temàtica lepidopterològica trobem un article amb les paraules “primera aproximació”. Realment no hauria de ser així, però hem de ser conscients que els treballs de faunística al nostre territori són encara molt incomplets. De fet, són poques les comarques de les quals es disposa d’un volum de dades amb la qualitat de les que es presenten en aquest treball. En aquest context la contribució de l’autor és particularment destacable perquè, fins ara, aquesta manca d’informació era plenament aplicable al cas del Solsonès: la seva ubicació entre punts tan emblemàtics com el Cadí o el Montsec i una densitat baixa de població s’han traduït, històricament, en un oblit per part de la majoria dels naturalistes, tal com queda palès per les només cinquanta espècies de ropalòcers de la comarca que havien estat citades abans del treball que comentem. La informació prové de l’estudi de dues col·leccions entomològiques (de Josep Parramon, amb material recollit entre 1965-1985, i de Josep Guilanyà, entre 1973-1983), i de les nombroses prospeccions realitzades per M. Lockwood entre 1997-2001. La unitat de mostreig són els quadrats UTM de 5 x 5 km, amb un total de 55 quadrats. Tot i que l’esforç de prospecció per quadrat ha estat molt desigual, l’autor ha intentat corregir-lo prospectant més intensament aquelles àrees no representades en les col·leccions. L’important volum de dades recopilades, més de 6.000 registres de 147 espècies, mostra l’elevada riquesa de papallones diürnes que té el Solsonès. Aquesta riquesa només és explicable pel fort gradient altitudinal existent, dels 500 m a les parts més meridionals fins a sobrepassar els 2.300 m a la serra del Port del Comte, i per la consegüent varietat en els tipus de vegetació. Tanmateix el desigual esforç de mostreig fa difícil determinar quines són les zones més riques en espècies.

Actualment, la màxima diversitat coincideix amb els quadrats més prospectats (p. ex. els situats als termes municipals de Navès i Lladurs), que és on recol·lectaven els propietaris de les col·leccions estudiades. Tot i així, sembla clar que la màxima riquesa apareix a la part septentrional de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Port del Comte i de la serra del Verd, en ple domini de la muntanya mitjana. L’autor també destaca la serra de Busa, on es troben tant espècies eurosiberianes (p. ex. Melanargia russiae, Hamearis lucina, Aphantopus hyperantus, Boloria euphrosyne o Maculinea alcon) com mediterrànies (p. ex. Zerynthia rumina, Polyommatus fulgens o Limenitis reducta). En aquesta serra i, concretament, en l’altiplà que la corona, és on es va trobar per primer cop a Catalunya Aricia morronensis1. Les espècies que mostren una distribució més àmplia a la comarca són Colias alfacariensis i C. crocea, seguides per Iphiclides poda-

Cynthia

Ressenya bibliogràfica 15

lirius, Anthocharis euphenoides, Leptidea sinapis, Pieris brassicae, Coenonympha arcania, Melanargia lachesis, Cynthia cardui i Polyommatus icarus. Per contra, espècies tals com Maculinea alcon, Melitaea trivia, Satyrium w-album, Lycaena virgaureae, Melanargia occitanica, M. ines i Brenthis hecate es coneixen d’un sol quadrat cadascuna. El treball també ressalta la presència de 19 espècies amenaçades a Europa2 o rares a Catalunya (p. ex. Parnassius apollo, Tomares ballus, Maculinea arion, M. alcon o Erebia epistygne), de

les quals es detalla la distribució i l’estatus a la comarca. Amb totes aquestes dades s’evidencia la important riquesa lepidopterològica que alberga al Solsonès, però també la manca de coneixement encara existent. Tal com fa l’autor del treball, conclourem animant totes aquelles persones que els agradin les papallones a prospectar el Solsonès i la Catalunya central, espais del nostre país amb grans buits d’informació. Jordi Jubany

Notícies

Cinquena Trobada de col·laboradors del CBMS La xarxa del CBMS va creixent i en pocs anys hem passat dels 10 itineraris i 8 col·laboradors inicials als gairebé 60 itineraris i més de 80 col·laboradors. Es fa doncs cada cop més necessari disposar d’un punt de trobada, on tots aquells que participem d’aquest projecte puguem intercanviar experiències, impressions i coneixements. Amb aquest esperit es va realitzar l’any 1998 la primera trobada de CBMSeros, i, molt més multitudinàriament, el 18 de febrer de 2006 ha tingut lloc la cinquena.

n aquesta trobada al Museu de Granollers de Ciències Naturals, hi van assistir prop de quaranta persones. L’obertura de l’acte va anar a càrrec de l’alcalde, Josep Mayoral i Antigas, i del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Granollers, Francesc Sala. Toni Arrizabalaga, com a amfitrió, va donar la benvinguda a tots els participants i els va agrair la seva participació en el projecte. La primera part es va centrar en la presentació del nou organigrama del CBMS i a comentar l’estat de la xarxa i els principals resultats obtinguts el 2005. A continuació, els companys d’Andorra van donar a conèixer l’ambiciós projecte del BMSAnd i les activitats i actuacions que han fet fins aquest moment. Després d’esmorzar, alguns col·laboradors van presentar els projectes que tenen en marxa: Mike Lockwood, l’estudi de la fauna de ropalòcers de l’Alta Garrotxa lligada a la gestió dels prats; Fernando Carceller, el jardí de les papallones de Badalona; i Toni Arrizabalaga, el treball que s’està fent des del Museu de Granollers de Ciències Naturals per posar noms catalans a les nostres papallones. A última hora del matí es va fer un repàs de la metodologia del CBMS i es van resoldre els dubtes que van anar sortint. Per acabar, es van comentar grups d’espècies conflictives, ressaltant aquells caràcters que poden servir per distingir-les en el camp.

Després del dinares va dur a terme el concurs d’identificació, que en aquesta ocasió van guanyar, empatats a punts, els companys d’Olot Jordi Artola i Mike Lockwood. La trobada es va tancar amb una entrega de premis: a Jordi Artola, per haver guanyat el concurs d’identificació, a Quim Muñoz per la constància en el seguiment de 2005, i a Agnés Batlle per la seva notable i incansable contribució al CBMS des del 1994. Com a record de la trobada, els assistents ens vam endur a casa un barret carbassa per protegirnos del sol del proper estiu mentre fem els comptatges. Jordi Jubany

Els assistents a la cinquena trobada del CBMS, al jardí de La Tela, el Museu de Granollers Ciències Naturals (fotografia: A. Arrizabalaga).

Cynthia

16 La papallona

Zerynthia rumina, un esclat de color entre les brolles i els erms Els primers dies de primavera, els ambients més àrids de Catalunya reben la visita del més petit i acolorit dels nostres papiliònids, Zerynthia rumina. Aquesta papallona inconfusible és un veritable especialista de l’Aristolochia pistolochia, una planta calcícola de la qual es nodreixen les larves. Si bé històricament s’ha considerat Z. rumina com una papallona rara, el cert és que és present en la majoria de les comarques catalanes, fins i tot en algunes de típicament pirinenques. Tanmateix, la densitat de les poblacions acostuma a ser baixa i el període de vol prou curt perquè en moltes localitats l’única generació ja hagi desaparegut completament a mitjan maig.

Regions biogeogràfiques

Badia de Roses

Alta muntanya alpina i subalpina Muntanya mitjana eurosiberiana Muntanya i terra baixa mediterrànies

Menorca

Eivissa

Fig. 1. Abundància relativa de Zerynthia rumina (expressada com el valor de l’índex anual/100 m) a les diferents estacions de la xarxa CBMS (1994-2005). 0 0-0,1 0,1-1 >1 s presència

Distribució geogràfica i situació al CBMS Z. rumina és una papallona exclusiva del nordoest d’Àfrica, península Ibèrica i sud-est de França1. En gran part de l’àrea que ocupa a França conviu amb Z. polyxena, una espècie molt propera que substitueix completament Z. rumina al sud-est d’Europa2. A la península Ibèrica es troba molt ben repartida, tal com ho testimonien les citacions que existeixen de totes les províncies espanyoles excepte Astúries, Biscaia i Guipúscoa3. De fet, únicament és absent de la franja ibèrica més septentrional, incloses les zones més altes dels Pirineus. No es coneix, tampoc, a les illes Balears. A Catalunya, és una de les poques espècies la distribució de la qual ha estat objecte d’una revisió acurada4,5. Tot i viure en poblacions més aviat locals i a vegades molt reduïdes, apareix en bona part del territori: fins ara se n’han recollit dades relatives a 32 de les 41 comarques catalanes, i amb una millor prospecció no es pot descartar que aparegui en alguna més. El mapa de distribució

suggereix una preferència per les zones de baixa alçada de la serralada Litoral i Prelitoral, però també ocupa moltes àrees del Prepirineu i de la depressió de l’Ebre. En general, és una papallona que s’associa estretament amb els ambients àrids i que defuig les zones molt humides i de l’alta muntanya. A la xarxa del CBMS ha aparegut fins ara en 20 de les 76 estacions catalanes (fig. 1). Les poblacions que assoleixen la màxima densitat són les situades al massís del Garraf i a l’eix del riu Llobregat (p. ex. Sallent i Gironella). Al massís del Montmell, les muntanyes de Prades i diverses localitats de la depressió de l’Ebre presenta una densitat mitjana, mentre que a la resta es tracta d’una espècie molt més escassa o del tot absent.

Hàbitats i plantes nutrícies Z. rumina és una espècie típica d’ambients àrids, oberts i ben assolellats, molt preferentment de caràcter calcari. Es pot trobar des del nivell del mar fins a la muntanya mitjana, i és molt rara per sobre dels 1.000 m d’altitud4. De forma més precisa, les dades del CBMS han permès determinar amb quines comunitats vegetals es presenta més freqüentment associada (taula 1). Per a aquesta anàlisi s’han utilitzat únicament les dades de les seccions on Z. rumina assoleix una densitat anual igual o superior a 0,1 exemplars/100 m, excloent per tant les observacions d’individus isolats i en processos dispersius. Així mateix, s’han considerat únicament les comunitats vegetals que es presenten en aquestes seccions amb una cobertura igual o superior al 30%. Z. rumina apareix associada sobretot amb fenassars xeromesòfils (presents en el 37% de les seccions) i amb llistonars calcícoles (23% de les seccions). Els fenassars són l’hàbitat preferit en àrees amb un clima subhumit (p. ex. al Prepirineu o en algunes muntanyes interiors), mentre que els llistonars ho són en les zones amb un clima semiàrid (p. ex. a la depres-

Comptatge setmanal

Cynthia

La papallona 17

9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

Comptatge setmanal

(a) sió de l’Ebre i en algunes locaés rar veure l’espècie abans del litats del Garraf ). Secundàriames d’abril (fig. 2c). És intement, Z. rumina es troba en ressant remarcar un període de brolles de romaní, timonedes, vol més compacte en aquestes 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. joncedes, prats de teròfits, poblazones, en comparació amb una ments de càrritx i altres comuemergència més irregular a les nitats pròpies dels ambients terres de ponent. Possiblement, (b) àrids calcaris de la terra baixa. això s’explica perquè als indrets La forta associació amb aquesmés continentals el clima de ta mena d’hàbitats s’explica final d’hivern és més variable 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 fonamentalment pel caràcter i, segons l’any, pot comportar Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. monòfag de l’espècie i per l’esun avançament o un retard molt treta dependència de la gran considerable en l’aparició de la (c) majoria de les poblacions catageneració. Tot i així, les dades lanes per Aristolochia pistolomitjanes de tots els anys indichia, una planta estrictament quen que la màxima abundància 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 calcícola que apareix en brolles de l’espècie coincideix en les Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. i erms, rarament per sobre de tres àrees geogràfiques de la 1.200 m (ref. 6). De manera figura 2, i que se situa durant Fig. 2. Fenologia de Zerynthia rumina a (a) la depressió de molt més excepcional, es poden la segona quinzena d’abril. Fins l’Ebre (dades de cinc estacions: trobar poblacions de Z. rumiara, a Catalunya mai no s’han Timoneda d’Alfés, Mas de Melons, na en zones silícies on A. pistrobat exemplars d’una segona Granja d’Escarp, Aiguabarreig i Sebes), (b) massís del Garraf tolochia no és present (com per generació estival-tardorenca, (dades de dues estacions: exemple en alguns indrets de Vallgrassa cosa que sí que passa en certs i Olesa de Bonesvalls), l’Alt Empordà); és possible que indrets del sud de la penínsui (c) eix del Llobregat (dades de dues estacions: Sallent i en aquests casos la planta nutríla Ibèrica 8 i del Marroc 9, on Gironella). cia sigui Aristolochia longa, una A. pistolochia allarga molt més espècie no calcícola i que al sud la floració. de la península Ibèrica és utilitzada de maneDurant l’època de vol, les femelles de Z. ra preferent per moltes poblacions7. A la biblio- rumina ponen els ous tant al revers de les fulles grafia se cita també A. rotunda com a planta com a les flors d’A. pistolochia, més rarament nutrícia d’algunes poblacions europees de Z. a l’anvers de la fulla i a les tiges. Els ous són rumina1, però no disposem de dades que con- postos de forma aïllada però a vegades en grups firmin el seu ús a Catalunya. de dues o tres unitats. Són blancs i lluents, de poc menys d’1 mm de diàmetre; gairebé Cicle biològic i fenologia esfèrics, llisos i sense cap tipus d’ornamentaZ. rumina és una papallona univoltina, estric- ció, es desenvolupen en unes dues setmanes. tament primaveral (fig. 2). Tret de les zones Les erugues acabades de néixer tenen el cosdel Prepirineu, on s’en poden veure exem- tum de refugiar-se dins les flors, a l’interior de plars fins el mes de juny, té un període de vol les quals accedeixen després de foradar la base restringit als mesos de març, abril i maig. A inflada del tub floral10. Les larves tenen poca la depressió de l’Ebre i al massís del Garraf mobilitat i quan són més grans es poden troels primers exemplars es detecten sovint ja bar fàcilment sobre les tiges o a les fulles, o durant les primeres setmanes de març (i, de prop de la planta nutrícia. Tenen un aspecte fet, no és rar que ja ho facin a finals de febrer; ben característic, amb una coloració predofig. 2a i b), mentre que en localitats més minantment groguenca o bruna rogenca segons septentrionals (p. ex. al Bages i al Berguedà) els exemplars i línies dorso-laterals, negres i

Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

Kudrna, O., 2002. “The distribution Atlas of European butterflies”. Oedippus, 20: 1-342.

García-Barros, E., Munguira, M. L., Martín Cano, J., Romo Benito, H., Garcia-Pereira, P. & Maravalhas, E. S., 2004. “Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibérica e islas Baleares (Lepidoptera: Papilionoidea & Hesperioidea) ”. Monografías Soc. ent. aragon., 11: 1-228.

Viader, J., 1992. “Papallones de Catalunya. Zerynthia rumina (Linnaeus, 1758)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 69: 4052.

Viader, J., 1993. “Noves dades sobre Zerynthia rumina (Linnaeus, 1758) a Catalunya”. Butll. Soc. Cat. Lep., 71: 71-72.

Bolòs, O. de & Vigo, J., 1984. Flora dels Països Catalans. 736 pàg. Editorial Barcino, Barcelona.

Jordano, D. & Gomariz, G., 1994. “Variation in phenology and nutritional quality between host plants and its effect on larval performance in a specialist butterfly, Zerynthia rumina”. Entomol. exp. appl., 71: 271277.

70 60 50 40 30 20 10

50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

Comunitats vegetals Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides) xeromesòfils, de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, de terra baixa Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de terra baixa Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa Timonedes dominades per cistàcies baixes, calcícoles, d'indrets secs de terra baixa Poblaments de càrritx (Ampelodesmus mauritanica) de les contrades marítimes càlides Joncedes (Aphyllanthes monspeliensis) calcícoles, de les contrades mediterrànies i de la muntanya mitjana poc plujosa Altres comunitats TOTAL

Taula 1. Comunitats vegetals dominants a les seccions dels diferents itineraris del CBMS on Zerynthia rumina assoleix densitats poblacionals superiors a 0,1 exemplars/100 m.

Nombre de seccions 21 13 5 2 2 2 2 10 57

Cynthia

18 La papallona

Olivares Villegas, J., Jiménez Gómez, J.L. & Yáñez, J., 1991. “Variations saisonnières de Zerynthia rumina Linné dans le sud de l’Espagne (Lepidoptera Papilionidae)”. Linn. Belgica, 13: 51-61.

Mokhles, A., 1984. “Calendrier des périodes de vol des Rhopalocères du Marroc”. Nota lepid., 7: 257263.

Nyst, R.H. & Acquier, J.-Cl., 1984. “Nouvelles observations concernant Zerynthia polyxena Geyer et rumina L. (Lép. Papilionidae)”. Alexanor, 13: 239-240.

Nel, J., 1991. “Sur la plasticité écologique et la biologie de quelques Lépidoptères (Rhopalocera) du sud-est méditerranéen de la France (première partie)”. Linn. Belgica, 13: 159-220.

Viedma, M.G. de & Gómez Bustillo, M.R., 1976. Libro rojo de los lepidópteros ibéricos. 120 pàg. ICONA, Madrid.

Van Swaay, C. A. M. & Warren, M. S., 1999. Red Data Book of European Butterflies (Rhopalocera). Nature and Environment, 99: 1-260. Council of Europe Publishing, Estrasburg.

Shaw, M.R., Stefanescu, C. & van Nouhuys, S., en prep. “Parasitism of European butterflies (Hesperioidea and Papilionoidea)”.

grogues, en cada segment, acompanyant espines grogues i taronges recobertes d’una fina pilositat negra. L’estadi larval es prolonga al voltant d’un mes i mig, i l’acabament coincideix més o menys amb el moment en què les plantes nutrícies comencen a assecar-se. La crisàlide és la fase hivernant i, almenys en captivitat, no és rar que passi dos hiverns seguits abans d’emergir11. Desconeixem, però, si aquest és un fet habitual en les poblacions naturals.

Tendències poblacionals Z. rumina va ser inclosa al primer llibre vermell sobre els lepidòpteres ibèrics12, publicat fa tres dècades, en considerar-se amenaçada tant per la destrucció dels seus hàbitats com per la pressió dels col·leccionistes. Tanmateix, en una anàlisi molt més recent es considera una espècie estable13. A Catalunya, tot i que no acostuma a ser abundant, apareix molt ben repartida en un gran nombre de poblacions i, per tant, no es pot catalogar en cap cas com

a amenaçada. És cert, però, que algunes d’aquestes poblacions ocupen àrees petites i molt ben delimitades, la qual cosa fa que sigui més vulnerable que altres ropalòcers a l’alteració i destrucció de l’hàbitat o, fins i tot, a una recol·lecció desmesurada. Fins ara, però, la serra de Collserola és possiblement l’únic indret de la geografia catalana on sembla ben documentada la seva desaparició4. Encara que amb una perspectiva temporal molt més curta, cal dir que en cap de les estacions del CBMS s’han apreciat tendències poblacionals positives o negatives. A nivell local, les oscil·lacions d’abundància podrien estar condicionades per l’impacte d’un parasitòid icneumònid específic, Agrypon polyxenae, que ataca les larves i emergeix de la pupa14; tanmateix, caldria comprovar aquest supòsit perquè no es disposa de dades de parasitisme relatives a les poblacions catalanes. Constantí Stefanescu

Com diferenciar les espècies de Carcharodus

Cynthia

Identificació 19

Entre els hespèrids destaquen els del gènere Carcharodus, molt homogeni i fàcil de separar d’altres gèneres propers. C. alceae, que és l’espècie més comuna, es troba estesa per tot Catalunya i és l’única que viu també a les illes Balears. Aquesta espècie, però, pot conviure amb altres tres, molt més rares i localitzades, que són C. flocciferus, C. boeticus i C. lavatherae.

alceae és la més generalista i, a Catalunya, es pot considerar ubiqüista (fins ara ha aparegut en el 77% de les estacions del CBMS). Prefereix els hàbitats degradats (zones ruderals i fins i tot urbanes, com Barcelona ciutat1), on proliferen les malves. C. flocciferus (8% dels itineraris) viu en zones de muntanya, més freqüentment al nord del país. C. boeticus (12% dels itineraris) i C. lavatherae (21% dels itineraris) ocupen hàbitats molt més secs. La primera és més freqüent a la Catalunya central i meridional, però també assoleix el litoral al nord (p. ex. als aiguamolls de l’Empordà). C. lavatherae es troba estesa des del litoral fins al Pirineu, però normalment manté poblacions molt locals. C. alceae s’alimenta de malvàcies: Malva sylvestris i més rarament Malva neglecta, M. moscha-

ta, Althaea officinalis, Abutilon teophrasti i Lavatera sp.1. Les altres tres fan servir labiades. C. flocciferus sembla preferir Stachys officinalis2, encara que al Montseny possiblement també utilitza S. recta i Ballota nigra1; C. boeticus es desenvolupa sobre Marrubium vulgare i Ballota nigra1. C. lavatherae sobre Stachys recta, Sideritis hirsuta i S. scordioides3, però no existeixen observacions directes a Catalunya. Les larves construeixen refugis lligant una o més fulles amb seda. Aquests abrics són utilitzats també per les larves hibernants i per pupar. C. alceae i C. boeticus són polivoltines amb tres o més generacions successives de març-abril a setembre-octubre. C. flocciferus és bivoltina (maig-juny i juliol-agost) i C. lavatherae és univoltina i vola a principi d’estiu.

Carcharodus alceae

Carcharodus flocciferus

Cara superior: color marró xocolata marbrejat Cara inferior: color amb ombres grises i taques negres; taques blanques marró amb petites subapicals i discals petites a les ales anteriors i taques discals i absents o poc evidents a les ales posteriors submarginals.

taca blanca discoïdal sovint en forma de vírgula

Jordi Dantart

sense pinzell d’escates androconials a la base de l’ala anterior

taca blanca discoïdal molt gran

taques blanques submarginals allargades sobre els nervis

amb pinzell d’escates androconials a la base de l’ala anterior

Carcharodus lavatherae

Cara inferior: ales posteriors de color gris grogós, amb sèries de taques i nervis blancs ben evidents

Carcharodus boeticus Cara superior: ales anteriors amb marge arrodonit, de color gris o marró blanquinós, marbrejat amb taques més fosques

Cara inferior: color gris verdós amb taques blanques

Cara superior: color gris marbrejat amb taques negres i marrons; taques blanques subapicals i discals més grans a les ales anteriors i taques blanques basal, discals i postdiscals evidents a les ales posteriors

Cara superior: ales anteriors de color gris groguenc marbrejat amb taques més fosques; ales posteriors molt més fosques, amb taques blanques basal, discals i postdiscals evidents

amb pinzell d’escates androconials a la base de l’ala anterior

ales posteriors gris fosc amb taques blanques basal, discals i postdiscals evidents

La coloració de l’anvers de les ales és diferent: marró en C. alceae, gris fosc en C. flocciferus, gris o marró blanquinós en C. boeticus i gris groguenc en C. lavatherae. En aquesta última, les ales posteriors són gris fosc i contrasten amb les anteriors. C. alceae es diferencia de C. boeticus i C. lavatherae pel color marró del revers de les ales, que és gris pàl·lid en les altres, i es diferencia de C. flocciferus perquè, a les ales posteriors, aquesta presenta taques blanques conspícues en l’anvers i, en el revers, taques blanques allargades que es prolonguen sobre els nervis des del marge. A part, els mascles de C. boeticus i C. flocciferus presenten un pinzell d’escates androconials a la base de la cara inferior de les ales anteriors, absent en les altres dues espècies. © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona).

Cara inferior: ales posteriors de color blanc groguenc amb taques blanques que es confonen amb el fons

sense pinzell d’escates androconials a la base de l’ala anterior

ales anteriors amb taques blanques subapicals i discals més grans, la discoïdal molt gran

J. Dantart & C. Stefanescu, dades no publicades.

Albrecht, M., Goldschalt, M. & Treiber, R., 1999. “Der HeilziestDickkopffalter Carcharodus floccifera (Zeller, 1847) (Lepidoptera, Hesperiidae). Morphologie, Verbreitung, Ökologie, Biologie, Verhalten, Lebenszyklus, Gefährdung und Schutz einer interessanten Tagfalterart”. Nachr. ent. Ver. Apollo, Frankfurt am Main, Suppl., 18: 1-256.

Lafranchis, T., 2000. Les papillons de jour de France, Belgique et Luxembourg et leurs chenilles. Collection Parthénope, éditions Biotope, Mèze.

Identificació

Com diferenciar les espècies de Coenonympha A Catalunya hi ha quatre espècies de Coenonympha. La més comuna és C. pamphilus, present en més de la meitat dels itineraris. C. arcania i C. dorus són també bastant habituals; per bé que la primera prefereix els ambients humits i la segona els àrids, poden coincidir i arribar a confondre’s. C. glycerion és molt més rara, i es distingeix fàcilment de les altres pel dibuix del revers de l’ala posterior. a biologia d’aquestes papallones és similar. Les larves, que hivernen, s’alimenten de diverses gramínies1. Tret de C. pamphilus, són univoltines i volen principalment des de finals de primavera fins a mitjan estiu. C. pamphilus ha aparegut en 42 estacions del CBMS (53%). És l’única espècie del gènere present a les illes Balears2 i, encara que escassa, es compta als dos itineraris de Menorca. Viu en prats més aviat humits, des del nivell de mar fins a l’estatge alpí, i presenta dues o tres generacions que se succeixen des del març-abril fins setembre-octubre. C. arcania és la segona espècie més comuna, i ha aparegut en 37 estacions (46%). És pròpia del domini centreuropeu i de les muntanyes del sud de Ca-

talunya, on arriba a ser molt abundant, però en zones mediterrànies també pot viure als ambients més frescals. C. dorus ha paregut en 29 estacions (36%), amb una forta preferència pels ambients àrids. Assoleix la màxima densitat en algunes muntanyes de la serralada Litoral i en zones interiors com ara el Bages. Arriba també als Pirineus, on queda restringida als indrets més secs. C. glycerion (que a Catalunya està representada per la subespècie iphioides) és la més rara. Viu en poblacions isolades en zones d’alçada intermitja del Pirineu i Prepirineu, i molt localment als Ports de Tortosa. Fins ara només ha estat detectada en 5 estacions (6%).

Coenonympha pamphilus

Coenonympha arcania

Cara inferior: ala anterior de color lleonat, excepte l’àpex grisenc i amb l’ocel ben marcat; ala posterior grisenca, amb la part basal més fosca, i ocels poc visibles o absents

F Cara superior: color marró lleonat amb ocel poc marcat a l’àpex de l’ala anterior

Constantí Stefanescu

F Cara superior: ala anterior de color lleonat però amb una extensa banda marginal negrosa; ala posterior fosca, amb una estreta banda marginal lleonada en la zona de l’angle anal

sovint amb banda postdiscal més clara a la part central de l’ala

Cara inferior: ala anterior de color lleonat, amb l’ocel a l’àpex sovint molt reduït; ala posterior marrógrisenc, amb una banda blanca molt ampla i irregular banda blanca amb 4-5 (a vegades 2-3) ocels externs de mida desigual, i 1 d’intern al començament de la sèrie

Coenonympha dorus

ocels negres visibles a l’ala posterior Cara superior F: Cara superiorC: ala anterior de amb l’ala anterior color marró molt de color marró fosc; ala posterior lleonat i amb una amb la meitat banda marginal interna fosca i la fosca ben aparent meitat externa lleonada

banda blanca amb el primer ocel al costat intern, el segon i tercer externs, i un nombre variable d’ocels dins de la banda

Cara inferior: de color marró grisenc amb una ampla banda blanca a la zona postdiscal i submarginal.

Coenonympha glycerion

Cara superior F: ala anterior de color marró fosc, més clar prop de la costa i de la zona basal; ala posterior uniformement fosca, resseguida per una estreta banda marginal lleonada Cara superior C: ala anterior més clara

En general, aquestes espècies ocupen hàbitats diferenciats, però en algunes localitats muntanyenques més aviat seques no és difícil que convisquin. C. pamphilus es diferencia ràpidament de les altres tres per l’absència d’ocels conspicus al revers de les ales posteriors. En C. glycerion aquests ocels són de mida semblant i es disposen formant un arc regular, mentre que en C. arcania i C. dorus són de mida variable i es disposen de manera molt diferent. El dibuix de l’anvers alar és també un caràcter molt útil per separar C. dorus de la resta d’espècies. Totes presenten un cert dimorfisme sexual, que és particularment notori en C. dorus. © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona).(Il·lustracions reduïdes en un 10% de la seva mida.)

ocels grossos i encerclats de blanc, en arc regular i amb una taca blanca interna F entre el segon i el tercer de la sèrie

Cara inferior: ala anterior de color lleonat, amb la part apical grisenca i amb l’ocel poc visible; ala posterior grisenca i amb una estreta banda marginal lleonada

Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

Pons, G.X., 2000. Les papallones diürnes de les Balears. 87 pp. Edicions Documenta Balear, Palma.

Programa de seguiment en conveni amb:

cynthia Bulletin of the Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2005 - no. 5

Cover Detail of the underside of the hind-wing of a Western Marbled White Melanargia occitanica (photograph: A. Miquel). Marbled White Melanargia galathea on a Compositae (photograph: J.R. Salas).

Editorial

The BMS network takes root in Europe he year 2005 saw the end of one era for the Tonwards, CBMS and the start of another. From 2006 the organisation and infrastructure of the project will be improved thanks to an agreement reached between the Catalan Department of the Environment and Housing and the Granollers Museum. The most obvious change will be the work of Jordi Jubany and Quim Muñoz, who will be in charge of the technical coordination of the CBMS project and will endeavour to make the CBMS work far more efficiently. Their new tasks include periodic visits to CBMS sites to help with doubts concerning methodology and identification. As well, the internal workings of the database will become much easier. A second novelty for 2006 is the start of the BMSAnd project, the new Andorran butterfly monitoring scheme being coordinated by the Andorran Biodiversity Centre. The project uses the CBMS methodology and counts have begun in 2006 in a few stations, but it is hoped to incorporate new stations in the not too distant future in order to cover all of the country’s different habitats. The BMSAnd will provide new information on Pyrenean butterflies and will document for the first time their yearly cycles. From the start the CBMS and BMSAnd have established close links that will permit both projects to benefit mutually from the other’s findings. We wish our Andorran colleagues all the success in the world in their BMS project. In 2005 new BMS networks were set up in Germany, France, Hungary, Switzerland and the Ukraine, coinciding with the interest shown by the European Union in developing indicators of changes in biodiversity. This will help identify which ecosystems are suffering greatest biodiversity loss and what corrective measures need to be applied. Thus, the BMS networks have become fully recognised as an essential tool in conservation and in the near future butterflies will join birds as one of the best bioindicator groups for terrestrial ecosystems.

The CBMS network

Current situation of the Butterfly Monitoring Scheme in Catalonia and the Balearic Islands In all, 54 stations participated in the 12th season of the CBMS. This figure includes reactivated itineraries at Coll d’Estenalles and the UAB and a new station at Estrets d’Arnes (Ports de Tortosa-Beseït), although, on the downside, the loss of the Mas de Melons itinerary is to be regretted. A total of 99,107 butterflies belonging to 140 species were recorded.

uring the 2005 season a total of 54 butterfly D walks provided data, of which 50 managed to record a complete annual series of weekly counts (fig. 1). For 45 stations direct comparisons can be made with figures from 2004. Furthermore, a number of other itineraries will be incorporated forthwith into the CBMS network: Margalef (400 m, Priorat), Morera de Montsant (750 m, Priorat), Vilert (100 m, Pla de l’Estany), Barranc d’Useu, environs of Gerri de la Sal (800 m, Pallars Sobirà) and Plaça dels Arbres, next to the well-known Estany de Sant Maurici in the Aigüestortes National Park (1,800 m, Pallars Sobirà). As well, regular censuses have been carried out in Andorra at Enclar (900 m) and Sorteny (1,800 m) as part of a project for an Andorran BMS network. The available annual data series are shown in figure 2. Over 40 stations now exist with data sets for five or more years and 11 itineraries have now celebrated their tenth anniversiaries. New transects Vall d’Horta (Vallès Occidental, 550 m). This transect runs through a mosaic of Aleppo pine woodland and fields that was badly affected by the forest fire in the Sant Llorenç del Munt Natural Park in August 2004. It consists of 10 sections around Can Brossa in La Vall d’Horta, a small valley near the town of Sant Llorenç Savall. Despite having been recently devastated by fire, the itinerary has maintained its highly diverse butterfly populations and species such as Provence Hairstreak Tomares ballus, Marbled Fritillary Brenthis daphne, Lesser Spotted Fritillary Melitaea trivia, Western Marbled White Melanargia occitanica and Southern Marbled Skipper Carcharodus boeticus all appear. This transect is financed by the Sant Llorenç del Munt Natural Park Alinyà (Alt Urgell, 1,100 m). Located near the village of Alinyà, this itinerary follows a path and a track through a cultivated area (allotments and hay meadows), an abandoned terrace being encroached upon by the surrounding woodland, a more humid patch of woodland and, finally, a sub-Mediterranean wood consisting of a mixture of Lusitanian and

downy oaks and dry garrigue. The transect runs through land belonging to the Fundació Territori i Paisatge and forms part of a monitoring system carried out by this foundation in its properties. This area is of great interest for butterflies and with almost 90 species counted so far is one of the richest transects in Catalonia. Estrets d’Arnes (Terra Alta, 600 m). This itinerary also runs through land belonging to the Fundació Territori i Paisatge and passes through a spectacular river gorge dominated by sheer limestone and conglomerate cliffs. The vegetation largely consists of arid scrub and Aleppo pine; one of the most notable feature of the butterfly communities here is the rich selection of ‘browns’ such as Western Marbled White Melanargia occitanica, four species of the genus Hipparchia and The Hermit Chazara briseis. Cal Carro (Vallès Oriental, 280 m). This itinerary passes through a landscape of fields and forest, so typical of the Vallès plain as it merges into the foothills of the Montseny Massif. This mosaic is blessed by species from more upland areas (White Admiral Limenitis camilla, Camberwell Beauty Nymphalis antiopa and Small Skipper Thymelicus sylvestris) and others more typical of lowland agricultural areas (Small White Pieris rapae, Clouded Yellow Colias crocea, Long-tailed Blue Lampides boeticus and Lang’s Short-tailed Blue Leptotes pirithous). It is worth highlighting the reactivation of the itineraries at Coll d’Estenalles after two years of inactivity and at the UAB campus. This latter station had only managed to generate incomplete results (2003) and so 2005 was the first time this itinerary had produced fully usable data. Despite being an area with relatively little biodiversity, the surroundings of the Barcelona Autonomous University are one of the few well preserved parts of what is otherwise an area under great pressure from urban sprawl. The itineraries at Turó de l’Home, Vallgrassa, Martorell, Mas de Melons and Sant Boi were not active in 2005, although the only really important loss is that of the itinerary at Mas de Melons. The remaining stations will be reactivated in 2006 or, as is the case at Sant Boi, will be substituted by another itinerary in a nearby area. Habitats represented The different habitats and plant communities covered by the CBMS in 2005 are shown in table 1. As has been the case since the beginning of the project, there is an overwhelming dominance of lowland stations representing different types of holm oak forest. This explains the abundance of data for species of butterfly such as False Ilex Hairstreak Satyrium esculi, Nettle-tree Butterfly Libythea celtis, Two-tailed Pasha Charaxes jasius, Meadow Brown Maniola jurtina and Spanish Gatekeeper Pyronia bathseba that are common in these environments.

II Cynthia

Moreover, in 2005 there were also 10 stations completely located in scrublands in the southern and/or most continental parts of Catalonia. Although conditions vary from one site to another, in these stations butterflies such as Spanish Festoon Zerynthia rumina, Bath White Pontia daplidice, Adonis Blue Polyommatus bellargus and Striped Grayling Hipparchia fidia are common. The coastline is covered by a total of seven stations, including those on Menorca and Ibiza. Despite being generally fairly species poor, these itineraries provide interesting data on migrant species such as Painted Lady Cynthia cardui and even Plain Tiger Danaus chrysippus. Central European environments are very important in Catalonia, but they are represented in the CBMS by only six stations. Despite this deficiency, those itineraries in areas of dry pine and oak forests provide abundant information on species such as Chalkhill Blue Polyommatus coridon, Violet Fritillary Boloria dia and Pearly Heath Coenonympha arcania, whilst itineraries in more humid zones (for example, areas of beech) are important for their populations of Map Butterfly Araschnia levana, Ringlet Aphantopus hyperantus and Provençal Shorttailed Blue Cupido alcetas, all species that are otherwise rare in the CBMS network. The great weakness of the CBMS network is the lack of transects in alpine or subalpine habitats and in 2005 only the stations at Fontllebrera (Cadí mountains) and Campllong (El Berguedà) have provided information from these environments. It is hoped, however, that this situation will improve substantially in coming years, especially if the Andorra BMS project comes into fruition, and that more and more upland species will be represented in the BMS counts. Species represented The list of species recorded in 2005 and in previous years can be consulted in table 2. In all, 140 species were detected in 2005, five more than in the previous year. It is worth noting the presence for the second consecutive year of Desert Orangetip Colotis evagore from the station at L’Aiguabarreig. This record (along with that at Mequinensa at the end of summer2) gives more weight to the idea that this African species has been expanding northwards in recent years, a fact possibly related to climatic change3. Another welcome butterfly is the Mediterranean Skipper Gegenes nostrodamus, a migratory species of African origin, that reappeared in the CBMS counts in 2005 with a certain frequency in a number of sites in the area of El Vallès. Overall, the distribution of the species represented in the CBMS network is the same as in previous years (fig. 3), in which a group of 20 or so species (16% of the total) is present in practically all itineraries and a somewhat larger group (29% of the total) of species is only found here and there. The most widely represented species in the CBMS are mostly generalist species such as Swallowtail Papilio machaon, Scarce Swallowtail Iphiclides podalirius, Large White Pieris brassicae, Small White Pieris rapae, Bath White Pontia daplidice, Clouded Yellow Colias crocea, Small Copper Lycaena phlaeas, Holly Blue Celastrina argiolus, Red Admiral Vanessa atalanta, Speckled Wood Pararge aegeria and Wall Brown Lasiommata megera, although there are also a number of more Mediterranean species (Cleopatra Gonepteryx cleopatra, Brown Argus Aricia cramera, Southern White Admiral Limenitis reducta and Great Banded Grayling Brintesia circe) that are also fairly ubiquitous. Amongst the rarest species there are many whose populations are very localised and that have strict habitat requirements throughout their range (for example, Provence Hairstreak Tomares

ballus, Small Blue Cupido minimus, Chequered Blue Scolitantides orion, Duke-of-Burgundy’s Fritillary Hamearis lucina, Twin-spot Fritillary Brenthis hecate, Spanish Fritillary Euphydryas desfontainii, etc.). Other species are relatively common in the central European-style habitats that are poorly covered by the CBMS network (for example, Small Tortoiseshell Aglais urticae, Map Butterfly Araschnia levana and Ringlet Aphantopus hyperantus). Constantí Stefanescu

Folch i Guillèn, R., 1981. La vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora, Barcelona.

F. Carceller, com. pers.

Stefanescu, C., Roca, M. C. & Vidallet, D., 2005. “Colotis evagore (Klug, 1829), espècie nova per a Catalunya (Lepidoptera, Pieridae)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 94: 111-114.

Karsholt, O. & Razowski, J., 1996. The Lepidoptera of Europe. A Distributional Checklist. Apollo Books, Stenstrup.

Fig. 1. Geographical situation of all the stations that have participated in the CBMS network (1994-2005), with their offical number and name. Also shown are the generally accepted boundaries of the biogeographical regions of Catalonia1. Fig. 2. Distribution of the annual series available for all the different stations that have participated in the project (period 1988-2005). Fig. 3. The number of CBMS stations in which the 119 species of butterfly detected in 2005 were recorded (excluding the skippers (Hesperiidae), because this family is not recorded in the same way in all transects). Table 1. Habitats and plant communities represented in the CBMS in 2005, with the number of stations they appear in. Classification of the vegetation zones and plant communities as per reference 1. Table 2. Butterfly species that were recorded in any of the CBMS stations during 1996-2005. Also indicated is the number of localities from which the species has been recorded during the CBMS monitoring (out of a total possible number of sites of 20 in 1996, 25 in 1997 and 1998, 30 in 1999 and 2000, 42 in 2001, 41 in 2002, 46 in 2003, 51 in 2004 and 52 in 2005). Only those stations where it has been possible to calculate an annual index have been taken into account. Taxonomy as per reference 4. Photo 1. The village of Alinyà seen from Roca de Sant Ponç, with the imposing Roca de la Pena in the background. The CBMS itinerary passes through pastures, copses and scrub in this typically prePyrenean area blessed with great butterfly species richness. Of the 90 counted to date, some of the most interesting are Chequered Blue Scolitantides orion, Catalan Furry Blue Polyommatus fulgens, Meleager’s Blue P. daphnis, Lesser Spotted Fritillary Melitaea trivia, Spanish Fritillary Euphydryas desfontainii and Dusky Meadow Brown Hyponephele lycaon (Photograph: Fundació Territori i Paisatge).

Twelfth year of the CBMS

Summary of the 2005 season The year 2005 was marked by one of the coldest winters on record and then by one of the century’s most severe droughts. However, it was this drought, above all, that had the most significant influence on the butterfly fauna and 2005 proved to be the second worst ever season since the CBMS began. In 39 out of 45 stations for which comparable figures exist for 2004 and 2005, fewer butterflies were counted in 2005, with especially noticeable declines occurring in the numbers of False Ilex Hairstreak Satyrium esculi, Clouded Yellow Colias crocea, Common Blue Polyommatus icarus, Two-tailed Pasha Charaxes jasius, Gatekeeper spp. Pyronia spp., Wall Brown Lasiommata megera and many others. The exception to this rule was the monovoltine spring butterflies and those that hibernate as adults, both of which were counted in good numbers in 2005. Weather and butterfly counts The 2005 season was characterised by two extreme climatic factors: first, one of the coldest winters in recent years and, secondly, an intense period of drought that lasted from the previous autumn to the end of the summer. Winter began with normal temperatures in December, but January saw an entry of cold air from Siberia that sent thermometers plummeting throughout the country. The situation only worsened in February, as successive cold snaps led to the lowest monthly averages for 40 years being recorded in many parts of Catalonia. The situation continued into March and only by mid-month did temperatures begin to recover and return to normal. The drought began to bite in autumn 2004, which, depending on the part of Catalonia, was classified as ‘dry’ (less than 70% of normal average rainfall) or ‘very dry’ (less than 30% of the average rainfall) by the Catalan Meteorological Service. Rainfall in December returned briefly to more normal levels, before January to July saw a period of alarming drought with low or very rainfall figures (between 20 to 70% of normal figures). Finally in August and, above all, in September, copious rains arrived to palliate a situation that was already being described as critical. Low rainfall levels did mean, however, that CBMS participants had fewer problems in finding appropriate days to carry out their counts: only 2.7 counts were lost per station on average (fig. 1a), the lowest values since 2000. Overall, only 9.5% of possible counts were lost (fig. 1b), the most critical part of the season being the beginning of the season when the cold made many counts impossible and the end of summer as the abundant late summer rains struck. Changes in abundance: general considerations Taking Catalonia as a whole, 2005 saw an important drop in the numbers of butterflies counted. In 39 out of 45 stations for which figures exist for 2004 and 2005, butterfly numbers dropped and only increased in the remaining six stations. The average number of butterflies counted per itinerary in 2005 was 1,966.9 ± 1,418.9 (average ± standard deviation) as opposed to 2,976.3 ± 2,162.6 in 2004. A Paired Student Test shows that this fall was very significant (t = 4.82, P < 0.001). On the other hand, the number of species per itinerary remained constant over the two years in question: 39.7 ± 17.6 in 2005 vs. 39.6 ±16.4 in 2004 (t = 0.11, P = 0.91).

Cynthia III

The evident fall in butterfly numbers is obvious from figure 2, which ranks the 12 years of the CBMS counts in terms of the abundance of the 54 commonest butterflies found in the CBMS network. Along with 2001, 2005 occupies a place as the second-worst ever, just ahead of 1998. Three main factors can be identified as the causes of this negative overall trend. Firstly, the serious drought described above affected those species whose larvae were growing in spring and early summer. During this important growth period, the drought was at its worst and plants were not able to provide sufficient nutrition. Secondly, the extremely cold winter would have devastated some of the populations of butterflies that do not enter into diapause and that are not equipped to deal with prolonged periods of sub-zero temperatures. Lastly, the numbers of migrant butterflies such as the Painted Lady Cynthia cardui were also particularly low in 2005. Changes in abundance: fluctuation in populations The False Ilex Hairstreak Satyrium esculi was one of the species that most suffered the effects of the drought; this species, after having been the most abundant species in the CBMS network for four years in a row, dropped to 13th position in 2005 (table 1). The figures are eloquent enough: in 28 out of 33 populations annual counts fell and the combined annual index for the whole of Catalonia crashed to 10% of the figure for the previous year. This collapse is undoubtedly related to the lack of fresh holm-oak and holly-oak shoots after the dry winter and spring, which leads to a drastic fall in the quality of the trophic resources available for larvae2. Likewise, Purple Hairstreak Neozephyrus quercus, a species with similar biological traits, suffered a comparable fall in numbers and in 2005 was recorded in its lowest numbers since the CBMS project began (table 2). Another common lycaenid butterfly that suffered in 2005 was the Common Blue Polyommatus icarus, which –comparing 2005 with 2004declined in 32 out of 41 stations. As in the case of the Purple Hairstreak, this generalised decrease led to the lowest ever counts for the species since the CBMS network was set up (table 2). Very possibly the widespread decline in numbers of Satyrinae throughout Catalonia can also be attributed to the drought. In all, four species of Satyrinae in table 2 dropped to their lowest ever CBMS annual totals in 2005, in marked contrast to their relative abundance in 2004. In this group of butterflies synchronised changes in population numbers in both tendency and magnitude are commonly observed and are closely related with the influence of climate on the quality of larval food supply. Dry springs and summers normally lead to evident falls in numbers, as occurred in 2005 and 2001, the latter another year with a marked summer drought; on the other hand, wet springs and early summers are associated with significant increases in populations (table 2). As mentioned above, a large number of species suffered from the extremely low temperatures during the winter. The most sensitive species are those for which the Mediterranean is at the northernmost limit of their ranges (or wintering areas in the case of migratory species). The most obvious case is that of the Two-tailed Pasha Charaxes jasius, of which 15 out of 19 studied populations fell in numbers in 2005 and its overall level of abundance throughout Catalonia fell to almost half of the numbers in 2004 (table 2). This reaction to the severe winter weather was perfectly predictable given the results of a previous study that analysed the effects of low temperatures on the survival of win-

tering larvae3. Two other species -Clouded Yellow Colias crocea and Red Admiral Vanessa atalantaalso reached all-time low levels in 2005 and may have suffered in a similar fashion to the Two-tailed Pasha (table 2). The larvae of both species continue growing during the winter and are thus very susceptible to periods of cold. Table 2 also highlights the low numbers of the main migratory species, a fact that probably reflects poor population figures in their areas of origin. The paradigm of this is the Painted Lady Cynthia cardui, which in 2005 dropped to 2% of the numbers recorded in 2004 and was rare at most CBMS stations. As well, other migratory species such as Small White Pieris rapae, Bath White Pontia daplidice, Long-tailed Blue Lampides boeticus, Lang’s Shorttailed Blue Leptotes pirithous, Swallowtail Papilio machaon and Clouded Yellow Colias crocea were also scarce in 2005, although in these species the effects of the drought could have negatively affected overall numbers. An exception to this overall tendency was the abundance of the majority of the monovoltine spring species. Aside from the species in table 2 (Orange-tip Anthocharis cardamines, Moroccan Orange-tip A. euphenoides, Green Hairstreak Callophrys rubi and Panoptes Blue Pseudophilotes panoptes), other rarer species (Spanish Festoon Zerynthia rumina, Chapman’s Green hairstreak Callophrys avis, Small Blue Cupido minimus, Chequered Blue Scolitantides orion and Duke-of-Burgundy Fritillary Hamearis lucina) were also much commoner in 2005. Likewise, some of the species that hibernate as adults were also extraordinarily abundant in spring (for example, Nettle-tree Butterfly Libythea celtis, Camberwell Beauty Nymphalis antiopa and Large Tortoiseshell N. polychloros). This coincidence in tendencies in species with similar biologies is yet another indication that climatic factors lie behind fluctuations in populations; thus, the combination of a cold and dry winter and a cold start to winter could have been beneficial for these species, although this affirmation will have to be analysed with new data in the future. Constantí Stefanescu

Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. The Butterfly Monitoring Scheme. Report to recorders, 2000. 76 pp. Centre of Ecology and Hydrology, Natural Environment Research Council, Huntingdon.

Stefanescu, C., 2003. “Resum de la temporada 2002”. Cynthia, 2: 7-9.

Stefanescu, C. & Planas, J., 2002. “Com afecta el rigor de l’hivern les poblacions catalanes de Charaxes jasius”. Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 91: 31-48.

Fig. 1. (a) Coverage of the counts at the different CBMS stations and (b) distribution of the lost counts during the official 30 weeks of the 2005 season (March 1 - September 26). Fig. 2. Ranking of the CBMS seasons in terms of the general abundance of the 54 commonest butterflies in the CBMS network. The best year to date was 2002 and the worst 1998. Calculations carried out according to the methodology used in reference 1. Table 1. Sum of the annual indexes and rankings of abundance for the 20 commonest species from the 2005 CBMS counts compared to the corresponding figures for the 2004 season. Table 2. Evolution of the overall annual indexes for the commonest 59 species of butterfly in the CBMS (1996-2005) based on an arbitrary value of 100 for the year 1994. Also indicated are the number of species that increased or decreased every season, as

well as the proportions that are significantly different from equality (NS: not significant; * P < 0.05; ** P < 0.01; *** P < 0.001). Drawing 1. In 2005 the Clouded Yellow Colias crocea, the most widely recorded species in the CBMS, experienced its greatest ever drop in numbers since the CBMS project began. Compared to the previous year, its numbers fell in 42 stations and only increased in two. This migratory species lives mainly in Mediterranean areas and in Catalonia it reaches the northern-most limit of its wintering population. During the winter its larvae do not enter into diapause and continue to feed if temperatures are sufficiently benign. However, in hard winters larvae die. This is possibly the cause of the low numbers recorded in 2005, although a fewer than normal numbers of migrants may also have contributed to this decline (drawing: M. Arrizabalaga). Drawing 2. Over the last six years numbers of Large Tortoiseshells Nymphalis polychloros have increased greatly in Catalonia. This spectacular Nymphalidae is a woodland species and above all appears in the CBMS counts in March and April, when the adults wake up from their overwintering sites and then mate. Eggs are laid during spring on a wide range of deciduous trees, including wild cherry Prunus avium, small-leaved elm Ulmus minor, Southern nettle-tree Celtis australis, black poplar Populus nigra and common sallow Salix atrocinerea. In Mediterranean areas, the new generation that emerges in May-June often goes unnoticed as it quickly finds a place to aestivate and then hibernate (often in buildings) until the following season (drawing: M. Arrizabalaga)

Habitat management and conservation

The closes of L’Alt Empordà: an important habitat for butterflies under threat Data from the BMS always ranked hay meadows flooded in winter (the so-called closes) as the most valuable habitat in terms of conservation evaluation in the Aiguamolls de l’Empordà Natural Park. This conclusion coincides with that of previous investigations indicating that the most diverse and rare plant communities in the whole Natural Park are present in the closes, and highlights the importance of traditionally managed hay meadows for wildlife. However, these hay meadows are in alarming decline and have become one of the most threatened habitats in this area and the whole Mediterranean region.

he Aiguamolls de l’Empordà Natural Park (PNAE) is one of the best-loved of all protected areas in Catalonia and is well known above all for its birdlife1. Nevertheless, this protected area is home to other very valuable groups of animals and plants2,3. Recently, the conservation interest of the different habitats in the Natural Park have been analysed from a standpoint of their plant communities and the closes -hay-meadows enclosed by tree-lined drainage ditches that are flooded in winter and cut between one and three times a year (depending on the productivity of the season)- are now beginning to be recognised as the most interesting habitat for plants in the Park4. These damp meadows are characterised by a plant community -Arrhenatherum elatioris Br.-Bl., 1915- that is the most species-rich and diverse in the Park and also home to some of the Park’s rarest plants (fig. 1). Nevertheless, the closes are disappearing fast, as figures show: the 136.04 ha of closes in the PNAE in 1956 has dropped to a mere 26.75 ha (2002) today. The cause of this regression is the ploughing up of the closes to plant, above all, maize, sunflowers

IV Cynthia

and rice and the implementation of intensive stockrearing dependent on commercially purchased feed rather than locally produced hay. Given that data is lacking it is unfortunately impossible to generalise on the relevance of the closes for wildlife in the PNAE (even in the case of birds). This is a serious handicap at a time when pressure needs to be put on the Catalan Government to invest more time and money in the conservation of this valuable habitat. Thus, it was decided to analyse more fully all the data provided by the CBMS transects in the PNAE as a means of contributing to the study of the closes. Thus, as already had been done for the Park’s flora, an in-depth analysis was carried out of all the butterfly habitats in the PNAE5 in terms of the following three criteria: species richness, abundance and the presence of rare species. The study was based upon data from 46 sections of the Park’s 6 BMS transects (El Cortalet, La Rubina, Vilaüt, Closes de l’Ullal, Closes del Tec and Mig de Dos Rius). First of all, the habitat of each section was characterised semi-quantitatively in terms of the percentage of meadow, the absence-presence of grazing in the meadow (if any), the percentage of woodland, the percentage of thickets and, finally, the presence-absence of intensive cultivation next to the BMS section. This information demonstrated that as these variables change, parallel changes occur in the respective butterfly communities as a result of the presence or absence of food resources for larvae, and the existence or otherwise of other types of essential resources (nectar sources for adults, hibernation sites, etc.). In phase two each species of butterfly was associated with a number of basic habitat characteristics. All the species were placed in order along a gradient running from woodland at one extreme to the different types of meadows at the other. Speckled Wood Pararge aegeria, Green-veined White Pieris napi, Holly Blue Celastrina argiolus and Comma Butterfly Polygonia c-album were identified as the most woodland of the butterflies, being tolerant of thickets and other enclosed and shady environments. On the other hand, Clouded Yellow Colias crocea, Common Blue Polyommatus icarus, Small Heath Coenonympha pamphilus and Silverstudded Blue Plebejus argus (fig. 2) are clearly associated with open areas. In fact, many species are at their commonest in mixed habitats (for example, meadows with a certain presence of thickets and copses), a finding that undoubtedly reflects the value of these places in providing, for example, shelter from the wind and/or less disturbed oviposition sites. Finally, a cluster analysis was carried out in order to identify five discrete habitats, each associated with a characteristic but different group of butterfly species. The five habitats were (fig. 1): (A1) paths and field edges surrounded by woodland and thickets; (A2) open woodland with small patches of grassland and meadow/woodland ecotones; (B1) well-established closes (cut 1-3 times a year and not grazed); (B2) well-established alfalfa fields, cut 23 times a year, and (B3) pastures and meadows also used for grazing. Figure 1 compares the conservation value of all these habitats. The well-established closes were always the most valuable habitat, boasting a greater abundance of butterflies, more species and more rare species. At the other end of the scale were the woodland and thickets, which in the PNAE are the least interesting habitat for butterflies. Our results coincide fully with those of Gesti et al. (2003) (reference 4), whose analysis was based on higher plants. The closes are the most valuable habitat for butterflies as they provide adults with abundant nectar and larvae with a series of key resources (for example, many plants of the Legu-

minoseae family). These optimal conditions disappear when a meadow is grazed and the abundance and diversity of butterflies is seriously reduced. The special relevance of the closes for two large taxonomic groups (butterflies and higher plants) occupying different trophic levels, together with the alarming loss of closes begun in the second half of the twentieth century (and still continuing), mean that these delightful coastal hay-meadows can be objectively considered as the most threatened and one of the most valuable habitats in the PNAE. Their value is even greater in a wider context, as little other such habitat exists in the Mediterranean Basin. Paradoxically, the declaration of the PNAE has not halted the disappearance of the closes and has even coincided with an acceleration of this process: at least 60% of the closes have disappeared since the PNAE was legally protected in 1983 (reference 4). This is due to two main reasons: firstly, a large part of the PNAE is privately owned and thus difficult to manage and, secondly, the closes are no longer financially viable and farmers have either been abandoned or converted into cropland. Thus, it is time to rethink the Park’s management policies regarding the closes. Despite being described as a habitat of maximum conservation concern by the Park’s new management plan (still in the writing), it is still essential -if they are to be effectively conserved- for the closes to be included in the agro-environmental measures proposed by the Spanish and Catalan governments and by the EEC and which are to be approved in 2007. Constantí Stefanescu

Sargatal, J. & del Hoyo, J., 1989. Els ocells del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Lynx Edicions. Barcelona.

Sargatal, J. & Fèlix, J. (Ed.) 1989. Els Aiguamolls de l’Empordà. Aspectes ecològics, històrics i socials. Quadern dels Indiketes. Figueres.

Gosálbez, J., Serra, J. & Velasco, E. (Ed.) 1994. Els sistemes naturals dels aiguamolls de l’Empordà. Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural, nº13. Barcelona.

Gesti, J., Mercadal, G. & Vlar, L., 2003. La biodiversidad de los prados de siega de los Aiguamolls de l’Alt Empordà (Girona). XIX Jornadas de Fitosociología-Congreso de la Federación Internacional de Fitosociología, Biodiversidad y Gestión del Territorio. La Laguna, Tenerife.

Photo 1. The Empordà closes such as in the Mornau area are of great aesthetic value and are blessed with a wonderful variety of biological richness. Nevertheless, the surface area covered by the closes has declined enormously over the last few years and they are currently the most threatened habitat in the Aiguamolls de l’Empordà Natural Park. (photograph: M. Miralles). Photo 2. The Silver-studded Blue Plebejus argus is the most typical butterfly of the closes in L’Alt Empordà. Populations of this small lycaenid reach extraordinary levels in the best-preserved closes, but soon drop when the habitat deteriorates (for example, when the meadows are not cut or are fertilised) (Photograph: M. Miralles). Fig. 3. Average ± standard deviation for the criteria used to evaluate the conservation interest of the

different habitats in the PNAE. (a) Abundance of butterflies (log individuals/100 m); (b) species richness, excluding occasional species (log number of species); and (c) rarity (in terms of Catalonia), calculated as log 1/ni, where ni is the number of CBMS stations in Mediterranean habitats in which a species has been detected (out of a total of 54). The different letters indicate the significant differences between the groups (P < 0.05).

CBMS sites

El Pla de Campllong, gateway to the Pyrenees The comarca of El Berguedà currently boasts four CBMS stations, Gironella, Berga (new this year), La Nou de Berguedà and El Pla de Campllong, the latter framed in a beautiful subalpine setting and enjoying a great diversity of montane and high mountain species of butterflies.

The transect The Pla de Campllong itinerary lies in the municipality of Castellar del Riu and begins and ends next to the well-known pine tree ‘Pi de les Tres Branques’. The transect is flat and circumnavigates a large plain lying at 1,280 m a.s.l. between El Serrat dels Lladres (continuation westwards of La Serra de Queralt) to the south and the southern-most ridges of Els Rasos de Peguera (Cim d’Estela) to the north. It is sheltered from the northerly winds but is frequently buffeted by strong easterly and westerly winds channelled through this natural gap in the mountains. The central part of the plain is occupied by a large hay meadow that was once grazed by cows once it had been cut. However, for the last two years it has been ploughed up and oats have been planted. Two of the transect’s sections (1 and 4) lie totally within the plain, of which the former is never cut for hay. The other sections run around the edges of the plain through subalpine pastures (Mesobromion), shrubby woodland-edge habitats (sloe, wild roses, wild pears, apples and plums), or through stands of Scots pine of varying density. Sections 7 and 9 correspond to drier pastures and are gradually being colonised by shrubs, bushes and young pines. The butterfly fauna During the five years that the CBMS has been carried out in Campllong a total of 9,000 butterflies belonging to 87 different species have been recorded: these figures indicate that, while the abundance of butterflies at this site may not be exceptional, the level of species-richness certainly is. The annual average is 1,800 butterflies and 65 species (with an annual density of 128 individuals/100 m). The climatic conditions of the site (average annual temperature of 8.5ºC and average annual rainfall of 1,016 mm) mean that butterfly activity does not get underway until mid-May and that maximum activity does not occur until the end of July and early August. In fact snow is still lying on much of the itinerary when counting starts and snow continues to fall even in March. Butterflies are thus rather scarce during the first months, the first species recorded being hibernators such as Brimstone Gonepteryx rhamni, Small Tortoiseshell Aglais urticae and Red Admiral Vanessa atalanta, or polyvoltine species such as Clouded Yellow Colias crocea and Berger’s Clouded Yellow C. alfacariensis. Regular observations do not start until mid- to late May when the Pieridae begin to appear (Large White Pieris brassicae, Small White P. rapae, Orange-tip Anthocharis cardamines, Moroccan Orange-tip A.

Cynthia V

euphenoides and Wood White Leptidea sinapis/reali), along with a few Lycaenidae (Common Blue Polyommatus icarus and the first generation of Adonis Blue P. bellargus) and Satyrinae (Small Heath Coenonympha pamphilus, with a first generation in May-June and a second in August/September). At the same time the first Painted Ladies Cynthia cardui appear en route from North Africa and in some years become very abundant (424 individuals counted in 2003). June sees the presence of various species of the genus Melitaea (Glanville Fritillary M. cinxia, Knapweed Fritillary M. phoebe and the confusing group comprising Heath M. athalia, Meadow M. parthenoides and Provencal fritillaries M. deione, the latter three species often very abundant), the beginning of the single annual generation of Blackveined White Aporia crataegi (a species that is usually most abundant at the beginning of July), many Silver-studded Blues Plebejus argus (mainly in the pastures with short grass and often congregating in large numbers at mad puddles), and the beginning of the flight periods of most of the site’s Satyrinae. This latter group dominates numerically in July and August: first of all Pearly Coenonympha arcania and Chestnut C. glycerion Heaths (both with a clear preference for pastures and woodland clearings with tallish grass) and Ringlet Aphantopus hyperantus (much less frequent than the previous species and more tied to woodland), which are replaced eventually by large numbers of Meadow Brown Maniola jurtina, Iberian Marbled White Melanargia lachesis, Gatekeeper Pyronia tithonus, Piedmont Ringlet Erebia meolans and Autumn Ringlet E. neoridas. All these species of Satyinae thrive in the pastures and open areas of forest (remember that their larvae feed on grasses). Finally, we should also mention the skippers, of which two of the commonest are Small Skipper Thymelicus sylvestris and Silver-spotted Skipper Hesperia comma. Without doubt the most representative butterfly, however, is the Chalkhill Blue Polyommatus coridon, a typically Central European species found on limestone pastures with its food-plant, horseshoe vetch (Hippocrepis comosa). This Lycaenidae first flies at the beginning of July and is still on the wing at the end of September. On Pla de Campllong it is seen most often in grassy areas bordering on woodland and woodland clearings (sections 2 and 5) and up to 66 males have been counted in a single day (the females are very similar to those of Adonis Blue Polyommatus bellargus and as such are not recorded at species level). The great diversity of species found at Pla de Campllong is largely due to the mixture of Mediterranean species and species more linked to subalpine habitats. Of the latter (poorly represented in the CBMS counts) we should highlight the Lycaenidae Mazarine Blue Polyommatus semiargus, Damon Blue P. damon and Amanda Blue P. amanda (all found typically in pastures), Duke-of-Burgundy’s Fritillary Hamearis lucina and Pearl-bordered Fritillary Boloria euphrosyne (the latter two species scarce but regularly recorded from the clearings in section 5), and the Satyrinae De Prunner’s Ringlet Erebia triaria and Esper’s Marbled White Melanargia russiae. The latter was fairly abundant in a certain part of section 2 during the first years of the counts, but its numbers have gradually declined and it failed to appear in either of the last two years of the transect. Changes in land-use and diversity A change has taken place in the land-use at Campllong since 2005. What were until then hay meadows, fertilized with dung in mid-March and cut at the end of July and the end of October, are now ploughed fields sown with oats. This change has

led to a serious loss in the number of butterflies in the section in question (in section 4 the average annual number of individuals counted has dropped from 125 to 32) and a loss in diversity. During the first fours years of CBMS counts the average number of species recorded in this section was 31, while last year only 16 species were recorded, of which nine were of just a single individual. Despite the fact that these figures correspond to a single year, it is clear that the change from a hay meadow to a monoculture has had negative repercussions on the diversity of butterfly species. It will be important to continue analysing the figures from this section to see how the butterfly populations evolve if in future years cultivation is abandoned and the meadow reverts to a hay meadow. Eloi Escútia Transect route at Campllong. The Campllong transect is circular and has nine sections in all. The total distance is 1,402 m, with an average of 156 m per section (range: 44-249 m). Photo 1. The Chalkhill Blue Polyommatus coridon is the most abundant butterfly at Pla de Campllong and is also one of the most characteristic species of subalpine and alpine pastures in the Pyrenees. Its larvae feed on horseshoe vetch Hippocrepis comosa, an important plant that is also the food-plant of Adonis Blue Polyommatus bellargus and Berger’s Clouded Yellow Colias alfacariensis. As well, large groups of male Chalkhill Blues –and other speciesgather on the mud at edges of puddles to ‘drink’ (photograph: J. Jubany). Photo 2. Section four is restricted to El Pla de Campllong itself and until last year consisted of a typical mid-altitude limestone pasture found in many subalpine parts of the pre-Pyrenees. In 2005 it was converted into a field of oats and as a result the diversity of butterfly species that live there has dropped greatly. Fortunately, subalpine pastures are still to be found throughout most of the transect. (photo: Eloi Escútia). Fig. 1. Average abundance (average of the annual indexes for the period 2001-2005) of the 15 commonest butterflies at the Pla de Campllong CBMS station.

Review Lockwood, M., 2005

Els ropalòcers del Solsonès: una primera aproximació (The butterflies of El Solsonès: a first look) Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 94 (2005) Now that talk of how to manage for increased biodiversity is so much in vogue, it is all the more important to work on the faunistic catalogues that tell us exactly what species are present in our biodiversity. This article presents data collected by the author regarding the butterfly fauna of the comarca of El Solsonès from five years of field work and the analysis of two local entomological collections. In all, the number of species recorded for the comarca has risen from 50 to 147.

t is perhaps somewhat surprising that a wellknown lepidopterological journal should still be publishing articles with the words “first look” in their titles. It is unfortunate that this is so and therefore we should be aware that, despite the existence of an accurate list of butterfly species for Catalonia, faunistic catalogues are very incomplete. In

fact for very few comarques in Catalonia does such a volume of good-quality data exist as is presented in this article. Thus, in this context the contribution made by the author is especially important because this lack of information was especially patent in the case of the comarca of El Solsonès. Its position lying between well-prospected areas such as El Cadí or El Montsec and its low density of population have led to this area being historically rather forgotten by the majority of naturalists, as the small number of species cited before this article makes clear. The information in the article comes from the study of two entomological collections (Josep Parramon, with material from 1965-1985, and Josep Guilanyà, from 1973-1983), and from the numerous prospections carried out by M. Lockwood between 1997 and 2001. Data were collected on a basis of 5 x 5 km UTM squares, giving a total of 55 squares and, although the coverage was rather uneven, the author tried prospect as much as possible the areas not covered by the two collections. Even so, there are still 10 squares without data, all of which lie in the most peripheral parts of the comarca. The data collected –over 6.000 registers of 147 species- reflects the richness of the butterfly populations of the El Solsonès, a fact only explicable by the important altitudinal gradient of the comarca (running from just 500 m a.s.l. in the south of the region to over 2.300 m a.s.l. in La Serra del Port del Comte) and the resulting variety of vegetation types. The uneven coverage makes it difficult to determine exactly which areas are the richest, although the maximum diversity corresponds to the most intensely prospected squares (for example, those situated in the municipalities of Navès and Lladurs) where the owners of the collections studied once collected. Even so, it does seem clear that the maximum species richness lies in the northern-most part of the comarca on the southern slopes of La Serra del Port del Comte and La Serra del Verd, both areas of mid-altitude mountains. The author also highlights La Serra de Busa, in which Eurosiberian (for example, Esper’s Marbled White Melanargia russiae, Duke-of-Burgundy Fritillary Hamearis lucina, Ringlet Aphantopus hyperantus, Pearl-bordered Fritillary Boloria euphrosyne and Alcon Blue Maculinea alcon) and Mediterranean species (for example, Spanish Festoon Zerynthia rumina, Catalan Furry Blue Polyommatus fulgens and Southern White Admiral Limenitis reducta) can both be found. Indeed, it was on this mountain –to be precise on the small plateau on top- that the Spanish Argus Aricia morronensis was found for the first time in Catalonia1. The most widely spread species in the comarca are Berger’s Clouded Yellow Colias alfacariensis and Clouded Yellow C. crocea, followed by Scarce Swallowtail Iphiclides podalirius, Moroccan Orange-tip Anthocharis euphenoides, Wood White Leptidea sinapis, Large White Pieris brassicae, Pearly Heath Coenonympha arcania, Iberian Marbled White Melanargia lachesis, Painted Lady Cynthia cardui and Common Blue Polyommatus icarus. On the other hand, species such as Alcon Blue Maculinea alcon, Lesser Spotted Fritillary Melitaea trivia, White-letter Hairstreak Satyrium w-album, Scarce Copper Lycaena virgaureae, Western Marbled White Melanargia occitanica, Spanish Marbled White M. ines and Twin-spot Fritillary Brenthis hecate are only known from a single square. The article also highlights the presence in the comarca of 19 species that are either threatened in Europe2 or rare in Catalonia (for example, Apollo Parnassius apollo, Provence Hairstreak Tomares ballus, Large Blue Maculinea arion, Alcon Blue M. alcon and Spring Ringlet Erebia epistygne), whose distribution and status in the comarca are given in more detail in the article.

VI Cynthia

All these data demonstrate not only the important and interesting butterfly fauna to be found in the comarca of El Solsonès, but also the lack of knowledge that still remains. As the author does in his article, we would like to encourage people to go and investigate the butterflies of El Solsonès and Central Catalonia in general, areas for where there are still great gaps in our knowledge. Jordi Jubany 1

Dantart, J. & Lockwood, M., 2001. “Aricia morronensis (Ribbe, 1910), un ropalòcer nou per a Catalunya i Andorra (Lepidoptera: Lycaenidae)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 87: 25-34.

Van Swaay, C.A.M. & Warren, M. S., 1999. Red Data book of European butterflies (Rhopalocera). Nature and Environment, Núm. 99. Council of Europe Publishing, Strasbourg.

mies of these and many other insects. Then Jordi Dantart described some of the different projects currently being carried out by the Catalan Lepidopterological Society (SCL) and encouraged all those present to become members. Eventually, it was time for the identification competition, which was won with the same number of points by colleagues from La Garrotxa, Jordi Artola and Mike Lockwood. The meeting closed with the prize-awarding ceremony: to Jordi Artola, for the identification competition, to Quim Muñoz for his unstinting efforts in 2005, and to Agnés Batlle for her notable and unfailing contribution to the CBMS since 1994. As a memento of the meeting, all the participants were presented with an orange hat to protect them from the sun during the forthcoming counting season. Jordi Jubany

Photo 1. The Chequered Blue Scolitantides orion is considered to be a SPEC3 species in Europe. Although it is fairly well spread throughout Catalonia, it usually lives in well-defined populations, often consisting of small numbers of butterflies. This fact, linked to its strictly springtime flight period, means that it is a species that is often overlooked. Indeed, it had not been recorded in El Solsonès until the author began his study.

News

5th CBMS meeting The CBMS network is still growing and with it the number of people involved in the weekly counts. In the space of just a few years we have moved from 10 itineraries and eight ‘counters’ to almost 60 itineraries and 80 ‘counters’, and this growth has led to a need to organise events and meetings so that all the participants in the project can meet to exchange ideas and compare notes. The first such CBMS meeting was held in 1998 and most recently -and far more multitudinariously- the fifth such meeting was held on February 18 of this year.

meeting, attended by almost 40 peoTtory,hisplewaslatest in the Granollers Museum of Natural Hisinaugurated by the town’s mayor, Josep Mayoral i Antigas, and the town’s councillor for culture, Francesc Sala. As host, Toni Arrizabalaga welcomed all the participants and thanked them for their dedication to the project. The first part of the morning was centred on the presentation of the new organigram of the CBMS and then to the current situation of the CBMS and the main results obtained in 2005. Subsequently, CBMS ‘counters’ from Andorra gave a brief explanation of their ambitious BMSAnd project (the name given to the Andorra BMS network) and the activities carried out thus far. After a coffee break, a number of participants briefly described other butterfly-related projects: Mike Lockwood, a study of the butterflies of L’Alta Garrotxa linked to the management of meadows; Fernando Carceller, the Badalona butterfly garden; and Toni Arrizabalaga, who is working from the Granollers Museum to put common names to the butterflies of Catalonia. The final hour before lunch was given over to an exhaustive revision of the CBMS methodology in an attempt to resolve any doubts. Finally, the identification of a number of difficult groups of species was discussed, along with some of their biological and ecological traits. After lunch, Constantí Stefanescu gave a brief introduction to the world of parasitoids in butterflies, highlighting their importance as natural ene-

The butterfly

The Spanish Festoon Zerynthia rumina, a burst of spring colour Early spring sees the appearance in many arid parts of Catalonia of the smallest and most brightly coloured of all our Papilionidae, the Spanish Festoon Zerynthia rumina. This unmistakable butterfly is closely tied to the birthwort Aristolochia pistolochia, a calcicole plant that is the sole food plant of the species’ larvae. Although historically the Spanish Festoon has often been thought of as a rare butterfly, it has been recorded from most Catalan comarques and even from some typically Pyrenean areas. Nevertheless, its population densities are generally quite low and its flight period is relatively short and in many sites this species has disappeared completely by mid-May.

Geographical distribution and situation in the CBMS The Spanish Festoon Z. rumina is only found in north-west Africa, the Iberian Peninsula and southeast France1. In much of its range in France, it coexists with the Southern Festoon Z. polyxena, a similar species that completely replaces the Spanish Festoon in south-east Europe2. The Spanish Festoon is widespread in the Iberian Peninsula and has been recorded from all mainland Spanish provinces except Asturias, Vizcaya and Guipúscoa3; it is absent only from the most northerly part of the Peninsula (that includes the highest mountains of the Pyrenees) and the Balearic Islands. In Catalonia it is one of the few species whose range has been accurately studied4,5. Despite living in localised and often small populations, it flies over much of the country and in 32 out of 41 comarques and with further searching it may even appear in other areas. Its distribution map suggests that it prefers low-lying areas of the coastal and pre-coastal mountains, but it also flies in much of the pre-Pyrenees and large areas of the Ebro Depression. In general this butterfly is closely tied to arid environments and avoids humid areas or high mountains. Within the CBMS network the Spanish Festoon has appeared to date in 20 of the 76 Catalan stations (fig. 1). The greatest population densities occur in the Massif del Garraf and along the valley of the river Llobregat (for example, Sallent and Gironella). In the mountains of Montmell and Prades, as well as in various sites in the Ebro Depression, populations are of intermediate density, while in the rest of the stations it is a rare species or is totally absent.

Habitats and food-plants The Spanish Festoon is typically found in arid environments and in generally open and sunny and preferably calcareous habitats from sea level to midaltitude mountains up to 1,000 m (ref. 4). Data from the CBMS allows us to establish precisely which plant communities the species prefers (table 1). Using only data from sections in which the Spanish Festoon has an annual density of over 0.1 individuals/100 m (thereby excluding observations of isolated or dispersing individuals) and taking into account only those plant communities with a section coverage of 30% or more, this butterfly is associated above all with dry false brome Brachypodium phoenicoides grassland (37% of sections) and calcareous Brachypodium retusum grassland (23% of the sections). The false brome grassland is the preferred habitat in sub-humid areas (for example, in the prePyrenees and more inland mountain ranges), whilst Brachypodium retusum grassland is more often the chosen habitat in areas of semi-arid climate (Ebro Depression and some areas of the Garraf mountains). Less commonly, the Spanish Festoon is found in scrub dominated by rosemary Rosmarinus officinalis, thyme Thymus spp. and blue aphyllanthes Aphyllantes monspeliensis, in communities dominated by annual plants and Ampelodesma mauritanica or in other plant communities typical of low-lying calcareous areas. This close association with specific habitats can be explained by the monophagous nature of the species and the all but total dependence of Catalan populations on the birthwort Aristolochia pistolochia, a calcicole plant that appears in scrub under 1,200 m a.s.l. (ref. 6). Exceptionally, populations of Spanish Festoon appear in siliceous areas where A. pistolochia is not present (for example, in a few areas in L’Alt Empordà); it is possible that here the food plant is another birthwort, Aristolochia longa, a calcifuge species that is the preferred food plant in some populations in the south of the Iberian Peninsula7. The bibliography also cites A. rotunda as a food plant in some European populations of the Spanish Festoon1, although there is nothing to confirm this fact in Catalonia. Phenology and biological cycle The Spanish Festoon is a monovoltine butterfly that flies only in spring (fig. 2). Aside from areas of the pre-Pyrenees, where a few festoons are still on the wing in June, its flight period is restricted to the months of March, April and May. In the Ebro Depression and Garraf mountains the first butterflies are seen in the first weeks of March (and even at the end of February; fig. 2a and b), whereas in more northerly locations (for example, Bages and El Berguedà) it is rare to see the species before the beginning of April (fig. 2c). In these latter areas the flight period is more compact than in the east of Catalonia, where emergence dates are more irregular. This is due possibly to the fact that in more continental areas the climate at the end of winter is more variable and depending on the year the single annual generation of the festoon may be advanced or delayed. Even so, the averagedout data for all the years of the CBMS programme indicate that the maximum abundance of the species coincides in the three geographical areas shown in figure 2 in the second half of April. As of yet, no evidence of a second summer-autumn generation has been found in Catalonia, as occurs in certain areas of the Iberian Peninsula8 and Morocco9 where A. pistolochia flowers for a lot longer. During the flight period, females festoons generally lay their eggs on the backs of leaves or on the flowers of A. pistolochia and only sometimes on the topside of leaves or on flower stalks. The eggs,

Cynthia VII

laid in clusters one-by-one or occasionally in groups of two or three, are shiny white, just under 1 mm in diameter, almost round, smooth and without any type of relief. The caterpillars hatch in about two weeks and customarily hide inside the flowers by making a hole at the base of the inflated corolla tube10. The caterpillars are not very mobile and once they have grown they are easy to find on the stalks and leaves of the host plant. They are characteristically yellow or brown-red, with a series of short black lines and 4-6 spines on each segment. The larval stage lasts for around six weeks and finishes as the host plants begin to die. The butterfly winters as a chrysalis and –at least in captivity- it is not unusual for two winters to pass before the adult butterfly emerges11. We have no information as to whether this is habitual in natural populations. Population tendencies Due to pressure from collectors and the loss of habitat, three decades ago the Spanish Festoon was included in the first Red Data Book of Spanish Lepidopters12. Nevertheless, more recent analyses show that the species’ populations are in fact stable13 and in Catalonia, without ever being anywhere abundant, it is widespread and found in a great number of sites and cannot be thought of as under threat. Nevertheless, some populations occupy very small, well-defined sites and so may be threatened more than other species by the alteration and destruction of habitat or even by collection. It seems that La Serra de Collserola is possibly the only site in Catalonia from which this species is documented as having disappeared4. Albeit only on a short timescale, it is worth pointing out that no CBMS station has shown either positive or negative tendencies in its populations of Spanish Festoon. At local scale, oscillations may well be determined by the impact of a specific parasitoid, the icneumonid wasp, Agrypon polyxenae, which attacks the larvae and then emerges from the chrysalis14. Nevertheless, this affirmation needs to be tested as no data regarding parasitism in Catalonia exists.

Mokhles, A., 1984. “Calendrier des périodes de vol des Rhopalocères du Marroc”. Nota lepid., 7: 257263.

Nyst, R.H. & Acquier, J.-Cl., 1984. “Nouvelles observations concernant Zerynthia polyxena Geyer et rumina L. (Lép. Papilionidae)”. Alexanor, 13: 239-240.

Nel, J., 1991. “Sur la plasticité écologique et la biologie de quelques Lépidoptères (Rhopalocera) du sud-est méditerranéen de la France (première partie)”. Linn. Belgica, 13: 159-220.

Viedma, M.G. de & Gómez Bustillo, M.R., 1976. Libro rojo de los lepidópteros ibéricos. 120 pàg. ICONA, Madrid.

Van Swaay, C. A. M. & Warren, M. S., 1999. Red Data Book of European Butterflies (Rhopalocera). Nature and Environment, 99: 1-260. Council of Europe Publishing, Estrasburg.

Shaw, M.R., Stefanescu, C. & van Nouhuys, S., en prep. “Parasitism of European butterflies (Hesperioidea and Papilionoidea)”.

Fig. 1. Relative abundance of the Spanish Festoon Zerynthia rumina (expressed as the value of the annual index /100 m) in the different stations of the CBMS network (1994-2005).

Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

Kudrna, O., 2002. “The distribution Atlas of European butterflies”. Oedippus, 20: 1-342.

Viader, J., 1992. “Papallones de Catalunya. Zerynthia rumina (Linnaeus, 1758)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 69: 40-52.

Viader, J., 1993. “Noves dades sobre Zerynthia rumina (Linnaeus, 1758) a Catalunya”. Butll. Soc. Cat. Lep., 71: 71-72.

Bolòs, O. de & Vigo, J., 1984. Flora dels Països Catalans. 736 pàg. Editorial Barcino, Barcelona. Jordano, D. & Gomariz, G., 1994. “Variation in phenology and nutritional quality between host plants and its effect on larval performance in a specialist butterfly, Zerynthia rumina”. Entomol. exp. appl., 71: 271-277. Olivares Villegas, J., Jiménez Gómez, J.L. & Yáñez, J., 1991. “Variations saisonnières de Zerynthia rumina Linné dans le sud de l’Espagne (Lepidoptera Papilionidae)”. Linn. Belgica, 13: 51-61.

Jordi Dantart

J. Dantart & C. Stefanescu, unpublished data.

Fig. 2. Phenology the Spanish Festoon Zerynthia rumina in (a) the Ebro Depression (data from five stations: Timoneda d’Alfés, Mas de Melons, Granja d’Escarp, Aiguabarreig and Sebes), (b) Garraf (data from two stations: Vallgrassa and Olesa de Bonesvalls), and (c) Llobregat valley (data from two stations: Sallent and Gironella).

Albrecht, M., Goldschalt, M. & Treiber, R., 1999. “Der Heilziest-Dickkopffalter Carcharodus floccifera (Zeller, 1847) (Lepidoptera, Hesperiidae). Morphologie, Verbreitung, Ökologie, Biologie, Verhalten, Lebenszyklus, Gefährdung und Schutz einer interessanten Tagfalterart”. Nachr. ent. Ver. Apollo, Frankfurt am Main, Suppl., 18: 1-256.

Taula 1. Dominant plant communities in the sections of the different CBMS itineraries in which the Spanish Festoon Zerynthia rumina attains population densities of over 0.1 exemplars/100 m.

Lafranchis, T., 2000. Les papillons de jour de France, Belgique et Luxembourg et leurs chenilles. Collection Parthénope, éditions Biotope, Mèze.

Photos. (a) Eggs nearly to hatch; (b) last instar larva; (c) pupa; and (d) adult of Zerynthia rumina (photographs: J. R. Salas).

Drawings

Constantí Stefanescu 1

localised populations. The Mallow Skipper feeds on mallows such as common mallow Malva sylvestris and more rarely on dwarf mallow Malva neglecta, musk mallow M. moschata, marsh mallow Althaea officinalis, abutilon Abutilon teophrasti and lavateras Lavatera sp.1. The other three species use Labiates: the Tufted Marbled Skipper seems to prefer betony Stachys officinalis2, although in El Montseny it possibly also uses yellow woundwort S. recta and black horehound Ballota nigra2; the Southern Tufted Skipper feeds on white horehound Marrubium vulgare and black horehound1; finally, C. lavatherae feeds on yellow woundwort, Sideritis hirsuta and S. scordioides3, although there are no definite records as yet from Catalonia. The larvae build shelters by sewing together one or more leaves with silken threads, which are then also used by the larvae to hibernate and by the chrysalis. Mallow and Southern Marbled Skippers are polyvoltine and fly in three or more successive generations from March-April to September-October. On the other hand, the Tufted Marbled Skipper is bivoltine (May-June and July-August) and the Marbled Skipper is monovoltine, flying at the beginning of summer.

Identification

How to separate the Catalan species of the genus Carcharodus Amongst the skippers, the genus Carcharodus is one of the easiest to separate. The commonest species, the Mallow Skipper C. alceae, is found throughout Catalonia and is the only one that also flies in the Balearic Islands. However, this species can co-exist with Tufted Marbled Skipper C. flocciferus, Southern Marbled Skipper C. boeticus and Marbled Skipper C. lavatherae, all much rarer and more localised species.

f the four species, the Mallow Skipper C. alceae O is the most generalist and in Catalonia is fairly ubiquitous, appearing in 77% of CBMS stations. It prefers somewhat degraded habitats (waysides and even urban areas such as Barcelona1) with an abundance of mallows. The Tufted Marbled Skipper C. flocciferus (8% of itineraries) lives in mountainous areas, above all in the north of the country. The Southern Marbled Skipper C. boeticus (12% of itineraries) and Marbled Skipper C. lavatherae (21% of itineraries) frequent drier habitats: the former is common in central and southern Catalonia and is also found in the north along the coast (for example, in Els Aiguamolls de l’Empordà). The Marbled Skipper C. lavatherae is found from the coast to the Pyrenees, usually in very

MALLOW SKIPPER Upperside (general): chocolate-brown marbling with grey shadows and black markings; white markings below apex and in discal area of fore-wing, but absent or faint on hind-wings. Underside (general): brown with small discal and submarginal markings. Marked with arrow: Upperside (general): white discal mark often comma-shaped. Underside (male): no hair tuft at the base of the fore-wing. TUFTED MARBLED SKIPPER Upperside (general): grey marbling with black and brown markings; white markings under apex and in discal area are larger on fore-wings; white markings in basal, discal postdiscal areas are obvious on hindwings. Underside (general): grey-green with white markings. Marked with arrow: Upperside (general): large white discal mark. Underside (male): hair tuft at the base of the forewing. Underside (general): white submarginal markings extending along veins. SOUTHERN MARBLED SKIPPER Upperside (general): fore-wings with rounded margin, grey or pale brown with marbling and dark markings. Underside (general): hind-wings yellowy grey with a very obvious series of white marks and white veins. Marked with arrow: Upperside (general): hind-wings dark grey with obvious white basal, discal and postdiscal markings. Underside (male): hair tuft at the base of the forewing.

VIII Cynthia

MARBLED SKIPPER Upperside (general): fore-wings yellowy-grey with marbling and darker markings; hind-wings much darker with obvious white basal, discal and postdiscal markings. Underside (general): hind-wings yellowy-white with white markings that blend into ground colour. Marked with arrow: Upperside (general): fore-wings with large marks under apex and, above all, in discal area. Underside (male): no hair tuft at the base of the fore-wing. The colouration of the fore-wings in the four species varies: brown in the Mallow Skipper, dark grey in the Tufted Marbled Skipper, grey or pale brown in the Southern Marbled Skipper and yellowy-grey in the Marbled Skipper. In the latter species, the hind-wings are dark grey and contrast notably with the fore-wings. The Mallow Skipper can be separated from both Southern Marbled and Marbled Skippers by the brown as opposed to dark-grey colour of its undersides. The Tufted Marbled Skipper differs from the Mallow Skipper in the conspicuous white markings on the uppersides and the elongated white markings extending along the veins on the under hind-wing. Unlike the other two species, male Tufted Marbled and Southern Marbled Skippers both have androconial hair tufts at the base of the under fore-wing.

ing -albeit in small numbers- in both of the itineraries on Menorca. It lives in slightly humid pastures from sea-level to alpine areas and flies in two or three successive annual generations from MarchApril until September-October. The Pearly Heath is the second commonest species of the genus in Catalonia and has been detected in 37 stations (46%). It is commonest in areas of more central European climate and appears –although rather less frequently- in Mediterranean areas with a touch of humidity. It is common in the mountains of southern Catalonia. The Dusky Heath has been recorded from 29 stations (36%) and shows a strong preference for more arid sites. Its greatest densities are found in some of the coastal mountains (for example, Collserola, Garraf and Montmell) and in interior regions such as Bages, although some also fly in the driest areas of the Pyrenees. Finally, the Chestnut Heath (represented in Catalonia by the subspecies iphioides) is the rarest of the four. It lives in isolated populations at mid-altitude in the Pyrenees and pre-Pyrenees and very locally in the Ports de Tortosa. So far it has only been detected in 5 stations (6%). Constantí Stefanescu

Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

Pons, G.X., 2000. Les papallones diürnes de les Balears. 87 pp. Edicions Documenta Balear, Palma.

Identification

How to separate the Catalan species of the genus Coenonympha Four species of the genus Coenonympha fly in Catalonia: the commonest is Small Heath C. pamphilus, which appears in various habitats in over half of the CBMS itineraries. Both Pearly C. arcania and Dusky Heath C. dorus are also fairly common: the former prefers more humid environments than the latter, although both do at times coincide and can be confused. The fourth species, Chestnut Heath C. glycerion, is much rarer and more localised and can be easily separated from the others by the marking on the underside of the hind-wing.

he biology of these butterflies is fairly similar. They overwinter as larvae, which feed on various species of grass1. Other than the Small Heath, all are monovoltine and fly from the end of spring to mid-summer. The Small Heath has appeared in 42 CBMS counts (53%) and is the only species of the genus that flies in the Balearic Islands2, appear-

Drawings SMALL HEATH Upperside (general): uniform golden brown with small, poorly marked eye-spot at apex of fore-wing. Underside (general): golden brown fore-wing apart from greyish apex with well-marked eye-spot; hindwing greyish, sometimes with the basal area darker and with (or sometimes without) poorly marked eyespots. Marked with arrow: Underside: paler postdiscal band is in the central part of the wing. PEARLY HEATH Upperside (general): fore-wing mainly goldencoloured with a broad darkish marginal band, broader in male; hind-wing darker (sometimes with a paler basal area), with a narrow golden-coloured marginal band at the anal angle. Underside (general): fore-wing golden-coloured with an eye-spot at the apex (often vestigial); hindwing brown-grey, with a broad irregular white band.

Marked with arrow: Underside: broad irregular white postdiscal band, outlined externally by a variable number of obvious but irregularly sized eye-spots (4-5, sometimes just 2-3), with one larger eye-spot displaced inwards at the beginning of the series. DUSKY HEATH Upperside (male): fore-wing dark brown; hind-wing with the basal half dark and the marginal half golden-coloured. Upperside (female): fore-wing golden brown, with obvious dark marginal band; hind-wing similar to male. Underside (general): grey-brown, with a broad white band occupying the postdiscal and submarginal areas. Marked with arrow: Upperside: black eye-spots normally visible on forewing. Upperside: very broad white band in postdiscal and submarginal areas, outlined internally by first eyespot of the series and externally by the second and third eye-spots, with a variable number of eye-spots (normally three) inside the white band. CHESTNUT HEATH Upperside (male): fore-wing dark brown, paler nearer the costa and the basal area; hind-wing uniformly dark, outlined in part by a narrow goldencoloured marginal band. Upperside (female): fore-wing golden brown with a narrow darker premarginal band; hind-wing uniformly dark, outlined mostly by a narrow golden-coloured marginal band. Underside (general): fore-wing uniformly goldencoloured other than in the rather greyer apex; apical eye-spot often small and hard-to-see; hind-wing grey with postdiscal eye-spots ringed in white and with a narrow golden-coloured marginal band. Marked with arrow: Underside: large eye-spots ringed in white arranged in a regular arc and with an internal white mark of varying size between the second and third eye-spot of the series. In general, these species occupy different habitats, although in some dry mountain areas all four species species may co-exist. The Small Heath is easily separable by its lack of eye-spots on the underside. In the Chestnut Heath these eye-spots are regular both in size and in their arrangement in an arc; in both Pearly and Dusky Heath eye-spots vary in size and are arranged differently. The patterning on the upperside of Dusky Heath is another useful characteristic for separating this species. All four species present a certain sexual dimorphism, particularly obvious in Dusky Heath.

Monitoring programme with the support of: