ÍNDEX
INTRODUCCIÓ Expectatives del treball de síntesi 3 Activitats de socials 5 Activitats de francès 7 Activitats de naturals 9 SAGRADA FAMÍLIA Resum visita 12 Activitats de matemàtiques 15 Biografia Josep Puig i Cadafalch 17 Casa Macaya 18 Casa de les Punxes 18 Palau de la Música 20 Activitats de música 21 Biografia Lluís Domènech i Montaner 24 Edifici dels Quatre Gats 25 Mercat de la Boqueria 26 HOSPITAL DE SANT PAU Resum de la visita 28 L’exposició universal 30 Arc de Triomf 31 Passeig monumental de Sant Joan 32
1
Castell dels Tres dragons 33 Umbracle 33 El Parlament 34 LA PEDRERA Resum de la visita 37 Activitats de matemàtiques 39 Pla Cerdà i biografia Ildefons Cerdà 43 Quadrat d’or 44 Passatge Permanyer i Passatge de Mendez i Vigo 45 Torre de les Aigües 46 Les cases de l’Illa de la Discòrdia 48 COLÒNIA GÜELL Resum de la visita 54 VALORACIÓ Text argumentatiu de català 60
2
EXPECTATIVES DEL TREBALL MARTINA MORENO Crec que a nivell de grup, sóm tres companys que treballem molt i cada un de nosaltres dominem un aspecte i això facilitarà el repartiment de les tasques ja que un de nosaltres dominarà les matemàtiques i les naturals, l’altre podrà apor-tar al grup la creativitat i els dissenys i un altre company del grup ajudarà més en les llengües. Dit això crec que el grup està ben fet ja que ens serà fàcil la distribució de la feïna. A més, com que sóc nova a l'escola, no coneixo gaire els meus dos companys, mai he treballat amb ells i tampoc se gaire bé com funciona el treball de síntesi aquí als Arcs, així crec que pot estar bé fer un treball amb ells i també conèixe’ls com a persona. A nivell de cultura, tinc moltes ganes de veure coses noves i que em fa il.lusió descobrir. Perque són cases i llocs que están a la nostra ciutat i és possible que molts de nosaltres no haguem vist aquests llocs ben a fons per molt de la seva localització i la seva fama. Jo he estat a la Sagrada Família, però per exemple, mai he arribat a entrar a la Casa Batlló o a la Pedrera així que tinc ganes de veure-ho. Després trobo que a part de fer el treball i aprendre coses sobre el modernisme, també m’ajudarà a saber moure’m més per Barcelona i millorar en la puntualitat.
Martina Moreno
LLUC ROQUÉ En el treball de síntesi de tercer d’ESO s’estudia el modernisme. Jo crec que serà un treball molt interessant i sobretot, molt important per conèixer la cultura i l’art moderniste de la nostre ciutat, Barcelona. Apendrem a moure’ns per la ciutat i descobrirem nous arquitctes i nous edificis modernistes que desconeixem. També tindrem l’oportunitat de visitar l’interior de la Sagrada Família i de la Pedrera, que personalment, no hi he entrar mai i en tinc moltes ganes, ja que són dos edificis emblemàtics molt importants de Barcelona. Aquest treball serà molt llarg i hi ha molta feina ja que Barcelona te molts edificis modernistes. Tot i així, crec que valdrà la pena perquè apendrem moltes coses que no sabem. Estem distribuïts per grups de tres o quatre persones. Jo estic en un grup de tres persones, amb la Martina Moreno i
3
l’Álvaro Robles. Encara que casi no ens coneixem, espero que ens entenguem molt be i que fem un bon treball.
Lluc Roqué
ÁLVARO ROBLES El que mes espero d’aquest crédit es conèixer millor la ciutat de Barcelona, no només entrar en monuments tan importants com la Sagrada Família que mai hi he accedit si no que conéixer millor el modernisme a fons. El que més il·lusió em fa es conéixer llocs com la colònia Güell o la Pedrera però també conéixer llocs pocs coneguts, petits secrets de la ciutat que no conegui. Espero també haver de treballar molt tot i que si ens organitzem be com a grup no s’haurà de treballar. M’agrada molt d’aquest treball de síntesi que estigui bastant enfocat en temes tecnològics, com haver de fer la portada o la revista digital. En general crec que es una molt bona idea de enfocar el modernisme d’aquesta manera i les meves expectatives mes importants son que haurem de treballar molt i que la part tecnològica serà de lo millor.
Álvaro Robles
4
ACTIVITAT DE SOCIALS El Plà Cerdà es considera un projecte en l’evolució de l’urbanisme Modern. Cerdà aspirava a una ciutat amb carrers amples i espais verds, així que va dissenyar una quadrícula on cada carrer era paral.lel i perpendicular. L’esclat del Modernisme a Plà Cerdà el va suposar l’enriquiment de la diversitat. El modernisme és un moviment cultural produït a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Va tenir incidència sobretot en l’arquitectura i les arts decoratives. Els modernistes volien canviar la societat mitjançant l’art i era una ideologia que donava l’esquena a la societat. El propi art era el refugi d’un mateix i la seva religió. El modernisme va coincidir amb el Renaixement com a moviment intel.lectual. Pot rebre diferents noms arreu d’Europa com ara Art Nouveau (França), Modern Style (Anglaterra), Jugendstil (Alemanya), Sezessionstil (Àustria) i Liberty (Itàlia) El modernisme va rebre molta atenció i molt rapidament així que molts arquitectes van voler apropar-se a Barcelona per aprendre coses del modernisme i també dissenyar algun edifci del estil. Però per altra banda hi havia gent que no aprovava aquest nou estil l’Església pensava que qüestionava els aspectes estètics i les tradicions de l’Església així que els Eclesiàstics no van aprovar el Modernisme perquè crèien que era tot el contrari de les seves idees. El modernisme va influenciar tota Catalunya, València i les Illes Balears, en canvi com que Espanya estava patint
una greu decadència, el modernisme no va arribar a Espanya. Dins de Barcelona, podem veure diferents edificis que reflecteixen el modernisme a l’Eixample. Com per exemple la Casa Milà o Pedrera, la Casa Batlló, la Casa Amatller o la Casa de les punxes. Aquest moviment artístic es va donar a conéixer mundialment gràcies a l'Exposició Universal l'any 1888, per aquests raó Barcelona va ser un dels centres d'origen del modernisme. Durant els segles XIX i XX l’arquitectura Modernista va esclatar definitivament.
Després va venir la Burgesia a Barcelona. Eren burgesos amb precedències molt variades, uns fugien de la ciutat bella, altres venien enriquits després d’haver fet les amèriques i altres fugien de les guerres carlines i buscaven pau i seguretat a Barcelona. Van decidir establir-se a l’Eixample perquè es van adonar que era l’espai
5
perfecte per lluïr-se i mostrar-se. Més endavant va començar una espècie de competició per veure qui feia la casa més gran, ornamentada, bonica i provocativa de totes. Van començar a fer cases diferents amb l’objectiu de cridar l’atenció. A nivell internacional, es parlava que Barcelona era la ciutat d’Europa on hi havia mes qualitat d’arquitectura modernista. Però després va passar de ser reconegut arreu del món a ser oblidat. Aquest rebuig va ser a causa de l’Església ja que deien que aquest art no tenia res a veure amb la seva forma de ser. Però els Modernistes seguien defensant el seu art i la seva ideologia. Una arquitectura amb certs nivells d’independència i era l’arquitectura de la Renaixença. Mentre els Modernistes es defensaven, l’Església els seguia atacant. El Noucentisme va “atacar” per primer cop els fanals del passeig de Gràcia, però el que va rebre més va ser Gaudí, van dir que era culpable d’una mona gegantina, també van dir que la Casa Milà era “la pedrera troglodita” i que el palau de la música era “el palau de la quinquilleria catalana”.
Al 1920 J.V. Foix va publicar una revista nodrida de tot el que classificava com “la Barcelonota” criticant l’Eixam-ple i el Palau de la Música. Més endavant, en el 1942 Josep Pla va fer la crítica més brutal a la revista "Destino" criticant tota l’arquitectura modernista. Després de la guerra civil van haver bastants destruccions arquitectòniques com ara la Casa Trinxet (1904 - 1967), la Casa Sitja (1902 - anys 40) i la Casa Llorach (1904 - anys 50). Altres edificis destruïts van ser per exemple la Casa Juncadella, el Palau Simon i la Casa Lleó Morera. Encara que el modernisme va adquirir molta fama, va aparèxer un nou concepte artístic anomenat noucentisme. Aquest estil consistia en criticar el modernisme i defensaven la simplicitat de la decoració. També deien que no tenia res a veure amb Catalunya ja que es deia que era estranger i tenia moltes influències nòrdiques.
6
ACTIVITAT DE FRANCÈS L’ART NOUVEAU
Visionnement collectif du document sur l’Art Nouveau extrait de la page web Netprof.fr et travail de groupe.
•
A quelle époque se situe l’Art Nouveau ? Se situe à la fin du XIX, pendant une revolution industrielle
•
Comment définit le professeur l’Art Nouveau ? Le professeur définit l'Art Noveau comme une petite révolution architecturale
•
Comment décrit-il l’architecture bourgeoise du début du XIX siècle ? Il décrit l'architecture bourgeoise opulente, pompeuse et constipéé
•
Comment décrit-il l’entrée du Métropolitain ? Il décrit l'entrée du Métropolitain léger et fantaisiste
•
Quels sont les deux principaux matériaux utilisés ? Les deux principaux matériaux utilisés sont le verre et la fonte
•
Quel est l’élément principal de l’Art Nouveau ? L'élément principal de l'Art Nouveau c'est la nature
•
Comment était Paris à l’époque ? Paris était triste, polluée et sale pendant l'époque
7
•
Quel adjectif utilisait-on pour décrire Guimard et son architecture? Il utilisait l'adjectif fou et dérangé pour décrire Guimard et son architecture
Rédigez un article biographique sur la figure d’Hector Guimard Hector Guimard , petite biographie : •
Date de naissance : Il est né au 1867
•
Lieu de Naissance : Il est né à Lyon
•
Études: Il a étudié les Beaux - arts
•
Voyages : Il est allé en Angleterre, Belgique et après il est retourné à Paris.
•
Date de construction du Métro de Paris : 1899
•
Quel a été l’accueil du public en général: L''accueil a été bon
•
A partir de quelle période l’Art Nouveau était considéré démodé: L'Art Nouveau était consideréré démodeé dans les anées 30
•
Quel mouvement créatif a suivi l’Art Nouv: L'art déco a suivi l'Art Nouveau
Hector Guimard
8
ACTIVITAT DE NATURALS “LA GRIP PROVOCA UNA ALTA MORTALITAT A BARCELONA” El 23 d’octubre del 1918 un dia que mai oblidarem pel cop de la grip a la població Barcelonina, 315 morts en un sol dia. Els dos dies anteriors s’havien registrat al voltant de 250 parts de defunció per grip, però aquesta xifra supera altament la dels darrers dies. De mentre el governador a prohibit mítings i reunions on es pugui acumular molta gent per la por de que encara es produeixin més contagis d’aquesta epidèmia.
“EL CÀNCER ES POT CURAR” Un doctor francès M. Leredde ha descobert una possible cura per el càncer de pell fent servint rajos X. Aquest tractament només es efectiu en casos en que el tumor es jove, una vegada està en un estat avançat el tractament no ha fet cap efecte en el malalt. L’especialista francès Beclère ha comentat que la principal prioritat es dosificar-lo per a poder aplicar-lo en la quantitat perfecte per curar el càncer.
“EL BIÓLEG RAMON Y CAJAL GUANYA EL NÓBEL DE MEDICINA El biòleg Ramón i Cajal guanya el Nobel de Medicina i es rebut a Madrid com un heroi, en honor a la seva persona l’ajuntament canviarà el nom del carrer Atocha per Cajal.
“LA PESTE REAPAREIX EN MARSELLA” En últimes notícies des de París confirmen casos de pesta bubònica a Marsella que ja han cobrat vides. El govern ha dit que prendrà decisions per erradicar aquesta epidèmia.
9
“GRIPE I HIGIENE PÚBLICA” Una nova grip ataca sense discriminar a la població, a nenes i avies. La prevenció de la grip és encara un problema en l’higiene pública.
“LA PESTE REAPAREIX A MARSELLA” S’anuncia una de les primeres aspirines, diu l’anunci que es per prevenir la grip, mal de queixals i pneumònies. Està anunciat per Bayer una empresa farmacèutica encara activa avui en dia. El dibuix és senzill, un home amb un paraigües i una caixa d’aspirines. Avui en dia encara es fabrica i es ven la mateixa pastilla de la mateixa marca, el que canvia es el disseny de l’anunci. El que també canvia es el disseny de les caixes. Però la diferencia més gran es l’efecte de les pastilles, ja que avui en dia les pastilles estan molt més millorades. En aquest segon anunci comunica la creació de banys especialitzats en la erradicació del mal d’estómac de cap o qualsevol mal nerviós. En el dibuix de l’anunci està representat un home feble que al travessar un estanc d’aigua curativa surt sa del tot. Avui en dia es compren herbes i sals curatives que es poden comprar fàcilment i no cal anar a cap lloc especialitzat sinó que només posar- les en una banyera.
En l’anunci de Melrose declara que es un producte per gent amb canes o amb un cabell feble que es venen en ampolles en perruqueries i perfumeries. El dibuix de l’anunci es un simple logo de la marca. En canvi avui en dia es mostren nois i noies als anuncis amb cabells perfectes i en comptes de ser medicaments en ampolletes es venen en càpsules de substancies favorables pel creixement del cabell. LA NATURALESA ÉS MODERNISTA La naturalesa a ser una part molt important en el modernisme, un clar exemple es la joieria ja que moltes joies estan inspirades en parts de la naturalesa. Un altre lloc on està molt representada es a les obres de Gaudí, un dels millors exemples es la porta de la Sagrada Família on hi ha moltes referencies a la naturaleses com animals o fins i tot una porta amb relleu representant un pantà. O a la Casa Batlló el drac representat a la façana, tot i que té un sentit també mitològic es més semblant a un drac real i no un fictici, i això fa una clara referencia a la naturalesa. Finalment una de les mes clares referències a la naturalesa es a la cripta de la colònia Güell, Gaudí volia que la cripta fos part del bosc i ho va fer fent que els trencadissos envoltessin les finestres o que hi hagués a la torre una figura daurada com el sol.
10
SAGRADA FAMÍLIA
RESUM DE LA SAGRADA FAMÍLIA
La Sagrada Família està al vell mig avui en dia, és a dir el centre de Barcelona. En el 1859 es va enderrocar una muralla i es va fer l’eixample, després es va començar la Sagrada Família. Era un lloc on no hi havia quasi res així que Gaudi va començar fent una escola. Els seus dissenys eren ondulats i sense línies rectes perquè a més a més de voler fer una arquitectura bonica, les línies corbes feien l’edifici més estable.
Escola
12
La Sagrada Família es va començar el 1882 i volen acabar-la el 2026 perquè Gaudí va morir l’any 1926 i així es complirà un centenari des de la seva mort. La Sagrada Família va tenir la mala sort de topar amb la guerra civil i els anarquistes van cremar moltíssimes esglésies, entre elles la Sagrada Família. Tenint en compte que cada persona paga 15 euros i l’any passat van assistir 4 milions de persones i el 80% dels diners van destinats a la Sagrada Família , el pressupost per la Sagrada Família de l’any passat va ser de 4800000 euros. Parlant de la façana de la passió.... L’escultura de la passió es va començar el 1986. Se suposa que la façana és el cos de Jesús ja que en una part hi veiem un cavaller amb una llança a la mà i aquesta està clavada a la paret. Aquest fet s’associa al moment en que un home va clavar-li una llança a Jesús quan estava a la creu per assegurar-se que estava mort.
sinó que la seva resurrecció també. Com es diu que Jesús va ressuscitar al cap de tres dies, si mirem en direcció al cel, veiem a Jesús a la part alta de la Sagrada Família.
Façana de la Passió
A l’entrada hi trobem uns dibuixos al terra que representen el moment en que van rebre a Jesús. En quant a les columnes, aquestes comencen sent amb forma d’estrella i a dalt de tot acaben tenint forma circular, això és degut a que l’idea de Gaudí era que la Sagrada Família s’assemblés a un bosc i les columnes vindrien a ser els arbres.
Interior de la Sagrada Familia
Representació del cavaller clavant la llança
Així que la paret representen les costelles de Jesús i tot representa la seva mort. Però no només la seva mort,
Des de dintre, una façana comença amb els vitralls de les finestres vermells i a l’altre extrem de la mateixa façana, passen a ser de color verd.
13
Simbòlicament hi podríem veure la mort (vermell = sang) i al final la resurrecció (verd = esperança) de Jesús.
Vitralls de vermell a verd (resurecció)
En una part de la façana principal feta per Gaudí hi podem veure molts nadons. Això és perquè fa referència a la història de la matança dels innocents, una història que reflexa el moment en que Herodes estava gelós perquè havia nascut un altre rei així que va manar que es matessin tots els nadons possibles. Aquesta història és la que avui en dia en diem “el dia dels innocents”. Una altra característica de la façana és que hi podem veure el pessebre representat.
Després, hi ha una altra façana que representa la vida de Jesús. Comença amb uns colors verds i va acabant amb tons més blavosos (blau=vida tranquil.la).
Vitralls de verd a blau (vida pacífica)
Ara bé anem a veure l’altre façana que en comparació amb la façana de la passió, aquesta ens transmet alegria i felicitat. Gaudí només va fer una façana i la va fer tan alegre amb l’objectiu que quan la gent la veiés, li transmetés aquesta sensació d’alegria i volgués invertir diners per tirar l’església endavant. Es tractava d’una qüestió d’estratègia.
Façana de Gaudí A la part inferior de les dues columnes principals, hi ha una tortuga a cada columna, una de mar i una de terra. La tortuga de mar està en direcció al mar i l’altre està en direcció a la muntanya. S’espera que la torre més alta de la Sagrada Família sigui de 172.5 metres, aquesta estarà dedicada a Jesús i la causa d’aquesta altura és perquè respectava tant la natura que no volia que l’altura dels seus edificis superés la de Montjüic. Actualment hi ha una llei a Barcelona que diu que cap edifici pot superar l’alçada de la Sagrada Família
14
MATEMÀTIQUES: UNS NOMBRES INTRIGANTS A LA SAGRADA FAMÍLIA Llegeix atentament: Un quadrat màgic normal és una taula quadrada formada per nombres consecutius i diferents començant pel número 1, col·locats ordenadament per files i columnes, de manera que el resultat de sumar els nombres d’una mateixa fila, o d’una mateixa columna és constant (s’anomena el nombre màgic). Si, a més a més, s’obté aquesta mateixa suma sumant els nombres en cada diagonal, aleshores el quadrat màgic es diu que és perfecte. 1. Observeu la portada de la Passió de la Sagrada Família, obra de l’escultor Antoni Subirachs. Al costat esquerre de la porta principal hi ha un quadrat quadriculat i en cada casella hi ha un nombre. Copieu els nombres en el quadrat:
1
14
14
4
11
7
6
9
8
10
10
5
13
2
3
15
a) Quant sumen les seves files? I les seves columnes? I les diagonals? Tant les seves files, com columnes i diagonals, sumen 33. b) Aquest nombre té algun significat en el context on està situat? Sí, representa l’edat de Jesucrist c) És un quadrat màgic tal i com els hem definit? Per què? No, perquè falta el numero 12 i no es poden repetir els nombres
15
Observeu el gravat que va dibuixar Albert Durero al segle XVI titulat La Malencolia en què apareix un quadrat màgic d’ordre 4.
a) Hi apareix l’any en què va ser dibuixat. Si considerem el numero que resulta de dues caselles contigües, quin any ha de ser? Va ser l’any 1514. b) Quin és el número màgic? El número màgic és el 34 c) És perfecte? Per què? Sí, perquè la suma de les diagonals, les columnes i les files és la mateixa, i en aquest cas, no falta cap número ni se’n repeteix cap. d) Quina relació hi ha entre la disposició dels números que apareixen als quadrats de Subirachs i Durero? Que si giréssim els quadrats inversament, coincidirien els nombres accepta un de cada fila. e) Tenint en compte que en un quadrat màgic normal: suma de tots els nombres = nº de files x suma d’una fila Quin ha de ser el nombre màgic d’un quadrat màgic normal d’ordre 5? Raona la resposta. El nombre màgic d’un quadrat normal d’orde 5 és 65 ja que: Suma de tots el nombres = 325 Nº de files = 5 Suma d’una fila = X 325 = 5xX = 325/5 ; X= 65
Indicació: La suma de tots els nombres és 1+2+3+····+25
La suma d’una fila coincideix amb el nombre màgic
16
BIOGRAFIA DE PUIG I CADAFALCH
Josep Puig i Cadafalch
Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró l'any 1867 i va morir a Barcelona el 1956. Va ser un arquitecte modernista, hirtoriador de l'art i polític català i escritor. Va estudiar a l'escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona. Des de jove que li agradaven els estudis arqueològics. Va intervenir en política amb Prat de la Riba, Duran i Ventosa i altres personatges del moviment catalanista també va ser cofundador i col·laborador de La Veu de Catalunya, regidor del Municipi de Barcelona, diputat a Corts i diputat provincial. Més endavant, quan va morir Prat de la Riba va ser elegit president.
Durant el període de la dictadura militar, va poder dedicar-se plenament als seus estudis i investigacions arqueològiques. Com a arquitecte va fer grans construccions urbanes amb l'originalitat que va combinar el gòtic nòrdic el català, que més tard va substituir per un neoclassicisme amb detalls barrocs en pedra i ferro. L'any 1912 va ser nomenat president de l'associació d'arquitectes de Catalunya. Va viure dues èpoques artístiques diferents, el final del modernisme i el principi del noucentris-me. Puig i Cadafalch va ser deixeble de Domènec i Montaner Les seves obres més destacades són la casa Amatller, la Casa Macaya i la de les Punxes. Com a urbanista va actuar en diverses intervencions i projectes com ara l'obertura de la Via Laietana (19091911). Puig i Cadafalch va dirigir la segona fase de les obres. En el 1923 va dur a terme el projecte de la reforma de la Plaça Catalunya i la de Montjuïc. La reforma de l'àrea de Montjuïc va ser per allotjar l'exposició internacional de 1929.
Josep Puig i Cadafalch
17
LA CASA MACAYA
Placa de l'entrada
Era un home molt culte i reconegut que lligava l’arquitectura i la política amb el catalanisme. Entrada de la Casa Macaya
La Casa o Palau Macaya és un edifici modernista. Està situada al Passeig de Sant Joan (núm. 108) de Barcelona. Va ser declarada com a bé cultural d'interès nacional el 9 de gener de 1976. L’autor d’aquesta casa va ser Josep Puig i Cadafalch i es va fer l'any 1901. Aquest home va ser un estudiador de l’art i era regidor de les corts espanyoles. Era l’arquitecte principal de mataró i va realitzar l’obertura de la via layetana. El seu primer càrrec públic va ser el de regidor de Barcelona. Però després es va exiliar i va amagar tota la seva vida. La seva dona es deia Àngels Macià i Montserrat, la filla de Dolors Montserrat, una escriptora feminista molt important. Per tant la sogra de Josep Puig va ser molt revolucionària, cosa que va fer que l’Àngela tingués uns bons valors. Les obres en les que ha treballat han estat la Casa Macaya, la Casa Amatller, la Casa de les Punxes, la Fàbrica de casa Ramona, els Tres Dragons, el restaurant 4 Gats i també va treballar en l’edifici de la Rengla.
La façana està bàsicament decorada amb estucat blanc, encara que hi figura una considerable obra d'escultura en pedra que dóna riquesa a les finestres i especialment al balcó i l'asimètrica tribuna de la planta baixa.
LA CASA DE LES PUNXES
Casa de les Punxes
Aquest també és un edifici modernista i estàsituat a l'Avinguda Diagonal. Està ubicada dins del "Quadrat d'or", molt a prop d'altres focus turístics de la ciutat, com la Casa Milà-La Pedrera o la Sagrada 18
Família. L’arquitecte va ser Puig i Cadafalch i va ser Bartomeu Terrades qui va encarregar aquest edifici modernista per a les seves tres germanes l’any 1905. Aquest edifici s’assembla als castells medievals per les torres que hi té. Per fer aquesta casa van utilitzar diferents estils arquitectònics com l'arquitectura gòtica, i diverses innovacions tècniques. Les seves sis torres punxegudes són el tret distintiu de la casa i el que li dóna el nom popular de Casa de les Punxes, com a tret característic també hi trobem la façana de colors i el maó. Per a la construcció de la façana es va utilitzar el maó i altres elements decoratius propis de l'època del Modernisme català. A la façana es poden veure alguns plafons decoratius. En un d'ells hi apareix Sant Jordi, (ja que era una casa amb uns aires catalanistes) amb la insignia "Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat". I és que la presència de Sant Jordi a la Casa Terradas és gairebé protagonista, per això s'explica la seva llegenda en el primer pis del museu, l'únic de la ciutat que dedica un espai al patró de Catalunya.
Casa de les punxes
El fet que hi hagi 6 torres és perquè com l’edifici va estar dissenyat per les tres germanes de Bartomeu, hi ha tres portals i dues torres per cada germana. Els materials que han estat utilitzats per fer aquest edifici són el ferro forjat (Alfons Jujol), el vitrall, les seves escultures, els adorns i el maó. L’any 1975 va ser declarat monument històric nacional. Actualment és de propietat privada, ocupada per diferentes oficines.
19
PALAU DE LA MÚSICA El palau de la Música va ser projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. La construcció d'aquest auditori de música va durar des de 1905 a 1908. L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. Per dur a terme la construcció, es va utilitzar una estructura metàlica gòtica i la van recobrir amb vidre. Com que es troba en un lloc envoltat d'altres edificis, el Palau de la Música no rep molta llum però com que està recobert de vidre, això permet que entri més llum.
Un dels elements que mes hi destaquen al exterior són les escultures representades a la façana lateral. Totes aquestes escultures representen "La cançó popular catalana" de Miquel Blai. També hi podem trobar una escultura de Sant Jordi amb una bandera on hi ha escrit "El noi de la mare" i també hi trobem una senyera i un pentagrama. Com a altre trest característic hi veiem diferents personatges d'oficis variats com ara mariner, nens, pagesos... Si pujem la mirada i anem al primer pis hi veurem un balcó i 14 columnes. Cada columna d'aquestes té un dibuix i un mosaic diferent. Seguidament, arribant al segon pis hi veiem unes escultures, cada una d'aquestes representa un músic de l'època: Bach, Beethoven, Palestina i Wagner. En aquest segon pis també hi trobem dos mosaics, un representa la senyera de l'Orfeó i l'altre representa una reina en una festa amb filòsofs.
Lluís Bru va fer els mosaics
20
ACTIVITATS DE MÚSICA
ENTREVISTA A JOSEP ANSEM CLAVÉ I CAMPS: Josep Anselm Clavé i Camps (1824-1874) va ser un músic i polític republicà amic de Narcís Monturiol i de Valentí Almirall, avui el tenim aquí per entrevistar-lo.
-Bon dia Josep. +Bon dia. -Com creu que la gent el veu? +Crec que com una persona més que sap de música. -Digues alguna de les coses de les quals més et sents orgullós. + Crec que es culturitzar els obrers aplegant-los en societats corals. -Que bonic, quin va ser el teu primer cor?
+ El primer cor que vaig fundar fou l’Aurora, que va cantar per al Carnestoltes de Barcelona de 1846. A partir de 1857 se’l va anomenar Euterpe. -I quina es la teva obra més antiga? + Si no recordo malament, va ser l’Estrella Matutina. -Que es el Wagnerisme? +El Wagnerisme va ser un corrent musical que s’estengué per Europa cap a finals del segle XIX. Aquest corrent va difondre l’obra de Richard Wagner, que fins aquell moment havia estat poc acceptada en els cercles musicals i entre els sectors més conservadors del públic. 21
El Wagnerisme arrelà amb força a Barcelona possiblement perquè el moviment nacionalista català s’identificà amb la filosofia i l’obra de Wagner. També hi va contribuir el fet que el món germànic tenia gran prestigi entre els modernistes catalans -Moltes gràcies, ha estat un plaer entrevistar-lo.
-Bon dia Enric. +Bon dia. -Com va ser la tornada a Barcelona després d’haver crescut a Argentina? +Quan vaig a Barcelona em vaig vincular al grup de l’Avenç i als ideals modernistes. Vaig escriure música per a obres d’Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i per a les Festes Modernistes de Sitges. -Vostè va crear “la societat coral Catalana”?
ENTREVISTA A ENRIC MORERA El compositor català més representatiu de l’època modernista va ser Enric Morera i Viura (1865-1942). A més de compositor va ser un gran pedagog i autor d’obres teòriques. De petit va viure a l’Argentina amb els seus pares. A partir del 1883 s’instal·là a Barcelona, on va fer amistat amb Isaac Albéniz i va estudiar piano amb C. Vidiella i harmonia amb Felip Pedrell. Enric Morera va viure una temporada a Brussel·les on estudià cinc anys amb P. Gilson i F. Fièvez al conservatori i adquirí una sòlida preparació tècnic. Avui, el tenim amb nosaltres. +Sí, així va ser al 1895 vaig fundar la Societat Coral Catalunya Nova i la vaig dirigir fins el 1900. -Parlins una mica de les seves obres +La meva producció d’obres és molt extensa comprèn unes 800 obres: òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts, sardanes corals i instrumentals i fins i tot una Missa de rèquiem. Algunes obres de producció popular són: La Santa Espina (text d’Àngel Guimerà), La Cançó nostra, Al mar llatí, L’Empordà (text de Joan Maragall), Cançó dels catalans, La Sardana de la pàtria.
22
-Moltes gràcies Sr. Morera, aquesta es la seva casa. +Gràcies igualment
-Bon dia Lluís, bon dia Amadeus. +Bon dia. ·Bon dia -No crec que hi hagi dues millors persones per explicar-nos que es l’Orfeó Català. Com diríeu que és? + L’Orfeó Català és una societat coral fundada el 1891 a Barcelona per per nosaltres dos inspirats i animats per l’èxit que van tenir els Cors de Clavé. -Quines seccions de cants hi ha? ·Primerament hi ha la secció adulta masculina, peró vàrem crear una secció infantil i finalment secció de dones. -On es troba l’Orfeó?
ENTREVISTA A LLUÍS MILLET: Finalment com a últims convidats tenim a Lluís Millet i Amadeus Vives creadors de “l’Orfeó Català. · El primer local fix de l’Orfeó va ser al carrer de Lledó, però després es va instal·lar al Palau de la Música Catalana, que s’havia acabat de construir. -Quina es la musica que més es canta a l’Orfeó? +L’Orfeó ha format el seu repertori bàsicament amb cançons populars catalanes i amb grans obres de J.S. Bach, Händel, Haydn, Mendelssohn i Beethoven que sempre ha interpretat amb el text en versió catalana. Ha visitat diverses ciutats europees, on ha actuat amb gran èxit. -L’Orfeó ha tingut algun inconvenient en la seva história? ·Sí, de fet Durant el període de la Dictadura de Primo de Rivera, l’Orfeó va ser clausurat durant uns mesos. -Moltes gracies per venir, espero que s’ho hagin passat bé. +Gràcies · Gràcies
23
Actualment manté l’ensenyament musical de nens i nenes i té una rica biblioteca per a l’ús dels seus socis. Ha enregistrat diverses gravacions. Francesc Pujol i Lluís M. Millet van
succeïr en el càrrec de director a Lluís Millet, després de la seva mort.
BIOGRAFIA DE DOMÈNEC I MONTANER primers. A més a més va ser el fill d’un encuadernador de prestigi bastant conegut. Aquest home tenia uns deixebles, entre ells Gaudí, Juyol, Puig i Cadafalch, Falguera i Respall. El seu element més destacat va ser la seva simbologia catalana. En el Palau de la Música hi podem veure que a dalt de tot del Palau de la Música hi ha un sant Jordi que a nivell simbòlic vol dir que esta protegint el poble.
Lluís Domènec i Montaner va néixer a Barcelona l'any 1850 i va morir el 1923. Va ser un arquitecte, historiador, humaniste i polític català que va treballar en l’hospital de sant Pau, la casa Lleó i Morera, la casa Navàs i el Palau de la Música. Els edificis de Domènec i Montaner es van anticipar als corrents arquitectònics de l’època, és a dir que va ser dels
Domènec i Montaner
24
QUATRE GATS
Va ser una cerveseria que es va inaugurar a Barcelona el 14 de juny de 1897. Està al carrer Montsió. Va ser creat i regit per Pere Romeu, un
l'atenció al entrar és el fet de que es insòlit i es poden veure els detalls refinats i artístics amb objectes característics d'un hostal tradicional.
Els inversors van ser el pintor Ramon Casas, el drapaire Maties Ardèniz i el banquer Manuel Girona.
personatge que havia treballat com a cambrer al cabaret "Le Chat Noir" de París. Li va agradar tan el que va viure com a cambrer que va decidir crear a Barcelona un restaurant semblant. Romeu va decidir crear un local amb un ambiet avanguardista.
Rapidament va ser adoptat com a lloc de trobada d'artistes i personatges com ara Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Urtillo. També hi anaven músics com per exemple Enric Granados, Isaa Albéniz o
Aquest edifici està projectat per l'arquitecte Puig i Cadafalch. El que crida
Lluís Millet. Picasso també va començar a anar a la taberna.
25
EL MERCAT DE LA BOQUERIA
Abans de ser un mercat, era el monestir de sant Josep, però va ser incendiat i després de l’incendi es va fer el mercat i per honrar una mica el fet de que ja no era un monestir, el mercat es va inaugurar el dia de sant Josep. L’arquitecte de la Boqueria va ser Josep Mas i Vila. Va néixer l’any 1779 i va morir el 1855. Aquest arquitecte tenia uns deixebles, aquests eren Gaudí, Lluís Domènec i Puig i Cadafalch. Actualment és un mercat municipal que es troba a les Rambles de Barcelona.
A part de ser un mercat on es pot comprar tot tipus de productes, també és una atracció turística. És el mercat més gran de Catalunya i el més visitat pels turistes. La coberta metàl·lica va ser feta per Antoni Falguera i Sevilla l’any 1914. Després de la reforma, es van fer els vitralls i el ferro forjat.
La Boqueria actual
La Boqueria antiga
26
HOSPITAL DE SANT PAU
RESUM DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU
Aquest hospital es va construir entre el 1902 i el 1930. Diuen que és tan gran que sembla una ciutat dins d’una ciuat. L’arquitecte va ser Domenèc i Montaner. Aquest hospital va ser declarat patrmoni de la humanitat l’any 1997. Es va obrir l’any 2014, es volien fer 48 pavellons però només se’n van fer 27 de,ls quals 12 s’han reformat. Mentre van fer la reforma i rehablitació van tenir en compte tres idees. La primera és que es volien recuperar els espais originals de Domènec i Montaner, la segona és que volien transformar els pavellons en espais funcionals i finament volien una aplicació de criteris de sosteniblitat i estalvi energètic.
Pau Gil va ser qui va fer possible a construcción del nou hospital que era fruit de 6 hospitals junts. Pau Gil va fer un concurs per trobar l'arquitecte i va sortir Domènech i Montaner. Per això si ens i fixem veurem les lletres P i G per tot l’hospital, però están molt disimulades de manera que no criden tota l’atenció de la gent. Domènec i Montaner sempre utilitza connotacions simbòliques així que va crear la planta del conjunt hospitalari al voltant de dos eixos, un vertical i l’altre horitzontal, això feia que tingués forma de creu patent. Tots es pavellons están aïllats i es destinaven a especialitats mèdiques diferents. Es comunicaven entre ells per unes galeries subterrànies. Aquests 28
túnels subterranis també servien per traslladar malalts amb tuberculosis d'un lloc a l'altre. Els túnels havien de ser lluminosos i estaven protegits d'unes rajoles blanques perquè així era més fàcil netejar-los a més a més de que estaven a la moda. En tot l'hospital només hi havia un quiròfan, aques tenia forma de mitja circumferència i les parets eren de vidre, d'aquesta manera hi podia entrar llum natural, però quan s'operava a algú, per molt que fos vidre, l'exterior no veia l'operació a través de vidre. Van posar unes baranes perquè els estudiants poguessin presenciar les operacions que es realitzaven a quiròfan.
Els materials utilitzats van ser el maó vermell, la pedra (detalls arquitectònics, relleus i escultures), la cerèmica (revestiments de les cúpules i cobertes), el mosaic, la fusta, el marbre, el vidre, el metall, el ferro i la rajola blanca (interior).
L'Hospital de Sant Pau
En el testament de Pau Gil hi deia uqe volia que l'hospital fos masculí, és a dir que només hi podien anar homes, però l'ajuntament no ho va aprobar, tot hi que s'hi pot apreciar una divisió del recinte de dues parts, la part dreta és de dones i l'esquerra era la zona masculina.
29
EXPOSICIONS UNIVERSALS
L'exposició universal a la Ciutadella
L'Exposició Universal de Barcelona va tenir lloc entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i es va dur a terme al Parc de la Ciutadella, anteriorment pertanyent a l'exèrcit i guanyat per a la ciutat el 1851. L'incentiu dels actes firals va comportar la millora de les infraestructures de tota la ciutat, la qual va fer un enorme salt cap a la modernització i el desenvolupament.
Llimona va realitzar al revers de la part superior La Recompensa; al costat dret Antoni Vilanova va confeccionar les al·legories de la Indústria, l'Agricultura i el Comerç; a l'esquerra, Torquat Tasso va elaborar les al·legories a les Ciències i les Arts; en darrer lloc, Manuel Fuxà i Pere Carbonell van crear dotze escultures femenines, les Fames, i Magí Fita s'encarregà de les majòliques que decoren l'Arc
L'entrada a l'Exposició s'efectuava a través de l'Arc de Triomf, un monument creat per a l'ocasió que encara roman al seu lloc original, dissenyat per Josep Vilaseca. L'Arc donava accés al Saló de Sant Joan actual Passeig de Lluís Companys, una llarga avinguda de 50 metres d'ample, D'inspiració neomudèjar, l'Arc té una alçada de 30 metres, i està decorat amb una rica ornamentació escultòrica, obra de diversos autors: Josep Reynés va esculpir al fris superior l'Adhesió de les Nacions al Concurs Universal; Josep
Montjuïc
30
L'ARC DE TRIOMF
L'Arc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere. Va ser construït arran de l'Exposició Universal de 1888 i era la porta d'accés al recinte firal.
populars més importants de Barcelona, com la Jean Bouin o la Marató de Barcelona. El monument va ser restaurat el 1989.
És obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas. La decoració escultòrica va ser a càrrec de Josep Reynés, Josep Llimona, Antoni Vilanova, Torquat Tasso, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. Aquesta obra està inscrita com a bé Cultural d'Interès Local.
Hi destaquen les balaustrades de ferro forjat, els mosaïcs del paviment i uns grans fanals, tot dissenyat per Pere Falqués. Al llarg d'aquest passeig es van col·locar vuit grans estàtues de bronze que representaven personatges il·lustres de la història de Catalunya, obra de diversos escultors, entre els quals es trobaven els autors de la decoració escultòrica de l'Arc.
A diferència d'altres arcs de triomf de marcat caràcter militar, el de Barcelona té un major component civil, caracteritzat pel progrés artístic, científic i econòmic. L'Arc de Triomf ha estat utilitzat com a meta a vegades per a algunes de les curses pedestres
Aquest passeig finalitzava a l'accés al recinte de l'Exposició, on actualment es troba el Parc de la Ciutadella.
Josep Llimona va fer el repartiment de recompenses. Són diversos personatges de caràcter mitològic i al.legòric fets amb pedra artificial de ciment portland.
31
PASSEIG MONUMENTAL DE SANT JOAN
El Passeig de Sant Joan és un carrer de Barcelona que creua els districtes de l'Eixample i Gràcia. Rep aquest nom al passeig en record de l'antic passeig de Sant Joan, o passeig Nou, començat el 1795 i acabat el 1802 i que va desaparéixer quan la fortalesa va ser enderrocada. Ha tingut molts noms al llarg de la història: General Mola (en el tram entre l'avinguda Diagonal i travessera de Gràcia); García Hernández (DiagonalGràcia); República (Diagonal-Gràcia); Sant Joan, abans de 1900 (rda. Sant Pere-Diagonal.
Rius i Taulet va ser el creador del passeig monumental és a dir de la part de dalt. Aquest passeig és molt important perquè delimita el quadrat d'or. El passeig s'inicia, en l'extrem sud, a l'Arc de Triomf de Barcelona. En la confluència amb l'avinguda Diagonal hi ha el monument a Jacint Verdaguer. En el número 108 del passeig hi ha la Casa Macaya, edifici modernista projectat per Josep Puig i Cadafalch. A la confluència amb el carrer Còrsega hi ha la font d'Hèrcules, la més antiga de la ciutat de Barcelona. A l'extrem nord hi ha el Monument a Josep Anselm Clavé, obra de l'escultor Manel Fuxà i Leal i l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas.
Passeig de Sant Joan
32
CASTELL DELS TRES DRAGONS És un edifici modernista construït l'any 1887 com a cafè-restaurant per a l'Exposició Universal de 1888. En aquell moment havia de ser un dels llocs principals de l'esdeveniment. Van provocar l'abandonament de l'obra per part de Domènec i el van substituir per Josep Fortaleza. El van dissenyar com a cafeteria, però una vegada acabada l'Exposició Universal l'edifici va quedar abandonat així que l'alcalde va demanar a Domènec i Montaner que el reformés com a Museu de la Història. Hi podem veure com a material principal el maó i el ferro laminat. És un edifici amb forma de castell amb una planta pràcticament quadrada i quatre torres. Antoni M. Gallissà, Josep Llimona, J.A. Pellicer i Alexandre de Riquer van ser els col.laboradors. Els vitralls són obra d'Antoni Rigalt i Blanch, però el principal que ocupava tota la façana va ser destruït en un bombardeig a la guerra civil.
L'umbracle
L'UMBRACLE Al parc de la Ciutadella hi ha un lloc on es pot passejar, sense sortir de Barcelona, entre plantes que habitualment creixen en boscos tropicals o subtropicals amb l’ombra dels grans arbres que hi ha. És l’umbracle, un edifici amb 128 anys d’història on es poden veure plantes originàries d’una vintena de països. L’umbracle va ser construït entre els anys 1883 i 1887 per Josep Amargós a partir d’un projecte de Josep Fontserè. Quan Josep Fontserè va projectar el parc públic que havia de recuperar per a la ciutat l’espai que va ocupar va preveure un programa científic i museístic que incloïa diversos edificis i escultures. No tot el que es va projectar inicialment es va fer, però alguns edificis sí que van arribar a construir-se. Un d’ells és l’umbracle, dissenyat pel mateix Fontserè. 33
El parc de la Ciutadella és monument historicoartístic des de l’any 1951, i és que, de fet, l’espai va ser pensat com un gran museu, encara que no tot el que es va projectar es va arribar a fer. El que sí que es va construir va ser el Museu Martorell de Geologia, l’hivernacle i l’umbracle, tots tres situats, junts, a la banda del passeig de Picasso del parc. L’edifici del Museu és al centre, i a banda i banda hi ha l’hivernacle, al cantó de muntanya, i l’umbracle, al cantó de mar, més proper a la zona que ocupa el Zoo. Poc després, però, de cara a l’Exposició Universal del 1888, la qual va tenir com a recinte central el Parc de la Ciutadella, va ser reformat per convertir-lo en sala de festes i conferències. Acabat l’esdeveniment, el mateix Josep Amargós, va retornar-li l’aspecte i les funcions originals. L’estructura de l’umbracle està feta amb pilars de foneria i bigues corbades de ferro. La coberta és una volta de cinc arcades amb llistons de fusta transversals. La volta central és més gran i més alta, a banda i banda n’hi ha dues de més petites, l’una més baixa que l’altra. Tot plegat fa un joc de llums i ombres que recrea força bé les condicions dels boscos on creixen les espècies que hi ha plantades.
L'interior de l'umbracle fa molts anys
EL PARLAMENT
L'edifici del Parlament és l'antic arsenal de la Ciutadella aixecada per ordre de Felip V. En el 1889 va ser reformat com a palau reial per l'Ajuntament de Barcelona. Se'n conserven tres edificis: el palau del governador, ara un centre d'ensenyament; la capella, edifici que actualment és una parròquia militar; i l'arsenal, seu del Parlament de Catalunya. L'arquitectura d'aquest edifici manté l'aire que li va donar l'enginyer militar Próspero de Verboom, entre el 1716 i el 1748. Un aire robust i imponent que li atorguen les dues plantes i golfes disposades en forma de creu, enmig de la qual s'hi alça la cúpula.
L'entrada del parlament
34
La planta de creu permet l'obertura de quatre patis interiors. Tot plegat és acabat amb pedra de Montjuïc i rajola vermella i decorat amb bustos de personatges relacionats amb l'art català. Pertanyen a l'ampliació que se'n va fer a principis del segle XX, quan l'edifici es va convertir en Museu Municipal d'Art, després d'un intent fracassat d'instaurar-lo com a palau reial. En el 1889 va ser reformat com a Palau Reial per Pere Falqués, el creador dels fanals del Passeig de Gracia.
Interior del Parlament
Finalment, el 1932, l'Ajuntament de Barcelona va cedir-lo per què s'hi instal·lés el Parlament de Catalunya, funció que va recuperar després dels més de quaranta anys de dictadura, un cop la democràcia va tornar a donar sentit a aquest espai. Josep Llimona, un escultor de l'època va fer "el desconsol", que es troba a la seu de Catalunya
Un dels passadissos del Parlament
35
LA PEDRERA
LA PEDRERA
L’arquitecte d’aquesta casa va ser Antoni Gaudí. Es tracta d’un edifici modernista i el seu nom autèntic és “La casa Milà”. Està al barri de l’Eixample, un barri que neix a partir de l’ensorrament de la muralla que envoltava Barcelona. Aquest edifici es trova al passeig de Gràcia perquè era un dels carrers més luxosos de Barcelona. Avui en dia encara és un dels carrers més cars. Al ser un barri tan adinerat va venir la burgesia a viure. La casa Batlló té relació amb la Pedrera perquè Batlló tenia un soci que es deia Pere Milà.
La pedrera són dos blocs d’edificis, tot i que només hi viurien Pere Milà i la seva dona, Gaudí va aceptar fer els dos blocs. La parella volia dos blocs per un motiu, un dels blocs era per ells i l’altre eren pisos que es llogaven. Pere Milà no només volia una vivenda per ell i la seva dona sinó que també buscava guanyar diners. La façana de la Pedrera va estar molt criticada perquè era molt abstracte, tenia poc color i era molt simple. La gent li va posar el sobrenom de ”la Pedrera”, però també li van dir “pastís de nata”, “formatge emental”, “cau de cocodrils” i també “l’arca de Noè”, però de tots aquests sobrenomes es van quedar amb “la Pedrera”.
37
L’any 1910 Gaudí va deixar de treballar en aquest edifici, però la Pedrera es va acabar al cap de dos anys (1912). El motiu pel qual Gaudí no hi va treballar més va ser perquè la gent criticava tant l’edifici que la senyora Milà va voler marxar i fins i tot van arribar a haver judicis entre Gaudí i els Milà. La casa està inspirada en la natura, les columnas podrien ser els arbres d’un bosc, la façana dels balcons podrien ser teranyines i la porta gran semblen gotes, taques d’animals (des de els ulls d’un nen petit) o fins i tot teixit cel.lular (vist per un adult). Parlant de la porta gran que va fer Gaudí, cal dir que aquest arquitecte va aconseguir que la porta tingués un aspecte flàcid encara que el material utilitzat era molt pesat .
Pati interior
Xemeneia
També cal dir que aquesta casa té un pàrquing soterrani i va ser Gaudí el primer de tota Barcelona en fer-ne un. Els Milà vivien a la planta principal amb 1300 metres quadrats, en total eren 16 veïns i els Milà. Els més privilegiats eren els que vivien més abaix i els de dalt els que menys. Al voltant dels patis hi havia la cuina i els lavabos perquè eren els llocs que necesitaven més ventilació. Hi havia un total de 6 patis.
En el 1994 es va declarar patrimoni de la humanitat. A la terrassa hi ha els Badalots, que comuniquen les cases amb la Terrassa. També hi ha els conductes de ventilació i les xemeneies.
Conducte de ventilació
Badalot
38
MATEMÀTIQUES DE LA PEDRERA
•
Busca i escriu la definició de catenària.
Catenària: Corba que adopta una cadena, corda, etc. Perfectament flexible i amb una càrrega uniformement repartida en tota la seva llargària, fixa en els seus extrems i suspesa lliurement. La forma d’una catenària és similar a la d’una paràbola, tal com pots veure a la figura següent. Molts arquitectes com ara Gaudí han utilitzat aquest arc en les seves construccions. Sovint, l’arc catenari es confon amb l’arc parabòlic per la seva gran semblança. De fet, a ull nu, resulten indistingibles.
A la casa Milà, l’estructura de l’àtic la constitueix una successió de 270 arcs catenaris de diferents altures que serveixen per distribuir el pes de l’ondulant terrat.
1- Hem superposat uns eixos cartesians a l’arc que es veu sencer en primer pla. Hem fet coincidir l’eix d’abscisses amb la base de l’arc, i l’eix d’ordenades amb el seu eix de simetria.
39
Tal com s’han situat els eixos de coordenades, la corba que descriu l’arc es pot aproximar per la paràbola d’equació y = ax2+c, on “a” i “c” són nombres reals que haurem de trobar de manera que la paràbola i l’arc tinguin en comú els punts de tall amb els eixos. Seguiu aquests passos: a) Quines són les coordenades dels punt de tall de l’arc amb l’eix d’abscisses? (2,0) i (-2,0) b) Quines són les coordenades del punt de tall de l’arc amb l’eix d’ordenades? (0,5) c) Determina el valor de c. Y = ax² + c
Y = 5
X = 0
5 = a · 0² + c 5 = 0 + c 5 = c ; c = 5 d) Troba el valor del coeficient a. Y = ax² + c 0 = a · 2² + 5 ; 4a = -5 ; a = -5/4 e) Escriu l’expressió algebraica de la funció quadràtica que busquem. Y = -5/4x² + 5 f) Completa la taula següent per a la funció que has trobat a l’apartat anterior i representa la paràbola sobre els eixos que apareixen a la fotografia. x y
-3
-2,5
-2
-1,5
-1
-0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
6,25 2,81
0
2,1
3,75
4,6
5
4,6
3,15
2,1
0
2,81 6,25
2.- Aquests arcs catenaris que es veuen a la imatge es troben a la casa Milà. La fórmula de la paràbola que aproxima l’arc que està en primer pla és de: y = -3,35x2+2,75. Les mesures estan expressades en metres, d’acord amb les mides reals.
40
Aquest arc
a) Quina ĂŠs l’alçada de l’arc? X = 0 ; y = -3,35x2 + 2,75 ; y = 2,75 m Volem calcular l’amplada del terra del passadĂs. Per fer-ho, segueix els passos: b) Calcula el punt de tall de la parĂ bola amb l’eix d’abscisses. Y = 0 ; 0 = -3,35x2 + 2,75 ; đ?‘Ľ =
#$Âą $& #' #(,(* +,,* #-,,
= Âą0,9
c) Sabent que l’arc a la part esquerra surt de la paret a una alçada de 2,15 m, quina ĂŠs la seva abscissa en aquest punt? Y = 2,15 ; 2,15 = -3,35x2 + 2,75 ; 2,15 – 2,75 = -3,35x2 ; -0,60 = -3,35x2 X2 = 0,60/3,35 ; x = Âą0,42 d) Quina ĂŠs l’amplada del terra del passadĂs? 0,42 + 0,9 = 1,32 m
3.- A la casa Milà , penjada del sostre, trobem una reproducció de la maqueta a gran escala (1:10) del projecte de l’esglÊsia de la Colònia Gßell.
41
Aquestes són les representacions de tres de les corbes catenàries que podem trobar en la maqueta.
1. x
2.
x
3.
x
y
y
y
a) Associa cada fórmula amb la corba corresponent (les unitats de les fórmules estan expressades en metres, d’acord amb les mesures reals de la maqueta). A. y = 6x2 – 3,8
B. y = 2x2 - 2,8
C. y = x2 - 2,1
A=2
B=3
C=1
b) Quina altura haurien tingut cadascuna d’aquestes torres a la realitat? A = 3,8 m B = 2,8 m C = 2,1 m
42
PLÀ CERDÀ
Barcelona l’any 1850, va patir una gran sobre població i l’espai dins de la muralla es feia petit, impedint l’expansió de la ciutat. Les condicions sanitàries eren pèssimes ja que no hi havia espai per construir edificis sanitaris i xarxes de clavegueram per mantenir la ciutat neta i evitar malalties. Els habitants de la ciutat demanaven l’enderrocament de les muralles, però el govern central s’hi oposava. L’any 1853, finalment va acceptar l’enderrocament de les muralles. Després de l’enderrocament es va aprofitar per remodelar l’estructura urbanística de l’eixample. Va ser llavors
quan l’enginyer Ildefons Cerdà va dissenyar un plànol topogràfic que va ser acceptat pel govern espanyol i aquest, va concedir el permís per seguir treballant en el seu disseny anomenat Pla Cerdà. El Pla Cerdà va consistir en un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona al 1860 amb una estructura en quadrícula. Tot i així, els catalans no els hi agradava el Pla Cerdà, així que l’ajuntament va decidir fer un concurs públic de possibles plans per l’eixample. Es van presentar 13 plans i en va sortir guanyador el projecte d’Antoni Rovira, però el govern espanyol va denegar aquest pla i va ordenar l’execució del Pla Cerdà.
43
ILDELFONS CERDÀ
Ildefons Cerdà
Va néixer el 23 de desembre de 1815 i va ser enginyer, polític, urbanista, jurista i economista. El seu pare volia que Cerdà fós cura així que el va portar al seminari de vic on es va refugiar de la guerra dels noventen. Després d’enfadar-se amb el seu pare va anar a Barcelona i va arribar a ser el diputat de les corts a Madrid per a Barcelona. La seva dona va ser Clotolde Boix i era pintora. Junts van tenir 4 filles, però es veu que la filla més petita era fruit d’un adulteri de la dona. Cerdà es va dedicar a la teoría general de la urbanització és a dir que pensava com havia de ser la ciutat de Barcelona. Ell pensava en la igualtat per tothom, però al entrar en el món de la política es va fer més catalanista. Va escriure un llibre on exposava totes les seves idees. En el 1860 va néixer l’eixample seguint el projecte del pla Cerdà i el quadrat
d’or era la part principal. El barri es va formar amb els diners de les famílies burgeses.
QUADRAT D'OR
El Quadrat d'Or és la zona de l'Eixample que transcorre entre els carrers Aribau i Passeig de Sant Joan, als voltants del Passeig de Gràcia. Aquesta zona té forma quadrada. Seguint el pla Cerdà, el barri es construïa amb els diners de les famílies benestants de Barcelona. Els burgesos de la ciutat competien en refinament estètic amb la construcció dels seus habitatges en edificis modernistes: d'interiors i façanes profusament decorades on es feia ús dels materials més diversos com la fusta, la ceràmica, el vidre emplomat o el ferro forjat. Ho veiem en molts dels edificis modernistes de la banda dreta de l'Eixample, on proliferen obres d'arquitectes com ara Puig i Cadafalch, Domènec i Montaner o Gauí entre molts altres. S'hi poden trobar cases d'arquitectura sorprenent. Totes elles llueixen decoracions florals, detalls neogòtics o vitralls que mostren el modernisme. La visita del Quadrat d'Or, tot un museu del Modernisme a l'aire lliure, permet observar l'art de finals del segle XIX i principis del XX
44
passatges oberts a l’Eixample poc despres de l’aprovació del Pla Cerdà. El passatge Permanyer està format per dos conjunts de casetes unifamiliars en filera amb un petit espai enjardinat que permet l’accés als edificis i una bona ventilació.
El passatge permanyer
El recuadre del mapa representa el quadrat d'or
PASSATGE PERMANYER Aquest passatge és un carreró que travessa un conjunt de cases de dos pisos cada una i que quan van ser construides, la finalitat era recrear l’estil de les cases de Londres. Aquest passeig junt amb les cases, està declarat de bé cultural d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta carreró està considerat com el més interessant i menys desvirtuat dels
PASSATGE MENDEZ I VIGO Aquest passatge es va fer l’any 1853 i els edificis que s’hi troben són més alts que els del passatge Permanyer perquè Mendez i Vigo va ser construit abans del de Permanyer. En aquest passatge s’hi troba un dels arbres més antics de Barcelona. La majoria de les cases han estat reformades. El disseny d’aquestes cases demostra que encara que aquest tipus de construcions no estaba previst en el projecte del pla Cedà, segueixen respectant el projecte perquè són cases de dues plantes i una d’elles és un semisoterrani i llavors no significa cap canvi radical en les idees d’higiene per les quals es va fer el pla Cerdà.
45
TORRE DE LES AIGÜES
Abans de 1850 Barcelona era solitària i molt medieval. La gent moria per falta de higiene així que el municipi va donar llum verda a un projecte. El projecte de Pla Cerdà. Barcelona estava emmurallada i com que hi havien problemes d’higiene volien tirar les muralles, però hi havia gent (majoritàriament de Madrid) que no volien tirar la muralla perquè això faria que els revolucionaris Barcelonins estiguessin més dispersos i no els podrien tenir tan controlats. Però més endavant van venir les malalties i la gent començava a morir cada vegada més gent i més ràpid així que els de Madrid van canviar el seu pensament de tenir Barcelona emmurallada i van voler tirar la gran muralla. La gent ja no hi podia viure allà.
A causa de tot això, es va fer un concurs on cadascú va fer un projecte per millorar l’estat en que es trobava Barcelona. Els finalistes d’aquest concurs van ser Alfons Rovira i Ildefons Cerdà. El pla Rovira era un projecte amb l’objectiu d’expandir Barcelona d’una forma radial. Era una continuació del que havia estat Barcelona fins ara, per tant els burgesos preferien aquest projecte. També un projecte més conservador. En canvi el pla Cerdà era més quadriculat. Proposava que els carrers fossin amples (20m), les cases també (20m) i l’angle diagonal entre cada carrer era de 45 graus perquè entrés la llum en tots els moments del dia, el pla 46
Cerdà donava alternatives diferents i agradava sobretot als de Madrid. Finalment, va guanyar Ildefons Cerdà, tot hi que la burgesia preferia una ciutat més particular com ara París.
Els dos carrers principals van ser Diagonal, Passeig de st Joan, Passeig de Gràcia i Granvia. Aquests eren els carrers més llargs i la majoria d’edificis estaven en aquests carrers.
La Torre de les Aigües es va construir perquè no tenien forma de distribuir l’aigua dins de l’eixample. La funció d’aquestes torres era repartir aigua a totes les viles de l’eixample. S’agafava l’aigua de l’aquífer i es repartia l’aigua a cada vila. Hi havia una torre per vila.
Torre de les aigües
Torre de les aigües antigament
47
LA CASA BATLLÓ
Ara estem al carrer de Passeig de Gràcia número 43 de Barcelona davant de la casa és la casa Batlló. Els arquitectes que han participat en el disseny d’aquesta casa són: - Antoni Gaudí - Josep Maria Jujol - Joan Rubió - Fransesc Berenguer - Domènec Sugrañes - Josep canaleta - Jaume Bayó L’autor és Gaudí i la casa era de Josep Batlló i Casanovas i es va construir entre els anys 1904 i 1906 Josep Batlló va encarregar a Gaudí dissenyar la casa. Aquest home era fill de Feliu Batlló i de la Josefa Casanovas. En l’any 1884 es va casar amb l’Amalia Godó que venia de la família dels comptes de Godó i editors de la Vanguardia. Van tenir 5 fills
Josep Batlló era un home ric de negocis que tenia diverses fàbriques tèxtils a Barcelona. Va comprar l’edifici i al principi el volia derrivar però després només el va reformar. En quan a la façana, podem veure: - teulada hi ha una espècie de cresta feta de peçes de ceràmica, - a la part superior hi ha un tapís multicolor d’on sobresurten els balcons - a la part central hi ha unes suaus ondulacions que son els vidres i la ceràmica en trencadís - la façana principal i la planta baixa estan construïdes per una estructura de pedra sorrenca de Montjuic amb formes ondulades El seu perfil reflexa l’esquena arquejada d’un drac on les teules de ceràmica representen les escates. El cap del drac està en una petita finestra triangular on l’estructura simula el seu ull. 48
Els materials que es van utilitzar van ser la ceràmica, vidre, ferro colcat (els balcons), marbre (la barana). La tècnica que va fer servir Gaudí va ser la tècnica del trencadís. Era un mosaic fet manualment amb fragments de ceràmica. Utilitzava peces rebutjades per les fàbriques de ceràmica, també va utilitzar marmol o pedres. Hi predominen les línies corbes i ondulades que sobretot es poden observar al sostre, en les branes de la façana, la pròpia façana i en el tall de les portes. El pis principal és el primer pis perquè és el diferent ja que va dedicar una intervenció molt important perquè allà hi vivien els Batlló i va fer uns sostres interessants, una decoració molt elaborada, jugant amb llums i ombres i donant formes ondulades. Aquí la façana és de pedra.
Quan la gent parla d’aquesta casa sol dir que és una arquitectura orgànica perquè els elements continuen tenint una simbologia relacionada amb la natura, amés, els materials que va fer servir Gaudí el reciclatge i el trencadís venia del material que les fàbriques no volien. Però també en l’interior ja que també està relacionat amb la natura. El tema principal de l’interior es un refugi submarí, hi ha unes serps marines, fòssils i formes de la natura a les portes de roure. Veient aquesta casa, no només volia fer una casa bonica, sinó que va voler fer la més bonica del passeig i que es vegi la diferència entre les cases del costat i aquella. Bàsicament volia causar impressió i destacar.
Casa Batlló antigament
Casa Batlló actualment
49
CASA AMATLLER
casa Amatller és un edifici modernista fet per Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. Aquesta casa, juntament amb la Casa Batlló i la Casa Lleó i Morera formen l’illa de la discòrdia. La casa Amatller es troba a Passeig de Gràcia al número 41. L’any 1898 l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa, va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi. Li va encarregar a Josep Puig i Cadafalch que dissenyés aquesta casa. Puig i Cadafalch li va donar una aparença semblant a la d'un palau gòtic urbà La
Abans
Josep Puig i Cadafalch va crear aquest edifici inspirat en la barreja de l’arquitectura gòtica catalana i dels Països Baixos. El que més destaca d’aquest edifici és la façana esglaonada de la part superior de l’edifici ja que com eren una família de xocolaters, la façana ens recorda una tauleta de xocolata. El conjunt escultòric va ser realitzat principalment per Eusebi Arnau, tot i que també hi col·laborà Alfons Juyol. També hi podem observar les ceràmiques amb esgrafiats seriats, les baranes de ferro forjat i les escultures que hi ha a sobre les finestres.
Actualment
50
CASA LLEÓ I MORERA
Aquesta casa rep el nom de Casa lleó Morera i està situada al Passeig de Gràcia al numero 35. El seu autor es Lluis Doménech i Muntaner. Va ser construida l'any 1905. Aquest projecte tenia la finalitat de reformar l'antiga Casa Rocamora. Va ser encarregat per Francesca Morera. Francesca Morera era filla d'una família de comerciants d'ultramar molt rica. Va néixer a Barcelona l'any 1853. Va estar casada amb Albert Lleo i Dubosch, peró es va separar i van tenir un únic fill. Albert Lleó i Morera. Té una façana estructurada aritméticament amb una tribuna situada al pis principal i sostesa per 4 columnes. La torre està sostinguda per 8
pilars molt fins. L'edifici original era rectangular peró aquest no ja que tenia cada pis diferent. El que més destaca de la casa són les figures esculpides de quatre dames i que porten aparells quotidians, una porta, electricitat, un teléfon, un fonógraf i una càmera, i també les escultures de Antonio Morera i Busó, Francesc Morera, Olinta de Puigurier i Albert de Lleó I Morera, el tercer pis té una decoració més sòbria i sense balcons. El seu principal material és la pedra. Las formes lineals d’aquesta casa son poc rectes i bastant irregulars ja que hi ha formes representades a la seva façana com una morera.
51
El seu pis més important es el primer ja que es on esta la platea i les escultures mes importants. A la seva façana hi ha una morera que fa referencia al cognom de la família. Hi ha fets que fan pensar que han sigut elaborats artesanament com el vestíbul i l’escala.
El que més destaca de la seva decoració interior son les vidrieres perquè estan molt treballades, els mosaics, la ceràmica, les escultures, la fusta amb la que es treballa i finalment el marbre. Els principals autors i artesans van ser, Gaudí, Puig i Calafal, Doménech i Montaner i Lluis Permanyer.
La casa Lleó i Morera actualment
La casa lleó i morera antigament
52
COLÒNIA GÜELL
COLÒNIA GÜELL
Església de la colònia
La família Güell vivia a Barcelona, però van comprar un terreny fora de Barcelona. Aquest terreny és la Colònia Güell. Per començar cal informar-se sobre qui eren els Güell. Aquesta família tenia una fàbrica tèxtil. Els obrers estaven en males condicions i llavors la família va començar a tenir problemes amb els treballadors, però això no només els hi va passar els Güell sinó que a quasi totes les fàbriques de Barcelona. En el 1890 Eusebi Güell va decidir tancar la fàbrica i la va traslladar al costat de la masia que havia comprat. Allà va posar a treballar entre 800 i 1000 persones. Va aprendre d’altres empresaris. Aquests empresaris el que feien per solucionar els problemes amb els obrers era
construir “mini pobles” (colònies) perquè els obrers hi poguessin viure. Així que l’Eusebi va decidir fer la millor colònia de totes amb millor qualitat de vida. Les cases eren unifamiliars és a dir una família per casa. Dins de la colònia hi havia un teatre, una escola de nens i una de nenes, una cafeteria, una església, un camp de futbol i també van posar a viure a les monjes.
Eusebi Güell
54
Els carrers de la colònia Güell eren amples i les cases baixetes i tot hi que la qualitat de vida era molt millor, les fàbriques seguien tenint alguns problemes. Com per exeple: - El sou dels homes era diferent al de les dones. Les dones cobraven la meitat. - Treballaven 12h al dia - Els nens i nenes havien de començar a treballar als 7 anys Si no seguien les normes establertes i treballaven menys, eren despedits. En el 1890 tenien una capella com a lloc culte de la colònia. Aquesta masia es va fer el 1894 i es diu ca l’Urdal, la va fer un col.labrador de Güell, Joan Rubió. La masia té tres parts i el seu tamany és gran ja que la família que hi vivia deuria ser nombrosa perquè el tamany de la casa depenia del nombre de persones que hi haguessin a la família i de la seva classe social dins la colònia:
Ca l'Urdal
Aquesta era la casa del secretari de la colònia, actualment és el cap del poble. El quadrat del mig és la creu de st. Jordi i els dels laterals són la senyera:
Antiga casa del secretari
Com que Eusebi Güell i Antoni Gaudí van ser molt bons amics, Gaudí va ser qui va fer aquesta casa. Güell li va demanar a Gaudí que fés un ratpenat a sobre del balcó. Tot ve de una llegenda, la llegenda de Jaume I. Era el convent de les monjes, funcionava com una espècie de guarderia i actualment és el casal d’avis. Les mares deixaven els nadons i anaven a treballar:
Convent de les monjes / guarderia
Aquest edifici era l’escola de nenes que avui en dia és la biblioteca. Estava al costat del convent de les monjes perquè el pati comunicava el convent i l’escola de tal manera que les monjes que també feien classe ho tenien més fàcil per arribar a ambdues parts:
55
Aquesta casa rep el nom de cala espinal. El senyor Espinal era l’administrador més important de la colònia. El càrrec que tenia era informar al propietari del que passava quan ell no estava. Des de la terrassa de la casa es veia tota la colònia és a dir que també tenia control visual de tot: A l’escola de nenes s’ensenyava a llegir, escriure i cosir. Les nenes estudiaven coses diferents que els nens. Fins els 14, els nens i nenes combinaven l’educació amb el treball però al complir els 15 només treballaven. Aquest edifici va ser construït en el 1911 i té dues parts, la de l’esquerra que era l’escola dels nens i la dreta que era la casa del mestre, després va passar a ser una escola de primària i guarderia però actualment està tancat:
Escola de nens / casa del mestre
El següent és un dels carrers que condueix a la plaça de la Colònia Güell, podem veure que és un carrer força ample:
El que ensenyaven als nens era Alemany, Francès i matemàtiques. Els nois tenien un privilegi que les noies no tenien i era que si treies bones notes rebies una beca per anar a Barcelona a estudiar i després tornar a la colònia i ascendir de càrrec. Fransesc Beranguer i mestres va ser qui va fer aquest edifici. Aquest home era com la mà dreta de Gaudí.
Casa de l'administrador
Carrer ample de la colònia
Estem davant la plaça major va ser feta en el 1892, hi havien diferents llocs dedicats al leure dels treballadors i l’oci. A la plaça hi havia el teatre, un bar en el qual només podien anar els homes i una coral:
56
Plaça major
Al centre de la plaça podem veure que hi ha una escultura dedicada a Eusebi Güell, si ens hi fixem més podem veure que hi ha uns canvis en el que està escrit i la causa és que es va veure afectat per la castellanització i es va canviar la dedicatòria (que estava escrita en català) a l’espanyol:
Escultura d'Eusebi Güell
Actualment la colònia encara segueix habilitada. Eusebi va donar la colònia a la família Bertran. Aquesta família va tancar la fàbrica al cap d’un temps i llavors els treballadors van poder comprar les cases a preu més baix. És una colònia tranquil·la amb natura al voltant i sembla molt aïllada de la ciutat, però a la vegada a nivell d’ubicació es
podia dir que agafant els ferrocarrils s’arriba a Barcelona en uns 20 minuts. Aquesta colònia està protegida. En el 1990 es va declarar de “Ben interès cultural”. Hi ha edificis que són originals i no es poden reformar per l’exterior. Es coneix com a colònia modernista ja que Gaudí va ser qui va fer l’església.
57
L'ESGLÉSIA DE LA COLÒNIA GÜELL
Eusebi Güell va ser qui va iniciar aquesta colònia. Gaudí va dir que “Eusebi era un senyor”. Eusebi era un home molt ric que es va casa amb una noia encara més rica Aquest home venia a la colònia dues o tres vegades a l’any per veure com estava organitzada quan ell no hi era. També anava per desconnectar de la ciutat. Gaudí era un geni, però tot hi així a la gent no li solia agradar però per sort seva, tenia a Eusebi Güell de part seva. En l’any 1898 Güell li va dir a Gaudí que si podia fer una església a la colònia però Gaudí va tardar 10 anys ja que estava fent la Sagrada Família. Es considera que aquesta església és la més original i atrevida de Gaudí perquè va ser on va innovar les seves idees
arquitectòniques. Les seves tres idees en que es basava cada vegada per fer algun edifici eren la religió, la natura i Catalunya. Totes les obres d’Antoni Gaudí reflexen aquests tres aspectes junts. A l'interior de l'església hi podem apreciar tres tipus de columnes diferents que són les següents:
El dia 4 d’octubre de 1908 Gaudí va començar a treballar en l’església de la colònia. Però més endavant Gaudí i Güell no es van entendre i per aquest motiu l’església no es va acabar i Güell va deixar de donar diners perquè es continués. Al terra de la terrassa hi ha uns punts negres que volen dir que a sota hi ha una columna. Es creu que la Sagrada Família s’acabarà en el 2026 just 100 anys després de la mort de Gaudí.
58
VALORACIONS
VALORACIÓ FINAL MARTINA MORENO Ara que ja hem acabat el treball haig de dir que personalment penso que és un excés de treball, opino que en comptes de fer tants apartat. se'n podrien fer menys i més interesants o més contundents. Sóc conscient de que he après moltíssimes coses noves sobre la meva ciutat i que són essencials de saber si vius a Barcelona. Tot hi que he aprés moltes coses, segueixo pensant que aquest treball està massa carregat i lavors fa que els alumnes perdin l'interès. Els primers dies em va agradar molt. La colonia Güell va estar molt bé per exemple, però cap als últims dies ja es començava a fer molt pesat i crec que no m'equivoco si dic que molts de nosaltres vam acabar molt cansats, tan fisicament com mental. També cal dir que s'agraeixen els temps lliures entre itinerari i itinerari i les tardes lliures. Fent aquest treball he après a moure'm més per Barcelona i amb els transports públics i també en puntualitat. Una altra cosa que he après ha estat saber prendre apunts durant l'explicació. Penso que se m'ha donat bastant bé prendre apunts ràpidament. A l'hora dels itineraris, m'ha agradat molt veure edificis i cases que no havia vist mai a fons. Tampc sabia que hi
havien tantes edificacions modernistes a Barcelona, per exemple la casa Macaya o la de les Punxes. Segurament he passat moltes vegades per davant d'aquestes dues cases però mai m'havia parat a observar-les i quasi ni les coneixia i encara menys per dins. Després d'acabar el treball m'he donat compte que el repartiment de la feina no ha estat com esperava. Crec que esperava una mica més d'esforç i ajuda per part dels meus dos companys. Tot hi que el que han fet està mot bé, penso que han fet més poc que jo. Hauriem hagut de organitzar-nos millor perquè ha estat massa desigualat. LLUC ROQUÉ Aquestes últimes setmanes de crèdit de síntesi han sigut intenses. Hi ha hagut massa feina i crec que això no ens ha permès gaudir tant del treball. En primer lloc, penso que aquest treball de síntesi ha sigut molt interessant i hem après moltes coses que no sabíem. És un bon tema per un treball de síntesi i més vivint a Barcelona, una ciutat que està ple de edificis modernistes. Per aquesta raó penso que ha sigut una molt bona oportunitat per conèixer la nostra ciutat. No obstant, crec que hi ha hagut massa feina per tant poc temps. Aquestes setmanes hem anat de bòlit, han sigut molt estressants, ja que a part del treball de síntesi, també s’hi han afegit els exàmens finals. També crec que hagués anat bé fer una petita introducció del modernisme en les matèria, per així, no haver de començar de zero.
60
Per altra banda, puc afirmar que m’ha agradat molt aquest treball. Hem tingut la oportunitat de visitar els edificis modernistes més importants i, en el cas de la Pedrera i la Sagrada Família, els hem pogut veure per dins en una visita guiada. També hem tingut la sort de poder fer aquestes visites guiades, ja que gràcies a aquestes, hem pogut aprendre moltes més coses dels edificis. En conclusió, crec que hi ha hagut massa feina i poc temps, tot i així, s’agraeixen molt les tardes lliures per poder treballar i anar fent el treball. ÁLVARO ROBLES El primer dia, quan vàrem anar a la Colònia Güell va ser el millor dia, la explicació va ser molt interesant, conèixer aquell lloc va ser molt curiós. Quan vam acabar la visita per la part del poble vam anar a la cripta, l’explicació va ser molt amena i divertida i potser si un altre persona ens hagués explicat l’historia de la cripta no l’hauria apreciat com l’aprecio avui en dia. Després vam tenir un temps lliure per anar a donar una volta per la Colònia i conèixer-la millor per la nostre ma i també per menjar. El segon dia vam fer un recorregut des de la Sagrada Família fins la Boqueria, va ser la primera vegada que anava a la Sagrada Família i com la visita era molt tecnològica ja que portàvem un radio de freqüència i es notava molt que la guia ho gaudia molt fent-ho i la seva passió es contagiava fàcilment. El petit inconvenient d’aquest dia va ser la llarga caminada que vam haver de fer, però també es veritat que al ser el primer dia d’haver de caminar tant no estàvem acostumats. Les demés parades van ser ràpides i molt entretingudes. El penúltim dia de crèdit va ser un dia ple d’aigua, moltes parades d’itinerari van ser interrompudes per la pluja,
incloses la meva però després es va calmar el dia. Aquest dia ens vam ubicar per la zona de l’Illa de la discòrdia i la visita guiada va ser a la Casa Milà o com es coneguda, La Pedrera, la visita va estar bé, però si erets una persona una mica sensible et podies ofendre a vegades per la guia, però igualment veure com era la casa antigament va ser molt bonic i el terrat amb totes aquestes formes que fan característica aquesta casa em van semblar apassionant. L’últim dia vam veure l’antic Hospital Sant Pau i va ser l’edifici modernista més bonic per mi, la guia va estar bé però em va sorprendre l’evolució que ha fet l’hospital antic a una mena de museu o lloc de visites, només 8 anys que no estar actiu. Em va semblar molt curiós que estigués dividit en varies parts, el fet de que volguessin fet un hospital tan bonic i finalment que antigament l’hospital fos totalment gratis. En conclusió, crec que s’hauria de continuar fent el mateix treball de síntesi, tot i que s’hauria de canviar la data d’entrega del treball ja que s’acumula tots els exàmens amb la entrega i igualment que hi hagi un organització perfecta es perden d’hores d’estudi per el crèdit. Finalment crec que es un gran treball de síntesi i molt interesant.
61