Cynthia 06 by Lluc Julià

Cynthia Butlletí del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya

Editorial

núm. 6 - Any 2006 Consell de redacció Antoni Arrizabalaga Ferran Páramo Constantí Stefanescu Disseny i maquetació Lluc Julià Han col·laborat en aquest número Jordi Dantart, Vlad Dinca, Cèsar Gutiérrez, Jordi Jubany, Richard Lewington, Albert Miquel, Mireia Miró, Joaquim Muñoz, Josep Piqué, Josep Ramon Salas, Roger Vila Traducció a l’anglès Michael T. Lockwood Assessorament lingüístic Maria Forns Editat pel Museu de Granollers Francesc Macià, 51 08402 Granollers Telèfon i Fax: 93 870 96 51 E-mail: m.granollers.cn@diba.es www.museugranollers.org/~cbms/ Impressió Impremta Municipal de Granollers Tiratge 650 exemplars Dipòsit legal: B-50.849-2002 ISSN: 1695-5226 Granollers, octubre 2007

El CBMS és un projecte coordinat pel Museu de Granollers-Ciències Naturals amb l’ajut del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i que rep el suport de les institucions següents: Ajuntament de Flix, Ajuntament de Sant Celoni, Centre d’estudis de la neu i de la muntanya d’Andorra, Conselleria de Medi Ambient del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Consorci de les Gavarres, Consorci del Parc de Collserola, DEPANA, Departament de Medi Ambient i Habitatge (Parcs Naturals dels Aiguamolls de l’Empordà, Cadí-Moixeró, Cap de Creus, Delta de l’Ebre, Serra del Montsant, Zona Volcànica de la Garrotxa), Diputació de Barcelona (Parcs Naturals del Garraf, Montseny, Montnegre-Corredor, Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i Serralada de Marina), Escola de Natura de Ca l’Arenes, Escola de Natura de Can Miravitges, Fundació Territori i Paisatge, Grup d'Estudis de l'Aiguabarreig, Grup de Natura Freixe, Institut Menorquí d’Estudis, Ministerio de Medio Ambiente (Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici), Universitat Autònoma de Barcelona (Servei de Prevenció i Medi Ambient) Coordinació científica del CBMS Constantí Stefanescu Coordinació tècnica del CBMS Jordi Jubany i Joaquim Muñoz

Les aplicacions pràctiques dels programes de seguiment

mb l’organització de les primeres jornades sobre programes de seguiment de la biodiversitat a Catalunya, l’any 2006 representa una fita important per al CBMS i altres projectes similars que s’estan desenvolupant al nostre país. El gran èxit d’assistència a les jornades reflecteix l’interès creixent que desperta el tema dels bioindicadors en la nostra societat. Durant dos dies seguits, l’auditori de la Pedrera va aplegar gent molt diversa, des de naturalistes involucrats en algun dels programes de seguiment que es van presentar, fins a investigadors de l’àmbit universitari i, molt particularment, tècnics de les diferents administracions que volen utilitzar les dades d’aquests programes en la gestió del territori. I és que la raó de ser del monitoreig d’organismes bioindicadors és disposar d’informació precisa i fiable sobre l’evolució dels nostres ecosistemes, per tal de poder corregir aquelles tendències negatives que posen en perill la seva biodiversitat. Les diferents xerrades que es van anar succeint van deixar clar que les dades que tan pacientment recullen els col·laboradors dels programes de seguiment tenen aplicacions pràctiques a escales molt diferents del territori. Al nivell local, el monitoreig contribueix enormement a conèixer el patrimoni natural i alerta sobre aquells aspectes de la gestió que puguin ser perjudicials. A una escala major, els resultats posen de manifest tendències més generals que es relacionen amb fenòmens de planificació territorial de molt més ampli abast. És des d’aquesta perspectiva que cal valorar la importància dels anomenats indicadors d’hàbitats, als quals hi hem dedicat l’article sobre gestió i conservació d’aquest número de Cynthia. Per construir aquest indicadors, primerament hem identificat quines són les preferències d’hàbitat de les espècies de papallones més comunes a Catalunya. En una segona etapa, hem combinat les dades de grups d’espècies pròpies d’un hàbitat per obtenir tendències generals en un cert nombre d’ambients. Els resultats són interessants i apunten a una situació preocupant d’un hàbitat molt particular i, alhora, molt ric en espècies: els prats. En la darrera dècada, les papallones més estretament associades als prats han patit una certa regressió. A partir d’ara, caldrà investigar sobre les causes d’aquesta problemàtica i caldrà també buscar-hi solucions urgents per revertir aquesta tendència negativa. En aquest sentit, estem convençuts que, en els propers anys, el CBMS i altres programes de seguiment ajudaran en una planificació territorial compatible amb la conservació de la diversitat dels nostres ecosistemes.

Cartografia i SIG Ferran Páramo Base de dades Jordi Viader Anfrons

Portada

Caracterització botànica Cèsar Gutiérrez Col·laboradors del CBMS H. Andino, P. Arbona, J. Artola, M. Avizanda, E. Bassols, A. Batlle, N. Barrull, J.I. Calderón, M. Calvet, R. Carbonell, F. Carceller, R. Caritg, M. Carola, D. Carreras, J. Compte, J. Dantart, T. Darlow, M. Domènech, A. Elliott, E. Escútia, S. Estradé, N. Figueres, A. Fortuny, J. Franch, M. Fuentes, O. Garcia, L. Garet, B. Garrigós, A. Giró, M. Grau, H. Hernández, S. Herrando, P.J. Jiménez, V. Joglar, M. Jover, J. Jubany, G. Junyent, M. Lockwood, M. López, P. Luque, G. Llimós, J. Martínez, V. Martínez, R. Martínez-Vidal, X. Massot, A. Matschke, J. Mauri, A. Miquel, M. Miralles, M. Miramunt, X. Monje, I. Monsonís, E. Moragues, C. Mújica, J. Muñoz, R. Muñoz, J. Nicolau, J. Oliveras, E. Olmos, J. Palau, J. Palet, S. Pijuán, J. Piqué, J. Planas, O Poblet, R. Portell, S. Prat, M. Pujolàs, D. Requena, J. Riu, M.C. Roca, F. Rodríguez, M. Saldes, L. Salvanera, J. Solà, J. Solduga, C. Stefanescu, M. Vericad, S. Viader, N. Vicens, D. Vidallet

Detall de l’anvers de l’ala posterior de Polyommatus hispana (fotografia: A.Miquel).

Lycaena alciphron sobre una composta (fotografia: J.R. Salas).

Cynthia

La xarxa del CBMS 3

Estat de la xarxa del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya, Andorra i Balears l’any 2006 64 estacions, 10 més que el 2005, han participat activament durant la tretzena temporada del CBMS. Cal destacar la incorporació de sis estacions als Pirineus, la meitat de les quals formen part també de la xarxa del BMSAnd. Aquestes estacions permetran, a partir d’ara, recollir informació sobre l’estat de les poblacions d’algunes espècies d’alta muntanya, fins ara no representades al CBMS. En total s’han comptat 135.878 papallones pertanyents a 157 espècies. urant la temporada 2006 s’han dut a terme comptatges en un total de 64 estacions, 58 de les quals han aconseguit una sèrie anual completa (fig. 1). A part, s’han fet censos regulars en altres localitats que seran incorporades al CBMS els propers anys: les Alberes (600 m, l’Alt Empordà), Folgueroles (650 m, Osona) i Santa Catalina (50 m, Menorca), i dins la xarxa del BMSAnd, a Andorra, Fontaneda (850 m), Rec de l’Obac (1.500 m) i Pessons (2.300 m). Les sèries anuals disponibles es mostren a la figura 2. El nombre d’estacions amb sèries temporals de cinc anys o més és de 47, i són 14 els itineraris que tenen 10 anys o més de dades.

tot i que en aquest tram s’observa una degradació important de la vegetació i un predomini de comunitats ruderals. El tram final inclou dues seccions que s’endinsen en un alzinar mediterrani típic. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà, 650 m), en l’ambient de la muntanya mitjana plujosa submediterrània, dominat per rouredes i pinedes muntanyenques seques. La zona és d’una riquesa lepidopterològica excepcional, fins al punt que possiblement és l’itinerari del CBMS amb més diversitat d’espècies.

Fig.1. Situació geogràfica de totes les estacions que han participat en la xarxa del CBMS (1994-2006), amb la numeració oficial i el nom que els correspon. Es mostra també la seva pertinença a les gran regions biogeogràfiques catalanes, d’acord amb els límits convencionalment acceptats1.

Badia de Roses

Noves estacions Vilert (el Pla de l’Estany, 100 m), en una zona fonamentalment destinada a l’agricultura intensiva. L’itinerari també inclou seccions amb bosc de ribera a la vora del riu Fluvià,

Estacions 1 El Cortalet 2 La Rubina 3 Vilaüt 4 Cal Tet 5 Darnius 6 Fitor 7 El Remolar 8 Can Ferriol 9 Can Jordà 10 Can Liro 11 Santa Susanna 12 El Puig 13 Can Riera 14 La Marquesa 15 Fontllebrera 16 Olvan 17 La Barroca 18 Timoneda d'Alfés 19 Can Prat 20 Turó de l'Home 21 Turó d'en Fumet 22 Closes de l'Ullal 23 Closes del Tec 24 Coll d'Estenalles 25 El Mascar 26 Vallgrassa 27 Bosc de Valldemaria 28 Pla de la Calma 29 Marata 30 L'Arbeca

31 Turó de Can Tiril 32 Can Vinyals 33 Ca l'Arenes 34 Can Miravitges 35 Martorell 36 Olesa de Bonesvalls 37 Vilanova i la Geltrú 38 Punta de la Móra 39 Prades 40 Sallent 41 Mas de Melons 42 Gironella 43 Torà 44 Tivissa 45 Olivella 46 Torredembarra 47 Granja d'Escarp 48 Sebes 49 Sant Boi 50 Talaia del Montmell 51 El Pinetell 52 Desembocadura del Gaià 53 Vallforners 54 Rabós 55 Campllong 56 Grèixer 57 Seu d'Urgell 58 Cal Puntarrí 59 Mig de dos rius 60 Barranc d'Algendar 61 S'Albufera des Grau

63 Sant Jaume de Llierca 64 Montjoi 65 Santiga 66 Mont-rebei 67 La Tancada 68 La Conreria 69 Sant Mateu 70 Sales de Llierca 71 Godomar 72 La Nou de Berguedà 73 Aiguabarreig 74 Sal Rossa 75 Can Vilar 76 UAB 77 Sant Daniel 78 Sant Ramon 79 Oristrell 80 Vall d'Horta 81 Alinyà 82 Estrets d'Arnes 83 Cal Carro 84 Vilert 85 Gerri de la Sal 86 Sant Maurici 87 Tremp 88 Olzinelles 89 Pineda 90 Estoll 91 Sorteny 92 Enclar 93 Comapedrosa 94 Margalef

Eivissa

50 kilòmetres

Menorca

Nombre d’anys amb dades Inactives el 2006 1 2-5 6-10 > 10

Actives el 2006 1 2-5 6-10 > 10

Dades incompletes el 2006 1 2-5 , 6-10 , > 10

Regions biogeogràfiques Alta muntanya alpina i subalpina

Muntanya mitjana eurosiberiana Muntanya i terra baixa mediterrànies

La xarxa del CBMS

Cynthia

Nombre d’estacions

En aquest primer any amb dades completes s’han detectat 96 espècies, amb una barreja espectacular d’elements típicament mediterranis i d’altres propis de la muntanya mitFig. 2. Distribució de les sèries anuals jana i fins i tot de la zona pirinenca. Aquesdisponibles (dades ta enorme riquesa és possible gràcies a la comcompletes per a tota la binació, en una àrea molt petita, de vessants temporada) per a les diferents estacions que solells molt àrids amb prats de dall i vegetahan participat en el ció de ribera al fons de la vall. Entre les molprojecte (període tes espècies que es poden destacar per la seva 1988-2006). raresa s’han d’esmentar Pie20 ris ergane, Laeosopis roboris, 15 Scolitantides orion, Polyommatus daphnis, Melitaea tri10 via, Melitaea diamina, Coe5 nonympha glycerion, així com 0 una representació molt rica 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 >10 d’hespèrids. Fora dels mosAnys disponibles tratges també s’ha detectat Iolana iolas, Maculinea arion i Hamearis lucina. Sant Maurici (el Pallars Sobirà, 1.800 m), en una zona molt interessant dominada per prats subalpins de pastura i de dall barrejats amb fragments de bosc caducifoli i d’avets. L’itinerari comença prop de la plaça dels arbres i puja fins poc abans d’arribar a l’estany de Sant Maurici. La zona és riquíssima pel que fa a la fauna lepidopterològica, amb 80 espècies detectades aquest primer any. Entre els elements típicament pirinencs se’n poden destacar: Parnassius apollo, Parnassius mnemosyne, Lycaena virgaureae, Lycaena tityrus, Maculinea arion, Polyommatus eros, Aglais urticae, Taula 1. Ambients i comunitats vegetals Argynnis niobe, Boloria euphrosyne, Boloria representats al CBMS durant selene i fins a set espècies del gènere Erebia. l’any 2006, amb indicació del Tremp (el Pallars Jussà, 470 m), en una nombre d’estacions on apareixen. Classificació de les zona on es barregen alzinar, rouredes seques zones de vegetació i les i màquies i espinars. Aquest ambient, de caràccomunitats vegetals segons ter molt continental, estava molt poc repreref. 1.

Ambient i zona de vegetació Terra baixa mediterrània zona dels alzinars

zona de màquies i espinars

Comunitat vegetal dominant

alzinar litoral alzinar muntanyenc alzinar continental brolla de romaní i bruc d'hivern brolla de romaní i maleïda màquia litoral de garric i margalló màquia continental de garric i arçot màquia d'ullastre i olivella timoneda d'esparbonella blanca timoneda gipsícola continental

26 3 5 2 3 1 1 1 1 1

sentat al CBMS i, per tant, suposa una addició important a la xarxa. L’itinerari presenta una diversitat notable, amb poblacions abundants de Zerynthia rumina, Satyrium spini i Hipparchia semele, però també amb la presència de poblacions més escasses de papallones rares com Tomares ballus, Cupido argiades, Polyommatus daphnis o Euphydryas desfontainii. Olzinelles (el Vallès Oriental, 250 m), en un fons de vall per on discorre la riera d’Olzinelles. Actualment, gran part de l’itinerari és boscós, amb una combinació d’alzinar mediterrani, bosc de ribera i plantacions d’arbres al·lòctons (plataners i pollancredes). Tanmateix, hi ha previst dur a terme un projecte de recuperació d’espais oberts, eliminant aquestes plantacions i transformant-les en conreus i prats de dall o de pastura. El seguiment en aquest itinerari haurà de permetre documentar els canvis ocorreguts i, previsiblement, la recuperació d’unes comunitats de papallones més riques. Pineda (el Maresme, 130 m), en una zona d’alzinar mediterrani situada en el vessant marítim de la Serralada Litoral. L’itinerari discorre principalment per masses forestals (alzinar i pinedes) al voltant de l’ermita de Sant Pere de Riu, però també hi són presents, en menor mesura, alguns espais oberts i matollars. Hi ha una representació típica d’espècies mediterrànies, amb alguns elements interessants com Tomares ballus. Estoll (la Cerdanya, 1.120 m), a la plana de la Cerdanya, molt pròxim al riu Segre. Es tracta d’un itinerari fonamentalment agrícola, amb una representació elevada de camps conreats amb cereals i de pastures intensives, però intercalats amb taques de petites masses forestals de caducifolis que li donen

Ambient i zona de vegetació

Comunitat vegetal dominant

Muntanya plujosa submediterrània i medioeuropea zona de rouredes i pinedes seques

roureda de roure martinenc amb boix 2 1 pineda de pinassa

zona de rouredes humides i fagedes

roureda humida i freixeneda fageda landa de bruguerola i viola canina

2 2 1

zona de l'avellanosa i el pi roig

pineda de pi roig

prats subalpins

Alta muntanya subalpina Línia litoral

estatge subalpí

vegetació de ribera i dulceaqüícola

comunitats d'aiguamolls litorals

línia litoral

comunitats halòfiles

La temporada 2006 ha suposat la implantació del seguiment del BMS als Pirineus catalans i andorrans. Tot i que la duresa de les condicions ambientals pot dificultar els mostratges fins ben entrada la primavera, els esforços es veuen després compensats a bastament per la presència de comunitats de papallones extremament riques i interessants al llarg de l’estiu. En la fotografia es pot veure una imatge inusual per a un comptatge de papallones a l’itinerari de Sant Maurici, al començament de la temporada. (fotografia: J. Piqué.)

nassius apollo, Lycaena tityrus i Boloria euphrosyne. Els mostratges els duu a terme el personal tècnic del Centre d’estudi de la neu i la muntanya d’Andorra, de l’IEA. Coma Pedrosa (Andorra, 1.825 m), estació que pertany al Parc Natural Comunal de Fig. 3. Nombre d’estacions les Valls del Comapedrosa. L’ambient domidel CBMS en què han nant són les pinedes de pi roig i els prats subaparegut els 157 ropalòcers detectats l’any 2006. alpins. S’hi han detectat espècies de muntanya molt pobrament representa60 des a la xarxa del CBMS, com 50 ara Parnassius apollo, Lycaena 40 virgaureae, Lycaena tityrus, Ere30 20 bia euryale i Erebia triaria, entre 10 altres. Els mostratges depenen 0 1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 31-35 36-40 >40 directament del Parc Natural. Nombre d’estacions amb dades Margalef (el Priorat, 400 m), al vessant nord de la serra del Montsant. L’itinerari discorre al voltant de l’embassament de Margalef, i combina vessants de solell dominades per brolles amb obagues dominats per alzinar. També hi ha oliverars i presseguers. Aquesta estació està situada en una zona geogràfica fins ara representada molt pobrament a la xarxa del CBMS, per la qual cosa cal considerar-la estratègica i d’un gran valor per al projecte. Durant aquest primer any de seguiment s’han detectat al voltant de 40 espècies, entre les quals destaquen Zerynthia rumina, Polyommatus hispana, Polyommatus bellargus, Erynnis tages, Muschampia proto i Carcharodus lavatherae. Durant el 2006 únicament s’ha deixat de fer comptatges a can Riera de Vilardell (el Nombre d’espècies

una elevada diversitat faunística. Representa, de fet, la primera estació del CBMS en un ambient típicament agrícola del Baix Pirineu i, com a tal, proporciona dades d’un interès molt alt. Els mostratges es fan de manera incompleta per manca de disponibilitat de temps, però tot i així s’obtenen dades valuoses i d’alta qualitat. Hi són presents espècies tan interessants com Parnassius mnemosyne, Laeosopis roboris, Cupido alcetas, Polyommatus dorylas i Araschnia levana. Sorteny (Andorra, 1.950 m), en un ambient de prats i boscos subalpins a la parròquia d’Ordino. La zona està inclosa dins del Parc Natural de Sorteny i presenta molt bon estat de conservació. Com a hàbitat particular destaquen els prats inundables amb bistorta, Polygonum bistorta, que alberguen una població de Proclossiana eunomia, una de les papallones més escasses dels Pirineus. Altres espècies remarcables són Parnassius apollo, Parnassius mnemosyne, Euchloe simplonia, Lycaena hippothoe, Lycaena virgaureae, Eumedonia eumedon, diverses espècies del gènere Erebia, etc. Els comptatges els duu a terme el servei de guies del Parc. Enclar (Andorra, 1.180 m), itinerari que ressegueix el camí de Sant Vicenç d’Enclar, a la parròquia d’Andorra la Vella. Hi predominen les masses forestals típiques de la muntanya mitjana eurosiberiana, la qual cosa es tradueix en una bona representació d’espècies de Nymphalinae. També hi són presents espècies típicament pirinenques, tals com Par-

5 Cynthia

La xarxa del CBMS

Cynthia

Espècies representades

La incorporació de noves estacions als Pirineus ha permès que enguany es recullin dades d’espècies fins ara absents del CBMS. Una d’aquestes espècies és Parnassius mnemosyne, una papallona rara i protegida pel Conveni de Berna i per la Directiva d’Hàbitats, que vola els mesos de maig i juny i apareix totalment associada amb la planta nutrícia de les larves, Corydalis solida. A les estacions de Sant Maurici (el Pallars Sobirà) i Estoll (la Cerdanya) s’han detectat dues poblacions importants, mentre que a Sorteny (Andorra) aquesta papallona apareix regularment però molt més escassa. (dibuix: M. Miró.)

Dins les estacions que aporta el BMSAnd destaca l'itinerari de Sorteny. La combinació de boscos i prats subalpins permet la presència d'una comunitat de papallones molt rica en espècies d’alta muntanya, incloses algunes tan interessants com Parnassius mnemosyne, Proclossiana eunomia i Lycaena hippothoe (fotografia: J. Jubany).

Folch i Guillèn, R., 1981. La vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora, Barcelona.

Karsholt, O. & Razowski, J., 1996. The Lepidoptera of Europe. A Distributional Checklist. Apollo Books, Stenstrup.

Vallès Oriental) –aquesta estació ha estat substituïda per la d’Olzinelles– i a Alinyà (l’Alt Urgell), que tornarà a estar activa al 2007.

Ambients representats Els ambients i les comunitats vegetals dominants l’any 2006 apareixen a la taula 1. Encara que les estacions en zones de la terra baixa continuen predominant (actualment amb una bona mostra no tan sols d’alzinars sinó també de màquies i espinars), per primer cop comença a haver-hi una representació remarcable d’ambients tant de la muntanya mitjana com de l’alta muntanya subalpina. Per exemple, és notòria l’addició d’itineraris en zones dominades per rouredes humides i freixenedes i també en una pineda de pi roig, així com els nous itineraris en prats de dall de caràcter subalpí.

La llista dels ropalòcers detectats al 2006 i en anys anteriors es detalla a la taula 2. En total s’han detectat 157 espècies, 17 més que l’any anterior i 26 més que la mitjana de 1994-2005. Aquest increment tan notori s’explica sobretot per la nova presència d’una sèrie d’elements típics de l’alta muntanya pirinenca. Així, aquesta temporada s’han aconseguit, per primer cop, dades de les papallones Parnassius mnemosyne (vegeu dibuix), Euchloe simplonia, Lycaena hippothoe, Eumedonia eumedon, Aricia nicias, Polyommatus eros, Argynnis niobe, Proclossiana eunomia, Boloria selene, Boloria pales, Erebia epiphron i Erebia oeme. A més, s’han tornat a detectar espècies d’alta muntanya que havien aparegut escassament algun dels anys de funcionament del CBMS, com per exemple Parnassius apollo, Lycaena virgaurea, Lycaena tityrus, Maculinea arion, Polyommatus dorylas i Melanargia russiae. Destaca també la nova aparició de Zegris eupheme a la Timoneda d’Alfés. El nombre d’espècies per a les quals es disposa de dades voreja el 80% de les conegudes de Catalunya, un fet que mostra la gran representativitat que actualment s’ha assolit amb la xarxa del CBMS. A més, el 55% d’aquestes espècies apareixen en més de 10 estacions (fig. 3), la qual cosa permet extreure conclusions força sòlides sobre les tendències poblacionals d’una part realment important de la fauna dels ropalòcers catalans. Constantí Stefanescu

Taula 2. Espècies de ropalòcers que han estat enregistrades en alguna de les estacions del CBMS en els darrers 10 anys de mostratges (1997-2006). S’indica també el nombre de localitats on l’espècie ha estat detectada els diferents anys de seguiment (sobre un total de 25 de possibles els anys 1997 i 1998, 30 els anys 1999 i 2000, 42 el 2001, 41 el 2002, 46 el 2003, 51 el 2004, 52 el 2005 i 64 el 2006). Taxonomia segons ref. 2. 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 Família Papilionidae Papilio machaon Iphiclides podalirius Zerynthia rumina Parnassius apollo P. mnemosyne

20 19 2 1 0

23 19 3 0 0

29 25 2 1 0

25 22 4 0 0

41 33 12 0 0

40 33 10 0 0

39 34 9 0 0

44 33 13 0 0

42 39 8 0 0

53 51 12 5 3

Família Pieridae Aporia crataegi Pieris brassicae P. rapae P. mannii P. ergane P. napi Pontia callidice P. daplidice Euchloe crameri E. simplonia Anthocharis cardamines A. euphenoides Zegris eupheme Colotis evagore Colias crocea C. alfacariensis Gonepteryx rhamni G. cleopatra Leptidea sinapis

11 24 25 3 0 20 0 22 21 0 16 9 0 0 25 10 18 18 19

8 24 24 6 0 21 0 16 13 0 13 6 0 0 25 9 19 20 20

9 27 29 4 0 25 0 30 19 0 18 10 0 0 30 10 24 27 25

11 26 25 6 0 17 0 23 19 0 14 8 0 0 26 10 19 23 22

12 39 41 6 0 21 0 41 27 0 18 18 2 0 41 17 30 38 30

18 38 40 6 0 23 0 36 23 0 22 20 0 0 41 21 29 36 31

14 44 44 8 0 26 1 38 25 0 21 19 0 0 45 18 28 39 34

16 45 51 5 0 24 0 43 26 0 22 20 0 1 51 22 30 41 28

21 43 50 7 0 23 0 41 33 0 28 23 0 1 47 22 35 43 35

30 60 64 7 1 35 0 58 40 2 33 26 1 1 64 25 46 54 48

Família Lycaenidae Thecla betulae 0 Neozephyrus quercus 11 Laeosopis roboris 1 Satyrium acaciae 3 S. ilicis 2 S. esculi 19 S. spini 1 S. w-album 0 Callophrys rubi 18 C. avis 6 Tomares ballus 4 Lycaena phlaeas 23 L. virgaureae 1 L. tityrus 0 L. alciphron 5 L. hippothoe 0 Lampides boeticus 22 Leptotes pirithous 20 Cacyreus marshalli 14 Cupido argiades 5 C. alcetas 6 C. minimus 5 C. osiris 3 Celastrina argiolus 24 Glaucopsyche alexis 8 G. melanops 7 Maculinea arion 2 M. rebeli 1 Pseudophilotes panoptes11 Scolitantides orion 1 Plebejus argus 6 Eumedonia eumedon 0

1 10 2 3 1 21 0 1 21 4 3 24 0 0 6 0 22 21 12 6 5 2 4 23 7 10 2 0 11 1 5 0

2 13 2 5 2 25 1 0 25 3 5 27 1 1 7 0 25 25 11 7 7 5 3 26 12 12 4 0 13 2 5 0

2 11 1 3 0 23 1 0 22 1 2 23 0 0 4 0 22 18 9 1 4 1 2 21 10 9 1 0 11 2 6 0

2 13 0 3 3 32 3 0 33 6 8 35 0 0 6 0 32 27 12 2 2 5 6 34 12 15 2 0 18 2 9 0

1 11 2 2 2 28 4 0 32 3 8 36 0 0 5 0 25 25 7 3 4 6 5 34 8 11 2 0 17 3 11 0

4 16 1 7 5 33 5 1 31 3 8 34 0 0 5 0 35 31 9 7 5 8 7 37 11 13 1 0 21 3 12 0

3 17 1 5 3 40 4 0 33 3 10 39 0 0 4 0 31 28 7 3 1 8 2 36 17 15 1 0 19 2 13 0

2 10 2 5 4 35 6 3 36 6 9 41 0 0 2 0 33 35 11 4 5 5 6 43 15 20 0 0 23 3 15 0

2 17 2 7 4 40 14 4 44 4 14 49 4 5 10 1 51 27 12 4 5 9 6 42 20 20 3 0 30 5 19 1

97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 Aricia agestis A. cramera A. nicias Polyommatus semiargus P. damon P. fulgens P. ripartii P. escheri P. amanda P. thersites P. dorylas P. nivescens P. daphnis P. coridon P. hispana P. bellargus P. icarus P. eros Família Riodinidae Hamearis lucina

5 16 0 3 1 0 0 8 2 5 1 1 1 4 7 9 24 0

4 13 0 2 0 0 0 8 0 6 0 1 0 4 5 9 23 0

4 18 0 3 1 0 1 9 1 4 1 0 0 4 5 7 28 0

3 15 0 2 0 0 1 9 1 2 0 0 0 5 4 4 25 0

5 28 0 4 1 2 2 14 3 6 0 2 2 6 8 11 40 0

7 29 0 4 1 2 3 14 2 9 0 1 3 7 8 14 39 0

8 27 0 3 2 1 4 15 1 11 0 1 1 8 9 19 43 0

8 32 0 3 2 2 3 13 2 13 0 1 1 6 11 19 50 0

7 36 0 4 2 2 2 16 3 12 0 0 1 7 13 19 48 0

9 38 1 5 4 3 4 21 3 17 3 0 3 16 14 29 61 1

2 1 2 1 0 1 2 2 4 7

Família Nymphalidae (Libytheinae) Libythea celtis 5 2 8 11 11 14 20 22 26 25 (Nymphalinae) Charaxes jasius 12 Apatura ilia 2 Limenitis reducta 13 L. camilla 7 Nymphalis antiopa 8 N. polychloros 6 Inachis io 15 Vanessa atalanta 22 Cynthia cardui 23 Aglais urticae 10 Polygonia c-album 14 Araschnia levana 3 Argynnis pandora 1 A. paphia 14 A. aglaja 5 A. adippe 5 A. niobe 0 Issoria lathonia 17 Brenthis daphne 4 B. hecate 0 Proclossiana eunomia 0 Boloria euphrosyne 1 B. selene 0 B. dia 7 B. pales 0 Melitaea cinxia 12 M. phoebe 16 M. didyma 12 M. trivia 3 M. diamina 1 M. athalia 4 M. deione 13 M. parthenoides 5 Euphydryas aurinia 13

13 3 14 7 5 7 16 23 22 5 17 3 1 14 5 5 0 16 1 0 0 0 0 9 0 8 13 11 2 0 4 14 3 11

16 6 23 6 9 5 19 28 28 4 20 3 0 19 5 6 0 17 4 0 0 1 0 14 0 9 20 15 4 0 2 13 3 16

15 7 19 6 9 5 16 23 26 6 15 2 0 15 3 4 0 14 2 0 0 0 0 10 0 5 10 9 1 0 1 7 1 11

19 5 24 4 10 11 16 37 41 7 18 3 4 20 8 6 0 17 4 0 0 1 0 14 0 11 22 19 3 2 2 10 4 18

16 4 26 5 9 14 18 35 40 8 21 2 2 17 8 7 0 18 4 1 0 1 0 15 0 6 22 18 3 1 3 11 1 18

23 6 26 8 8 16 20 36 45 7 22 2 3 22 9 10 0 15 4 1 0 0 0 15 0 12 22 19 3 1 3 11 3 21

23 8 35 7 10 17 21 41 51 6 24 1 3 24 8 7 0 20 7 1 0 1 0 15 0 15 23 22 5 1 2 10 1 17

21 9 37 10 13 25 24 42 27 6 23 2 6 25 8 10 0 15 8 1 0 1 0 16 0 14 24 26 6 1 3 11 1 19

26 7 43 11 19 30 20 51 63 14 31 3 19 33 16 14 1 28 12 1 1 6 2 23 1 17 34 30 9 3 7 18 5 25

97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 E. desfontainii

0 0 0 1 2 3 3 4 4 4

(Satyrinae) Melanargia lachesis 22 M. russiae 2 M. occitanica 3 M. ines 0 Hipparchia fagi 4 H. alcyone 5 H. semele 8 H. statilinus 11 H. fidia 7 Chazara briseis 1 Satyrus actaea 2 Brintesia circe 17 Arethusana arethusa 3 Erebia euryale 1 E. triaria 1 E. hispania/cassioides 0 E. neoridas 1 E. epiphron 0 E. oeme 0 E. meolans 3 Maniola jurtina 20 Hyponephele lycaon 2 Aphantopus hyperantus 3 Pyronia tithonus 20 P. cecilia 16 P. bathseba 16 Coenonympha pamphilus 17 C. arcania 12 C. dorus 5 C. glycerion 2 Pararge aegeria 23 Lasiommata megera 25 L. maera 6 (Danainae) Danaus chrysippus

21 0 5 0 4 3 7 12 9 1 2 16 2 0 1 0 0 0 0 3 20 1 3 18 20 14 16 13 4 1 23 25 5

27 0 5 0 4 4 9 20 12 1 2 20 3 0 1 0 1 0 0 3 23 1 3 18 18 20 18 15 4 2 29 29 8

20 0 7 0 4 3 7 17 16 1 1 19 2 0 0 0 0 0 0 3 22 0 3 15 20 22 14 9 7 1 21 26 4

31 1 10 1 7 4 12 23 23 1 2 26 1 0 1 0 1 0 0 4 34 0 3 21 30 31 18 19 12 2 39 42 6

31 1 10 0 7 7 11 26 21 2 2 24 5 0 1 0 1 0 0 4 32 0 4 22 29 31 20 14 14 3 36 40 5

30 1 9 0 5 8 14 20 18 2 1 27 5 0 0 0 2 0 0 5 35 0 6 22 31 31 22 17 13 4 42 44 6

36 0 11 1 10 8 16 27 25 2 2 35 5 0 1 0 2 0 0 3 46 0 6 25 37 37 22 16 13 3 43 50 4

36 0 10 0 11 7 15 25 22 4 1 38 4 0 2 0 2 0 0 3 42 0 5 24 34 32 19 21 16 3 42 49 6

46 2 10 0 12 12 21 37 27 3 11 43 4 0 5 2 6 2 1 7 53 0 5 32 43 42 29 29 18 5 56 63 12

0 1 1 0 0 0 3 2 1 0

Família Hesperiidae Pyrgus malvoides 8 P. serratulae 0 P. alveus 1 P. armoricanus 3 P. cirsii 0 P. carthami 0 Muschampia proto 0 Spialia sertorius 6 Carcharodus alceae 14 C. lavatherae 1 C. boeticus 2 C. flocciferus 1 Erynnis tages 3 Thymelicus acteon 13 T. sylvestris 6 T. lineola 0 Hesperia comma 2 Ochlodes venatus 15 Gegenes nostrodamus 1

9 0 0 4 0 0 0 5 14 1 1 0 3 14 4 0 3 15 1

10 0 2 3 0 0 2 5 17 3 1 1 5 16 4 0 3 11 1

10 0 0 4 1 0 3 3 18 2 2 0 7 17 3 1 3 11 0

15 0 2 4 1 0 5 13 24 4 2 1 10 24 11 1 7 17 4

12 0 2 4 0 0 4 8 24 3 2 2 11 21 9 2 7 19 2

12 1 2 3 2 0 3 11 26 3 2 2 9 24 12 3 10 16 1

13 0 0 5 3 0 3 16 27 8 1 1 9 36 16 5 8 19 0

13 1 1 5 0 0 3 17 32 9 3 2 8 30 15 5 11 22 2

19 2 2 4 3 1 5 21 42 9 2 2 16 36 23 5 15 28 1

Cynthia

La xarxa del CBMS 7

Tretzè any del CBMS

Cynthia

Resum de la temporada 2006 L’any 2006 ha estat marcat climatològicament per una primavera i una primera meitat de l’estiu molt càlides, així com per un llarg període de mig any amb una pluviometria excepcionalment baixa. Tot i haver-se enregistrat una forta sequera per segon any consecutiu, les poblacions de moltes papallones han experimentat un augment notable i, en general, el 2006 es pot qualificar com un any mitjanament bo per a aquests insectes. En la majoria d’estacions s’han comptat més exemplars i més espècies que en la temporada anterior; destaquen especialment els augments en les poblacions dels satirins i de les migradores més comunes. A diferència de l’any anterior, les espècies monovoltines primaverals i les que hivernen com a adult han davallat considerablement. Argynnis pandora és una papallona escassa a Catalunya, on manté poblacions locals en algunes muntanyes tant del nord (p. ex. en algunes serres de l’Alt Empordà) com, sobretot, del sud del país (muntanyes de Prades i massissos dels Ports de Tortosa -Beseit i del Montsant). En determinades ocasions, però, A. pandora mostra un comportament fortament dispersiu i llavors apareix en indrets on no és habitual. Un d’aquests episodis irruptius va tenir lloc, precisament, el 2006, tal com posa de manifest el CBMS: se’n van comptar 132 exemplars (quasi cinc cops més que l’any anterior), i l’espècie es va detectar en 19 estacions (en algunes per primer cop des que es fan els comptatges) situades en 12 comarques catalanes (dibuix: M. Miró).

Climatologia i comptatges

nre. mostratges perduts

nre. estacions

La temporada del 2006 va estar marcada per dos factors climatològics: unes temperatures molt elevades durant la primavera i l’estiu, i una sequera extrema que es va iniciar ja als mesos d’hivern. Ambdós factors, però, es van suavitzar en bona part només començar el mes d’agost. Com ja va passar l’any anterior, l’hivern 2005/06 va ser molt rigorós, amb una alternança de fluxos de nord i nord-est i anticiclons freds que van fer baixar els termòmetres per sota dels valors habituals. Ara bé, mentre que els mesos de desembre i febrer van ser molt secs (amb precipitacions inferiors al 70% de la mitjana), la pluviometria del gener va ser molt alta i va doblar les mitjanes en molts indrets. L’arribada de la primavera 12 climatològica va marcar un (a) 10 gir sobtat en la tendència ter8 6 momètrica. A partir d’ales4 hores i durant cinc mesos 2 seguits (de març a juliol), es 0 0 2 4 6 8 10 12 14 van enregistrar temperatures nre. mostratges perduts/estació molt altes i persistents que van arribar al grau màxim al 18 juliol, qualificat pel Servei (b) 16 14 Meteorològic de Catalunya 12 10 com d’excepcionalment càlid 8 6 (el més càlid, com a mínim, 4 dels darrers 10 anys). D’altra 2 0 banda, la pluviometria va 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 ser molt baixa en la major part Setmanes del país, en molts casos per sota d’un 30% o Fig. 1. (a) Cobertura dels més de les mitjanes mensuals. Lògicament, mostratges a les diferents els efectes acumulatius d’un hivern (tret del estacions del CBMS, i (b) distribució dels comptatges mes de gener), una primavera i un comenperduts al llarg de les 30 çament d’estiu molt secs, juntament amb una setmanes oficials (de l’1 de calor excepcional, van desembocar en una de març al 26 de setembre) de la temporada 2006. les sequeres més fortes dels darrers anys.

Sortosament, amb l’agost es va relaxar aquesta situació crítica. Primer, per l’entrada de vents del nord i l’augment de nuvolositat, que van comportar una forta baixada de les temperatures. Segon, per les precipitacions que van aparèixer irregularment a la meitat oriental i que, al setembre, van tenir continuïtat amb dos episodis de pluja intensíssims (els dies 12-15 al Litoral i Prelitoral; els dies 22-24 al Pirineu i Prepirineu) que van deixar acumulacions de més de 200 mm en força indrets de Catalunya. Com ja va passar l’any anterior, aquesta climatologia ha estat favorable per als mostratges i només s’ha perdut una mitjana de 3,4 setmanes per itinerari (fig. 1a). El període més crític va ser l’agost i el setembre, coincidint amb l’inici dels episodis de pluges (fig. 1b). El nombre considerable de mostratges perduts al març i abril s’explica, en canvi, per la incorporació d’itineraris als Pirineus, on les condicions meteorològiques es van mantenir més adverses fins ja ben entrada la primavera.

Canvis d’abundància: generalitats En el conjunt de Catalunya, durant la temporada 2006 s’ha observat un augment molt important en les poblacions de les papallones, gairebé oposat al descens que es va enregistrar la temporada anterior. Sobre 45 estacions amb dades comparables per a 2005 i 2006, en 38 s’ha enregistrat un augment en el nombre total d’exemplars i només en 7 s’ha observat un descens. La mitjana d’exemplars comptats per itinerari ha estat de 2.401,9 ± 1.552,3 (mitjana ± desviació estàndard) el 2006, respecte a 1.905,4 ± 1.386,1 el 2005. Un test de Student per a mostres aparellades indica que aquest augment ha estat molt significatiu (t = 4,55, P < 0,001). Paral·lel a aquest nombre més alt d’exemplars, també

Durant els mesos d’abril i maig de 2006 es van detectar importants migracions de Cynthia cardui, plenament coincidents amb l’entrada de vents africans d’origen sinòptic. L’estreta associació entre ambdós fenòmens suggereix que els vols migratoris d’aquesta espècie tenen lloc, principalment, a gran alçada (fotografia: J. Jubany).

s’ha detectat un augment en el nombre d’espècies per itinerari: 41,3 ± 17,8 el 2006, respecte a 40,0 ± 18,0 el 2005. Aquest augment també ha estat significatiu (t = 2,58, P = 0,013). En general, el 2006 ha estat un any favorable per a les papallones (fig. 2): sobre un total de 13 anys disponibles, s’ha situat per sobre de la mitjana, en la sisena posició. Aquest fet resulta realment sorprenent, tenint en compte la forta sequera que va afectar el país durant la primavera i l’estiu. És possible, però, que les pluges abundoses del gener puguin haver tingut uns efectes molt positius sobre aquelles espècies el desenvolupament larvari de les quals es concentra a final d’hivern i començament de primavera Espècie (p. ex. molts satirins).

Canvis d’abundància: oscil·lacions de les poblacions Es pot afirmar que l’abundància general dels satirins i de les papallones migradores més comunes, juntament amb una certa recuperació de les poblacions de Satyrium esculi (que l’any anterior havien davallat espectacularment; taula 1), expliquen en gran mesura l’increment en els comptatges del CBMS que es comentava més amunt. En efecte, enguany ha destacat, arreu de Catalunya, una forta coincidència en l’augment de les poblacions dels satirins, alguns dels quals

(com Brintesia circe i Hipparchia fidia) han assolit els nivells més alts dels darrers 13 anys (taules 1 i 2). De les espècies comunes, únicament s’han enregistrat descensos generalitzats en Pyronia tithonus, Coenonympha pamphilus i Coenonympha arcania, que sembla que experimenten una tendència regressiva els últims anys per causes desconegudes. Un altre grup d’espècies que han assolit nivells poblacionals notables ha estat el de les papallones migradores. Amb l’excepció de Leptotes pirithous, tota la resta ha augmentat marcadament, molt particularment Cynthia cardui (de la qual es van veure migracions for-

Melanargia lachesis Pieris rapae Pyronia bathseba Pararge aegeria Lasiommata megera Polyommatus icarus Maniola jurtina Satyrium esculi Plebejus argus Cynthia cardui Colias crocea Pyronia tithonus Pyronia cecilia Pontia daplidice Hipparchia fidia Leptidea sinapis Gonepteryx cleopatra Polyommatus coridon Coenonympha arcania Coenonympha pamphilus

2006 10.059 9.137 8.227 7.226 6.270 5.201 5.043 4.209 3.691 3.573 3.418 3.335 2.867 2.746 2.675 2.417 2.397 2.227 2.150 1.997

rang

2005

rang

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

7.630 3.728 7.730 3.640 3.742 3.990 5.263 2.652 2.756 60 1.122 3.664 2.733 1.677 884 1.721 2.376 1.231 2.114 2.701

2 6 1 8 5 4 3 13 10 93 25 7 11 18 30 17 14 22 15 12

Taula 1. Suma dels índexs anuals i ordre d’abundància de les 20 espècies més comunes al CBMS durant el 2006, comparats amb els corresponents a la temporada 2005.

Cynrhia

Tretzè any del CBMS 9

Cynthia

10 Tretzè any del CBMS

600

IA97 IA98 IA99 IA00 IA01 IA02 IA03 IA04 IA05 IA06

Suma dels rangs

550 500 450 400 350 300 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 Anys

Fig. 2. Rànquing de les temporades del CBMS d’acord amb l’abundància general de les 63 papallones més comunes a la xarxa. La millor temporada ha estat el 2002 i la pitjor el 1998. Els càlculs s’han fet seguint la metodologia detallada a ref. 1, utilitzant els índexs anuals de les espècies calculats amb el programa TRIM.

ça espectaculars els mesos d’abril, maig i juny en moltes estacions del CBMS). A part, el fort increment en les poblacions de Colias crocea i Pontia daplidice queda ben palès pel fet que, a diferència del que havia passat l’any anterior, ambdues espècies han estat entre les més comunes de la xarxa (taula 1). Encara que no es tracti d’un ropalòcer estrictament migrador, el 2006 també es recordarà per les irrupcions i l’abundància inusual d’Argynnis pandora en moltes localitats catalanes (vegeu dibuix). Contrastant amb aquest seguit d’espècies, hi ha hagut un conjunt de papallones que han davallat força. Destaquen, justament, les que la temporada anterior havien augmentat de manera més clara: les univoltines primaverals (Anthocharis spp., Callophrys rubi, Glaucopsyche spp., Pseudophilotes panoptes) i la majoria de les que hivernen com a adult (Nymphalis spp., Inachis io, Polygonia c-album, Libythea celtis, Gonepteryx rhamni). Les primeres podrien haver acusat els efectes de la sequera de la primavera de 2005, període durant el qual les larves havien de completar el desenvolupament sobre plantes herbàcies i flors molt susceptibles de marcir-se. D’altra banda, la forta precipitació del mes de gener s’apunta com un factor que podria haver influït molt negativament en la supervivència dels adults hivernants del segon grup d’espècies2. Constantí Stefanescu

Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. The Butterfly Monitoring Scheme. Report to recorders, 2000. 76 pàg. Centre for Ecology and Hydrology, Natural Environment Research Council, Huntingdon.

Pullin, A.S. & Bale, J.S., 1989. “Effects of low temperature on diapausing Aglais urticae and Inachis io (Lepidoptera: Nymphalidae): cold hardiness and overwintering survival”. J. Insect Physiol., 35: 277281.

Papilio machaon Iphiclides podalirius Aporia crataegi Pieris brassicae P. rapae P. napi Pontia daplidice Euchloe crameri Anthocharis cardamines A. euphenoides Colias crocea C. alfacariensis Gonepteryx rhamni G. cleopatra Leptidea sinapis Neozephyrus quercus Satyrium esculi Callophrys rubi Lycaena phlaeas Lampides boeticus Leptotes pirithous Cacyreus marshalli Celastrina argiolus Glaucopsyche alexis Glaucopsyche melanops Pseudophilotes panoptes Aricia cramera Polyommatus bellargus Polyommatus icarus Libythea celtis Charaxes jasius Limenitis reducta Nymphalis antiopa N. polychloros Inachis io Vanessa atalanta Cynthia cardui Aglais urticae Polygonia c-album Argynnis paphia Issoria lathonia Boloria dia Melitaea cinxia M. phoebe M. didyma M. deione Euphydryas aurinia Melanargia lachesis Hipparchia semele H. statilinus H. fidia Brintesia circe Maniola jurtina Pyronia tithonus P. cecilia P. bathseba Coenonympha pamphilus C. arcania Pararge aegeria Lasiommata megera Carcharodus alceae Thymelicus acteon Ochlodes venata

1,36 0,97 0,95 1,17 0,70 1,43 0,85 0,83 0,55 1,17 1,22 1,07 1,54 2,14 1,51 1,34 1,15 0,66 1,21 1,66 0,30 0,21 0,70 0,58 0,65 1,31 1,24 0,81 0,87 1,08 2,00 1,19 2,15 4,49 1,57 4,05 2,74 0,88 0,73 1,10 1,03 0,67 1,20 1,17 0,95 1,62 1,05 2,22 0,74 1,69 1,79 1,00 1,02 1,64 1,30 2,04 1,16 1,26 1,28 1,07 0,66 0,34 1,00 1,32 0,74 1,13 0,54 1,22 0,91 1,38 0,76 0,15 0,32 0,58 0,57 0,47 0,61 0,54 0,73 0,63 1,41 0,52 0,56 0,65 0,91 1,16 1,18 0,60 1,49 0,70 3,40 1,61 1,76 1,77 2,16 2,19 2,64 1,58 2,07 1,48 0,95 1,12 0,79 0,91 0,88 0,98 0,80 0,84 0,30 0,83 0,51 0,37 0,37 0,39 0,28 0,51 0,21 0,32 0,16 0,23 0,92 0,80 1,30 1,44 1,63 1,77 1,85 1,40 1,81 0,87 1,81 1,65 2,37 4,27 2,91 4,83 5,22 6,05 5,19 5,24 0,94 1,00 0,86 0,95 0,50 0,86 0,56 0,55 0,50 0,64 1,60 1,84 1,06 2,64 4,06 2,82 2,14 5,40 0,26 1,16 1,44 0,84 0,90 1,34 1,22 2,66 2,89 4,52 0,50 0,88 0,95 0,78 0,83 1,40 1,45 0,75 1,14 0,80 1,02 0,47 0,96 0,75 0,63 0,51 0,49 0,67 0,30 0,50 0,44 0,74 1,43 0,62 0,90 0,75 0,65 0,61 1,63 0,27 0,43 0,94 1,33 1,67 0,60 0,58 0,45 0,22 0,69 0,20 0,58 0,28 70,59 17,54 12,79 7,41 7,28 5,77 3,08 1,92 3,26 10,38 1,89 1,32 1,86 1,35 2,08 1,50 0,95 1,46 1,24 0,47 0,11 0,20 0,23 0,28 0,12 0,07 0,23 0,26 0,42 0,20 2,52 1,68 1,58 1,20 0,74 1,04 0,98 0,62 0,68 0,52 0,25 0,41 0,90 0,51 0,31 0,19 0,35 0,19 0,49 0,34 0,61 0,26 0,47 0,53 0,79 0,80 0,66 0,75 0,42 0,82 2,31 1,20 0,98 0,50 0,46 0,50 0,53 0,49 0,53 0,44 0,88 0,76 0,72 0,74 0,59 0,77 0,66 0,64 0,36 0,49 0,50 0,15 0,26 1,55 2,16 4,63 5,66 11,19 10,84 1,43 1,39 1,23 1,94 1,53 1,49 0,68 0,84 1,51 0,73 1,53 0,76 1,06 1,09 0,94 0,92 2,18 0,94 1,82 1,79 1,54 13,49 12,58 10,55 21,52 31,70 60,33 61,87 33,92 79,65 33,06 1,32 1,09 0,79 0,82 1,56 5,25 7,50 5,54 10,50 5,17 1,93 3,71 4,42 4,40 2,08 2,30 3,09 1,32 2,35 1,39 1,19 1,24 0,93 1,11 1,22 1,70 0,96 1,36 0,65 1,08 0,07 0,22 0,19 0,36 0,44 0,72 2,36 1,51 0,02 1,33 0,32 0,15 0,14 0,21 0,16 0,25 0,20 0,22 0,12 0,22 2,08 3,93 2,77 4,93 2,30 4,96 3,13 2,32 2,83 2,20 0,82 0,91 1,48 1,15 1,39 1,81 1,68 1,32 1,86 2,39 0,86 0,82 0,72 0,82 0,93 1,10 0,99 0,83 0,72 0,63 0,30 0,27 0,32 0,29 0,43 0,84 0,47 0,32 0,63 0,73 1,13 0,49 0,59 0,30 0,56 0,53 0,57 0,22 0,40 0,79 2,67 1,78 2,40 1,49 2,16 2,54 2,58 1,68 2,02 2,69 0,60 0,72 0,72 0,61 0,53 1,16 1,08 0,98 0,88 0,71 2,28 3,29 3,66 2,64 1,94 4,93 4,95 1,16 2,04 5,02 1,18 1,29 0,92 0,84 1,02 1,00 1,69 0,47 0,71 0,92 0,50 0,36 0,51 0,57 0,51 0,74 0,57 0,77 0,60 0,83 0,53 0,67 1,11 1,54 0,71 1,12 1,06 1,42 1,67 1,86 0,73 1,09 1,21 1,01 0,87 0,94 0,45 1,39 0,83 1,42 1,05 2,51 4,65 3,72 2,34 3,54 2,26 2,69 1,98 5,01 0,31 0,43 0,94 1,56 0,99 1,30 0,86 1,81 1,94 1,99 0,78 0,71 1,03 1,37 1,06 1,47 0,84 1,51 0,98 1,03 0,64 0,75 1,02 0,91 1,06 1,23 1,07 1,18 0,64 0,54 0,54 0,46 0,74 0,44 0,38 0,39 0,30 0,46 0,26 0,28 0,61 0,56 0,85 0,54 0,67 0,76 0,52 0,76 0,75 0,87 1,91 1,35 2,24 1,90 1,40 2,11 1,37 1,65 1,78 1,26 0,69 0,56 0,77 0,72 0,56 0,59 0,45 0,38 0,52 0,42 2,13 1,33 1,26 1,56 1,23 1,73 1,47 1,13 0,90 1,65 0,67 0,69 0,77 0,81 0,70 1,14 0,50 0,99 0,57 0,96 1,34 0,51 1,00 0,70 0,68 1,25 0,95 0,86 0,79 1,48 1,28 1,39 1,26 1,11 1,06 1,55 1,59 2,76 1,00 1,57 1,55 1,31 1,04 1,29 1,17 1,51 1,14 1,30 1,23 0,49

Taula 2. Evolució dels índexs anuals globals dels 63 ropalòcers més freqüents del CBMS (1997-2006), partint d’un valor arbitrari de 1 l’any 1994. Els índexs anuals han estat calculats amb el programa TRIM.

Cynthia

Gestió i conservació 11

El paper bioindicador de les papallones a Catalunya Una primera anàlisi del conjunt de dades del CBMS posa de manifest que les tendències poblacionals de les papallones més comunes es troben associades amb el tipus d’hàbitat del qual en són característiques. Les espècies de prats han patit una davallada generalitzada, mentre que les de l’ambient forestal han augmentat. Aquestes tendències semblen relacionarse amb els canvis d’usos del sòl.

Un dels objectius principals del CBMS (i, en general, d’altres seguiments faunístics similars) és utilitzar les seves dades per construir indicadors d’hàbitats que sintetitzin, en un índex multiespecífic, les tendències d’un conjunt d’espècies característiques d’un tipus d’hàbitat. Si el grup seleccionat té propietats bioindicadores, com seria el cas dels ropalòcers1, aquest índex reflecteix una tendència extrapolable a un segment molt més ampli de l’ecosistema. Un exemple basat en els programes de seguiment d’ocells a Europa és l’anomenat Farmland Bird Index, adoptat per la Comunitat Europea com un indicador estructural i de sostenibilitat dels ambients agrícoles2. Tanmateix, alguns treballs qüestionen o, com a mínim, matisen la capacitat bioindicadora

dels ocells en relació amb la d’altres grups. Per exemple, s’ha comprovat que en el darrer segle les papallones diürnes han experimentat tendències molt més negatives que els ocells i les plantes al Regne Unit3. Per tant, un indicador construït únicament amb les dades dels ocells podria donar lloc a una falsa impressió d’estabilitat o de declivi lleu quan, en realitat, una part àmplia dels ecosistemes (els insectes) estaria experimentant una tendència més negativa. És per aquest motiu que programes de seguiment com el BMS són importants per avaluar l’estat de la biodiversitat i alertar de tendències negatives que podrien passar desapercebudes amb estudis basats en altres grups taxonòmics. Durant l’any 2006, les dades del CBMS s’han utilitzat per identificar espècies estreta-

Els últims anys han coincidit amb un augment espectacular de les poblacions d’espècies com Nymphalis polychloros, i això s’ha traduït en una tendència positiva i significativa de l’indicador de l’ambient forestal (fotografia: J. Jubany).

Cynthia

12 Gestió i conservació

2,5

Fig. 1. Indicadors dels diferents tipus d’ambients basats en les tendències poblacionals de les espècies característiques. L’indicador de boscos ha augmentat significativament al llarg del període d’estudi (P = 0,03), mentre que el de prats ha disminuït de forma marginalment significativa (P = 0,09). Els altres dos no han mostrat tendències significatives (P > 0,1).

Taula 1. Espècies de ropalòcers identificades com a indicadores d’un cert tipus d’ambient a partir de les dades de la xarxa CBMS en el període 1994-2005.

Indicador forestal

Indicador agrícola

Indicador matollar

Indicador prats

1,5

0,5

0 1994 1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

ment associades amb certs ambients i, en una segona etapa, per construir indicadors d’hàbitats i analitzar-ne les tendències. El primer pas ha estat identificar les seccions dels itineraris del CBMS que es poden atribuir a un hàbitat homogeni. S’ha treballat sobre un conjunt de 626 seccions presents en 68 estacions catalanes actives entre 1994 i 2005. A partir del mapa de cobertes del sòl de Catalunya i mitjançant un SIG, s’ha calculat, per a cada secció, el percentatge de cobertura de les següents set grans categories d’hàbitats dins d’un buffer de 5 m al llarg de les rutes de cens: boscos, matollars, conreus, improductiu natural, improductiu artificial, prats i herbassars, i vegetació d’aiguamoll. Per corregir possibles errors en la cartografia, aquesta informació s’ha contrastat amb les dades del CBMS sobre les comunitats vegetals dominants en cada secció. Posteriorment, s’han seleccionat aquelles seccions amb una presència d’un 75% o més d’un dels set tipus d’hàbitats. D’altra banda, per evitar pseudoreplicació, les seccions d’un mateix itinerari corresponents a un mateix

hàbitat s’han tractat com una sola dada, amb la qual cosa la mostra efectiva s’ha reduït finalment a 150 seccions. El pas següent ha estat identificar les preferències d’hàbitat de les 64 espècies més comunes del CBMS a partir de la seva presència o absència en aquestes 150 seccions que representen hàbitats purs. L’apli2004 2005 cació de mètodes d’anàlisi multivariant (anàlisi de clúster i non metric multidimensional scaling) sobre la matriu de les freqüències d’aparició de les espècies als diferents hàbitats ha permès identificar quatre grups de papallones indicadores dels grans ambients següents: (1) espècies dels ambients agrícoles i les zones ruderals; (2) espècies dels ambients oberts; (3) espècies de matollars, i (4) espècies forestals (taula 1). Aquestes espècies han servit de base per construir indicadors d’hàbitat, seguint la metodologia desenvolupada per als ocells europeus. Primer s’han calculat les tendències poblacionals de les 64 espècies de papallones en el període 1994-2005 amb el programa TRIM4, i després s’ha calculat un índex multiespecífic per a cadascun dels quatre ambients combinant les tendències de les seves espècies característiques. Les tendències dels indicadors difereixen notablement, un fet que es relaciona amb les problemàtiques de cada tipus d’ambient. L’indicador de matollars i, sobretot, de boscos han experimentat tendències positives, mentre que els indicadors dels ambients agrí-

GRUP 1. Espècies dels ambients agrícoles i les zones ruderals

GRUP 2. Espècies dels ambients oberts

GRUP 3. Espècies de matollars

GRUP 4. Espècies forestals

Papilio machaon, Pieris brassicae, Pieris rapae, Pieris napi, Pontia daplidice, Euchloe crameri, Colias crocea, Lycaena phlaeas, Lampides boeticus, Leptotes pirithous, Cacyreus marshalli, Aricia cramera, Polyommatus icarus, Libythea celtis, Inachis io, Cynthia cardui, Pyronia cecilia, Carcharodus alceae, Thymelicus acteon.

Zerynthia rumina, Colias alfacariensis, Glaucopsyche alexis, Glaucopsyche melanops, Pseudophilotes panoptes, Polyommatus bellargus, Melitaea cinxia, Melitaea didyma, Melitaea deione, Euphydryas aurinia, Hipparchia statilinus, Hipparchia fidia, Melanargia lachesis, Coenonympha pamphilus, Coenonympha dorus.

Iphiclides podalirius, Aporia crataegi, Anthocharis euphenoides, Gonepteryx cleopatra, Satyrium esculi, Callophrys rubi, Issoria lathonia, Melitaea phoebe, Hipparchia semele, Brintesia circe, Pyronia bathseba, Lasiommata megera.

Espècies amb forta tendència antròpica, més abundants als hàbitats directament derivats de l’activitat humana. Tot i així, la seva gran capacitat dispersiva i colonitzadora les fa aparèixer en gairebé qualsevol tipus d’ambient.

Papallones associades a diversos tipus de prats i erms. La majoria tenen una capacitat dispersiva limitada i formen poblacions locals.

Anthocharis cardamines, Gonepteryx rhamni, Leptidea sinapis, Neozephyrus quercus, Celastrina argiolus, Charaxes jasius, Limenitis reducta, Nymphalis antiopa, Nymphalis polychloros, Vanessa atalanta, Polygonia c-album, Argynnis paphia, Boloria dia, Maniola jurtina, Pyronia tithonus, Coenonympha arcania, Pararge aegeria, Ochlodes venata.

Espècies típiques de formacions arbustives, també presents de forma secundària en prats o boscos; algunes estan entre les més comunes i abundants a Catalunya.

Papallones típiques de diferents tipus d’ambients boscosos.

Cynthia

Gestió i conservació 13

Lycaena phlaeas i d’altres espècies lligades als ambients antropitzats mostren una tendència negativa que podria ser conseqüència d’un excés en la intensificació de les pràctiques agrícoles (fotografia: J. Jubany).

fa a les espècies agrícoles, la lleugera disminució és més difícil d’interpretar. És possible que la progressiva intensificació de moltes àrees agrícoles les estigui perjudicant, tot i que són altament oportunistes i estan adaptades a explotar aquest tipus d’ambients7,8. Encara que sembla raonable concloure que les tendències dels indicadors reflecteixen la influència dels canvis en els usos del sòl, hi ha altres explicacions alternatives. Per exemple, s’observa que hi ha una forta relació entre les tendències poblacionals i dos trets ecològics de les espècies, el voltinisme i l’estadi en què té lloc la hivernació. Les espècies bivoltines i les univoltines han experimentat tendències positives, mentre que les espècies polivoltines han experimentat tendències negatives (fig. 2a). D’altra banda, les espècies que hivernen (a)

0,1

Tendència poblacional

0,08 0,06 0,04 0,02 -0 -0,02 -0,04

Univoltines

Bivoltines

Polivoltines

-0,06

(b)

Tendència poblacional

coles i, sobretot, de prats, han experimentat tendències negatives (fig. 1). Si bé és cert que algunes de les tendències no arriben a la significació estadística i s’hauran de confirmar amb noves dades, cal remarcar que les conclusions coincideixen a grans trets amb les obtingudes per a d’altres grups5. Possiblement, aquestes tendències es relacionen amb els profunds canvis en els usos del sòl que estan afectant el paisatge de Catalunya en les darreres dècades. En primer lloc, hi hauria un augment de la massa forestal per l’abandonament dels sectors menys productius, sobretot les àrees obertes antigament destinades a pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals i no susceptibles de ser reconvertides en zones d’agricultura intensiva. En segon lloc, destaca una creixent urbanització, que ha afectat sobretot la zona litoral i prelitoral, i que suposa un augment dels hàbitats ruderals en detriment d’altres hàbitats més rics en espècies (p. ex., els prats de teròfits). Aquests canvis s’haurien traduït, doncs, en un augment de les espècies indicadores de l’àmbit forestal i la disminució de les espècies indicadores de prats (confirmada plenament amb una anàlisi addicional d’un conjunt d’11 espècies més rares típiques d’aquest ambient) 6. Les espècies de matollars i dels ambients agrícoles suposen una situació intermèdia. Les primeres semblarien haver augmentat lleugerament, potser aprofitant les primeres etapes de successió d’espais oberts abandonats, però també un augment notable de matollars en àrees afectades pels importants incendis forestals ocorreguts durant el període d’estudi. Pel que

0,26 0,2 0,15 0,1 0,05 0 -0,05

Larva

Pupa

Adult

Fig. 2. Tendències poblacionals (mitjana ± error estàndard) de les espècies més abundants en funció de: (a) la fenologia (univoltines, bivoltines, polivoltines), i (b) l’estadi en què té lloc la hivernació (ou, larva, pupa, adult). En el primer cas les espècies polivoltines han experimentat una tendència significativament diferent de la resta, i en el segon cas les espècies que hivernen com a adult també.

Cynthia

14 Gestió i conservació

La regressió que estan patint les papallones típiques dels prats es pot exemplificar amb Tomares ballus. Aquesta espècie, que viu preferentment en prats basòfils secs, ha reduït les poblacions en un 9,6% en el període 1994-2005 (fotografia: R. Vila).

com a adult són les que han mostrat unes tendències més positives i significativament diferents de la resta (fig. 2b). Tenint en compte que la distribució, fenologia i abundància de les papallones es veuen molt afectades pel clima9, 10, 11 es pot plantejar la hipòtesi que les tendències poblacionals lligades a trets fenològics com el voltinisme i l’estadi d’hivernació podrien ser una resposta a les particularitats del clima a Catalunya durant la darrera dècada (p. ex. l’augment general de les temperatures, els forts episodis de sequera, els hiverns freds dels últims anys, etc.). Si això fos cert, el predomini d’espècies d’una categoria fenològica o una altra als diferents hàbitats

Thomas, J.A., 2005. “Monitoring change in the abundance and distribution of insects using butterflies and other indicator groups”. Phil. Trans. R. Soc. B, 360: 339-357.

Statistics Netherlands, The Netherlands. http://www.ebcc.info. 5

Gregory, R.D., van Strien, A., Vorisek, P., Gmelig Meyling, A.W., Noble, D.G., Foppen, R.P.B. & Gibbons, D.W., 2005. “Developing indicators for European birds”. Phil. Trans. R. Soc. B, 360: 269288. Thomas, J.A., Telfer, M.G., Roy, D.B., Preston, C.D., Greenwood, J.J.D., Asher, J., Fox, R., Clarke, R.T. & Lawton, J.H., 2004. “Comparative losses of British butterflies, birds, and plants and the global extinction crisis”. Science, 303: 1879-1881. Pannekoek, J. & van Strien, A.J., 2006. TRIM 3 Manual (Trends & Indices for Monitoring data).

prats, reconegut a nivell europeu, i una representació mínima en cinc estacions de la xarxa del CBMS (mitjana d’estacions: 12,6; rang: 5-22). Vuit de les 11 espècies van mostrar tendències significatives i en tots els casos es tracta de tendències negatives. Hi ha una diferència significativa entre les tendències de les espècies de prats més comunes i les més locals (t = 2,93; P = 0,033; n = 24); la tendència és més negativa en les espècies més rares que en les més comunes (0,1113 vs. -0,0156).

Brotons, L., Herrando, S., Estrada, J. & Pedrocchi, V., 2004. “Patrons generals dels canvis en la distribució de les espècies i l’ús del sòl en el període entre els dos atles”. In: Atles dels ocells nidificants de Catalunya 19992002 (Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, Ll. & Herrando, S., ed): 567-581. Institut Català d’Ornitologia/Lynx Edicions, Barcelona. Les espècies són: Lycaena alciphron, Tomares ballus, Cupido minimus, Cupido alcetas, Maculinea arion, Polyommatus semiargus, Polyommatus escheri, Melanargia occitanica, Coenonympha glycerion, Erynnis tages i Hesperia comma. La selecció es va fer considerant el seu caràcter d’especialistes de

(com, en efecte, s’observa en alguns casos) podria traduir-se en unes tendències generals positives o negatives als diferents ambients, no directament relacionades amb els canvis en els usos del sòl sinó amb una interacció entre l’hàbitat i el clima. Pensem, doncs, que a hores d’ara no es pot descartar que les tendències dels indicadors siguin conseqüència del clima més que no pas dels canvis d’usos del sòl, o d’una combinació d’ambdós factors. En tot cas, les dades dels propers anys haurien de permetre precisar-ho.

León-Cortés, J.L., Cowley, M.J.R. & Thomas, C.D., 1999. “Detecting decline in a formerly widespread species: how common is the common blue butterfly Polyommatus icarus?”. Ecography, 22: 643-650. León-Cortés, J.L., Cowley, M.J.R. & Thomas, C.D., 2000. “The

Constantí Stefanescu, Jordi Jubany, Ignasi Torre & Ferran Páramo

distribution and decline of a widespread butterfly Lycaena phlaeas in a pastoral landscape”. Ecol. Entom., 25: 285-294. 9

Parmesan, C., Ryrholm, N., Stefanescu, C. et al., 1999. “Poleward shifts in geographical ranges of butterfly species associated with regional warming”. Nature, 399: 579-583.

Stefanescu, C., Peñuelas, J. & Filella, I., 2003. “Effects of climatic change on the phenology of butterflies in the northwest Mediterranean Basin”. Global Change Biol., 9: 1494-1506.

Pollard, E., 1988. “Temperature, rainfall and butterfly numbers”. J. Appl. Ecol., 25: 819-828.

El coll d’Estenalles, una estació emblemàtica a la Serralada Prelitoral Situada al Bages, al cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, aquesta estació recorre una interessant zona de la muntanya mitjana mediterrània dominada per alzinar muntanyenc i codines calcàries. La comunitat de ropalòcers és realment diversa i presenta algunes espècies remarcables.

L’itinerari L’estació del coll d’Estenalles es troba immersa en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, al costat occidental del mateix coll i a la vora del mas de la Mata. Situada a uns 900 m d’altitud, es caracteritza per una temperatura i precipitació mitjanes anuals d’11ºC i 798 mm, respectivament. Aquesta zona forma part d’un espai natural tradicionalment freqüentat per milers d’excursionistes de tota la comarca (molt a prop es troben Terrassa i Sabadell), encara que, sortosament per a l’estudi, els llocs més visitats –el Montcau i la Mola– es troben al vessant oriental del coll d’Estenalles. El recorregut passa per un mosaic dels principals hàbitats que configuren aquest espai natural eminentment calcícola de la muntanya mediterrània termòfila. Les codines hi són molt presents a les seccions 4 i 7, l’alzinar muntanyenc domina a les seccions 5, 6 i 9, i els conreus abandonats a les seccions 2, 3 i 10. Les brolles de romaní, els estepars d’estepa blanca, les boixedes i les extensions de fenassars i de prats de teròfits apareixen dispersos, amb més o menys quantitat, per bona part de l’itinerari. És notòria l’abundància amb què hi trobem algunes plantes importants per a algunes papallones. En són exemples el desferracavalls, Hippocrepis comosa (per a Colias alfacariensis, Polyommatus hispana i P. bellargus), l’herba de Sant Llorenç, Astragalus monspessulanus (per a Polyommatus escheri), i l’herba de les llunetes, Biscutella laevigata (per a Anthocharis euphenoides).

La fauna de papallones El seguiment de papallones es va iniciar l’any 1997, va restar aturat les temporades 2003 i 2004, i es va reprendre la temporada del 2005. Els vuit anys de dades han permès constatar la presència de 84 espècies diferents de ropalòcers, encara que la mitjana d’espècies

anualment detectades és clarament més baixa i se situa al voltant de 65. Els mostratges realitzats la primavera de 2007 han permès afegir una nova espècie a aquesta llista, el licènid Iolana iolas. Possiblement, els dos únics exemplars que es van detectar al mes de maig procedien d’una població propera, ja que altrament sembla difícil d’explicar que aquest licènid espectacular per la seva mida hagi passat desapercebut fins ara. Tanmateix, la presèn-

cia d’uns pocs peus de la planta nutrícia, l’espantallops (Colutea brevialata), al llarg de l’itinerari, podria afavorir l’establiment d’una petita població en el futur. Les espècies més comunes a la zona (fig. 1) són els satirins Melanargia lachesis i Lasiommata megera i les blavetes Pseudophilotes panoptes i Polyommatus hispana. D’aquesta última resta el dubte de si l’espècie present és, en realitat, P. coridon, un aspecte que està pendent d’estudi mitjançant l’aplicació de tècniques moleculars. La fenologia de P. hispana al coll d’Estenalles és només lleugerament bimodal, amb un primer pic d’abundància gairebé inapreciable al mes de maig i començament de juny, i un segon pic molt marcat al juliol i agost. No queda clar, però, si es tracta de

Les seccions 2 i 3 de l’itinerari, amb el cim del Montcau al fons i el centre d’informació del coll d’Estenalles en primer terme (fotografia: C. Gutiérrez).

Cynthia

L’estació 15

Cynthia

16 L’estació 1 2 3

5 6

8 Recorregut de l’itinerari del coll d’Estenalles, que consta de 10 seccions. La longitud total és de 1.351 m, amb una mitjana de 135 m per secció (rang: 78-205 m).

250

500 m

dues generacions diferents (la qual cosa correspondria al patró fenològic característic de P. hispana) o bé, contràriament, d’una emergència molt prolongada d’una única generació (que correspondria al patró fenològic de P. coridon). Dues espècies també força abundants són Melitaea deione i M. trivia, que conviuen amb poblacions més escasses d’altres espècies del gènere Melitaea (M. cinxia, M. phoebe i M. didyma). Tret d’unes poques excepcions, però, a coll d’Estenalles les densitats de les poblacions de les papallones són baixes. Això explica que algunes, com per exemple Zerynthia rumina, Pieris mannii, Satyrium acaciae, Callophrys avis o Melanargia occitanica, es detectin només certs anys. També es detecten només molt

Van Swaay, C. A. M. & Warren, M. S., 1999. Red Data Book of European Butterflies (Rhopalocera). Nature and Environment, 99: 1-260. Council of Europe Publishing, Estrasburg.

Fig. 1. Abundància mitjana (mitjana dels índexs anuals durant el període 2005/06) de les 15 papallones més comunes a l’estació del coll d’Estenalles.

Melanargia lachesis Polyommatus hispana Pseudophilotes panoptes Lasiommata megera Melitaea deione Colias crocea Melitaea trivia Satyrium esculi Polyommatus icarus Pieris rapae Brintesia circe Cynthia cardui Gonepteryx cleopatra Argynnis paphia Maniola jurtina 0

100

120

140

160

180

Mitjana de l’índex anual (2005-2006)

200

ocasionalment algunes espècies molt més mòbils, com Inachis io, Aglais urticae, Polygonia c-album, Argynnis pandora o Issoria lathonia, arribades des d’indrets possiblement força allunyats. L’itinerari mostra, d’altra banda, una presència important d’espècies considerades SPEC (d’interès comunitari) al llibre vermell de les papallones europees1. De fet, en el conjunt de les 18 estacions del CBMS pertanyents als espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona, és justament l’itinerari amb un nombre més alt d’aquests elements, fins i tot davant de les estacions més emblemàtiques del Montseny (p. ex. el Puig, pla de la Calma o Vallforners). Algunes que podrien citar-se com a interessants per la seva raresa o per la seva situació biogeogràfica al territori català són Tomares ballus, Glaucopsyche alexis, Coenonympha dorus, Carcharodus lavatherae i Thymelicus sylvestris.

La necessitat d’una gestió activa dels espais oberts La diversitat tan gran que s’observa al coll d’Estenalles s’explica per diversos factors, com són les dimensions de l’àrea protegida i una gran zona perifèrica força respectada d’aquest parc natural (a causa, principalment, de la seva orografia i història), la distància i l’aïllament dels nuclis urbans més propers, l’alçada, que assegura una pluviometria relativament elevada, i la presència d’àrees obertes corresponents a cultius abandonats en feixes i camps. Aquests espais oberts són actualment gestionats pel parc natural i mostren una problemàtica particular. Els camps segueixen sent llaurats any rere any, la qual cosa evita que siguin colonitzats per brolles, però com a contrapartida, repercuteix en el fet que la vegetació sigui dominada per comunitats vegetals ruderals. Això dificulta l’establiment de poblacions de papallones pròpies de prats madurs, que semblen localitzar-se en les feixes abandonades que envolten aquests camps. Tanmateix, aquestes feixes sí que estan patint un procés ràpid de tancament i colonització per brolles i bardisses, que durà a la seva desaparició si no es prenen mesures per evitar-ho. Aquests dos aspectes relacionats amb la conservació d’un hàbitat potencialment molt interessant per a la fauna haurien de replantejarse des dels equips gestors del parc per tal d’assegurar el manteniment d’una de les comunitats de ropalòcers més riques de la muntanya mitjana mediterrània.

220

Quim Muñoz

Cynthia

Ressenya bibliogràfica 17

Vicente Arranz, J. C. & Hernández Roldán, J. L., 2007

Guía de las mariposas diurnas de Castilla y León 280 pàg., Náyade Editorial, Medina del Campo (Valladolid). Dissortadament, les novetats de llibres sobre els ropalòcers ibèrics són escasses. En aquesta ocasió ens plau presentar-vos una guia de camp de les papallones d’una comunitat espanyola, que combina text i abundant material fotogràfic de gran qualitat.

Aquest llibre de petit format (21,5 x 13,6 cm) està concebut com una guia de camp de totes les espècies de ropalòcers (186) conegudes de l’àrea de Castella i Lleó. Abans d’entrar a detallar les espècies, l’obra consta de vàries parts introductòries (pròleg, introducció, com utilitzar aquesta guia, com observar les papallones en aquesta àrea) i d’un capítol on es descriuen i il·lustren a tot color els principals hàbitats de la regió estudiada. S’inclou també un mapa de les localitats de Castella i Lleó pertanyents a la xarxa Natura 2000. La part sistemàtica comença amb una interessant introducció de dues pàgines per a cadascuna de les famílies de papallones, on es comenten des d’aspectes generals a d’altres més particulars referents a la regió de Castella i Lleó. El gruix del llibre l’ocupen les fitxes dedicades a les espècies, organitzades segons el següent esquema: identificació, biologia i comportament, hàbitat, distribució, estatus de conservació, període de vol, espècies similars. Normalment es dedica una pàgina per espècie però, en els casos que ho requereixen, aquest espai es duplica per poder incloure una descripció més detallada. A més de tota aquesta informació, cada fitxa ve acompanyada d’un mapa de distribució a Castella i Lleó i d’excel·lents fotografies en color dels adults al seu medi natural (sovint més d’una fotografia per espècie) i del seu hàbitat. També s’utilitzen una sèrie de símbols particulars (en relació al tipus d’hàbitat preferit, figura de protecció, abundància de l’espècie, període de vol i mida) que ajuden a sintetitzar la informació bàsica d’una manera molt visual. Cal remarcar la considerable quantitat d’informació sobre la història natural de les espècies, així com l’alta qualitat científica del text. Tanca aquest apartat un breu capítol dedicat a les espècies de presència dubtosa a Castella i Lleó i a les que han estat citades erròniament d’aquesta regió.

Aquesta obra, altament recomanable, es pot aconseguir, per un preu de 35 €, directament de l’editorial (www.nayade.es).

La part final del llibre conté làmines d’identificació en color per a totes les espècies tractades al text. Les làmines consisteixen en fotografies processades, generalment mostrant adults en la seva posició natural, acompanyades sovint de fletxes per indicar quins són els caràcters distintius més importants. Les darreres tres làmines inclouen fotografies en color dels estadis immadurs d’algunes espècies. Com a conclusió, podem dir que aquest llibre està editat d’una manera molt acurada i atractiva, i que proporciona una visió molt detallada de la fauna de papallones de Castella i Lleó. La qualitat del text i les excel·lents il·lustracions el converteixen, sens dubte, en una obra d’adquisició “obligada” per a qualsevol entomòleg amb un interès per les papallones ibèriques. Vlad Dinca

Cynthia

18 Notícies

Jornades sobre els programes de seguiment de la biodiversitat a Catalunya Els dies 21 i 22 de novembre van tenir lloc les primeres jornades sobre el seguiment de la biodiversitat a casa nostra, sota el títol Els programes de seguiment de la biodiversitat de Catalunya. Estat actual i aplicacions pràctiques. Els actes es van celebrar a l’auditori de la Caixa de Catalunya, a l’emblemàtic edifici de la Pedrera, al passeig de Gràcia de Barcelona. L’èxit d’assistència va ser rotund, tal com ho demostra la xifra de 300 inscrits a les jornades, que alhora posa de manifest la necessitat que hi havia d’una trobada de treball com aquesta.

objectiu de les jornades era donar a conèixer els diferents projectes de seguiment biològic a llarg termini que es realitzen a Catalunya i crear un espai de debat per afrontar aspectes tals com el desenvolupament, la integració i les aplicacions d’aquests projectes. L’organització va anar a càrrec del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l'Institut Català d'Ornitologia i el Museu de Granollers - Ciències Naturals –centres capdavanters en aquests tipus de seguiment a Catalunya–, a banda del Departament de Medi Ambient i Habitatge, la Diputació de Barcelona i la Fundació Territori i Paisatge. El primer dia de les jornades es va centrar en la presentació de diferents programes de seguiment que actualment s’estan duent a terme a Catalunya. En un primer bloc, es van presentar aquells programes que se centren en el seguiment d’organismes. Tal com passa en altres països, els seguiments de les aus i les papallones són els més consolidats, tant a nivell metodològic com de temps en funcionament. Altres programes que es van pre-

‘

Les jornades van servir per crear un interessant espai de debat entre els nombrosos assistents.

sentar foren el de seguiment d’amfibis, el d’odonats, el d’espècies cinegètiques i els programes específics de seguiment d’espècies amenaçades. El segon bloc va englobar aquells seguiments multidisciplinaris que estudien la biodiversitat d’un hàbitat, com seria el de boscos (impulsat pel Centre de la Propietat Forestal), el de l’àmbit fluvial (en aquest cas el seguiment que es fa del riu Tordera, a càrrec de l'Observatori de la Tordera) i el seguiment de fanerògames marines al litoral català (impulsat pel CRAM). Presentats els diferents programes de seguiment, el segon dia es va centrar en les aplicacions d’aquests programes, tant a escala territorial com a escala local. La majoria dels exemples feien referència a aplicacions en espais que disposen d’algun tipus de protecció o que pertanyen a la Fundació Territori i Paisatge. Cadascun dels grans blocs de ponències va anar seguit d’espais de discussió en què tots els assistents van poder expressar les seves opinions i punts de vista. En l’àmbit general de les jornades, cal destacar l’important paper que hi va jugar el CBMS, per la seva antiguitat, notable cobertura territorial i les nombroses aplicacions pràctiques que està generant. A partir de les ponències i dels diferents moments de discussió, es va veure clar que institucions, ens públics i entitats que hi col·laboren havien d’anar de bracet perquè aquests programes funcionin correctament i tinguin aplicacions pràctiques. També va quedar clar que l’aprovació de la futura llei sobre la biodiversitat serà un primer pas per afavorir la coordinació entre programes i per garantir la conservació del nostre patrimoni natural. Jordi Jubany

Cynthia

La papallona 19

Libythea celtis, la papallona del lledoner Quan el sol ja escalfa al començament de la primavera, els lledoners de la meitat septentrional de Catalunya reben la visita de Libythea celtis. Aquesta papallona és fàcilment identificable pel seu comportament, per la seva coloració i, sobretot, perquè té uns palps molt llargs que sobresurten per davant del cap i que li han proporcionat el sobrenom de “papallona del nas”, com la coneixen molts aficionats. Distribució geogràfica i situació al CBMS La subfamília Libytheinae comprèn una dotzena d’espècies distribuïdes per les zones tropicals. El gènere Libythea viu al Vell Món, mentre que el gènere Libytheana viu al continent americà. Libythea celtis, l’únic representant europeu, és present en una estreta franja al nord-oest d’Àfrica, sud d’Europa i centre i nord-oest d’Àsia fins a la Xina i el Japó1. Al continent europeu apareix al llarg de la costa mediterrània i a les principals illes (Còrsega i Sardenya, Sicília, Creta i Xipre), per bé que penetra cap al nord i arriba, ja molt escassa, fins a Suïssa, Hongria, Eslovàquia i Romania2. A la península Ibèrica està força estesa, amb l’excepció del terç nord-occidental, d’on fins

ara es desconeixen citacions3. No ha estat citada tampoc de les illes Balears. La seva distribució a Catalunya ha estat objecte d’una revisió recent a partir de material de col·leccions4. El mapa fet aleshores mostrava una distribució molt extensa a la meitat septentrional, molt contrastada amb una gran raresa a la meitat meridional (d’on pràcticament només es va documentar a les muntanyes de Prades i al massís dels Ports de Tortosa-Beseit). Així mateix, suggeria que l’espècie és absent de la plana empordanesa, de la Depressió Central catalana i de la part alta dels Pirineus. Aquesta distribució es confirma amb les dades del CBMS (fig. 1). Actualment, podem afirmar que L. celtis és comuna en bona part de la meitat septentrional de Catalunya, on assoleix densitats importants en diferents indrets de la Serralada Prelitoral (p. ex., al Montseny) i Litoral (p. ex., al Montnegre i a Collserola),

Fig. 1. Abundància relativa de Libythea celtis (expressada com el valor de l’índex anual/100 m) a les diferents estacions de la xarxa CBMS (1994-2006).

Badia de Roses

0,0 0,001-0,050 0,051-0,200 0,201-0,500 0,501-7,611

Regions biogeogràfiques Alta muntanya alpina i subalpina Muntanya mitjana eurosiberiana Muntanya i terra baixa mediterrànies

Menorca

Eivissa

Comptatge setmanal

350 300

(a)

250 200 150 100 50 0

Comptatge setmanal

Fig. 2. Fenologia de Libythea celtis a (a) el conjunt de la xarxa del CBMS (dades de 42 estacions i 2702 exemplars), (b) can Riera de Vilardell, al Montnegre (1994-2005, 510 exemplars), i (c) Vallforners (2001-2006, 791 exemplars).

80 70 60 50 40 30 20 10 0

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

(b)

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. 1

Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra. Kudrna, O., 2002. “The distribution Atlas of European butterflies”. Oedippus, 20: 1-342. García-Barros, E., Munguira, M. L., Martín Cano, J., Romo Benito, H., GarciaPereira, P. & Maravalhas, E. S., 2004. “Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibérica e islas Baleares (Lepidoptera: Papilionoidea & Hesperioidea) ”. Monografías Soc. ent. aragon., 11: 1-228.

Viader, J., 1992. “Papallones de Catalunya. Libythea celtis (Laicharting, [1782])”. Butll. Soc. Cat. Lep., 70: 47-59.

Observació de C. Stefanescu, el 4/III/1997, a can Riera de Vilardell, Montnegre. El 31/III es va tornar a inspeccionar la fulla jove de l’om en què va tenir lloc l’ovoposició però no s’hi va trobar cap indici de la presència de la larva.

Stefanescu, C., Jubany, J., Torre, I. & Páramo, F., 2007. “El paper bioindicador de les papallones a Catalunya”. Cynthia, 6: 11-14.

Destaca, especialment, l’observació feta per Santi Viader el 20/VI/2004, a les ribes de l’embassament de Vallforners, al Montseny, d’una congregació de més d’un miler d’exemplars.

Comptatge setmanal

Cynthia

20 La papallona

180 160 140 120 100 80 60 40 20 0

(c)

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

però també a la zona del Prepirineu de Lleida; en canvi, sembla que no manté poblacions als Pirineus axials (tot i aparèixer de manera molt ocasional), a tota la plana empordanesa, al llarg de la costa i a les zones àrides de les terres de ponent. A la meitat meridional apareix a les muntanyes de Prades i als Ports de Tortosa-Beseit; les escasses observacions d’altres àrees com ara el Montmell i el Garraf podrien indicar l’existència d’individus dispersius més que no pas de poblacions sedentàries (fig. 1).

Hàbitats i plantes nutrícies L. celtis és una papallona especialista dels lledoners, Celtis spp., arbres de la família de les ulmàcies. A Catalunya utilitza Celtis australis, però al nord-est d’Àsia Celtis caucasica també constitueix una planta nutrícia1. D’acord amb la literatura, l’om, Ulmus minor, i l’oma, Ulmus glabra, són acceptats amb reserves per les larves en captivitat1. De fet, disposem d’una observació d’una femella ponent sobre un brot d’om, que indicaria que, excepcionalment, aquests arbres podrien constituir una alternativa als lledoners5. Encara que pot trobar-se en molts hàbitats, L. celtis s’associa majoritàriament amb els

ambients antropitzats6. Això s’explica per la seva relació amb el lledoner, que és d’origen oriental i des de temps antics s’ha plantat als pobles i masies com a arbre d’ombra i per aprofitar-ne la fusta per fer forques i mànecs d’eines agrícoles. La presència de lledoners naturalitzats també permet l’establiment de L. celtis en àrees més distants de nuclis habitats. En general, es tracta d’una papallona típica de la la terra baixa i la muntanya mitjana, que rarament s’endinsa als ambients de més alçada, on el lledoner no pot sobreviure a causa del fred. Tot i així, sobretot a l’estiu, apareix en zones altes, possiblement com a resultat de moviments de caràcter migratori o dispersiu. Per exemple, al Montseny les poblacions reproductores s’observen aproximadament fins a 700 m, però són freqüents els desplaçaments altitudinals per sobre de 1.000-1.300 m al juny i juliol. Aquests desplaçaments també s’observen en àrees pirinenques, com seria el cas d’un exemplar comptat el juny de 2007 a Sant Maurici, a 1.600 m d’altitud.

Cicle biològic i fenologia L. celtis és una papallona univoltina que hiverna en l’estadi adult. Els primers exemplars surten de la hivernació molt aviat, fins i tot a començament de febrer. L’activitat dels exemplars nascuts l’any anterior augmenta al març i abril, i assoleix un màxim la segona meitat d’aquest darrer mes (fig. 2a). Durant aquests mesos té lloc l’aparellament i la posta. Per fer la posta, les femelles escullen lledoners en el moment previ a la brotada, ja siguin petits o de grans dimensions. Els ous, de forma ovoidal i de color blanc trencat, són fixats sobre les escates que protegeixen el borró inflat o directament sobre la branca i a prop de la base del borró. Tarden aproximadament una setmana a eclosionar. Les erugues passen per cinc estadis i viuen tant a l’anvers com al revers de les fulles. Són críptiques i dimòrfiques, verdes o marrons, i es poden trobar al centre de la fulla o, més sovint, alineades als marges. Després d’haver completat el seu desenvolupament en unes 2-3 setmanes, crisaliden al revers d’una fulla. L’emergència dels adults té lloc uns 7-10 dies més tard, i es concentra durant el juny i principi de juliol (fig. 2a). En les àrees típicament mediterrànies, els adults acabats d’emergir passen molt desapercebuts, i la majoria de les observacions corresponen al període reproductor de final d’hivern i començament de la primavera (fig. 2b). Contràriament, als ambients més humits l’emergència de la nova generació és molt més aparent i queda ben palesa al CBMS (fig. 2c).

Cynthia

La papallona 21

A causa de la seva curta espiritrompa, Libythea celtis utilitza com a fonts de nèctar flors obertes amb nectaris fàcilment accessibles, com són els esbarzers (Rubus spp.) (fotografia: J. Dantart).

Comportament dels adults Els adults visiten diverses fonts de nèctar i, més ocasionalment, exsudats d’arbres com ara roures, trèmols i fruiters. Quan surten de la hivernació, l’aliment preferit és el nèctar dels aments dels salzes (p. ex. del gatell, Salix atrocinerea). També utilitzen bruc (Erica arborea), aranyoner (Prunus spinosa) i farigola (Thymus vulgaris). Els exemplars acabats d’emergir visiten preferentment els esbarzers (Rubus spp.) i les flors d’arbres com ara el til·ler (Tilia platyphyllos) i el castanyer (Castanea sativa). Més rarament s’han observat alimentant-se de Buddleia davidii, d’alfals (Medicago sativa) i d’alguna altra flor. A part, és característica la gran atracció pel fang i la terra humi-

da. En el cas dels exemplars hivernants, aquest comportament és més rar i l’hem detectat sobretot en femelles molt gastades. En els exemplars acabats d’emergir, aquest hàbit és molt més habitual i les concentracions al voltant dels bassals d’aigua poden arribar a ser espectaculars, especialment quan fa molta calor durant el matí7. Desconeixem si tots dos sexes tenen la mateixa propensió a acudir a aquests abeuradors. Durant el període reproductor, també és fàcil observar el comportament d’aguait que exhibeixen els mascles per aparellar-se. Els principals llocs escollits són els gatells que visiten les femelles, o bé els mateixos lledoners, als quals acudeixen les femelles per pondre (cosa que suggereix que les femelles poden copular més d’una vegada, com, de fet, succeeix en l’espècie pròxima Libytheana bachmani8). Als lledoners es poden veure grups de mascles ocupant les branques externes, interaccionant entre ells i amb qualsevol femella que s’hi aproximi. En moltes ocasions els mascles són rebutjats i les femelles, per evitar-los, es llencen a terra, on intenten passar desapercebudes. Les escasses observacions de

Rutowski, R.L., Terkanian, B. & Eitan, O., 1997. “Male mate-locating behavior and yearly population cycles in the snout butterfly, Libytheana bachmani (Libytheidae)”. J. Lepid. Soc., 51: 197-207.

Observacions d’A. Miquel (el Pinetell, mutanyes de Prades, 24/IV/2004), A. Giró (can Prat, Montseny, 18/III/2005) i Q. Muñoz (coll d’Estenalles, Sant Llorenç del Munt, 14/V/2005).

El dípter taquínid generalista Bactromya aurulenta ha estat criat a partir de larves recollides a can Liro, al Montseny (C. Stefanescu leg., H.-P. Tchorsnig det.).

Askew, R.R. & Shaw, M.R., 1997. “Pteromalus apum (Retzius) and other pteromalid (Hym.) primary parasitoids of butterfly pupae in Western Europe, with a key”. Entomologist’s mon. Mag., 133: 67-72.

Fig. 3. Fluctuacions d’abundància de Libythea celtis a Catalunya en el període 1994-2006, calculades amb el programa TRIM.

12 10

Log index anual

Tanmateix, la proporció dels exemplars hivernants respecte dels emergits a començament d’estiu varia segons les condicions meteorològiques: com més secs són la primavera i el començament d’estiu més es decanta aquesta proporció respecte als exemplars hivernants. Per exemple, un 80% dels exemplars detectats a can Riera de Vilardell la temporada 2005, amb un estiu extremament calorós i sec, van correspondre a adults hivernants en el període reproductor; per contra, l’any anterior, amb una primavera i un estiu atípicament plujosos i suaus, la proporció es va invertir i el 62% dels exemplars es van comptar a començament d’estiu. Aquest fenomen (que també es dóna en d’altres espècies amb fenologies similars, com Nymphalis antiopa i N. polychloros) segurament indica més propensió a entrar en diapausa quan l’eixut estival és més intens.

8 6 4 2 0

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Anys

Cynthia

22 La papallona

(a) Eruga en darrer estadi; (b) pupa fixada a una fulla de lledoner; (c) adult en repòs, en el qual s’aprecien els palps molt desenvolupats que li proporcionen el sobrenom de “papallona del nas”; (d) mascle en comportament d’aguait dalt d’un lledoner (fotografies: ac, J.R. Salas; d, J. Jubany).

còpules semblen indicar que l’aparellament també té lloc directament al terra9.

Tendències poblacionals L’associació de L. celtis amb els ambients antròpics, així com l’àmplia distribució de la papallona i de la seva planta nutrícia, ja indiquen que no es troba amenaçada a Catalunya. De fet, durant el període de funcionament del CBMS, fins i tot s’ha enregistrat un important augment de les poblacions6 (fig. 3). Després d’un lleu descens entre 1994 i 1999, les poblacions van començar a fer-se més abundants en diferents indrets del país fins a assolir uns nivells màxims al 2004 i 2005, un ordre de magnitud superior als inicials. Aquests augments van ser sincrònics els períodes 19992000, 2001-2002 i 2002-2003. En canvi, el 2004 i 2005 la majoria de les poblacions van fluctuar de manera independent a les diferents estacions de la xarxa. Al 2006, L. celtis va tornar a experimentar un descens molt acusat arreu de la geografia catalana, i les poblacions es van situar de nou amb una abundància similar a la del primer període.

No disposem de cap explicació sobre les causes d’aquestes fluctuacions. Sembla evident, però, que no tenen cap relació amb canvis en l’hàbitat, ja que aquests s’han mantingut estables en les principals zones dels itineraris del CBMS on es detecta L. celtis. La influència de certes condicions climatològiques s’apuntaria com el factor més versemblant. És possible que els hiverns rigorosos (com els que es van enregistrar els anys previs als augments sincrònics) afavoreixin la supervivència dels adults hivernants, però caldria investigar formalment aquesta hipòtesi. L’impacte dels parasitoides i depredadors naturals també podria relacionar-se amb el descens que ha afectat les poblacions després de dos anys d’haver-se mantingut a uns nivells molt alts. Cal dir, però, que no es coneix cap parasitoide específic de L. celtis que pugui actuar com a regulador de les poblacions, i únicament hi ha citacions puntuals de dues espècies generalistes que ataquen, respectivament, les larves i les pupes10,11. Constantí Stefanescu

Com distingir Pararge aegeria i Lasiommata spp.

Cynthia

Identificació 23

P. aegeria i L. megera apareixen en pràcticament totes les estacions del CBMS. Tot i la seva semblança en vol, són fàcils de discriminar pel seu aspecte i per les seves preferències d’hàbitat. L. maera és molt més rara i només surt en alguns itineraris. L. petropolitana encara no ha estat detectada al CBMS.

aegeria i L. megera es troben per tot Catalunya, des de la costa fins a l’alta muntanya, i també a les illes Balears. Tanmateix, no acostumen a utilitzar els mateixos hàbitats: L. megera prefereix llocs assolellats i secs, sovint mancats de vegetació, com ara talussos i marges de camins, especialment en zones elevades (comportament de hilltopping)1; P. aegeria ocupa llocs tancats, ombrívols i humits, on els mascles defensen activament les clapes assolellades2. L. maera està estesa pel Pirineu i Prepirineu i, més localitzada, per les serralades Transversal, Prelitoral i Litoral i algunes muntanyes del sud de Catalunya (hi ha una cita recent i excepcional de Menor-

ca3). Utilitza hàbitats similars als de L. megera i fins ara ha aparegut en un 22% de les estacions del CBMS. A Catalunya, L. petropolitana només viu a la Vall d’Aran. P. aegeria és polivoltina i apareix al llarg de tota la temporada (fins i tot a l’hivern si aquest és suau), sense pics de vol diferenciats. L. megera també és polivoltina, i normalment presenta tres generacions des del febrer fins a l’octubre-novembre, amb una densitat d’individus creixent. En canvi, L. maera és bivoltina (abril-maig i juliol-agost) i, pel que fa a L. petropolitana, tot sembla indicar que és univoltina i vola només a principi d’estiu. Com la resta de satirins, les larves s’alimenten de diferents gramínies4. Lasiommata megera

Pararge aegeria marge extern còncau; àrea submarginal ataronjada

androcònia molt visible, més que en les altres espècies

Cara superior: fons marró ataronjat travessat per una trama marró fosc

taca taronja postdiscal per fora de la cel·la

Lasiommata maera ocel apical bipupil·lat

Cara superior F: àrees basal i discal de color marró fosc

Cara superior: ala anterior de color marró lleonat amb bandes transversals fosques; ala posterior marró fosc amb taques lleonades postdiscals

Cara inferior: ala posterior de color marró amb marbrejat groguenc i vermellós

marge dentat; sèrie d’ocels de l’àrea postdiscal molt petits, sovint reduïts a punts

banda transversal a la cel·la que no arriba al marge intern de l’ala

Cara superior C: com el mascle, però amb àrea discal ataronjada

dues bandes transversals a la cel·la, la segona de les quals assoleix el marge intern de l’ala

Lasiommata petropolitana Cara superior: àrees basal i discal de color marró fosc; sèrie de taques ataronjades postdiscals

Cara inferior: ala posterior grisenca; línies transversals F sinuoses; sèrie d’ocels postdiscals grans, formats per un punt negre central, pupil·lat de blanc, voltat de dos anells concèntrics

Cara inferior: ala posterior de color grisenc, amb línies transversals fosques sinuoses; sèrie d’ocels postdiscals petits, formats per un punt negre central, pupil·lat de blanc, voltat d’un sol anell

F banda postdiscal lleonada (no existeix en totes les altres espècies; només apareix una taca en P. aegeria)

P. aegeria i les Lasiommata es diferencien perquè en la primera el marge extern de l’ala anterior és lleugerament còncau i en l’ala posterior una mica dentat; la part central de l’àrea submarginal és lleonada; i en el revers de l’ala posterior domina el color marró i no el gris. Els mascles de L. maera i els dos sexes de L. petropolitana es diferencien de L. megera perquè presenten les àrees basal i discal de les ales anteriors uniformement marrons. La diferenciació entre les femelles de L. megera i L. maera és possible per la línia discal que travessa tota l’ala en la primera i només la cel·la en la segona, i per l’ocel apical doblement pupil·lat en L. maera. Els mascles de L. maera i L. petropolitana es diferencien per la mida més petita i la coloració més fosca de la segona.

Jordi Dantart

Cara inferior: ala posterior de color gris fosc; línies transversals sinuoses; sèrie d’ocels postdiscals grans, formats per un punt negre central, pupil·lat de blanc, voltat de dos cercles concèntrics

C taca ataronjada amb ocel en s1 (absent en P. aegeria i L. maera)

Wickman, P. O., 1988. “Dynamics of mate-searching behaviour in a hilltopping butterfly, Lasiommata megera (L.): the effects of weather and male density”. Zool. J. Linn. Soc., 93: 357-377.

Wickman, P. O. & Wiklund. C., 1983. “Territorial defence and its seasonal decline in the speckled wood butterfly (Pararge aegeria)”. Anim. Behav., 31: 1206-1216.

Carreras, D., Jubany, J. & Stefanescu, C., 2004. “Noves cites de papallones diürnes per a Menorca i les illes Balears (Lepidoptera: Rhopalocera)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 93: 35-41.

Munguira, M. L., García-Barros, E. & Martín, J., 1997. “Plantas nutricias de los licénidos y satirinos españoles (Lepidoptera: Lycaenidae y Nymphalidae)”. Bol. Asoc. Esp. Ent., 21: 29-53.

Identificació

Com distingir les blavetes Celastrina argiolus, Cupido alcetas i Cupido argiades A la meitat septentrional del Principat, Celastrina argiolus es pot confondre amb dues espècies molt més locals, Cupido alcetas i C. argiades. El dimorfisme sexual, la forma de les ales posteriors i el tipus de comportament són trets útils per a una correcta identificació d’aquestes espècies.

argiolus viu sovint associada amb el bosc de ribera i les bardisses1. Tanmateix, pel seu oportunisme i mobilitat, es pot trobar també als ambients més àrids, l’alta muntanya i els parcs i jardins de les nostres ciutats (fins ara ha aparegut en el 84% de les estacions del CBMS). És polivoltina i presenta normalment tres generacions: la primera al febrer-abril, i les altres dues des de finals de primavera fins a finals d’estiu. Utilitza moltes plantes nutrícies2, per bé que durant l’estiu prefereix els esbarzers (Rubus spp.). C. argiades i C. alcetas són molt més rares i viuen a les zones humides del nord del país, preferentment de

la muntanya mitjana3. C. alcetas ha aparegut en 18 estacions (20%) i C. argiades en 15 estacions (17%). Tendeixen a coexistir a les mateixes localitats, essent típiques de prats i clarianes de boscos humits i vores de rieres. Són també polivoltines, amb dues o tres generacions entre la primavera i finals d’estiu. C. alcetas és una especialista de Medicago lupulina mentre que C. argiades utilitza un rang més ampli de papilionàcies (p. ex. Trifolium pratense, Medicago sativa, Melilotus indica i Lotus corniculatus)4. Constantí Stefanescu

Cupido argiades

Cupido alcetas Cara superior: mascle blau lilós, amb una fina banda negra marginal; femella de color marró molt fosc; fímbries blanques

Cara inferior: blanc grisenc, amb punts negres molt fins

Cara superior: mascle blau lilós, amb una fina banda negra marginal; femella de color marró molt fosc, sovint amb difusió blava basal més o menys extensa i una petita taca taronja a la base de la cueta

cueta a l’espai 2, precedida per un petit punt negre a la cara inferior

Cara inferior: blanc grisenc platejat, amb punts negres molt fins

cueta a l’espai 2, precedida per dues taques taronges amb sengles punts negres adosats a la cara inferior

Celastrina argiolus Cara superior: color blau cel; les femelles presenten una extensa banda negra marginal a l’ala superior i al llarg de la zona costal de l’ala inferior

fímbries blanques interrompudes per traços negres molt fins

Cara inferior: blanca, amb tonalitat blavenca a la zona basal; punts negres molt fins que tendeixen a descriure un arc a l’ala superior.

C. argiolus acostuma a volar a una certa distància del terra, entre els arbres del bosc de ribera, les bardisses i les heures. Les altres dues espècies són típiques de prats humits i volen generalment a prop de l’herba i de les flors de papilionàcies que serveixen com a plantes nutrícies. El color blau cel és característic dels dos sexes de C. argiolus, mentre que la coloració marró de les femelles i la presència d’una cueta a l’ala inferior és un fet diferencial de C. alcetas i de C. argiades. A C. alcetas aquesta cueta ve precedida, a la cara inferior, per un petit punt negre, mentre que a C. argiades ve precedida per dues taques taronges que inclouen petits punts negres. © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona).

Stefanescu, C., Jubany, J., Torre, I. & Páramo, F., 2007. “El paper bioindicador de les papallones a Catalunya”. Cynthia, 6: 11-14.

Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

Stefanescu, C. & Miralles, M., 1989. “Distribució i biologia de Strymonidia w-album (Knoch, 1782), Everes argiades (Pallas, 1771) i Everes alcetas (Hoffmannsegg, 1804) (Lep. Lycaenidae Leach, 1815) a Catalunya”. Butll. Soc. Cat. Lep., 59 (1988): 35-53.

C. Stefanescu, dades no publicades.

Programa de seguiment en conveni amb:

cynthia Bulletin of the Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2006 - no. 6

Cover Detail of the upperside of the hind-wing of a Provence Chalkhill Blue Polyommatus hispana (photograph: A. Miquel).

toring programmes will help territorial planning become more compatible with the conservation of diversity within our ecosystems.

Purple-shot Copper Lycanea alciphron on a Compositae (photograph: J.R. Salas).

The CBMS network

Editorial

Current situation (2006) of the Butterfly Monitoring Scheme in Catalonia, Andorra and the Balearic Islands

The practical applications of monitoring programmes he holding of the first workshop on biodiversity monitoring in Catalonia in 2006 represented an important milestone for the CBMS and other similar monitoring programmes being carried out in this country. The workshop was very well attended, a fact that reflects the growing interest in today’s world in the subject of bioindicators. For two days the auditorium of La Pedrera in Barcelona was home to a varied group of people, from the naturalists personally involved in the monitoring programmes being discussed, to university researchers and, above all, technical staff from the government departments that rely on the data generated by these programmes in their management decisions. The monitoring of bioindicator species aims to provide precise and trustworthy information on the evolution of our ecosystems in order to be able to correct negative trends that endanger the biodiversity of our natural systems. The presentations made during the workshop made it clear that the data collected with such care and patience by all the collaborators in the monitoring programmes have practical applications at different territorial scales. At a local level, monitoring contributes enormously to our knowledge of the natural world and acts as an early warning system for types of land-use that might be harmful to our wildlife. At a larger scale, the results reveal more general trends that are related to territorial planning in a much broader sense. It is from this standpoint that we should recognise the importance of these so-called ‘habitat indicators’, to which we have dedicated an article on management and conservation in this edition of Cynthia. In order to construct these indicators, we first identified the habitat preferences of the commonest species of butterflies in Catalonia. We then combined the data from groups of species closely associated with particular habitats to obtain general trends for these habitats. The results are very interesting and worrying for one particular species-rich habitat – grasslands and open spaces. Over the last decade, the species of butterfly that are most closely linked to this habitat have declined and so it is in our hands now to investigate the causes of this fall and find solutions that will reverse this negative trend. We are convinced that over the coming years the CBMS and other moni-

In all, 64 stations, 10 more than in 2005, participated actively in the thirteenth CBMS season. This figure includes six new stations in the Pyrenees, half of which also form part of the Andorran BMS network (BMSAnd). These stations will provide us henceforth with information on the state of a number of high-mountain species of butterfly that up to now have not been represented in the CBMS network. In all, 135,878 butterflies belonging to 157 species were counted in 2006.

uring the 2006 season 64 butterfly walks were carried out, of which 58 managed to complete the annual counts (fig. 1). As well, regular censuses that will be incorporated into the CBMS network in the coming years were carried out at Les Alberes (600 m, Alt Empordà), Folgueroles (650 m, Osona) and Santa Catalina (50 m, Menorca), and, as part of the BMSAnd, at Fontaneda (850 m), Rec de l’Obac (1,500 m) and Pessons (2,300 m). The available annual series are shown in figure 2: as of 2006, 47 stations have provided data for five or more years and 14 stations have done so for 10 or more years.

New transects Vilert (Pla de l’Estany, 100 m). This transect runs through an area of intensive agriculture, but also includes sections of riparian woodland alongside the river Fluvià. Nevertheless, these sections are very degraded and plant communities are dominated by ruderal species. The final part of the transect includes two sections that pass through typical Mediterranean holm oak woodland. Gerri de la Sal (Pallars Sobirà, 650 m). Located in a humid sub-Mediterranean upland area, this transect runs through an area dominated by dry oak and pine woodland and boasts an exceptionally rich butterfly fauna, to the point that it may be the richest of all CBMS transects. In the first year in operation 96 species were recorded, which included a spectacular mixture of typically Mediterranean elements and other species more characteristic of mid-altitude and even Pyrenean habitats. This enormous richness can be put down to a juxtaposition in a small area of sunny arid slopes, hay

meadows and riparian vegetation in the valley bottom. Some of the rarer species detected in 2006 included Mountain Small White Pieris ergane, Spanish Purple Hairstreak Laeosopis roboris, Chequered Blue Scolitantides orion, Meleager’s Blue Polyommatus daphnis, Lesser Spotted Fritillary Melitaea trivia, False Heath Fritillary Melitaea diamina, Chestnut Heath Coenonympha glycerion and a rich community of skippers. Iolas Blue Iolana iolas, Large Blue Maculinea arion and Duke of Burgundy Fritillary Hamearis lucina were also detected, but without entering into the counts. Sant Maurici (Pallars Sobirà, 1,800 m). This subalpine itinerary runs through an area of pasture and hay meadows with fragments of broad-leaved woodland and European silver-fir forest in the vicinity of the lake of Sant Maurici. The area is very species-rich and 80 species of butterfly were detected in the first year in 2006. Some of the more typical Pyrenean species detected here included Apollo Parnassius apollo, Clouded Apollo Parnassius mnemosyne, Scarce Copper Lycaena virgaureae, Sooty Copper Lycaena tityrus, Large Blue Maculinea arion, Eros Blue Polyommatus eros, Small Tortoiseshell Aglais urticae, Niobe Fritillary Argynnis niobe, Pearl-bordered Fritillary Boloria euphrosyne, Small Pearl-bordered Fritillary Boloria selene and seven members of the genus Erebia. Tremp (Pallars Jussà, 470 m). This transect lies in an area with a mix of holm and deciduous oak woodland and scrub showing a marked continental climate. This climate type is very poorly represented in the CBMS network and so this itinerary represents an important addition to the network. The butterflies detected on the transect are very diverse and include abundant populations of Spanish Festoon Zerynthia rumina, Blue-spot Hairstreak Satyrium spini and Grayling Hipparchia semele, as well as small populations of rare species such as Provence Hairstreak Tomares ballus, Short-tailed Blue Cupido argiades, Meleager’s Blue Polyommatus daphnis and Spanish Fritillary Euphydryas desfontainii. Olzinelles (Vallès Oriental, 250 m). This itinerary lies in the bottom of the small valley of the Riera d’Olzinelles. Currently, much of the itinerary is wooded with a combination of Mediterranean holm oak and riparian woodland, as well as plantations of non-native species (planes and poplars). Nevertheless, a project exists to restore the open spaces of the valley bottom by eliminating the plantations and transforming them into farmland and meadows. The data provided by this itinerary will allow us to document the changes that occur in the butterfly populations, which, presumably, will be enriched by the restoration of the open spaces. Pineda (Maresme, 130 m). Situated in Mediterranean holm oak woodland on the seaward side of the coastal Serralada Litoral, this itinerary runs through woodland (holm oak and pines) in the vicinity of the church of Sant Pere de Riu. There

II Cynthia

are also small areas of scrub and other open areas. Typical Mediterranean species fly here, including a number of interesting species such as Provence Hairstreak Tomares ballus. Estoll (Cerdanya, 1,120 m). Lying in the plain of the river Segre in La Cerdanya, this transect largely passes through agricultural environments. However, the cereal fields and intensive pastureland are mixed in with small patches of deciduous woodland that ensure that the transect has a much greater specific richness. It is the first CBMS station in an agricultural environment in the Pyrenean foothills and as such will provide very interesting data. As yet, the counts are incomplete due to the recorder’s lack of time, although they have already revealed the presence of species such as Clouded Apollo Parnassius mnemosyne, Spanish Purple Hairstreak Laeosopis roboris, Provençal Short-tailed Blue Cupido alcetas, Turquoise Blue Polyommatus dorylas and Map Butterfly Araschnia levana. Sorteny (Andorra, 1,950 m). This transect is situated in an area of pastures and subalpine woodland in the parish of Ordino within Sorteny Natural Park. The habitats are well preserved and of particular interest are the water meadows with bistort Polygonum bistorta, home to populations of Bog Fritillary Proclossiana eunomia, one of the rarest butterflies in the Pyrenees. Other significant species include Apollo Parnassius apollo, Clouded Apollo Parnassius mnemosyne, Mountain Dappled White Euchloe simplonia, Purple-edged Copper Lycaena hippothoe, Scarce Copper Lycaena virgaureae, Geranium Argus Eumedonia eumedon and various species of the genus Erebia. The counts are carried out by the Natural Park guides. Enclar (Andorra, 1,180 m). This itinerary follows an old trail, El Camí de Sant Vicenç d’Enclar, in the parish of Andorra La Vella. Mid-altitude Eurosiberian forests predominate, which provide for a good representation of Nymphalinae species. As well, typical Pyrenean species such as Apollo Parnassius apollo, Sooty Copper Lycaena tityrus and Pearl-bordered Fritillary Boloria euphrosyne are present. The counts are carried out by staff from the Andorran Centre for the Study of Snow and Mountains, part of the Institute for Andorran Studies. Coma Pedrosa (Andorra, 1,825 m). This station is walked in the Valleys of Comapedrosa Communal Natural Park in an environment dominated by Scots pine forests and subalpine pastures. Species such as Apollo Parnassius apollo, Scarce Copper Lycaena virgaureae, Sooty Copper Lycaena tityrus, Large Ringlet Erebia euryale and de Prunner’s Ringlet Erebia triaria that are very poorly represented in the CBMS have been detected here. The counts are carried out by staff from the Natural Park. Margalef (Priorat, 400 m). This transect lies on the north-facing slopes of La Serra del Montsant and runs around the Margalef reservoir, passing through patches of sunny scrub, shady holm oak woodland and olive and peach groves. To date this part of Catalonia has been very poorly represented in the CBMS network and so this transect is of great value to the project as a whole. During the first year, around 40 species were recorded, including Spanish Festoon Zerynthia rumina, Provence Chalkhill Blue Polyommatus hispana, Adonis Blue Polyommatus bellargus, Dingy Skipper Erynnis tages, Sage Skipper Muschampia proto and Marbled Skipper Carcharodus lavatherae. Compared to 2005, in 2006 the only transects that were not active were those of Can Riera de Vilardell (Vallès Oriental; substituted by the Olzinelles station) and Alinyà (Alt Urgell), which will be reactivated in 2007.

Habitats represented The different habitats and plant communities covered by the CBMS in 2006 are shown in table 1. Although the stations in lowland areas still predominate (currently with a good cover of holm oak woodland and scrub formations), for the first time there is now a good representation of mid-altitude and subalpine habitats. For example, the CBMS network now includes itineraries in areas dominated by humid oak, ash and Scots pine woodland, as well as subalpine haymeadows. Species represented The list of species recorded in 2006 and in previous years can be consulted in table 2. In all, 157 species were detected in 2006, 17 more than the previous year and 26 more than the average for 1994-2005. This notable increase can be explained by the presence of more Pyrenean-type itineraries that have provided, for the first time, data on Clouded Apollo Parnassius mnemosyne (see drawing), Mountain Dappled White Euchloe simplonia, Purple-edged Copper Lycaena hippothoe, Geranium Argus Eumedonia eumedon, Silvery Argus Aricia nicias, Eros Blue Polyommatus eros, Niobe Fritillary Argynnis niobe, Bog Fritillary Proclossiana eunomia, Small Pearl-bordered Fritillary Boloria selene, Shepherd’s Fritillary Boloria pales, Mountain Ringlet Erebia epiphron and Bright-eyed Ringlet Erebia oeme. As well, high-altitude species such as Apollo Parnassius apollo, Scarce Copper Lycaena virgaurea, Sooty Copper Lycaena tityrus, Large Blue Maculinea arion, Turquoise Blue Polyommatus dorylas and Esper’s Marbled White Melanargia russiae that had appeared briefly in previous years were detected once again in 2006. The appearance again of Sooty Orange Tip Zegris eupheme at Timoneda d’Alfés is also worthy of note. The number of species with data now amount to almost 80% of known Catalan butterfly species, a fact that demonstrates the degree to which the CBMS network covers the country. Moreover, 55% of these species fly in more than 10 stations (fig. 3), which thus enables us to draw solid conclusions regarding trends in the populations of a significant part of the butterflies that fly in Catalonia. Constantí Stefanescu

Folch i Guillèn, R., 1981. La vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora, Barcelona. Karsholt, O. & Razowski, J., 1996. The Lepidoptera of Europe. A Distributional Checklist. Apollo Books, Stenstrup.

Fig. 1. Geographical situation of all the stations that have ever participated in the CBMS network (19942006), with their official number and name. Also shown are the generally accepted boundaries of the biogeographical regions present in Catalonia1. Fig. 2. Distribution of the complete annual series available for all the different stations that have participated in the project (period 1988-2006). Fig. 3. The number of CBMS stations in which each of the 157 butterflies detected in 2006 have appeared. Table 1. Habitats and plant communities represented in the CBMS in 2006, with the number of stations they appear in. Classification of the vegetation zones and plant communities as per reference 1. Table 2. Butterfly species recorded in any of the CBMS stations during the period 1997-2006. Also indicated is the number of localities from which each species has been recorded during the CBMS monitoring (out of a total possible number of sites of 25 in 1997 and 1998, 30 in 1999 and 2000, 42 in 2001, 41 in 2002, 46 in

2003, 51 in 2004, 52 in 2005 and 64 in 2006). Taxonomy as per reference 2. Photo 1. The 2006 season saw the definitive arrival of the CBMS network in the Catalan Pyrenees and Andorra. Although difficult environmental conditions well into the spring make counting difficult at first, the effort is more than compensated for by the presence of extremely rich and interesting butterfly populations throughout the summer. The photograph shows an unusual view of the CBMS itinerary at Sant Maurici at the beginning of the season (photograph: J. Piqué). Photo 2. Within the BMSAnd network, the Sorteny station provides a combination of forests and subalpine meadows that is habitat for many highaltitude species of butterfly such as Clouded Apollo Parnassius mnemosyne, Pearl-bordered Fritillary Proclossiana eunomia and Purple-edged Copper Lycaena hippothoe (photograph: J. Jubany). Drawing 1. The new Pyrenean stations provided data in 2006 on species that hitherto had not been represented in the CBMS. One such species is Clouded Apollo Parnassius mnemosyne, a rare butterfly protected by the Berne Convention and the Habitats Directive, which flies in May and June in association with its larval food plant, solid-tubered corydalis Corydalis solida. The species is abundant in the CBMS stations at Sant Maurici (Pallars Sobirà) and Estoll (Cerdanya), whilst at Sorteny (Andorra) it appears regularly in small numbers (drawing: M. Miró).

Thirteenth year of the CBMS

Summary of the 2006 season The year 2006 was marked by a hot spring followed by a hot first half of the summer, as well as six months of extremely low rainfall. Nevertheless -and in spite of the second consecutive drought year- many butterfly populations increased notably in 2006, a year that, all in all, can be qualified as a reasonably good for these insects. At most stations more butterflies of more species were counted than in the previous year, above all of the Satyrinae and the commoner migrants. On the other hand and in contrast to 2005, counts of single-brooded species and those that winter as adults fell considerably.

Weather and butterfly counts The 2006 season was marked by two meteorological phenomena: high spring and summer temperatures and a severe drought that had begun the previous winter. Nevertheless, both the drought and heat broke in August. As had happened the previous season, the winter of 2005-2006 was long and cold, and characterised by north and north-easterly winds and cold anticyclonic weather that sent thermometers plunging to below-average levels. Both December and February were dry (with less than 70% of the average rainfall for these months), whilst January was very wet with more than double the average rainfall in some areas. The arrival of spring marked a sudden change in the weather and during the following five months (March-July) temperatures were consistently high, peaking in the hottest July for at least 10 years, which was qualified as ‘Exceptionally Hot’ by the Catalan Meteorological Office. Rainfall was low over much of the country and in many places failed to reach 30% of average figures. Logically, the cumulative effects of the dry winter (except January) and a dry spring and early summer, as well as exceptional heat, led to one of the most severe droughts in recent history.

Cynthia III

Fortunately, everything changed in August. First of all, winds began to blow from the north, which led to an increase in cloud cover and a fall in temperatures. Secondly, rain fell in the eastern part of the country and then continued in September, with two particularly intense periods of rain (12-15 September on the coast and hinterland, and 22-24 September in the pre-Pyrenees and Pyrenees) that left over 200 mm in many areas of the country. Just as in 2005, this weather favoured butterfly counts and on average only 3.4 weekly counts were lost per itinerary (fig. 1a). The most critical period was the months of August and September at the beginning of the rainy periods (fig. 1b). The relatively high number of counts lost in March and April can be explained by the incorporation into the CBMS of a number of Pyrenean itineraries, which have to cope with adverse weather conditions well into spring. Changes in abundances: general considerations As a whole, a significant increase in butterfly numbers was observed during the 2006 season, a trend that contrasts with the fall in numbers recorded during the previous season. Of the 45 stations with comparable figures from 2005 and 2006, 38 recorded an increase in the total number of butterflies counted and only in seven were fewer butterflies counted. The average number of butterflies counted per itinerary in 2006 was 2,401.9 ± 1,552.3 (average ± standard deviation), compared to 1,905.4 ± 1,386.1 in 2005. A Student-t Test for paired samples indicates that this increase was statistically highly significant (t = 4.55, P < 0.001). Greater numbers of individuals were accompanied by more species per itinerary: 41.3 ± 17.8 species in 2006 compared to 40.0 ± 18.0 in 2005. This increase was also significant (t = 2.58, P = 0.013). In general, 2006 was a good year for butterflies (fig. 2), with counts situating it in sixth place out of the 13 years the CBMS has been in operation. This relative bonanza may seem surprising in light of the severe drought that hit the country in spring and summer. Nevertheless, it is possible that the heavy rains in January were very beneficial for species whose larvae concentrate their feeding periods at the end of winter and beginning of spring (for example, most Satyrines). Changes in abundance: fluctuations in populations The general abundance of Satyrinae and of the commoner migrant species, as well as the recovery in False Ilex Hairstreak Satyrium esculi numbers (which had dropped spectacularly the previous year; table 1), explain for the most part the increase in the number of butterflies counted in 2006. Throughout Catalonia there was a notable increase in Satyrinae numbers and some species such as Great Banded Grayling Brintesia circe and Striped Grayling Hipparchia fidia reached their highest ever figures for the 13 years of CBMS records (tables 1 and 2). Of the commonest Satyrinae, in 2006 decreases were only recorded in Gatekeeper Pyronia tithonus, Small Heath Coenonympha pamphilus and Pearly Heath C. arcania, all species that for unknown reasons seem to be in decline in recent years. Another group of species that reached notable population levels in 2006 were migratory butterflies. With the exception of Lang’s Short-tailed Blue Leptotes pirithous, all the commoner migratory species increased notably, above all Painted Lady Cynthia cardui, which appeared in spectacular numbers in many CBMS stations in April, May and June. As well, there were notable increases in num-

bers of Clouded Yellow Colias crocea and Bath White Pontia daplidice, species that were amongst the commonest in 2006, unlike 2005 (table 1). Although not known as a true migratory species, the Cardinal Argynnis pandora was also unusually common in 2006 in many parts of Catalonia (see drawing). In contrast, there were also species whose numbers dropped significantly in 2006. Of these, many were species whose numbers had clearly increased in 2005 and included both many singlebrooded spring butterflies (Orange Tip Anthocharis cardamines, Moroccan Orange Tip A. euphenoides, Green Hairstreak Callophrys rubi, Green-underside Blue Glaucopsyche alexis, Black-eyed Blue Glaucopsyche melanops and Panoptes Blue Pseudophilotes panoptes) and species that hibernate as adults (Camberwell Beauty Nymphalis antiopa, Large Tortoiseshell N. polychloros, Peacock Inachis io, Comma Polygonia c-album, Nettle-tree Butterfly Libythea celtis and Brimstone Gonepteryx rhamni). The fall in numbers of single-brooded spring butterflies in 2006 may have been the result of the spring drought in 2005, which would have caused herbaceous larval food plants to whither at the exact moment that caterpillars were completing their development. As for the hibernating species, the heavy January rains in 2006 are a likely cause of low adult survival rates2. Constantí Stefanescu

Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. The Butterfly Monitoring Scheme. Report to recorders, 2000. 76 pp. Centre for Ecology and Hydrology, Natural Environment Research Council, Huntingdon.

Fig. 1. (a) Coverage of the counts at the different CBMS stations, and (b) distribution of the lost counts during the official 30 weeks of the 2006 counting season (1 March – 26 September). Fig. 2. Ranking of the CBMS seasons in terms of the general abundance of the 63 commonest butterflies in the CBMS network. The best year to date was 2002 and the worst 1998. Calculations were carried out using the methodology described in reference 1 and the annual indexes calculated with the TRIM programme. Table 1. Sum of the annual indexes and ranking of abundance for the 20 commonest species from the 2006 CBMS network as compared with the corresponding figures from the 2005 season. Table 2. Evolution of the overall annual indexes for the 63 commonest butterflies in the CBMS network (1997-2006), based on an arbitrary value of 1 for 1994. Annual indexes were calculated using the TRIM programme. Drawing 1. The Cardinal Argynnis pandora is a scarce butterfly in Catalonia and flies in localised populations in the north (mountains in the Alt Empordà) and the south (mountains of Prades, Els Ports de Tortosa-Beseït and El Montsant). In some years the species disperses in great numbers and turns up unexpectedly in many areas. One of these irruptions occurred in 2006 and 132 Cardinals (more than five times than in 2005) were counted from the CBMS network from 19 different stations (some for the first time) in 12 different Catalan comarques (counties) (drawing: M. Miró). Photo 1. During April and May 2006 large-scale migrations of Painted Ladies were detected, which coincided closely with the entry of synoptic winds

from Africa. The close links between these two phenomena suggest that the migrations of this species mainly take place at great altitude (photograph: J. Jubany).

Habitat management and conservation

Butterflies as bioindicators in Catalonia An initial analysis of the data from the CBMS network reveals the populational trends of the commonest butterflies in Catalonia are related to the type of habitat in which they are commonest. Species of grasslands and open areas have declined, whilst those found in wooded areas have increased. These trends seem to be related with changes in land-use.

ne of the principal objectives of the CBMS (and all similar monitoring programmes) is the generation of data for constructing habitat indicators using multispecific indexes to synthesize the trends of a group of species that characterise a certain type of habitat. If the selected group of organisms are good bioindicators, as is the case of butterflies1, this index will be able to reflect trends that are extrapolable to a wider segment of the ecosystem. An example based on bird monitoring programmes in Europe is the Farmland Bird Index, adopted by the European Community as a structural and sustainable indicator for agricultural environments2. Nevertheless, some studies question or, at least, have certain misgivings regarding the capacity of birds to act as bioindicators in comparison with that of other organisms. For example, it has been shown that over the last hundred years butterflies have experienced a far greater decline than birds or plants in the United Kingdom3. Thus, any indicator constructed merely on the basis of data from bird surveys may well give a false impression of stability or imply the existence of, for example, just a slight decline, when in fact the essential components of the ecosystems (for example, insects) are undergoing a much more serious decline. It is for this reason that monitoring programmes such as the BMS are important for evaluating levels of biodiversity and for identifying negative trends that might otherwise remain hidden if studies are based on other taxonomic groups. During 2006, data from the CBMS network was used to identify species closely associated with certain environments and to construct habitat indicators and analyse their population trends. First of all, a total of 626 sections with homogeneous habitat in 68 CBMS itineraries active in the period 1994-2005 were identified. Then, by using the Land-use Map of Catalonia and a GIS for each of these sections the percentage of cover of the following seven major habitat types within a radius of five metres from the census route was calculated: forest, scrub, cultivated land, natural unproductive land, artificial unproductive land, pastures and other types of grassland, and marshland. To correct for possible mapping errors, the data was compared to the CBMS data regarding the dominant plant communities of each section. Only those sections with a presence of 75% or more of one of these seven habitats were selected. Finally, to avoid pseudoreplication, all sections in one itinerary with the same habitat type were grouped as a single data item, thereby reducing the effective number of sections analysed to 150. The next stage was to analyse the habitat preferences of the commonest 64 butterflies in the

IV Cynthia

CBMS network on the basis of their presence or absence from the 150 sections that represent pure habitat. The application of multivariance methods of analysis (cluster analyses and non-metric multidimensional scaling) on a matrix of frequency of appearance of the species for different habitats enabled us to identify four groups of indicator species for the following environments: (1) agricultural and ruderal environments; (2) grassland and open areas; (3) scrub; and (4) woodland (table 1). These 64 species form the base for the construction of the habitat indicators as per the methodology used for European birds. First, the population trends of these species for the period 19942005 were calculated using the TRIM programme4, and then a multispecific index for each of the four habitats was calculated using a combination of the trends of each of their characteristic species. The trends of the indicator species differ notably, a fact that is related to the changes occurring in each type of environment. The scrub indicators and, above all, the woodland indicators have undergone positive trends, whilst the indicators for agricultural and, above all, grasslands and open areas, have undergone negative trends (fig. 1). Despite the fact that some of the trends are not statistically significant and will have to be confirmed by future data, it is worth remarking that our conclusions coincide to a great extent with those obtained for other groups5. It is possible that the trends detected are related to the profound changes in land-use that have begun to affect the Catalan landscape in recent decades. One of the principal changes is the increase in the surface area covered by forest, which has been caused by the abandoning of the least productive land, above all the open areas that were once farmed or grazed using traditional methods and that are not viable for the practice of intensive agriculture. Secondly, the urban growth that has affected coastal and pre-coastal areas has led to an increase in ruderal habitats and the loss of other more species-rich habitats (for example, grassland with annual plants). These changes have led thus to an increase in the woodland indicator species and a decrease in the open space indicator species, a finding confirmed by an additional analysis of a group of 11 much rarer grassland species6. Scrub and agricultural indicator species lie somewhere in between the two extremes: the former seem to have increased slightly, perhaps as a result of colonising the first successional stages of abandoned open spaces or as a result of an increase in scrub surface area after the forest fires that occurred during the study period. The slight decline in the agricultural indicator species is hard to interpret, although it is possible that the gradual intensification of many agricultural areas is having a negative effect on some of these species despite their opportunistic abilities to adapt and to exploit these types of environments7,8. However reasonable it might seem to conclude that the trends of the indicator species reflect the influence of changes in land-use, other explanations are possible. For example, there is a close relationship between population trends and two of these species’ ecological characteristics, the number of annual generations and the stage of the annual life cycle in which the species winters. Singlebrooded and double-brooded species have tended to increase, whilst multi-brooded species have tended to decline (fig. 2a). On the other hand, as a group the species that winter as adults show positive trends, which are significantly different from the trends detected amongst the remaining species (fig. 2b). Taking into account the fact that the distribution, phenology and abundance of species are all highly affected by climate9,10,11, one possible

hypothesis is that population trends linked to phenological characteristics such as brood number and hibernation could be a response to climatic variation in Catalonia over the last decade (for example, the general increase in temperatures, the droughts and the recent cold winters). If this is the case, the predominance of species of one or another phenological category in each different habitat (as can be observed in some cases) could lead to general positive or negative trends in that particular habitat, which will not be directly related to changes in land-use, but, rather, to an interaction between habitat and climate. We believe that we should not rule out that the possibility that the trends in populations of indicator species are more a consequence of climate changes than changes in land-use, or a combination of the two. Whatever the full story, data from the coming years should enable us to provide a more precise answer to this question. Constantí Stefanescu, Jordi Jubany, Ignasi Torre & Ferran Páramo

Thomas, J.A., 2005. “Monitoring change in the abundance and distribution of insects using butterflies and other indicator groups”. Phil. Trans. R. Soc. B, 360: 339-357.

Gregory, R.D., van Strien, A. va, Vorisek, P., Gmelig Meyling, A.W., Noble, D.G., Foppen, R.P.B. & Gibbons, D.W., 2005. “Developing indicators for European birds”. Phil. Trans. R. Soc. B, 360: 269288.

Thomas, J.A., Telfer, M.G., Roy, D.B., Preston, C.D., Greenwood, J.J.D., Asher, J., Fox, R., Clarke, R.T. & Lawton, J.H., 2004. “Comparative losses of British butterflies, birds, and plants and the global extinction crisis”. Science, 303: 1879-1881.

Pannekoek, J. & van Strien, A.J., 2006. TRIM 3 Manual (TRends & Indices for Monitoring data). Statistics Netherlands, The Netherlands. http://www.ebcc.info.

Brotons, Ll., Herrando, S., Estrada, J. & Pedrocchi, V., 2004. Patrons generals dels canvis en la distribució de les espècies i l’ús del sòl en el període entre els dos atles. In: Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, Ll. & Herrando, S., eds): 567-581. Institut Català d’Ornitologia/Lynx Edicions, Barcelona.

These species are: Purple-shot Copper Lycaena alciphron, Provence Hairstreak Tomares ballus, Small Blue Cupido minimus, Provençal Short-tailed Blue Cupido alcetas, Large Blue Maculinea arion, Mazarine Blue Polyommatus semiargus, Escher’s Blue Polyommatus escheri, Western Marbled White Melanargia occitanica, Chestnut Heath Coenonympha glycerion, Dingy Skipper Erynnis tages and Silver-spotted Skipper Hesperia comma. The choice was made on the basis that (a) these species are recognised grassland specialist butterflies at a European scale and (b) have a minimum representation of at least five stations in the CBMS network (average number of stations: 12.6; range: 5-22). Eight of the 11 species showed significant trends and in all cases these trends were negative. A significant difference exists between the trends for the commonest and most localised of these grassland species (t = 2.93; P = 0.033; n = 24); the most negative trend was found in the rarer species (-0.1113 vs. -0.0156).

León-Cortés, J.L., Cowley, M.J.R. & Thomas, C.D., 2000. “The distribution and decline of a

widespread butterfly Lycaena phlaes in a pastoral landscape”. Ecol. Entom., 25: 285-294. 9

Parmesan, C., Ryrholm, N., Stefanescu, C. et al., 1999. “Poleward shifts in geographical ranges of butterfly species associated with regional warming”. Nature, 399: 579-583. 10 Stefanescu, C., Peñuelas, J. & Filella, I., 2003. “Effects of climatic change on the phenology of butterflies in the northwest Mediterranean Basin”. Global Change Biol., 9: 1494-1506. 11

Pollard, E., 1988. “Temperature, rainfall and butterfly numbers”. J. Appl. Ecol., 25: 819-828.

Table 1. Butterfly species identified as indicators of a certain type of environment on the basis of data from the CBMS network in the period 1994-2005. Group 1: Agricultural and ruderal species Swallowtail Papilio machaon, Large White Pieris brassicae, Small White Pieris rapae, Green-veined White Pieris napi, Bath White Pontia daplidice, Western Dappled White Euchloe crameri, Clouded Yellow Colias crocea, Small Copper Lycaena phlaeas, Long-tailed Blue Lampides boeticus, Lang’s Shorttailed Blue Leptotes pirithous, Geranium Bronze Cacyreus marshalli, Brown Argus Aricia cramera, Common Blue Polyommatus icarus, Nettle-tree Butterfly Libythea celtis, Peacock Inachis io, Painted Lady Cynthia cardui, Southern Gatekeeper Pyronia cecilia, Mallow Skipper Carcharodus alceae, Lulworth Skipper Thymelicus acteon. These species tend to live in humanised areas and are most abundant in habitats directly linked to human activity. Nevertheless, their excellent dispersive capacity and ability to colonise new areas means that they appear in almost all types of environment. Group 2: Grassland and open space species Spanish Festoon Zerynthia rumina, Berger’s Clouded Yellow Colias alfacariensis, Green-underside Blue Glaucopsyche alexis, Black-eyed Blue Glaucopsyche melanops, Panoptes Blue Pseudophilotes panoptes, Adonis Blue Polyommatus bellargus, Glanville Fritillary Melitaea cinxia, Spotted Fritillary Melitaea didyma, Provençal Fritillary Melitaea deione, Marsh Fritillary Euphydryas aurinia, Tree Grayling Hipparchia statilinus, Striped Grayling Hipparchia fidia, Iberian Marbled White Melanargia lachesis, Small Heath Coenonympha pamphilus, Dusky Heath Coenonympha dorus. These butterflies are associated with various types of grassland and open spaces. Most have limited dispersive abilities and live in local populations. Group 3: Scrub species Scarce Swallowtail Iphiclides podalirius, Black-veined White Aporia crataegi, Moroccan Orange Tip Anthocharis euphenoides, Cleopatra Gonepteryx cleopatra, False Ilex Hairstreak Satyrium esculi, Green Hairstreak Callophrys rubi, Queen of Spain Fritillary Issoria lathonia, Knapweed Fritillary Melitaea phoebe, Grayling Hipparchia semele, Great-banded Grayling Brintesia circe, Spanish Gatekeeper Pyronia bathseba, Wall Brown Lasiommata megera. These species are characteristic of scrub and thickets, but are also present in grassland and woodland; some of these species are amongst the commonest butterflies in Catalonia. Group 4: Woodland species Orange Tip Anthocharis cardamines, Brimstone Gonepteryx rhamni, Wood White Leptidea sinapis, Purple Hairstreak Neozephyrus quercus, Holly Blue Celastrina argiolus, Two-tailed Pasha Charaxes jasius, Southern White Admiral Limenitis reducta, Camberwell Beauty Nymphalis antiopa, Large Tortoiseshell Nymphalis polychloros, Red Admiral Vanessa atalanta, Comma Polygonia c-album, Silverwashed Fritillary Argynnis paphia, Weaver’s Fritillary Boloria dia, Meadow Brown Maniola jurtina, Gatekeeper Pyronia tithonus, Pearly Heath Coenonympha arcania, Speckled Wood Pararge aegeria, Large Skipper Ochlodes venata. These butterflies are characteristic of different types of woodland habitats.

Cynthia V

Fig. 1. Indicators of the different types of environments based on the population trends of the indicator species. The woodland indicator species have increased significantly during the study period (P = 0.03), whilst the grassland indicators have declined only marginally significantly (P = 0.09). The other two groups show no significant trends (P > 0.1). Fig. 2. Population trends (average ± standard error) of the most abundant species in terms of (a) phenology (single-, double- and multi-brooded species) and (b) the stage in which the species overwinter (egg, larva, pupa or adult). In the first case the multi-brooded species have undergone a significantly different trend from the others, whilst in the second case the species that overwinter as adults have also undergone a significantly different trend. Photo 1. Over the last few years there has been a spectacular increase in the numbers of species such as Large Tortoiseshell Nymphalis polychloros, a fact that has led to a significant positive trend in the indicators of forest areas (photograph: J. Jubany). Photo 2. The Small Copper Lycaena phlaeas and other species associated with humanised areas exhibit negative trends that could be linked to increased agricultural intensification. (photograph: J. Jubany). Photo 3. The fall in numbers of butterflies associated with pastures and grassland is exemplified by the Provence Hairstreak Tomares ballus. Populations of this species, which lives in dry calcareous areas, fell by 9.6% in the period 1994-2005 (photograph: R. Vila).

CBMS sites

Coll d’Estenalles, a ‘classic’ butterfly site in the Serralada Prelitoral Located in the comarca of Bages in the heart of Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obach Natural Park, this transect passes through an interesting area of mid-altitude Mediterranean mountains covered by upland holm oak woodland and codines (areas of exposed conglomerate rocks). The butterfly communities found here are exceptionally diverse and include a number of fascinating species.

The transect he Coll d’Estenalles itinerary lies wholly within Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obach Natural Park on the western side of the mountain pass (coll) that gives it its name, and in the proximity of a large farmhouse, La Mata. Located at 900 m a.s.l., the average annual temperature and rainfall in the area are 11 ºC and 798 mm, respectively. This part of the Natural Park is frequented by thousands of walkers from the nearby towns of Terrassa and Sabadell who, fortunately for the itinerary, tend to visit the peaks of Montcau and La Mola that rise to the east of the coll. Located within an area of calcareous Mediterranean mountains, the itinerary passes through a mosaic of habitats that includes bare stony codines in sections 4 and 7, upland holm oak woodland in sections 5, 6, and 9, and abandoned farmland in sections 2, 3 and 10. Patches of rosemary, greyleaved cistus and box scrub, along with grassland dominated by Brachypodium phoenicoides and therophyte communities, are scattered throughout much of the transect. Worth highlighting is the abundance of plants that are important for specific butterflies: horseshoe vetch Hippocrepis comosa for Berger’s Cloud-

ed Yellow Colias alfacariensis, Provence Chalkhill Blue Polyommatus hispana and Adonis Blue P. bellargus, Montpellier milkvetch Astragalus monspessulanus for Esher’s Blue Polyommatus escheri and buckler mustard Biscutella laevigata for Moroccan Orange-tip Anthocharis euphenoides. The butterfly fauna The CBMS transects at Coll d’Estenalles began in 1997 and, after a hiatus in 2003 and 2004, were recontinued in 2005. The eight years of counts have revealed the presence of 84 species of butterflies, although the average annual number of species counted is around 65. In 2007 Iolas Blue Iolana iolas appeared for the first time, although it is likely that the two butterflies counted during the month of May had strayed from a nearby population, since, otherwise, it is hard to explain how such a large lycaenid could have gone unnoticed for so long. Nevertheless, the presence of a few bushes of Colutea brevialata along the transect may yet enable a small population of this spectacular ‘blue’ to establish itself in coming years. The commonest species in the area (fig. 1) are the ‘browns’ Iberian Marbled White Melanargia lachesis and Wall Brown Lasiommata megera, and the ‘blues’ Panoptes Blue Pseudophilotes panoptes and Provence Chalkhill Blue Polyommatus hispana. Doubts remain whether the Provence Chalkhill Blue detected here is not in fact the much more widespread Chalkhill Blue P. coridon; this question is currently being studied by means of molecular analysis. The phenology of Provence Chalkhill Blue at Coll d’Estenalles is essentially bimodal, with a first poorly marked peak in abundance in May and at the beginning of June, followed by a more evident peak in July and August. Nevertheless, it is not clear whether these are two different generations (which would correspond to the phenological pattern of Provence Chalkhill Blue) or, rather, a prolonged emergence of a single generation (phenology of Chalkhill Blue). Other common species include Provençal Fritillary Melitaea deione and Lesser Spotted Fritillary M. trivia, which co-exist with other rarer species of the same genus (Glanville Fritillary M. cinxia, Knapweed Fritillary M. phoebe and Spotted Fritillary M. didyma). Aside from a few notable exceptions, the population densities of the species that fly at Coll d’Estenalles are low and so some butterflies (for example Spanish Festoon Zerynthia rumina, Southern Small White Pieris mannii, Sloe Hairstreak Satyrium acaciae, Chapman’s Green Hairstreak Callophrys avis and Western Marbled White Melanargia occitanica) are not recorded every year. In addition, very mobile species such as Peacock Inachis io, Small Tortoiseshell Aglais urticae, Comma Polygonia calbum, Cardinal Argynnis pandora and Queen of Spain Fritillary Issoria lathonia are only detected very occasionally, having dispersed possibly from far distant areas. The transect also reveals an important presence of Species of European Conservation Concern (SPEC) mentioned in the Red Data Book of European Butterflies1. In fact, of all the 18 CBMS transects walked in the protected areas managed by the Barcelona Provincial Council (Diputació de Barcelona), the transect at Coll d’Estenelles has recorded the largest number of SPEC species, even more than the well-established transects in the Montseny such as El Puig, Pla de la Calma and Vallforners. Some of the transect’s rarer species or with restricted biogeographical situations in Catalonia include Provence Hairstreak Tomares ballus, Green-underside Blue Glaucopsyche alexis, Dusky Heath Coenonympha dorus, Marbled Skipper Carcharodus lavatherae and Small Skipper Thymelicus sylvestris.

The need for management in open areas The great diversity of butterfly species at Coll d’Estenalles can be explained by a number of factors: the size of the Natural Park and its buffer zone, which are both well respected, above all for historical reasons and due to the abrupt relief of the area, the distance of the transect from nearby populations centres, its altitude, which guarantees an aboveaverage rainfall for the area, and the presence of formerly cultivated fields and terraces. These open areas are currently managed by the Natural Park, but not without certain problems. The fields are still ploughed every year and so scrub communities are unable to take root; as a result, the herbaceous vegetation of these fields has become dominated by ruderal species of plant. This means that the butterfly species found in mature pasturelands are restricted to the abandoned terraces that surround these fields. Nevertheless, these terraces are being rapidly invaded by scrub, which will eventually swallow up these open areas entirely if remedial action is not carried out soon. These questions relating to the conservation of these open spaces of such great biological interest must be reconsidered by the Natural Park’s management teams in order to ensure the survival of one of the richest communities of mid-altitude Mediterranean butterflies in Catalonia. Quim Muñoz

Van Swaay, C. A. M. & Warren, M. S., 1999. Red Data Book of European Butterflies (Rhopalocera). Nature and Environment, 99: 1-260. Council of Europe Publishing, Estrasburg.

Photo 1. Sections 2 and 3 of the itinerary, with the summit of the mountain of Montcau in the background and the Coll d’Estenalles information centre in the foreground (photograph: C. Gutiérrez). Transect route at Coll d’Estenalles. It consists of 10 sections with a total length of 1,351 m and an average length of 135 m per section (range: 78-205 m). Fig. 1. Average abundance (average of the annual indexes for the period 2005-2006) of the 15 commonest butterflies at the Coll d’Estenalles CBMS station.

Review Vicente Arranz, J. C. & Hernández Roldán, J. L., 2007

Guía de las mariposas diurnas de Castilla y León 280 pag., format 13.6/21.5 cm, richly illustrated in colour. Náyade Editorial, Medina del Campo (Valladolid). Text: Spanish. ISBN: 84-93-52-32-1-6. Unfortunately, new books on Iberian butterflies are few and far between. However, in this case it is a pleasure to be able to review a field guide of a region of Spain that combines a high quality text and excellent photographs.

his book deals with all the butterfly species (186) known to occur in the area of Castilla y León. The first part (prologue, introduction, how to use the guide, how to observe butterflies in the area) is followed by a richly illustrated presentation of the main butterfly habitats in the region accompanied by a map of all the Natura 2000 sites occurring in Castilla y León. For each butterfly family, the systematic part of the book includes an interesting introduction of

VI Cynthia

two pages that begins with general aspects and then moves onto more particular topics related to the region of Castilla y León. The butterfly species are presented in the following fashion: identification, biology and behaviour, habitat, distribution, conservation status, flight time and similar species. Each species is dealt with on a single page, although in some cases the allocated space is doubled due to the need to provide more comprehensive information. As well, the species fact sheets are accompanied by distribution maps for Castilla y León and excellent colour photographs depicting adults in the wild (often more than one picture per species) and their habitat. The authors also use original symbols (related to habitat types, protection, frequency, flight times and size) in order to transmit information in a practical fashion. It is worth mentioning the considerable amount of data related to the life histories of the species and the overall high scientific standard of the text. A short final chapter discusses the species whose presence in Castilla y León is uncertain and erroneous records. The final part of the book contains colour plates for all the species appearing in the text that consist of retouched photographs, generally depicting adults in natural positions with in many cases useful differentiation characters indicated by arrows. Three plates depicting preimaginal stages of various butterfly species are added at the end of the book. All in all, the book is edited in a most attractive and pleasant manner and provides a detailed picture of the butterfly fauna of Castilla y León. The quality of the text and the excellent colour illustrations make it a ‘must’ for any entomologist with an interest in Iberian Lepidoptera.

The first part of the day concentrated on programmes monitoring specific groups of organisms and, just as occurs in other countries, it became clear that in Catalonia bird and butterfly monitoring projects are the most consolidated schemes, both in terms of methodology and the amount of time they have been operating. Monitoring programmes for amphibians, dragonflies, game species and specific threatened species were also presented. The second part the day was dedicated to multidisciplinary studies of the biodiversity of specific habitats such as forests (the Forest Ownership Centre), rivers (monitoring of the river Tordera carried out by the Observatory of the Tordera) and marine phanerogams on the Catalan coast (CRAM). Day two concentrated on the practical applications of these monitoring programmes at local and national scales. Most monitoring schemes are being carried out in protected areas or in sites managed by the Foundation ‘Territori i Paisatge’. After each group of presentations there was time for debate in which all were able to express their points of view. It is worth highlighting the role played by the CBMS during the workshop as one of the oldest monitoring programmes in Catalonia, as well as its notable implantation throughout Catalonia and the practical use being made of its results. From the debate and discussions that followed it became clear that the public and private institutions and bodies that are involved in biological monitoring schemes in Catalonia must work together if these projects are to function correctly and have practical applications. Furthermore, the future law of biodiversity will be a step forward in coordinating different monitoring programmes and for guaranteeing the conservation of our natural heritage.

Vlad Dinca Jordi Jubany Photo 1. This highly recommendable book can be obtained directly from the publishers for 35 € (www.nayade.es).

Photo 1. The workshop was an excellent setting for a debate involving many of the numerous participants.

News

The butterfly

Workshop on biodiversity monitoring programmes in Catalonia

The Nettle-tree Butterfly Libythea celtis, the only European ‘snout’

On 21-22 November 2006 the first workshop on biodiversity monitoring in Catalonia was held under the title “Biodiversity Monitoring Programmes in Catalonia. Current situation and practical applications” in the auditorium of the Caixa de Catalunya in the wonderful setting of La Pedrera (house designed by Antoni Gaudí) on Passeig de Gràcia, Barcelona. Over 300 people attended and the success of the workshop reveals just how necessary an event such as this was.

he aim of the workshop was to discuss the various different long-term biological monitoring projects being carried out in Catalonia and debate questions such as how these schemes should be developed and integrated, and their practical applications. The workshop was organised by the Forest Technology Centre of Catalonia, the Catalan Institute of Ornithology and the Granollers Museum of Natural Sciences, three centres at the forefront of biological monitoring in Catalonia, with further support from the Department of the Environment and Housing, the Barcelona Provincial Government and the Foundation ‘Territori i Paisatge’. The first day of the workshop was centred on the presentation of the various monitoring programmes currently being carried out in Catalonia.

With the warmth of the first days of spring, the southern nettle-trees growing in the northern half of Catalonia are visited by the Nettle-tree Butterfly. This species is unmistakable due to its behaviour, coloration and, above all, its palps that project beyond its head, which have earned this family of butterflies the nickname of ‘snouts’.

Geographical distribution and situation within the CBMS The subfamily Libytheinae includes a dozen species with largely tropical distributions. Although the genus Libytheana is found in the American continent, the genus Libythea lives in the Old World and the Nettle-tree Butterfly Libythea celtis, the only member of the family in Europe, flies from a small area of North Africa, through southern Europe and central and north-west Asia as far as China and Japan 1. In Europe, it is found throughout the Mediterranean and its main islands (Corsica, Sardinia, Sicily, Crete and Cyprus), and also penetrates northwards in small numbers as far as Switzerland, Hungary, Slovakia and Romania2. The species is well distributed throughout the Iberian Peninsula, although it is unknown from the northern third of the Peninsula3 and the Balearic

Islands. Its distribution in Catalonia was recently revised on the basis of material from collections4 and the resulting map shows that the species is widely spread throughout the northern half of the country, but is very rare in the southern half, where practically the only records are from the mountains of Prades and Ports de Tortosa-Beseït. The species also seems to be absent from the Empordà Plain, the Central Depression and the high Pyrenees, a distribution that is confirmed by data from the CBMS network (fig. 1). The Nettle-tree Butterfly is currently common in large areas of northern Catalonia, where it appears in high densities in the precoastal mountains of La Serralada Prelitoral (for example, El Montseny) and the coastal mountains of La Serralada Litoral (for example, El Montnegre and Collserola). It also flies in the pre-Pyrenees in the province of Lleida, but is absent from the high Pyrenees (individuals turn up occasionally), all of the Empordà Plain, the coast and arid inland areas. In the south, the species appears in the mountains of Prades and Ports de Tortosa-Beseït, while isolated records from areas such as Montmell and El Garraf should perhaps be attributed to the existence of individual butterflies in dispersion rather than the existence of stable populations (fig. 1). Habitat and food plants The Nettle-tree Butterfly is a specialist feeder on nettle-tree, Celtis spp., trees belonging to the family of the Ulmaceae. In Catalonia the species uses southern nettle-tree Celtis australis, although in north-east Asia Caucasian nettle-tree Celtis caucasica is also used1. The literature states that smoothleaved elm Ulmus minor and wych elm Ulmus glabra are accepted with reservations by larvae in captivity1, although we have on one occasion witnessed a female laying on the leaves of a smooth-leaved elm, which would seem to indicate that exceptionally elms may be used as an alternative to nettle-trees5. Although it is found in many different types of habitats, the Nettle-tree Butterfly is generally found in fairly humanised surroundings6 due to its close association with the southern nettle-tree, a tree of oriental origin that has been planted for centuries in villages and farms as a source of shade and wood for making hayforks and the handles of agricultural instruments. Subspontaneous southern nettle-trees are also found growing some distance from inhabited areas. In general, the Nettle-tree Butterfly is found in lowland and mid-altitude mountain areas and only occasionally flies at higher altitudes where low temperatures prevent its food plant from thriving. Nevertheless, the species is recorded at high altitudes, above all in summer, probably as a result of migratory or dispersive movements. For example, in El Montseny the breeding populations of the species are found to around 700 m a.s.l., but in June and July individual butterflies are frequently found above 1,000-1,300 m a.s.l.. Such movements also occur in the Pyrenees and in June 2007 a Nettletree Butterfly was recorded from Sant Maurici at 1,600 m a.s.l. Biological cycle and phenology The Nettle-tree Butterfly is a single-brooded species that hibernates as an adult. The first butterflies appear early in the season and in some years are on the wing in early February. The activity of these butterflies (that were born the previous year) increases throughout March and April and reaches a peak in the second half of the latter month (fig. 2a), which is when mating and egg-laying takes place. When egg-laying, females choose southern nettle-trees of any size that are about to bud and fix their whitish oval-shaped eggs to the scales that

Cynthia VII

protect the bud or on a branch near the base of a bud. The eggs hatch after about one week. The caterpillars pass through five stages, living on either side of the leaves, and are cryptically coloured brown or green. They are usually to be found in line with the leaf-edge, although they will sometimes move into the centre of the leaf. After above 2-3 weeks of growth, the caterpillar pupates on the underside of a leaf. The adults emerge 7-10 days later, with the peak emergence concentrated in June and early July (fig. 2a). In Mediterranean areas the recently emerged adults are hard to spot and most observations of the species are from the breeding period at the end of winter and beginning of spring (fig. 2b). On the other hand, in more humid areas the emergence of the adults in summer is much more apparent and is well reflected in the CBMS counts (fig. 2c). Nevertheless, the proportion of wintering butterflies compared to butterflies observed at the beginning of summer depends on meteorological factors: the drier the spring and summer, the greater the proportion of Nettle-tree Butterflies that are seen at the end of winter. For example, 80% of the butterflies observed at Can Riera de Vilardell in 2005 during an extremely hot and dry summer corresponded to hibernating adults during the breeding period, whilst in 2004 in an atypically wet and mild summer, the proportion was inverted and 62% of butterflies were counted at the beginning of summer. This phenomenon (which also occurs in other species such as Camberwell Beauty Nymphalis antiopa and Large Tortoiseshell N. polychloros with similar phenologies) undoubtedly indicates that the species will tend to enter into diapause more readily when the summer drought is more intense. Adult behaviour Adults visit a number of different nectar sources, as well as sap exuded from trees such as oak, aspen and fruit trees. When the adults emerge from hibernation, their favourite nectar source is that of willows (for example, common sallow Salix atrocinerea), but they will also visit tree heath (Erica arborea), sloe (Prunus spinosa) and common thyme (Thymus vulgaris). Freshly emerged butterflies in summer prefer brambles (Rubus spp.) and the flowers of trees such as large-leaved lime (Tilia platyphyllos) and sweet chestnut (Castanea sativa). More rarely, adults are observed feeding on buddleia (Buddleia davidii), lucerne (Medicago sativa) and other flowers, and are also attracted to mud and damp earth. This behaviour, however, is rare in butterflies emerging from hibernation and we have observed it, above all, in worn females. In summer, emerging butterflies frequently gather in spectacular numbers around pools of water, especially on hot mornings7, although we do not know whether this behaviour is typical or not of both sexes. During the breeding period, males can be seen waiting for females, often on the willow the females visit for nectar, or even on the very southern nettle-trees that the females use to lay their eggs. This behaviour suggests that the females may mate more than once, as happens in a related species, the Snout Butterfly Libytheana bachmani8. Males occupy the external branches of the southern nettletrees and interact amongst themselves and any female that passes by. Males are mostly rejected by the females, who, to avoid further disturbance, take refuge on the ground. The very few observations of mating pairs that have ever been made suggest that copulation takes place on the ground9. Population trends The association between Nettle-tree Butterfly and anthropic environments and the wide range of both it and its food plant suggests that the species is not

under threat in Catalonia. In fact, since the CBMS has been in operation, numbers have increased significantly6 (fig. 3). After a light fall in numbers in 1994-1999, the species began to become more common in various parts of the country and figures from 2004 and 2005 were ten times those of the first years of the CBMS. These increases were synchronised throughout the CBMS network in 1999-2000, 2001-2002 and 2002-2003, although in both 2004 and 2005 most populations in CBMS stations fluctuated independently. In 2006, numbers of the Nettle-tree Butterfly fell significantly throughout Catalonia and reached similar levels to those from first years of the CBMS project. There is no obvious explanation for these marked fluctuations. It seems clear that there is no connection with changes in habitat, as no such changes have been recorded in the CBMS transects where the species is commonest. Climatic factors would seem to be the most plausible cause and it is possible that hard winters (such as those in the years before the synchronised increase in numbers) in some way favour the survival of hibernating adults. However, this hypothesis will have to be studied more formally. The impact of parasitoids and predators could also have had an effect on populations after two years of very high numbers. Nevertheless, no specific parasitoid to the Nettle-tree Butterfly is known that might act as a population regulator and the only records of parasitoids attacking the species are of two generalists that attack, respectively, larvae and pupae10,11. Constantí Stefanescu

Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

Kudrna, O., 2002. “The distribution Atlas of European butterflies”. Oedippus, 20: 1-342.

García-Barros, E., Munguira, M. L., Martín Cano, J., Romo Benito, H., Garcia-Pereira, P. & Maravalhas, E. S., 2004. “Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibérica e islas Baleares (Lepidoptera: Papilionoidea & Hesperioidea) ”. Monografías Soc. ent. aragon., 11: 1-228.

Viader, J., 1992. “Papallones de Catalunya. Libythea celtis (Laicharting, [1782])”. Butll. Soc. Cat. Lep., 70: 47-59.

Observation by C. Stefanescu, 4 March 1997, at Can Riera de Vilardell, Montnegre. On 31 March the young elm leaf on which oviposition had been noted was inspected again without there being any indication of the presence of a larva.

Stefanescu, C., Jubany, J., Torre, I. & Páramo, F., 2007. “El paper bioindicador de les papallones a Catalunya”. Cynthia, 6: 11-14.

It is worth highlighting a record by Santi Viader on 20 June 2004 of over 1,000 Nettle-tree Butterflies on the banks of the Vallforners reservoir in El Montseny.

Rutowski, R.L., Terkanian, B. & Eitan, O., 1997. “Male mate-locating behavior and yearly population cycles in the snout butterfly, Libytheana bachmani (Libytheidae)”. J. Lepid. Soc., 51: 197-207.

Observations by A. Miquel (El Pinetell, Prades mountains, 24 April 2004), A. Giró (Can Prat, El Montseny, 18 March 2005) and Q. Muñoz (Coll d’Estenalles, Sant Llorenç del Munt, 14 May 2005).

The generalist tachinid fly Bactromya aurulenta has been reared from larvae collected at Can Liro, El Montseny (C. Stefanescu leg., H.-P. Tchorsnig det.).

Fig. 1. Relative abundance of the Nettle-tree Butterfly Libythea celtis (expressed as the value of the annual index/100 m) in different CBMS sites (1994-2006). Fig. 2. Phenologies of the Nettle-tree Butterfly Libythea celtis in (a) the network of CBMS stations (data from 42 stations and 2,702 butterflies), (b) Can Riera de Vilardell, El Montnegre (1994-2005, 510 butterflies) and (c) Vallforners (2001-2006, 791 butterflies). Fig. 3. Fluctuations in the abundance of the Nettletree Butterfly in Catalonia in the period 1994-2006, calculated with the programme TRIM. Photo 1. Owing to its short proboscis, the Nettletree Butterfly takes nectar from flowers such as brambles (Rubus spp.) that are open and have easily accessible nectaries (photograph: J. Dantart). Colour photos. (a) Caterpillar in its final larval stage; (b) chrysalis fixed to leaf of a southern nettletree; (c) adult resting; its highly developed palps (the origin of the name ‘The Snout’, often used for this group of butterflies) are very visible; (d) male holding territory on a southern nettle-tree (photographs: a-c, J.R. Salas; d, J. Jubany).

Identification

How to separate the species of the genera Pararge and Lasiommata The Speckled Wood P. aegeria and Wall Brown L. megera fly in practically all CBMS stations. Despite their similarity in flight, they are easy to identify when seen well and in terms of their chosen habitats. The Large Wall Brown L. maera is much rarer and more localised and only appears in some itineraries. The Northern Wall Brown L. petropolitana, on the other hand, has yet to be detected in the CBMS network.

he Speckled Wood P. aegeria and Wall Brown L. megera are found throughout Catalonia and in the Balearic Islands, from coastal areas to high mountains. Nevertheless, they are not normally found in the same habitats: Wall Browns prefer dry sunny spots, often even bare ground, such as banks and waysides, especially with some outstanding relief feature (‘hill-topping’ behaviour)1; Speckled Woods, on the other hand, fly in shady humid woodland, where males actively defend patches of sun2. The Large Wall Brown L. maera is found throughout the Pyrenees and the pre-Pyrenees and locally in the mountains of the Serralades Transversal, Prelitoral and Litoral and in the south of Catalonia. A recent exceptional record exists from Menorca3. This species flies in similar habitats to Wall Brown and has been recorded to date from 22% of CBMS stations. The Northern Wall Brown L. petropolitana is one of the rarest butterflies in Catalonia and has only been recorded from the Val d’Aran in the central Pyrenees. The Speckled Wood is a multi-brooded species that flies throughout the whole season (and even in mild winters) without any appreciable peaks in numbers. The Wall Brown is also multi-brooded and normally has three annual broods of decreasing abundance, from February through to October-November. The Large Wall Brown is, on the other hand, double-brooded (AprilMay and July-August), while the Northern Wall

VIII Cynthia

Brown seems to be single-brooded, flying only at the beginning of summer. As in the other members of the Satyrinae, the larvae of these species feed on various species of grass4. Jordi Dantart

Wickman, P.O., 1988. “Dynamics of mate-searching behaviour in a hilltopping butterfly, Lasiommata megera (L.): the effects of weather and male density”. Zool. J. Linn. Soc., 93: 357-377. Wickman, P.O. & Wiklund. C., 1983. “Territorial defence and its seasonal decline in the speckled wood butterfly (Pararge aegeria)”. Anim. Behav., 31: 1206-1216.

Carreras, D., Jubany, J. & Stefanescu, C., 2004. “Noves cites de papallones diürnes per a Menorca i les illes Balears (Lepidoptera: Rhopalocera)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 93: 35-41.

Munguira, M.L., García-Barros, E. & Martín, J., 1997. “Plantas nutricias de los licénidos y satirinos españoles (Lepidoptera: Lycaenidae y Nymphalidae)”. Boln. Asoc. esp. Ent., 21: 29-53.

NORTHERN WALL BROWN Upperside: Basal and discal areas dark brown; postdiscal line of orange marks. Underside: hind-wing dark grey; sinuous transversal lines; postdiscal line of large eye-spots, consisting of a black centre with white pupil and two external concentric rings. Marked with line: Hind-wing: orange mark with eye-spot in s1 (absent in Speckled Wood and Wall Brown) The Speckled Wood can be separated from the three Lasiommata species by the following characteristics: the external margin of the fore-wing of the Speckled Wood is slightly concave and its hind wing dentate; the central part of the submarginal area is golden-coloured; the underside of the hind-wing is brown, rather than grey-coloured. Male Large Wall Browns and both sexes of North Wall Brown differ from Wall Brown in the uniformly brown basal and discal areas of their fore-wings. The separation of female Wall Brown and Large Wall Brown is possible on the basis of the discal line that crosses the whole wing in the former and only the cell in the latter, and by the apical eye-spot with a double pupil in Large Wall Brown. Males of Large and Northern Wall Browns can be separated by the small size of the latter and its darker colouration.

Drawings SPECKLED WOOD Upperside: orange-brown background colour crossed by dark brown lines. Underside: hind-wing brown with mottled rusty yellow markings. Marked with line: Fore-wing: outer margin concave; submarginal area orange. Hind-wing: external margin dentate; line of very small eye-spots in the postdiscal area, often reduced to just spots; orange postdiscal patch outside cell. WALL BROWN Upperside: fore-wing golden orange with characteristic network of dark cross bars; hind-wing dark brown with golden postdiscal marks. Underside: hind-wing grey, with dark sinuous transversal lines; series of small eye-spots, consisting of dark central spot with white pupil and a single external ring. Marked with line: Fore-wing (male): androconia (sex-brand) is very visible, more so than in the other species. Fore-wing (female): two lines cross the cell, the second reaching the lower, internal margin of the wing. Upperside of the hind-wing: golden postdiscal band (not found in the other species, just a single postdiscal mark in Speckled Wood). LARGE WALL BROWN Upperside (male): basal and discal areas dark brown; postdiscal band of orange marks. Upperside (female): like male, but with discal area of fore-wing orange-brown. Underside: hind-wing greyish; sinuous tranversal lines; long line of postdiscal eye-spots, consisting of black central spot with white pupil and two external concentric rings. Marked with line: Fore-wing: apical eye-spot with two pupils. Fore-wing (female): band crosses cell without reaching the lower, internal margin of the wing.

Identification

How to separate Holly Celastrina argiolus, Provençal Short-tailed Cupido alcetas and Short-tailed Cupido argiades Blues In the northern half of Catalonia, Holly Blue Celastrina argiolus can only be confused with two much more localised species, Provençal Short-tailed Blue Cupido alcetas and Shorttailed Blue C. argiades. Differences in the colouration of the sexes and the morphology of the hind-wings, as well as behaviour and biology, are the basic keys to separating these three species.

he Holly Blue C. argiolus is a woodland species that is often found in areas of riparian woodland and thickets1. Nevertheless, as a mobile opportunistic species it can also turn up arid areas, high mountains and urban parks and gardens; it has to date been recorded from 84% of CBMS stations. It is multi-brooded and three generations normally fly annually, the first in February-March, and the two others through from the end of spring to the end of summer. This species uses many food plants2, although in summer its preferred choice are brambles (Rubus spp.). Both Short-tailed and Provençal Short-tailed Blues are much rarer and are only found in the more humid areas of the north of the country, above all in areas at mid-altitudes3. The Provençal Short-tailed Blue has appeared in 18 CBMS stations (20%) and Short-tailed Blue in 15 stations (17%). They tend to co-exist in the same sites and habitats, that is, in humid pastures, woodland clearings and alongside rivers. Both fly in two or three annual generations: Provençal Short-tailed Blue lays its eggs on black medick Medicago lupuli-

na, whilst Short-tailed Blue uses a far greater range of Leguminosae (for example, red clover Trifolium pratense, lucerne Medicago sativa, Melilotus indica and bird’s-foot trefoil Lotus corniculatus)4. Constantí Stefanescu 1

Stefanescu, C., Jubany, J., Torre, I. & Páramo, F., 2007. “El paper bioindicador de les papallones a Catalunya”. Cynthia, 6: 11-14.

Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

C. Stefanescu, dades no publicades

Drawings HOLLY BLUE Upperside: sky blue; females have a thick black border to the fore-wing and along the costa of the hind-wing. Underside: white, with pale blue suffusion at the base of the wings; thin black spots forming arc on the fore-wing. Marked with line: Upperside of the fore-wing: thin white fringes interrupted by small black marks at the ends of the veins. PROVENÇAL SHORT-TAILED BLUE Upperside: male violet-blue, with a thin black marginal band; female dark brown; uniform white fringes. Underside: greyish white, with small black spots. Marked with line: Underside of the hind-wing: short tail in space 2 with a small black spot at its base on the underside. SHORT-TAILED BLUE Upperside: male lilac-blue with a thin marginal band; female dark brown, often with blue basal suffusion of varying extent; small orange spot at base of tail. Underside: grey to silvery-white with small black spots. Marked with line: Underside of the hind-wing: small tail in space 2 with two adjoining orange and black spots at its base on the underside. The Holly Blue often flies at a certain distance above the ground, between the trees on river banks and around thickets with holly. The other two species, on the other hand, are found above all in humid pastures and generally fly close to the ground and the legumes on which they lay their eggs. The sky-blue coloration is typical of both sexes of Holly Blue, while the dark brown coloration of the females and their small tails separate both ‘short-tailed’ blues from their congener. In the Provençal Short-tailed Blue there is a small black spot at the base of the tail, while in the Short-tailed Blue in the same place there are two orange spots with adjoining black spots.

Monitoring programme with the support of: