Cynthia 08

cynthia

Butlletí 2003·núm.

38 Butlletí Butlletí del del Butterfly Butterfly Monitoring Monitoring Scheme Scheme aa Catalunya Catalunya 2007·núm.

2008·núm. 7

Sumari Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Estat de la xarxa del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya, Andorra i Balears l’any 2006 . . . . . . . . 3 Resum de la temporada 2006 . . . . . . . 8

Sumari Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Estat de la xarxa del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya, Andorra i Balears l’any 2008 . . . . 3 Resum de la temporada 2008 . . . 7

Gestió i conservació El paper bioindicador de les papallones a Catalunya . . . . . . . . . . . 11

Gestió i conservació L’indicador europeu de les papallones de prats. . . . . . . . . . 10

L’estació El coll d’Estenalles, una estació emblemàtica a la Serralada Prelitoral . . . . . . . . . . . 15

Notícies Sisena trobada de col·laboradors del CBMS. . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Ressenya bibliogràfica Guía de las mariposas diurnas de Castilla y León . . . . . . . . . . . . . . 17 Notícies Jornades sobre els programes de seguiment de la biodiversitat a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 La papallona Libythea celtis, la papallona del lledoner . . . . . . . . . . 19 Identificació Com distingir Pararge aegeria i Lasiommata spp. . . . . . . . . . . . . . . 23 Com distingir les blavetes Celastrina argiolus, Cupido alcetas i Cupido argiades . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Edició del DVD: Pla de seguiment de papallones diürnes de Catalunya (CBMS) . . . . . . . . . . . 13 L’estació El Barranc d’Algendar, un refugi per a les papallones . . . . . . . . . 14 El seguiment de papallones al Parc Natural de la Vall de Sorteny (Ordino, Andorra) . . . . . . . . . . . 16 La papallona Gonepteryx rhamni i G. cleopatra, un toc de groc que marca el final de l’hivern. . . . . . . . . . . . . . . . 18 Identificació Com diferenciar les espècies del gènere Erebia (1). . . . . . . . . 23 Com diferenciar les espècies del gènere Brenthis: B. daphne, B. hecate i B. ino. . . . . . . . . . . . 24

Cynthia Butlletí del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya

Editorial

núm. 8 - Any 2008 Consell de redacció Antoni Arrizabalaga Ferran Páramo Constantí Stefanescu Disseny i maquetació Lluc Julià Han col·laborat en aquest número Arnau Amat, David Carreras, Jordi Dantart, Vlad Dinca, Sònia Estradé, Jordi Jubany, Richard Lewington, Albert Miquel, Marina Miró, Carles Mújica, Josep Palau, Josep Ramon Salas, José Manuel Sesma Traducció a l’anglès Michael T. Lockwood Assessorament lingüístic Maria Forns Editat pel Museu de Granollers Francesc Macià, 51 08402 Granollers Telèfon i Fax: 93 870 96 51 E-mail: m.granollers.cn@diba.es www.catalanbms.org Impressió Impremta Municipal de Granollers Tiratge 650 exemplars Dipòsit legal: B-50.849-2002 ISSN: 1695-5226 Granollers, setembre 2009

El CBMS és un projecte coordinat pel Museu de Granollers-Ciències Naturals amb l’ajut del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i que rep el suport de les institucions següents: Ajuntament de Flix, Ajuntament de Martorell, Ajuntament de Sant Celoni, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Arxiu Municipal de Granollers, Centre d’estudis de la neu i de la muntanya d’Andorra, Conselleria de Medi Ambient del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Consorci de l’Estany de Banyoles, Consorci de les Gavarres, Consorci del Parc de Collserola, Consorci per a la protecció i la gestió de l’EIN de l’Alta Garrotxa, DEPANA, Departament de Medi Ambient i Habitatge (Parcs Naturals de les Alberes, dels Aiguamolls de l’Empordà, Cadí-Moixeró, Cap de Creus, Delta de l’Ebre, Reserves Naturals del Delta del Llobregat, Serra del Montsant, Zona Volcànica de la Garrotxa), Diputació de Barcelona (Parcs Naturals del Garraf, GuilleriesSavassona, Montseny, Montnegre-Corredor, Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, Serralada Litoral i Serralada de Marina), Escola de Natura de Ca l’Arenes, Escola de Natura de Can Miravitges, Fundació Caixa Catalunya, Grup d'Estudis de l'Aiguabarreig, Grup de Natura Freixe, Institut Menorquí d’Estudis, Ministerio de Medio Ambiente (Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici), Universitat Autònoma de Barcelona (Servei de Prevenció i Medi Ambient)

Coordinació científica del CBMS Constantí Stefanescu Coordinació tècnica del CBMS Jordi Jubany i Joaquim Muñoz Cartografia i SIG Ferran Páramo

Els BMS ajuden a conservar la biodiversitat europea

E

n els darrers números de la revista Cynthia hem incidit en el paper del CBMS per indicar tendències generals de la biodiversitat en l’àmbit de Catalunya i Andorra. A partir de la construcció de bioindicadors multiespecífics ha estat possible detectar una pèrdua de diversitat als ambients oberts, que contrasta amb la situació molt més saludable dels ambients forestals. Aquests resultats han estat confirmats, amb alguns matisos, pel programa de seguiment d’ocells comuns a Catalunya.

Els indicadors de diversitat són útils perquè sintetitzen, d’una manera entenedora, una gran quantitat d’informació complexa sobre l’estat de les poblacions dels organismes objecte d’estudi. És aquesta facilitat amb què es poden generar i interpretar el que ha condicionat la seva elecció, per part de la Unió Europea, com a eina avaluadora de l’estat del medi ambient. Durant els darrers tres anys s’ha estat treballant per combinar les dades de les diferents xarxes de seguiment BMS en un sol indicador que reflecteixi la situació de les papallones als ambients de prats del conjunt d’Europa. Els resultats d’aquest treball es presenten a l’apartat ‘Gestió i conservació’, i serveixen per alertar d’una davallada molt generalitzada que pateixen les papallones i, possiblement, molts altres grups d’insectes, en aquest tipus d’hàbitat. Aquesta conclusió hauria de servir com a punt de partida per reconsiderar les polítiques ambientals de la Unió Europea.

En aquest número de Cynthia també trobareu les altres seccions habituals. La importància del seguiment que es fa fora de l’àmbit català queda ben palesa amb la presentació de dues estacions que formen part dels programes de seguiment que es fan a Andorra i a les Balears. Així mateix, la progressiva implantació d’itineraris als Pirineus ens ha portat a dedicar una de les dues fitxes d’identificació a un dels grups de papallones més característics de l’alta muntanya: el gènere Erebia. Les espècies d’aquest grup, un dels més diversos i complexos, es completaran en tres fitxes més que aniran apareixent en futurs números de la revista.

Finalment, aquest cop dediquem l’article de la papallona a les dues espècies de Gonepteryx, molt conegudes i estimades per tots vosaltres.

Esperem que, amb tot aquest material, pugueu gaudir plenament d’aquest nou Cynthia.

Portada

Base de dades Jordi Viader Anfrons i Ferran Páramo Caracterització botànica Cèsar Gutiérrez Col·laboradors del CBMS A. Amat, H. Andino, M. Anton-Recasens, J. Artola, M. Avizanda, M. Ballbé, E. Bassols, A. Batlle, M. Bullock, J.I. Calderón, M. Calvet, R. Carbonell, F. Carceller, R. Caritg, M. Carola, D. Carreras, I. Carrillo, L. Comellas, J. Compte, J. Corbera, J. Cueto, J Dantart, T. Darlow, M. Domènech, A. Elliott, E. Escútia, S. Estradé, A. Fortuny, M. Fuentes, O. Garcia, L. Garet, M. Gil, M. Grau, C. Gutiérrez, R. Gutiérrez, H. Hernández, S. Herrando, M. Huguet, J. Jiménez, P.J. Jiménez, V. Joglar, J. Jubany, G. Junyent, M. Lockwood, M. López, P. Luque, J. Martínez, R. Martínez-Vidal, A. Matschke, A. Millet, A. Miquel, M. Miralles, I. Monsonís, M. Morales, C. Mújica, J. Muñoz, R. Muñoz, J. Nadal, J. Nicolau, M. Niell, E. O’Dowd, J. Oliveras, E. Olmos, J. Palau, J. Palet, S. Pepper, J. Piqué, J. Planas, J. Pons, R. Portell, S. Prat, M. Pujolàs, D. Requena, J. Riu, M.C. Roca, F. Rodríguez, S. Romero, L. Salvanera, S. Sánchez, R. Sanmartí, R. Senent, J.M. Sesma, J. Solà, J. Solduga, C. Stefanescu, E. Sylvestre, N. Valverde, S. Viader, D. Vidallet, M. Viñas

Detall de la cara superior de l’ala anterior de Lycaena phlaeas (fotografia: A. Miquel).

Melitaea phoebe sobre l’orquídea Anacamptis pyramidalis (fotografia: J.M. Sesma).

Cynthia

La xarxa del CBMS 3

Estat de la xarxa del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya, Andorra i Balears l’any 2008 70 estacions, les mateixes que el 2007, han participat activament en el CBMS durant la quinzena temporada. S’hi han incorporat quatre noves estacions, i s’han consolidat tant la xarxa del BMSAnd com els comptatges a Menorca i Eivissa, amb sis i quatre itineraris, respectivament. En total, s’han comptat 125.919 papallones, pertanyents a 163 espècies. urant la temporada 2008 s’han dut a terme comptatges en un total de 70 estacions, 67 de les quals han aconseguit una sèrie anual completa (fig. 1). TambÊ s’han continuat fent censos regulars a Folgueroles (Osona, 550 m) i al Tren de Sang, prop de Berga (el Berguedà , 900 m), dues estacions que es preveu que s’incorporin definitivament a la xarxa el 2009. En plena zona pirinenca, s’han prosseguit els censos a les Planes de Son (el Pallars Sobirà , 1.400 m) i al Rec de l’Obac (Andorra, 1.500 m). Finalment, s’ha iniciat un procÊs de formació en un itinerari a Llobera (el Solsonès, 850 m). Totes aquestes à rees es caracteritzen per comunitats lepidopterològiques riques o molt riques, amb espècies extremament interessants en alguns casos; per citar algunes de les mÊs emblemà tiques, podem indicar la presència de poblacions d’Erebia epistygne i Brenthis hecate a Llobera, o d’Apatura iris i Maculinea arion a les Planes de Son. Per tant, suposen una perspectiva excel¡lent per millorar

D

Estacions 1 El Cortalet 2 La Rubina 3 VilaĂźt 4 Cal Tet 5 Darnius 6 Fitor 7 El Remolar 8 Can Ferriol 9 Can JordĂ 10 Can Liro 11 Santa Susanna 12 El Puig 13 Can Riera 14 La Marquesa 15 Fontllebrera 16 Olvan 17 La Barroca 18 Timoneda d'AlfĂŠs 19 Can Prat 20 TurĂł de l'Home 21 TurĂł d'en Fumet 22 Closes de l'Ullal 23 Closes del Tec 24 Coll d'Estenalles 25 El Mascar 26 Vallgrassa 27 Bosc de Valldemaria 28 Pla de la Calma 29 Marata 30 L'Arbeca 31 TurĂł de Can Tiril 32 Can Vinyals 33 Ca l'Arenes 34 Can Miravitges 35 Martorell

36 Olesa de Bonesvalls 37 Vilanova i la GeltrĂş 38 Punta de la MĂłra 39 Prades 40 Sallent 41 Mas de Melons 42 Gironella 43 TorĂ 44 Tivissa 45 Olivella 46 Torredembarra 47 Granja d'Escarp 48 Sebes 49 Sant Boi 50 Talaia del Montmell 51 El Pinetell 52 Desemb. del GaiĂ 53 Vallforners 54 RabĂłs 55 Campllong 56 Grèixer 57 Seu d'Urgell 58 Cal PuntarrĂ­ 59 Mig de dos rius 60 Barranc d'Algendar 61 S'Albufera des Grau 63 Sant Jaume de Llierca 64 Montjoi 65 Santiga 66 Mont-rebei 67 La Tancada 68 La Conreria 69 Sant Mateu 70 Sales de Llierca 71 Godomar 72 La Nou de BerguedĂ

73 Aiguabarreig 74 Sal Rossa 75 Can Vilar 76 UAB 77 Sant Daniel 78 Sant Ramon 79 Oristrell 80 Vall d'Horta 81 AlinyĂ 82 Estrets d'Arnes 83 Cal Carro 84 Vilert 85 Gerri de la Sal 86 Sant Maurici 87 Tremp 88 Olzinelles 89 Pineda 90 Estoll 91 Sorteny 92 Enclar 93 Comapedrosa 94 Margalef 95 Torre Negra 96 Fontaneda 97 Pessons 98 Rec del SolĂ 99 Sadernes 100 Banyoles 101 Santa Catalina 102 Alberes-1 103 Alberes-2 104 La Roca 105 Viladrau 106 Argentona 107 Mura 108 Can Ponet

la xarxa i la seva cobertura geogrà fica i en espècies en properes temporades.

Les sèries anuals disponibles es mostren a la figura 2. Hi ha 35 estacions amb sèries de 8 o mÊs anys (amb un mà xim de 19 anys per a l’estació del Cortalet); aquestes estacions són idònies per a l’anà lisi dels canvis faunístics i fenològics, en el marc, per exemple, d’estudis sobre les repercussions del canvi global sobre organismes indicadors.

Fig.1. Situació geogrà fica de totes les estacions que han participat en la xarxa del CBMS (1994-2008), amb la numeració oficial i el nom que els correspon. Es mostra tambÊ la seva pertinença a les gran regions biogeogrà fiques catalanes, d’acord amb els límits convencionalment acceptats1.

Badia de Roses

Eivissa

0

50 kilòmetres

Nombre d’anys amb dades Actives 1 2-5 6-10 > 10

Inactives Incompletes 1 2-5 6-10 > 10

1 2-5 í ?

6-10 í ? > 10

Menorca

Regions biogeogrĂ fiques Alta muntanya alpina i subalpina

í ?

í ?

Muntanya mitjana eurosiberiana Muntanya i terra baixa mediterrĂ nies

La xarxa del CBMS

Cynthia

4

Els turons que conformen el vessant nord del massís del Matagalls, vistos des de l’itinerari de Viladrau.

Algunes espècies pròpies de les zones altes del Montseny penetren per aquestes valls, que es troben entre les més humides del Montseny (fotografia: Arnau Amat).

Fig. 2. Distribució de les sèries anuals disponibles (dades completes per a tota la temporada) per a les diferents estacions que han participat en el projecte (període 1988-2008).

Noves estacions

Nombre d’estacions

Viladrau (Osona, 750 m), situada als afores del poble de Viladrau. L’itinerari passa per una zona forestal d’alzines i roures martinencs i tot un seguit de prats de 18 pastura i de dall (amb dife16 14 rents graus d’intensificació).

12 El principal interès d’aquesta 10 8 estació és que podrà comple6 4 mentar la ja molt abundosa 2 informació relativa a les 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 >10 poblacions de ropalòcers del Anys disponibles Montseny, però aportant dades, per primer cop, del vessant septentrional. En tractar-se d’una zona de la muntanya mitjana Taula 1. Ambients i comunitats vegetals és de preveure la presència d’una comunitat representats al CBMS durant de papallones força diversa, amb presència l’any 2008, amb indicació del d’espècies típiques de la Catalunya septentrional nombre d’estacions on apareixen. Classificació de les humida. El primer any de mostratge ja s’han zones de vegetació i les detectat espècies interessants, força locals al comunitats vegetals segons Montseny, com ara Polyommatus semiargus, ref. 1.

Ambient i zona de vegetació Terra baixa mediterrània zona dels alzinars

zona de màquies i espinars

Comunitat vegetal dominant

alzinar litoral alzinar muntanyenc alzinar continental brolla de romaní i bruc d'hivern brolla de romaní i maleïda màquia continental de garric i arçot màquia d’ullastre i olivella

29 2 6 2 3 1 2

Línia litoral vegetació de ribera i dulceaqüícola

comunitats d’aiguamolls litorals

5

línia litoral

comunitats halòfiles

3

Aphantopus hyperantus i Melitaea trivia (vegeu fotografia).

Argentona (el Maresme, 200 m), en una zona d’alzinar mediterrani i pinedes, amb alternança de bardisses i matollars (brolles i estepars). Aquest itinerari supleix, en certa manera, el de Pineda, i permet l’obtenció de dades del vessant marítim del Corredor. El primer any de comptatges ha permès detectar espècies interessants, tals com Glaucopsyche alexis (força abundant en aquesta localitat), Tomares ballus, Coenonympha arcania (en una de les localitats més properes al mar conegudes a Catalunya), Apatura ilia i Gegenes nostrodamus.

Mura (el Bages, 600 m). Situat al vessant septentrional de Sant Llorenç del Munt, en una zona forestal humida amb roure martinenc i alzinar i amb presència de prats abandonats i àrees de conreu. Amb aquest itinerari s’assoleix una cobertura molt notable del

Ambient i zona de vegetació

Comunitat vegetal dominant

Muntanya plujosa submediterrània i medioeuropea zona de rouredes i pinedes seques

roureda de roure martinenc amb boix 5 1 pineda de pinassa

zona de rouredes humides i fagedes

roureda humida i freixeneda fageda landa de bruguerola i viola canina

2 2 1

zona de l’avellanosa i el pi roig

pineda de pi roig

1

prats subalpins

5

Alta muntanya subalpina estatge subalpí

Cynthia

La xarxa del CBMS 5

Taula 2. Espècies de ropalòcers que han estat enregistrades en alguna de les estacions del CBMS en els darrers 10 anys de mostratges (1999-2008).

S’indica també el nombre de localitats on l’espècie ha estat detectada els diferents anys de seguiment (sobre un total de 30 de possibles els anys 1999 i 2000, 42 el 2001, 41 el 2002, 46 el 2003, 51 el 2004, 52 el 2005, 64 el 2006 i 70 el 2007 i 2008). Nomenclatura segons ref. 2.

99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 Família Hesperiidae 5 Erynnis tages Carcharodus alceae 17 C. lavatherae 3 1 C. flocciferus C. boeticus 1 Spialia sertorius 5 Muschampia proto 2 Pyrgus carthami 0 P. malvoides 10 P. serratulae 0 P. cirsii 0 3 P. armoricanus P. alveus 2 Thymelicus lineola 0 4 T. sylvestris T. acteon 16 Hesperia comma 3 11 Ochlodes venatus Gegenes nostrodamus 1 Família Papilionidae 2 Zerynthia rumina P. mnemosyne 0 Parnassius apollo 1 Iphiclides podalirius 25 Papilio machaon 29 Família Pieridae Leptidea sinapis Anthocharis cardamines A. euphenoides Zegris eupheme Euchloe crameri E. simplonia E. belemia Aporia crataegi Pieris brassicae P. mannii P. rapae P. ergane P. napi Pontia callidice P. daplidice Colotis evagore Colias phicomone C. crocea C. alfacariensis Gonepteryx rhamni G. cleopatra Família Riodinidae Hamearis lucina Família Lycaenidae Lycaena phlaeas L. virgaureae L. tityrus L. alciphron L. hippothoe Thecla betulae Neozephyrus quercus Laeosopis roboris Tomares ballus Callophrys rubi

25 18 10 0 19 0 0 9 27 4 29 0 25 0 30 0 0 30 10 24 27

7 18 2 0 2 3 3 0 10 0 1 4 0 1 3 17 3 11 0

4 0 0 22 25

22 14 8 0 19 0 0 11 26 6 25 0 17 0 23 0 0 26 10 19 23

10 24 4 1 2 13 5 0 15 0 1 4 2 1 11 24 7 17 4

12 0 0 33 41

30 18 18 2 27 0 0 12 39 6 41 0 21 0 41 0 0 41 17 30 38

11 24 3 2 2 8 4 0 12 0 0 4 2 2 9 21 7 19 2

10 0 0 33 40

31 22 20 0 23 0 0 18 38 6 40 0 23 0 36 0 0 41 21 29 36

9 26 3 2 2 11 3 0 12 1 2 3 2 3 12 24 10 16 1

9 0 0 34 39

34 21 19 0 25 0 0 14 44 8 44 0 26 1 38 0 0 45 18 28 39

9 27 8 1 1 16 3 0 13 0 3 5 0 5 16 36 8 19 0

13 0 0 33 44

28 22 20 0 26 0 0 16 45 5 51 0 24 0 43 1 0 51 22 30 41

8 32 9 2 3 17 3 0 13 1 0 5 1 5 15 30 11 22 2

8 0 0 39 42

35 28 23 0 33 0 0 21 43 7 50 0 23 0 41 1 0 47 22 35 43

16 42 9 2 2 21 5 1 19 2 3 4 2 5 23 36 15 28 1

12 3 5 51 53

48 33 26 1 40 2 0 30 60 7 64 1 35 0 58 1 0 64 25 46 54

13 47 7 3 1 24 6 2 21 0 5 7 2 6 18 37 14 28 3

14 3 5 49 55

49 34 25 1 33 0 1 32 67 6 69 1 34 0 59 0 1 68 27 50 53

17 44 8 4 1 24 6 2 22 1 4 5 2 8 27 33 14 30 4

17 3 3 48 58

53 39 23 0 30 2 0 28 64 5 67 1 33 1 61 0 1 66 29 48 54

2 1 0 1 2 2 4 7 6 3

27 1 1 7 0 2 13 2 5 25

23 0 0 4 0 2 11 1 2 22

35 0 0 6 0 2 13 0 8 33

36 0 0 5 0 1 11 2 8 32

34 0 0 5 0 4 16 1 8 31

39 0 0 4 0 3 17 1 10 33

41 0 0 2 0 2 10 2 9 36

49 4 5 10 1 2 17 2 14 44

54 5 3 5 2 3 26 8 7 43

50 5 3 5 0 5 22 10 12 44

99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 C. avis 3 0 Satyrium w-album S. spini 1 S. ilicis 2 25 S. esculi S. acaciae 5 Lampides boeticus 25 Cacyreus marshalli 11 Leptotes pirithous 25 Cupido minimus 5 C. osiris 3 C. argiades 7 7 C. alcetas Celastrina argiolus 26 Pseudophilotes panoptes 13 2 Scolitantides orion Glaucopsyche alexis 12 G. melanops 12 0 Iolana iolas Maculinea arion 4 Plebejus argus 5 Eumedonia eumedon 0 18 Aricia cramera A. agestis 4 A. nicias 0 Polyommatus semiargus 3 P. escheri 9 P. dorylas 1 P. nivescens 0 P. amanda 1 P. thersites 4 P. icarus 28 P. eros 0 P. daphnis 0 P. bellargus 7 P. coridon 4 P. hispana 5 P. ripartii 1 P. fulgens 0 P. damon 1

1 0 1 0 23 3 22 9 18 1 2 1 4 21 11 2 10 9 0 1 6 0 15 3 0 2 9 0 0 1 2 25 0 0 4 5 4 1 0 0

6 0 3 3 32 3 32 12 27 5 6 2 2 34 18 2 12 15 0 2 9 0 28 5 0 4 14 0 2 3 6 40 0 2 11 6 8 2 2 1

3 0 4 2 28 2 25 7 25 6 5 3 4 34 17 3 8 11 0 2 11 0 29 7 0 4 14 0 1 2 9 39 0 3 14 7 8 3 2 1

3 1 5 5 33 7 35 9 31 8 7 7 5 37 21 3 11 13 0 1 12 0 27 8 0 3 15 0 1 1 11 43 0 1 19 8 9 4 1 2

3 0 4 3 40 5 31 7 28 8 2 3 1 36 19 2 17 15 0 1 13 0 32 8 0 3 13 0 1 2 13 50 0 1 19 6 11 3 2 2

6 3 6 4 35 5 33 11 35 5 6 4 5 43 23 3 15 20 0 0 15 0 36 7 0 4 16 0 0 3 12 48 0 1 19 7 13 2 2 2

4 4 14 4 40 7 51 12 27 9 6 4 5 42 30 5 20 20 0 3 19 1 38 9 1 5 21 3 0 3 17 61 1 3 29 16 14 4 3 4

2 3 12 7 48 7 47 13 55 6 4 6 4 58 30 5 16 23 5 1 20 1 41 11 1 8 18 1 0 5 17 60 2 3 23 19 13 5 3 2

3 4 16 9 41 9 52 10 45 8 7 7 9 56 30 4 21 25 3 1 23 1 45 13 1 8 23 3 1 4 16 64 2 1 23 20 14 6 5 4

Família Nymphalidae (Libytheinae) Libythea celtis 8 11 11 14 20 22 26 25 33 31 (Heliconiinae) Argynnis paphia 19 A. pandora 0 A. aglaja 5 A. adippe 6 A. niobe 0 Issoria lathonia 17 Brenthis daphne 4 B. hecate 0 Proclossiana eunomia 0 Boloria euphrosyne 1 B. selene 0 B. dia 14 B. pales 0

15 0 3 4 0 14 2 0 0 0 0 10 0

20 4 8 6 0 17 4 0 0 1 0 14 0

17 2 8 7 0 18 4 1 0 1 0 15 0

22 3 9 10 0 15 4 1 0 0 0 15 0

24 3 8 7 0 20 7 1 0 1 0 15 0

25 6 8 10 0 15 8 1 0 1 0 16 0

33 19 16 14 1 28 12 1 1 6 2 23 1

35 7 13 14 0 30 8 1 1 6 2 21 2

35 6 12 14 0 35 10 1 0 5 4 21 1

(Nymphalinae) Vanessa atalanta Cynthia cardui Inachis io Aglais urticae

23 26 16 6

37 41 16 7

35 40 18 8

36 45 20 7

41 51 21 6

42 27 24 6

51 63 20 14

56 57 21 13

52 56 24 13

28 28 19 4

99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 Polygonia c-album Araschnia levana Nymphalis antiopa N. polychloros Eyphydryas desfontainii E. aurinia Melitaea cinxia M. phoebe M. trivia M. didyma M. diamina M. deione M. parthenoides M. athalia

20 3 9 5 0 16 9 20 4 15 0 13 3 2

(Limenitidinae) Limenitis camilla L. reducta

6 6 4 5 8 7 10 11 8 8 23 19 24 26 26 35 37 43 36 36

(Charaxinae) Charaxes jasius

16 15 19 16 23 23 21 26 32 29

(Apaturinae) Apatura ilia A. iris

6 7 5 4 6 8 9 7 9 7 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1

(Satyrinae) Pararge aegeria 29 Lasiommata megera 29 L. maera 8 Coenonympha arcania 15 C. glycerion 2 C. dorus 4 C. pamphilus 18 Pyronia tithonus 18 P. cecilia 18 P. bathseba 20 Aphantopus hyperantus 3 Maniola jurtina 23 Hyponephele lycaon 1 Erebia euryale 0 E. epiphron 0 E. triaria 1 E. gorogone E. hispania/cassioides 0 E. lefevbrei 0 E. neoridas 1 E. oeme 0 E. meolans 3 Melanargia russiae 0 M. lachesis 27 M. occitanica 5 M. ines 0 Satyrus actaea 2 Hipparchia fagi 4 H. alcyone 4 H. semele 9 H. statilinus 20 H. fidia 12 Arethusana arethusa 3 Brintesia circe 20 Chazara briseis 1 (Danainae) Danaus chrysippus

15 2 9 5 1 11 5 10 1 9 0 7 1 1

18 3 10 11 2 18 11 22 3 19 2 10 4 2

21 26 4 9 1 7 14 15 20 22 3 22 0 0 0 0

39 42 6 19 2 12 18 21 30 31 3 34 0 0 0 1

0 0 0 0 3 0 20 7 0 1 4 3 7 17 16 2 19 1

0 0 1 0 4 1 31 10 1 2 7 4 12 23 23 1 26 1

21 2 9 14 3 18 6 22 3 18 1 11 1 3

36 40 5 14 3 14 20 22 29 31 4 32 0 0 0 1 0 0 0 1 0 4 1 31 10 0 2 7 7 11 26 21 5 24 2

22 2 8 16 3 21 12 22 3 19 1 11 3 3

42 44 6 17 4 13 22 22 31 31 6 35 0 0 0 0 0 0 0 2 0 5 1 30 9 0 1 5 8 14 20 18 5 27 2

24 1 10 17 4 17 15 23 5 22 1 10 1 2

43 50 4 16 3 13 22 25 37 37 6 46 0 0 0 1 0 0 0 2 0 3 0 36 11 1 2 10 8 16 27 25 5 35 2

23 2 13 25 4 19 14 24 6 26 1 11 1 3

42 49 6 21 3 16 19 24 34 32 5 42 0 0 0 2 0 0 0 2 0 3 0 36 10 0 1 11 7 15 25 22 4 38 4

31 3 19 30 4 25 17 34 9 30 3 18 5 7

56 63 12 29 5 18 29 32 43 42 5 53 0 0 2 5 0 2 0 6 1 7 2 46 10 0 11 12 12 21 37 27 4 43 3

36 1 15 33 4 21 14 31 7 30 4 15 4 7

62 67 20 26 3 18 31 31 39 39 5 57 3 2 3 7 0 4 1 8 1 10 2 47 9 0 12 11 11 20 30 28 8 44 5

34 2 15 23 4 17 20 30 6 32 2 24 4 7

58 63 16 29 4 19 32 35 43 38 7 57 1 3 3 3 1 2 0 9 1 9 2 51 9 1 7 18 13 23 31 25 6 43 4

1 0 0 0 3 2 1 0 5 0

La xarxa del CBMS

Cynthia

6

CBMS al Parc Natural Sant Llorenç del Munt i l’Obac, en incorporar al seguiment una de les zones més riques i més diverses d’aquest espai natural. La comunitat de papallones és particularment notable, amb poblacions imporFig. 3. Nombre d’espècies tants d’espècies escasses o absents al vessant detectades anualment a la meridional. En destaquen Zerynthia rumina, xarxa del CBMS (1994Hamearis lucina, Cupido osiris, Polyommatus 2008). thersites, P. fulgens, Melitaea tri170 via, Erynnis tages, entre d’al160 150 tres.

140 Can Ponet (el Vallès Orien130 tal, 400 m), en plena serra del 120 110 Montnegre i en una zona típi100 ca d’alzinar mediterrani i sure94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 Nombre d’estacions amb dades da. Encara que l’itinerari és eminentment forestal, és previst que, pròximament, es recuperin antigues feixes de conreu al voltant del mas de can Ponet, que es 1 gestionaran d’una manera tradicional per afaFolch i Guillèn, R., 1981. vorir la diversitat. El seguiment del BMS serLa vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora, virà per monitoritzar els canvis que experiBarcelona. mentarà la fauna de papallones en paral·lel 2 amb la millora de l’hàbitat.

Karsholt, O. & Razowski, J., 1996. The Lepidoptera of Durant el 2008 s’ha deixat de fer comptatges Europe. A Distributional a Santa Susanna (el Vallès Oriental, al Checklist. Apollo Books, Montseny), a Vallgrassa (el Baix Llobregat; Stenstrup.

Nombre d’espècies

Melitaea trivia, sobre una flor de llet de gallina (Ornithogalum umbellatum) (fotografia: J.R. Salas).

aquesta estació alterna de forma rotativa cada dos anys amb les d’Olesa de Bonesvalls i Olivella), Torà (la Segarra) i Vilert (el Pla de l’Estany; de forma temporal, per baixa per maternitat de la persona que s’encarrega dels comptatges).

Ambients representats Els ambients i les comunitats vegetals dominants l’any 2008 apareixen detallats a la taula 1. Hi ha hagut molt pocs canvis respecte a la temporada anterior: continua havent-hi un gran predomini dels ambients mediterranis forestals, i una representació més modesta però prou important dels ambients àrids amb màquies i dels ambients muntans més humits i subalpins.

Espècies representades La llista dels ropalòcers detectats el 2008 i en anys anteriors es detalla a la taula 2. En total, s’han detectat 163 espècies, una més que l’any anterior i 28 més que la mitjana de 19942007 (fig. 3). Tot i aquest nombre tan elevat, no hi ha hagut cap espècie que hagi aparegut per primer cop a la xarxa.

Constantí Stefanescu

Cynrhia

Quinzè any del CBMS 7

Resum de la temporada 2008 L’any 2008 es va iniciar amb una greu sequera acumulada, que va assolir cotes històriques però que es va acabar sobtadament amb les abundoses pluges del mes de maig. L’estiu va ser normal pel que fa a les temperatures, i força irregular quant a la pluviometria. La temporada va tornar a ser molt dolenta per a les papallones: els nivells poblacionals globals van ser els segons més baixos dels darrers 15 anys. Els descensos més marcats es van enregistrar en l’àrea pirinenca i, més localment, a la zona de l’Alt Empordà. Per contra, en localitats seques del sud de Catalunya els comptatges totals van ser més alts com a conseqüència de les fortes entrades migratòries de Pontia daplidice.

Climatologia i comptatges

nre. estacions

el setembre va ser més aviat sec (amb l’excepció de l’eix del riu Ebre, el Maresme i alguns punts del Prepirineu) i fred a la major part del Principat (amb l’excepció del litoral central).

En conjunt, s’ha perdut una mitjana de 4,4 mostratges per estació, una xifra lleugerament més baixa que la de l’any anterior (fig. 1a). (a) 16 Una part considerable d’a12 quests comptatges es va con8 centrar al mes de maig i la 4 primera quinzena de juny 0 0 2 4 6 8 10 12 14 (setmanes 11 a 15), coincidint nre. mostratges perduts/estació amb les pluges tan abundoses i generalitzades (fig. 1b).

30 D’altra banda, un nombre (b) 25 considerable de setmanes 20 perdudes també es concentra 15 10 als mesos de març i abril, a 5 causa, sobretot, de la dificultat 0 de dur a terme els comptatges 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 en les zones pirinenques amb Setmanes un clima força extrem al Fig. 1. (a) Cobertura dels començament de la primavera. nre. mostratges perduts

L’any 2008 es recordarà per una situació molt greu de sequera acumulada, que es va acabar sobtadament amb un mes de maig excepcionalment plujós (vegeu www.meteocat.com).

La sequera, que ja s’arrossegava dels darrers tres anys, es va perllongar fins al començament de la primavera, i, sens dubte, va tenir uns efectes negatius sobre moltes espècies de ropalòcers.

Cronològicament, la tardor va ser seca i freda, amb llargs períodes d’estabilitat climàtica i inversions tèrmiques a la Catalunya central. En canvi, l’hivern es va caracteritzar per un desembre fred i uns mesos de gener i febrer càlids o, fins i tot, molt càlids, en alguns punts. El temps anticiclònic es va traduir en anomalies positives marcades en zones enlairades (Pirineus, altiplans del Moianès i Lluçanès i àrea del Montseny) i precipitació escassa (fins al 3070% per sota de la mitjana climàtica), sobretot al sector occidental dels Prepirineus. Com a excepció, els Ports de Tortosa-Beseït i el Tarragonès van enregistrar valors superiors en 200-300 mm a la mitjana, a causa de llevantades molt importants que van afectar el litoral mediterrani central al desembre i febrer.

A partir de la segona quinzena d’abril i, sobretot, al maig, va començar a ploure molt generosament arreu del territori. L’única excepció va ser l’Alt Empordà, on es va mantenir l’ambient sec. La primavera, i després l’estiu, van ser normals pel que fa a la temperatura. A l’època més calorosa de l’any només es van superar les mitjanes tèrmiques en sectors del litoral i prelitoral central. La pluviometria va ser força irregular, amb sectors amb pluviometries positives (p. ex. la major part del sector central del país) i altres amb pluviometries negatives (sobretot els Pirineus, l’Alt Empordà i el delta de l’Ebre). Finalment,

Pontia daplidice ha assolit al 2008 els nivells més alts des de l’inici del CBMS. A diferència d’altres papallones que migren durant la primavera, les entrades de P. daplidice tenen lloc en ple estiu. Al 2008 hi va haver augments sobtats durant la segona i tercera setmanes de juliol, especialment al delta de l’Ebre i als itineraris del Segrià i la Ribera d’Ebre. Això suggereix que el gruix dels migradors prové del nord d’Àfrica i travessa la Mediterrània. Posteriorment, aquesta espècie es dispersa per tot el país, arribant fins i tot a l’alta muntanya pirinenca. Val a dir que també hi ha una petita quantitat d’exemplars que són capaços d’hivernar a les nostres latituds com a pupa i que emergeixen al març-abril, molt abans de l’arribada dels migradors (dibuix: M. Miró).

Canvis d’abundància: generalitats L’any 2008, les poblacions dels ropalòcers han tornat a minvar en moltes localitats de

mostratges a les diferents estacions del CBMS, i (b) distribució dels comptatges perduts al llarg de les 30 setmanes oficials (de l’1 de març al 26 de setembre) de la temporada 2008.

Quinzè any del CBMS

Cynthia

8

la xarxa: de 57 estacions amb dades comparables entre 2007 i 2008, les densitats han disminuït en 39 casos i augmentat en 18.

Tanmateix, els canvis absoluts han estat poc aparents, perquè els forts augments en unes poques estacions han compensat la tendència més general de descens de la resta del territori.

Així, doncs, un test de Student per a mostres aparellades no mostra cap diferència significativa en el nombre d’exemplars entre els dos anys (2007: 1.880,9 ± 1.483,1; 2008: 1.881,0 ± 1.905,9; t = 0,00, P = 0,99). El nombre d’espècies detectades per itinerari tampoc ha experimentat canvis significatius: 41,9 ± 17,7 el 2007, respecte a 41,6 ± 17,2 el 2008 (t = 0,48, P = 0,63). Ara bé, les dades de les espècies més comunes al conjunt de tota la xarxa mostren inequívocament que l’any 2008 ha estat molt negatiu per als ropalòcers de l’any anterior, mentre que Lycaena phlaeas, ja que, empatat amb el 2005, s’ha situat com Polyommatus bellargus, Colias crocea, Melitala segona pitjor temporada sobre un total de ea deione o Boloria dia també han augmentat de manera important (taules 1 i 2).

15 (fig. 2).

La influència de la sequera inicial i de Com ja s’ha vist en altres ocasions, una anàlisi més detallada mostra una situació més l’arribada posterior de les pluges també sembla complexa, amb unes fluctuacions poblacionals que es detecta en les espècies univoltines amb que presenten un fort senyal geogràfic. Als desenvolupament larvari dins de la mateixa itineraris d’alta muntanya, per exemple, s’han temporada d’emergència dels adults. Les enregistrat les davallades més fortes. tendències han estat generalment negatives Contràriament, a les localitats més seques en les espècies les larves de les quals completen del sud de Catalunya s’han observat augments el creixement abans de l’inici de l’estiu, és a en els números globals, que s’expliquen dir, quan les plantes nutrícies es trobaven bàsicament pels alts comptatges de l’espècie sota un estrès hídric molt intens. En serien migradora Pontia daplidice. Cal destacar el exemples Aporia crataegi, Euphydryas aurinia contrast observat a diferents indrets del nord- (vegeu dibuix), Neozephyrus quercus, Satyrium est del país, amb descensos notables al conjunt esculi, Pyronia bathseba, Coenonympha dorus de les comarques de l’Alt Empordà i el Gironès, o Thymelicus acteon (taula 2). En canvi, les i amb augments importants a la Garrotxa i tendències han estat menys negatives, o fins el Pla de l’Estany, que possiblement s’expliquen per les particularitats Espècie 2008 rang 2007 rang meteorològiques en aquestes Pieris rapae 12.078 1 14.018 1 comarques.

Canvis d’abundància: oscil·lacions de les poblacions Per bé que en general l’any ha estat dolent per a les papallones, algunes espècies han augmentat de forma notòria durant el 2008. Aquesta tendència positiva s’ha constatat, sobretot, en espècies polivoltines que, mitjançant les generacions més tardanes, han pogut treure profit de la recuperació de la vegetació després de les abundoses pluges de final de primavera. Per exemple, Polyommatus icarus, Colias alfacariensis i Leptidea sinapis gairebé han duplicat els nivells

Polyommatus icarus Melanargia lachesis Pararge aegeria Satyrium esculi Lasiommata megera Pyronia tithonus Maniola jurtina Pyronia bathseba Colias crocea Leptidea sinapis Coenonympha pamphilus Pyronia cecilia Pontia daplidice Gonepteryx cleopatra Coenonympha arcania Lycaena phlaeas Pieris brassicae Coenonympha arcania Callophrys rubi

11.391 7.142 6.961 6.197 5.404 4.959 4.881 4.228 3.708 3.327 3.109 2.682 2.420 1.889 1.718 1.684 1.329 1.277 1.115

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

6.793 6.879 8.606 11.203 5.599 3.056 4.465 5.048 2.950 1.677 2.430 3.202 1.187 2.286 1.504 1.449 2.584 1.504 1.695

5 4 3 2 6 10 8 7 11 17 13 9 23 15 18 19 12 18 16

Euphydryas aurinia és una espècie protegida per la legislació europea, a causa del fort declivi que està experimentant als països del centre i nord del continent2.

A Catalunya i Andorra es troba ben estesa, sobretot als ambients mediterranis (on les larves s’especialitzen en diferents espècies de Lonicera). En zones de la muntanya mitjana les poblacions són més escasses i es localitzen en prats humits amb Succisa pratensis, com passa al centre i nord d’Europa. Un tercer ecotip apareix en prats alpins, a més de 2.000 m d’alçada, associat també amb S. pratensis o amb Gentiana spp. Encara que les poblacions d’aquesta papallona experimenten regularment fluctuacions molt importants, causades en part per l’impacte dels seus parasitoides específics del gènere Cotesia3, en els darrers anys s’observa a Catalunya una tendència clara a la disminució (taula 2). Aquest descens sembla respondre tant a la degradació dels hàbitats (p. ex. el tancament de prats humits amb S. pratensis) com a l’impacte negatiu que tenen els episodis de sequera prolongada, que provocarien una forta mortalitat de les larves durant el període de prediapausa (dibuix: M. Miró).

Taula 1. Suma dels índexs anuals i ordre d’abundància de les 20 espècies més comunes al CBMS durant el 2008, comparats amb els corresponents a la temporada 2007.

Suma dels rangs

Cynrhia

Quinzè any del CBMS 9

700 650 600 550 500 450 400 350 300 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 Anys

Fig. 2. Rànquing de les temporades del CBMS d’acord amb l’abundància general de les 66 papallones més comunes a la xarxa. La millor temporada ha estat el 2002 i la pitjor el 1998. Els càlculs s’han fet seguint la metodologia detallada a ref. 1, utilitzant els índexs anuals de les espècies calculats amb el programa TRIM.

i tot positives, en les espècies les larves de les quals concentren el creixement als mesos de maig i juny, com ara Pyronia tithonus, Melanargia lachesis, Maniola jurtina, Coenonympha arcania o Thymelicus sylvestris (taula 2). Les espècies que hivernen com a adult també han patit disminucions considerables, amb l’excepció de les dues especialistes d’ortigues, Inachis io i Aglais urticae. Finalment, l’any ha estat discret per a les espècies migradores, amb l’excepció evident de Pontia daplidice (vegeu dibuix), que ha assolit enguany els valors més alts des que es fa el seguiment de ropalòcers a Catalunya.

Pel que fa als grans tipus d’hàbitats, les poblacions de les espècies característiques de prats i matollars s’han mantingut pràcticament sense canvis respecte a l’any anterior; tampoc s’han observat canvis destacables al conjunt de les papallones més generalistes i comunes. Contràriament, les papallones més típiques de boscos han patit majoritàriament un descens important, per bé que els nivells poblacionals encara es mantenen alts gràcies a la forta tendència positiva dels anys anteriors.

Constantí Stefanescu

1

Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. The Butterfly Monitoring Scheme. Report to recorders, 2000. 76 pàg. Centre for Ecology and Hydrology, Natural Environment Research Council, Huntingdon.

2

Thomas, C.D., Bulman, C.R & Wilson, R.J., 2008.

“Where within a geographical range do species survive best? A matter of scale”. Insect Conserv.

Div., 1: 2-8.

3

Stefanescu, C., Planas, J. & Shaw, M.R., 2009. “The parasitoid complex attacking coexisting Spanish populations of Euphydryas aurinia and Euphydryas desfontainii (Lepidoptera: Nymphalidae, Melitaeini)”.

J. Nat. Hist., 43: 553-568.

IA99 IA00 IA01 IA02 IA03 IA04 IA05 IA06 IA07 IA08 1,03 1,29 0,78 1,62 0,96 0,92 0,61 1,28 1,08 1,05 Papilio machaon Iphiclides podalirius 1,53 2,15 1,53 1,34 1,17 0,66 1,22 1,79 1,22 0,80 0,75 0,60 0,67 1,36 1,27 0,83 0,89 1,20 0,96 0,45 Aporia crataegi 2,16 4,53 1,56 4,35 2,82 0,84 0,60 1,13 2,53 1,26 Pieris brassicae Pieris rapae 1,09 1,04 0,85 1,51 0,97 2,03 0,68 1,52 2,03 1,82 0,98 1,57 1,25 1,95 1,11 1,20 1,22 0,96 0,76 0,61 Pieris napi 1,04 1,33 0,73 1,10 0,53 1,25 0,94 1,46 0,76 1,49 Pontia daplidice Euchloe crameri 0,32 0,58 0,63 0,51 0,68 0,59 0,79 0,69 0,62 0,45 Anthocharis cardamines 0,56 0,65 0,91 1,16 1,18 0,59 1,45 0,72 0,81 0,86 Anthocharis euphenoides 1,70 1,72 2,17 2,22 2,77 1,59 2,06 1,36 1,50 1,31 Colias crocea 0,80 0,91 0,89 1,05 0,82 0,87 0,32 0,92 0,79 0,96 0,40 0,46 0,35 0,63 0,27 0,39 0,19 0,28 0,17 0,32 Colias alfacariensis 1,32 1,49 1,69 1,83 1,92 1,46 1,89 0,98 1,56 1,31 Gonepteryx rhamni Gonepteryx cleopatra 2,53 4,58 3,53 6,37 5,97 6,01 4,29 4,54 4,66 4,18 0,86 0,97 0,53 0,91 0,61 0,58 0,53 0,69 0,47 0,86 Leptidea sinapis 1,07 2,70 3,82 2,64 1,99 5,29 0,26 1,09 6,23 3,35 Neozephyrus quercus Satyrium esculi 0,89 1,34 1,27 2,81 3,05 4,77 0,49 0,92 2,19 1,68 0,79 1,33 1,41 0,73 1,11 0,76 0,91 0,35 0,57 0,37 Callophrys rubi 0,65 0,52 0,50 0,70 0,31 0,49 0,47 0,75 0,54 0,69 Lycaena phlaeas Lampides boeticus 1,01 0,84 0,70 0,67 1,79 0,29 0,47 1,06 1,29 0,69 0,59 0,56 0,43 0,20 0,72 0,19 0,58 0,25 1,30 0,85 Leptotes pirithous 11,82 6,84 6,75 5,18 2,82 1,77 2,99 9,35 3,94 4,25 Cacyreus marshalli Celastrina argiolus 1,85 1,37 1,42 1,85 1,25 0,61 1,82 0,69 2,53 1,62 Glaucopsyche alexis 0,16 0,26 0,11 0,06 0,20 0,22 0,35 0,16 0,10 0,18 Glaucopsyche melanops 1,26 1,14 0,70 1,11 1,07 0,66 0,73 0,53 0,57 0,51 Pseudophilotes panoptes 1,02 0,56 0,32 0,18 0,31 0,18 0,47 0,33 0,32 0,36 Aricia cramera 0,50 0,57 0,90 0,86 0,71 0,78 0,44 0,92 1,12 1,03 Polyommatus bellargus 1,07 0,57 0,52 0,57 0,60 0,54 0,59 0,51 0,28 0,42 Polyommatus icarus 0,72 0,74 0,59 0,83 0,72 0,66 0,40 0,49 0,70 1,21 Libythea celtis 0,27 1,56 2,03 4,31 5,33 10,43 10,10 1,79 8,12 4,66 Charaxes jasius 1,93 1,53 1,49 0,66 0,82 1,48 0,72 1,50 0,94 1,30 Limenitis reducta 1,07 0,93 0,91 2,16 0,94 1,82 1,78 1,46 0,89 0,68 Nymphalis antiopa 10,18 21,87 31,70 60,84 61,79 33,35 77,82 38,07 42,23 19,77 Nymphalis polychloros 0,78 0,81 1,56 5,20 7,42 5,50 10,41 4,79 5,93 2,65 Inachis io 4,47 4,47 2,08 2,30 3,14 1,34 2,39 1,47 1,55 2,20 Vanessa atalanta 0,95 1,12 1,29 1,68 0,88 1,39 0,63 1,11 1,13 1,35 Cynthia cardui 0,19 0,36 0,45 0,74 2,37 1,43 0,03 1,39 0,14 0,17 Aglais urticae 0,14 0,21 0,16 0,24 0,20 0,21 0,12 0,29 0,08 0,09 Polygonia c-album 2,76 4,90 2,26 4,84 3,21 2,19 2,84 2,42 3,05 2,55 Argynnis paphia 1,47 1,14 1,35 1,75 1,66 1,27 1,83 2,31 1,29 1,14 Issoria lathonia 0,71 0,80 0,91 1,07 0,97 0,81 0,70 0,67 0,75 0,86 Boloria dia 0,32 0,29 0,44 0,87 0,47 0,32 0,63 0,77 0,25 0,29 Melitaea cinxia 0,59 0,31 0,56 0,55 0,58 0,23 0,41 0,82 0,35 0,32 Melitaea phoebe 2,53 1,62 2,28 2,54 2,61 1,70 2,04 2,87 2,19 1,88 Melitaea didyma 0,74 0,64 0,56 1,21 1,08 0,96 0,87 0,73 0,90 0,96 Melitaea deione 3,78 2,82 2,01 4,47 4,31 1,04 2,01 4,86 2,50 4,80 Euphydryas aurinia 0,93 0,84 1,00 0,95 1,57 0,44 0,67 0,83 0,37 0,18 Melanargia lachesis 0,50 0,57 0,52 0,72 0,56 0,76 0,59 0,83 0,60 0,60 Hipparchia semele 0,96 1,33 0,62 0,97 0,94 1,26 1,47 1,89 2,12 1,89 Hipparchia statilinus 1,23 1,01 0,86 0,90 0,42 1,25 0,75 1,28 0,73 0,69 Hipparchia fidia 4,59 3,59 2,24 3,32 2,12 2,52 1,85 4,76 1,86 1,35 Brintesia circe 0,92 1,53 0,95 1,27 0,86 1,76 1,74 1,82 0,93 0,79 Maniola jurtina 1,02 1,37 1,12 1,50 0,84 1,53 0,91 0,95 0,89 1,01 Pyronia tithonus 0,97 0,86 1,00 1,16 0,98 1,13 0,60 0,51 0,53 0,80 Pyronia cecilia 0,73 0,43 0,40 0,39 0,29 0,41 0,21 0,21 0,22 0,19 Pyronia bathseba 0,88 0,57 0,68 0,78 0,55 0,78 0,77 0,86 0,52 0,43 Coenonympha pamphilus 2,23 1,92 1,43 2,17 1,42 1,71 1,85 1,31 1,54 2,05 Coenonympha arcania 0,75 0,70 0,55 0,57 0,43 0,37 0,50 0,42 0,31 0,31 Coenonympha dorus 1,82 1,42 1,04 1,59 1,45 0,97 0,73 0,77 0,40 0,34 Pararge aegeria 1,29 1,62 1,30 1,91 1,65 1,15 0,88 1,51 1,89 1,53 Lasiommata megera 0,77 0,82 0,71 1,20 0,55 1,10 0,60 1,03 0,92 0,90 Carcharodus alceae 0,80 0,56 0,56 1,02 0,78 0,72 0,67 1,28 1,09 0,83 Thymelicus acteon 1,21 1,07 1,01 1,45 1,48 2,41 0,87 1,34 1,22 0,83 Thymelicus sylvestris 0,20 0,09 0,17 0,56 0,45 0,85 0,58 0,42 0,38 0,37 Ochlodes venata 1,04 1,31 1,18 1,54 1,17 1,33 1,26 0,49 0,70 0,74

Taula 2. Evolució dels índexs anuals globals dels 65 ropalòcers més freqüents del CBMS (1999-2008), partint d’un valor arbitrari d’1 l’any 1994. Els índexs anuals han estat calculats amb el programa TRIM.

Cynthia

10 Gestió i conservació

L’indicador europeu de les papallones de prats* Als números anteriors de la revista Cynthia vam dedicar aquesta secció a les preferències d’hàbitat de les nostres papallones i al seu paper bioindicador d’una sèrie d’hàbitats a Catalunya1,2. S’argumentava que les papallones diürnes actuen com a indicadors de la biodiversitat dels ecosistemes terrestres, i que les dades del CBMS poden ser utilitzades per representar, de manera molt sintètica, tendències generals que afecten moltes altres espècies. * Aquest article es basa en l’informe de Van Swaay, C.A.M. & Van Strien, A.J. (2008): The European Butterfly Indicator for Grassland species 1990-2007. Report VS2008.022. De Vlinderstichting, Wageningen.

1

Stefanescu, C., Jubany, J., Torre, I. & Páramo, F., 2007. “El paper bioindicador de les papallones a Catalunya”.

Cynthia, 6: 11-14.

2

Stefanescu, C. Jubany, J. Torre, I. & Páramo, F., 2008. “Preferències d’hàbitat i tendències poblacionals de les papallones a Catalunya”.

Cynthia, 7: 11-14.

3

Gregory, R.D. van Strien, A. Vorisek, P. Gmelig Meyling, A.W. Noble, D.G. Foppen, R.P.B. & Gibbons, D.W., 2005. “Developing indicators for European birds”. Phil. Trans. R. Soc. B, 360: 269-288.

4

European Environment Agency, 2007. “Halting the loss of biodiversity by 2010: proposal for a first set of indicators to monitor progress in Europe”. EEA, Copenhagen.

Taula 1. Espècies seleccionades per al càlcul de l’European Grassland Butterfly Indicator.

S’hi inclouen 7 espècies comunes i presents arreu d’Europa, i 10 espècies clarament especialistes i amb distribucions molt més reduïdes.

L

a simplicitat i fàcil interpretació dels indicadors són dos elements clau en el desenvolupament d’aquest concepte, cada cop més àmpliament acceptat com un mètode estandarditzat de detecció de canvis ambientals en un espai curt de temps3. Els indicadors de biodiversitat es basen en els programes de seguiment a gran escala amb tàxons bioindicadors, i consisteixen en un sol índex multiespecífic que reflecteix la tendència general de l’ecosistema o hàbitat avaluat. D’una forma ràpida i eficaç permeten conèixer no només la direcció sinó també la magnitud de la resposta dels sistemes naturals. L’Agència Ambiental Europea (AAE) de la Unió Europea (UE) ha adoptat alguns d’aquests indicadors com a mesura de l’estat del medi ambient.

El més popular i àmpliament acceptat ha estat el Bird Farmland Indicator3, però arran del projecte SEBI 2010 (Streamlining European 2010 Biodiversity Indicators), l’AAE va proposar Espècies comunes amb distribucions àmplies Ochlodes venata Anthocharis cardamines Lycaena phlaeas Polyommatus icarus Lasiommata megera Conenonympha pamphilus Maniola jurtina Especialistes amb

la distribucions reduïdes Erynnis tages Thymelicus acteon Spialia sertorius Cupido minimus Maculinea arion Maculinea nausithous Polyommatus semiargus Polyommatus bellargus Polyommatus coridon Euphydryas aurinia

inclusió de fins a un total de 26 indicadors4, un dels quals és el denominat European Grassland Butterfly Indicator, que s’ha estat desenvolupant al llarg dels darrers anys a partir del treball integrat dels diferents projectes BMS europeus.

En aquest article s’explica en què consisteix aquest indicador i quines són les tendències que dibuixa en l’àmbit europeu.

Àmbit geogràfic i hàbitats d’interès Els programes de seguiment de papallones a gran escala han experimentat una gran expansió a Europa des de l’inici del BMS britànic, l’any 1976. Actualment hi ha programes BMS en prop de 15 països europeus, i en d’altres es preveu l’inici de xarxes de seguiment en els propers anys5.

Per a les papallones europees, els espais oberts i, més particularment, els prats, han estat identificats com l’hàbitat principal. De les 436 espècies europees de les quals es disposa d’informació sobre preferències ambientals, s’estima que 280 (57%) estan estretament lligades als prats6. Els prats sobre substracte calcari han estat identificats com l’ambient amb més diversitat de papallones a Europa (amb 274 espècies que els habiten regularment), seguits pels prats subalpins (261 espècies), els prats mesòfils (223 espècies) i els prats sobre substracte silícic (220 espècies). A més, els prats constitueixen també un hàbitat important per a molts altres grups d’organismes, inclosos un gran nombre d’insectes i de flors. Dins d’aquesta complexitat, cal destacar el paper important que juguen moltes espècies de papallones com a pol·linitzadors d’aquestes flors, tal com s’ha demostrat recentment7. És per aquests motius que es va decidir utilitzar les dades dels BMS europeus per a desenvolupar un indicador de prats d’ampli abast, equivalent, en certa manera, al Bird Farmland Indicator.

Metodologia L’European Grassland Butterfly Indicator es basa en la mateixa metodologia que el Bird

Cynthia

Gestió i conservació 11

Espècie Maculinea arion Maculinea nausithous Lasiommata megera Lycaena phlaeas Thymelicus acteon Erynnis tages Ochlodes venata Coenonympha pamphilus Cupido minimus Polyommatus icarus Anthocharis cardamines Maniola jurtina Euphydryas aurinia Polyommatus coridon Polyommatus bellargus Spialia sertorius Polyommatus semiargus

Any inicial

Tendència europea

Tendència UE

1990 (UE 1994) 1990 1990 1990 1990 1990 1990 1990 1990 1990 1990 1990 1990 1990 1990 2001 1990 (UE 1994)

Fort descens** Fort descens** Fort descens** Fort descens** Descens moderat** Descens moderat** Descens moderat** Descens moderat** Descens moderat** Descens moderat** Descens moderat** Descens moderat* Estable Augment moderat* Augment moderat** Incert Incert

Fort descens** Fort descens** Fort descens** Descens moderat** Descens moderat** Descens moderat** Descens moderat** Descens moderat** Descens moderat** Descens moderat** Descens moderat** Estable Estable Augment moderat* Augment moderat** Incert Incert

Farmland Indicator. Primer es van seleccionar unes espècies característiques, i després es van combinar les seves tendències poblacionals en una sola mesura de la tendència de la biodiversitat. Quan hi ha un balanç entre les tendències positives i les negatives, l’índex es manté estable; per contra, si predominen les tendències negatives o positives, l’indicador mostrarà una tendència significativa, negativa o positiva, respectivament.

Les 17 espècies característiques seleccionades (taula 1) complien els tres criteris següents: 1) estar distribuïdes en gran part del continent europeu; 2) ser presents en la majoria dels BMS europeus; i 3) ser especialistes de prats o, com a mínim, incloure els prats entre els seus hàbitats preferits. Cal dir que, en alguns casos, l’hàbitat preferit varia al llarg de l’àrea de distribució. Això significa que algunes de les papallones seleccionades no es poden considerar com a típiques de prats a Catalunya (p. ex. Anthocharis cardamines, Ochlodes venata o Thymelicus acteon). Tanmateix, aquestes espècies sí que es comporten com a característiques de prats a la major part d’Europa. Com que l’indicador recull tendències a una escala molt àmplia, es veu molt poc afectat per aquestes anomalies.

En un segon pas, es van calcular les tendències poblacionals a nivell nacional, amb el programa TRIM8. Prèviament, es van revisar els índexs nacionals de cada espècie i es van descartar els basats en sèries temporals molt curtes o en molt poques estacions, així com les tendències associades a errors estàndard molt alts. Per generar índexs supra-nacionals de les diferents espècies es va tenir en compte la contribució de cada país en relació amb l’àrea de distribució europea de l’espècie en qüestió. Es van aplicar

Taula 2. Tendències supranacionals de les 17 espècies utilitzades per calcular l’European Butterfly Grassland Indicator, al conjunt d’Europa i a la Unió Europea (UE). Un descens o un augment moderats signifiquen que hi ha un canvi poblacional significatiu de menys d’un 5% per any des de l’any de l’inici. Es considera que una tendència és molt forta si el canvi poblacional és més gran del 5% (equivalent a la duplicació o a la reducció d’un 50% en 15 anys).

Significació: * P < 0,05; ** P < 0,01.

correccions basades en les àrees relatives de cada país i es van combinar els índexs de les espècies calculant una mitjana geomètrica dels índexs nacionals. Tots els càlculs es van dur a terme a Statistics Netherlands, sota la coordinació d’Arco van Strien.

Resultats Les tendències supranacionals de les 17 espècies es detallen a la taula 2. A escala europea, 12 de les 17 espècies mostren descensos significatius, i només dues mostren augments. Una espècie apareix com a estable i dues més tenen tendències poc clares. Els resultats són molt similars quan només es tenen en compte els països que formen part de la UE. La tendència de l’indicador es mostra a la figura 1. La situació és molt alarmant i indica una disminució general de les poblacions de papallones en prop d’un 60% des de 1990.

En relació al Farmland Bird Indicator, que també ha disminuït de forma significativa però només en aproximadament un 20%, hi ha un parell de diferències que cal remarcar.

En primer lloc, l’indicador de papallones no es basa en resultats de transsectes exclusius de prats, sinó en tendències d’espècies típiques d’aquest hàbitat però generals per a cada país.

En segon lloc, en alguns països hi ha una sobrerepresentació d’itineraris en zones protegides, la qual cosa fa pensar que el descens encara podria ser més important en el conjunt del territori.

Encara que els indicadors de papallones i ocells no són estrictament comparables, ambdós indiquen una pèrdua important de biodiversitat als ambients oberts. Així mateix, els resultats apunten altre cop a una sensibilitat superior de les papallones davant de la degradació

5

A data de 2007, hi havia BMS establerts a: Alemanya, Andorra, Balears, Bèlgica, Catalunya, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Holanda, Regne Unit, Suïssa i Ucraïna. Per a més detalls, vegeu: Van Swaay, C.A.M., Nowicki, P., Settele, J. & van Strien, A.J., 2008. “Butterfly monitoring in Europe: methods, applications and perspectives”. Biodiv.

Conserv., 17: 3455-3469.

6

Van Swaay, C.A.M., Warren, M.S. & Loïs, G., 2006.

“Biotope use and trends of European butterflies”. J. Insect Conserv., 10: 189209.

7

Bloch, D., Werdenberg, N. & Erhardt, A., 2006.

“Pollination crisis in the butterfly-pollinated wild carnation Dianthus carthusianorum?” New Phytologist, 169: 699-706.

8

Pannekoek, J. & van Strien, A.J., 2006. TRIM 3 Manual (Trends & Indices for Monitoring data).

Statistics Netherlands, The Netherlands. http://www.ebcc.info.

Cynthia

12 Gestió i conservació

Fig. 1. L’European Butterfly Grassland Indicator ha mostrat un fort descens significatiu entre 1990 i 2007: les poblacions de les espècies seleccionades han disminuït en prop del 60%.

Aquesta regressió és molt més forta que les variacions anuals motivades pel clima, i és indicadora d’una situació clara de degradació dels prats europeus.

9

Thomas J.A., Telfer, M.G., Roy, D.B., Preston, C.D., Greenwood, J.J.D., Asher, J., Fox, R., Clarke, R.T. & Lawton, J.H., 2004.

“Comparative losses of British butterflies, birds, and plants and the global extinction crisis”. Science 303: 1879-1881.

10

Strijker, D., 2005.

“Marginal lands in Europe – causes of decline”. Basic App. Ecol. 6: 99-106.

11

Hanski, I., 1999.

Metapopulation Ecology.

313 pàg. Oxford Univ.Press, Oxford.

12

Birdlife International, 2007. New challenges, new CAP. Birdlife International’s vision for the future of the EU Common Agricultural Policy. Birdlife & RSPB.

120 100 80 60 40 20 0 1990

1993

1996

1999

2002

2005

ambiental9 o, com a mínim, a una resposta més ràpida d’aquest grup. En tot cas, ambdós indicadors apunten a la necessitat d’aplicar polítiques ambientals més sostenibles per conservar la biodiversitat dels prats a Europa.

Interpretació de la tendència Els prats no constitueixen un hàbitat clímax a Europa, i si no es gestionen activament inicien un procés de successió secundària i finalment es converteixen en matollars o bosc.

Les pràctiques tradicionals com la ramaderia extensiva i el dall manual, que comporten un mínim ús de fertilitzants i pesticides, no només preserven els prats sinó que també generen hàbitats òptims per a les papallones i molts altres organismes.

En les darreres dècades, el desenvolupament econòmic ha dut cap a dos processos fàcilment identificables: 1) una intensificació de l’agricultura i ramaderia a les àrees més productives, i (2) un abandonament de les terres a les àrees menys accessibles i improductives. La primera ha comportat la conversió de prats en camps de conreu monoespecífics, un gran ús de fertilitzants i pesticides, una ampliació de les àrees mínimes dels camps, la destrucció de marges arbrats i la utilització de maquinària pesant. En zones de l’Europa central pràcticament totes les terres agrícoles i ramaderes són de tipus intensiu, la qual cosa ha significat un empobriment extrem de la fauna de papallones; possiblement, els descensos poblacionals més importants van succeir abans de la dècada dels 1980, és a dir, abans d’iniciar-se els programes de seguiment del BMS. En canvi, als països de l’àrea mediterrània i de l’Europa de l’Est, el procés d’intensificació agrícola i ramadera està en un estadi més inicial, i la conversió de terres gestionades de manera tradicional en terres intensives és un procés amb plena vigència. És molt possible que la disminució de l’indicador de papallones de prats estigui reflectint, en bona mesura, la pèrdua de biodiversitat lligada a aquest procés d’intensificació.

L’abandonament dels prats té lloc, sobretot, en zones de muntanya, on les possibilitats d’intensificar les terres són mínimes. Aquest abandonament pot afavorir la biodiversitat

en els estadis inicials de la successió, però al cap de pocs anys suposa un empobriment de les comunitats de papallones. Aquest procés és molt important als països escandinaus, però també als de la zona mediterrània10.

Tant la intensificació com l’abandonament augmenten la fragmentació dels hàbitats. A mitjà i llarg termini això també produeix descensos poblacionals de les papallones, en incidir negativament sobre les probabilitats de supervivència de les poblacions locals i les probabilitats de recolonització11.

Consideracions finals Hi ha almenys dos aspectes que cal tenir en compte en el grau de generalització d’aquests resultats. En primer lloc, l’abast geogràfic dels BMS és limitat i no afecta la totalitat del continent europeu. L’indicador incorpora dades d’una bona representació de països del centre i nord d’Europa, però la situació és molt pitjor als països de l’est i sud d’Europa5.

Aquest problema només es podrà resoldre si continua la tendència expansiva dels programes BMS iniciada a les darreres dècades.

D’altra banda, en molts dels programes BMS hi ha un biaix en la selecció de les estacions de mostreig, que tendeixen a concentrar-se en àrees protegides (p. ex. parcs naturals). Això passa perquè aquestes àrees són més diverses i els voluntaris les prefereixen, i també pel fet que els mateixos espais naturals s’interessen pel seguiment i el subvencionen parcialment. Aquest fet podria generar també un biaix en els resultats de l’indicador, amb la possibilitat que les tendències detectades siguin menys greus del que realment són en la majoria del territori (s’esperen millors tendències en àrees protegides que en àrees que no ho són). Per tant, es considera que l’indicador és més aviat conservatiu.

En tot cas, la conclusió final és que el declivi de les papallones típiques de prats a Europa és molt alarmant i que posa de manifest una tendència greu de pèrdua de la biodiversitat a gran escala. Pensem que en els anys propers, els seguiments BMS i l’indicador que aquí es presenta poden aportar una informació molt valuosa per influir en el desenvolupament de polítiques ambientals en l’àmbit de la UE. Més concretament, tant les directives d’hàbitats (92/43/EEC) i espècies (79/409/EEC) com les reformes en les polítiques agrícoles12 són instruments que poden ajudar a millorar aquesta situació tan negativa que es detecta mitjançant els programes de seguiment de papallones.

Constantí Stefanescu

Cynthia

Notícies 13

Sisena trobada de col·laboradors del CBMS La xarxa del CBMS va creixent i en pocs anys s’ha passat dels 10 itineraris i 8 col·laboradors inicials a més de 70 itineraris i més de 100 col·laboradors. Es fa, doncs, cada cop més necessari un punt de trobada, on tots aquells que participem d’aquest projecte puguem intercanviar experiències, impressions i coneixements. Amb aquest esperit es va realitzar l’any 1998 la primera trobada de CBMSeros, i, molt més multitudinàriament, el 16 de febrer de 2008 va tenir lloc la sisena.

E

n aquesta trobada al Museu de Granollers de Ciències Naturals, hi van assistir prop de cinquanta persones. L’obertura de l’acte va anar a càrrec de l’alcalde, Josep Mayoral i Antigas. Toni Arrizabalaga, com a amfitrió, va donar la benvinguda a tots els participants i els va agrair la seva participació en el projecte.

La primera part de la trobada es va centrar en la presentació de l’estat de la xarxa i els principals resultats obtinguts fins al moment.

També es va fer èmfasi en la manera d’omplir les fitxes de camp i es van resoldre els dubtes que van anar sortint.

Després d’esmorzar, s’inicià el primer bloc de tallers: la cria i recerca d’estadis immadurs, la identificació de les espècies del gènere Erebia, del grup Pieris-Pontia-Euchloe, del gènere Melitaea i del grup dels Polyommatini.

Després del dinar es va dur a terme el concurs d’identificació, que en aquesta ocasió va guanyar el company Roger Vila. Després, Elisenda Olivella va presentar els diferents projectes que la Societat Catalana de Lepidopterologia (SCL) té en marxa actualment. Tot seguit es va entregar un premi a Pere Luque, per la constància a realitzar l’itinerari amb

Els assistents a la sisena trobada del CBMS (fotografia: T. Arrizabalaga).

menys espècies de la xarxa (la Tancada, al delta de l’Ebre), i a Albert Miquel, per fer l’itinerari amb un nombre més alt d’individus (el Pinetell, a les muntanyes de Prades).

A continuació es va fer un segon bloc de tallers, sobre fotografia de ropalòcers i preparació d’exemplars i manteniment d’una col·lecció de referència.

A darrera hora de la tarda es van presentar tres projectes paral·lels al CBMS: (1) ropalòcers i DNA, per Roger Vila; (2) prats i papallones a l’Alta Garrotxa, per Mike Lockwood, i (3) els mapes de distribució dels ropalòcers a Catalunya, per Marc-Anton Recasens.

Com a cloenda es va projectar el DVD del CBMS, i com a record de la trobada els assistents es van endur a casa una carpeta per prendre les dades de camp.

Jordi Jubany

Edició del DVD: Pla de seguiment de papallones diürnes de Catalunya (CBMS)

L‘

any 1994 es va iniciar, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el projecte de seguiment de les poblacions de papallones: el Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (abreujat CBMS). Ara ha sortit editat un DVD que ens serveix d’introducció històrica al projecte, amb referències a la coincidència en la seva filosofia i metodologia amb el conegut BMS britànic, d’on va prendre el nom, i amb els objectius: conèixer amb precisió els canvis d’abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg

de transsectes fixos, per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals. El vídeo també inclou un reportatge sobre la biologia i ecologia de les papallones com a suport general de continguts a una introducció a l’estudi concret de la lepidopterologia.

Per acabar, el vídeo conté set reportatges de dos minuts de diferents estacions de la xarxa, explicats pels mateixos observadors de l’itinerari, amb una representació territorial que permet copsar la implantació del projecte en l’àmbit català.

FITXA TÈCNICA Edita: Museu de Ciències Naturals de Granollers Imatge i realització: Jaume Sañé Edició: Marta Vilamitjana Coordinador del CBMS: Constantí Stefanescu Material fotogràfic: Albert Miquel, Josep Planas, Josep Ramon Salas i Saskya van Nouhuys Dipòsit Legal: B-34.703-2008

El Barranc d’Algendar, un refugi per a les papallones Menorca es va incorporar a la xarxa del CBMS l’any 2001. Actualment hi ha tres estacions actives, dues al Parc Natural de s’Albufera des Grau i la d’Algendar, que presenta un comportament diferenciat gràcies al microclima fresc i humit i el refugi del vent que ofereixen els barrancs del sud de l’illa.

El Barranc d’Algendar per on passa l’itinerari. (fotografia: S. Estradé).

Fig. 1. Corbes fenològiques del nombre d’exemplars i espècies detectades setmanalment a l’itinerari d’Algendar.

Es mostren les mitjanes del període 2001-2008.

L’itinerari L’establiment d’estacions de seguiment de papallones diürnes a Menorca neix arran de la consolidació de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) com a instrument de recollida i anàlisi d’informació d’àmbit local, tant del terreny social i econòmic, com de l’ecològic i ambiental. L’any 2001 s’incorporen a la xarxa CBMS les estacions des Grau i Algendar i, posteriorment, l’any 2005, s’hi afegeix Santa Catalina. L’itinerari d’Algendar s’inicia a la zona d’Es Canaló i continua per l’eix principal del barranc d’Algendar, on discorre l’únic curs natural d’aigua permanent de l’illa.

Menorca té una temperatura mitjana anual de 17ºC i una pluviometria de 572 mm, distribuïda irregularment, amb màxims a la

250

12 10

200

8 150 6 100 4 50

2

0

0 1

2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Setmanes

Nombre d’espècies

Abundància d’individus

Cynthia

14 L’estació

tardor i primavera, i amb estius secs, però al fons dels barrancs menorquins es mantenen unes condicions microclimàtiques particulars, d’humitat elevada, temperatures fresques i protecció del vent, que permeten l’existència d’ecosistemes de gran interès naturalístic.

El recorregut té 9 seccions i una llargada de 1.975 m. L’inici discorre per un camí que voreja el costat esquerre del barranc i on es troben majoritàriament parres, figueres i heura a la paret, i a l’altra banda del camí horts tradicionals de fruita. A continuació, s’endinsa dins un d’aquests horts fruiters i continua altre cop arran de paret. A partir d’aquest punt estan més representades l’heura i les falgueres a la banda de la paret i a l’altra banda del camí guanyen molta importància els esbarzers. Després d’un tram al costat del curs d’aigua, amb canyar i vegetació de torrent (cues de cavall, lliris, menta, boga, llorers...), comença a pujar per un dels ramals del barranc i per dins un petit alzinar. Més amunt desapareixen les condicions d’humitat i frescor pròpies del barranc i la vegetació canvia gradualment cap a ullastrar i herbassars secs. Dalt del barranc hi ha uns camps semiabandonats amb presència d’ullastres, llentiscles, farigola, altres petits matolls i cards.

Els comptatges s’allarguen actualment fins a final d’octubre, perquè durant aquest mes es donen lleugers repunts del nombre d’individus observats.

La fauna de papallones En el període 2001-2008 s’han comptabilitzat 19.449 individus i un total de 22 espècies de ropalòcers. La mitjana anual és de 2.431 exemplars i 18 espècies, amb una densitat mitjana de 123 exemplars/100 m.

La comunitat de ropalòcers d’Algendar presenta un patró fenològic amb un màxim estival al voltant de la quarta setmana de juny (fig. 1), màxim que es troba endarrerit respecte a les altres dues estacions menorquines a causa de les condicions microclimàtiques especials del barranc. A més, l’abundància d’individus es manté més elevada durant tot l’estiu i tardor, i les densitats mit-

Cynthia

L’estació 15

janes són també superiors a Algendar respecte a les altres dues estacions. Quant al nombre d’espècies, el màxim es manté durant tot el mes de juny. Es dóna una disminució important del nombre d’individus cap a principi d’agost i es recupera a final d’agost i setembre. Al mes d’octubre augmenta de nou el nombre d’individus gràcies al manteniment de poblacions importants de Pararge aegeria i al pas migratori de tardor, 8 combinat amb generacions autòctones tardanes de Pieris brassicae, Colias crocea, Vanessa atalanta i Cynthia cardui.

L’espècie més abundant és, amb diferència, P. aegeria, que suposa un 35% dels individus observats (fig. 2). A continuació hi ha Celastrina argiolus, Pieris rapae i Gonepteryx cleopatra. P. aegeria és especialment abundant en zones boscoses tancades i és l’espècie dominant a la secció que travessa l’alzinar. C. argiolus augmenta la seva densitat durant els mesos de juliol i agost, amb concentracions importants a les parets del barranc sobre l’heura, on els anys de més abundància es poden arribar a comptar més de 400 individus anuals en aquesta secció. S’han observat en aquesta espècie oscil·lacions cícliques de l’abundància amb un període d’uns tres anys, que podrien ser el resultat d’un efecte regulador provocat per parasitoides (fig. 3). P. rapae es troba de manera més abundant prop dels camps i horts, i G. cleopatra té més mobilitat i una distribució més àmplia, tot i que s’ha observat la seva preferència per les seccions més obertes, i és molt més escassa a la secció que travessa l’alzinar.

La gestió de l’espai El barranc d’Algendar s’inclou dins una àrea natural d’especial interès (ANEI Me-13), figura de protecció reconeguda per la Llei d’Espais Naturals de 1991 de les illes Balears.

Aquestes figures de protecció, però, no van acompanyades d’una gestió específica activa com a zona protegida. El 47% de l’itinerari (seccions 1 a la 3) discorre per terrenys gestionats per Càritas Diocesana de Menorca dins el projecte Arbres d’Algendar, que té per objectiu la recuperació i cultiu d’arbres fruiters de varietats tradicionals de Menorca. La gestió de l’espai no ha patit canvis substancials des de l’inici del BMS i bàsicament es centra en l’agricultura ecològica de fruiters i en l’estassada periòdica dels esbarzers i arbustos de les parets seques que delimiten els horts i els camins. Cal dir que en el darrer any s’han tornat a cultivar zones abandonades i s’ha eli-

1

2

3 7 4 6 9 5

0

250

500 m

Recorregut de l’itinerari del barranc d’Algendar, que consta de 9 seccions. La longitud total és de 1.975 m, amb una mitjana de 220 m per secció (rang: 70-457 m).

Menorca

Pararge aegeria Celastrina argiolus Pieris rapae Gonepteryx cleopatra Polyommatus icarus Maniola jurtina Pieris brassicae Lasiommata megera Lycaena phlaeas Vanessa atalanta Cynthia cardui Colias crocea Pyronia cecilia Aricia cramera Pontia daplidice 0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

Mitjana de l’índex anual

minat la vegetació arbustiva que les havia envaït. Pel que fa a la resta de l’itinerari, a la secció 4, que es troba a la ribera del torrent, també es fan estassades periòdiques a càrrec d’un grup local de voluntaris, eliminant la vegetació que es troba a la riba (cues 1.000 de cavall, menta i canyes) i que tor- 800 na a rebrotar al cap d’un temps. La 600 resta de l’itinerari no té una gestió 200 activa. Hi ha, doncs, en aquest espai 0 2001 2002 una marcada influència humana.

Per a tenir més informació sobre les poblacions de ropalòcers de Menorca podeu adreçar-vos a l’apartat de turisme natural del web de l’OBSAM (http://turismenatural.obsam. cat/papallones/), on hi ha una fitxa de cadascuna de les espècies de ropalòcers de Menorca, amb la seva descripció i fenologia, amb dades extretes dels vuit anys de BMS. Sònia Estradé i David Carreras

Fig. 2. Abundància mitjana (mitjana dels índex anuals durant el període 20012008) de les 15 papallones més comunes a l’estació d’Algendar.

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Fig. 3. Índex anual de Celastrina argiolus (2001-2007).

Cynthia

16 L’estació

El seguiment de papallones al Parc Natural de la Vall de Sorteny (Ordino, Andorra) L’any 2004 es va posar en funcionament el primer itinerari BMS a Andorra al Parc Natural de les Valls de Sorteny. Aquest itinerari ha estat la base per establir el seguiment de papallones diürnes a Andorra (BMSAnd). L’estació de Sorteny ens ofereix una bona mostra d’una interessant comunitat de papallones pirinenques de l’estatge subalpí, amb espècies de gran valor.

L’itinerari L’any 2004, arran d’una xerrada sobre papallones a càrrec de Jordi Jubany i Jordi Dantart i organitzada pel Centre de Biodiversitat de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), l’associació de Defensa de la Natura i el Departament de Medi Ambient del Govern d’Andorra, el Parc Natural de Sorteny va interessar-se per realitzar el que seria el primer itinerari BMS a Andorra. Aquell mateix any, fruit

Els prats que envolten el refugi de Sorteny (fotografia: J. Palau i C. Mújica).

del seu interès per conèixer i protegir la fauna del parc, els guardes van iniciar-se en l’estudi de les papallones i van començar a recórrer l’itinerari de forma regular. Després d’un any, sota la coordinació de l’antic Centre de Biodiversitat, i amb la col·laboració del Museu de Granollers Ciències Naturals, es va establir en ferm el projecte de seguiment de papallones diürnes a Andorra (BMSAnd), es va ampliar el nombre d’itineraris BMS i es va fer difusió del projecte. Aquest projecte, actualment coordinat pel Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya a Andorra (CENMA), pretén ampliar el coneixement sobre les papallones i l’estat de conservació del medi natural d’Andorra, seguint estrictament el mateix protocol que el CBMS, amb el qual es ges-

tiona i treballa en col·laboració. Actualment, la xarxa del BMSAnd ja inclou set itineraris, que cobreixen un rang altitudinal que va des de 900 fins a 2.250 m.

El Parc Natural de la Vall de Sorteny està situat al nord d’Andorra, a la parròquia d’Ordino. Es va crear l’any 1999, amb la finalitat de conèixer, protegir i divulgar la biodiversitat d’aquesta vall. Presenta una superfície de 1.080 hectàrees i es caracteritza per una gran diversitat d’espècies de flora (més de 700 espècies fanerògames).

L’itinerari, de 970 m de longitud, es troba a l’estatge subalpí, entre 1.900 i 1.980 m d’altitud. Consta de vuit seccions enllaçades que configuren una ruta circular que comença a prop de l’entrada del parc i discorre per prats, pastures i boscos de pi negre. El recorregut voreja el riu de Sorteny, arriba fins al refugi de Sorteny i retorna al punt d’inici. Els prats dominen a les seccions 1 i 2: a la primera, són presents els prats mesòfils silicícoles amb festuques (majoritàriament Festuca nigrescens) i Agrostis capillaris, i amb abundància de genciana vera (Gentiana lutea); a la segona, hi ha prats mesòfils de pèl caní (Nardus stricta). La secció 3 és la més forestal, amb matolls de nabius (Vaccinium myrtillus), nerets (Rhododendron ferrugineum) i bosc de pi negre (Pinus uncinata); també hi són presents les tarteres àcides colonitzades amb megafòrbies i falgueres. La secció 4 presenta uns hàbitats similars a la secció 1. Ja entrant en les zones més humides, a la secció 5 trobem molleres àcides de Carex nigra i Scirpus caespitosus, i a la secció 6 prats de dall mesohigròfils i espècies indicadores de vegetació nitròfila, com ara l’espinac de muntanya (Chenopodium bonushenricus) o Rumex alpinum. Aquesta zona rep nitrats per la sobrecàrrega ramadera puntual que s’hi dóna als mesos de tardor. La secció acaba a la borda refugi de Sorteny. La secció 7 està formada de prats de sudorn (Festuca paniculata), una gramínia de molta alçària, tanta que en els mesos d’estiu dificulta la caminada. Aquesta és la zona d’accés al refugi i, per tant, pateix una alta freqüentació huma-

Cynthia

L’estació 17

na, sobretot els mesos de juliol i agost i els caps de setmana. La secció 8, la darrera de l’itinerari, torna a mostrejar prats silicícoles de sudorn i, a la part més baixa, petites molleres àcides. Aquesta secció també forma part de l’itinerari d’accés al refugi i és força freqüentada.

8

Les papallones En situar-se a quasi a 2.000 m d’altitud i en plena zona axial dels Pirineus, Sorteny presenta una climatologia freda i plujosa que redueix significativament el període d’activitat de papallones a unes 23 setmanes de seguiment efectiu del BMS (els mesos de març i abril la neu encara hi és present i pràcticament no es veu cap papallona). La màxima abundància i diversitat de lepidòpters s’observa, com és d’esperar, els mesos de juliol i agost, quan els comptatges arriben a valors d’una cinquantena d’exemplars i prop d’unes 25 espècies.

En el període 2006-2008 s’han detectat un total de 1.669 papallones pertanyents a 65 espècies diferents (les dades de 2004-2005 no es comptabilitzen perquè no es consideren prou precises). Possiblement aquest cens continuarà augmentant en els propers anys, ja que les identificacions específiques són difícils en alguns grups ben presents a la zona (p. ex. en les blavetes i hespèrids). Sorteny representa un itinerari molt interessant per al BMSAnd, perquè hi apareixen espècies rares a Andorra, que fins ara només es coneixen del parc o d’escasses localitats del país.

Entre les més destacables es poden esmentar: Parnassius apollo, Parnassius mnemosyne, Euchloe simplonia, Eumedonia eumedon, Aricia nicias, Maculinea arion, Polyommatus eros i Proclossiana eunomia. També hi és present una gran diversitat d’especies del gènere Erebia, com ara E. euryale, E. epiphron, E. triaria, E. cassioides, E. lefevbrei, E. neoridas, E. oeme i E. meolans. Totes aquestes papallones són exclusives de l’alta muntanya i tenen un gran interès des del punt de vista de la conservació.

Les dades de Sorteny són també interessants per aprofundir en la biologia d’espècies típicament pirinenques, molt més escassament representades en itineraris situats a més baixa alçada. Un exemple evident és Aglais urticae, que apareix com la papallona més abundant en aquest itinerari (fig. 1) . La presència de nombroses ortigues al voltant del refugi de Sorteny permet, a més, relacionar l’abundància dels adults amb els fenòmens de reproducció local, un aspecte clau per poder

6

7

5 4

1 2

0

250

3

500 m

Recorregut de l’itinerari de Sorteny, que consta de 8 seccions. La longitud total és de 970 m, amb una mitjana de 121 m per secció (rang: 48-171 m).

Andorra

Aglais urticae Polyommatus coridon Plebeius idas/argus Colias crocea Pieris rapae Boloria euphrosyne Lycaena virgaureae Polyommatus amandus Aricia nicias Coenonympha pamphilus Polyommatus icarus Erebia meolans Pieris brassicae Anthocharis cardamines 0

10

20

30

40

50

60

70

Mitjana de l’índex anual (2005-2007)

interpretar els moviments altitudinals que efectua aquesta espècie a l’alta muntanya pirinenca.

En tot cas, aquesta interessant comunitat de ropalòcers s’afegeix a l’elevada diversitat d’altres grups de fauna i de flora al parc. Entre les espècies més emblemàtiques destaquem el gall fer (Tetrao urogallus), la perdiu blanca (Lagopus mutus), l’almesquera (Galemys pyrenaicus) i el tritó pirinenc (Calotriton asper), pel que respecta a la fauna, i Astragalus penduliflorus, Xatardia scabra, Ranunculus glacialis, Potentilla frigida o Salix ceretana, a part d’algunes de les espècies de la llista vermella de plantes vasculars del Principat, pel que respecta a la flora. Tot plegat fa del Parc Natural de la Vall de Sorteny un indret de gran interès biològic que cal preservar.

Josep Palau & Carles Mújica

Fig. 1. Abundància mitjana (mitjana dels índexs anuals durant el període 20062008) de les 15 papallones més comunes a l’estació de Sorteny.

Cynthia

18 La papallona

Gonepteryx rhamni i G. cleopatra, un toc de groc que marca el final de l’hivern Anticipant-se al bon temps, aquests dos pièrids, coneguts popularment com a llimonera i cleòpatra, surten de la hibernació i marquen l’inici de la temporada del CBMS. El seu groc llampant és un preludi de l’arribada de la primavera i els primers tocs de color després del gris hivern. La coloració inconfusible dels mascles les situa entre les papallones més fàcils de reconèixer i més estimades de la nostra fauna.

1

Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

Fig. 1. Abundància relativa (índex anual / 100 m) a les diferents estacions de la xarxa (1994-2008) de (a) Gonepteryx rhamni i (b) G. cleopatra. Les abundàncies s’han superposat a un mapa de probabilitats d’ocupació, segons un model bioclimàtic que combina dades termomètriques i pluviomètriques.7 El color blanc a Andorra i les Balears denota la manca de disponibilitat de capes d’informació climàtica d’aquestes àrees.

Distribució geogràfica i situació al CBMS Gonepteryx rhamni té una distribució molt àmplia, que abasta el nord-oest d’Àfrica, tot Europa i, cap a l’oest, part de Sibèria, Kirguizistan i Mongòlia1. Es troba molt estesa per la península Ibèrica, on ha estat citada en totes les províncies espanyoles i moltes localitats de Portugal2. Ara bé, al sud peninsular es concentra a les zones muntanyoses. Encara que és absent de les illes Balears3, en una col·lecció entomològica de Menorca se’n conserven uns pocs exemplars capturats als anys 80 (ref. 4). Això podria indicar que es comporta com a visitant irregular de les Balears5.

G. cleopatra viu principalment a les àrees d’influència mediterrània1. Ocupa el nordoest d’Àfrica (incloses les illes Canàries, on manté poblacions diferenciades, que molts autors consideren com a subespècies) i els països de les ribes nord i est de la Mediterrània. És present en tota la península Ibèrica i a les illes Balears, on és particularment abundant.

Ambdues espècies són de les més comunes al CBMS i al BMSAnd i apareixen a la gran majoria de les estacions (fig. 1), a la qual cosa ajuda llur gran capacitat dispersiva6. Tot i així,

la seva abundància relativa al conjunt de la xarxa s’ajusta prou bé a un model predictiu climàtic que combina variables termomètriques i pluviomètriques7, i reprodueix, a petita escala, les diferències biogeogràfiques abans esmentades. G. rhamni assoleix la màxima abundància en zones plujoses de la muntanya mitjana, com ara la Serralada Transversal, moltes zones del Prepirineu i els principals massissos de la Serralada Prelitoral, tant al nord com al sud del país. Es fa més rara a mesura que el clima es torna més càlid i àrid: encara manté poblacions regulars, però menys abundants, a la Serralada Litoral, però pràcticament desapareix de la línia costanera i de la plana de Lleida, on només es detecta molt ocasionalment (fig. 1a). Contràriament, G. cleopatra troba l’òptim de la seva distribució en zones més baixes de les serralades Litoral i Prelitoral, fins i tot quan presenten una marcada aridesa (com el massís del Garraf i les parts baixes de les muntanyes tarragonines). A diferència de G. rhamni, apareix regularment a la línia costanera i a la zona de màquies i espinars de les comarques de ponent i del sud de Catalunya (fig. 1b). També és present als Prepirineus i Pirineus, però

Gonepteryx rhamni

Gonepteryx cleopatra

Abundància de Gonepteryx rhamni i G. cleopatra (IA/100m) ▲

Probabilitat climàtica 0,00-0,10 0,11-0,20 0,21-0,30 0,31-0,40 0,41-0,50

0,51-0,60 0,61-0,70 0,71-0,80 0,81-0,90 0,91-1,00

Presència 0 0,01-0,1 0,1-0,5 0,5-1,5 1,5-3,5

Eivissa

Menorca

Cicle biològic i fenologia Ambdues espècies hibernen com a adults i es troben entre les papallones més longeves de la nostra fauna. Són de les primeres papallones que es detecten a l’inici de temporada, i no és rar veure-les encara actives ja ben entrada la tardor. Als ambients mediterranis els primers exemplars apareixen en dies assolellats des de la darreria de febrer, mentre que en ambients més freds l’activitat comença al voltant del mes de març o principi d’abril. Normalment, els mascles són els primers a sortir de la hibernació, perquè tenen un llindar tèrmic d’activitat inferior a les femelles9.

Els mascles són fèrtils tan bon punt surten de la hibernació, però en el cas de les femelles les gònades no maduren fins passat l’hivern9. Per tant, l’aparellament té lloc sempre després de la hibernació. La còpula és molt difícil d’observar, al contrari del que passa amb els vols de rebuig de femelles ja aparellades. Aquests vols s’inicien sovint quan els mascles detecten les femelles mentre liben d’alguna de les fonts de nèctar preferides10.

Encara que les femelles intenten rebutjar els mascles, és freqüent que la insistència del mas-

Densitat (ex./100 m)

Hàbitats i plantes nutrícies Encara que G. rhamni i G. cleopatra són papallones generalistes8, presents en una gran diversitat d’hàbitats a Catalunya (fig. 2), els seus ambients preferits difereixen. G. rhamni mostra més predilecció pels ambients forestals i per les landes i prats muntans, on acudeix en recerca de fonts de nèctar; en canvi, defuig les zones obertes més seques. G. cleopatra és més típica de les àrees obertes, i és comuna en tot tipus de matollar i de prats amb flors i també a les zones agrícoles; als ambients forestals també es troba abundant, però clarament concentrada als boscos mediterranis, com ara l’alzinar i les pinedes de pi blanc.

A Catalunya, la posta d’ambdues espècies es fa preferentment a sobre de l’aladern (Rhamnus alaternus). En zones pirinenques, on l’aladern és absent, s’ha comprovat ovoposició de G. rhamni sobre fràngula (Rhamnus frangula), una planta nutrícia habitual a Europa. És molt possible que altres espècies del gènere Rhamnus també formin part habitual de la dieta d’aquestes papallones, sobretot a les zones on l’aladern escasseja.

Fig. 2. Densitat de (a) cle doni lloc a un llarg vol molt característic, Gonepteryx rhamni, i (b) G. en el qual la parella es pot enlairar una vincleopatra, als principals hàbitats representats a la tena o més de metres amb el mascle situat per xarxa del CBMS. sota i per darrere de la femella. A vegades es poden veure femelles empaitades per dos o tres mascles, fins i tot de 4,5 les dues espècies (rhamni 4 3,5 i cleopatra). Tot i haver 3 2,5 observat aquests vols en 2 1,5 moltíssimes ocasions, mai 1 no hem pogut constatar 0,5 0 que acabin realment en 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 còpula.

Categories d’hàbitats La posta es concentra a 3 2,5 principi de primavera, tot 2 i que s’han vist algunes 1,5 femelles molt velles ponent 1 a finals de maig. Els ous 0,5 són postos individualment 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 al revers de fulles molt tenCategories d’hàbitats dres, a la part exterior de la planta nutrícia i en branques que sobreCategories d'hàbitats surten; més rarament es troben ous al revers 1 Sense vegetació 2 Landes i bruguerars de fulles crescudes i a sobre de les tiges. Els 3 Matollar esclerofil·le arbustos isolats de mida petita reben una pro4 Prats calcaris de teròfits porció d’ous més elevada. Els ous tenen for5 Prats calcaris muntans i subalpins ma ovoidal i presenten crestes ben marca6 Prats silícics de teròfits des; acabats de pondre són de color blanc, 7 Prats silícics muntans però amb el pas de les hores es tornen groi subalpins 8 Prats mesòfils i dalladors guencs. Eclosionen al cap d’uns sis dies.

9 Bosc de caducifolis L’eruga passa per cinc estadis de creixement.

10 Bosc de coníferes En el primer, és de color groc pàl·lid i roman 11 Bosc de ribera 12 Alzinars essencialment al marge foliar o sobre el ner13 Vegetació d'aiguamolls vi principal a la part inferior de les fulles ten14 Agricultura intensiva dres de què s’alimenta. A partir del segon esta15 Cereals 16 Conreu llenyós de secà di es torna verda, i en el quart estadi li apa17 Vegetació ruderal reix una franja blanca que li ressegueix tot el lateral del cos. Tant en aquest estadi com en el cinquè sol situar-se a l’anvers de les fulles.

En la posició de repòs típica aixeca la part de davant del cos de sobre la fulla, dibuixant una García-Barros, E., Munguira, mena d’essa molt suau.

M.L., Martín Cano, J., Romo El desenvolupament larvari s’allarga uns 20 Benito, H., Garcia-Pereira, P. & Maravalhas, E. S., 2004. dies. Per crisalidar, l’eruga acostuma a aban“Atlas de las mariposas donar la planta nutrícia i s’amaga entre la diurnas de la Península vegetació del voltant. Tanmateix, no és rar Ibérica e islas Baleares (Lepidoptera: Papilionoidea trobar crisàlides ben camuflades al revers de & Hesperioidea)”. fulles de la planta nutrícia. Inicialment, la criMonografías Soc. ent. aragon., 11: 1-228. sàlide és de color verd àcid, però amb el pas dels dies es va apagant el to i apareixen petiCuello, J., 1980. “Els Rhopalocera de les Illes tes taques fosques. Les ales grogues o verdoBalears”. Treb. Soc. Cat. Lep., ses dels adults es transparenten perfectament 3:51-60. poc abans de l’emersió de la papallona. La Carreras, D., Jubany, J. & durada de la fase pupal és d’uns 12-15 dies.

Stefanescu, C., 2004. “Noves L’emergència dels adults es produeix durant cites de papallones diürnes per a Menorca i les illes el juny i juliol.

Balears (Lepidoptera: Aquest cicle biològic queda ben reflectit Rhopalocera)”. Butll. Soc. amb les dades del CBMS, amb un primer pic Cat. Lep., 93: 35-41.

Densitat (ex./100 m)

hi és menys abundant que no pas la seva congènere. Cal destacar la gran abundància que assoleix a les illes Balears. A Menorca, les dades del CBMS la situen com una de les quatre papallones més abundants de l’illa.

2

3

4

Cynthia

La papallona 19

Comptatge setmanal

Fig. 3. Fenologia de Gonepteryx rhamni (a-b) i G. cleopatra (c-e), segons dades del CBMS (1994-2008). (a) i (c) ambients mediterranis de la Serralada Litoral i àrees pròximes, (b) i (d) ambients centreeuropeus de la Serralada Prelitoral, Serralada Transversal i Prepirineus; (e) Menorca.

160 140 120 100 80 60 40 20 0

(a)

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

7

8

9

10

Gutiérrez, D. & Thomas, C.D., 2000. “Marginal range expansion in a host-limited butterfly species Gonepteryx rhamni”. Ecol. Entom., 25: 165-170.

Stefanescu, C., Páramo, F., Brotons, L. & Pla, M., 2009.

El mòdul “papallones” del SITxell (informe inèdit). Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Barcelona.

Tant G. rhamni com G. cleopatra prefereixen flors liles, blaves o rosades. Quan surten de la hibernació visiten molt freqüentment les flors de romaní (Rosmarinus officinalis), però també les de pixallits (Taraxacum officinale). A l’estiu, s’observen grans concentracions sobre Echium vulgare i cards (Carduus spp. i Cirsium spp.), escabioses (Scabiosa spp. i altres) i clavells (Dianthus spp.).

També són molt atretes als jardins, per Buddleia davidii i diverses labiades aromàtiques (p. ex. Salvia spp. i Lavandula spp.).

(b)

400 300 200 100

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

800 700 600 500 400 300 200 100 0

(c)

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

700

Stefanescu, C., Jubany, J., Torre, I. & Páramo, F., 2008.

“Preferències d’hàbitat i tendències poblacionals de les papallones a Catalunya”.

Cynthia, 7: 11-14.

Wiklund, C., Lindfords, V. & Forsberg, J., 1996. “Early male emergence and reproductive phenology of the overwintering butterfly Gonepteryx rhamni in Sweden”. Oikos, 75: 227240.

500

0

Comptatge setmanal

6

La capacitat dispersiva de G. rhamni queda demostrada en diversos treballs que han permès documentar desplaçaments de l’ordre de desenes de quilòmetres. A més, s’han trobat exemplars en vaixells en alta mar que indiquen la seva capacitat de colonitzar illes (cf.

Carreras et al., 2004).

Comptatge setmanal

5

Comptatge setmanal

600

600

(d)

500 400 300 200 100 0

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

Comptatge setmanal

Cynthia

20 La papallona

700 600 500 400 300 200 100 0

(e)

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

d’abundància d’ambdues espècies entre març i maig, que correspon als exemplars hibernants en plena època reproductiva (fig. 3).

En algunes zones, es detecta un baix nombre d’exemplars durant aquest primer període, possiblement perquè la hibernació té lloc en altres àrees més propícies. Els moviments entre les àrees d’hivernada i les de reproducció ja han estat suggerits per a G. rhamni11, però semblen també habituals en G. cleopatra. L’emergència de la nova generació anual es detecta amb força en moltes localitats a

principi d’estiu, més o menys dilatada depenent de les condicions particulars. Si, per exemple, l’àrea presenta fonts de nèctar abundants, el pic estival es pot prolongar a causa de l’arribada d’exemplars procedents d’altres indrets amb més escassetat de recursos.

D’altra banda, el patró fenològic anterior es veu complicat en el cas de G. cleopatra, que es comporta com una espècie potencialment bivoltina12. La segona generació parcial emergeix a finals de juliol i agost, però sovint passa desapercebuda perquè se solapa amb el vol dels exemplars de la primera generació.

A més, el percentatge d’exemplars que es reprodueixen a l’estiu podria estar condicionat per la climatologia, i disminuir fins a zero en anys amb una sequera molt pronunciada.

Durant la resta de l’estiu, l’abundància d’aquestes papallones als itineraris va disminuint progressivament a mesura que entren en hibernació o que marxen per recercar millors àrees d’hivernada. Tanmateix, no és gens rar veure exemplars actius ja fora del període de comptatge, en dies assolellats del mes d’octubre. No es disposa d’informació sobre el lloc que seleccionen els adults per hibernar.

Ara bé, tradicionalment s’ha considerat que s’amaguen entre el fullam de plantes perennes, com per exemple l’heura, en ambients forestals.

Migracions altitudinals Un dels aspectes menys coneguts de l’ecologia d’aquestes dues espècies és la tendència que tenen a fer migracions altitudinals. Encara que alguns autors ja ho havien esmentat13, fins ara aquest fenomen mai no havia estat documentat de forma rigorosa. La concentració de diferents estacions del CBMS al massís del Montseny, així com els censos setmanals realitzats des d’un vehicle entre Santa Margarida de Palautordera (300 m) i Collformic (1100 m) han permès aportar dades detallades en relació amb aquest fenomen (fig.

4). Els patrons que es comenten seguidament han estat confirmats amb un mostratge exhaustiu dels estadis immadurs al llarg d’un gradient altitudinal entre 350 i 1.000 m.

En primer lloc, existeixen diferències importants pel que fa a les àrees d’hivernada. Mentre que G. rhamni utilitza un ampli rang altitudinal (des de la base de la muntanya fins a, com a mínim, 1.250 m), G. cleopatra es concentra a la zona baixa del massís, on domina l’alzinar mediterrani. Encara que tant G. rhamni com G. cleopatra localitzen i fan la posta sobre aladerns en tot el rang altitudinal ocupat per aquest planta (fins a 1.000 m, apro-

Cynthia

La papallona 21

2

4

6

0

2

4

Març

8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 0

Abril

Març

6

Maig

Juny

Juliol

Agost Setem.

8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 0

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost Setem.

4

6

2

4

Març

8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32

Abril

Març

6

Maig

Juny

Juliol

Agost Setem.

11

Pollard, E. & Hall, M.L., 1980. “Possible movement of Gonepteryx rhamni (L.) (Lepidoptera: Pieridae) between hibernating and breeding areas”.

Entomologist’s. Gaz., 31: 217-220.

12

L’existència d’aquesta segona generació queda demostrada tant per l’observació de còpules al juny-juliol, com per la troballa de larves al mes de juliol a l’àrea del Montseny (J. Jubany & C. Stefanescu, obs. pers.).

13

Larsen, T., 1976. “The importance of migration to the butterfly faunas of Lebanon, East Jordan, and Egypt (Lepidoptera, Rhopalocera)”. Notulae Entomol., 56: 73-83.

8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost Setem.

bernada, sobretot en el cas de G. cleopatra.

L’explicació més plausible és que a finals d’estiu els exemplars es tornen cada cop menys actius, i això els fa molt menys detectables.

Depredadors naturals Les larves de totes dues papallones són atacades per tres parasitoides himenòpters especialistes i solitaris: Hyposoter rhodocerae (Hymenoptera: Ichneumonidae: Campopleginae), Cotesia gonepterygis i Cotesia risilis (Hymenoptera: Braconidae: Microgastrinae)14. Totes tres espècies, que són presents a Catalunya, ataquen les larves en els primers estadis i les maten a mig desenvolupament. H. rhodocerae pupa a l’interior de l’eruga de la papallona, que en el moment de morir s’infla, endureix la cutícula i es transforma en una “mòmia” amb una franja blanca transversal. El parasitoide adult emergeix uns 10 dies més tard.

Contràriament, tant C. gonepterygis com C. risilis abandonen el cos mort de l’eruga i teixeixen un capoll de seda 3 dins del qual fan la pupa.

G. cleopatra 2,5 G. rhamni En el cas de C. gonepterygis, 2 es tracta d’un capoll groc 1,5 1 daurat molt característic, 0,5 del qual el parasitoide adult 0 no emergirà fins la pri1994 1996 1998 mavera següent. C. risilis teixeix un capoll blanc i emergeix com a adult al cap d’una setmana.

D’altra banda, els ous poden ser parasitats per Trichogramma cordubensis15 i les pupes per Pteromalus apum14, tots dos parasitoides generalistes que ataquen altres hostes.

7 6 5 4 3 2 1 0 2000

2002

2004

2006

2008

Log index anual (G. cleopatra)

ximadament), la zona de màxima reproducció se situa a altituds intermèdies (entre 350 i 650 m). Les migracions altitudinals s’observen al juny quan neixen les noves generacions anuals. G. rhamni desapareix ràpidament de les zones d’emergència i es concentra a partir de llavors per sobre de 1.000 m. La migració altitudinal és molt menys acusada en G. cleopatra: una part de la població roman bona part de l’estiu a les zones d’emergència, possiblement perquè aquestes àrees són utilitzades altre cop per a la reproducció (d’acord amb el patró bivoltí abans esmentat). Tot i així, un gruix notable de la població també es desplaça cap a les zones més altes. Aquests moviments altitudinals responen a la necessitat dels adults d’aprovisionar-se de les reserves que extreuen del nèctar per poder sobreviure els mesos d’hibernació. Durant l’època estival, al Montseny, i a les àrees mediterrànies en general, la sequera es tradueix en una gran escassetat de flors a les zones baixes; contràriament, als ambients eurosiberians i borealpins situats per sobre de 1.000 m és aleshores quan s’observen les floracions més notables de plantes com ara la llengua de bou (Echium vulgare), diversos cards i clavells, etc. En aquestes dues espècies de papallones, les migracions estacionals altitudinals han evolucionat, doncs, com un mecanisme adaptatiu per explotar uns recursos abundants i previsibles, però allunyats de les àrees d’emergència dels adults.

L’únic aspecte que no queda ben reflectit amb les dades que tenim és el vol de retorn (que suposadament es produeix a finals d’agost i setembre) cap a les zones baixes d’hi-

2

Log index anual (G. rhamni)

0

Fig. 4. Distribució altitudinal i estacional de Gonepteryx rhamni (a i b) i G. cleopatra (c i d) al massís del Montseny. (a) i (c), dades del CBMS (1994-2008) en 8 estacions del CBMS situades entre 250 i 1.700 m; (b) i (d), comptatges realitzats des d’un vehicle (2001-2008), en el tram de carretera entre Santa Margarida de Palautordera (300 m) i Collformic (1100 m).

Fig. 5. Fluctuacions poblacionals de Gonepteryx rhamni i G. cleopatra a Catalunya i Andorra en el període 1994-2009, calculades amb el programa TRIM.

Cynthia

22 La papallona

a

c

b

e

f

d

g

h

(a) Ou, (b) larves en segon i (c) cinquè estadis, (d) prepupa, (e-g) pupes de G. cleopatra (f) i G. rhamni (g), i (h) adults de G. cleopatra. (fotografies: a-g, J,.

Jubany; h, A. Miquel)

14

Shaw, M.R., Stefanescu, C. & van Nouhuys, S., 2009.

“Parasitism of European butterflies (Hesperioidea and Papilionoidea)”. In: Ecology of butterflies in Europe (Settele, J., Shreeve, T.G., Konvicka, M. & Van Dyck, H., ed.). Cambridge University Press.

15

Identificació de B. Pintureau, a partir de material català.

16

Dennis, R.L.H., 1984.

“Brimstone butterflies, Gonepteryx rhamni (L.), playing possum”.

Entomologist’s Gaz., 35: 6-7.

Amb les ales plegades, els adults disposen d’un excel·lent camuflatge que els ajuda a passar inadvertits entre les fulles d’heura i d’altres plantes, amb les quals tenen una gran semblança. Presumiblement, això és fonamental per evitar que siguin depredades per ocells insectívors durant el gairebé mig any que passen hibernant. A part, el camuflatge es veu reforçat pel costum que tenen els exemplars de fingir que són morts quan són capturats i manipulats (un comportament anomenat tanatosi). Aquesta immobilitat s’interpreta com un mecanisme per confondre possibles depredadors i facilitar la fugida posterior16.

Tendències poblacionals G. rhamni i, sobretot, G. cleopatra es troben entre les papallones catalanes que han experimentat un increment poblacional més important entre 1994 i 2008 (fig. 5). L’anàlisi dels índexs anuals d’aquestes espècies indica una tendència positiva significativa en tots dos casos (P < 0,01). En G. rhamni es calcula un increment anual del 4,08%, mentre que en G. cleopatra aquest increment ha estat d’un 10,12%. La facilitat de detecció i

d’identificació (les estimacions s’han fet només amb les dades dels mascles, per evitar confusions entre les espècies), així com la seva presència a la majoria de les estacions confereixen un alt grau de fiabilitat a aquestes tendències.

El fort generalisme de totes dues papallones i, alhora, les diferències quant als seus hàbitats predilectes semblarien indicar que aquests augments no tenen res a veure amb l’evolució d’un cert tipus d’hàbitat. Tanmateix, hi ha dos aspectes que apunten a l’augment de la superfície forestal com la causa més probable d’aquestes tendències poblacionals positives. En primer lloc, la planta nutrícia principal, l’aladern, és un element característic de l’alzinar que es veu afavorit per l’expansió d’aquest tipus de bosc. En segon lloc, un augment dels boscos també seria beneficiós si, tal com sembla, les papallones escullen les masses forestals per a la hibernació.

En tot cas, G. rhamni i G. cleopatra es presenten a hores d’ara com dues de les papallones amb poblacions més saludables a Catalunya, Andorra i les Balears.

Jordi Jubany & Constantí Stefanescu

Com diferenciar les espècies del gènere Erebia (1)

Cynthia

Identificació 23

Quan es pensa en papallones emblemàtiques de muntanya les Erebia són, segurament, de les primeres que ens vénen al cap. A Catalunya tenim una nombrosa representació d’aquest grup de satirins que inclou 16 espècies. D’aquestes, E. triaria, E. epistygne, E. neoridas i E. meolans són les que es poden trobar a cotes més baixes i les úniques que mantenen poblacions fora del Pirineu i el Prepirineu, on es concentren totes les altres.

E.

epistygne és la més localitzada i l’única que a hores d’ara no ha aparegut a la xarxa del CBMS. És una Erebia atípica1, perquè falta al Pirineu i només ocupa un rang altitudinal de 700-1.400 m en zones de muntanya mitjana submediterrània del Prepirineu, la meitat oriental de la Depressió Central, la Serralada Transversal i el massís dels Ports2. Les altres sí que han estat detectades en un 6-10 % d’estacions del CBMS i mantenen el gros de les poblacions al Pirineu i el Prepirineu. Fora d’aquests sectors, totes tres són conegudes d’algunes localitats de la Serralada Transversal. A més, E. triaria, que es distribueix verticalment entre els 1.200-2.500 m, també colonitza el tres ocels apicals col.lineals

Erebia triaria

Cara superior: fosca, amb bandes postdiscals de color vermellós i ocels negres pupil.lats de blanc

massís dels Ports; E. meolans, amb un rang altitudinal de 600-2.500 m, manté poblacions a la part culminal del Montseny, i E. neoridas, que apareix entre els 700-2.000 m d’altitud, s’estén fins a l’extrem oriental de la Depressió Central (Moianès). Totes són univoltines i hivernen en algun estadi larval: E. epistygne vola de març a abril, i és l’única Erebia exclusivament primaveral; E. triaria apareix de final de maig a principi de juliol; E. Meolans, del juny fins a principi d’agost. i E. neoridas, la més tardana, de final de juliol a principi de setembre. S’alimenten de diferents gramínies, sobretot dels gèneres Festuca, Poa o Nardus3.

Jordi Dantart

Erebia epistygne

Cara inferior: fosca; ales anteriors amb banda postdical ferruginosa; posteriors marbrejades de taques negres (aspecte mat); zona postdiscal més clara (especialment en les femelles)

Cara superior (ala anterior): fosca; taca lleonada a la cel.la; banda postdiscal groguenca, progressivament estreta de la costa al marge dorsal.

Cara superior (ala posterior): fosca; banda postdiscal ferruginosa amb 4-5 ocels pupil.lats

Erebia neoridas banda clara postdiscal

Erebia meolans

taca lleonada sobre la cel.la

Cara inferior: ales anteriors de tonalitat ferruginosa; àpex grisaci; les posteriors marbrejades de gris cendra, amb la banda discal més fosca i venes més clares dos ocels apicals, tercer ocel desplaçat enfora

marge extern de les taques postmedianes tallat dret Cara superior: fosca; ales anteriors amb banda postmediana ataronjada progressivament estreta de la costa al marge dorsal, amb tres ocels pupil.lats; posteriors amb taques ferruginoses i ocels pupil.lats

Cara inferior: fosca; ales anteriors amb banda postdical ferruginosa i àpex grisaci; posteriors marbrejades amb la banda postdiscal més clara.

Femelles amb la tonalitat més clara

Cara superior: fosca; bandes postdiscals de color vermellós i ocels negres pupil.lats de blanc

Tenen períodes de vol diferents que faciliten la identificació, excepte en les èpoques de l’any en què es sobreposen les parelles triaria-meolans i meolans-neoridas. En E. epistygne són distintives la taca lleonada de la cel·la i les bandes postdiscals amples i groguenques de les ales anteriors. E. triaria i E. meolans se separen perquè la primera presenta tres ocels apicals, col·lineals, mentre que la segona generalment en té dos i, quan apareix el tercer —el més apical—, està desplaçat cap enfora. També pel revers de les ales posteriors, que és fosc, amb una aparença mat, en E. triaria, i molt fosc i d’aspecte sedós en E. meolans. Els trets distintius d’E. neoridas són la banda postmediana ataronjada de les ales anteriors, que s’estreny de la costa al marge dorsal, les taques postmedianes de les ales posteriors amb el marge extern tallat dret i el revers de les ales posteriors amb la banda postdiscal més clara que la resta. © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions reduïdes en un 15% de la seva mida.)

Cara inferior: fosca; ales anteriors amb banda postdical ferruginosa; posteriors de color uniforme (aspecte sedós) i zona postdiscal lleugerament més clara (especialment en les femelles)

1

Nel, J., 1992. “Sur la plasticité écologique et la biologie de quelques Lépidoptères (Rhopalocera) du sud-est méditerranéen de la France (2e partie)”. Linn. belg., 13: 239-270.

2

Dantart, J., 2008. “Erebia epistygne”. In: Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya [en línia].

Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008(web).pdf

3

Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

Identificació

Com diferenciar les espècies del gènere Brenthis: B. daphne, B. hecate i B. ino Les tres espècies europees del gènere Brenthis són presents a Catalunya, amb distribucions localitzades. Tot i la seva similaritat morfològica, certs detalls, sobretot a la part inferior de les ales posteriors, permeten identificar-les amb seguretat.

B

renthis daphne, l’espècie més comuna a Catalunya, apareix en àmplies zones del nord i molt més localment al sud; fins ara, ha estat trobada en el 21% de les estacions del CBMS. Prefereix bardisses en ambients frescals de la muntanya mitjana (p. ex. als Pirineus, Prepirineus, Serralada Transversal i Montseny). Les larves mengen espècies del gènere Rubus.

B. hecate és molt més rara i, a la xarxa del CBMS, només ha estat trobada a Mont-rebei. A Catalunya es coneixen unes poques poblacions isolades al Pallars Jussà, la Noguera, el Solsonès, Osona i la Garrotxa, en zones seques amb bosc obert barrejat amb prats d’herba alta on Filipendula vulgaris, la planta nutrícia, sigui abundant1. B. ino encara

no ha estat identificada amb certesa a la xarxa del CBMS (però és molt probable que voli a Sorteny, a Andorra).

Apareix restringida als Pirineus i molt rarament als Prepirineus, on ocupa una àmplia franja situada entre 1.000 i 1.800 m. Viu en prats d’herba alta i clarianes de bosc, sempre en àrees humides, sovint a la vora de rierols.

La seva biologia és poc coneguda, però la planta nutrícia principal sembla que és Filipendula ulmaria2. Les tres espècies són univoltines: B. daphne i B. ino volen al juny-juliol, mentre que B. hecate vola una mica abans (maig-juny). Possiblement les tres espècies hivernen a l’interior de l’ou com a larva ja formada.

Vlad Dinca

Brenthis daphne

Brenthis hecate

Brenthis ino

Cara superior: color taronja marronós, amb les taques negres postdiscals de mida irregular

Cara superior: color taronja marronós, amb les taques submarginals i postdiscals en dues fileres paral.leles

taques postdiscals de mida no uniforme, menor la de s4

difusió basal negra sovint pronunciada

taques negres al final de les venes, normalment fusionades en una línia contínua taques postdiscals i submarginals en fileres paral.leles. Taques postdiscals de mida força homogènia

taques postdiscals a s2 i s3 normalment més grans

marques submarginals menys desenvolupades que en B. ino

s4 amb difusió taronja-marronós, amb una petita àrea groga adjacent al final de la cel.la

s3 i s4 sense àrees ataronjades

Cara inferior: similar a B. daphne, però amb difusió marró violàcia a les ales posteriors, normalment menys estesa

marques submarginals, normalment més desenvolupades que en B. daphne s4 amb base clarament groga (adjacent al final de la cel.la)

taques postdiscals i submarginals ben marcades

Per distingir B. daphne de B. ino cal fixar-se en el revers de l’ala posterior: el color de la base de s4 (adjacent a la cel·la) és gairebé completament taronja marronós en B. daphne, i clarament groc en B. ino. B. hecate es pot distingir fàcilment examinant altre cop el revers de l’ala posterior, on trobem sengles fileres característiques de taques negres submarginals i postdiscals. Així mateix, els espais s3 i s4 són grocs, sense àrees taronges. © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona).

1

Nel, J., 1992. “Sur la plasticité écologique et la biologie de quelques Lépidoptères (Rhopalocera) du sud-est méditerranéen de la France (fin)”.

Linn. belg., 13: 287-338.

2

Tolman, T. & Lewington, R., 2002.

Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

Programa de seguiment en conveni amb:

cynthia Bulletin of the Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2008 - no. 8

Cover Detail of the upperside of the fore-wing of a Small Copper Lycaena phlaeas (photograph: A. Miquel).

Knapweed Fritillary resting on the orchid Anacamptis pyramidalis (photograph: J.M. Sesma).

Editorial The BMS helps preserve European biodiversity n the most recent editions of Cynthia we discussed how the CBMS helps to reveal the general trends operating within the biodiversity of Catalonia and Andorra. Based on the construction of multi-species bioindicators, data from the CBMS have shown how diversity has fallen in grasslands in contrast to the much more healthy situation found in our forests. These results coincide to a large extent with results from the Catalan Common Bird Survey.

Diversity indices are useful because they can synthesise in a reasonably understandable way a large amount of complex information obtained from the study of animal populations. This ability to generate and interpret data has led to butterflies being chosen by the European Union as a tool for evaluating the state of the continent’s environment. During the last three years work has been in progress to combine data from the different European BMS networks to develop a single indicator that reflects the situation of butterflies in grasslands throughout Europe. The results reveal a generalised decline in butterflies – and possibly in other groups of insects – in this type of habitat and are discussed in the article on habitat management and conservation in this Cynthia. This conclusion should thus act as a launching pad for new environmental policies in the European Union.

In this number of Cynthia you will find all the habitual sections. The importance of the BMS itineraries outside of Catalonia is emphasised by the description of two itineraries from Andorra and Menorca. The gradual development of itineraries in the Pyrenees has encouraged us to devote one of the identification guides to the genus Erebia, the most characteristic group of high-altitude butterflies. The remaining species of this group will be described in future numbers of Cynthia.

We also devote a whole article to the two species of the genus Gonepteryx that most of you who walk BMS itineraries will know and love. We hope that you enjoy this new number of Cynthia and all the fascinating material it contains.

I

The CBMS network Current situation (2008) of the Butterfly Monitoring Scheme in Catalonia, Andorra and the Balearic Islands In all, 70 stations, the same as in 2007, participated actively in the CBMS in its 15th season in 2008. Four new stations were incorporated and the counts in both Andorra (BMSAnd) and the islands of Menorca and Ibiza, six and four itineraries, respectively, have continued to operate well. In all 125,919 butterflies were counted belonging to 163 species. uring the 2008 season itineraries were walked at a total of 70 stations, 67 of which completed the annual counts (fig. 1). Regular non-BMS counts were also carried out at Folgueroles (Osona, 550 m) and Tren de Sang, near Berga (El Berguedà, 900 m), and it is hoped that these sites will be fully incorporated into the CBMS network in 2009. In the Pyrenees, counts continued at Planes de Son (1,400 m, El Pallars Sobirà) and Rec de l’Obac (Andorra, 1,500 m), while a trial year began at Llobera (Solsonès, 850 m).

All these sites are rich or extremely rich in butterflies and are home to species such as Spring Ringlet Erebia epistygne and Twin-spot Fritillary Brenthis hecate (Llobera) and Purple Emperor Apatura iris and Large Blue Maculinea arion (Planes de Son). These stations are thus an excellent opportunity in coming seasons for improving the BMS network and the areas and species it covers.

The available annual series are shown in figure 2: as of 2008 there are now 35 stations with data series of eight years of more (with a high of 19 years for the Cortalet station); the data from these stations are now ideal for analysing faunistic and phenological changes in the framework, for example, of studies of the repercussions of climate change on indicator species.

D

New stations Viladrau (Osona, 750 m), located on the outskirts of the village of Viladrau. The itinerary passes through a forest of holm and downy oaks, and then enters an area of pastures and hay meadows exploited with different degrees of intensity. The main interest of this itinerary is that it complements the already abundant information on the butterflies of the Montseny massif and, for the first time, will provide good data from the north face of this mountain range. This montane habitat should harbour a wide range of species, many of which will be typical of the humid habitats of the northern part of Catalonia. In the first year a number of interesting locally scarce species such as Mazarine Blue Polyommatus semiargus, Ringlet Aphantopus hyperantus and Lesser Spotted Fritillary Melitaea trivia (see photograph) were detected.

Argentona (Maresme, 200 m), in a Mediterranean holm-oak and pine forest, with alternating patches of different types of scrub. To a certain extent, this transect replaces the Pineda station and thus ensures that

butterfly counts continue on the seaward side of the Corredor mountains. The first year of counts revealed the presence of a number of interesting species such as Green-underside Blue Glaucopsyche alexis (fairly abundant at this site), Provence Hairstreak Tomares ballus, Pearly Heath Coenonympha arcania (in one of the nearest-to-the-sea sites for the species in Catalonia), Lesser Purple Emperor Apatura ilia and Mediterranean Skipper Gegenes nostrodamus.

Mura (Bages, 600 m). Situated on the north side of the mountains of Sant Llorenç del Munt in a humid holm-oak and downy oak forest, complemented by the presence of abandoned pastures and croplands.

This transect adds to the already notable BMS cover of the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park and samples one of the richest and most diverse parts of this protected area. Its butterfly fauna is remarkable, and includes populations of species such as Spanish Festoon Zerynthia rumina, Duke of Burgundy Fritillary Hamearis lucina, Osiris Blue Cupido osiris, Chapman’s Blue Polyommatus thersites, Catalan Furry Blue P. fulgens, Lesser Spotted Fritillary Melitaea trivia and Dingy Skipper Erynnis tages, which are scarce or absent from the southern side of these mountains.

Can Ponet (Vallès Oriental, 400 m), in the heart of the Montnegre mountains in a typically Mediterranean holm-oak and cork-oak forest. Although this itinerary essentially passes through forested land, in the future it is hoped that some of the former cultivated areas around the farm of Can Ponet will be restored and managed in a traditional way for their biodiversity. The BMS counts will monitor the changes in the area’s butterfly fauna at the same time as the habitat improves.

During 2008 the itineraries at Santa Susanna (Vallès Oriental, El Montseny), Vallgrassa (Baix Llobregat; although this station operates on a rotational basis with the stations of Olesa de Bonesvalls and Olivella), Torà (Segarra) and Vilert (Pla de l’Estany; only temporarily, due to the pregnancy of the person in charge of the counts).

Habitats represented The different habitats and plant communities represented in 2008 are shown in Table 1. There were few changes compared to the previous season: there continues to be a predominance of Mediterranean forest communities and a more modest presence – but increasingly important – of arid scrub and humid montane and subalpine habitats.

Species represented The list of species recorded in 2008 and in previous years can be consulted in Table 2. In all, 163 species were detected in 2008, one more than in 2007 and 28 more than the average for the period 1994-2007 (fig.

3). Despite such a high total number of species, no new species was added to the CBMS list in 2008 Constantí Stefanescu

1

Folch i Guillèn, R., 1981. La vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora, Barcelona.

II Cynthia

2

Karsholt, O. & Razowski, J., 1996. The Lepidoptera of Europe. A Distributional Checklist. Apollo Books, Stenstrup.

Fig. 1. Geographical situations of all the stations that have ever participated in the CBMS network (19942008), with their official number and name. Also shown are the generally accepted boundaries of the biogeographical regions present in Catalonia1.

Fig. 2. Distribution of the complete annual series available for all the different stations that have participated in the project (period 1994-2008).

Fig. 3. The number of species detected annually in the CBMS network (1994-2008).

Table 1. Habitats and plant communities represented in the CBMS in 2008, with the number of stations they appear in. Classification of the vegetation zones and plant communities as per reference 1.

Table 2. Butterfly species recorded in any of the CBMS stations during the last ten years 1999-2008. Also indicated is the number of localities from which each species has been recorded during the CBMS monitoring (out of a total possible number of sites of 30 in 1999 and 2000, 42 in 2001, 41 in 2002, 46 in 2003, 51 in 2004, 52 in 2005, 64 in 2006 and 70 in 2007 and 2008). Taxonomy as per reference 2.

Photo 1. The mountains in the northern side of the Matagalls massif, as seen from the transect of Viladrau.

Some interesting species typically found at the highest altitudes can also be found in these humid valleys (photo: A. Amat).

Photo 2. Melitaea trivia resting on Ornithogalum umbellatum (photo: J.R. Salas).

Fiftieth year of the CBMS Summary of the 2008 season The year 2008 began under the influence of a prolonged drought, which had reached historic proportions when it broke with the sudden arrival of heavy rains in May. Summer was normal in terms of temperatures, although rainfall patterns were somewhat irregular. All in all, the season was not good for butterflies and overall numbers were the second lowest since the beginning of the CBMS 15 years ago. The most severe falls in numbers were recorded in the Pyrenees and locally in L’Alt Empordà.

On the other hand, in the arid south of Catalonia numbers were kept high by a significant migration of Bath Whites Pontia daplidice. In terms of habitats, the butterflies of scrub and open areas suffered the most, while generalist species appeared in average numbers. Forest species, on the other hand, despite declining significantly, still maintained relatively high numbers.

Tortosa-Beseït and the Tarragonès area, which received 200-300 mm more rainfall than average as a result of the gales that affected the central Catalan coastline from December through to February.

From the second week of April – and, above all, May – generous quantities of rain began to fall throughout Catalonia. The only exception was L’Alt Empordà, which remained dry. Temperatures in both spring and summer were around average and during the hottest part of the summer average temperatures were only exceeded on the central coast and in its hinterland.

Rainfall was fairly irregular, with above-average figures in some areas (most of central Catalonia) and belowaverage figures elsewhere (above all, the Pyrenees, L’Alt Empordà and the Ebro Delta). September was dry (with the exception of the Ebro valley, the Maresme and some parts of the pre-Pyrenees) and cold throughout most of the country (apart from the central coastline).

In all, an average of 4.4 counts were lost per station, a slightly lower figure than the previous year (fig.

1a). Most lost counts were concentrated in May and the first fortnight of June (weeks 11 to 15) during the heavy rains that swept across the country (fig. 1b).

A significant number of counts are always lost in March and April, largely because of the difficulties involved in walking itineraries in areas of extreme early spring weather.

Changes in abundances: general considerations In 2008, butterfly numbers continued to fall in many localities of the CBMS network: of the 57 stations with comparable data from 2007 and 2008, in 39 cases numbers dropped and increased in only 18.

Nevertheless, in absolute terms the changes are not that apparent since the notable increases in a few stations compensate for the general negative tendency over the rest of the country. Thus, a Student test for paired samples shows no significant differences in butterfly numbers for these two years (2007: 1,880.9 ± 1,483.1; 2008: 1,881.0 ± 1,905.9; t = 0.00, P = 0.99).

Nor did the number of species detected per itinerary change significantly: 41.9 ± 17.7 in 2007 and 41.6 ± 17.2 in 2008 (t = 0.48, P = 0.63). Overall, though, data for the commonest species recorded in the network clearly reveal that 2008 was a very poor year for butterflies – on a par with 2005 – and was in fact the second-worse season ever out of a total of 15 seasons (fig. 2).

As has been seen on other occasions, a more detailed analysis reveals a complex situation, with fluctuations in populations obeying geographical criteria. High mountain itineraries, for example, recorded the greatest fall in numbers. On the other hand, counts from sites in dry southern Catalonia were up in terms of overall numbers, a fact that can be explained by high counts of the migrant Bath White Pontia daplidice. In the north-east of the country, there were notable falls in numbers in the comarques of L’Alt Empordà and Gironès, but there were significant upturns in La Garrotxa and El Pla de l’Estany, possibly as a result of the meteorological particularities of these areas.

Weather and butterfly counts

Changes in abundances: fluctuations in populations

The year 2008 will be remembered for the severe drought that came to an abrupt end in the form of a very wet month of May (see www.meteocat.com). The drought had lasted for almost three years, affecting the beginning of the 2008 season, and undoubtedly had negative effects on many butterfly species.

The previous autumn had been dry and cold, with long periods of stable weather and thermal inversions in central Catalonia. Winter began cold, but both January and February were warm or even very warm in some places. The anti-cyclonic weather gave rise to abnormally high temperatures in some upland areas (Pyrenees, Moianès and Lluçanès plateaus and the Montseny area) and to low rainfall (up to 30-70% below average), above all in the western pre-Pyrenees.

The exceptions were the mountains of Els Ports de

Although 2008 was fairly poor in general for butterflies, some species did in fact show notable increases.

This positive trend was evident in multivoltine species that, in their later generations, were able to benefit from the recovery of the vegetation after the abundant spring rains. This was the case of Common Blue Polyommatus icarus, Berger’s Clouded Yellow Colias alfacariensis and Wood White Leptidea sinapis, whose annual indexes were almost double those of 2007; in addition, Small Copper Lycaena phlaeas, Adonis Blue Polyommatus bellargus, Clouded Yellow Colias crocea, Provençal Fritillary Melitaea deione and Weaver’s Fritillary Boloria dia also had good years (Tables 1 and 2).

The drought and then the heavy rains seem also to have affected those univoltine species whose larvae develop in the same year as the adults are on the wing.

In species whose larvae complete their growth phases early in the spring, that is, when plants suffered the greatest hydric stress, tendencies were generally negative, for example in Black-veined White Aporia crataegi, Marsh Fritillary Euphydryas aurinia (see drawing), Purple Hairstreak Neozephyrus quercus, False Ilex Hairstreak Satyrium esculi, Spanish Gatekeeper Pyronia bathseba, Dusky Heath Coenonympha dorus and Lulworth Skipper Thymelicus acteon (Table 2). On the other hand, in species such as Gatekeeper Pyronia tithonus, Iberian Marbled White Melanargia lachesis, Meadow Brown Maniola jurtina, Pearly Heath Coenonympha arcania and Small Skipper Thymelicus sylvestris (Table 2) whose larvae concentrate their growth phases at the end of spring or early summer, tendencies were less negative and even positive in some cases. Aside from the two specialist nettle feeders, Peacock Inachis io and Small Tortoiseshell Aglais urticae, notable declines were also recorded in the species that winter as adults. Finally, 2008 was a poor year for migrant species, with the evident exception of Bath White (see drawing), which reached its highest numbers since the CBMS began.

In terms of the major habitat types, the populations of the typical species of open areas and scrub barely changed at all compared to 2007; likewise, there were no great changes in the common generalist species.

Nevertheless, many woodland species suffered serious declines in numbers in 2008, although overall population numbers of these species are still high thanks to the strong positive tendencies in previous years.

Constantí Stefanescu 1

Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. The Butterfly Monitoring Scheme. Report to recorders, 2000. 76 pàg. Centre for Ecology and Hydrology, Natural Environment Research Council, Huntingdon.

2

Thomas, C.D., Bulman, C.R & Wilson, R.J., 2008.

“Where within a geographical range do species survive best? A matter of scale”. Insect Conserv.

Div., 1: 2-8.

3

Stefanescu, C., Planas, J. & Shaw, M.R., 2009. “The parasitoid complex attacking coexisting Spanish populations of Euphydryas aurinia and Euphydryas desfontainii (Lepidoptera: Nymphalidae, Melitaeini)”. J. Nat. Hist., 43: 553-568.

Fig. 1. (a) Coverage of the counts at the different CBMS stations, and (b) distribution of the lost counts during the official 30 weeks of the 2008 recording season (1 March – 26 September).

Fig. 2. Ranking of the CBMS seasons in terms of the general abundance of the 66 commonest butterflies in the CBMS network. The best year to date was 2002 and the worst 1998. Calculations were carried out using the methodology described in reference 1; annual indexes were calculated with the TRIM programme.

Table 1. Sum of the annual indexes and ranking of abundance for the 20 commonest species from the 2008 CBMS network compared to the corresponding figures from the 2007 season.

Table 2. Evolution of the overall annual indexes for the 65 commonest butterflies in the CBMS network (1999-2008), based on an arbitrary value of 1 for 1994. Annual indexes were calculated using the TRIM programme.

Drawing 1. In 2008 the Bath White Pontia daplidice reached its highest levels since the CBMS began.

Unlike the case of most migrant butterflies that arrive in Catalonia during the spring, the greatest numbers of Bath Whites arrive in mid-summer. The counts from 2008 show sudden increases in this species, typical of dry environments, in the second and third weeks of July, above all in the Ebro Delta and in itineraries immediately northwards (El Segrià and La Ribera d’Ebre). This pattern suggests that most of the migrants of this species originate from

Cynthia III

Africa and arrive in Catalonia having crossed the Mediterranean Sea. Subsequently, this species then disperses across the whole of the country, appearing almost anywhere and even in the high Pyrenees.

Nevertheless, there are a small number of pupae that overwinter, from which a small March-April generation emerges well before the arrival of the summer migrants (drawing: M. Miró).

Drawing 2. The Marsh Fritillary Euphydryas aurinia is protected by European legislation due to the serious decline its populations have suffered in central and northern Europe2. In Catalonia and Andorra it is widespread, above all in Mediterranean environments (in which larvae feed on various species of honeysuckle Lonicera spp.). In montane areas, the Marsh Fritillary is rarer and is found in damp meadows with Devil’s-bit scabious Succisa pratensis, as is the case in central and northern Europe. A third ecotype appears in alpine grasslands at over 2,000 m a.s.l., where the species is associated with either Devil’s-bit scabious or gentians. Despite the regular and notable fluctuations that occur in the populations of this species, caused in part by the impact of the specific parasitoids of the genus Cotesia3, in recent years there has been a clear negative tendency in the populations of the Marsh Fritillary (Table 2). This fall seems to be as much a result of a deterioration in habit quality (for example, damp meadows with Devil’s-bit scabious becoming overgrown) as the negative impact of prolonged periods of drought, which cause high mortality rates in larvae in the pre-diapause period (drawing: M. Miró).

Habitat management and conservation A European indicator for grassland butterflies* * This article is based on the report by Van Swaay, C.A.M. & Van Strien, A.J., 2008: The European Butterfly Indicator for Grassland species 1990-2007.

Report VS2008.022. De Vlinderstichting, Wageningen.

In previous numbers of Cynthia we used this section to discuss the habitat preferences of our butterflies and their roles as bioindicators in a series of habitats in Catalonia1,2. We argued that butterflies act as indicators of biodiversity in terrestrial ecosystems and that the data gathered by the CBMS itineraries can be used to represent in a very synthetic fashion the general trends affecting many species of butterflies. implicity and ease-of-interpretation are two key elements of the development of this concept, which is becoming more and more accepted as a standardised method for detecting environmental changes over short periods of time3. Biodiversity indicators are based on long-term programmes that monitor bioindicator taxa and permit the calculation of a single multi-species index that reflects the general trends in the ecosystem or habitat evaluated. This index provides a quick and efficient way of detecting not only the direction of a trend but also its magnitude. The European Environmental Agency (EEA) of the European Union (EU) has adopted these indicators as a way of measuring the state of health of the environment. To date, the most popular and widely accepted such index is the Farmland Bird Indicator3, although in light of the project SEBI 2010 (Streamlining European 2010 Biodiversity Indicators), the EEA has proposed the inclusion of up to 26 indicators4 including the European Grassland Butterfly Indicator that has been developed in recent years on the basis of the European BMS networks. In this article we explain how this indicator works and the trends that it reveals at a European scale.

S

Geographical area and habitats of interest Long-term butterfly monitoring programmes have increased greatly in number in Europe since the British BMS began in 1976. Currently, there are BMS schemes in operation in around 15 countries in Europe, with others on the point of beginning in the years to come5.

In terms of European butterflies, open areas and, above all, grasslands have been identified as the region’s most important habitat. Of the 436 European species for which environmental information exists, it is calculated that 280 (57%) are closely tied to grasslands6; within Europe the greatest butterfly diversity of all is to be found on calcareous grasslands (with 274 species regularly present), followed by subalpine grassland (261 species), montane grasslands (223 species) and siliceous grasslands (220 species). Moreover, grasslands are important habitats for many species of flora and fauna, including a large number of other insects and flowers. Within this complex interrelation of species, butterflies play a very important role as pollinators of flowers, as has recently been shown7. Thus, it is for these reasons that it was decided to use the data from the European BMS stations to develop a wide-ranging grassland indicator that would to a certain extent mirror the Farmland Bird Indicator.

Methodology The European Grassland Butterfly Indicator uses the same methodology as the Farmland Bird Indicator.

First, the most characteristic species are selected and then their population trends are combined into a single index of trends in biodiversity. When the positive and negative trends are balanced, the index is stable, but when either negative or positive trends predominate, then the index shows, respectively, a negative or positive trend.

The 17 characteristic species selected (Table 1) fulfil three criteria: they are 1) distributed over much of Europe; 2) present in most European BMS stations; and 3) grassland specialists or, at least, use grasslands as one of their preferred habitats. It is true to say that in some cases the chosen species’ favourite habitats vary over their ranges and some of the butterflies selected are not typical grassland species in Catalonia (for example, Orange-tip Anthocharis cardamines, Large Skipper Ochlodes venata and Lulworth Skipper Thymelicus acteon). Nevertheless, these species are characteristic of grassland over most of Europe and given that it is designed to study trends on a very broad scale, this index is not affected by these anomalies.

The second step is to calculate the population trends at national level with the programme TRIM8. Previously, the national indices of each species were checked and short series and series based on only a few stations, as well as those associated with high standard errors, were discarded. To generate the supra-national indices of each of the selected species the relative contribution of each country in relation to the European distribution of each species was taken into account. Corrections based on the relative size of each country were applied and finally the indices of the species were combined by calculating the geometric average of the national indices. All the calculations were coordinated by Arco van Strien, at Statistics Netherlands.

Results The supra-national trends of the 17 chosen species are shown in Table 2. On a European scale, 12 of the 17 species show significant declines, while only two show significant increases; one species is stable and the trends of a further two are unclear. The results are similar when only EU countries are taken into account.

The trend of the indicator index is shown in figure 1. The situation is alarming and indicates that there has been a general decline in butterfly populations of nearly 60% since 1990. It is worth highlighting a couple of differences from the Farmland Bird Indicator (in which there has been a significant decrease of around only 20% over the same period). Firstly, the butterfly indicator is not based on the results of transects that only pass through grasslands, but takes into account instead the general trends of the typical grassland species

in each country. Secondly, in some countries itineraries in protected areas are over-represented, which implies that the decline in butterfly populations could be even more serious in Europe than the figures show.

Despite the fact that butterfly and bird indicators are not strictly comparable, both indicators show that there has been a serious loss of biodiversity in open habitats. The results reveal once again that butterflies are highly sensitive to a loss of environmental quality9 or are, at least, the group that responds most rapidly to such changes. All in all, the results make it clear that more sustainable environmental policies are needed if the biodiversity of European grasslands is to be maintained.

Interpretation of trends Grasslands are not a climax habitat in Europe and so they end up reverting to scrubland and forests if they are not actively managed. Traditional management practices and forms of exploitation such as extensive animal husbandry and the hand-cutting of meadows, tied to a minimal use of fertilisers and pesticides, not only will conserve grasslands but will generate optimal habitats for butterflies and other species.

In recent decades economic development has led to two easily identifiable processes: 1) the intensification of agriculture and grazing in the most productive areas and (2) the abandoning of land in the least accessible and unproductive areas. The first of these two processes has led to the conversion of grasslands into monospecific croplands, the widespread use of fertilisers and pesticides, an increase in the minimum size of fields, the destruction of hedgerows and an increase in the use of heavy machinery. In parts of central Europe practically all farmland is intensively exploited, with the result that the butterfly fauna of these areas has become extremely impoverished. Furthermore, it is possible that the most important population declines took place in the years before the 1980s, that is, before the BMS monitoring began. On the other hand, in the Mediterranean and eastern Europe the intensification of agricultural systems is still in its initial stages and the loss of traditionally managed land to intensive agricultural regimes is still an ongoing process. It is very possible that the decline in the grassland butterfly indicator is to a large extent a reflection of the loss of biodiversity linked to this process of intensification.

Grasslands are being abandoned above all in upland areas, where it is far more difficult to intensify production. This may initially favour biodiversity, but in a matter of a few years will lead to an impoverishment in butterfly communities as is occurring in many parts of Scandinavia and the Mediterranean10.

Both intensification and abandoning of grasslands provoke greater habitat fragmentation, which in the mid- and long-terms also causes populations of butterflies to fall as the probability of the survival and recolonisation of local populations decreases11.

Final thoughts There are at least two aspects that must be taken into account when looking to generalize these findings.

Firstly, the geographical scope of the BMS is limited and does not cover all of Europe. The indicator is based on data from a good number of countries in central and northern Europe, but there is a definite lack of data from eastern and southern Europe5. This problem can only be solved if the tendency in recent decades for the number of BMS programmes to increase continues.

In addition, in many of the continent’s BMS programmes there is an imbalance in the selection of itineraries and the majority are in protected areas (for example, natural parks). This occurs because these areas are more diverse and their management teams are prepared to partially cover the costs of monitoring projects. This generates a bias in the indicator and rather implies that the trends that have been detected underestimate the seriousness of the situation (more positive trends are to be expected in protected areas). The indicator is thus fairly conservative.

IV Cynthia

Come what may, the overall conclusion is that there has been an alarming decline in the typical grassland butterflies of Europe in recent decades and that a serious long-term trend in the loss of biodiversity is currently occurring. We believe that in future years the BMS and the indicator discussed here will provide a great deal of very valuable information that may help to influence environmental policy in the UE. More specifically, both the Directive of Habitats (92/43/EEC) and of Species (79/409/EEC), as well as reforms in agricultural policy12, are instruments that may help to improve this highly negative situation that has been detected as a result of the efforts of the participants in the butterfly monitoring schemes.

Table 1. The seven common species present throughout Europe and the ten clearly specialist species with more limited distributions selected to calculate the European Grassland Butterfly Indicator.

Table 2. Supra-national trends in the 17 species used to calculate the European Butterfly Grassland Indicator in the whole of Europe and in just the European Union (EU). A ‘moderate’ decline or increase refers to a significant change in population of less than 5% per year since the beginning of the study. A ‘serious’ trend corresponds to a change in population of over 5% (equivalent to an increase or decrease of 50% in 15 years). Significance: * P < 0,05; ** P < 0,01.

Constantí Stefanescu

1

Stefanescu, C., Jubany, J., Torre, I. & Páramo, F., 2007. “El paper bioindicador de les papallones a Catalunya”. Cynthia, 6: 11-14.

2

Stefanescu, C., Jubany, J., Torre, I. & Páramo, F., 2008. “Preferències d’hàbitat i tendències poblacionals de les papallones a Catalunya”.

Cynthia, 7: 11-14.

3

Gregory, R.D., van Strien, A., Vorisek, P., Gmelig Meyling, A.W., Noble, D.G., Foppen, R.P.B. & Gibbons, D.W., 2005. “Developing indicators for European birds”. Phil. Trans. R. Soc. B, 360: 269288.

4

European Environment Agency, 2007. “Halting the loss of biodiversity by 2010: proposal for a first set of indicators to monitor progress in Europe”. EEA, Copenhagen.

5

As of 2007, there are BMS programmes established in: Andorra, Balearic Islands, Belgium, Catalonia, Estonia, Finland, France, Germany, Great Britain, the Netherlands, Slovenia, Switzerland and the Ukraine. For more details, see: Van Swaay, C.A.M., Nowicki, P., Settele, J. & van Strien, A.J., 2008.

“Butterfly monitoring in Europe: methods, applications and perspectives”. Biodiv. Conserv., 17: 3455-3469.

6

Van Swaay, C.A.M., Warren, M.S. & Loïs, G., 2006.

“Biotope use and trends of European butterflies”. J. Insect Conserv., 10: 189-209.

7

Bloch, D., Werdenberg, N. & Erhardt, A., 2006.

“Pollination crisis in the butterfly-pollinated wild carnation Dianthus carthusianorum?” New Phytologist, 169: 699-706.

8

Pannekoek, J. & van Strien, A.J., 2006. TRIM 3 Manual (Trends & Indices for Monitoring data).

Statistics Netherlands, The Netherlands. http://www.ebcc.info.

9

Thomas J.A., Telfer, M.G., Roy, D.B., Preston, C.D., Greenwood, J.J.D., Asher, J., Fox, R., Clarke, R.T. & Lawton, J.H., 2004. “Comparative losses of British butterflies, birds, and plants and the global extinction crisis”. Science, 303: 1879-1881.

10

Strijker, D., 2005. “Marginal lands in Europe – causes of decline”. Basic App. Ecol., 6: 99-106.

11

Hanski, I., 1999. Metapopulation Ecology. 313 pp.

Oxford Univ.Press, Oxford.

12

Birdlife International, 2007. New challenges, new CAP. Birdlife International’s vision for the future of the EU Common Agricultural Policy. Birdlife & RSPB.

Fig. 1. The European Butterfly Grassland Indicator declined significantly in the period 1990-2007, during which time the population of the selected species fell by almost 60%. This regression is much more significant than the annual variations caused by annual differences in the weather and is a clear indicator of the deterioration in European grasslands.

News Sixth CBMS workshop The CBMS network continues to grow and in a question of years has seen its original 10 itineraries and eight observers grow to 70 itineraries and over 100 observers. It is thus increasingly necessary to organise events in which all the CBMS participants can share their ideas, impressions and acquired knowledge. With this in mind, in 1998 the first CBMS workshop was organised, which by the time of the sixth workshop on 16 February 2008 had grown to an event of sizeable proportions. he workshop was held in the Granollers Natural History Museum and was attended by around 50 people. The day’s events were inaugurated by Josep Mayoral i Antigas, Mayor of Granollers. Toni Arrizabalaga then gave a brief welcome speech and thanked all concerned for their participation in the project.

The first part of the workshop was dedicated to the presentation of the current situation of the CBMS network and the main results obtained to date. Time was also spent on how the field sheets should be filled in and on solving the doubts that certain observers had.

After a break, workshops on the breeding and study of immature phases of butterflies and the identification of species of the genera Erebia and Melitaea, and the groups Pieris-Pontia-Euchloe and Polyommatini got underway, during which participants had time to join in a total of two out of the five sessions.

After lunch, the identification quiz was held, won

by Roger Vila. Then, Elisenda Olivella spoke about the different projects being organised by the Catalan Lepidopterology Society (SCL) and encouraged those present who were not already members to join.

Next, a prize was awarded to Pere Luque, for his perseverance in continuing with the counts in La Tancada, Ebro Delta, the itinerary with least species of all, and then to Albert Miquel, for the itinerary with the most butterflies (El Pinetell in the Prades mountains) In the second block of workshops, participants could choose between sessions on (1) butterfly photography and (2) the preparation of specimens and the creation of a reference collection.

The final session consisted of brief explanations of projects run in parallel to the CBMS: (1) butterfly DNA (Roger Vila); (2) butterflies and grasslands in the Alta Garrotxa (Mike Lockwood) and (3) distribution maps of Catalan butterflies (Marc-Anton Recasens).

The day’s activities were closed with the showing of the CBMS DVD produced by the Granollers Natural History Museum. As a momento of the day’s events, all participants were given a clipboard for use in the field.

T

Jordi Jubany

Catalan Butterfly Monitoring Scheme DVD ith the support of the Catalan Government, the Butterfly Monitoring Scheme in Catalonia (CBMS) was set underway in 1994. As a tribute to the work that has gone into the project, a DVD has been produced that provides a historical introduction to the project, with references to the similarities in philosophy and methodology with the well-known British butterfly monitoring project (from which the name was taken). Both projects aim to identify with a certain degree of precision changes in abundance in butterfly populations by means of weekly censuses along fixed transects, which can be related subsequently to different environmental factors. The DVD includes a video with a report on butterfly biology and ecology designed as a tool for those beginning the study of butterflies.

The DVD also includes seven two-minute reports on a number of different CBMS stations, as described by the observers themselves, which reveal the geographical implantation of the project throughout Catalonia, Andorra and the Balearic Islands.

W

Technical details Publishers: Granollers Natural History Museum Production: Jaume Sañé Edition: Marta Vilamitjana CBMS Coordinator: Constantí Stefanescu Photographs: Albert Miquel, Josep Planas, Josep Ramon Salas and Saskya van Nouhuys Legal deposit: B-34.703-2008

CBMS sites El Barranc d’Algendar, a butterfly refuge Menorca joined the CBMS network in 2001 and there are currently three active stations on the island, two in the S’Albufera des Grau Natural Park and a third in the Algendar gorge. This latter station differs from the others in its more humid and cooler microclimate and the shelter the Algendar gorge offers from the prevailing northerly winds.

The transect Butterfly monitoring on Menorca began with the birth of the Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) as an instrument for the gathering and analysis of information – both social and economic, ecological and environmental – on a local scale. The stations at Algendar and Es Grau were activated in 2001 and a third at Santa Catalina was added in 2005. At Algendar, the transect begins in an area known as Es Canaló and continues along the bottom of the gorge alongside the island’s only permanent water course.

Menorca has an average annual temperature of 17ºC and average annual rainfall of 572 mm, distributed irregularly with peaks in spring and autumn and a summer drought. Nevertheless, special microclimatic conditions exist in the bottom of the small gorges in the southern half of Menorca, where relatively high humidity levels, cooler temperatures and more protection from the winds provide ideal conditions for ecosystems of great natural interest.

This transect has nine sections and an overall length of 1,975 m. The first section runs along a path on the left bank of the stream where the vegetation is dominated by vines, figs and ivy on walls, on one side and, on the other, well cared-for orchards. The transect then passes through these orchards and continues alongside another wall. From here on, ivy and ferns cover the wall, while on the other side of the path there are large banks of brambles. After a section alongside the stream, with reeds and aquatic vegetation (horse-

Cynthia V

tails, irises, mint, bulrushes and bay trees), the itinerary begins to climb up one of the side gullies entering the main gorge and enters into a small holm-oak wood.

Eventually, the humidity and coolness of the gorge disappear and the vegetation gradually changes to dry scrub dominated by grasses and wild olives. On top of the cliffs the transect passes through semi-abandoned fields with wild olives, lentiscs, thyme, thistles and other plants. The counts continue throughout October because of the small peaks in butterfly numbers that generally occur in this month.

The butterflies During the period 2001-2008, 19,449 butterflies belonging to a total of 22 species were counted on this itinerary. The average annual number of butterflies and species counted was, respectively, 2,431 and 18, with an average density of 123 butterflies/100 m.

Owing to the gorge’s special microclimate, butterfly counts at Algendar peak around the fourth week in June (fig. 1), two weeks later than at the other Menorcan stations. In addition, compared to the other two Menorcan stations, butterfly numbers remain higher throughout the summer and autumn and annual counts are higher. In terms of the number of species, the peak period is the month of June. There is a sharp drop in the number of butterflies at the beginning of August, although numbers recover at the end of the month and into September. Numbers rise again in October thanks to the populations of Speckled Wood Pararge aegeria and the autumn migration and autumn generations of species such as Large White Pieris brassicae, Clouded Yellow Colias crocea, Red Admiral Vanessa atalanta and Painted Lady Cynthia cardui.

The Speckled Wood is by far the most abundant species and accounts for 35% of all butterflies observed (fig. 2); Holly Blue Celastrina argiolus, Small White Pieris rapae and Cleopatra Gonepteryx cleopatra are the next commonest species. Speckled Woods are especially abundant in the woods and are the dominant butterflies in the section that runs through the holmoak wood. Holly Blues increase in number during July and August and appear in great number on the ivy on the walls of the gorge, where in some years over 400 individuals are counted annually. Three-yearly cyclical fluctuations have been observed in this species that may be the result of the regulatory effect imposed by a parasitoid (fig. 3). Small Whites are commonest near the fields and orchards, while Cleopatras are more mobile and are found throughout the itinerary, although with a preference for the most open sections. They are very scarce in the section that passes through the holmoak wood.

Management The Barranc d’ Algendar is classified as an Area of Special Natural Interest (ANEI Me-13), a type of protection defined by the Balearic Islands 1991 Natural Spaces Act. Although no specific management plans exist for these sites, in the case of Algendar 47% of the itinerary (sections 1-3) passes through land managed by a charity, Càritas Diocesana de Menorca, whose project ‘Arbres d’Algendar’ (Trees of Algendar) aims to restore the cultivation of old varieties of Menorcan fruit trees. The management of the area has not changed in essence since the walk was begun and basically consists of the ecological cultivation of fruit trees and periodical clearing of the brambles and scrub that cover the dry-stone walls that line the orchards. Last year the scrub was cleared from some areas of abandoned fields, which are now cultivated. Section 4, which runs alongside the stream, is cleared periodically by a group of volunteers, who regularly remove all the vegetation that chokes the stream (horsetails, mint and reeds). The rest of the itinerary is not actively managed in any way, although the human influence in general is still marked.

For more information on the butterflies of Menorca, visit the page on nature tourism on the website of the l’OBSAM (http://turismenatural.obsam.cat/ papallones/), where there are data-sheets for all the species

found in Menorca, with a description and details of their phenology based on eight years of BMS monitoring on the island.

Sònia Estradé & David Carreras Fig.1. Phenological graphs of the number of individuals and species of butterflies detected weekly in the BMS itinerary at Algendar. Averages for the period 2001-2008 are shown.

Fig. 2. Average abundance (average of the annual indexes for the period 2001-2008) of the 15 commonest butterflies at Algendar.

Fig. 3. Annual index of Holly Blue Celastrina argiolus (2001-2007).

CBMS sites Butterfly monitoring in the Vall de Sorteny (Ordino, Andorra) Natural Park The first BMS transect in Andorra was started in 2004 in the Vall de Sorteny Natural Park and has become the reference for all other Andorran butterfly monitoring transects. The Sorteny station provides a good example of a subalpine Pyrenean butterfly community that includes a number of highly remarkable species.

The transect After a talk on butterflies in 2004 given by Jordi Jubany and Jordi Dantart, organised jointly by the Biodiversity Centre of the Institute of Andorran Studies (IEA) and the Environment Department of the Andorran Government, the Sorteny Natural Park decided to begin what would become the first BMS itinerary in Andorra. That year, as part of its ongoing work studying and protecting the park’s fauna, the park rangers began studying the local butterflies and regularly walking the BMS transect. A year later, coordinated by the Biodiversity Centre and in collaboration with the Natural History section of the Granollers Museum, a project to monitor the butterflies of Andorra (BMSAnd) was formalised, which included an agreement to increase the number of transects and publicise the project amongst local people. Today, the project is run by the Andorran Centre for the Study of Snow and Mountains (CENMA), and it is hoped that it will help improve knowledge of the butterflies and, in general, the overall state of conservation of the environment in Andorra. The BMSAnd follows the same protocol as laid down by the CBMS methodology and works closely with its instigators; currently there are seven BMSAnd itineraries, covering an altitudinal range between 900 and 2,250 m a.s.l.

The Vall de Sorteny Natural Park lies in the north of Andorra in the parish of Ordino. It was declared in 1999 to protect, highlight and improve knowledge of this interesting valley. It covers 1,080 ha and is characterised by a wealth of flora (over 700 species of flowering plants).

The itinerary is 970 m long and lies in a subalpine landscape between 1,900 and 1,980 m. There are eight contiguous sections in a circuit, which begins near the entrance to the Natural Park and runs through meadows, pastures and mountain pine forests. The route runs alongside the river Sorteny as far as the Sorteny mountain hut, and then returns to its starting point.

Section 1 runs through mesophile siliceous grasslands dominated by various grasses, mainly alpine chewing’s fescue (Festuca nigrescens) and common bent (Agrostis capillaris), and an abundance of great yellow gentian (Gentiana lutea), while section 2 is characterised by mesophile grasslands of mat-grass (Nardus stricta). The third section enters the mountain pine (Pinus uncinata) forest, where the understorey is dominated by bushes of bilberry (Vaccinium myrtillus) and alpenrose

(Rhododendron ferrugineum); also present in this section are siliceous screes, colonised by forbs and ferns.

Section 4 is similar to section 1. Sections 5 and 6 are more humid; in the former, there are peat-bogs with common sedge (Carex nigra) and tufted bulrush (Scirpus caespitosus), while in the latter hay-meadows and nitrophilous vegetation such as good King Henry (Chenopodium bonus-henricus) and monk’s rhubarb Rumex pseudoalpinus dominate. This part of the itinerary receives an excess of nitrates due to the large number of cattle that congregate here at times in the autumn.

This section ends at the Sorteny mountain hut. Section 7 passes through Festuca paniculata grassland, whose height in the summer makes counting difficult.

This part of the transect coincides with the main path to the mountain hut and so suffers considerable human disturbance, especially in July and August and at weekends. The final section returns through the Festuca paniculata grassland and in its lowest part enters small acid peat bogs. This section is also part of the route to the mountain hut and it too is rather busy with walkers.

The butterflies At an altitude of almost 2,000 m a.s.l. in the heart of the central Pyrenees, Sorteny enjoys a cool damp climate that limits the flight periods of its butterflies, to the extent that almost no butterflies are seen in March and April whilst there is still snow on the ground. The maximum abundances occur – as is to be expected – in July and August, when daily counts reach 50 butterflies belonging to around 25 species.

In the period 2006-2008, 1,669 butterflies of 65 species were counted (the data from 2004 and 2005 are not considered to be sufficiently accurate). It is likely that more species will be detected in future years as identification to specific level of some species is complex (blues and skippers). This itinerary is highly interesting in the context of Andorra as some of the species that have been recorded are known only from this park or just a few other sites in the whole of Andorra (e.g.

Apollo Parnassius apollo, Clouded Apollo Parnassius mnemosyne, Mountain Dappled White Euchloe simplonia, Geranium Argus Eumedonia eumedon, Silvery Argus Aricia nicias, Large Blue Maculinea arion, Eros Blue Polyommatus eros and Bog Fritillary Proclossiana eunomia). Furthermore, a large number of ringlets (Erebia spp.) – Large E. euryale, Mountain E. epiphron, de Prunner’s E. triaria, Common Brassy E. cassioides, Lefèbvre’s E. lefevbrei, Autumn E. neoridas, Brighteyed E. oeme and Piedmont E. meolans – also fly here. All these species are only found in high mountain areas and as such are of great conservation interest.

The data from Sorteny also provide interesting information on the biology of the most typical Pyrenean butterflies, which are poorly represented in the other, lower altitude BMS stations. A good example is Small Tortoiseshell Aglais urticae, which is the most abundant species on the itinerary. The presence of many nettles around the Sorteny mountain hut has enabled us to relate the abundance of adults of this species with aspects regarding its local breeding performance, which are essential for interpreting the altitudinal movements that this species carries out in the high Pyrenees.

This interesting butterfly community forms just part of the excellent overall floral and faunal diversity of the Natural Park. Some of the most interesting animal species in the park include Capercaillie (Tetrao urogallus), Ptarmigan (Lagopus mutus), Pyrenean Desman (Galemys pyrenaicus) and Pyrenean Newt (Calotriton asper), whilst amongst the plants it is worth highlighting mountain lentil Astragalus penduliflorus, xatardia Xatardia scabra, glacier crowfoot Ranunculus glacialis, Potentilla frigida and Salix ceretana that all appear in the Andorran Vascular Flora Red Data Book. All in all, the Sorteny Natural Park is a site of great biological interest that must be preserved.

Josep Palau & Carles Mújica

VI Cynthia

Aerial photograph. Route of the eight sections of the transect at Sorteny. The total length is 970 m, with each section averaging out at 121 m (range: 48171 m).

Fig. 1. Average abundance (average of the annual indices for the period 2006-2008) of the 15 commonest butterflies at the Sorteny BMSAnd station.

The butterfly The Brimstone Gonepteryx rhamni and Cleopatra G. cleopatra, the yellow butterflies that signal the end of winter Heralding the onset of spring and warmer weather, these two well-known Pieridae end their hibernation right at the beginning of the CBMS season. Their bright yellow colours signal the arrival of the first flushes of spring and the end of the drab colours of winter. The males, above all, of these two species are amongst the best-loved and easiest-to-identify of all our butterflies.

Geographical distribution and situation within the CBMS The Brimstone Gonepteryx rhamni is widely spread from north-west Africa, throughout the whole of Europe and westwards to Siberia, Kirguizistan and Mongolia1.

It is also common throughout the Iberian Peninsula and has been recorded from all Spanish provinces and much of Portugal2, although in the south of Spain it is found largely in upland areas. It is thought not to fly in the Balearic Islands3, despite the presence of a few specimens captured in the 1980s4 and preserved in a collection from Menorca that indicate that it may be present on these islands as an occasional migrant5.

The Cleopatra G. cleopatra is a much more Mediterranean species1. It flies in north-west Africa (as well as the Canary Islands, where there are different forms that many authors regard as subspecies) and the countries on the northern and eastern shores of the Mediterranean Basin. It is present throughout the Iberian Peninsula and is especially abundant in the Balearic Islands.

Both species are amongst the commonest butterflies in the CBMS and BMSAnd counts and appear in the majority of stations thanks to their great mobility and dispersive capacity6. Overall, their relative abundances throughout the BMS network coincide with a predictive climatic model based on thermometric and pluviometric variables7 and reproduce at a fine scale the biogeographical differences in distribution described above. The Brimstone is most abundant in humid montane areas such as the mountains of the Serralada Transversal, the pre-Pyrenees and the Serralada Prelitoral, both in the north and south of the country. It becomes scarcer as the climate becomes drier and hotter, although is still found in smaller numbers in the coastal mountains of the Serralada Litoral, but practically disappears from low-lying coastal areas and the Plana de Lleida where it is only noted very irregularly (fig. 1a). The Cleopatra, on the other hand, is commonest in lowland areas and the Mediterranean mountains of the serralades Litoral and Prelitoral and even in arid areas such as the massif of El Garraf and the lower areas of the mountains of Tarragona. Unlike its congener, the Cleopatra is regular on the coast and in the scrub in western and southern Catalonia (fig. 1b), but is rarer in the pre-Pyrenees and Pyrenees.

It is worth highlighting the abundance of the Cleopatra in the Balearic Islands and on Menorca; for example, data from the CBMS reveal that it is one of the four commonest butterflies on the island.

Habitats and food plants Although the Brimstone and Cleopatra are both generalist species8 present in a wide variety of habitats in Catalonia (fig. 2), their chosen habitats do differ.

The Brimstone tends to prefer forest environments and upland pastures where it flies in search of nectar, but foregoes dry open grasslands, scrublands and cereal fields. The Cleopatra, on the other hand, is much more frequent in open areas, including all types of flowery scrub and grasslands and agricultural areas. It too is common in forested areas, but has a predilection for Mediterranean holm-oak and Aleppo-pine forests.

In Catalonia both species lay their eggs on Mediterranean buckthorn (Rhamnus alaternus), although in the Pyrenees where this plant is absent there are records of female Brimstones egg-laying on alder buckthorn (Rhamnus frangula), a common food plant for the species in other parts of Europe. It is possible that other buckthorns are also used as food plants by these species, above all where the Mediterranean buckthorn is scarce.

Biological cycle and phenology Both species overwinter as adults and are amongst the longest-lived of all our butterflies. They are usually the first butterflies to appear at the beginning of the season and it is not unusual for them to still be active well into the autumn. In Mediterranean areas, the first individuals appear during sunny days at the end of February, whilst in more temperate areas their appearance is delayed until March or the beginning of April. Males normally appear before the females as they have a lower thermal activity threshold than females9.

Males are fertile as soon as they appear after hibernation since their testes continue developing during the autumn and winter. The gonads of the females, however, do not mature until winter is over9 and so mating does not take place until after hibernation has finished. It is very rare to witness copulation in these species, although it is common to see females who have already mated performing upwards spiralling flights with males. These flights begin when a male detects a female nectaring one of the species’ favourite plants10. Even if the female tries to reject the male’s advances by raising her abdomen in a posture that is typical of the Pieridae family, the male’s insistence will often lead to both butterflies spiralling upwards for 20 metres or more in a characteristic flight, with the male chasing the female from below. It is not uncommon to see females being pursued by two or more males or even by Cleopatra and Brimstone males. Despite having seen this performance on numerous occasions, we have yet to clarify whether or not the butterflies involved actually end up copulating.

Egg-laying takes place at the beginning of spring, although occasionally old females are seen laying at the end of May. Eggs are laid singly on the back of young leaves on the branches that project from the main bush; only now and again do females lay on the back of older leaves or on stems. Proportionally, small isolated bushes receive more eggs than larger ones. The eggs are ovoid in shape with well-defined ribs and when freshly laid are white, but within a few hours turn yellow; the larvae hatch in around six days.

The larvae pass through five stadia. During the first, they are pale yellow and spend most of their time on the upper-side of the young leaves, either on the edge of the leaf or on its central nerve. From the second stadium onwards the larvae are green, and then in the fourth stadium a white line appears along the side of its body. During this stadium and the final fifth stadium the larvae are easy to spot on the upper-side of the leaf in their characteristic resting position with the front of their bodies raised in a gentle S-shaped curve.

Larval development lasts for around 20 days. When about to pupate, the larva leaves its food plant and hides in the surrounding vegetation, although it is not unusual to find well-camouflaged pupae attached to the back of the leaves of the larval food-plant. Initially, the pupae are apple-green, but soon become darker and small dark spots appear. The yellow-green colour

of the adult insect is easy to appreciate in the final few days before the butterfly emerges. In all, the pupal phase lasts 12-15 days and the emergence of the adults takes place in June-July.

This biological cycle is well reflected in the data from the CBMS. Both species peak first of all in MarchMay, when the butterflies fresh from hibernation enter fully into their breeding season (fig. 3). In some areas, nevertheless, only a few butterflies are detected during this period, possibly because certain areas are less suited for hibernation than others. It has been suggested that movements between hibernating and breeding areas occur in the Brimstone11, although it would seem that this phenomenon also occurs habitually in the Cleopatra. The new annual generation becomes visible in many areas at the beginning of summer. If there are many nectar sources, the summer peak in abundance may be prolonged by the arrival of butterflies from other areas lacking nectar-giving flowers.

However, observations of adult behaviour and the development of the larvae and pupae indicate that this simple annual cycle is more complex in the case of the Cleopatra, which in some cases may act as a bivoltine species12. A second partial generation emerges at the end of July and beginning of August, but is often hard to detect as it overlaps with the butterflies from the first generation. The number of butterflies that actually breed again in the summer will vary from year to year depending on the weather and will fall to zero in drought years.

During the rest of the summer, the abundance of these two species gradually drops as butterflies begin their hibernation or leave in search of better areas for overwintering. Nevertheless, it is not uncommon to see active Cleopatras or Brimstones outside the BMS counting season on sunny autumn days. No precise information exists regarding these species’ hibernation sites, although traditionally it has been assumed that they hide amongst the leaves of evergreen species such as ivy in wooded areas.

Altitudinal migrations One of the least known aspects of the ecology of these two species is the tendency they have to make notable altitudinal migrations. Despite being commented upon by some authors13, to date this phenomenon has never been rigorously documented. The concentrations of these species in the various CBMS stations in the Montseny mountain, as well as the weekly censuses conducted from a car along the road between Santa Margarita de Palautordera (300 m) and Collformic (1100 m), have provided detailed data regarding this behaviour (fig. 4), which has been confirmed by exhaustive sampling of larvae and pupae along an altitudinal gradient of 350-1000 m.

Firstly, important differences exist between the two species in their chosen hibernation areas: whilst the Brimstone uses a broad altitudinal range (from the base of the Montseny mountain up to at least 1250 m), the Cleopatra hibernates above all at the base of the mountain, between 330 and 650 m, in Mediterranean holm-oak forests. Although both species lay their eggs on Mediterranean buckthorn throughout its altitudinal range (up to about 1000 m), reproduction is concentrated at mid altitudes (between 350650 m). The altitudinal migration is less obvious in the Cleopatra and a large part of its population remains all summer in its areas of emergence under 1000 m, possibly because these are the areas used for reproduction (according to the species’ bivoltine behaviour described above). Even so, a notable number of Cleopatras do move to higher altitudes in the summer. These remarkable movements are due to the fact that adults need to store up reserves if they are to survive the long overwintering period. During the summer in the Montseny and the Mediterranean in general, the habitual summer drought ensures that there is a general scarcity of flowers at lower altitudes, in marked contrast to areas over 1000 m where many plants such as viper’s blugloss (Echium vulgare), thistles, pinks (Dianthus spp.) and other species are still in flower. In these two butterfly species seasonal altitudinal migrations have

Cynthia VII

therefore evolved as an adaptive mechanism for exploiting an abundant and reliable resource that lies far from their main areas of emergence.

The only aspect of this phenomenon that is not well reflected in our data are the return flights to lower areas, which in theory take place at the end of August and beginning of September. This is above all the case in the Cleopatra and the most plausible explanation is that at the end of summer butterflies become increasingly less active and gradually harder to detect.

1

Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl.

Lynx Edicions, Bellaterra.

2

García-Barros, E., Munguira, M. L., Martín Cano, J., Romo Benito, H., Garcia-Pereira, P. & Maravalhas, E. S., 2004. “Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibérica e islas Baleares (Lepidoptera: Papilionoidea & Hesperioidea) ”. Monografías Soc. ent. aragon., 11: 1-228.

3

Cuello, J., 1980. “Els Rhopalocera de les Illes Balears”. Treb. Soc. Cat. Lep., 3: 51-60.

4

Carreras, D., Jubany, J. & Stefanescu, C., 2004.

“Noves cites de papallones diürnes per a Menorca i les illes Balears (Lepidoptera: Rhopalocera)”. Butll.

Soc. Cat. Lep., 93: 35-41.

5

The dispersive capacity of the Brimstone is beyond doubt, as a number of studies that have documented movements of dozens of kilometres have shown (see main text). Moreover, there are records of butterflies found on ships at sea, which indicate the species’ ability to colonize islands (cf.

Carreras et al., 2004).

Natural predators The larvae of both butterflies are attacked by three solitary specialist parasitoids, Hyposoter rhodocerae (Hymenoptera: Ichneumonidae: Campopleginae), Cotesia gonepterygis and Cotesia risilis (Hymenoptera: Braconidae: Microgastrinae)14. All three species, present in Catalonia and identified from material collected in the Montseny area, attack larvae in their first stadia and then kill them when they are half-grown. H. rhodocerae pupates inside the larva, which inflates as it dies. Its cuticle then hardens to form a ‘mummy’like case with a white horizontal band that is easy to find amongst the leaves of the food plant. The adult parasitoid emerges 10 days later. In the case of both C. gonepterygis and C. risilis, the parasitoid larvae leave the dead caterpillar and weave a silken cocoon in which they pupate. In C. gonepterygis the cocoon is a characteristic golden colour and the adult parasitoid does not emerge until the following spring, while in C. risilis the cocoon is white and less visible, and the adult emerges about a week later.

The eggs of both species are parasitized by Trichogramma cordubensis15 and the pupae by Pteromalus apum14, two generalist parasitoids that attack a large variety of other host species.

With their wings folded, adult Cleopatras and Brimstones are well-camouflaged and both species blend in well with the leaves of the plants they hibernate in. This is of fundamental importance if they are to avoid being preyed upon by insectivore birds during their long overwintering period. As well, both species indulge in thanatosis, that is, they feign death when captured or handled16. This immobility, which can last for a minute or more, is a mechanism designed to confuse predators and allows for a subsequent quick getaway.

6

Gutiérrez, D. & Thomas, C.D., 2000. “Marginal range expansion in a host-limited butterfly species Gonepteryx rhamni”. Ecol. Entom., 25: 165-170.

7

Stefanescu, C., Páramo, F. Brotons, Ll. & Pla, M., 2009. El modul “papallones” del SITxell (informe inèdit). Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Barcelona.

8

Stefanescu, C., Jubany, J., Torre, I. & Páramo, F., 2008. “Preferències d’hàbitat i tendències poblacionals de les papallones a Catalunya”.

Cynthia, 7: 11-14.

9

Wiklund, C., Lindfords, V. & Forsberg, J., 1996.

“Early male emergence and reproductive phenology of the overwintering butterfly Gonepteryx rhamni in Sweden”. Oikos, 75: 227-240.

10

Both G. rhamni and G. cleopatra are attracted to purple, blue and pink flowers. Butterflies emerging from hibernation are often seen on the flowers of rosemary (Rosmarinus officinalis), but also on dandelions (Taraxacum officinale). In summer, large concentrations of both species and sexes can be seen on the flowers of Echium vulgare and thistles (Carduus spp. and Cirsium spp.), scabioses (Scabiosa spp. and others) and pinks (Dianthus spp.). Both species are also frequent in gardens, where they are attracted by the flowers of buddleia Buddleia davidii and aromatic labiates such as Salvia spp. and Lavandula spp.

Population trends The Brimstone and, above all, the Cleopatra are two of the Catalan butterflies that most increased in number between 1994 and 2008 (fig. 5). The analysis of their annual indexes with the programme TRIM reveals a significant positive trend in both species (P < 0.01), with a calculated annual increase of 4.08% in the Brimstone and 10.12% in the Cleopatra. The ease with which both species can be detected and identified (calculations were made only with males to avoid possible confusion between the species), as well as their presence in most CBMS and BMSAnd stations, guarantee the reliability of these trends.

The generalist tendencies of both species – albeit with differences in their chosen habitats – would seem to indicate that the increases in their populations are not connected to the evolution of any particular habitat type. Nevertheless, two factors seem to suggest that the increase in the forest cover in Catalonia is the most probable cause of these positive trends. Firstly, their favourite food plant, Mediterranean buckthorn, is a typical element of holm-oak forests and as such has been favoured by the expansion in recent decades of this type of forest. Secondly, the increase in the forest cover will also be beneficial if, as seems likely, these two species hibernate in forests. All in all, the Brimstone and Cleopatra are two species whose populations are some of the healthiest in Catalonia, Andorra and the Balearic Islands.

11

Pollard, E. & Hall, M.L., 1980. “Possible movement of Gonepteryx rhamni (L.) (Lepidoptera: Pieridae) between hibernating and breeding areas”.

Entomologist’s Gaz., 31: 217-220.

12

The existence of a second generation has been proved by the observation of mating in June and July coinciding with the emergence of the first annual generation and by the presence of larvae in July in the Montseny area (J. Jubany & C. Stefanescu, obs. pers,).

13

Larsen, T., 1976. “The importance of migration to the butterfly faunas of Lebanon, East Jordan, and Egypt (Lepidoptera, Rhopalocera)”. Notulae Entomol., 56: 73-83.

14

Shaw, M.R., Stefanescu, C. & van Nouhuys, S., 2009. “Parasitism of European butterflies (Hesperioidea and Papilionoidea)”. In: Ecology of butterflies in Europe (Settele, J., Shreeve, T.G., Konvicka, M. & Van Dyck, H., eds). Cambridge University Press.

15

This species was determined by B. Pintureau from material collected at Sant Pere de Vilamajor.

Jordi Jubany & Constantí Stefanescu

16

Dennis, R.L.H., 1984. “Brimstone butterflies, Gonepteryx rhamni (L.), playing possum”.

Entomologist’s Gaz., 35: 6-7.

Fig. 1. Relative abundances (expressed as the value of the annual index/100 m) in the different CBMS stations (1994-2008) for (a) the Brimstone Gonepteryx rhamni and (b) Cleopatra G. cleopatra.

The abundances have been superimposed on a probability of occupation map calculated from a bioclimatic model combining thermometric and pluviometric data7. The white colour for Andorra and the Balearic Islands does not indicate a zero occupation probability; rather it is due to the fact that no climatic information layers are available for these areas.

Fig. 2. Population densities of (a) the Brimstone Gonepteryx rhamni and (b) Cleopatra G. cleopatra in the main habitats represented in the CBMS network.

Fig. 3. Phenology of the Brimstone Gonepteryx rhamni (a-b) and Cleopatra G. cleopatra (c-e) according to data from the CBMS (1994-2008). (a) and (c), Mediterranean environments in the mountains of the Serralada Litoral and nearby areas; (b) and (d), central European environments in the mountains of the Serralada Prelitoral, Serralada Transversal and pre-Pyrenees; (e) Menorca.

Fig. 4. Altitudinal and seasonal distribution of the Brimstone Gonepteryx rhamni (a-b) and Cleopatra G. cleopatra (c-d) in the Montseny mountains. (a) and (c), data from CBMS counts (1994-2008) from 8 stations situated between 250 and 1700 m; (b) and (d), data from counts from a car (2001-2008) along the road between Santa Margarita de Palautordera (300 m) and Collformic (1100 m).

Fig. 5. Fluctuations in the populations of the Brimstone Gonepteryx rhamni and Cleopatra G. cleopatra in Catalonia and Andorra in the period 1994-2008 calculated with the programme TRIM.

Identification How to separate the species of the genus Erebia (1) When one thinks of the most typical butterflies of the high mountains, the ringlets of the genus Erebia spring to mind first of all. In all, 16 species of this genus fly in Catalonia, of which four – de Prunner’s E. triaria, Spring E. epistygne, Autumn E. neoridas and Piedmont E. meolans Ringlets – are found at lower altitudes and are the only ringlets to fly outside the Pyrenees and prePyrenees. pring Ringlet E. epistygne is the most localised of these four species and to date has not appeared in the BMS counts. It is an atypical ringlet1 inasmuch as it does not fly in the Pyrenees and occupies an altitudinal range of only 700-1.400 m a.s.l. in sub-Mediterranean mountains in the pre-Pyrenees, the east of the Central Depression and the mountains of the Serralada Transversal and Els Ports2. The other three species have been detected in 6-10% of the CBMS stations and their strongest populations are to be found in the Pyrenees and pre-Pyrenees, and secondarily in the mountains of the Serralada Transversal. De Prunner’s Ringlet is common between 1,200 and 2,500 m a.s.l. and is also found in the Els Ports mountains in southern Catalonia; Piedmont Ringlet is found at lower altitudes, between 600 and 2.500 m, and flies in the highest part of the Montseny mountains; Autumn Ringlet, found between 700 and 2.000 m, flies from the Pyrenees to the extreme eastern end of the Central Depression (Moianès). All are univoltine and winter as larvae: Spring Ringlet flies in March-April and is

S

VIII Cynthia

the only exclusively spring species of the genus; de Prunner’s is on the wing from the end of May to the beginning of July; Piedmont Ringlet flies from June to early August and Autumn Ringlet, the latest of all, appears in July and is on the wing until September. All feed on different types of grass, above all of the genera Festuca, Poa and Nardus3.

Jordi Dantart 1

2

3

Nel, J., 1992. “Sur la plasticité écologique et la biologie de quelques Lépidoptères (Rhopalocera) du sud-est méditerranéen de la France (2e partie)”.

Linn. belg., 13: 239-270.

Dantart, J., 2008. “Erebia epistygne”. In: Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya [on line]. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. http://ichn.iec.cat/pdf/ PROT_INV_ICHN_2008(web).pdf Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pg. + 104 pl.

Lynx Edicions, Bellaterra.

Marked with line: Two ocelli on wing-tip with third ocellus displaced towards margin.

The differences in these species’ flight periods help in their identification, although in some periods of the year de Prunner’s and Piedmont, and Piedmont and Autumn may be on the wing together. In Spring Ringlet, the yellowish patch in the cell and the broad yellow postdiscal bands on the fore-wings are very distinctive.

De Prunner’s and Piedmont Ringlets can be separated by examining the ocelli on the wing-tips: in the former species there are three co-linear ocelli towards the wing-tip, whilst in the latter there are generally only two and when there is a third (nearest the wing-tip), it is normally displaced outwards, towards the wing edge. As well, the underside of the hind-wings appear dark matt in De Prunner’s Ringlet, but silky smooth in Piedmont Ringlet. Autumn Ringlet can be identified by its orange postmedial band on the fore-wing, which narrows from the costa to the lower margin; as well, the external edge of the postmedial patches on the hind-wings have straight edges and the underside of the hind-wings have a paler postdiscal band.

Drawings DE PRUNNER’S RINGLET Upperside (general): dark, with reddish postdiscal bands and black ocelli with white pupils.

Underside (general): dark, fore-wings with rusty postdiscal band; hind-wings with black spots and roughened appearance; postdiscal area paler (above all in females).

Marked with line: Three ocelli at wing-tip co-linear.

SPRING RINGLET Upperside (fore-wing): dark, with yellowish area in cell; postdiscal band yellowish, narrowing from the costa to the rear margin and with numerous large pupilled ocelli.

Underside (hind-wing): dark, with rusty postdiscal band with 4-5 pupilled ocelli.

Underside (general): fore-wings with rusty tones; wingtip greyish; hindwings marbled with ash grey; the discal band is dark and the veins paler.

Marked with line: Yellowish area in cell.

AUTUMN RINGLET Upperside (general): dark, with orange postmedial band narrowing from the costa to the rear margin of wing and with three pupilled eyes; hind-wings with rusty patches and pupilled eyes.

Underside (general): dark, fore-wings with rusty postdiscal band and greyish wing-tip; hind-wings marbled with a paler postdiscal band. Females overall paler.

Marked with line: Internal margin [of the post-medial patches on the forewings] straight; pale postdiscal band [underside of hindwings].

PIEDMONT RINGLET Upperside (general): dark, postdiscal bands reddish with white pupilled black ocelli.

Underside (general): dark, fore-wings with rusty postdiscal band; hind-wings uniform in colour (silky aspect) and postdiscal area slightly lighter coloured (above all in females).

Identification How to separate the species of the genus Brenthis: Marbled B. daphne, Twin-spot B. hecate and Lesser Marbled B. ino Fritillaries All three European species of the genus Brenthis are present in Catalonia, albeit with very localised distributions. Despite certain similarities, details on the underside of the hindwings, above all, allow them to be reliably separated. arbled Fritillary Brenthis daphne is the most abundant species of the genus in Catalonia and flies commonly in the north of the country, but somewhat less frequently in the south; to date, it has been found in 21% of CBMS stations. Its favourite habitat consists of banks of brambles and other bushes in relatively humid montane areas (for example, the Pyrenees, pre-Pyrenees, and mountains of the Serralada Transversal and Montseny). Its larvae feed on brambles of the genus Rubus. On the other hand, Twin-spot Fritillary B. hecate is rare in Catalonia and in the CBMS network has only been found on the transect in the Mont-rebei gorge. Elsewhere in Catalonia it is found in isolated populations in the comarques (counties) of Pallars Jussà (Montsec mountains), Noguera, Solsonès, Osona and La Garrotxa in dry montane areas of open woodland with an understorey of tall grass with abundant dropwort Filipendula vulgaris, its larval foodplant1.

Lesser Marbled Fritillary B. ino has yet to be recorded on the BMS counts, although it is very likely that it flies at Sorteny in Andorra. This species is found in the Pyrenees and only very rarely in the pre-Pyrenees, occupying a broad band of habitat between 1,000-1,800 m a.s.l. It normally flies in meadows with tall grass or woodland clearings, always in damp areas near streams.

Its biology is poorly known, although its main larval

M

foodplant is probably meadowsweet Filipendula ulmaria2.

All three species are univoltine: Marbled and Lesser Marbled fly in June-July, whilst Twin-spot flies a little earlier in May-June. They overwinter as a newly to hatch larva inside the egg.

Vlad Dinca 1

Nel, J., 1992. “Sur la plasticité écologique et la biologie de quelques Lépidoptères (Rhopalocera) du sud-est méditerranéen de la France (fin)”. Linn. belg., 13: 287-338.

2

Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pg. + 104 pl.

Lynx Edicions, Bellaterra.

Drawings MARBLED FRITILLARY Upperside (general): orange-brown, with irregularly sized postdiscal spots (spots in s2 and s3 are usually larger than the others).

Marked with line: Upper side of fore-wing: postdiscal spots in s2 and s3 are normally larger.

Underside of hind-wing: submarginal spots are usually less well developed than in Lesser Marbled; s4 with orange-brown suffusion and a small yellow area touching the end of the cell.

TWIN-SPOT FRITILLARY Upperside (general): orange-brown with the submarginal and postdiscal spots usually in a parallel row.

Marked with line: Upperside fore-wing: postdiscal and submarginal spots in parallel lines. Postdiscal spots all relatively similar in size.

Underside hind-wing: parallel lines of postdiscal and submarginal spots well marked. s3 and s4 without orange colouration.

LESSER MARBLED FRITILLARY Underside (general): similar to B. daphne, although the violet-brown on the hind-wings suffusion is generally less pronounced.

Marked with line: Upperside fore-wing: postdiscal spots uneven in size, with the spot in s4 being smaller.

Upperside hind-wing: black spots at the ends of the veins normally merge into a continuous line.

Upperside fore-wing (female): normally has a pronounced black basal suffusion.

Underside hind-wing: submarginal spots normally better developed than in Marbled Fritillary. s4 with obvious yellow base (next to the end of the cell).

The key to separating Marbled from Lesser Marbled is the underside of the hind-wing: the space s4 (next to the cell) is almost completely orange-brown in Marbled Fritillary, whilst in Lesser Marbled it is clearly yellow. Twin-spot can be easily distinguished by the twin parallel lines of submarginal and postdiscal black spots on the underside of its hind-wing. The spaces s3 and s4 are both yellow, without any orange.

Monitoring programme with the support of: