Programa de la CUP-Alternativa per Barcelona

Programa electoral de la CUP–Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

ÍNDEX 0.PRESENTACIÓ 1.MODEL URBÀ: UNA CIUTAT SOSTENIBLE I INTEGRADA EN L’ENTORN 1.1.MODEL ENERGÈTIC I TERRITORIAL: CAP A UN MODEL DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 1.1.1.Situació actual 1.1.2.Model energètic 1.1.3.La gestió de l’aigua 1.1.4.Residus i contaminació 1.1.5.Equilibri territorial: alimentació i consum 1.2.MODEL URBÀ: UNA CIUTAT MÉS AFABLE I INTEGRADA EN L’ENTORN 1.2.1.Model urbanístic de la ciutat de Barcelona 1.2.2.Espais naturals 1.2.3.Equipaments 1.2.4.Política d’habitatge 1.3.TRANSPORT I MOBILITAT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1.3.1.Autobús urbà i interurbà 1.3.2.Metro i Renfe Rodalies 1.3.3.Tramvia 1.3.4.Sistema tarifari 1.3.5.Itineraris urbans, l'harmonització de la urbanització compacta 1.3.6.Nous problemes: DUM (Distribució Urbana de Mercaderies) 1.3.7.Nous conceptes de la mobilitat: Park & Ride i CarSharing 1.3.8.Àrea Verda 1.3.9.La mobilitat obligada: responsabilitat de les empreses i transport als centres de treball 1.3.10.Perspectives integradores. Conceptes transversals 2.RADICALITZACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA: RECUPERACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC 2.1.DEMOCRATITZACIÓ DELS ÒRGANS INSTITUCIONALS I FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ 2.1.1.Democratització dels òrgans institucionals 2.1.2.Reconeixement i suport de les entitats 2.1.3.Cap a la democràcia directa: Pressupostos Participatius per Barris 2.2.DEMOCRATITZACIÓ DE LA CIUTAT I RECUPERACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC 2.2.1.Plantejament 1

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

2.2.2.Propostes 3.MODEL ECONÒMIC I JUSTÍCIA SOCIAL: L’ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES 3.1.ECONOMIA, FISCALITAT, COMERÇ I TURISME 3.1.1.Plantejament 3.1.2.Economia Social i Solidària 3.1.3.Impostos i finançament municipal 3.1.4.Comerç 3.1.5.Turisme 3.2.TREBALL 3.2.1.La política de l’Ajuntament de Barcelona en matèria d’ocupació 3.2.2.Els serveis i equipaments municipals 3.2.3.Propostes 4.COHESIÓ SOCIAL 4.1.EDUCACIÓ 4.1.1.Situació actual. Diagnòstic 4.1.2.Les línies d'actuació general 4.1.3.Programa marc de la CUP-Alternativa per Barcelona: Projecte Educatiu de Ciutat 4.1.4.Punts on l'Ajuntament de Barcelona ha d'intervenir amb urgència 4.2.SANITAT 4.2.1.Situació actual 4.2.2.Línies d’actuació generals de la CUP-Alternativa per Barcelona 4.2.3.Propostes concretes 4.3.SERVEIS SOCIALS 4.3.1.Plantejament 4.3.2.Propostes 4.4.GÈNERE 4.4.1.Desigualtats entre dones i homes, discriminacions sexistes 4.4.2.Propostes 4.5.IMMIGRACIÓ 4.5.1.Situació actual 4.5.2.Propostes 4.6.JOVENTUT 4.6.1.La CUP-Alternativa per Barcelona i la joventut barcelonina: de col·lectiu exclòs a motor del canvi social 4.6.2.Estructuració, planificació i execució de les polítiques de joventut 4.6.3.Joventut i educació 4.6.4.Joventut i treball 4.6.5.Joventut i habitatge 4.6.6.Joventut i oci, temps lliure i cultura 4.6.7.Joventut i espai Públic -2-

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

4.6.8.Joventut i equipaments 4.6.9.Joventut i cultura 4.6.10.Associacionisme juvenil i participació social 4.6.11.Llengua, cultura i identitat nacional 4.6.12.Joventut i salut 4.6.13.Joventut, transports i mobilitat 4.7.HOMOSEXUALITAT I TRANSEXUALITAT 4.7.1.Polítiques locals per estimar lliurement 4.7.2.Propostes 4.8.SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA 4.8.1.El concepte de solidaritat internacionalista 4.8.2.Cooperació i desenvolupament capitalista 4.8.3.ONGs i desenvolupament 4.8.4.Barcelona solidària?

4.8.5.Propostes 5.CULTURA, EINA DE CONVIVÈNCIA I LLLIBERTAT 5.1.Trets generals de la creació cultural dominant a Barcelona 5.2.Accés universal a la cultura. Contra el mercantilisme 5.3.Implicació i dinamització popular. La gestió de les subvencions 5.4.Consolidació de projectes. Contra festes i esdeveniments fastuosos 5.5.Creació independent. Contra la centralització i el control dels espais 5.6.Capitalitat dels Països Catalans. Contra uniformització espanyolista cosmopolitisme buit 6.DES DE BARCELONA: AUTODETERMINACIÓ I PAÏSOS CATALANS 6.1.Barcelona i la qüestió nacional i territorial dels Països Catalans 6.2.La defensa de la participació democràtica i de l’autodeterminació 6.3.Principis i organismes en el camí cap a la independència 7.UNA CIUTAT DESCENTRALITZADA: PER UNA BARCELONA DELS BARRIS 7.1.Ciutat Vella 7.2.Eixample 7.3.Sants-Montjuïc 7.4.Les Corts 7.5.Sarrià-Sant Gervasi 7.6.Gràcia 7.7.Horta-Guinardó 7.8.Nou Barris 7.9.Sant Andreu 7.10.Sant Martí

-3-

i

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

0. PRESENTACIÓ Teniu a les mans el programa polític amb què la candidatura CUP-Alternativa per Barcelona es presenta a les eleccions municipals del 22 de maig a l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest programa ha estat elaborat a partir de setze punts de trobada sectorials i 10 punts de trobada dels districtes de la ciutat. La CUP va impulsar el mes de setembre aquest procés participatiu per elaborar un programa polític per a la ciutat, on han participat tant militants de la CUP com persones implicades en el teixit associatiu de la ciutat com persones a títol individual.

La candidatura CUP-Alternativa per Barcelona La candidatura CUP-Alternativa per Barcelona es defineix com una candidatura independentista i d’esquerres; plural, formada per la CUP i altres espais i sectors polítics anticapitalistes, ecologistes, feministes, defensors del dret a l’autodeterminació i moviments polítics, socials i populars de la ciutat, com Des de Baix.

CUP-Alternativa per Barcelona és producte de la confluència en el treball de diferents sectors polítics en l’elaboració i articulació d’una crítica i una alternativa al model neoliberal de ciutat compartit, en variants diferents, per les forces polítiques amb representació a l’Ajuntament.

Què és la CUP? La CUP és una organització política assembleària d’abast nacional, que s’estén arreu dels Països Catalans i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals.

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) s’articula com a espai útil per totes aquelles persones i col·lectius amb voluntat transformadora que lluiten per la llibertat del nostre poble, amb la intenció de ser un espai de confluència dels moviments cívics i populars, en la lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.

A través de les seves assemblees locals, la CUP és present actualment en una setantena de municipis, on hi desenvolupa acció política a dins i a fora de les institucions locals. Malgrat el limitat marge d’acció dels ajuntament, la CUP treballa sobre les possibilitats de modificar l’actual municipalisme regionalista i bastir un projecte de país basat en els municipis i els seus representants.

Per altra banda, la CUP té projecció nacional i de fet és vist ja com un dels responsables de l’actual creixement de l’independentisme. La CUP és i continuarà essent un dels actors més compromesos en les iniciatives populars que preparen la ruptura amb els estat espanyol i francès (consultes per la independència, assemblea de regidors i regidores dels Països Catalans, manifestacions històriques com la del 10 de juliol del 2010...).

-4-

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

1. MODEL URBÀ: UNA CIUTAT SOSTENIBLE I INTEGRADA EN L’ENTORN Les societats humanes exercim una forta influència en l’evolució del medi a través dels usos que fem del territori. Les ciutats d’origen industrial s’han conformat a partir de l’ús ingent de recursos fòssils com el carbó i el petroli, els quals han permès moure grans quantitats de materials a llargues distàncies. El creixement i la forma urbana de les ciutats modernes no es poden entendre sense tenir present aquesta realitat.

La ciutat de Barcelona, per al seu funcionament social i econòmic més bàsic, necessita dels recursos que li proporcionen els diferents medis naturals sobre els quals la ciutat se sustenta.

Barcelona requereix disposar d’aigua a l’abast, d’espais i de sistemes agraris pel proveïment alimentari, de materials molt variats i d’embornals pels seus residus, necessita també recursos energètics, biodiversitat i espais naturals, regulació climàtica, etc. Tots aquests recursos tenen el seu origen i incideixen tant en àmbits locals i regionals com globals.

Des d’una perspectiva ecològica, la ciutat de Barcelona no presenta bons resultats i, el que és més greu, tampoc transmet bones perspectives de futur si no comencem a canviar-ne el rumb. Lluny de modificar llurs polítiques per tal de dur la ciutat cap a la sostenibilitat ambiental, els governs municipals segueixen fent de Barcelona un centre de decisió política i econòmica que augmenta la fragilitat ecològica i social de la pròpia ciutat i la dels territoris amb els que aquesta es relaciona. Els qui governen Barcelona tendeixen a considerar aquests territoris com un conjunt d’espais que han de proveir i prestar serveis a la ciutat i als seus habitants al cost social que calgui, provocant-ne la seva desestructuració. Aquest comportament fa també que cada cop es necessitin recursos de més lluny, competint amb la resta de ciutats de la regió i del món per tal de garantir-ne la pròpia viabilitat.

En aquest escenari, la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona ens trobem amb una situació paradoxal. Per un costat ens sentim partícips d’aquest comportament col·lectiu “depredador”, però alhora entenem allò d’absurd que té viure en un lloc que necessita destruir l’entorn per tal de seguir funcionant. Mentrestant, les grans empreses cerquen una sortida tecnocràtica a la crisi ecològica, una sortida que els hi permeti seguir amb el seu creixent domini, i les administracions s’hi subordinen: en lloc de donar facilitats, l’Ajuntament, com tots els diferents nivells de govern, no estan permetent que els ciutadans participin activament en la recerca i posada en pràctica de solucions, fomentant una sensació general d’impotència.

Cal una transformació radical de la concepció actual de la ciutat de Barcelona que passa per assumir els seus límits biofísics.

-5-

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

1.1. MODEL ENERGÈTIC I TERRITORIAL: CAP A UN MODEL DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 1.1.1. Situació actual El municipi de Barcelona compta amb poques competències directes en matèria mediambiental, però la seva actuació és cabdal quan es tracta d’orientar les polítiques de país. El govern de Barcelona és present en el planejament de les polítiques d’aigües i de residus mitjançant l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

També participa des de l’Entitat Metropolitana del Transport i amb els consorcis on participa amb l’estat i la Generalitat en el planejament d’infraestructures territorials. I ara, amb la reconstitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, també participarà directament del planejament urbà metropolità.

Però sobretot, i més en temes ecològics, cal tenir molt present que el municipi és una entitat política independent, i per tant, ha de representar políticament els seus ciutadans i ciutadanes més enllà de les competències administratives que tingui atorgades.

La participació ciutadana i la radicalitat democràtica són eines alhora indissociables i imprescindibles per tal de donar sortida als conflictes socials que ens albira la crisi ecològica.

Per tant, els consells de participació municipals en temes ecològics han d’estar formats per ciutadans i per entitats i associacions democràtiques, representatives de ciutadans. Les societats de capital, les associacions empresarials i les fundacions han de tenir un paper instrumental, consultiu i informatiu.

1.1.2. Model energètic Cal pensar Barcelona en els termes de “ciutat en transició” per fer front a les crisis que esdevindran per la fi del petroli barat i pel canvi climàtic provocat per l’escalfament global.

Els conceptes de “resiliència”1 i de “decreixement” han de substituir el de “creixement”.

L’Ajuntament de Barcelona ha d’assumir un paper més actiu en la promoció de l’estalvi energètic i de les energies renovables a la ciutat, fent-ne una gestió social i popular, sense esperar que les grans empreses energètiques imposin el seu criteri centralitzador. S’ha de dissociar benestar de consum energètic i reduir alhora la petjada ecològica i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. El transport públic i col·lectiu i els vehicles més petits i ecològics han d’anar suplint els cotxes privats de baixa eficiència i devoradors d’energia. En la mobilitat urbana pel centre de la ciutat, la bicicleta ha de tenir uns espais de circulació preferent, 1

La resiliència, en la seva accepció social, és la capacitat d’una comunitat per respondre a les crisis i als canvis de manera proactiva, preventiva i creativa. La resiliència mitiga les vulnerabilitats. Per ser sostenible, una comunitat ha de millorar el seu nivell de resiliència en relació a la seva vulnerabilitat ecològica, social, econòmica o tècnica.

-6-

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

protegits del risc d’accident amb la resta del trànsit rodat. S’ha d’abandonar l’energia nuclear i el primer pas és trencar el miratge dels que ens venen electricitat a canvi de salut i risc radioactiu.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona, basem les polítiques energètiques en els següents eixos d’actuació: •

L’Institut de l’Energia de Barcelona s’ha de convertir en un agent promotor de noves formes de producció d’energia distribuïda amb fonts renovables. Més enllà de l’ordenança solar, cal facilitar amb iniciativa pública la instal·lació d’energia solar tèrmica als edificis construïts2. També cal incentivar públicament l’expansió de l’energia geotèrmica3.

•

També s’ha de convertir en operador i promotor de la microgeneració amb la implantació a Barcelona i a l’àmbit metropolità de xarxes i centrals de distribució “intel·ligent”. En lloc d’esperar que les grans empreses energètiques prenguin la iniciativa, cal que des de les institucions es fomenti la participació ciutadana pel desenvolupament de noves pràctiques i de noves tecnologies energètiques descentralitzades.

•

El consum d’energia de la ciutat va augmentant any rere any. S’ha de promoure a la ciutat l’estalvi energètic i la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, sobretot el que prové de fonts difuses (transport, consums d’empresa i domèstics, residus, ...), ajudant a les llars a fer la transició energètica amb el suport i la participació de les entitats ciutadanes de Barcelona.

•

Considerar energia renovable la incineració de residus, és una mentida escandalosa.

Fent balanç energètic global, representa una pèrdua d’energia i de recursos en relació a l’estalvi i al reciclatge de materials.

•

Planificar l’urbanisme dels barris pensant en l’equilibri entre llocs de treball i habitatges. Evita moltes necessitats de transport entre la casa i la feina, estalviant temps i combustibles fòssils.

1.1.3. La gestió de l’aigua 2

Al voltant del 5% de la superfície de la ciutat seria suficient per abastir les necessitats en aigua calenta sanitària i crearia llocs de treball 3 La major part de consum energètic domèstic és la climatització i el segon bloc és l’aigua calenta. Així, l’energia geotèrmica i la tèrmica solar serien, respectivament, les energies renovables descentralitzades que cal implantar en primera instància.

-7-

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

La gestió de l’aigua ha esdevingut en els últims temps un debat clau, sobretot en el nostre territori nacional, amb una climatologia i un règim de pluges de caire torrencial amb llargs períodes de sequedat.

En aquest sentit, s’ha difós un nou corrent de pensament conegut com a “nova cultura de l’aigua“. Segons aquest corrent, l’aigua, pel fet de ser un bé imprescindible per a la vida s’ha de distribuir equitativament entre tots els éssers vius. L’eix principal d’aquesta concepció és que es deixa de considerar l’aigua únicament com un recurs i es comença a parlar-ne com l’element bàsic dels ecosistemes hídrics i com a part fonamental per a la bona preservació de la qualitat ambiental, que a la vegada garanteix la preservació de l’aigua com a recurs.

A la ciutat de Barcelona, l’aigua és un dels elements bàsics pel consum dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat, però també és un factor de reequilibri territorial. A hores d’ara, l’abastiment a l’àrea metropolitana de Barcelona provoca l’afectació del cabal de conques interiors, com la del Ter, o està provocant nous transvasaments com el de l’Ebre o el Segre.

Barcelona hauria d’assumir els límits que li presenten les seves conques i els seus aqüífers tal i com planteja la directiva europea d’aigües. Cal ser molt conscients que les condicions climàtiques irregulars en un context de canvi climàtic propiciaran nous episodis de sequera, però s’ha d’optar per abandonar definitivament l’opció de transvasaments entre conques.

L’aigua és un recurs que ha de mantenir el seu caràcter de bé comunitari, per tant, des de l’Ajuntament s’hauria d’actuar decididament en la millora de la qualitat natural dels rius Besòs i Llobregat en tot el seu curs i liderar una iniciativa institucional amb l’objectiu que la gestió d’aigües passi a ser pública o de propietat social.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona, proposem adoptar les següents mesures o polítiques en matèria de gestió de l’aigua: •

L’aigua és un recurs que ha de mantenir el seu caràcter de bé comunitari. S’ha de rescatar la titularitat pública de la seva gestió ara en mans de “Sociedad General de Aguas de Barcelona, S.A” (Suez Environnement SA) i no seguir perdent-ne el control, especialment quan existeix una sentència judicial que qualifica la concessió vigent de la gestió de l’aigua a AGBAR d’il·legal i quan l’opacitat empresarial és la norma pel que fa a les dades de qualitat de l’aigua que bevem les barcelonines4.

4

Aquest és la qüestió més important en matèria de polítiques ecològiques a la ciutat de Barcelona. A París ja s’ha remunicipalitzat la gestió de l’aigua (precisament a una de les ribes del Sena, la concessió era també a Suez S.A.), i a Alemanya també s’està donant aquest procés. La remunicipalització de la gestió de l’aigua a París suposa un estalvi anual d’aproximadament 25M€. A Mataró i a El Prat hi ha les millors empreses d’aigua de Catalunya i són públiques. Agbar, tot i tenir la dessaladora, prefereix comprar l’aigua del Ter perquè li surt més barata, malgrat les repercussions ecològiques que comporta sobre el riu Ter. -8-

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

No a la privatització d’Aigües Ter Llobregat.

•

S’ha de treballar en la recuperació dels aqüífers i de les condicions d’aprofitament de les conques pròpies a partir del que s’ha plantejat com una “nova cultura de l’aigua”.

• L’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, en ser una ciutat que n’usa les aigües, s’han de personar i donar suport a la causa social plantejada per aturar la contaminació provocada per l’empresa Iberpotash a la conca del Llobregat per sota del Bages.

• Fer polítiques de demanda de l’aigua per tal de reduir-ne el consum. Establir un llindar de consum gratuït per a les llars i penalitzar els excessos.

•

Continuar amb la política de reutilització de l’aigua, com s’està fent al Llobregat.

•

Promoure canvis de tecnologia en la gestió de l’aigua per evitar desaprofitaments.

• Promocionar l’aprofitament de les aigües de pluja que ara s’escorre per taulades i paviments.

• Abandonar les opcions de transvasament entre conques.

1.1.4. Residus i contaminació Les ciutats estan organitzades amb la lògica de fluxos lineals de materials. Les activitats industrials, comercials i de serveis, la distribució i el consum, comporten encara la generació d’una excessiva quantitat de residus. La major part d’aquests residus s’expulsen de la ciutat o es dispersen a l’atmosfera, saturant la capacitat d’assimilació i afectant a la salut pública. Cal canviar aquesta lògica i fomentar la prevenció i la recuperació de materials fent responsables a les empreses que posen els productes al mercat.

Barcelona supera sovint els límits de contaminació de l’aire i de l’aigua de boca establerts com permissibles. S’ha d’optar per les mesures més preventives i per la transparència, donant informació constant a la ciutadania sobre la qualitat d’aire i aigua i sobre les fonts d’emissió. La ciutat de Barcelona s’ha d’acollir a l’estratègia internacional de “residu zero” que promou la prevenció i el canvi en les formes de producció, distribució i consum.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona, proposem adoptar les següents mesures o polítiques en matèria de gestió de residus i contaminació:

-9-

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Restabliment d’un servei públic municipal de recollida d’escombraries, treballant sobre criteris ecològics de recollida selectiva i tractament de residus. Aquest servei s’hauria de complementar amb la instal·lació de Punts Verds de recollida de deixalles i residus contaminants a tots els barris i amb campanyes d’educació ciutadana, en particular sobre la recollida eficient de la fracció orgànica.

•

La major part dels residus municipals recollits van a parar a l’abocador d’Hostalets de Pierola, a altres abocadors o a la incineradora de Sant Adrià del Besos, on surten en forma de gasos, escòries i cendres contaminants. La incineració de residus és un sistema de tractament inacceptable per al segle XXI.

•

Cal tancar de manera immediata la incineradora de Sant Adrià, construïda en 1975 i oposar-se frontalment a la construcció de cap altre, com la que està prevista edificar en la zona franca.

•

La recollida de matèria orgànica ha de ser la recollida selectiva principal i la més prestigiada des del govern municipal. S’ha de garantir una recollida i un tractament de qualitat.

Cal acollir-se a les possibilitats que dóna l’aplicació de mesures de “responsabilitat ampliada del productor” a les que obra la porta la nova directiva de residus (on el productor/distribuïdor/consumidor es fan responsables del residu i, per tant, en les seves decisions també han d’incorporar les possibilitats d’evitar-lo o de fer-lo ambientalment acceptable). Cal fomentar des de Barcelona els sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos, piles, electrodomèstics, aparells electrònics, etc.

S’ha de fer visible pel ciutadà i ciutadana de Barcelona el que li costen els residus i la neteja de la ciutat i avançar cap a una distribució socialment més justa de responsabilitats i de costos.

S’ha d’establir un pla de reducció de la mida dels grans Ecoparcs, que no superen el 50% d’eficiència, bo i canviant l’estratègia d’inversió. Cal que l’ajuntament de Barcelona deixi de “subvencionar” els grans lobbys internacionals de residus (com ara FOCSA ) i derivi aquests diners públics a crear llocs de treball de proximitat, apostant per l’educació ambiental i la recollida porta a porta, que augmenti el reciclatge i la prevenció de residus.

Barcelona és una ciutat amb molta contaminació acústica. Es va avançant en la reducció del soroll dels vehicles dels serveis públics, ara cal intensificar el control dels vehicles privats. Amb la participació dels veïns i veïnes cal concretar plans de reducció de la contaminació acústica.

- 10 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Aspectes com ara la neteja dels carrers amb aigües del freàtic o la contaminació lumínica pel malbaratament de l’enllumenat (públic o privat) no són temes menors i mereixen que llur implementació s’estudiï a fons.

•

El canvi de bombetes VASP (vapor de sodi d’alta pressió) per bombetes de LED, molt més eficients energèticament, pot contribuir de forma significativa a la reducció de la contaminació lumínica de la ciutat.

1.1.5. Equilibri territorial: alimentació i consum Des de la ciutat de Barcelona s’ha d’afavorir un equilibri territorial en consonància amb els sistemes naturals, que no lligui els usos i els proveïments de la ciutat als mercats financers i a les fluctuacions internacionals especulatives sobre el territori. Molts ciutadans s’organitzen per tal de garantir una alimentació de base ecològica, no transgènica i de proximitat, que sigui justa amb els productors i que canviï les relacions entre la ciutat i els territoris rurals i d’agricultura periurbana.

S’ha de promoure a la ciutat el proveïment de “quilòmetre zero” i establir relacions d’intercanvi justes amb els territoris propers i llunyans. S’ha d’afavorir a la ciutat l’establiment d’infraestructures logístiques de distribució directa per als productors, les associacions i cooperatives de consum ciutadanes i per a les empreses d’economia social i solidaria. Una bona eina seria constituir consells ciutadans d’alimentació i sobirania alimentaria i obrir una via de política municipal que la fomenti.

•

Hi ha una relació estreta entre usos del territori, condicions ecològiques de vida i el dret a l’existència i a la llibertat “republicana”. Han d’estar garantits, amb qualitat ambiental, els drets d’accés a l’aigua, l’energia i l’alimentació, per tant han d’estar fora de fluctuacions financeres. El govern municipal ho ha d’afavorir a partir de polítiques que tendeixin al preu zero per a llindars bàsics de consum d’aigua i energia o amb polítiques de renda bàsica universal.

•

S’ha de considerar la reserva d’espai agrícola de la mateixa manera que es considera la reserva d’espai per a equipaments. A Barcelona cal un pla d’horts urbans ambiciós.

•

Cessió de locals municipals per a les cooperatives i associacions de consum ecològic i per als proveïdors agrícoles de proximitat.

•

L’ajuntament també podria incentivar la creació de Mercats Municipals Agroecològics periòdics i regulars.

•

Cal definir que la compra d’aliments en el sector públic inclogui criteris com la producció agroecològica de proximitat, la pesca artesanal de proximitat (eradicant la - 11 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

compra de peix ultracongelat i desespinat de llarg kilometratge), i el treball en condicions socialment justes. Cal treballar aquests criteris des de l’àmbit de l’educació, i cal incentivar-ne l’adopció en el sector privat.

•

Volem reivindicar que la política municipal, enlloc d’ignorar o criminalitzar, defensi i promogui els espais d’experimentació en transició. Es a dir, els espais on s’experimenti la relocalització de manera pràctica i concreta, per exemple: • • • • • • • • • • • • •

Comunitats rurbanes Horts urbans Xarxes de intercanvi Cooperatives de consum Tallers de reparació, plantes de reciclatge i drapaires Comerços de productes locals Fires i mercats agroecològics i artesanals Assemblees de barri Institucions de crèdit cooperatiu i banca ètica Xarxes de monedes complementàries Mòduls particulars, cooperatius o municipals de generació elèctrica renovable i autònoma Iniciatives de rehabilitació immobiliària que no estiguin al servei de la gentrificació Cooperatives de treball que incloguin criteris de sostenibilitat en la seva activitat.

•

Donar suport a economies alternatives al capitalisme com, per exemple, acceptar fins un 20% de moneda social a l’hora d’abonar els preus que la ciutadania paga per un curset en un centre cívic o la mensualitat del gimnàs municipal. Recolzar la creació d’ecoxarxes com opció de futur davant l’actual sistema econòmic és del tot necessari.

•

L’agricultura periurbana ecològica comercial, els horts urbans intergeneracionals, els horts en balcons i terrasses, els horts en equipaments municipals i els horts escolars i inclús els arbres fruiters en parcs municipals, son passos importants en el camí de recuperar la sobirania alimentària. Superar l’àmbit merament simbòlic,pedagògic o lúdic, per assolir una producció significativa de fruita, verdura i cereals urbans i periurbans, suavitza futures crisis alimentàries, vinculades al canvi climàtic i al pic del petroli.

•

Això significa també un replantejament del PAM i el PTM, en el sentit d’un disseny territorial de Barcelona i la seva àrea metropolitana que prioritzi l’agricultura per sobre - 12 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

dels centres comercials, els eixos viaris motoritzats i les urbanitzacions especulatives.

•

Cal elaborar una llei que limiti la importació de determinades espècies exòtiques. La venda de “mascotes” ha d’estar regulada per impedir invasions d’espècies alienes i per tal de tenir cura del dret a una vida digna que tots els animals haurien de gaudir. Cap esser viu hauria de ser víctima d’un caprici del consumisme compulsiu.

•

Declarar Barcelona ciutat lliure de transgènics, com a recolzament a la idea d’una Catalunya Lliure de Transgènics.

•

Els Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona - Pirineus que proposa l’Ajuntament de Barcelona segueix la lògica de suburbialitzar els territoris i no és una opció lògica i de futur en un context de canvi climàtic.

•

Hauria d’aprofundir-se en l’estudi de tota actuació, per assegurar que cap col·lectiu social es vegi perjudicat sota la perspectiva ambiental per les polítiques públiques, una perspectiva que fins al moment ha estat totalment abandonada. Dit d’un altre manera, cal desenvolupar polítiques de justícia ambiental a Barcelona tant distributives com procedimentals.

- 13 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

1.2. MODEL URBÀ: UNA CIUTAT MÉS AFABLE I INTEGRADA EN L’ENTORN

1.2.1. Model urbanístic de la ciutat de Barcelona La política urbanística duta a terme per l’Ajuntament de Barcelona ens els darrers anys ha tingut una sèrie d’impactes socials sovint soterrats i que no són perceptibles a primer cop d’ull tot i que les conseqüències son notables: •

Impacte en les prioritats urbanístiques: La planificació urbanística a Barcelona prioritza objectius com la generació del millor clima pels negocis, fer de la ciutat un pol d’atracció turística, potenciar-la com a nus portuari i aeroportuari. La funció social de les reformes urbanes queda en segon terme, descuidant les infraestructures i serveis públics necessaris pels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.

•

Fenomen de gentrificació i segregació especial: La renovació de barris populars s’ha basat en l’expulsió de part dels habitants de rendes baixes i substituint-los per persones de rendes més altes.

•

Desigualtats econòmiques interbarris: com a conseqüència de la política urbanística de l’ajuntament vinculada als grans esdeveniments, existeixen grans desigualtats econòmiques entre els diferents districtes i barris de Barcelona.

•

Discriminació de gènere: la planificació urbanística no té en compte les necessitats específiques de les dones en relació a l’espai urbà. Les dones, per la càrrega del treball domèstic i familiar i per altres condicionaments socials sexistes, fan un ús de l’espai urbà diferenciat dels homes: realitzen més desplaçaments dins del municipi, fan un major ús dels serveis de la ciutat, la seva mobilitat sovint és amb càrregues (cotxets d’infants, de compra...), són les principals usuàries dels transport públics, tenen menys llibertat de mobilitat per raons de seguretat.

•

Segregació de les persones immigrades: com a conseqüència de la revalorització de determinats districtes, barris o zones que augmenta estrepitosament el preu de l’habitatge, la població nouvinguda, generalment amb menors ingressos, es localitza en major mesura en zones de categoria socioeconòmica baixa, afavorint així l’aparició de guetos i dificultant la seva integració en l’entramat urbà i humà de la ciutat.

•

Desaparició del teixit social: certes actuacions urbanístiques provoquen la desaparició del teixit social a barris on existia.

•

Impactes en l’imaginari col·lectiu: les grans transformacions de la ciutat que suposen - 14 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

una reforma radicals de la ciutat, barri o districte són violentes vers l’imaginari col·lectiu; provoquen misèria moral, desarrelament, desolació, amnèsia històrica... i, conseqüentment, apatia, desengany.

•

Anulació de la capacitat de decisió del veïnat: la cessió de la política urbanística als interessos empresarials allunya els centres de decisió de la ciutadania i es relega la seva participación a meres suggerències.

•

S’accentua la tematització de la ciutat: algunes actuacions urbanístiques han comportat la desaparició de la memòria històrica, seleccionant tan sols allò que interessa mostrar al visitant, com la Barcelona modernista.

•

Petjada ecològica de Barcelona: la gestió de la ciutat de importants impactes sobre la qüestió ambiental com a conseqüència de la prolongació de la trama urbana afectant més enllà del nucli estrictament barceloní, la importància del transport privat a través de grans xarxes viaries que sovint segreguen àrees entre si, l’emissió de gasos, la contaminació acústica, etc., les necessitats d’abastiment energètic i hídric, l’absència de zones verdes, etc.

•

Afectació al petit comerç i mercats municipals: la renovació d’un determinat districte, barri o zona de la ciutat mitjançant l’establiment d’un centre comercial, gran superfície, hipermercats, etc. afecta negativament al petit comerç i mercats municipals

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona defensem un model urbanístic de ciutat de tipus compacta, mediterrània, diversa, on cada una de les seves parts pugui mantenir un grau de complexitat, amb barreja d’activitats comercials, industrials, de serveis, d’equipament i residencial. La ciutat compacta es caracteritza per densitats raonablement altes i una bona integració territorial. És una ciutat dinàmica i intensa, complexa i cohesionadora socialment.

Per fer-la possible és necessari apostar per la renovació de la ciutat construïda, moderar el consum del sòl i protegir les àrees no urbanitzables.

La planificació urbanística cal fer-la tenint present les necessitats de la població, sense desfigurar la identitat, l’arquitectura i l’estructura dels pobles i garantint l’accés als serveis bàsics. L’urbanisme ha de ser una eina al servei de la ciutadania. S’ha de treballar per adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés, tenint sempre en compte la variant de gènere, així com els drets de les persones amb mobilitat reduïda: millora d’infraestructures (marquesines en les parades d’autobús, ampliació de voreres, equipaments adaptats com els sanitaris públics, canviadors per a nadons...) i eliminació de punts de risc de l’espai públic (barreres arquitectòniques, obres mal senyalitzades...).

L’aposta ha de ser per un urbanisme que aglutini la densitat de població en els espais urbans, és a dir, un urbanisme compacte, que eviti la proliferació d’urbanitzacions disperses i zones - 15 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

especialitzades que trenquen la cohesió social i que són contràries a la igualtat i la justícia social. L’urbanisme ha de ser un element integrador en tots els sentits; ha d’incloure un desenvolupament urbanístic sostenible i adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés, tenint sempre en compte la variant de gènere, així com els drets de les persones a la mobilitat; per això ha de millorar les infraestructures i eliminar els punts de risc de l’espai públic. A més, cal afavorir la cohesió social, considerant la rehabilitació i la renovació del sòl urbà, atenent a la preservació i la millora de les edificacions antigues i/o històriques per tal de consolidar un model de territori globalment eficient. D’aquesta manera s’ha d’evitar el sorgiment de zones amb altes taxes d’exclusió social.

L’equilibri dins el municipi ha d’incloure zones verdes, espais públics, equipaments, habitatges, ja que són peces claus que contribueixen a la cohesió social, és a dir a la vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre ells i com a grup.

En les ciutats actuals, l’urbanisme modifica la percepció i concepció que els ciutadans tenen de la seva pròpia ciutat, de manera que s’influeix en diversos aspectes subjectius, entre ells la percepció d’inseguretat o seguretat, un tema que actualment s’aborda des dels ens municipals, principalment, mitjançant el control i la retallada de drets. L’urbanisme hi pot jugar i hi ha de jugar un paper fonamental.

La ciutat s’ha de concebre i construir per als ciutadans, amb espais oberts i públics, ha de ser un espai integrador, generador de col·lectivitats i complicitats, i ha de parar especial atenció a l’ambient natural, la neteja, el mobiliari, la il·luminació, el manteniment contra la degradació, i a la supressió de barreres que generen percepcions d’aïllament, amb actuacions que fomentin el contacte entre les persones. Tots aquests aspectes influeixen directament no tan sols en l’atenuació de la sensació de por i inseguretat que pot generar una ciutat, sinó també a fer-la un espai realment segur. L’aposta ha de ser d’espais comuns vers espais privats, col·lectivitat vers individualitat, concentració vers dispersió, integració vers segregació.

Concretament, des de la CUP-Alternativa per Barcelona proposem adoptar les següents mesures en matèria de política urbanística: Aturar la venda de sòl públic i reivindicar com a mesura de progrés i de justícia social la municipalització del sòl urbà.

Fiscalització de les intervencions i les activitats públiques en matèria d’urbanisme i habitatge.

Elaboració dels plans urbanístics des de la proximitat a través de consells de barri vinculants amb representació proporcionada dels actors locals i condicionats al registre de demandants d’habitatge.

- 16 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Facultar els districtes per decidir sobre reformes urbanes exclusives d’aquests.

Replantejament dels usos del sòl a la ciutat de Barcelona.

Elaboració d’un pla d’usos de parets mitgeres amb especial atenció a la creació cultural.

Redefinició dels plans d’equipaments i la mateixa definició d’aquests sota criteris d’interès social, comunitari i utilitat pública.

Redefinició del concepte de plaça per al de corregir la densitat de places dures a la ciutat de Barcelona.

Compatibilitzar diferents usos comunitaris, comercials i residencials dins les illes.

Redefinició de les àrees de centralitat i la seva funcionalitat.

Reelaboració de línies de transport públic especialment les d’autobusos i en menor mesura les de metro i tren, així com la revisió de les tarifes i les freqüències de pas.

Promoure infraestructures per implementar les alternatives de mobilitat com tramvia, microbusos, bicicletes en detriment del transport privat.

Limitar i no planificar en els perímetres urbans la creació de grans establiments comercials dependents del transport privat.

Ampliar els espais per a parades de transport públic als punts d’ubicació d’equipaments comunitaris o punts d’interès col”lectiu.

Disseny clar i eficient de rutes i camins sense obstacles, particularment per a persones amb mobilitat reduïda, gent gran, cotxets, carros de compra o itineraris ciclistes.

Previsió i construcció de grans aparcaments dissuasius a les entrades i sortides de la ciutat connectats amb la xarxa de transport públic.

Creació d’un parc d’aparcament públics a preu assequible segons les necessitats de les zones residencials i en consonància amb la creació de zones 30 i de preferència de vianants.

- 17 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Eliminació de barreres arquitectòniques i grans desnivells en obres definitives i elaborar un pla de prevenció en les intervencions sobre la via pública.

Descentralització de serveis i equipaments del centre cap a les perifèries trencant la dualitat entre nuclis i suburbis.

Recuperació i promoció de carrers i places com a elements essencials per a la vida social i comunitària, facilitant-ne els usos per a activitats culturals, lúdiques, etc. Fent compatible aquest dret amb el de descans dels veïns.

Elaboració d’un pla i distribució de lavabos i urinaris públics pel conjunt de la ciutat.

Creació d’horts urbans no únicament per a gent gran i jubilats.

Ampliació de la superfícies de zones verdes, parcs i jardins amb àrees definides per a usos com esports, cultura, lleure o àrees per a gossos.

Obligatorietat de construcció i d’instal·lació de mecanismes que promoguin la producció i l’eficiència energètica en obres,edificacions i infraestructures de nova construcció així com estudiar l’aplicació d’aquestes als espais ja existents.

Establiment de criteris de ciutat o d’àrees menors per a l’ordenació del paisatge urbà.

Elaboració d’un pla d’usos de cobertes i teulades per optimitzar l’eficiència energètica i l’increment d’espais verds al conjunt urbà.

Ampliació i blindatge dels límits del Parc Natural de Collserola i concreció dels riscos i afectacions de les intervencions a la serra.

Tenir en compte una perspectiva de gènere a la normativa d’usos i d’edificació, en les previsions de serveis mínims, en els sistemes generals i locals i en els equipaments, així com en els sistemes d’execució per als assentaments que s’estableixin al sòl no urbanitzable.

1.2.2. Espais naturals Cal recuperar el verd urbà tramant una xarxa de corredors viaris “verds” que connectin el mar i Montjuïc amb Collserola i el Llobregat amb el Besos, tot encadenant els parcs ja existents i limitant i pacificant el trànsit, amb una xarxa integral de carrils bici i espais - 18 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

tranquils pels vianants.

Cal augmentar les zones verdes de la ciutat i fer-ho de manera distribuïda, ja que fins i tot s’està per sota de les recomanades per l’Organització Mundial de la Salut (entre 10 i 15 m2 per habitant).

Cal fer una jardineria en els espais públics adaptada al clima, amb espècies sostenibles i sense us d’herbicides ni d’altres químics, com el glifosat que actualment s’utilitza en Parcs i jardins.

Un cop declarada la serra de Collserola com a Parc Natural, l’Ajuntament de Barcelona hauria d’assumir l’ampliació plantejada per la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i renunciar als Espais de Regulació Especial. Cal reafirmar una autolimitació de la ciutat construïda no més enllà de la Ronda de Dalt. Cal abandonar tots els usos de Collserola i tots els projectes que siguin incompatibles amb les seva condició genuïna de Parc Natural (túnel d’Horta, abocador de la mina Berta, línia de molta alta tensió, ampliació del parc d’atraccions, expansió d’equipaments i urbanització de nous espais, esdeveniments massius...).

Des de Barcelona s’ha de promocionar el respecte i el coneixement del medi natural.

Cal permetre i potenciar que els barcelonins puguin gaudir i interaccionar tant amb el medi natural com amb el medi urbà (molt més abundant al municipi) de manera permeable i psicològicament sana. Cal alliberar l’espai públic de l’hegemònic disseny consistorial per tal que els barcelonins ens puguem apropiar del nostre medi més immediat. Cal trencar l’aparador turístic en què se’ns obliga a actuar segons el guió de l’Ordenança del Civisme.

Només així podrem comprendre que existeix també un medi natural, més enllà de l’urbà, amb el qual conviure.

1.2.3. Equipaments El plantejament que hem de defensar pel que fa als equipaments ha d’afavorir el veritable equilibri territorial, en relació als nivells de renda i a l’accés als equipaments i serveis bàsics dels habitants, un equilibri que és compatible amb les diferències demogràfiques, paisatgístiques i d’estructura econòmica dels diferents àmbits. Sempre que es pugui es potenciarà la rehabilitació d’espais en lloc d’apostar per l’obra nova. Un ajuntament ha de vetllar per la millora de les condicions de vida dels seus ciutadans. És fonamental que el municipi tingui una política de sòl que li permeti desplegar alguns equipaments estratègics.

Cal plantejar-se realment quines són les necessitats del municipi i plantejar propostes tot actuant amb previsió en la demanda i creació d’equipaments.

- 19 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Bàsicament, les propostes en matèria d’equipaments podem classificar-se en quatre categories: equipaments culturals, socials, educatius i esportius: •

Pel que fa als equipaments culturals, el model d’hotel d’entitats autogestionat, en principi és una bona opció a la falta d’equipaments per les entitats, ja que es pot compartir un espai amb diverses entitats per aprofitar millor les instal·lacions. Sempre s’ha de plantejar de manera que s’assumeixin les despeses per part de qui usa l’espai.

La filosofia hauria de ser que els espais públics revertissin directament en el poble i poder ser gestionats per les entitats. Si cal, s’han de promoure nous valors per tal que la gestió dels equipaments la duguin a terme les entitats. D’aquesta manera les entitats se senten els espais molt més seus, els valoren, els respecten i els potencien. Cal tenir en compte que els recursos són limitats i sempre s’han de valorar les prioritats d’actuació. En aquest sentit, s’ha de donar veu a la voluntat del poble, però cal establir les prioritats en funció de la potencialitat del teixit associatiu, responsable en gran part de la dinamització cultural a la vila. També s’hauria de parar especial atenció al jovent i, per fer-ho, promoure casals de joves autogestionats que els permetin fugir de l’alienació en l’oci i poder potenciar els vincles i la cooperació tot compartint espais.

•

Pel que fa als equipaments socials s’ha d’actuar amb la màxima previsió anticipant-nos a les necessitats emergents i les de mig i llarg termini: centres de dia per a gent gran, pisos assistits, escoles bressol, llars residencials d’estada temporal i permanent, centres oberts per a la infància en risc, cases de petita infància, habitatges per a urgències socials, punts de trobada de joves... L’ajuntament també ha de poder mostrar-se disposat a acollir equipaments socials descentralitzats i de gestió autonòmica: cases d’acollida per a dones que són o han estat víctimes de maltractament o de violència masclista, centres d’atenció i seguiment a les drogodependències, centres residencials d’acció educativa, albergs d’acollida per a urgències socials...

•

L’ajuntament també ha de tenir previsió de sòl públic municipal per a equipaments de gestió autonòmica: escoles, instituts, centres d’atenció primària, hospitals... Hi haurà ocasions en què des de l’ajuntament s’haurà de facilitar el sòl i pressionar l’ens autonòmic per avançar en la realització d’aquests equipaments necessaris per evitar la saturació actual dels serveis públics, tot promovent la descongestió per poder oferir un millor servei.

•

Pel que fa a l’educació, en els espais de titularitat municipal, l’ajuntament s’haurà d’encarregar que les escoles bressol garanteixin l’accés a tots els nens i nenes tot evitant la massificació. Pel que fa a l’educació primària i secundària, l’ajuntament haurà de facilitar la instauració de les oficines municipals d’escolarització per tal de poder garantir la distribució equitativa d’alumnes amb necessitats educatives especials en centres públics i concertats. L’ajuntament també hauria de ser responsable d’oferir en l’horari extraescolar un ventall de polítiques de reforç educatiu per intentar disminuir el - 20 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

fracàs escolar i l’exclusió social.

•

S’ha de tendir a dotar dels equipaments esportius necessaris a pobles i ciutats per tal que les iniciatives esportives privades no generin exclusió social en la pràctica esportiva. Només compartint equipament i pràctica esportiva infants i joves aprendran a conèixer-se i relacionar-se en un àmbit altament cohesionador. S’ha de tendir a la creació de veritables espais poliesportius per aprofitar més bé el sòl, i no s’ha de tendir a les grans construccions de projectes faraònics que acaben sent espais desaprofitats i amb un elevat cost de construcció i manteniment.

Pel que fa al manteniment dels equipaments està comprovat que un manteniment periòdic sempre representa una mesura d’estalvi a llarg termini ja que quan l’estat de degradació és molt alt els costos es disparen. Per això s’ha de demanar a l’equip de govern que potenciï una política de manteniment periòdic dels equipaments municipals i hem de defensar que les tasques de manteniment i neteja les realitzi la brigada municipal, tot evitant la contractació d’altres empreses. En aquest punt també incidirem que s’ha d’evitar l’externalització dels serveis i tendir que siguin de propietat municipal. Hem de fer veure a la gent que quan s’externalitza un servei no és per a la millora d’aquest sinó que realment és per generar uns beneficis a una empresa privada. Això, al seu torn, afecta de manera negativa les condicions laborals de les treballadores i treballadors.

1.2.4. Política d’habitatge El principal problema actual referent a l’habitatge a la ciutat de Barcelona és el seu elevat preu. Els preus de l’habitatge han augmentat sense parar i a un ritme exponencial, tant pel que fa al règim de venda com al règim de lloguer. L’augment del preu de l’habitatge no s’ha produït únicament al mercat privat, sinó que el mercat públic d’habitatge també ha experimentat una tendència similar. Les raons de l’augment dels preus de l’habitatge a Barcelona són múltiples i sovint es troben relacionades entre elles, dificultant-ne així la seva classificació en subgrups. Tanmateix, aquestes es poden resumir en: •

Context econòmic: la disminució continuada del preu del diner i la modificació de la llei hipotecària, que permet diferir en el temps els pagaments de les hipoteques sobre l’habitatge, han ampliat les possibilitats efectives de les persones d’accedir a l’habitatge, a costa d’un fort endeutament.

•

Raons demogràfiques i d’estructura social: l’arribada a l’edat d’emancipació de les darreres generacions del fenomen del baby boom, l’augment de la població immigrant i del nombre de llars on només hi viuen una o dues persones ha augmentat considerablement l’augment de la demanda d’habitatge a la ciutat de Barcelona.

•

Raons culturals: existeix una preferència estesa entre la classe mitjana de l’opció de - 21 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

compra sobre la de lloguer.

•

Raons econòmiques i empresarials: existeix una tendència actual de destinar habitatges a finalitats alienes a la vivenda, com és el cas dels pisos-turista.

•

El paper de les administracions públiques: en els darrers anys els Ajuntaments han utilitzat la venda de sòl públic a entitats privades com a mètode de finançament. L’ús d’aquest sòl públic per a polítiques de promoció pública d’habitatge hagués actuat, tot i que insuficientment, com a mesura per a anivellar la situació.

Les polítiques adoptades per l’Ajuntament de Barcelona per a redreçar la situació en matèria d’habitatge a la ciutat de Barcelona són parcials i insuficients. Més enllà, la política urbanística utilitzada, estretament vinculada a les necessitats del turisme, les empreses i als grans esdeveniments, té impactes molt directes sobre l’habitatge, concretament sobre el preu de l’habitatge. Afectant, així, el dret dels veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona a un habitatge digne. A continuació s’exposen els impactes socials directes de la política d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona: Exclusió social i processos de gentrificació: La conseqüència directa de la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne és l’augment de les situacions d’exclusió i marginació social de determinats sectors de la població.

Especial dificultat d’accés a l’habitatge de la població jove, com a conseqüència de la precarietat en què aquesta es troba en el món laboral. La impossibilitat de la gent jove d’accedir a l’habitatge té importants conseqüències sobre les actuals estructures familiars i models de convivència: perllongament del procés d’emancipació de les persones joves, generalització de fórmules de convivència com compartir pis o fórmules properes a la masoveria urbana.

Especial dificultat d’accés a l’habitatge de les dones, com a conseqüència de les desigualtats econòmiques que existeixen estructuralment respecte als homes i que es basen en la divisió sexual del treball. Entre el col·lectiu de dones trobem dos subgrups que pateixen doblement els problemes d’accés a l’habitatge: les dones en situació de violència masclista i les dones immigrants.

Les dificultats d’accés a l’habitatge de les persones immigrades: Els elevats preus en limiten l’accés, i la precària situació laboral i la necessitat de destinar part del seu salari als familiars que s’han quedat al país d’origen genera especials dificultats d’accés a l’habitatge a les persones immigrades. Aquesta situació obliga a moltes persones a acudir al subarrendament, situació que pot arribar a extrems totalment abusius d’amuntegament i barraquisme vertical (pisos pastera) on, fins i tot, es lloga un llit entre dues persones (els coneguts llits calents).

- 22 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Problemes d’inadaptació de l’habitatge de la gent gran, com a conseqüència de les seves condicions físiques, generalment minvades, dificultats econòmiques, característiques inadequades del seu habitatge (falta d’ascensor, calefacció, instal·lacions elèctriques antigues, etc.). Així mateix, cal destacar que el col·lectiu de gent gran que viu en règim de lloguer és el que pateix més l’assetjament immobiliari (mobbing).

Problemes específics d’inadaptació de l’habitatge de les persones amb mobilitat reduïda, discapacitats físiques o psíquiques, com a conseqüència del greuge econòmic que pateixen derivat de la seva major dificultat per accedir al mercat de treball i de les despeses addicionals que han d’incórrer per la seva discapacitat.

Afectació a la realitat associativa de la ciutat. L’elevat preu de la compra i el lloguer redueix les seves possibilitats d’accedir a espais on poder realitzar les seves activitats i hipoteca el seu tarannà, ja que han de dedicar molt d’esforç per sufragar les despeses de local.

Afectació al petit comerç, com a conseqüència del preu estratosfèric del lloguer o la compra de locals per instal·lar un negoci i la forta competència que exerceixen els grans centres comercials, hipermercats, grans supermercats, etc.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona, proposem un model d’habitatge sostenible i assequible per a tots els veïns i veïnes de la ciutat, a partir d’una política pública d’habitatge. La CUP-Alternativa per Barcelona ha elaborat una iniciativa ciutadana per l’habitatge en forma d’ordenança municipal que concreta una sèrie de mesures que hauria de fer l’Ajuntament per convertir l’habitatge en un dret real per tots els veïns i veïnes de la ciutat. Tanmateix, destaquem en aquest programa les principals propostes que fa la candidatura per la ciutat en matèria d’habitatge.

•

La propietat del sòl condiciona qualsevol política d’habitatge, i per tant la CUPAlternativa per Barcelona, proposem que tot el sòl de la ciutat sigui públic.

•

Creació d'una banca pública que financi la política de sòl públic.

•

Creació d'empreses de construcció públiques.

•

Sistema de punts per l'ajudicació d'habitatge públic.

•

Recursos públics a les cooperatives d'habitatge.

- 23 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Ampliació del parc d’habitatges de protecció oficial. L’habitatge de protecció oficial no serà de venda, sinó que s’utilitzaran fórmules de lloguer, cessió en ús o propietat horitzontal.

Política d’habitatge pública selectiva i específica per als diferents col·lectius destinataris, on la gent jove, la gent gran, les persones immigrades, les famílies monoparentals i qualsevol altra família amb pocs recursos econòmics han de constituir l’objectiu prioritari d’aquesta política.

Incrementar el nombre d’habitatges públics de protecció oficial a les persones amb discapacitat i amb insuficiència de recursos econòmics per adaptar el seu habitatge a les seves necessitats específiques.

Augmentar la transparència en els procediments i sistemes d’adjudicació dels habitatges de protecció oficial, per garantir l’equitat en la distribució d’aquests habitatges.

Modificació de la legislació actual en matèria d’expropiacions (ampliar els supòsits i reduir els terminis dels tràmits judicials), com a mecanisme per ampliar el parc d’habitatge de l’Ajuntament.

Fomentar i ampliar els supòsits d’ús del dret al tempteig i retracte del que disposa l’Ajuntament, com a mecanisme per ampliar el parc d’habitatge de l’Ajuntament.

Fomentar la rehabilitació dels edificis degradats, mitjançant subvencions i ajuts destinats a la instal·lació d’ascensors, canvi d’instal·lacions elèctriques, etc.

Fomentar la rehabilitació d’edificis i habitatges mitjançant una política d’incentius fiscals.

Establiment d’una moratòria hotelera al centre de Barcelona (Eixample i Ciutat Vella).

Major control administratiu sobre els anomenats “pisos turista”.

Limitació de la concessió de llicències de construcció d’habitatges o locals d’obra nova per a determinats usos terciaris o, fins i tot, establiment d’una moratòria temporal.

Fomentar l’habitatge en règim de lloguer mitjançant incentius fiscals.

Creació d’una Oficina d’Atenció Ciutadana específica i especialitzada en mobbing immobiliari.

- 24 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Despenalització de l'ocupació d'espais i d'habitatges.

Ús de fruit Propostes prioritàries d’actuació en habitatge: Per tal d’abordar de manera immediata les dificultats d’accés a l’habitatge a la ciutat de Barcelona, la CUP-Alternativa per Barcelona proposa l’adopció de dues mesures d’urgència: •

Posada en circulació dels 80.000 habitatges buits. L’Ajuntament pot impulsar aquesta mesura a partir de dues vies: •

•

Mitjançant els recursos legals ja existents: Article 33 de la Constitució Espanyola que consagra l’ús social de l’habitatge per sobre del dret a la propietat privada i Article 42,6 de la llei d’habitatge catalana que permet l’expropiació de l’usdefruit.

Mitjançant la introducció de noves mesures a les ordenances municipals: Possibilitat d’utilització de pisos que fa més d’un any que estan buits i penalització fiscal als propietaris que tenen habitatges buits des de fa sis mesos.

Amb la posada en circulació d’aquests pisos buits es crearà un parc públic d’habitatges que pot tenir caràcter mixt amb lloguer públic, cooperatives d’ús o compra de la propietat horitzontal i no vertical.

L’Ajuntament farà un cens dels habitatges buits de la ciutat. Per tant, Crearà un grup de treballadors que facin el cens de pisos buits a Barcelona.

Evitar els desnonaments: Declarar Barcelona municipi lliure de desnonaments. El govern basc està elaborant un projecte en aquest sentit i existeixen ciutats de França i d’Escòcia que ja ho apliquen. Un possible mecanisme seria l’adquisició de l’Ajuntament de la propietat a preu d’execució hipotecària, la meitat del valor escripturat, per la cessió en lloguer als inquilins. Que no hi hagi cap desnonament sense que passi per una comissió pública que estudiï el cas.

- 25 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

1.3. TRANSPORT I MOBILITAT A LA CIUTAT DE BARCELONA El model de mobilitat actual està basat en el transport privat particular i cal donar-li la volta.

Els municipis han de ser accessibles, cal fer una nova política de mobilitat i transport per afrontar els reptes i els problemes derivats d’un creixement desmesurat en la utilització de l’espai i dels recursos no renovables. La política de transport ha de servir per organitzar i ordenar els desplaçaments de la ciutadania i el mitjà de transport accessible per a la població ha de ser el transport públic col·lectiu i el desplaçament a peu o en bicicleta. Per tant, cal una reordenació territorial que potenciï les distàncies curtes i la transversalitat que són les que possibiliten l’ús dels transports menys agressius i més democràtics i afavoreix la reducció progressiva del trànsit motoritzat i fomenta els sistemes de mobilitat de menor impacte ambiental.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona apostem per un model en matèria de transport i mobilitat que, en línies generals, aporti solucions a les congestions al metro en hores punta produïdes per la falta de combois; aportem possibilitats d’aparcaments als extrems de la ciutat per evitar les congestions de vehicles privats; proposem sistemes alternatius en matèria de distribució de mercaderies; donem voltes a la convivència entre ciclistes i viananats, a través de la creació de carrils bici clarament senyalitzats, com a mínim, a la part plana de Barcelona; i proposem tarifes reduïdes per tot el transport públic per a les persones a l’atur i per als joves.

1.3.1. Autobús urbà i interurbà L’actual xarxa d’itineraris de bus de TMB la trobem dins d’un marc històric de solucions parcials, pedaços, i amb una fase embrionària de remodelació de les línies amb la implantació de la RetBus. Aquesta nova xarxa és una gran oportunitat per tal de reordenar els grans itineraris per dins la ciutat, però creiem que també són necessaris els itineraris complementaris, encara sense estudiar, de cada barri o districte per tal d’acostar a la ciutadania a aquells indrets necessaris per a la seva quotidianitat. L’actual xarxa de bus de barri no permet aquesta interacció entre la RetBus i la xarxa convencional inferior, és a dir, de barri i/o districte.

Aquesta xarxa tindrà les següents característiques teòriques: • • • • •

Flota de 280 vehicles d’alta capacitat (24 metres de longitud) Freqüència de 3 minuts en hora puntal 12 línies ortogonals (5 direcció Llobregat – Besòs; 7 Mar – Muntanya), amb bifurcacions als extrems per augmentar la cobertura territorial Una longitud total de 227,3 quilòmetres de carrils bus (no tots seran de carril bus) Parades separades per una distància mínima de 430 metres al centre de la ciutat i de 650 metres als extrems.

- 26 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

• • • • • •

Transbordaments entre busos separats per menys de 100 metres Previsió de què el RETBUS podrà absorbir fins a 350.000 viatgers diaris, més de la meitat del nombre de desplaçaments que ara ja es fan amb la xarxa convencional de bus (uns 550.000 desplaçaments diaris) La xarxa disposarà de prioritat semafòrica per incrementar la velocitat comercial D’altres aplicacions de les TIC, com els Sistemes d’Ajuda a l’Explotació, s’usaran per millorar la regularitat dels busos Pantalles d’informació als viatgers a totes les parades del RetBus Aplicació progressiva fins al 2018

És per això que des de la CUP-Alternativa per Barcelona apostem per l’aplicació d’aquesta nova xarxa, sense retards i de forma conjunta i la conseqüent adaptació de la xarxa actual als nous serveis implementats. Per això entenem que és necessària l’aplicació de les següents mesures a la xarxa general d’autobusos de la ciutat de Barcelona: •

Aplicació de les tècniques d’informació a temps real de la xarxa d’autobusos de Barcelona, tant a les marquesines i pals de parada, com a dins dels propis busos.

•

Implantació de sistemes de posicionament espaial a tota la xarxa de busos de Barcelona, i utilització dels sistemes de gestió existent per complementar les tècniques d’informació a temps real i evitar problemes d’aparellament de vehicles. (GESTIÓ INTEGRAL DE LA XARXA DE BUSOS). Aplicació a tota la xarxa dels sistemes SAE.

•

Racionalització de la xarxa. Aplicació del projecte de RetBus i totes les infraestructures que són necessàries per al funcionament òptim del mateix.

•

Xarxa general de carrils bus segregats del trànsit en vehicle privat en tot l’àmbit d’actuació del projecte de RetBus. La construcció d’aquesta xarxa és antecedent a l’aplicació de les línies projectades per el projecte RetBus i totalment necessària a l’hora d’assegurar les freqüències que en ell es marquen.

•

Modificació o implantació, segons el cas, d’una regulació semafòrica del transport públic adaptada a la RetBus.

•

Implantació d’una xarxa convencional adaptada al projecte de RetBus, que funcionaria de manera complementària a aquesta, és a dir:

•

Apropar la demanda a la xarxa de RetBus. Determinar parades d’interconnexió entre ambdues xarxes.

•

Les xarxes de bus de barri hauran d’assegurar una xarxa secundària correcta entre els - 27 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

habitatges i els llocs de major interès públic: • • • • • • •

CAP de referència del barri IES i CEIP’s de referència Mercats i centres o eixos de comercials de barri o districte Equipaments públics (biblioteques, poliesportius, etc.)

Centres cívics i culturals Seu del districte Comunicació amb les parts més allunyades o amb geografia més accidentada als indrets de major concentració de serveis i transport públic

•

Apropar la demanda del Transport Públic entre línies dels barris limítrofs. Assegurar les connexions interbarrials amb parades origen-final compartides, o amb parades intremitges o amb la mateixa línia de bus.

•

Implantar aquesta xarxa al mateix ritme que la RetBus.

•

Implantació d’una xarxa general semafòrica de transport públic, adaptada a les velocitats comercials.

•

Augment de parades de transbordament i intermodals, és a dir, augment de les parades de transferència amb altres serveis de bus i amb altres modalitats de transport dins de la ciutat. I així disminuir l’ús del vehicle privat per part de ciutadans no residents a la ciutat de Barcelona.

•

Construcció d’infraestructures pròpies de bus. Construcció de noves estacions exclusives del bus per a millorar els transbordaments del bus urbà amb la xarxa interurbana de busos,tant a nivell AMTU com a nivell DGTT, és per això que aquestes noves infraestructures han d’estar localitzades als hubs ja existents dins de la ciutat.

(Roda Universitat- Catalunya, Zona Universitària....).

•

Augment de la freqüència als trams de línia més carregats i disminució a aquelles zones amb menys demanda.

Les connexions amb les xarxes interurbanes són també un punt feble, tant de la xarxa actual com de la projectada, i per aquesta raó s’ha de pensar quins projectes són necessaris per al bon funcionament d’aquests transports. Una solució pot passar per la construcció de grans estacions de connexió bus-metro a les entrades de la ciutat que descongestionarien la xarxa urbana de Barcelona i afavoririen la intremodalitat. És per això que per a la CUP-Alternativa per Barcelona és necessària la construcció de dos grans estacions intermodals:

- 28 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

L’estació de ferrocarrils, bus urbà i bus interurbà de LA SAGRERA L’estació de metro, bus urbà i bus interurbà de ZONA UNIVERSITÀRIA 1.3.2. Metro i Renfe Rodalies: La xarxa de metro de Barcelona és força extensa però no funciona prou bé per falta de combois a les hores punta, pels retards habituals de rodalies Renfe i per la falta de coordinació horària entre ambdós serveis. Així, són habituals les aglomeracions a les andanes de l’estació de Sants de les línies L3 i L5. Aquesta estació es posa com a exemple ja que és l’únic hub (punt de connexió) real entre els serveis de metro i rodalies. Caldria, per tant, fomentar altres punt d’interconnexió, com ara la Sagrera (projecte aturat per la falta d’inversió, ja que tota l’obra estava pressupostada basant-se en l’especulació immobiliària de la zona).

Per altra banda no cal deixar de banda altres infraestructures ja existents com l’Estació de França, tant pel seu caràcter de punt complementari a la xarxa, com pel seu valor històric, monumental i social.

Per això pensem que caldria una inversió en material mòbil a la xarxa de metro, en el manteniment de la infraestructura de la xarxa de Rodalies Renfe, i que les dues entitats coordinessin els seus horaris.

Entenent que per tal de completar la xarxa de metro barcelonina és necessària la posada en funcionament de la L9/L10 sense cap tipus d’excuses (com la de la crisis) ni dilacions, tal i com s’havia planificat en un principi. Les autoritats municipals i metropolitanes ja han anunciat que el tram previst per al 2010 es portarà a terme entre el 2010 i 2011.

Dos indrets particulars de la xarxa de metro de Barcelona són: la L11 on per manca d’infraestructura només existeix una via i són impossibles les millores sense la construcció d’una segona via. I els barris de la Zona Franca que s’han deixat de banda en tots els estudis de mobilitat que s’han desenvolupat fins ara, per tant caldria buscar la manera d’integrar-los a la xarxa de mobilitat de la ciutat.

Els serveis de Rodalies Renfe a la ciutat de Barcelona s’han de replantejar, ja que els dos túnels existents i en servei es troben en capacitat màxima de servei. Per tant, caldrà independitzar algunes de les línies passants de la ciutat. S’han de resoldre per tan els següents punts: •

L’entroncament de les línies de viatgers i mercaderies a Castellbisbal contribueix al mal funcionament de les línies de Rodalies de la nostra ciutat, ja que aquesta confluència contribueix a l’estroncament de la malla a l’estació termini i passant de l’Hospitalet de Llobregat. La resolució d’aquest problema passa per tant per la construcció de la línia - 29 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Cornellà – Castelldefels ja previst al PEIT (Pla Estratègic d’Infraestructures i Transports, Ministeri de Foment) per tal de descarregar l’estació de l’Hospitalet de Llobregat i millorar els transports de viatgers i mercaderies amb destinació i/o passants per la nostra ciutat.

•

Independitzar la línia del Maresme de les línies passants, tenint com a estació de termini la nova estació de la Sagrera, i com a correspondència amb les altres línies. La qual cosa permetrà descarregar el túnel de Plaça Catalunya.

•

Donar a l’estació de França una gestió com a estació termini d’algunes de les línies de mig i llarg recorregut. La qual cosa relaxarà les operacions ferroviàries i el trànsit de viatgers a Sants Estació.

•

La inclusió de l’Estació de França com a punt important de la xarxa de ferrocarrils, implica necessàriament dotar-la com a estació intermodal, és a dir, serà necessari resoldre una bona connexió amb la xarxa de metro barcelonina.

•

L’assoliment, el més ràpid possible, dels trams que manquen de la línia orbital ferroviària, Vilanova i la Geltrú – Vilafranca i Granollers – Mataró, ja que el fet que quedin connectades les estacions de Vilanova i la Geltrú i Mataró permetrà operar de manera circular dins de l’àrea metropolitana. A més a més, aquest fer produeix una reducció dels costos d’explotació per la reducció del trasllat de tallers amb material buit.

- 30 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

- 31 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

1.3.3. Tramvia Pel que fa a la connexió dels dos tramvies existents a dos punts de la ciutat, la CUPAlternativa per Barcelona aposta per una connexió amb autobús guiat per la Diagonal.

Aquest sistema amb carril-bus segregat del trànsit permetrà la connexió dels tramvies amb altres parts de la ciutat, línies mar-muntanya que es puguin bifurcar, així com el compartiment de la plataforma del tramvia per vehicles de rails i vehicles neumàtics. A més a més aquesta proposa suposa un estalvi econòmic i pràctic per al conjunt dels ciutadans de la ciutat.

També pensem que és clau que la gestió de TMB d’aquesta nova infraestructura i del perllongament de les mateixes per les vies existents dels tramvies per a un bon funcionament del transport públic de la ciutat.

1.3.4. Sistema tarifari Les necessitats de transport públic són diferents segons el grup social, és a dir, segons la renda o la situació ocupacional de les persones a les qual s’adreça. És per això necessari adaptar els abonaments del transport a les possibilitats dels usuaris reals. Per exemple els abonaments destinats als col·lectiu estudiant tindríem una major acollida si el capital inicial a invertir-hi fora menor, possibilitat de comprar abonaments mensuals. O aportacions mínimes per a treballadors en situacions d’atur.

Creiem necessari que totes les aportacions pressupostàries que genera el transport privat revertisquen al transport públic, i especialment en els usuaris captius del mateix, és a dir, aquells que per mancances econòmiques i/o físiques no poden optar per cap altre tipus de transport.

1.3.5. Itineraris urbans, l’harmonització de la urbanització compacta Afavorir la mobilitat a peu és fonamental per a la reducció de la contaminació i per a la salut de les persones, és per això que cal pensar en quines són les condicions òptimes per als vianants, i resoldre el conflicte que es genera a les voreres entre els dos usuaris principals, vianants i ciclistes.

Aquest conflicte es pot resoldre d’una manera fàcil, sempre i quan apartem al transport privat en benefici del transport en bicicleta. D’aquesta manera la CUP-Alternativa per Barcelona proposa la implantació d’una xarxa integral mallada de carrils-bici segregat tant del trànsit rodat com del trànsit de vianants, extensible a tota la ciutat, i més dens a les zones menys accidentades del pla de Barcelona, on el nombre de desplaçaments en bicicleta és major.

- 32 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Per altra banda creiem necessari l’establiment de més zones de prioritat invertida amb itineraris per a vianants senyalitzats, aquests itineraris han d’estar condicionats a les necessitats quotidianes i diàries de la ciutadania. També els itineraris escolars hauran d’estar senyalitzats i tancats al trànsit dels vehicles privats durant les franges horàries en que els escolar els transiten.

1.3.6. Nous problemes: DUM (Distribució Urbana de Mercaderies) Per tal de descongestionar Barcelona és molt necessària la millora de la distribució urbana de mercaderies implantant centres de distribució perifèrics (dins la mateixa ciutat) i bonificant els sistemes de distribució nocturns. També es poden considerar altres sistemes, com l’emmagatzematge compartit de mercaderies al subsòl per al petit comerç i l’hostaleria, o la distribució amb tramvia o a pedals, a les zones d’influència del TRAM i a les zones més peatonalitzades de la ciutat, respectivament.

1.3.7. Nous conceptes de la mobilitat: Park & Ride i CarSharing El primer sistema s’utilitza com a punt d’inclusió a la xarxa de transport públic dels usuaris captius i /o reals del transport públic, actualment poc habituals i que és necessari potenciar a aquelles zones on la xarxa de transport públic de connexió o secundària es troba poc estesa. És per això que des de la CUP-Alternativa per Barcelona es demana la realització d’un projecte d’implantació de Park’s & Ride a totes les estacions de transport públic propers a municipis amb majors índex de dispersió de la població. Aquestes infraestructures hauran d’estar edificades en alçada, estalviant costos i sòl ocupat així com l’aprofitament d’aquestes infraestructures com a generadors locals d’energia.

El segon terme, CarSharing, s’utilitza per a denominar les empreses de lloguer de cotxes o de cotxes compartits, és a dir, amb una quota mensual l’usuari té a al seua disposició un cotxe les 24h del dia sense restriccions i un com finalitzat el servei s’abona a l’empresa el que corresponga segons els quilòmetres recorreguts. Aquest concepte pot ser una bona solució per a les necessitats actuals d’ús de vehicle privat però en l’actualitat i a la ciutat de Barcelona té un preu massa elevat per a la majoria d’usuaris potencials i a més a més el servei no pertany ni a l’Ajuntament de Barcelona ni a cap de les seues empreses públiques.

Així, des de la CUP-Alternativa per Barcelona veiem necessari establir cooperatives de cotxe compartit, sobretot durant els processos de construcció d’habitatge públic. Estalviant als nous residents dels habitatges públics la part proporcional de la construcció de menys aparcaments.

1.3.8. Àrea Verda Les àrees verdes, en un principi sistema dissuasiu de la mobilitat en vehicle privat al centre - 33 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

de la ciutat, ha esdevingut una eina electoralista i recaptadora de l’Ajuntament de Barcelona amb la seua implantació per tota la ciutat.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona creiem molt necessària l’expulsió del vehicle privat de les zones més densament poblades, i per tant entenem que el criteri per a l’aplicació de les zones verdes de la ciutat ha de ser mitjançant el rati índex de motorització/aparcament privat de les zones de residència, i conversió d’aquestes zones en exclusives per a residents.

1.3.9. La mobilitat obligada: responsabilitat de les empreses i transport als centres de treball Aquesta tipologia de transport, segons la llei de viatgers de la Generalitat de Catalunya, recau de manera cooresponsable en l’àmbit públic i el privat, és a dir, l’administració a de posar a disposició dels treballadors mitjans de transports cap als centres ocupacionals, però és l’empresa provada qui s’ha de fer càrrec dels costos d’aquests serveis. Actualment aquests serveis es donen a la nostra ciutat a la Zona Franca, però, i emparant-se en la situació de crisis, cap empresa s’està fent càrrec dels costos existents.

1.3.10. Perspectives integradores. Conceptes transversals

Alhora de generar qualsevol projecte o reforma de xarxa de transports públic s’han de contemplar els següents punts com a conceptes indispensables: Augment del transport públic i la interconnexió dels espais a les zones amb més deprimides de la ciutat per tal de fomentar la desguetització d’aquestes zones.

Els components domèstics i de cura de persones amb dependència i xiquets s’haurà de tenir en compte davant el disseny de qualsevol nova infraestructura, i s’hauran de fer les reformes necessàries a les infraestructures existents.

Completar l’accessibilitat universal a totes les línies de transport públic 100% xarxa accessible.

- 34 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

2. RADICALITZACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA: RECUPERACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC Per tal d’avançar vers una democràcia real i directa cal fer protagonista de les decisions polítiques al conjunt de la societat, és per això que considerem les actuals propostes completament insuficients. La radicalitat democràtica ha estat un dels eixos centrals de la CUP-Alternativa per Barcelona des de la seva fundació, allunyant-nos del model de “professionalització” de la política que separa la política institucional de la realitat quotidiana i de les necessitats i prioritats dels ciutadans.

La radicalització democràtica s’expressa per a nosaltres en dos línies de treball, per una banda amb la democratització dels òrgans institucionals i el foment de la participació i per altra banda amb la democratització de la ciutat i la recuperació de l’espai públic.

Introducció En els últims anys a Barcelona hem vist com s’han impulsat espais de participació creats exclusivament des de les institucions municipals. El fet que diverses forces polítiques que fins aleshores no havien tractat el tema de la participació ciutadana comencessin a parlar-ne generà certes expectatives i, en un primer moment, foren moltes les persones que hi veieren l’obertura d’una nova etapa esperançadora. Tot i així la participació política d’àmbit institucional a que ha tingut accés la població ha resultat ser molt reduïda i delimitada a un àmbit merament representatiu, sent-ne el seu màxim representant la fracassada consulta sobre la reforma de la Diagonal. No podem parlar doncs de “model participatiu” de l’Ajuntament de Barcelona, ja que les seves propostes no han tingut continuïtat en el temps, i han tingut com a prioritat la legitimació del propi govern municipal i no pas l’objectiu de l’empoderament de la ciutadania i l’impuls de mesures de democràcia directa. Ens trobem davant d’un “no–model”.

D’aleshores ençà la via participativa pateix una crisi que entenem que arrossega des dels seus inicis; la ciutadania mostra una creixent desafecció vers les iniciatives de participació que proposa l’Ajuntament, i cap dels partits amb representació al consistori planteja cap canvi significatiu.

Aquesta tradició que fomenta la individualització i la no participació col·lectiva té el seu reflex al conjunt de reglamentació que regula l’espai públic i la convivència ciutadana.

En un context social de crisi del model de l’estat del benestar, ens trobem amb una sèrie de circumstàncies que generen episodis freqüents de violència, on la pròpia convivència apareix com una font de “conflictes interindividuals”. Però el que realment és determinant és que s’instaura una sensació general d’inseguretat.

- 35 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Així, fruit de la sensació d’inseguretat generada, l’Estat de la prevenció recupera la idea de “policia”, i sotmet a un control permanent de les activitats lícites però perilloses, per a reforçar aquesta idea de control.

L’espai públic es consolida com un context de creació d’abundants riscos per a la societat, i sobre ell s’exerceix una regulació preventiva en tots els camps, fins i tot en el de convivència ciutadana, en el control del tan publicitat “civisme”. Així la intervenció de l’Estat en les esferes jurídiques dels ciutadans avança per tal de justificar la prevenció del delicte i de les infraccions i proporcionar un bàlsam a la por, a la inseguretat ciutadana.

En aquesta línia d’idees l’Ajuntament de Barcelona ha optat per construir un discurs entorn l’espai públic basat en la criminalització d’aquells col·lectius i d’aquelles activitats que s’hi desenvolupen, enlloc de bastir ponts de relació, comunicació i autoorganització veïnal que permetin una recuperació de places, carrers i equipaments com a espais de socialització col·lectiva.

En els darrers anys hem vist com aquesta política s’accentuava, amb l’acord o beneplàcit de totes les formacions polítiques presents al consistori, un consens amb voluntat hegemònica encaminat a dibuixar un “dins” i un “fora” del civisme. Aquest discurs ha pretès legitimar actuacions com el bloqueig de les Rambles en el recorregut de manifestacions reivindicatives; la denegació sistemàtica dels permisos per dur a terme activitats a la via pública per part d’entitats de la ciutat; l’externalització de la gestió dels equipaments públics i la restricció de les activitats que s’hi duen a terme, o un veritable laberint burocràtic ple de requisits impossibles de complir per part de la majoria de col·lectius de la ciutat que permeten denegar permisos, espais i materials sota criteris del tot arbitraris però amb cobertura legal.

Aquest context evidencia que l’excusa de preservar l’ordre social, la pau social justifiqui la preponderància d’aquest bé jurídic en detriment de l’altre bé amb el qual col·lisiona: les llibertats col·lectives i individuals. Les actuacions municipals surten recolzades en una filosofia que articula un model selectiu, discriminatori, repressiu parcial de la ciutat i de la seva ciutadania.

Aquest no és, però, un fenomen aïllat, sinó una peça més d’un engranatge complex de l’individualisme (neo)liberal que pretén bloquejar tota iniciativa col·lectiva. Així, la privatització i extrema reglamentació de l’espai públic persegueix invisibilitzar tota presència pública de coflicte, encara que aquest existeixi, construint un imaginari simbòlic de pau social i acceptació acrítica de l’status quo. L’explicació a aquest fet és ben senzilla: els partits tradicionals no volen perdre el monopoli del poder en la confecció de la política municipal a tots els nivells, els uns perquè temen que la ciutadania pugui proposar canvis radicalment oposats als seus interessos, els altres perquè simplement creuen que la participació de la - 36 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

ciutadania s’ha de limitar a votar cada quatre anys i que la confecció de l’agenda política o de la reglamentació de la convivència i l’espai públic és una tasca exclusiva de la classe política. I en cap dels casos es plantegen la possibilitat donar l’empoderament progressiu de la política municipal a la ciutadania i les classes populars, passant del poder de decisió individual i aïllat a integrar aquest en la col·lectivitat.

- 37 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

1.2 DEMOCRATITZACIÓ DELS ÒRGANS INSTITUCIONALS I FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ Des de la CUP-Alternativa per Barcelona creiem que per tal d’avançar vers una democràcia real i directa cal fer protagonista de les decisions polítiques al conjunt de la societat, i és per això que considerem que les actuals propostes són completament insuficients. La radicalitat democràtica ha estat un dels eixos centrals de la CUP des de la seva fundació, allunyant-nos del model de “professionalització” de la política que separa la política institucional de la realitat quotidiana i de les necessitats i prioritats dels ciutadans.

Davant del No-model consistorial cal crear un nou model que vagi més enllà de la mera consulta ciutadana i de la representació institucional, mantenint una continuat en el temps.

Cal tenir com a objectiu l’empoderament progressiu de la política municipal per part de la ciutadania i les classes populars, passant del poder de decisió individual i aïllat a integrar aquest en la col·lectivitat. Volem impulsar mesures que integrin els ciutadans i les ciutadanes com a part integral i decisòria del seu entorn. És d’allò més important fer un canvi de llenguatge, on participació no sigui únicament consulta i mobilització sinó apostar d’una manera decidida per la decisió directa de la ciutadania. És per això que des de la CUP-Alternativa per Barcelona proposem, des d’una actitud constructiva i crítica, un model de participació radicalment democràtic, alternatiu, sòlid i creïble. Davant del “no-model” consistorial que té com a eix central els espais de participació creats des del propi Ajuntament, el nostre model té com a eix central les persones, les entitats, associacions i totes les tipologies d’organització social que existeixen, més enllà dels espais de participació creats. Perquè sabem que la ciutat no és l’ajuntament, sinó la seva gent, que aquesta s’organitza de moltes maneres diferents i considerem que totes elles son vàlides. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona volem un model on es fomentin i s’incentivin totes aquelles dinàmiques de participació que sorgeixen de la societat, i que aquestes puguin preservar la seva independència, sense veure’s obligades a participar en els òrgans de participació institucionals per a ser tingudes en compte.

L’objectiu no és més que ressuscitar la política en el sentit més antic de la paraula, estendre la democràcia directa local de tal manera que la ciutadania adopti les decisions que afectin al seu entorn. No es tracta de propiciar una major participació en les properes eleccions o en els processos de l’Estat. La proposta no aspira a adornar amb detalls prescindibles les espurnes democràtiques i aconseguir petites reformes. Volem avançar vers una democràcia directa i participativa.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona també volem fer de transmissors i d’altaveus de totes les dinàmiques de lluites que s’estan duent a terme tant des dels barris com des d’organitzacions sectorials. Per això volem obrir vies de comunicació amb totes elles

- 38 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

(plataformes, col·lectius, associacions, etc.) per tal de recollir totes aquelles reivindicacions encaminades a crear una ciutat més justa, més ecològica, més democràtica i més catalana.

Aquest recull de reivindicacions, però, no es farà en cap cas quan aquestes entrin en contradicció amb els nostres eixos bàsics del programa ideològic: la CUP-Alternativa per Barcelona no caurà en el populisme.

En definitiva des de la CUP-Alternativa per Barcelona volem contribuir a què els veïns i les veïnes, les entitats i el conjunt de la ciutadania senti que a Barcelona s’hi fa allò que ells i elles volen. Volem que entre tots reinventem Barcelona.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona proposem adoptar mesures per afavorir un augment de la participació a la ciutat de Barcelona i un canvi en les dinàmiques de la ciutat que afavoreixin una major radicalitat democràtica. Aquestes mesures es divideixen en 3 blocs: democratització dels òrgans institucionals, reconeixement i suport a les entitats i pressupostos participatius de barri.

2.1.1. Democratització dels òrgans institucionals •

Redefinició dels límits dels barris i desconcentració competencial: la Casa del Barri

L’actual delimitació dels diferents barris de Barcelona sovint no respon als límits històrics.

Proposem que en aquells barris en què l’actual estructura no respongui al sentiment majoritari de pertinença històrica es puguin recobrar els traçats originals a petició del veïnat i a través de processos participatius locals.

A més a més, i amb l’objectiu d’apropar l’administració municipal als veïns i a les veïnes i d’augmentar-ne la governança, proposem crear a cada barri la Casa del Barri, un nou espai que abordi les preocupacions i necessitats de cadascun dels barris de Barcelona. Nou perquè es crea des de zero. Nou per tal de no arrossegar dinàmiques i funcionaments viciats. Nou perquè no existeix res semblant actualment. Amb nous actors, que som totes aquelles persones que vivim en l’entorn. Un nou espai als barris de Barcelona per contribuir a reconfigurar el poder al municipi.

Creiem en la necessitat d’una progressiva desconcentració de competències que vagi de la Plaça Sant Jaume cap a les Cases del Barri. Aquests nous espais de participació seran gestionats pels propis veïns i veïnes, i impulsaran processos participatius de caràcter inclusiu amb la voluntat d’afavorir un increment de la participació dels veïns en els afers que els afecten directament.

Proposem que cada barri tingui la seva Casa del Barri, dotada de competències i, per tant, d’un pressupost per afrontar-les. Es tracta de descentralitzar el poder municipal, no de crear un quart nivell de govern; no es crearà un parlament de barri ni tampoc un govern de barri.

- 39 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

No es tracta de dotar de més poder als regidors de districte ni als tècnics de barri. L’opció és reinventar Barcelona des d’un espai polític comú que afecti profundament a les nostres vides.

Les decisions es prendran per democràcia directa en aquells temes competents i segons el pressupost disponible. La Casa del Barri serà el procés d’una descentralització assembleària no representativa basada en la independència i el principi competencial.

Es tractaria d’un nou nucli vertebrador a l’entorn del qual giri la política de barri: espai de decisió, de consulta, reunió d’associacions, suport als veïns... l’objectiu no seria centralitzar la vida del barri sinó dinamitzar-la. La Casa del Barri significa la creació d’un espai referencial de la vida política veïnal a cadascun dels barris de Barcelona des d’on es gestionarà la creació de nous espais per a les entitats del barri, se n’assegurarà la seva viabilitat i seguretat material respectant-ne el funcionament i la independència, es decidirà el pressupost de barri assembleariament i servirà per establir una comunicació constant entre ajuntament i barri.

Els pressupostos participatius seran un dels eixos centrals en el procés de decisió veïnal, tot decidint en què es volen gastar els diners públics destinats al seu barri, quines són les actuacions municipals que tenen prioritat, etc.

•

Transformar els espais de participació sectorial institucional

Actualment s’estan creant múltiples nivells de participació sense comptar amb els que ja existeixen, que queden eclipsats. La ciutadania s’ofega i veu com els seus mecanismes de participació van perdent sentit i eficàcia davant dels que impulsa el consistori. Alhora, aquesta fragmentació temàtica afavoreix un perfil concret de ciutadà (persones que disposen de més temps lliure), i posa pals a les rodes a la participació dels col·lectius que disposen de menys temps (joves, pares i mares, etc).

Creiem que per tal d’augmentar la inclusivitat dels espais de participació i afavorir que no només participin “els de sempre” cal revisar-ne els formats organitzatius adoptats, així com els horaris, els llocs, els llenguatges... Apostem per utilitzar els espais de participació existents actualment, tot i que considerem que s’hauria de garantir una millor articulació d’alguns d’ells. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona apostem pels espais de participació multisectorials, ja que permeten un enfocament global de les realitats i de les problemàtiques, i ens oposem a una divisió d’espais de participació per temàtiques.

•

Elecció directa de regidories i tècniques de barri

Creiem que és imprescindible un augment de la capacitat de decisió de la ciutadania en els afers públics, un major control de l’actuació dels poders públics i un major rendiment de comptes, especialment en els àmbits de barri i districte. És per això que apostem per l’elecció directa dels regidors i de les regidores de districte amb - 40 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

l’objectiu de dotar de més poder a la societat. Per fer-ho caldrà reformar els reglaments municipals necessaris.

També proposem la redefinició de les competències dels tècnics de barri, amb un procés de selecció que tingui en compte l’opinió i la preferència de les entitats de cada barri.

•

Accés a la informació, participació electrònica i cartelleres

Cal que l’administració faciliti al màxim espais per a compartir informació, i no pas perseguir les entitats i organitzacions que pengen cartells per anunciar debats, tallers, xerrades...

Volem que la ciutadania pugui saber amb facilitat què s’està fent al barri, quines activitats hi ha programades des de les diferents entitats, quines recursos són a l’abast del veïnat , etc.

Per fer-ho volem impulsar la participació a través de les noves tecnologies, i per això apostem per la creació de “fòrums veïnals” de barri, amb àgores i xats de diferents temàtiques i on tothom pugui dir la seva. Proposem que la participació es divideixi per temes i que l’agenda no la porti només l’administrador sinó que les pròpies persones que hi participin puguin crear nous espais de discussió i debat. Així crearem espais de debat on les persones que ho vulguin podran no només opinar, sinó interactuar amb altres persones veïnes del barri, facilitant així la circulació de la informació, dels actes, de les inquietuds i dels problemes dels veïns i les veïnes.

Aprofundiment en l’alliberament de dades de l’Ajuntament fins a la plena transparència mitjançant el sistema d’OpenData.

També volem instaurar cartelleres arreu dels barris que facilitin la comunicació tant entre les veïnes i els veïns com entre les entitats. I cal afavorir que les cartelleres siguin gestionades per les pròpies entitats i pels veïns.

•

Transparència i anticorrupció

Els casos de corrupció dels últims anys han posat sobre la taula unes pràctiques que són més habituals del què la ciutadania és capaç d’acceptar, i que massa sovint ha rebut el consentiment implícit dels governs municipals amb la seva passivitat manifesta. Es per això que des de la CUP-Alternativa per Barcelona proposem dotar el consistori d’un codi ètic pels casos de corrupció i presumpta corrupció que obligui a prendre decisions polítiques abans d’esperar la sentència judicial. També proposem que s’adaptin fortes mesures anticorrupció, començant per fer públic el patrimoni de totes les persones amb càrrecs de responsabilitat política.

•

Impulsar i millorar les consultes ciutadanes

Després del fracàs de la consulta sobre la reforma de la Diagonal, cal plantejar-se què es va - 41 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

fer bé i què no. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona tenim molt clar que les consultes poden i han de ser una eina de democratització, però que cal fer-les bé. Proposar processos tancats en els quals la ciutadania no pot participar en l’elaboració de les diferents propostes només augmenta el desengany i la desafecció dels veïns i les veïnes, que perceben com a llunyà un procés pensat “des de les esferes polítiques”. Nosaltres apostem per donar un fort impuls a les consultes ciutadanes i que aquestes sorgeixin d’un procés democràtic que parteixi de la ciutadania i dels barris.

Actualment segons la Llei 4/2010, del 17 de març, de consultes populars per via de referèndum, perquè una consulta a nivell de ciutat tiri endavant, cal l’aval d’un mínim del 5% de la població o bé d’un terç dels regidors a favor.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona volem pressionar per modificar els articles 36 i 38 c) de l’esmentada llei i rebaixar tant el nombre de regidors com el percentatge de població exigits com avaladors.

També cal que el consistori es doti d’un reglament que desenvolupi el procediment per facilitar la presentació d’Iniciatives Ciutadanes. Aquesta formula és prevista a la Carta Municipal i entenem que facilita la incorporació de temes de sensibilitat social a l’agenda política municipal.

•

Una persona un vot: cap a una democràcia que ens englobi a tots i a totes

Actualment el dret a vot està restringit, i només l’ostenten les persones majors de 18 anys empadronades i amb nacionalitat espanyola o comunitàries. Així queden excloses del dret a vot totes les persones que tenen edats compreses entre els 16 i els 18 anys, així com les que tenen nacionalitat extracomunitària: se’ls permet treballar i per tant pagar impostos, però en canvi se les exclou a l’hora de decidir sobre polítiques municipals. És per això que donem suport a l’ampliació del dret a vot a partir dels 16 anys, que és l’edat en què es permet treballar, i també defensem el dret a vot de totes les persones extracomunitàries.

•

Plena catalanització de l’administració

La plena catalanització de l’administració, habilitant els mecanismes necessaris per aconseguir que el conjunt de la ciutadania tingui accés a l’ús de la nostra llengua nacional, de manera que es garanteixi el reconeixement de la validesa en tota la zona dels Països Catalans dels documents municipals redactats en català.

- 42 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

2.1.2. Reconeixement i suport de les entitats •

Dotació d’espais i locals per a les d’entitats

La creació i habilitació d’espais és de vital importància per a l’autonomia de les entitats i associacions. En la gran majoria la gent que hi participa és voluntària, dedicant-hi el seu temps de lleure, i, per tant, disposant d’un temps reduït. Per a tirar endavant l’entitat són importants tant un local on realitzar activitats i assemblees, com els diners per poder dur a terme les activitats. Cal garantir que les entitats tinguin assegurats tant un local com uns ingressos mínims. Així s’evitarà que el seu principal objectiu sigui aconseguir suficients ingressos per tal de sobreviure i que es puguin dedicar a complir amb els seus propis objectius. Cal fer front a aquesta necessitat des de l’Ajuntament i assegurar-ne la seva seguretat material.

Constatem que l’augment dels lloguers dels locals ha empès moltes entitats ha emigrar cap als Centres Cívics. Entenem que aquesta situació és negativa pel teixit associatiu dels barris.

L’Ajuntament ha de fomentar espais per tal de mantenir la xarxa associativa, independentment dels Centres Cívics. És per això que proposem l’habilitació d’hotels d’entitats en tots aquells barris que faci falta, i es procurarà que es trobin al mateix edifici que la Casa del Barri.

•

Gestió dels Centres Cívics

Apostem per una gestió autònoma dels Centres Cívics i que aquesta gestió sigui duta a terme per les entitats que en fan ús. En aquells casos en què això no fos possible apostem per un model de gestió compartida entre Ajuntament i entitats, però sempre amb l’objectiu d’afavorir-ne la progressiva gestió autònoma. Ens oposem clarament a la gestió privada.

Caldrà que s’assegurin mecanismes de rendiment de comptes.

•

Impulsar la democratització i la transparència de les entitats

Cal trencar tabús i impulsar una política municipal que afavoreixi la democratització de les entitats, posant èmfasi en el rendiment de comptes, la formació i l’assemblearisme per fer front a la manca de democràcia interna d’alguns moviments socials, entitats i associacions, que sovint tenen una estructura tancada, piramidal, patriarcal i personalista. Tot i que moltes vegades aquest defecte és conseqüència de copiar el model del món institucional, cal afavorir dinàmiques democràtiques en tots els àmbits de decisió, començant per aquells en què les persones participen per pròpia voluntat.

Per impulsar aquesta democratització proposem la realització de cursos gratuïts de responsabilitat democràtica per als presidents de les associacions, així com impulsar - 43 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

compromisos, convenis i pactes amb les entitats que les dotin de mecanismes i les ajudin a tenir un funcionament basat en la democràcia directa.

•

Reconeixement explícit a l’organització autònoma

Entenem que l’okupació és un intent d’organització social al marge del capitalisme i dels seus valors individualistes, consumistes i competitius. Alhora, ha significat una resposta social davant de l’especulació immobiliària. L’especulació immobiliària ha comportat tant la manca d’equipaments i de vivenda a preus accessibles com la precarització de les vides dels barcelonins i les barcelonines, que es veuen avocades a destinar parts desproporcionades dels seus ingressos per fer efectiu el seu dret a l’habitatge.

Es per això que des de la CUP-Alternativa per Barcelona es donarà ple suport als Centres Socials Okupats com a àmbits de lluita social i de creació de noves dinàmiques democràtiques, espais on es creen xarxes socials i on es generen idees de canvi i justícia social. És urgent acabar amb la criminalització de l’okupació, fenomen que s’està duent a terme des de fa masses anys des del consistori. Cal acabar amb la repressió sistemàtica vers aquest moviment social i emprendre acords que garanteixin la continuïtat dels espais alliberats. Cal potenciar l’obertura de nous casals i ateneus populars que impulsin la democràcia directa, noves formes d’organització popular, noves xarxes socials, alternatives de consum, etc.

Caldrà garantir-ne un ús públic, la democràcia interna i que aquests centres tinguin vocació pel bé comú, donant un servei al barri on són ubicats, sempre respectant l’autonomia de cada centre.

2.1.3. Cap a la democràcia directa: pressupostos participatius per als barris Una de les eines més eficaces per aconseguir que la ciutadania prengui un paper central en la confecció de la política municipal són els pressupostos participatius, tret distintiu de la CUP des dels seus inicis.

Els pressupostos participatius són uns processos que ens permeten proposar, discutir, acordar, prioritzar i implementar les polítiques que la gent que viu al barri decideixi. Això posiciona al veïnat com a cogestor i li atorga el control de part de la despesa pública destinada al seu territori. Paral·lelament, els pressupostos participatius aporten altres beneficis com son l’augment de capital social i la confiança en les institucions, la legitimació de les decisions preses entre tots i la pedagogia democràtica.

La tipologia de pressupostos participatius és molt variada i trobem exemples diversos arreu del territori, des de Vilafranca del Penedès fins a Terrassa, passant per Santa Cristina d’Aro o el Figaró-Montmany, entre molts altres. Tot i que cap d’aquests processos és ideal, tots - 44 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

inclouen alguns aspectes positius que hem tingut en compte alhora de bastir el nostre propi model de pressupost participatiu adaptat a les característiques intrínseques de la capital.

Sabem que aquests processos són llargs i costosos i requereixen una clara voluntat política. A més a més, pel que fa al cas concret de Barcelona partim d’una coixesa crònica. Cal tenir present que una bona part de l’opinió pública està immersa sota un pessimisme i escepticisme promogut en part per aquelles mateixes institucions que haurien de promoure la participació. Exemples com la reforma de la Diagonal avalen aquesta tesis.

Som conscients doncs de la dificultat afegida que comportarà l’inici d’uns pressupostos participatius a Barcelona, però això encara ens reafirma més en la nostra convicció i ens anima a tirar-ho endavant.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona proposem fer unpPressupost participatiu per a cadascun dels barris de Barcelona. Per fer-ho caldrà destinar-hi una partida del capítol 6 d’inversions, i per tant caldrà tenir-ho present a l’hora de configurar i redactar els pressupostos municipals.

El repartiment de recursos entre els diferents barris es farà segons diferents barems procurant que els pressupostos participatius compensin en part les desigualtats estructurals que hi ha entre barris, valorant la densitat de població, l’atur, la realitat social, els conflictes veïnals, els equipaments, la renda mitja, etc.

Caldrà dotar els Consells de Barri de competències concretes, així com de capacitat d’actuació i decisió. Els Consells de Barri tindran lloc a la Casa del Barri, allà on sigui possible.

La CUP-Alternativa per Barcelona fomentarà la participació en el sí dels Consells de Barri en tots els àmbits competencials possibles.

L’objectiu de fer uns pressupostos participatius és afavorir la implicació de la ciutadania en els afers públics, en aquest cas municipals. Alhora, els pressupostos participatius permeten que la ciutadania recuperi la seva vesant més política, ja que inclouen fases com ara la proposta de polítiques públiques concretes, el seu debat, escollir les que més convenen al col·lectiu de veïns i veïnes i fer el seguiment de la seva implementació. És per això que des de la CUP-Alternativa per Barcelona hem definit els punts que permeten configurar l’estructura que hauria de tenir un pressupost participatiu de cara a afavorir tant la implicació de les persones veïnes com d’elaborar un model que sigui relativament fàcil d’implementar a la ciutat.

Estructura i model dels pressupostos participatius de barri: •

Els pressupostos participatius de barri es faran a partir de grups de discussió, - 45 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

composats per una seixantena de veïns i veïnes voluntàries del barri. Amb la intenció que el grup de discussió sigui el més representatiu possible caldrà discriminar positivament a sectors socials que en un principi no hi siguin representants (com ara joves, dones, comunitat immigrada), anant-los a buscar i incentivant-los a participar.

Així, d’entre les persones que es presentin voluntàries s’escolliran els membres del grup de discussió procurant garantir una representativitat proporcional de cada grup social, edat i gènere.

•

Podran ser membres del grup de discussió tant les persones majors de 16 anys empadronades al barri com les persones que hi treballen. Així també hi podran participar totes les persones que, per exemple, tinguin un petit comerç al barri o que hi treballin de mestres d’una escola però que no hi resideixin.

•

Una vegada el procés s’hagi endegat es tancaran els grups de discussió i els seixanta membres que en formaran part seran persones que a títol individual s’hagin presentat voluntàries. Es garantirà la lògica de “un ciutadà , un vot”, sense cap privilegi per aquells membres que poguessin formar part d’alguna entitat. Així s’evitaran “abordatges” d’entitats amb interessos particulars que poguessin manipular el procés.

•

A l’hora de fer la recollida de propostes aquestes podran ser fetes tant per veïns a títol individual com per entitats. Així es donarà la possibilitat que les entitats presentin les seves propostes i demandes.

•

Per tal que els veïns i les veïnes tinguin la percepció que participar en els pressupostos participatius és útil, les decisions preses pels grups de discussió seran vinculants en la mesura del possible.

•

El grup de discussió rebrà el suport d’un/a tècnic/a de participació durant tot el procés de discussió i deliberació de les propostes. No estarà permès que cap persona amb càrrecs polítics hi tingui contacte.

•

Per tal de poder avaluar les diferents propostes el grup de discussió rebrà tot el suport tècnic necessari per part del personal administratiu de l’ajuntament.

• Un cop s’hagin decidit el conjunt de mesures que cal prendre, hi haurà una comissió de seguiment composta per aquells membres del grup de discussió que ho desitgin, així com i altres persones veïnes que hi estiguin interessades. Aquesta comissió s’encarregarà de vetllar per l’acompliment de les decisions presses pel grup de discussió, i rebrà informes de forma periòdica fins la consecució d’allò decidit.

Amb tot caldrà estar oberts a les diferents realitats de cada barri, ja que per exemple en alguns barris concrets on hi hagi molt poca vida associativa pot resultar més útil en un primer - 46 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

moment una tipologia de procés participatiu que inclogui a les entitats com a tals.

En la mesura del possible s’afavorirà la realització de processos de participació infantils amb finalitats pedagògiques. Tot i així no es faran pressupostos participatius específics (per a gent gran, per a joves, etc.) per no afavorir la divisió social. Al contrari, com ja s’ha dit es procurarà que en els pressupostos participatius de barri hi participin tots els grups socials.

Es redactarà un codi ètic on s’hi reflectirà la importància de la no discriminació en els pressupostos participatius, amb especial esment a les persones amb discapacitats, gent gran, etc.

- 47 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

2.2. DEMOCRATITZACIÓ DE LA CIUTAT I RECUPERACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC 2.2.1. Plantejament Des de la CUP-Alternativa per Barcelona apostem per la descomposició de l’ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència a l’espai públic de Barcelona per a assolir la democratització de la ciutat i en la recuperació de les places i carrers com a espais de socialització i expressió col·lectiva.

Considerem que l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència a l’espai públic de Barcelona que tracta de controlar tots els comportaments individuals i col·lectius susceptibles de ser sancionats com males conductes o incivilitats suposa la restauració d’un model de policia de la ciutat que tipifica com a delicte alguns grups socials exclosos i també els comportaments dissidents polític-culturals en relació amb els conflictes urbans.

L’Ordenança ha pretès englobar i tractar conjuntament accions, actituds i problemàtiques totalment diverses que tractades de manera individual no tindrien suficient entitat per ser prohibides o sancionades però que han trobat aixopluc sota el mot de civisme i el paraigües de l’ordenança.

Tenim present que si es pretén cercar un equilibri entre l’ordre social i les llibertats hem de centrar el debat en cinc aspectes clau: •

Procés d’elaboració i legitimitat democràtica de l’autoritat municipal

Entenem que el procés de redacció del projecte d’ordenança evidencia importants dèficits democràtics donats per la urgència de la redacció com són la manca d’un ampli debat ciutadà per tal de cercar el màxim consens possible.

•

Manca d’intervenció horitzontal

L’ordenança presenta una total carència d’intervenció horitzontal, és dir, participació de la ciutadania i de les institucions en certes situacions d’exclusió social (mendicitat, treballadores sexuals, etc.). Així l’aparell privilegiat pel projecte d’ordenança no són pas els serveis socials sinó els aparells policíacs (la Guàrdia Urbana i, subsidiàriament, els Mossos d’Esquadra), als quals s’encomana totalment llur aplicació.

•

Restricció de drets i llibertats fonamentals

Exclusió social: considerem que el projecte d’ordenança quan regula en clau de prohibicions i sancions i situacions de marginalitat econòmica i exclusió social (mendicitat, prostitució, sense sostre, venda ambulant, etc.) intensifica la vulnerabilitat de certs col·lectius criminalitzant-los i estigmatitzant-los; a més pot vulnerar diversos preceptes de la normativa - 48 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

establerta.

Dissidència i ús alternatiu de la ciutat: limita l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques bàsiques per a la dissidència i per a fer un ús alternatiu del l’espai col·lectiu.

Restricció que es fa sense la cobertura competencial (formal i material) necessària (aquest punt es desenvoluparà de manera més completa més endavant).

•

Principi de proporcionalitat i rigor sancionador

Un cop examinades les sancions establertes per les conductes sancionades considerem que en alguns casos no guarden relació de proporcionalitat amb els béns jurídics protegits al projecte d’ordenança, i no són adequades ni raonables. A més, l’establiment de la sanció ha d’atendre no a drets i interessos difusos o abstractes sinó a la pertorbació efectiva o real que es pugui produir a béns jurídicament dignes de protecció. A tall d’exemple és injustificat la confiscació preventiva dels beneficis obtinguts per la mendicitat, és desproporcionat multar amb 3000 euros la mendicitat amb menors d’edat (art.36.4).

•

Respecte al principi de legalitat

El projecte d’ordenança no garanteix el principi de tipicitat que es desprèn de l’article 25.1 CE [ningú no pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent], ja que en molts casos no contribueix a la correcta identificació de les conductes que es tipifiquen com infracció sinó tot el contrari, utilitzant conceptes jurídics indeterminats, així com expressions de difícil concreció com ara “especialment prohibit” o “absolutament prohibit”; expressions aquestes que vulneren el principi de seguretat jurídica que així mateix regeix en matèria sancionadora, però que sobretot comporten una indeterminació en la descripció de les conductes infractores.

Aquest sentiment de control discriminatori de la ciutadania i del carrer té conseqüències directes sobre els usos de l’espai públic. Són diversos els àmbits que es veuen afectats per aquesta política municipal i que afecten des de la quotidianitat dels barris fins a les llibertats i drets fonamentals d’una societat que es vol democràtica. Així, es pot observar que aquesta política afecta tant al carrer, ja sigui en el dret de manifestació i reunió com en les activitats públiques organitzades o espontànies, fins als equipaments públics i el seu material. La política de privatització i extrema reglamentació de l’espai públic estén els seus tentacles per tota l’administració municipal.

No hi ha lloc per a la cultura popular i espontània, ni tradicional, ni actual i urbana si no és prèviament folkloritzada, la música al carrer és patrimoni dels festivals de grans patrocinis, les festes majors enemics d’un silenci artificial i els equipaments són espais de gestió burocràtica. Hi ha lloc, però, pel desplegament policial més gran de la història dels Mossos - 49 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

per tal de col·lapsar la ciutat amb la visita del Papa, per tallar tants carrers com calgui per la caravana publicitària del Tour de França o per permetre que la publicitat comercial envaeixi qualsevol via pública.

Els barris de Barcelona són rics en una diversitat de col·lectius, entitats, assemblees i iniciatives sorgides de l’autoorganitzció dels moviments veïnals i socials que cal, no només preservar, sinó potenciar. Per dur-ho a terme, però, la política municipal no ha de pretendre la intervenció municipal d’aquestes iniciatives, sinó tot el contrari.

Apostem per una política de recuperació de les places i carrers com a espais de socialització i expressió col·lectiva. Això implica, doncs, la possibilitat de fer ús de l’espai públic, dels carrer, places i equipaments municipals, per poder dur a terme activitats de tot tipus. Aquesta possibilitat inclou les activitats públiques i organitzades (festes majors, activitats culturals, musicals, polítiques, etc.) així com les espontànies (esports urbans, expressions culturals improvitzades, etc.).

Entenem que el carrer és l’espai natural de visibilització dels conflictes socials i polítics, de reivindicació, i com a tal, el defensem com a propi. Com a administració pública i ens polític de representació, l’Ajuntament no pot fomentar la vulneració d’aquest dret fonamental.

Encara més, ha de prendre part activa en la defensa d’aquest dret, actuant amb la contundència necessària quan altres administracions competents el vulnerin.

Cal una nova política d’equipaments municipals, inclòs el material disponible per activitats exteriors, basada en la gestió per part de les entitats i col·lectius dels barris, com ha funcionat i funciona en l’actualitat. Aquests equipaments han de satisfer les necessitats d’aquells barris on es troben ubicats i, per tant, els veïns i les veïnes hi han de tenir un pes determinant a l’hora de decidir-ne els usos i finalitats, les normes de convivència, els horaris, el model de gestió, etc. És necessari crear un nou clima d’entesa i confiança entre l’aparell administratiu i el veïnat dels barris mitjançant el qual poder bastir espais de relació dels veïns i les entitats amb l’administració, però i sobretot, entre els diferents col·lectius presents a la ciutat. Cal fomentar el diàleg i l’acord als barris per tal de gestionar els usos i activitats al carrer i als equipaments, per tal de fer compatibles les necessitats, drets i interessos de tots els col·lectius.

2.2.2. Propostes Des de la CUP-Alternativa per Barcelona, proposem adoptar les següents mesures encaminades cap a la democratització de la ciutat i la recuperació de l’espai públic:

- 50 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Descomposició de l’Ordenança municipal del civisme

Proposem que es descomposi l’ordenança i que es tractin per separat els diferents fenòmens que s’hi regulen juntament amb una modificació de les prohibicions i sancions de situacions de marginalitat econòmica i exclusió social que estableix el reglament; la fixació de sancions proporcionals als béns jurídics protegits i una rigorosa claredat en la redacció de les normes sancionadores.

Per això apostem per la fixació de processos amb temps i mitjans adequats i suficients que permetin la incorporació del major nombre possible de ciutadans en la reflexió col·lectiva sobre la conveniència de la modificació del seu contingut.

Cal un foment de la participació horitzontal, institucional i ciutadana en les situacions d’exclusió social que s’observen a la via pública (mendicitat, prostitució, sense sostre, venda ambulant, etc.).

•

Recuperació de l’espai públic

Concretament, per recuperar l’espai públic proposem: •

Flexibilitzar els requisits per facilitar les activitats del teixit associatiu no lucratiu de la ciutat.

•

Facilitar la cessió d’espais públics i equipaments. Gratuïtat. Publicació i transparència dels motius per denegar els espais. Cogestió veïnal i mediació en matèria d’horaris.

•

Potenciar els plans de barri i espais de coordinació encaminats a crear xarxes i estructures veïnals i col·lectives per tal de cogestionar els equipaments públics i el material municipal, així com de generar espais de debat, acord i autoregulació de l’espai públic. Aquesta política ha de ser adaptada segons la realitat de cada barri.

•

Gestió col·lectiva de determinats equipaments municipals.

•

Crear una pòlissa municipal de responsabilitat civil per tal de descarregar les entitats i col·lectius sense ànim de lucre de fer-hi front en les activitats als barris.

•

Dotar els equipaments de la ciutat de material (equips de so, tarimes, taules, carpes, etc.) destinats a l’organització d’actes i activitats als barris, gestionats de forma col·lectiva per a la cessió gratuïta a les entitats de la ciutat.

- 51 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Altres propostes

Així mateix, també proposem l’adopció de les següents mesures: •

Ateses les funcions específiques de la Guàrdia Urbana, propugnem la dissolució del seu cos d’antiavalots.

•

Propugnem igualment aturar la instal·lació de càmeres de videovigilància als carrers.

•

Finalment, proposem el tancament del CIE de l’àrea metropolitana de Barcelona, així com la no col·laboració amb la Policia Nacional contra la immigració en situació irregular.

- 52 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

3. MODEL ECONÒMIC I JUSTÍCIA SOCIAL: L’ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES Anàlisi de la situació econòmica, social i laboral Situació general Ens trobem davant d’una crisi del sistema econòmic, polític i social del capitalisme. La situació de crisi econòmica actual s’ha generat per una nefasta política financera executada en aplicació dels criteris neoliberals de creixement continu.

Aquesta crisi ha produït el col·lapse d’un model que es basava en l’absorció de la producció mitjançant l’endeutament de les classes populars. Mentre aquestes perdien poder adquisitiu any rere any, augmentava el seu endeutament (fins a fer-se insostenible) per mantenir el nivell de consum necessari pel sistema capitalista especulador imperant, i es va acabar produint el «tancament de l’aixeta» del crèdit que va fer esclatar la bombolla.

Aquesta situació era promoguda també per les instàncies estatals i les primeres mesures adoptades una vegada es va reconèixer que ens trobàvem en crisi, lluny d’apuntar el camí per superar el model econòmic que ens havia dut aquí, es van dedicar a injectar diner públic als veritables culpables de la crisi (la banca i les grans multinacionals); unes mesures encaminades a posar pegats per tal que tot segueixi igual.

L’estat espanyol i, de retruc, els Països Catalans, està patint especialment la crisi econòmica per la preeminència dels sectors més especulatius. El creixement econòmic de la darrera dècada s’ha forjat en la construcció amb finalitats especulatives, promogut pels governs estatal i autonòmics i també per les corporacions locals, que veien en les taxes i impostos relacionats amb aquesta activitat econòmica la base del seu migrat finançament en relació als serveis que han anat assumint (tot i no ésser, en molts casos, l’administració pública competent).

La rebaixa dels ingressos (per la davallada de les rendes i els beneficis) i l’augment de la despesa provocat per la injecció de diner a la banca i les grans empreses han fet augmentar el dèficit públic i el deute que el govern espanyol, pressionat per instàncies econòmiques internacionals, pretén eixugar amb la reducció de la despesa pública alhora que s’intenten incrementar els ingressos augmentant els impostos.

S’ha triat la pitjor aplicació possible d’aquesta fórmula, retallant la despesa social i augmentant aquells impostos que tenen una afectació més gran per a les rendes més baixes (com l’IVA).

- 53 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Retallada de salaris al sector públic, congelació de les pensions, eliminació de prestacions socials, etc., s’han vist acompanyades d’una reforma laboral i del sistema de pensions que suposa una nova pèrdua de drets dels treballadors i de les treballadores. En definitiva, les mesures adoptades pels governs suposen una nova agressió dels drets socials de les classes populars.

Així, doncs, totes aquelles polítiques encarades a fer pagar la crisi a les classes treballadores no només no ajudaran a superar-la, sinó que l’agreujaran, igual que la reducció crònica del seu poder adquisitiu ha estat un dels principals motius pels quals actualment ens trobem amb dificultats econòmiques globals. D’aquesta manera, cal aprofundir en la redistribució de la riquesa, de manera directa i indirecta, per així poder edificar un model que no requereixi de l’especulació financera o immobiliària, sinó que es basi en la producció, l’estabilitat i el benestar social.

Cal tenir ben present que la mobilització és l’eina que tenen les classes populars, els treballadors i les treballadores, per tal de defensar i fer valer els seus drets. Ha estat així històricament i així és ara, tot i que la societat individualista i consumista que han fomentat aquells que en l’àmbit econòmic ens han abocat a la crisi, hagi fet que la consciència col·lectiva pugui estar adormida, essent necessària per tal de fer front a les «contrareformes» plantejades pels poders econòmics i empresarials i executats pels governs.

Aquest és un bon moment per fer despertar la consciència col·lectiva. De motius, en sobren.

Deixar aquestes agressions sense resposta és adobar el terreny per a agressions futures.

Per això l’ajuntament escoltarà i donarà respostes en primer lloc als problemes plantejats pels veïns –com ara el de l’atur que és avui el primer problema de la ciutadania- en el terreny de les seves competències, però quan això no sigui així, acompanyarà les mobilitzacions davant de la institució que pertoqui.

Situació en l’àmbit municipal La conjuntura econòmica actual de crisi, el model pressupostari dels ens locals i les pràctiques en relació a la gestió de serveis que han dut a terme els ajuntaments en els darrers temps condicionarà molt les polítiques públiques d’aquests ens, en especial les que afecten les polítiques socials.

La base del finançament municipal han estat els impostos i les taxes que tenen a veure amb els sectors econòmics més especulatius, com són la construcció amb aquestes finalitats i les subvencions provinents de l’administració de l’estat i l’autonòmica. L’esclat de la bombolla immobiliària i la política estatal de reducció del dèficit públic a través de la davallada de la despesa ha fet minvar els ingressos municipals i s’espera que hi hagi una fortíssima reducció d’ingressos en els propers, com a mínim, 5 anys.

- 54 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

D’altra banda, els ajuntaments han anat assolint la gestió de serveis que haurien de prestar altres àmbits administratius. Molts d’aquests serveis tenen a veure amb la cohesió i els serveis socials i en els darrers temps han augmentat la seva demanda com a conseqüència de la crisi econòmica.

En definitiva, podem dir que els ajuntaments han consolidat despeses estructurals a partir d’ingressos que eren conjunturals i s’ha generat una absoluta dependència respecte inversions provinents de l’administració estatal i autonòmica.

Davant d’aquesta situació la CUP-Alternativa per Barcelona ha de defensar que és el moment perquè els ajuntaments siguin una peça activa per a la transformació de l’actual sistema neoliberal basat en el màxim benefici per sobre dels drets de les persones. La CUPAlternativa per Barcelona aposta per un model que fomenti la participació ciutadana en contraposició de l’ideari neoliberal que cedeix l’espai urbà i social al mercat, en detriment dels serveis públics. Cal reprendre la noció autèntica de ciutadania com a subjectes actius i actives de drets i deures envers la societat. Cal cercar solucions transformadores, és a dir, programes universals de benestar social, tributació progressiva, polítiques macroeconòmiques per la creació de condicions de plena ocupació, un sector públic sòlid, una proporció significativa de propietat pública o col·lectiva i la presa de decisions democràtica de les prioritats socioeconòmiques bàsiques. Al mateix temps cal potenciar solucions que pretenguin corregir els resultats no equitatius.

Conseqüentment ens comprometem en la lluita per uns pressupostos municipals suficients que permetin atendre les necessitats socials dels veïns. Cal invertir les prioritats actuals en l’ús dels diners, defensant mesures que van més enllà de la política municipal com la nacionalització del sector bancari i la creació d’una banca pública que tingui com a finalitat satisfer les necessitats bàsiques de la població.

- 55 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

3.1. ECONOMIA, FISCALITAT, COMERÇ I TURISME 3.1.1. Plantejament La CUP-Alternativa per Barcelona ha de servir d’altaveu i eina institucional per als moviments existents, tant els de denúncia i mobilització com els relatius a la construcció pro activa d’alternatives: de caràcter socioeconòmic i/o sociocultural. Assumint aquest paper, la política municipal no pot quedar reduïda a la mera gestió. Cal establir aliances amb les xarxes de ciutadania crítica que permetin un aprofundiment democràtic i que experimentin en l’àmbit local propostes i estratègies per fer avançar els processos d’emancipació social i el municipi com a àmbit on experimentar noves formes de democràcia directa, federativa i participativa.

La CUP-Alternativa per Barcelona hem de ser un pràctica de transformació social i hem d’avançar per recuperar la dimensió humana de l’economia. Entenem l’economia com a un subsistema del sistema social, és a dir, reintegrem l’economia a la societat. Apostem per orientar l’economia a la satisfacció de necessitats, rebutgem la centralitat del capital i ens centrem en el treball i en la racionalitat reproductiva de la vida. Alhora, no podem oblidar que els bens i serveis generats han de tenir en compte les condicions socials i ecològiques en que son produïts, intercanviats i consumits.

Per avançar en aquests objectius, la CUP-Alternativa per Barcelona volem ser una peça més de l’engranatge que desenvolupa formes d’organització i sociabilitat no capitalistes. Per això, defensem una economia basada en la propietat col·lectiva i sota control dels treballadors i treballadores que anteposi el bé comú al benefici privat.

Creiem que cal generar espais a escala humana que garanteixen una presència real de les persones, impulsar reformes encarades a la transformació social tot desplegant lògiques sistèmiques, procurant el retrocés de la mercantilització, desenvolupant processos positius on les transformacions es concreten des del propi comportament personal. En definitiva, hem de contribuir en la configuració d’espais d’aprenentatge transformador: cal que siguem escoles de ciutadania activa, promoure nous subjectes per al canvi social i crear comunitat.

3.1.2. Economia Social i Solidària L’economia social i solidària concreta i fa reals els valors alternatius i contra hegemònics, és a dir, autogestió, ajuda mútua, democràcia econòmica, equitat, independència i compromís amb la societat; són una pràctica d’alliberament al sí del propi treball.

La CUP-Alternativa per Barcelona fa una aposta decidida per fomentar les pràctiques d’autoorganització i autodeterminació social que construeixen la democràcia econòmica.

Alhora, aquesta aposta forma part d’un procés més ampli de radicalització democràtica

- 56 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

conjuntament amb els processos de democràcia participativa, democràcia ambiental i d’exigència de l’exercici del dret a l’autodeterminació, consistent en construir un sector econòmic post capitalista, esdevenint moviment social tot construint sector econòmic públic popular, diferent del sector privat mercantil i del sector públic oficial.

No és un tractament centralitzador des de dalt (gestió burocràtica i centralitzada de programes de desenvolupament) ni és un procés basat en els mecanismes convencionals de mercat on l’empresa privada mercantil exerceix el paper principal; és un procés que mobilitza persones i institucions per transformar l’economia i la societat local, creant oportunitats de treball i de renda i superant les dificultats a fi d’afavorir la millora de les condicions de vida de la població local: pla d’acció coordinat, descentralitzat i focalitzat, destinat a activar i millorar, de manera sostenible, les condicions de vida dels habitants dels barris i la ciutat i on el desenvolupament estimula l’amplia participació de tots els actors rellevants. L’entenem com a nou paradigma per aconseguir el benestar econòmic, social i cultural de la comunitat local mitjançant la seva participació activa, la mobilització dels seus recursos autòctons i el territori com agent de transformació.

Aquest nou paradigma inspirat en el cooperativisme s’ha de plasmar en una societat post capitalista més democràtica, igualitària i fraternal que l’actual i fer de l’autoorganització un dels eixos vertebradors de la vida social i política. Ha de comportar polítiques integrades de caràcter socioeconòmic que comportin la regulació i el control de l’economia financera, que impulsin l’economia plural, potenciïn l’economia productiva social i ecològicament responsable qüestionant el creixement com a eix prioritari; que fomenti la corresponsabilitat (govern-sector ESS) en la definició i aplicació de polítiques públiques; fomenti els valors genèrics cooperatius, l’autoocupació col·lectiva i l’emprenedoria social; fomenti la importància del capital social, relacional, associatiu comunitari i fomenti la visió estratègica sobre el paper de l’ESS en els canvis de paradigma: democratització econòmica.

Rebutgem el model d’empreses mixtes (51% de capital municipal, 49% privat), encarregades de realitzar obra municipal. Propugnem el model d’empresa municipal d’obra pública, funcionant amb tota transparència segons els objectius del Pla d’actuació i els pressupostos municipals – i no d’oportunitats de negoci.

Línies per a una política municipal de suport a l’ESS: Suport a la consolidació i creixement de l’ESS existent: millorar la visibilització social, facilitar la logística i el finançament.

•

Formació socio-empresarial: acord de col·laboració amb Aposta, escola de cooperativisme; formació en valors socio-polítics-econòmics; gestió empresarial cooperativa; creació de mercat social.

- 57 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Intercooperació: intercooperació socioeconòmica als grups cooperatius existents i a la creació de nous grups cooperatius; intercooperació comunitària a la promoció i extensió de ciutats, barris i pobles cooperatius.

•

Elaboració de Balanç social: Xes (Xarxa d’economia solidària), RSECoop

•

Implantació de Segell identificador d’empresa social: segell Balanç Social Xes i segell Ethsi

•

Implantació d’auditoria social: model Reas

Desenvolupament d’instruments de finançament per a la ESS Promoció de noves empreses d’ESS: •

Garantir l’assessorament i l’acompanyament adequat a nous projectes: acord de col·laboració amb AraCoop

•

Promoure l’emprenedoria social col·lectiva: convenis de col·laboració amb xarxes (Xes, Ecoconsum, … i federacions de l’ESS)

Foment i implantació de criteris de compra ètica: •

Implantació de clàusules de compra ètica a favor d’empreses d’ESS (empreses socials) per a la compra de productes i per a la contractació de serveis

•

Prioritzar la gestió de diners públics amb la banca ètica i solidària

3.1.3. Impostos i finançament municipal L’Ajuntament de Barcelona, igual que la majoria d’ajuntaments del nostre país, pateix dificultats de finançament. En els últims anys, han augmentat considerablement les despeses municipals degut a les noves competències dels ajuntaments i a l’augment dels ingressos derivats d’un context de bonança econòmica. No obstant, en l’actual escenari de crisi econòmica, s’ha registrat una disminució dràstica dels ingressos, mentre que les despeses assumides pels Ajuntaments es mantenen.

La CUP-Alternativa per Barcelona considerem que els impostos són una eina més de transformació social. La política fiscal que marca un ajuntament és una estratègia molt important de cara a la redistribució i socialització de la riquesa. Per això, des de la CUPAlternativa per Barcelona volem promoure uns impostos justos que permetin garantir serveis públics de qualitat als veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona. Aquests impostos han de - 58 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

tendir a ser el màxim de progressius possibles, de tal manera que s’exigeixi un major esforç fiscal a aquelles persones amb majors recursos econòmics.

Propostes concretes: Introduir una taxa turística que gravi les pernoctacions i sigui proporcional a la categoria de l’allotjament turístic Establir una política de bonificació dels impostos als sectors de la població amb més dificultats econòmiques Aplicar descomptes a tots els serveis públics (transport públic inclòs) per aquells col·lectius de la població amb més dificultats econòmiques. Aquesta ajuda no seria universal sinó dependria de la renda Denunciar el dèficit fiscal que pateix Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans. Els diners servirien, en part, per finançar millor els ajuntaments catalans Reduir les despeses innecessàries del pressupost públic. Una de les primeres despeses que es reduirien seria la publicitat institucional Suprimir o rebaixar les taxes sobre serveis essencials. Aquestes taxes no tenen en compte la renda dels ciutadans i ciutadanes i, per tant, tenen una afectació més gran a qui menys té. Així mateix, cal establir sistemes de bonificació de les taxes en funció de la renda

Imposar un recàrrec a l’IBI dels habitatges desocupats. Aquests diners servirien per fer polítiques actives per garantir un habitatge digne per a tothom Introduir mesures de participació ciutadana en matèria de pressupostos Migració completa a programari lliure i no renovació de llicències de programari privatiu adquirit 3.1.4. Comerç Introducció: estructura comercial • 5

El petit comerç: el petit comerç es aquell comerç efectuat per petites i mitjanes empreses5 unilocalitzades; és a dir, que no disposen de més sucursals o altres Per petites i mitjanes empreses s’entén aquelles empreses que tenen entre 0 a 199 treballadors - 59 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

establiments sota la mateixa denominació.6 A la ciutat de Barcelona la presència de petites i mitjanes empreses és molt important i concentra el 77% del total d’empreses catalanes.7 Concretament en relació a petit comerç, la ciutat de Barcelona té concedides 35.000 llicències de comerç al detall. Generalment, el petit comerç es dedica a la venda de béns o serveis d’un mateix tipus (ex: calçat, roba, productes de neteja, etc.). Tot i no ser una característica sempre i necessàriament associada al petit comerç, sovint es tracta de comerç dispersat pel teixit urbà no agrupat ni concentrat al voltant d’un centre comercial, gran superfície, eix comercial, etc. Aquest tipus d’establiments es denomina comerç de proximitat.

•

Grans superfícies: a Barcelona hi ha 12 centres comercials. S’entén per centres comercials les grans superfícies comercials.8 Així mateix, Barcelona també compta amb 17 galeries comercials, com per exemple: Pedralbes centre, Bulevard Rosa, etc. També cal tenir en compte les grans empreses que es situen a la ciutat de Barcelona o a la seva àrea metropolitana i que tenen grans magatzems i establiments comercials especialitzats; per posar alguns exemples: IKEA, AlCampo, Bauhaus, Carrefour, Decathlon, etc.

•

Eixos comercials: el concepte d’eix comercial fa referència a una entitat que reuneix a les associacions de comerciants d’un territori, amb un objectiu múltiple: delimitar una zona comercial, adequar-la urbanísticament perquè cobreixi les necessitats comercials, donar-li un nom genèric, potenciar-la comercialment generant la promoció interna i externa necessàries per a generar els fluxos imprescindibles de clients. A Barcelona 19 eixos comercials integren a més de 9.000 comerços, donen ocupació a més de 25.000 persones i representen a l’entorn del 5% del PIB de la ciutat.9

assalariats al seu càrrec.

6 Veure Pla especial del comerç no alimentari de Barcelona (Ordenança Municipal, de 23.2.2007) per la classifica dels diferents establiments comercials dedicats a activitats no alimentàries i el Pla Especial d’Equipament Comercial Alimentari de Barcelona (Ordenança Municipal, de 28.4.1999) per la classificació dels establiments dedicats a la venda de productes d’alimentació.

7 A Catalunya, les PIMES superen el mig milió d’empreses (concretament, 543.719 empreses), representen el 99,79% del total d'empreses, suposen el 75% de l'ocupació i aporten el 65,6% de la riquesa generada.

8 Centre comercial La Maquinista (Sant Andreu), Diagonal Mar (Sant Martí), El Triangle (Eixample), Glòries (Sant Martí), El centre de la Vila (Sant Martí), El Corte Inglés – Av. Diagonal (Les Corts), El Corte Inglés – Portal de l’Àngel (Ciutat Vella), El Corte Inglés – Can Dragó (Nou Barris) i Hipercor – Av. Meridiana (Sant Andreu).

9 Aquests són els següents: 1. Passeig de Gràcia – Rambla de Catalunya, 2. Gran de Gràcia, 3. Poblenou, 4. El Cor d’Horta, 5. Sants – Creu Coberta, 6. Sarrià, 7. Sant Gervasi, 8. Nou Drassanes Comercial, 9. Barna Centre, 10. Nou Bulevards Centre Comercial, 11. GraciaNova, 12. Cor Eixample, 13. Maragall Zona Comercial, 14. l’eix de Sant Andreu, 15. La Rambla, 16. Sant Antoni Centre Comercial, 17. BCN de Palau a Palau, 18. Sant Martí de Provençals i 19. Sants – Les Corts.

- 60 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

• Mercats municipals: Barcelona compta amb 40 mercats municipals.10 Els mercats municipals de Barcelona tenen un volum de facturació que representa entre el 7’5 i 8’7% del conjunt del comerç minorista de la ciutat de Barcelona. La mitjana de despesa familiar mensual d’alimentació en els mercats és de 518 euros. D’aquests la major part es destina a producte fresc; especialment peix (78%) i la carn (74%), especialitats que funcionen com a motors d’atracció als mercats. El 69% dels ciutadans manifesten que van al mercat a comprar.

D’aquests, El 60% dels clients compra al supermercat que hi ha a l’interior del mercat, i el 40% també fa despesa a les botigues de l’entorn.

La presència de grans superfícies, grans magatzems i establiments comercials especialitzats a la ciutat de Barcelona afecta al petit comerç i als mercats municipals. Com a conseqüència de la concentració comercial, preus més reduïts, serveis especialitzats (ex: compra electrònica), horaris comercials més flexibles, major oferta, etc., aquests establiments comercials suposen una forta competència per al petit comerç i mercats municipals de la ciutat de Barcelona.

La gran distribució afecta negativament al comerç de proximitat dispers pel teixit urbà, separat de qualsevol concentració comercial. Així mateix, cal tenir en compte determinats comerços petits que, per les seves peculiaritats, especificitats, els potencials consumidors o els productes que ofereixen són menys sensibles a la competència generada per les grans superfícies. Aquest pot ser el cas de les fleques, papereries, els quioscs, les botigues d’alimentació amb horaris més flexibles, etc.

Propostes Qualsevol solució o mesura de foment del petit comerç a la ciutat de Barcelona serà parcial i insuficient. L’establiment de centres comercials, hipermercats, grans superfícies, supermercats, etc. és conseqüència d’un fenomen d’abast mundial d’intensificació de les estructures productives i lliure prestació de serveis propi d’un sistema capitalista de lliure mercat. Cal adoptar mesures per a evitar o reduir els efectes negatius que aquest tipus d’establiments produeix en el comerç de proximitat. Per tot això, la CUP-Alternativa per Barcelona proposa les següents mesures d’actuació municipal: •

Millorar i ampliar l’oferta del comerç de proximitat (per exemple: compra electrònica,

10

La seva distribució segons districtes és la següent: Nou Barris (Canyelles, Ciutat Meridiana, La Guineueta, La Mercè, Montserrat, Núria i La Trinitat), Eixample (La Concepció, El Fort Pienc, El Ninot, La Sagrada Família i Sant Antoni), Sarrià – Sant Gervasi (Galvany, Sant Gervasi, Sarrià, Les Tres Torres i Vallvidrera), Sant Martí (El Besòs, El Clot, Poblenou, Provençals i Sant Martí), Gràcia (L’Abaceria Central, L’Estrella, Lesseps i La Llibertat), Horta – Guinardó (El Carmel, Guinardó, Horta i Vall d’Hebron), Ciutat Vella (La Barceloneta, La Boqueria i Santa Caterina), Sants – Montjuïc (Hostafrancs, La Marina i Sants), Sant Andreu (El Bon Pastor, Felip II i Sant Andreu) i Les Corts (Les Corts). Així mateix, també existeixen sis mercats especials: Flors de la Rambla, Ocells de la Rambla, Encants de Sant Antoni, Dominical de Sant Antoni, Fira de Bellcaire i Llibres carrer Diputació.

- 61 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

comerç ecològic, comerç just, etc.).

•

Fomentar fórmules alternatives d’organització empresarial i comercial: central de compres, cooperatives de consum, etc.

•

Major promoció de les zones comercials dels diferents barris i districtes

•

Imatge corporativa pròpia

•

Campanyes municipals de sensibilització de la ciutadania en relació al comerç de proximitat i de consum responsable i saludable

•

Millores urbanístiques: major i millor accessibilitat a través de transport públic, creació de zones peatonals, etc.

•

Organització de fires o activitats lúdiques/culturals de promoció de zones comercials

•

Promoció dels eixos comercials existents

•

Remodelació dels mercats municipals com a mesura per a la creació de pols d’atracció i dinamització d’un eix comercial.

•

Foment de l’associacionisme dels comerciants i establiments petits i mitjans

•

Plans de formació a la disposició del petit comerç (per exemple: noves tecnologies, tècniques de venda, cursos de català, etc.)

•

Elaboració d’informes específics d’impacte sobre el petit comerç i comerç de proximitat previ a la concessió de llicències d’establiment de centres comercials, hipermercats, etc.

•

Millorar i incrementar la inspecció en matèria de comerç per a assegurar el compliment de la normativa vigent. Especialment, garantir el compliment d’unes condicions laborals dignes dels treballadors i treballadores d’aquest sector

•

Millorar i potenciar la informació i atenció al consumidor

•

Oferir ajudes al petit comerç en forma de serveis o assessorament, en substitució dels descomptes o bonificacions

•

Fomentar la responsabilitat social de les empreses - 62 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Realització de campanyes informatives sobre els preus, ofertes, etc., del petit comerç

•

Fomentar l’arrelament i adaptació del comerç en la vida social del barri i les seves necessitats

•

Moratòria indefinida per l’obertura de nous centres comercials a qualsevol punt de la ciutat

•

Promoure mecanismes que permetin una major transparència dels productes comercialitzats: origen, procés d’elaboració, preu pagat en destí i en origen, etc.

En relació als mercats municipals, és necessària l’adopció de mesures per tal de reactivar i modernitzar els mercats municipals a la ciutat de Barcelona. Cal que els mercats municipals tornin a ser espais de convivència social on es combinin les activitats comercials amb altres activitats lúdiques, culturals, etc. Els mercats municipals, en tant que espais de promoció d’un model de consum de proximitat i a petita escala, són incompatibles amb l’establiment en el seu interior de supermercats, com en els darrers anys s’ha vingut fent. Cal, doncs, defensar un model de mercats municipals públics i al marge de la gran distribució comercial.

En aquest sentit, a continuació s’indiquen algunes possibles mesures d’actuació municipal per a la CUP-Alternativa per Barcelona: •

Campanyes informatives sobre els mercats municipals als diferents districtes, la seva ubicació, oferta de productes (preu i qualitat), etc.

•

Establir connexions entre els mercats i els centres de salut com a mesures per a fomentar els mercats i el menjar saludable i de qualitat

•

Introduir el servei a domicili

•

Continuar amb la remodelació dels diferents mercats municipals per convertir-los en pols d’atracció tant comercial com cultural i turístic

•

Introduir les noves tecnologies als mercats

•

Incorporar l’oci en els mercats, mitjançant la realització d’activitats culturals i lúdiques (exposicions, conferències, etc.)

•

Zones amb servei d’atenció a la mainada per facilitar la compra als clients amb nens/es

- 63 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

• •

Introduir productes especialitzats en l’oferta dels mercats municipals (per exemple, productes ecològics) Adaptar els horaris dels mercats municipals a les demandes dels potencials clients

3.1.5. Turisme La CUP-Alternativa per Barcelona considera que la gestió del turisme a la ciutat de Barcelona és de cabdal importància. Barcelona va rebre el 2009 més de 7 milions de visitants. Així mateix, els Països Catalans apleguen una gran concentració de turisme i Barcelona, primer port de la Mediterrània, és la ciutat més de moda i de més interès pel turisme internacional.

El turisme és una gran font de riquesa per la ciutat. Tot i això, els últims anys els veïns i veïnes de Barcelona han vist com el seu dia a dia es veia cada cop més afectat pels efectes negatius del turisme. Problemes de seguretat, d’utilització de l’espai públic, sorolls, etc., són el pa de cada dia en diversos barris de la ciutat. A més a més, no s’ha tingut en compte la voluntat dels veïns a l’hora de buscar fórmules per solucionar aquests problemes i garantir la convivència i la seva qualitat de vida.

A la CUP-Alternativa per Barcelona creiem que s’ha que posar ordre al desenvolupament turístic de la ciutat d’acord amb les capacitats, potencialitats i planificació del territori. Cal també una gestió transparent per part de l’Ajuntament, així com de consorcis, entitats i tots aquells que participen en el sector.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona apostem per una marca Barcelona diferent de la que s’ha anat gestant els últims anys. Barcelona no és només la Sagrada Família, el “sol i platja” i els grans hotels de luxe. Barcelona és la capital de Catalunya, un país amb cultura i llengua pròpia. Barcelona és una ciutat diversa, multicultural i moderna, amb una història que s’ha de reivindicar i donar a conèixer.

Fins ara, el turisme i la riquesa que aquest genera s’ha concentrat al centre de la ciutat. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona creiem que l’Ajuntament ha d’impulsar altres zones com a reclams per distribuir la riquesa que el turisme genera, així com també els seus desavantatges, entre tots els veïns i veïnes de la ciutat.

Així mateix, l’Ajuntament ha de treballar per millorar les condicions de treball dins el sector turístic, caracteritzat per una alta temporalitat, sous molt baixos, i una baixa preparació professional.

Propostes principals: •

Redefinir el concepte de marca Barcelona. Apostem per una Barcelona on es tingui - 64 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

present la cultura i llengua catalanes, les relacions socials, la història pròpia, la diversitat de les diferents zones de la ciutat, etc. I on l’agenda de prioritats turístiques no vagi marcada per els interessos de les grans empreses del sector •

Aplicar una moratòria hotelera al centre de la ciutat (Ciutat Vella i Eixample) per afavorir la redistribució de places hoteleres cap a altres zones de la ciutat

•

Aplicar una taxa turística a les pernoctacions, proporcional segons la categoria de l’allotjament

•

Reorientar la imatge de Barcelona com a capital de Catalunya i ciutat important dels Països Catalans

•

Adoptar polítiques actives per redistribuir el turisme per tota la ciutat, repartint els beneficis i també els desavantatges que comporta

• Treballar al costat dels veïns per evitar els desavantatges del fenomen turístic (aglomeracions, preus elevats, sorolls, inseguretat, etc.) per tal de garantir la qualitat de vida als barris.

Altres propostes: •

Incrementar la competitivitat del sector millorant la qualitat i la innovació tecnològica

•

Apostar decididament per la promoció de la cultura tradicional autòctona. Cal explotar el fet cultural català i el nostre folklore, defugint de la imatge d’espanyolitat

•

Potenciar, com a atractiu turístic, el paper que ha tingut la indústria i el moviment obrer en la història de la nostra ciutat. No podem oblidar les nostres arrels

•

Redistribuir el turisme cap a altres zones del país. Barcelona ha de ser la porta d’entrada per conèixer Catalunya i els Països Catalans

•

Posar fre al turisme de borratxera o associat exclusivament a la festa nocturna

•

Incentivar el turisme de convivència social i coneixement de la vida autòctona. No volem ser una ciutat aparador, sinó que volem mostrar la gent que viu a la ciutat

•

Apostar per l’escala local com un escenari capital en la gestió turística. Apostar per la col·laboració entre municipis coordinats per la Direcció General de Turisme o per un - 65 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

ens supramunicipal adient •

Millorar la gestió integral del turisme amb l’objectiu de consolidar el posicionament turístic de la ciutat per tal d’incrementar els ingressos per turista que ens ajudaran a crear feina i a donar uns millors serveis als ciutadans i ciutadanes

•

Coordinar les polítiques turístiques amb les regidories de medi ambient (per una gestió sostenible), transports i mobilitat (per prevenir la massificació de l’espai públic), treball i comerç.

•

Fomentar la qualitat dels llocs de treball del sector turístic. Sector turístic ha de deixar de ser sinònim de precarietat per a molts treballadors.

• Garantir la transparència dels organismes de l’Ajuntament i atendre els interessos de tots els sectors afectats, no només dels grans operadors turístics.

A la CUP-Alternativa per Barcelona estem convençuts i convençudes que amb aquestes polítiques es produirà a curt termini un reequilibri territorial i un repartiment dels beneficis del turisme entre els ciutadans i ciutadanes, municipis i sectors econòmics implicats.

- 66 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

3.2. TREBALL 3.2.1. La política de l’Ajuntament de Barcelona en matèria d’ocupació L’Ajuntament de Barcelona representa un dels màxims ocupadors de la ciutat. En concret, depenen directament uns 13.000 treballadors/es (funcionaris i personal laboral). I unes 17.000 persones ocupades que depenen de la xarxa d’organismes externs, autònoms, empreses licitadores, S.A, fundacions, consorcis, entre altres.

Aquest model organització d’externalització a tercers, va en detriment del concepte públic de gestió municipal, basat en la transparència i control legal de la seva activitat. I alhora, obstrueix l’acció sindical a causa de l’atomització i heterogeneïtat de l’estructura organitzativa.

L’Ajuntament de Barcelona, demostra un clar interès privatitzador dels serveis públics amb la política de subcontractacions que du a terme. I que com a conseqüència d’aquesta, es crea un conflicte originari de la manifesta intencionalitat de desregularitzar el sector i, conseqüentment, es produeix una dualitat en el personal contractat, el qual es troba immers en unes condicions de desigualtat i precarietat dels seus drets.

Cal denunciar la política de subcontractació de l’Administració local tant en els serveis externs com serveis interns en les pròpies instal·lacions municipals; creant una desigualtat i precarietat per la dualitat de personal contractat (contractes directes i subcontractes).

I és que la tendència ocupacional de l’Ajuntament barceloní va en la direcció de la privatització encoberta del serveis municipals. Gràcies a una política d’externalització i subcontractació que està a l’ordre del dia. Com a conseqüència, la contractació i licitació d’obres i serveis cada cop és més opaca i establint una especialització de l’Administració amb el increment de càrrecs d’”experts”, i una filosofia mercantil i de clientela de l’organisme públic. A tall d’exemple, cal assenyalar les conseqüències clares que manifesta el propi Institut Municipal d’Informàtica en relació a l’existència d’un entramat organitzatiu de les característiques descrites en detriment de la seva feina i de la qualitat en el servei: menys servei, organització més ineficient, més precarietat laboral, més costos i més nepotisme. I ja ho va ben dir un alt càrrec de l’Ajuntament avalador d’aquesta política: “nomé és necessita 500 persones per a tirar endavant la gestió municipal”.

Aquesta situació descrita es basa principalment en: Augment de la tecnocràcia i càrrecs allunyats del control polític: per exemple, es contracten molts gerents a preu de mercat, i un destacable augment de contractació de S.A., i d’altres organismes en la gestió de serveis públics que fa inevitablement que s’imposin

- 67 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

criteris tecnocràtics. Altres figures com el del Interventor i el Secretari Delegat o el Regidor electe nomenats directament des de el poder polític, no són càrrecs electes i de facto que agreugen la situació de manca de transparència.

Creació de societats amb finalitats absolutament diferents a les previstes, es doblen i es tripliquen el càrrecs. El cas més evident és BIMSA, una societat creada ad hoc per a la gestió del Fòrum 2004, i que ara gestiona les obres de l’Ajuntament essent una regidoria d’urbanisme a l’ombra, tenint fins i tot, més personal que la pròpia regidoria.

Això comporta materialment, que es creï una segona o una tercera administració, ja que aquest ens assumeix funcions municipals, portant a la subocupació de molt personal laboral o funcionari de l’Ajuntament, doncs les funcions lligades al seu càrrec i les seves funcions laborals són exercides des de l’empresa S.A, OOAA, Consorci.

Aquesta subocupació encoberta genera ineficiència i dobla o fins i tot, triplica la despesa econòmica. Els empleats públics es troben “aconsellats” amb mesures de pressió psicològica perquè acceptin la situació de trasllat.

La privatització quan arriba a un grau absolutament elevat que enerva la fiscalització, que el control de la gestió del servei s’ajusti al interès públic és impossible. Un bon exemple és el cas de la neteja viària, íntegrament tot el procés des de l’elaboració dels plecs de càrrecs, les condicions sota les quals es prestarà el servei de neteja està fet per empreses privades en base a la consulta que fan a les empreses que presten el servei, fins a la prestació dels serveis esta totalment privatitzat, com a conseqüència d’això el cost de la neteja a Barcelona s’ha duplicat en 10 anys, el servei és ostensiblement pitjor, i les condicions dels treballadors han seguit idèntic camí.

Aquesta política s’ha utilitzat com a eix desmobilitzador de les entitats associacions de veïns, entitats, i ha pervertit el tercer sector (associacions, cooperatives fundacions) limitant el seu caràcter reivindicatiu i convertint-los en macro empreses de gestions de serveis mitjançant subvencions. Això si infrafinançades cosa que va en detriment d’una política d’ocupació de qualitat (sous baixos) i els criteris de mèrit i capacitat es deixen enrere, ja que aquestes entitats apel·len als contactes personals i informals aliens moltes vegades als criteris de capacitació professional bàsics en la prestació d’un servei públic. Algunes entitats, inicialment simples grups d’afinitat, gràcies als favors de l’Ajuntament s’han transformat en empreses expertes del tercer sector en licitar per serveis.

I no és d’estranyar que Barcelona encapçali el gir al neoliberalisme a Europa, sempre sota la bandera de la sostenibilitat i afavorint els moviments especulatius, creant grans esdeveniments i infraestructures. Amb l’objectiu de la mercantilització de la marca “ciutat”.

No obstant, per fer front a l’endeutament d’aquests projectes costosos i insostenibles, s’ha de buscar el finançament privat, sempre en detriment dels serveis públics i socials, i malmetent la visió democràtica de la ciutat i de l’espai públic.

- 68 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

L’any 1979 quan arriben les primeres eleccions municipals el grau de funcionarització era màxima, fins i tot les dones de la neteja eren funcionàries. Arrel del nomenament de les Olimpíades (1986) comença una descentralització de poders als Districtes per tal d’apropar l’administració als ciutadans, i actualment en regressió. I a redós de la qual es va aprofitar per cedir aquest poder inicialment donat als Districtes derivant-los a una xarxa d’Organismes Autònoms, Societats, Consorcis, que s’articulen com a eix privatitzador i desregulador de les relacions laborals.

3.2.2. Els serveis i equipaments municipals En matèria laboral en el marc dels serveis i equipaments públics municipals, pateixen des de fa anys una situació de forta desregularització. Una clara tendència privatitzadora que sotmet els treballadors a la segmentació i precarització dels sectors professionals on presten serveis, ja que gran part de l’Administració Local aposta per l’externalització i subcontractació de gran part de les àrees dels serveis i gestió d’equipaments que són de la seva competència. Aquesta política contractual es tradueix en la desvinculació directa del personal laboral amb la matriu organitzativa municipal.

Mitjançant empreses privades de gestió dels serveis públics, l’Ajuntament segueix com a usufructuari dels serveis però la gestió d’aquest és delegat completament, sovint per vies concursals, a empreses privades que assoleixen la titularitat de Consell d’Administració o de Direcció.

La normativa en matèria d’organització laboral dels Serveis i Equipaments Públics, i que propicien el marc legal per introduir mesures de desregularització i privatització en l’àmbit municipal és: • • • • •

•

Carta municipal de Barcelona – que faculta la viabilitat de desregularització i privatització, i estableix els paràmetres organitzatius per portar-los a terme de forma genèrica.

EBEP – és l’Estatut que regula els empleats i les empleades públiques.

Estatut dels treballadors – regula al personal interí i laboral en l’àmbit laboral públic.

Convenis d’empresa o sector – on s’acull el personal “desregularitzat” de l’administració municipal i els subcontractes.

Decret 179/1995, de 13 de juny, del Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals (ROAS) – que legisla l’acció de l’Administració local en matèria de gestió i establiment de serveis públics i obres públiques, per part d’organismes autònoms i persones públiques i privades que en depenguin. Com seria el cas de la gestió de Mercabarna.

Llei 30/2007, de contractes del sector públic – que regula la contractació del sector públic, afecta als precaris.

- 69 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

El marc laboral dels serveis culturals en l’àmbit municipal Un dels serveis tradicionals i característics de l’Ajuntament de Barcelona són els serveis culturals. Aquests van ser impulsats durant l’època del finals del 70 i principis dels 80, situació donada per les dinàmiques culturals de la societat barcelonina. No obstant, i malgrat el tarannà de base social d’un inici, la filosofia neoliberal de sotmetre la cultura a postulats mercantilistes i productius ha generat una clara desregularització i desempara del sector.

L’Ajuntament de Barcelona ha apostat en els darrers anys per desregularitzar la matriu mitjançant OOAA, impulsant línies de privatització a l’Institut de Cultura , o la recent gestió amb l’Entitat Pública Empresarial Institut de Cultura. L’estructuració del treball en aquest ens es manté de forma jeràrquica, on només opten als càrrecs els quadres de “confiança”, alhora que difumina l’especialització i professionalitat dels llocs de treball, sense establir una política clara i concisa d’aptituds i tributs del perfil del lloc de treball, difuminant les necessitats bàsiques que calen per assolir un funcionament òptim del servei.

Per tant, poden extreure una sèrie de conseqüències prou clarificadores de la concepció i gestió neoliberal de l’àrea cultural: • • •

•

Es precaritza l’ocupació en el sector gràcies a les condicions laborals que ofereixen moltes de les empreses subcontractades, sense que l’Administració Pública exerceix el seu paper de responsable i subsidiari.

Es produeix l’absència de carrera professional interna i els serveis reals que calen ocupar.

Existeix una carència definitòria sobre els llocs de treball existents en l’organigrama, manca una ordenació clara dels llocs de treball existents i la seva accessibilitat. Es produeix una vulneració a la informació d’accés públic del lloc de treball. Aquesta manca de transparència sobre els llocs de treball i el seu accés per cobrir-los afecta als representants sindicals, als quals no se’ls facilita unes pautes concises definitòries sobre els llocs de treball.

S’estableix un sistema desigual a l’hora de dinamitzar els projectes provinents de produccions i representacions comercials i propagandístiques, i els que són impulsats des de les àrees dels serveis i equipaments culturals de base.

El marc laboral dels serveis sanitaris en l’àmbit municipal Els serveis sanitaris són competència principalment de la Generalitat, no obstant existeixen una sèrie d’àrees que recauen en l’administració local. L’ordenació d’aquest serveis s’estructura en dos tipus entitats diferents: la primera, és un organisme autònom que és l’Institut Municipal d’Assistència (IMAS). I el segon, és l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM).

- 70 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Tots dos Instituts es vinculen mitjançant un Consorci creat in exprés per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. El Consorci Sanitari de Barcelona està adscrit al Servei Català de la Salut.

En el cas de Institut Municipal d’Assistència (IMAS) està integrat pels Hospitals del Mar, de l’Esperança, l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, el Centre Fòrum de l’Hospital del Mar, el Centre Geriàtric Municipal, el Centre Peracamps, la Unitat Docent Universitària (UDIMAS), l’Escola Universitària d’Infermeria del Mar, l’Escola de Formació Professional Bonanova, Branca Sanitària, el Centre d’Assistència Primària de Salut Mental de Sant Martí i el Dispensari de Toxicomanies de la Barceloneta, els Serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva a Ciutat Vella i Sant Martí.

Els òrgans de representació dels treballadors en aquest Institut (IMAS) estan formats sobretot per UGT i CCOO (que composen el Comitè d’empresa). I de la Junta Personal en el cas dels funcionaris acollits a l’EBEP. Per tant, només amb la representació sindical es pot establir la composició real de la plantilla, que està composta per 147 funcionaris municipals, uns 600 personal laboral municipal, i uns 2200 de personal laboral directe IMAS, i un número indeterminat de personal laboral provinents de subcontractes (per tant, sense vinculació directa amb l’Institut).

Aquesta informació dibuixa una abusiva segmentació del personal necessari per cobrir l’ocupació que genera la pròpia institució. Creant doble escala laboral en el si de l’Institut Municipal.

En el cas de l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM), els acords i convenis establerts són els mateixos que l’IMAS, tant si es tracta del conveni pel personal laboral, com el conveni municipal d’aplicació al personal funcionari.

El marc laboral dels serveis socials en l’àmbit municipal Aquest àmbit laboral potser és un dels més trastocats per l’actual conjuntura socioeconòmica de crisi i, alhora, pels efectes produïts per la coneguda “Llei de la dependència”. Fets que obliguen, a l’administració local, a readaptar substancial i organitzativament el marc laboral.

No obstant, la readaptació a les noves circumstàncies ha deixat palesa les mancances de la política municipal, ja que s’ha actuat amb retard i incompliment manifest a l’hora de dotar a la institució dels mecanismes i recursos adients a la normativa vigent. I que conseqüentment, s’ha traduït en la sobrecàrrega en les funcions desenvolupades pel personal laboral , que ha de bregar amb un sistema organitzatiu deficitari, on preval l’absència de recursos materials, - 71 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

estructurals i de personal i que alhora, actua amb una manca de transparència en la gestió i administració afavorint la desregularització de la institució, i apostant per la creació d’organismes autònoms.

La tendència neoliberal de privatitzar tot el que comprengui serveis socials, esta en perfecta concordança amb la praxis de desregularització i foment del sector privat en l’àmbit d’actuació social. Es tradueix amb la vulneració sistemàtica del personal del sector, que veuen com es fa un cas omís a les seves propostes i reivindicacions, i endegant una política de demanda d’ocupació exclusivament en el marc laboral privat.

El marc laboral dels serveis educatius en l’àmbit municipal Els serveis educatius públics de competència municipal es troben amb un procés de desregularització per la pretensió de l’ajuntament d’instaurar legalment un sistema d’ensenyament privat i de segregació social gràcies al foment de la seva política de concertació amb el sistema d’ensenyament privat. Seguint la línia establerta, en el camp de privatitzacions i desregularització del sistema, opta per la creació d’organismes de nova creació els quals depenen cada cop menys de la institució municipal, dissenyant un panorama esmicolat i desmembrats en un entramat burocratitzat i infradotat.

L’Ajuntament, a dia d’avui, és un ferm impulsor de la implantació de la nova Llei (LEC) i, materialitza el seu beneplàcit normatiu, amb el traspàs de gran part dels centres educatius municipals al Consorci d’Educació. I alhora, planifica una dotació de places públiques de sota mínims, dins del marc de l’organisme autònom del Institut Municipal d’Educatiu de Barcelona (IMEB).

Des del Consorci l’Ajuntament s’ha coresponsabilitzat del control dels centres de la ciutat, i des del mateix , i tot vetllant per l’ensenyament públic, cal de moment aturar els concerts per anar reduint-los fins la seva desaparició, per tal que el diner públic a la ciutat serveixi pels centres públics.

El tret més particular d’aquesta política de desactivació organitzativa és la superestructura tecnoburocràtica del IMEB, totalment desfasada pel sistema d’escoles Bressol municipals. Tot aquest despropòsit administratiu s’escenifica amb la desconsideració i omissió del col·lectiu de treballadors/es de les escoles Bressol. Un personal professional que pateix la devaluació del servei que presten, fet que comporta la precarització de les seves condicions com a treballadors.

El marc laboral del servei de Parcs i Jardins Aquest servei que realitza la prestació de manteniment, creació i adequació de parcs i jardins públics en l’àrea de Barcelona ciutat. La seva gestió es desenvolupa com a “Entitat Pública - 72 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Empresarial”, facilitant els lligams entre la indústria (sector privat) i l’administració pública.

En els últims anys les polítiques municipals endegades pel PSC i IC, fomentant la jerarquització interna i la privatització a permès que la prestació del servei es devalues i s’anés desqualificant fins arribar al punt de configurar un sector professional precari i desregularitzat amb una estructuració organitzativa desfocalitzada i desvinculada de la matriu municipal.

Aquesta desestructuració del servei, en matèria administració i direcció del personal laboral ha permès l’existència d’un conveni propi diferent al municipal.

El marc laboral dels serveis d’aprovisionament en l’àmbit municipal Aquests serveis que són essencials per a la població d’una gran ciutat atès que garanteixen la forma en què bona part dels aliments arriben a la ciutat està fortament privatitzat, en consonància amb la indústria que s’encarrega de fer els aprovisionaments.

El treball en aquests serveis es veu sotmès a una legislació especialment dedicada a la privatització. La desconnexió entre les condicions de treball dels nuclis centrals municipals i aquestes perifèries és notable la qual cosa comporta dificultat d’organització conjunta del treball i desregulació incipient, en especial de la part més privatitzada: •

La gestió del treball a Mercabarna: el darrer acord del plenari del 23 de desembre de 2009 sobre la gestió del treball i la seva naturalesa a Mercabarna, recull la tendència de privatització d’aquest servei: “APROVAR definitivament el canvi en la forma de gestió del servei públic dels mercats centrals de fruites i verdures i del peix (els mercats centrals ), que passarà a ser gestionat de manera directa mitjançant la societat 100% pública Mercados de Abastecimientos de Barcelona, S.A. (Mercabarna) (articles 211 i següents del ROAS), en la seva condició de mitjà propi de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el que disposa l’article 4.1.n de la Llei 30/2007, de contractes del sector públic, segons l’acord de Plenari de 28 d’abril de 2006, i tenint en compte l’acord d’11 d’octubre de 2007, de conformitat amb el que consta en la memòria justificativa...”

3.2.3. Propostes: Barcelona per la plena ocupació de qualitat i estable La CUP – Alternativa per Barcelona aposta per un model social i econòmic just i solidari, el socialisme, que xoca totalment amb el model neoliberal actual. Les classes dirigents pretenen fer pagar la crisi als treballadors i treballadores quan són elles qui l’han creada.

Davant les retallades actuals contra les classes populars la CUP – Alternativa per Barcelona - 73 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

ens posicionem clarament contra la retallada del 5 per cent del personal de les administracions públiques, contra la reforma laboral, contra la reforma de les pensions i contra l’actual atac als serveis públics.

•

Per la municipalització dels serveis:

Tot servei públic ha de ser gestionat per la institució pública. Cal que l'Ajuntament adopti el compromís de no externalització ni privatització dels serveis municipals. Entenem que cal revertir les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquests serveis, preferentment en forma de cooperativa, als treballadors i treballadores que hi desenvolupin la seva activitat laboral.

Mentrestant no es pugui exercir aquesta municipalització, l’Ajuntament de Barcelona tendirà a unificar la seva plantilla en una sola plantilla sense diferències de condicions de treball. La gestió pública dels serveis municipals ha de garantir la plena equiparació dels convenis col·lectius de treball per tal d’eradicar les múltiples realitats laborals existents entre el personal públic i el personal subcontractat.

•

L’Ajuntament de Barcelona com a representació de tots els treballadors i totes les treballadores barcelonines:

El consistori ha d’actuar com un agent actiu guaridor de les condicions laborals que es desenvolupin en el marc municipal barceloní. Per tal d’exercir el seu deure la CUP – Alternativa per Barcelona defensem la creació d’una Regidoria de Treball expandida a la ciutat per Oficines de Treball de Barri, les quals seran competents, entre d’altres aspectes en matèria de vigilància de les condicions de treball i de suport als treballadors i les treballadores davant les situacions d’indefenció i vulneració de drets que permetin la seva actuació d’ofici per tal de salvaguardar les condicions ocupacionals dignes i de qualitat.

•

Assumpció d’un paper actiu de defensa dels treballadors i les treballadores:

L’Ajuntament ha de defensar la permanència de les activitats empresarials susceptibles de deslocalització, encara que no siguin rentables, estudiant i oferint suport públic a vies alternatives de continuació de l’activitat del bé o servei en la nostra ciutat i que a la vegada es compti amb la participació activa de la seva plantilla.

L’Ajuntament ha de defensar la plena ocupació i el repartiment del treball. L'Ajuntament ha d’aplicar les 35 hores a tot el seu personal i obligar el compliment de les 35 hores a totes les empreses que subcontracti. Prohibició de les hores extres. Per una bossa de treball rotativa cogestionada entre l'Ajuntament, les entitats veïnals i els col·lectius d'aturats segons necessitats. Transport públic gratuït per totes les persones aturades amb la intenció de - 74 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

facilitar la recerca de feina. Retorn dels terrenys municipals cedits a les multinacionals un cop deslocalitzin les empreses com a mesura per evitar la destrucció d’ocupació.

•

Lluita contra la precarietat:

L’Ajuntament ha d’assumir com a pròpia la lluita per acabar amb la temporalitat dins la contractació que efectua el propi ens local mitjançant la signatura del compromís per a l’estabilitat, que s’hauria d’exigir a les empreses que se subcontractin com a primera condició a complir i una clàusula d’estabilitat a establir per aquelles empreses que participin en els diferents concursos impulsats per l’ens municipal. L’Ajuntament ha d’exigir la plena subrogació de la plantilla un cop iniciat el servei per l’entitat privada.

L'Ajuntament ha d’acabar amb la xacra de l’economia submergida a la ciutat tot solucionant els problemes dels falsos autònoms, del treball sense contracte i de l’explotació de les màfies envers la immigració sense papers en el món del treball.

L’Ajuntament integrarà el dret d’igualtat d’oportunitats en l’exercici de les seves competències en el món del treball de la ciutat de Barcelona i fomentarà la presència de les dones en sectors i ocupacions menys representades, ajudarà a les famílies monoparentals o monomarentals en la recerca de feina i elaborarà d’un pla municipal d’organització dels usos del temp per tal d’adaptar els horaris de la ciutat a les necessitats de les persones treballadores (tant per homes com per dones).

•

Cooperatives de Treball:

Cal que l’Ajuntament prioritzi les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social a través de la preferència en l’obtenció d’ajuts, cessió de locals, subcontractació de serveis al propi ens local i la publicitat gratuïta als mitjans públics així com en la presència en les activitats institucionals.

•

Pensions públiques:

Que l'Ajuntament, i les empreses que treballin per al consistori, no fomenti sistemes de pensions privats que permeten la fugida de recursos econòmics cap a bancs, caixes i asseguradores privades que no reverteixen en benefici de tothom. La defensa del sistema de pensions públic requereix que les institucions públiques se’l creguin.

•

Planificar la lluita contra la crisi:

L’Ajuntament de Barcelona hauria de disposar de la informació necessària sobre com està afectant la crisi les classes populars de Barcelona, i en funció d’això prioritzar unes línies de treball o unes altres. Aquests estudis, per exemple de les persones que perceben el PIRMI - 75 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

(Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció), han de permetre al consistori disposar d’un diagnòstic fiable i malgrat algunes d’elles no siguin estrictament de l’àmbit municipal, han de permetre a l’Ajuntament realitzar pressió per la seva dignificació. Entenem que es imprescindible crear un Observatori de la Pobresa per realitzar aquests estudis, tractar aquestes dades i planificar les accions de resposta corresponents.

•

Iniciar una estratègia d’inserció laboral de les persones amb discapacitat:

Un compromís amb les persones amb discapacitat en la seva millora sociolaboral des de cada situació específica: acompanyar la persona que està a l'atur a trobar feina, acompanyar la persona que és en un centre especial de treball i vol millorar la seva situació o treballar en l'empresa ordinària i acompanyar a qui està treballant en l'empresa ordinària a mantenir el seu lloc de treball.

•

Ajut als treballadors i treballadores autònoms:

Per tal que aquests treballadors i treballadores pugin accedir al fons necessari per continuar desenvolupant la seva activitat, l’Ajuntament farà de pont amb les entitats de crèdit que fomentin una banca ètica i popular. Caldrà que l’ens municipal estableixi un protocol amb aquests treballadors i treballadores per l’assoliment d’aquests tràmits.

•

Fi de l’estructura empresarial de l’ens municipal:

Cal l’immediat desmantellament de l’estructura empresarial creada pel govern municipal que duplica estructures i provoca despeses importants en les figures com ara els gerents amb més poder i capacitat de decisió que els càrrecs polítics escollits per tots desnaturalitzant i fent opac el funcionament de l’Ajuntament. Qualsevol organisme públic ha de tenir com a màxima el servei a les persones i no la recerca del benefici.

- 76 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

4. COHESIÓ SOCIAL La CUP, com a organització socialista, pretén transformar la societat. Una vertadera transformació no passa només pel canvi de les estructures sinó també de les relacions humanes basades en una ètica justa que promogui la reciprocitat i la solidaritat, a través del reconeixement de l’altre i de la pluralitat de subjectes i gèneres. La justícia està estretament lligada a la superació de la subordinació, al mateix temps que queda fortament vinculada a la idea de llibertat i igualtat i, en conseqüència, a la demanda de reconeixement. El repte social és incorporar la idea que igualtat és una condició per a la llibertat i, per tant, cal ser coherents, també, en el repartiment dels beneficis de l’activitat humana per evitar els problemes de la desigualtat.

En aquest sentit, cal superar l’actual concepció emprada pels successius governs municipals que redueix la ciutadania i els seus drets a simples usuaris d’uns serveis personals, basant l’acció municipal en l’assistencialisme vers determinats col·lectius en lloc d’encarar el repte de garantir la igualtat efectiva entre tots els ciutadans i totes les ciutadanes, deixant de tractar-nos com a usuaris. Cal situar la ciutadania com a subjecte de drets i deures més enllà de la seva edat, classe social, gènere i procedència. En la mesura en què l’acció social municipal se situï en aquestes coordenades, tots els col·lectius es veuran atesos ja que les iniciatives s’adreçaran a totes les persones per igual.

Hi ha diferents mecanismes per tal de treballar cap a una major quota de cohesió social, però més enllà de l’assistencialisme creiem que la garantia d’un exercici ferm dels drets a l’educació i la sanitat és una eina per superar la cohesió social entesa en termes de serveis assistencials. D’altra banda, cal tenir present que el nostre país ha experimentat els darrers anys un canvi social i demogràfic, fruit de diferents processos migratoris, que ha fet canviar les nostres viles i ciutats.

L’arribada de persones procedents d’altres països s’ha de tenir en consideració perquè és un factor important que, com d’altres, influeix en l’economia local, en les necessitats socials, en el pluralisme cultural i religiós, en la prestació dels serveis públics i en qüestions relacionades amb la percepció de la ciutat que provoca aquesta nova composició social.

Aquesta nova realitat sovint es viu amb inquietud fruit de la dificultat per assimilar els canvis i, sobretot, perquè s’afegeix a situacions socioeconòmiques insatisfactòries que ja existien prèviament a les nostres viles i ciutats. Aquests elements estan essent utilitzats per l’extrema dreta i el populisme per tal de fer-se forat en la nostra societat, especialment entre les classes més desfavorides. La CUP-Alternativa per Barcelona ha de fer front a aquesta situació amb responsabilitat però amb fermesa, combatent la utilització del fet migratori per l’extrema dreta i el populisme.

- 77 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Cal tenir en compte, d’altra banda, que tot i que les competències respecte a immigració són estatals i autonòmiques és l’administració local la que rep el major impacte ja que és la que ha de resoldre en primera instància les demandes plantejades per la població immigrada.

L’ajuntament ha esdevingut l’administració gestora del fenomen migratori, ja que a part de la política municipal de recepció i acollida, els ajuntaments són els principals agents en la gestió dels processos d’integració i no s’ha d’oblidar que els ajuntaments han d’afrontar la prestació de serveis sense tenir les competències expresses ni els recursos suficients.

Un altre factor que s’ha de tenir en consideració és la lluita contra el patriarcat. Si bé s’han fet avenços en els últims temps encara queda molt de camí per recórrer. El patriarcat i el masclisme són fets estructurals que ens cal eradicar si volem una transformació social real per a tota la ciutadania. Tot i que la CUP-Alternativa per Barcelona treballi aquest tema de manera transversal, és imprescindible dedicar-hi especial atenció per no caure en la invisibilització. També cal afegir que el patriarcat discrimina per raó de gènere, sexe i opció sexual.

Davant de les actuals polítiques de l’Ajuntament de Barcelona, la CUP-Alternativa per Barcelona proposa diverses actuacions per tal d’afavorir la cohesió social a la ciutat i unes condicions de vida dignes per totes les persones que hi viuen.

- 78 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

4.1. EDUCACIÓ 4.1.1. Situació actual. Diagnòstic L’educació ha de ser entesa com un element en el qual s’han d’implicar totes les instàncies.

La corresponsabilització de les famílies, els centres educatius, entitats de lleure, associacions i administracions davant dels escenaris educatius és de vital importància per iniciar un treball comunitari i començar a considerar l’educació com un eix transversal.

Els reptes de l’educació per als propers anys són la necessària concepció de l’educació com un espai on tothom hi tingui cabuda i on els factors com són la diversitat, la democràcia o la cohesió social en siguin eixos fonamentals. Juntament amb la necessitat de reforçar el lligam inequívoc entre l’educació i emancipació, entenent emancipació com la capacitat de cadascú d’autodeterminar-se, en tots els àmbits de l’activitat humana.

Entenem el procés educatiu no com el d’un educador que dirigeix un grup, sinó com el d’una persona que és capaç d’establir un diàleg amb cadascun dels infants i joves, que es capaç d’entendre què li demanen, què necessiten o què els pot aportar. Entenent la seva feina com un acompanyament educatiu i un aprenentatge compartit. Sota els criteris de solidaritat, democràcia, participació, justícia social i sentit comú.

A la ciutat de Barcelona hi ha un clar desequilibri entre oferta pública educativa i oferta privada concertada a favor d’aquesta segona. Per tant, veiem necessari prendre mesures per corregir aquest desequilibri elaborant propostes a favor de l’escola pública i garantir-ne el seu manteniment en condicions dignes i òptimes en quan a recursos per a l’alumnat i les famílies.

En matèria educativa l’Ajuntament de Barcelona ha bastit històricament una xarxa de centres educatius públics de titularitat municipal que han mantingut, en general, un bon nivell de qualitat educativa. Des del curs passat – 2009/2010 – la gestió educativa a la ciutat de Barcelona ha quedat a càrrec del Consorci d’Educació de Barcelona que aplega tant l’oferta pública d’educació de titularitat municipal com la de titularitat de la Generalitat. El sindicat USTEC- STEs ha fet una primera valoració de la feina feta per aquest nou organisme i en ressalta els següents punts: •

•

Ha contractat empreses privades per realitzar les avaluacions de riscos laborals, externalitzant un servei fent negoci privat amb diners públics i sotmetent la salut del professorat als gestors de les empreses contractades (gestió privada dels serveis públics) Ha aplicat una retallada de plantilles, un tancament de grups als batxillerats nocturns i diürns i ha precaritzat encara més les condicions laborals del personal interí i - 79 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

• • • • •

substitut, seguint fidelment les directrius del Departament d’Educació.

Ha aplicat una reducció de dotació de personal per atendre l’alumnat amb necessitats educatives específiques (auxiliars d’educació especial, tutors/es d’aula d’acollida, personal d’USSE) Ha efectuat una clara disminució de la partida econòmica que les AMPA reben per al servei d’acollida matinal Ha portat a terme una disminució de les partides per despeses generals de funcionament dels centres, així com també ha reduït les dotacions de mobiliari i altres recursos materials, que són clarament insuficients Ha disminuït sensiblement la dotació per la formació permanent del professorat, fins a un 30% També ha aplicat una clara congelació de personal laboral: TEI i PAS

Podem concloure així que la política educativa aplicada a Barcelona pel Consorci d’Educació de Barcelona ha estat la de l’aplicació més ferma i decidida dels aspectes de política neoliberal que el Departament d’Educació intenta aplicar al conjunt de l’educació pública al nostre país.

Ens oposem a la LEC -encara que no sigui competència municipal-. Davant la pressa i la precipitació amb que es volen posar en marxa les polítiques educatives, la Llei d’Educació Catalana (LEC) i la gestió del Consorci d’Educació de Barcelona des de la CUP-Alternativa per Barcelona pensem que s’ha d’elaborar un programa d’actuació educativa i una planificació adequada de necessitats en l’àmbit públic on els agents implicats puguin dir-hi la seva, i es pugui fer una diagnosi real del panorama educatiu a la ciutat de Barcelona per fer propostes que s’adeqüin a les insuficiències i males pràctiques que el sector educatiu públic està patint la nostra ciutat.

4.1.2. Les línies d’actuació general Educació de qualitat: exigim un model educatiu que no mesuri la qualitat educativa exclusivament per la seva eficiència, sinó que inclogui criteris acadèmics i de socialització del coneixement. Entenem que l’alumnat i les famílies no poden ser tractats només com a consumidors de serveis educatius, sinó com a usuaris i agents participatius d’un procés de formació permanent en tots els àmbits del coneixement. Aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i científics, laics, catalans i de qualitat, defugint tota mena de dogmatismes.

Educació antipatriarcal: lluitem per assolir la igualtat de sexes. Així, apostem per la coeducació com a millor mètode educatiu per a assolir el nostre objectiu. Entenem que només una educació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista hegemònica. Rebutgem, per tant, la concertació de centres privats que practiquen la segregació de l’alumnat per sexes en aules diferenciades.

- 80 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Educació participativa i integradora: defensem i treballem per a un model educatiu transversal, multidisciplinari i inclusiu amb les dinàmiques socials, amb un model pedagògic democràtic i participatiu que s’allunyi tant de la simple transmissió acrítica de coneixements com de l’adoctrinament del signe que sigui. Volem la formació de persones crítiques amb el món que ens envolta. La inclusió és un salt qualitatiu en el sistema educatiu enfocat no tant sols a integrar totes les tipologies d’alumnes, sinó en estar preparada física i pedagògicament per tal de poder matricular alumnat amb necessitats educatives especials, ja provinguin d’aspectes físics, psíquics o socials. I alhora procurar que l’objectiu passi per la normalització contextual, per tal de poder viure la diferència com una font de riquesa i poder deixar enrere aspectes segregadors, que es potencien amb les escoles especialitzades o mitjançant la pedagogia tradicional.

Ensenyament català: treballem per un ensenyament en català i defensem la immersió lingüística des de l’escola bressol com a sistema plenament integrador lingüísticament parlant que ha donat excel·lents fruits fins ara. Entenem que cada poble, amb els seus trets culturals i lingüístics que li són propis, té el dret i ha de poder organitzar i regular el seu propi sistema educatiu. a tots els nivells, des de l’escola bressol fins al sistema universitari, per tal d’afrontar els reptes socials, culturals i econòmics que l‘envolten i el defineixen.

Lluitem per un marc educatiu dels Països Catalans i volem un ensenyament català tant en llengua com en continguts. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament en tots els àmbits educatius.

Ensenyament públic: creiem que només l’ensenyament públic i gratuït pot garantir la igualtat d’oportunitats real per a totes i tots, que ens permeti accedir al coneixement sense traves polítiques, econòmiques, acadèmiques o burocràtiques. Entenem que l’ensenyament públic ha de ser d’accés universal, laic, gratuït i gestionat exclusivament per l’administració pública sense concessions ni intromissions del capital privat. Creiem, per tant, que és obligació de l’administració educativa del nostre país el dedicar esforços i recursos humans i econòmics que garanteixin que l’ensenyament públic sigui l’eix fonamental del sistema educatiu, i no com passa ara. Per tant, i com a primera mesura, aturada dels concerts educatius i retorn dels diners públics a la xarxa pública per tal de posar els mitjans econòmics per a garantir la seva qualitat.

4.1.3. Projecte Educatiu de Ciutat L’educació no només pertany a l’àmbit educatiu, sinó que forma part de tota la societat, és per això que des de la CUP-Alternativa per Barcelona parlem de ciutat educadora. Entenem que aquest projecte, és llarg i des de la CUP-Alternativa per Barcelona pensem que s’ha de treballar a nivell d’ajuntament per tal de garantir la continuïtat sigui quin sigui l’equip de govern de la ciutat, ja que va més enllà dels quatre anys de legislatura. Totes les polítiques educatives, s’han d’integrar dins del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC).

- 81 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Per tant, pensem que el PEC: Ha de proposar canvis que vagin més enllà de connectar sinergies i cohesió de la població Situar el PEC en el marc de les polítiques proactives que possibiliten canvis estructurals Situar el PEC en el marc de la democràcia participativa en què la presa de decisions sigui de tendència horitzontal Buscar les carències en què calgui una intervenció assistencial i que es garanteixi la igualtat d’oportunitats Fer una previsió de les possibles situacions de conflicte que es puguin desencadenar El Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) ha d’incloure les següents propostes genèriques: • Elaborar un mapa educatiu de ciutat • Integrar diferents experiències socioeducatives de la ciutat en el marc del PEC • Atribuir tasques i funcions envers la comunitat als serveis municipals (escoles, CAP, poliesportius...)

• Delimitar els àmbits més adequats i propers per treballar amb el PEC (esport, lleure, cultura, inserció laboral...)

• Tendir cap al model de compactació de serveis (incorporar actuacions de diverses àrees municipals i s’empara en un òrgan integrador que supervisa les actuacions realitzades en el marc d’aquest projecte) tot facilitant una comprensió de les àrees municipals • Compartir les responsabilitats institucionals del PEC des de més d’una àrea • Anar tendint progressivament al treball transversal i als projectes integradors des de projectes més concrets i amplis • Elaborar un llistat de criteris pedagògics • Dissenyar voluntats educatives específiques per a cadascuna de les dimensions de la ciutat educadora • Assegurar que en l’elaboració del PEC hi participen diferents professionals (educadors, biòlegs, arquitectes, artistes, comerciants...)

En el projecte educatiu de la CUP-Alternativa per Barcelona a partir d’aquestes premisses, estructurem l’educació a les ciutat.

L’escola Bressol: Apostem per una xarxa d’escoles bressols públiques que cobreixin les necessitats de la ciutat. Apostem per una pedagogia activa, on els nens i nenes aprenguin de les vivència del dia a dia. Una escola Bressol que experimenti i que faci conèixer als infants el seu entorn.

L’escola : Creiem en l’escola pública, per tant, donarem prioritats a enfortir aquest sistema però, alhora, per tal de garantir l’equilibri social, les escoles privades i concertades han d’entrar a formar part del sistema educatiu municipal, seguint les polítiques que marca - 82 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

l’ajuntament. Polítiques concretes: •

Transport municipal: el transport escolar estarà lligat al transport públic, és a dir, que totes les escoles tindran autobús per tal que els seus alumnes es desplacin. En el cas que l’escola que vagi l’alumne/a estigui situada lluny de casa seva (més de 3 quilòmetres), se’ls farà bonificacions en el transport urbà.

•

Menjador: Tenir en compte la situació socioeconòmica per tal d’oferir la gratuïtat del menjador i que aquest sigui centrat en el consum responsable, ètic i ecològic.

•

Educació en el lleure: Evitar la subcontractació precària en menjadors i serveis extra-escolars.

•

Alumnes amb NES (necessitats específiques de suport): les escoles, tant públiques com concertades i/o privades, hauran de fer una reserva de places pels alumnes amb NES. Aquestes seran d’un 5% a principi de curs per aula i durant el curs es reservarà un 10% a tota l’escola. Ajudes a les escoles: les escoles se’ls tramitaran que tinguin aules d’acollida, per tal de poder atendre els/les alumnes que durant el curs es van incorporant a les escoles. Els alumnes que vagin a les escoles públiques, concertades i/o privades amb una renda per càpita per sota el salari brut interprofessional se’ls tramitaran ajudes per tal de poder cobrir la quota escolar . Temps d’espera escolar: els alumnes amb NES o nouvinguts, es muntarà un circuit fora l’horari escolar, per tal de participar de la vida social. L’Ajuntament farà un conveni amb les diferents entitats que participin a nivell de: esplais, clubs esportius. Els alumnes tindran l’obligació d’anar, al menys dos dies a la setmana, durant un any, a aquestes activitats. Evitar la subcontractació precària de les educadores de suport, així com de les Tècniques d’educació infantil, etc.

•

Relació escola bressol, escola i institut: es vincularan a cada centre l’escola bressol, l’escola i el institut que li pertoqui. D’aquesta manera es continuarà amb l’equilibri social. A nivell pedagògic, també es mirarà que tingui continuïtat, fomentant la diversitat pedagògica i la innovació.

• Ús social dels centres públics: Mancomunar (compartir) serveis. Obrir les escoles públiques a l’estiu i caps de setmana. Mentre no s’eliminin els concerts educatius, les escoles privades i privades-concertades hauran de cedir espais.

Instituts : En el cas dels instituts es prendran les mateixes mesures plantejades per les escoles.

Universitat Popular: espais educatius dirigits a persones adultes, principalment, en què puguin realitzar cursos i ampliar coneixements en diverses esferes. Aquesta institució pot - 83 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

dependre de l’Ajuntament i pot estar coordinada amb la xarxa d’Universitats Públiques.

4.1.4. Punts on l’Ajuntament de Barcelona ha d’intervenir amb urgència Escoles Bressol: En el cas concret de la ciutat de Barcelona hi ha uns reptes urgents, lligats a la municipalització de les escoles bressol. L’Ajuntament de Barcelona, que no ha complert les promeses sobre edificació d’escoles bressol, ha de fer un pla d’ajuda per a construïr-ne. A dia d’avui els números parlen per si sols, l’educació infantil en Llar d’Infants: centres públics (68), centres concertats (37), centres privats no concertats (194), amb un nombre d’alumnes: 4.638 alumnes en centres públics, 2.127 en centres concertats, i 9.711 en centres privats no concertats (Vegeu taula 1. Font: informe L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2009/2010. Recull estadístic, abril de 2010 elaborat pel Consorci d’Educació de Barcelona).

Per la CUP-Alternativa per Barcelona aquest és el punt central que ha de treballar l’Ajuntament de Barcelona, en el qual té competències i responsabilitat política. No és poden donar diners públics a la concertada ni ajudes a l’escola privada sense haver satisfet totes les necessitats dels centres públics. La manca de voluntat política ha ocasionat aquesta situació insostenible per les famílies, que han de destinar gran part del pressupost familiar a la matriculació dels infants a les escoles bressols.

Batxillerat nocturns: Un altre dels punts sensibles que han estat motiu de controvèrsia social i on s’han dut a terme lluites per reivindicar el dret a l’ensenyament públic ha estat en la supressió de bona part dels batxillerat nocturns. Aquesta decisió afecta i discrimina especialment a les classes populars que han compaginar treballar i estudiar. L’ajuntament ha de vetllar perquè no es tanquin batxillerats nocturns i perquè no es tregui el batxillerat als centres públics amb dèficit d’alumnat.

FP: No s’han de tancar línies de FP de centres públics i s’ha d’ampliar l’oferta educativa de Formació professional i plans de formació ocupacional.

Escola d’Adults: El Consorci d’Educació tracta de concentrar-les en pocs centres, allunyant-les dels usuaris perden la proximitat. Com a CUP-Alternativa per Barcelona denunciem aquesta discriminació i s’han de prendre mesures per facilitat l’accés a l’educació.

- 84 -

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

4.2. SANITAT 4.2.1. Situació actual El model sanitari de Catalunya està basat en la diversificació de proveïdors: entitats de diferent naturalesa ofereixen els serveis sanitaris a partir de recursos públics. No es promou un model de Sanitat Pública de gestió pública i es permet que entitats privades (com les entitats de base associativa) tinguin beneficis privats a partir dels recursos públics.

S’està plantejant la possibilitat del copagament com a solució als problemes de finançament i de sobreutilització de la xarxa sanitària. El copagament pot ser considerat més aviat un repagament ja que els serveis públics estan finançats a través dels impostos que paguem la ciutadania. A més, trenca el principi bàsic d’equitat en introduir elements de desigualtat en l’accés al sistema sanitari en funció de la renda i hi ha experiències en què han augmentat els ingressos hospitalaris i la mortalitat entre les persones amb més malalties i amb menys ingressos.

La capacitat de decisió sobre la salut de les persones està en mans de la institució mèdica, que tendeix a responsabilitzar exclusivament els individus dels problemes de salut i proposa solucions essencialment intervencionistes, sobretot farmacològiques. A nivell personal, es promou la visió tecnologitzada de salut, es fa poca incidència en la capacitat individual per millorar la pròpia salut. A nivell més col.lectiu, no existeixen espais reals on els ciutadans puguin participar en les decisions relacionades amb la salut i la sanitat a la ciutat de Barcelona, convertint els pocs espais destinats a la trobada entre tècnics, professionals i entitats, en espais informatius unidireccionals.

Finalment, la planificació a la ciutat, lluny d’intentar adaptar-se a les necessitats específiques dels diferents zones, barris i districtes de la ciutat continua regint-se segons criteris demogràfics, on tot i existir un volum d’informació suficient per adaptar les polítiques a les diferents realitats, s’obvia per continuar imposant un model uniforme en una ciutat de més d’un milió i mig d’habitants.

4.2.2. Línies d’actuació generals de la CUP •

Volem una Sanitat Pública de gestió pública

Totes les persones han de tenir dret a la millor salut disponible i accés al sistema sanitari públic, sense discriminació per raó de gènere, classe, estat, origen ètnic o disminució de capacitats físiques o mentals.

El sistema sanitari fomentarà l’Atenció Primària i la Salut Pública com eines fonamentals per a la promoció de la salut i la prevenció de malalties.

85

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

L’Ajuntament, a partir de la seva participació al Consorci Sanitari de Barcelona, vetllarà per a evitar la privatització del sistema sanitari, l’actual fragmentació del sistema sanitari públic i les dificultats que està comportant en la seva gestió, tot impulsant que la gestió dels serveis sanitaris recaigui en l’Institut Català de la Salut. Així mateix, treballarà per a evitar que els organismes que gestionen serveis públics tinguin afany de lucre i distribueixin beneficis a costa de pressupost públic.

Entenem que des de l’Ajuntament s’han de proporcionar mitjans a la població per a autogestionar la seva salut, fomentant la capacitat individual per a millorar la salut i la participació en les decisions que afectin a la seva salut. Cal fomentar l’autoconeixement i l’autonomia, així com les relacions humanes, la nutrició saludable i l’exercici físic. Cal tenir en compte també els factors socioeconòmics, culturals i de gènere que condicionen l’actitud de les persones envers la salut per a minimitzar-ne els efectes negatius.

Planificació del sistema sanitari fent intervencions en funció de les necessitats, amb l’objectiu de disminuir les desigualtats causades per la classe social, l’edat, el gènere i l’origen ètnic. És a dir, utilitzant no només criteris demogràfics a l’hora de definir la cobertura dels serveis sanitaris de la ciutat sinó adaptant la distribució dels recursos (econòmics, infraestructures, humans) i els serveis en base a les necessitats.

Coordinació del sistema sociosanitari, potenciant el paper vertebrador de l’atenció primària com a centre de la coordinació dels serveis assistencials (derivació en funció de les necessitats).

Disminució de la despesa en farmàcia, racionalitzant l’ús dels medicaments i potenciant la dispensació de medicaments genèrics. Aspectes com l’envelliment progressiu de la població i la cronificació de malalties ens orienten cap a la necessitat d’optimitzar els recursos.

No a la privatització del sistema sanitari, fent especial èmfasi en l’oposició al copagament (que de fet és un repagament). El copagament trenca el principi bàsic d’equitat i introdueix elements de desigualtat d´accés al sistema sanitari en funció de la renda, augmenta el risc de reducció de l’atenció sanitària a les persones o col·lectius amb més comorbiditat, més desafavorits econòmicament i amb risc d´exclusió social i pot legitimar l’ús inadequat dels serveis.

Participació social executiva amb capacitat de decisió sobre la gestió (professionals de la salut, sindicats, moviments socials i veïnals) Condicions salarials i laborals estables del personal de salut, formació continuada i independent del personal de salut, disminució dels càrrecs administratius i polítics.

•

Volem una participació ciutadana real en salut 86

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Els òrgans de participació en salut a la ciutat de Barcelona són el consell de salut de Barcelona (que és el consell de participació del CSB i té l’objectiu d’assessorar i formular propostes a la direcció), els consells de salut dels districtes (organismes municipals amb l’objectiu d’analitzar i formular propostes respecte la salut de la població del districte), el grup de salut del Consorci Municipal de Benestar Social (grups de treball oberts amb entitats i experts que a partir de reunions mensuals tenen l’objectiu de reflexionar i debatre temes d’actualitat referents a la salut), les comissions dels CAPs (puntuals en diferents districtes) i el treballs comunitaris als barris.

L’organisme que sembla més actiu i més proper a la ciutadania són els consells de salut dels districtes, que es comencen a posar gradualment en marxa l’any 2002, i que, en teoria, han de ser un punt de trobada entre entitats, polítics i tècnics. Segons la informació d’aquests consells de salut que es pot consultar a la web de la ciutat, el nivell d’activitat és força variat en funció dels districtes, però sent, en major o menor grau de caràcter informatiu que no pas participatiu.

•

Volem que des de l’Ajuntament es promogui la salut

La promoció de la salut consisteix a proporcionar a les persones els mitjans necessaris per a millorar la salut i poder exercir-hi un major control (Carta de Ottawa).

El concepte actual de la salut medicalitza els processos de la vida i proposa solucions farmacològiques i tecnologitzades, tot oblidant que les condicions socioeconòmiques, ambientals i les conductes relacionades amb la salut són més importants per a la salut que l’assistència sanitària.

Des de l’ajuntament s’ha de fomentar una concepció més àmplia de la salut i intervenir sobre els determinants de la salut mediambientals, socials i d’estils de vida.

4.2.3. Propostes •

La salut ha d’estar present en totes les polítiques públiques, que han de considerar sempre les seves conseqüències sobre la salut.

•

Transversalitat de la informació: el coneixement generat sobre salut per l’agència de salut pública ha de servir per a dissenyar les polítiques de les diferents àrees de l’ajuntament.

•

Fomentar i crear ambients saludables: espais sense fum, potenciar el transport públic no contaminant, potenciar un model urbanístic amb espais verds reals i de qualitat.

87

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Fomentar l’ús públic dels espais verds de la ciutat

•

Facilitar l’accés a equipaments públics (patis d’escola) durant els caps de setmana , per a dotar d’espais d’oci no consumista a les persones i entitats i facilitar la pràctica de l’esport.

•

L’activitat laboral pot ser font de malestar i malaltia física i mental, ja sigui per l’efecte directe de la feina com per situacions d’abús (el trastorn ansiós depressiu és el diagnòstic més freqüent). L’ajuntament ha de facilitar als treballadors i treballadores suport davant de les situacions difícils i promoure el contacte amb les xarxes socials i sindicats per a actuar davant de situacions d’injustícia i prevenir la medicalització i l’aparició de malalties i d’accidents laborals .

•

Intervencions per a augmentar la cobertura mèdica del col·lectiu de les persones sense sostre.

•

Facilitar i promoure la conciliació de la vida personal i laboral com a element clau per al fomentar conductes que generin salut (dietètiques, relacionals, activitat física, etc.) i la dedicació a la cura de les persones, repartiment de les tasques de la llar, foment de les xarxes socials. Aplicació d’aquestes polítiques amb el personal municipal i el de les empreses de qui contracti els serveis.

•

Començar pels col·lectius o zones més vulnerables a l’hora de posar en marxa polítiques destinades a disminuir les desigualtats en salut.

•

Promoure el debat i la reflexió sobre despenalització i legalització de drogues.

•

Disminuir els embarassos no desitjats (en especial en adolescents): preservatius gratuïts, informació a les escoles, xarxa pública per a que les dones que així ho decideixin puguin avortar de manera gratuïta.

•

Facilitar la realització d’esport: centres esportius municipals accessibles, circuits als espais públics, carrils bici, caminades...

•

Acció comunitària: fomentar la participació activa de la comunitat, la creació i enfortiment de les xarxes socials mitjançant els recursos existents. Potenciar l’orientació comunitària de l’atenció primària social i sanitària.

•

Desenvolupar habilitats personals per a l’autogestió de la salut (tallers, escoles, llocs de feina, equipaments municipals...).

88

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

• •

Fomentar la contractació de centres que fomentin la integració de grups més desafavorits i amb risc d’exclusió social. (discapacitats, reinserció, Salut mental).

Garantir el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs.

89

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

4.3. SERVEIS SOCIALS 4.3.1. Plantejament La CUP-Alternativa per Barcelona es compromet a convertir Barcelona en una ciutat referencial en matèria de benestar social i, en el context actual, referencial en la lluita contra els efectes de la crisi. No es pot deixar com a única opció a la població en situació de desavantatge, la fantàstica sortida de “l’emprenedoria”. Cal que les obligacions fiscals de la població reverteixin en el benestar general, en la pal·liació de la desigualtat social i en l’empoderament de les classes subalternes.

En matèria de serveis socials, però, malgrat la presentació de la ciutat com a modèlica en aquest aspecte, la realitat és que l’administració ha descarregat bona part de les funcions que li són pròpies en entitats jurídicament “sense ànim de lucre” de titularitat privada. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona entenen que aquesta pràctica constitueix un procés de privatització encoberta contrari a la consideració dels serveis socials com a dret subjectiu de ciutadans i ciutadanes. Considerem que la millor manera d’assegurar el dret a l’assistència social a persones en risc d’exclusió és que els serveis siguin de titularitat pública.

Entenem que els Serveis Socials atenen a tot el conjunt de la societat, especialment als sectors de població amb risc d’exclusió social, amb manca d’habilitats socials o dificultats econòmiques i a les que tenen una manca de xarxa social que no els permet integrar-se a la societat.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona fem les següents propostes per tal de transformar l’actual plantejament i actuació de l’Ajuntament de la ciutat en els serveis socials.

4.3.2. Propostes •

Municipalització dels serveis socials

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona considerem contradictòria la consideració dels Serveis Socials, a la Llei que els regula, com un dret de caràcter subjectiu; i el seu desenvolupament concret al territori. Aquesta contradicció resideix en el fet que, sota l’excusa de la participació dels agents socials, aquests serveis sovint són cedits a entitats de titularitat privada, perdent llavors el caràcter públic que haurien de tenir per tal d’assegurar l’efectivitat del dret.

Com a candidatura d’esquerres, ens pronunciem a favor del caràcter públic dels Serveis Socials, destaquem la importància de la titularitat dels mateixos i entenem que la finalitat o la forma jurídica de les entitats que actualment assumeixen bona part del gruix de les 90

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

actuacions recollides a la Cartera de Serveis Socials, no justifica la seva concessió; ans al contrari, l’entenem com un procés solapat de privatització d’una àrea fonamental de l’estat del benestar. És així que la CUP-Alternativa per Barcelona aposta per la plena municipalització dels Serveis Socials, tot establint eines que garanteixin la seva qualitat i que evitin la generació d’asimetries en el conjunt dels beneficiaris i beneficiàries dels mateixos. En aquest sentit, entenem que cal una reforma en profunditat dels òrgans municipals agrupats sota la marca de l’Acord per a una Barcelona Inclusiva, encarregats formalment de la coordinació públicaprivada i els que sovint degeneren en pràctiques de caràcter clientelista.

Partint de la base de la municipalització dels Serveis Socials, la participació d’entitats als òrgans de gestió hauria d’estar orientada a la detecció de necessitats i problemes emergents en els diferents districtes de la ciutat, així com a l’avaluació de la resposta que l’ajuntament dóna a aquestes necessitats i problemes.

Propostes concretes en aquest àmbit: • Plena municipalització dels Serveis Socials, tot establint eines que garanteixin la seva qualitat i que evitin la generació d’asimetries en el conjunt dels beneficiaris i beneficiàries dels mateixos.

• Reforma en profunditat dels òrgans municipals agrupats sota la marca de l’Acord per a una Barcelona Inclusiva •

De l’assistencialisme al caràcter preventiu dels serveis

Aquesta orientació comportaria l’elaboració d’un programa que aspirés a la superació del caràcter merament assistencialista dels Serveis i dotés de contingut al pretès caràcter preventiu que recull la Llei, segons la nostra percepció, menystingut a la pràctica. A l’actual context de crisi econòmica, no podem obviar el fet que, més enllà dels col·lectius tradicionalment atesos per l’acció social, existeix un gruix significatiu de la població que es situa en una posició precària limítrofa amb la pobresa, com demostra la diversificació dels perfils d’usuaris i usuàries dels Serveis Socials. L’acció pública llavors, haurà de superar el caràcter pal·liatiu i aspirar a la resolució de les problemàtiques generades per l’actual sistema socioeconòmic a col·lectius en situació de risc, així com haurà de cercar la prevenció de la caiguda sota el llindar de la pobresa dels sectors que fins ara gaudien de la integració laboral i social.

•

Contra la trampa de la co-responsabilitat en el pagament

En un plànol institucional, la CUP-Alternativa per Barcelona es compromet a pressionar per a que la totalitat dels serveis recollits a la Cartera no estiguin subjectes a la disponibilitat pressupostària i no s’apliquin sota la fórmula tramposa de la co-responsabilitat en el 91

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

pagament. En aquest sentit, les actuacions de l’ajuntament hauran d’estar encaminades a suplir aquesta mancança a nivell municipal. Més enllà de la nostra voluntat de superació de la manca d’ambició de la Generalitat, ens proposem superar també la manca de transparència i el desconeixement general de la temàtica que pateix la població fruit d’una política de comunicació inexistent. Entenem que l’accés als serveis depèn, com és lògic, del coneixement de la seva existència.

•

Augment de la despesa social

En l’actual context de crisi, l’administració no pot oferir una imatge positiva de si mateixa en aquesta matèria si al·ludeix al “blindatge” pressupostari de la despesa social. No s’ha de blindar la despesa, s’ha d’incrementar. És l’ajuntament qui ha de fer l’esforç perquè amplis sectors de la població no caiguin en risc de pobresa, i perquè no siguin els ciutadans i les ciutadanes les que han de “ajustar-se el cinto”. Això comporta l’increment de la dotació de places públiques en cases d’acollida, residències per gent gran, escoles bressol i altres eines per a l’assistència a persones dependents. També de la dotació de professionals.

Les actuals prestacions econòmiques, ja sigui per la llei de la dependència com de les beques de menjador escolar, d’activitats de lleure, els lots d’aliments o les ajudes al lloguer, que faciliten els Serveis Socials, no es poden veure reduïdes amb l’excusa de la crisi econòmica.

Aquestes mesures contenen una forta acció social sobre les persones destinatàries, ja que no només són econòmiques, i per tant s’han de mantenir i defensar, precisament en un context tant difícil per molts sectors de població que estan en un cada dia més seriós risc d’exclusió social.

Propostes concretes en aquest àmbit: • Increment de la inversió per sobre del que correspondria proporcionalment a l’augment de la demanda, orientant la inversió en cobrir el creixement de la demanda.

• Augmentar les residències públiques per a la gent gran per tal de garantir plaça de manera prioritària a les famílies amb rendes baixes i mitja baixes.

• Incrementar sensiblement les dotacions pressupostàries en intervenció preventiva i pal·liativa de la pobresa. Incrementar també el nombre de professionals.

•

Professionalització de la cura i l’assistència

De cap de les maneres es pot continuar amb una política social que deixa la càrrega de la cura i l’assistència personal a les famílies, el que sovint vol dir en les dones. Cal implementar polítiques actives en aquest camp que permetin descarregar a les famílies de les funcions que tradicionalment venien realitzant per tal de propiciar el desenvolupament professional i social d’homes i dones. Cal també que les funcions de cura i assistència a persones dependents siguin atribuïdes a professionals amb un contracte formal i unes condicions 92

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

laborals adients.

Propostes concretes en aquest àmbit: • Creació d’un ens de gestió dels i de les professionals de la cura. Creació d’una borsa de treball municipal específica per a aquets/es professionals.

•

Atenció integral per a la inclusió social

En matèria d’inclusió social, s’han d’abordar les diferents problemàtiques de manera global; el que implica oferir una atenció integral no només basada en la mera assistència, sinó també en l’elaboració d’itineraris d’inclusió. També implica tractar de manera transversal aquestes qüestions: no ens sembla coherent que determinades normatives de la ciutat penalitzin a persones que troben en una situació social complexa. En concret, la Normativa del Civisme obstaculitza la trajectòria d’inserció social de col·lectius en situació de risc, com ara, les persones sense sostre.

En definitiva, Barcelona ha de ser referencial pel seu model de benestar social i no per una promoció turística de baix perfil que poc o res beneficia a les classes populars de la ciutat.

Propostes concretes d’aquest àmbit: • Elaboració d’un Pla d’Ocupació per a persones en risc d’exclusió social seguint criteris d’estabilitat laboral.

• Cancel·lació de tot conveni amb entitats privades que no acompleixin la LISMI en matèria de contractació de persones amb discapacitat (incloent a aquelles que s’acollen a mesures alternatives) i formulació de denúncia i obertura d’expedient a aquelles que siguin contràries a la llei.

• Elaboració d’un pla vinculant d’Atenció integral a persones drogodependents basada en la proximitat prèvia elaboració d’informe tècnic.

• Creació d’una xarxa de recursos d’inserció sociolaboral per a les persones drogodependents.

•

Potenciar les accions interessants que proposa el recent document aprovat per l’Ajuntament “Model de serveis socials bàsics”

L’Ajuntament de la ciutat ha aprovat recentment un document que engloba les seves polítiques en matèria de serveis socials, el document “Model de Serveis Socials Bàsics: una aposta per repensar i millorar l’Acció Social territorial des de l’Administració local”.

Aquest document proposa orientacions i principis de l’acció social interessants (que podeu llegir a l’Annex del document), però l’incompliment total o parcial d’algunes d’aquestes pautes impedeix que tinguin els efectes desitjats.

93

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

De l’atenció individual-familiar a l’atenció col·lectiva Hi ha necessitat d’invertir més dedicació a estratègies que impliquin el pas de l’atenció individual-familiar a l’atenció col·lectiva. La preeminència del treball “de despatx”, en detriment del que es desenvolupa en altres contextos (medi obert), i les dificultats d’articulació entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada dificulten el desitjat treball en xarxa. Aquesta coordinació hauria de ser transversal (serveis socials, educació, salut, etc.) i fluïda. Encara avui, cada servei dels diferents àmbits, empra la seva pròpia metodologia, i n’és, en certa manera, gelosa. El treball en xarxa implica respecte, confiança entre serveis sempre apuntant a una mateixa direcció, amb un mateix objectiu general.

Hi ha diferents experiències de xarxes de professionals en diverses parts del territori de Barcelona, que tenen com a finalitat unificar criteris d’actuació i intervenció. Hi són representats serveis de salut, d’educació i serveis socials. En algunes també hi participen els equipaments públics com els Centres Cívics i representants del món associatiu. Aquestes experiències creiem que estan en el bon camí. Però encara no rutllen del tot degut a la compartimentació de la feina i de l’objectiu personal de cada servei, que encara difereixen.

•

Altres propostes d’actuació en matèria de serveis socials: • •

• •

Derogació de la Normativa del Civisme per la seva penalització de les prostitutes, les persones sense sostre i altres col·lectius en risc de pobresa o socialment exclosos.

Redefinició del Consell Municipal de Benestar Social creant un òrgan de caràcter consultiu per a la iniciativa social de titularitat privada, i un altre de caràcter vinculant amb funcions de planificació que conti amb la presència de l’administració i dels sindicats amb representació en Barcelona.

Supressió del Premi Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació.

Adaptació de tota la comunicació i serveis que produeixi l’ajuntament per a la seva accessibilitat per part de persones amb discapacitat auditiva, visual, etc; mitjançant l’edició en formats alternatius (Braile, format sonor, subtitulació...).

94

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

4.4. GÈNERE 4.4.1. Desigualtats entre dones i homes, discriminacions sexistes Enfront dels ideals urbans on les ciutats serien aparentment llocs de llibertat on la població es barreja indistintament, la realitat és que la ciutat reserva per a homes i dones espais, temps i treballs diferenciats, però sobretot marcats per la desigualtat. Hi ha qui pensa que el fet que les dones i els homes es moguin en espais mixtes significa que les discriminacions ja no existeixen. Res més lluny de la realitat: les dones som la majoria de treballadores pobres, som les que sustentem la infraestructura familiar a través d’organitzacions horàries impossibles i a costa de la nostra salut, majoritàries a realitzar el treball domèstic (productiu, explotat i gratuït), som la majoria d’usuàries del transport públic perquè tenim menys accés al vehicle privat. La major part també a patir violència sexual a l’espai públic, som les dones a les qui se’ns demana una suposada bellesa ideal amb publicitats sexistes a la cantonada de cada carrer, les primeres a encapçalar les anomenades famílies monomarentals, també la prostitució és en un 90% femenina... i ben poques són al poder de decisió polític o econòmic ben masculinitzat!

Els noms dels carrers també reflexen el menyspreu cap a les aportacions de les dones a la història de la ciutat quan la majoria dels noms de carrers o escultures commemoratives són d’homes. La planificació urbanística s’ha fet habitualment pensant que les persones són iguals, tenen les mateixes necessitats i faran el mateix ús de l’espai urbà. Les dones, per la càrrega del treball domèstic i familiar i per altres condicionaments socials sexistes, fan un ús de l’espai urbà diferenciat dels homes: realitzen més desplaçaments dins del municipi, fan un major ús dels serveis de la ciutat, la seva mobilitat sovint és amb càrregues (cotxets d’infants, de compra...), tenen menys llibertat de mobilitat per raons de seguretat. Precisament la qüestió de la seguretat o inseguretat canvia segons el gènere. Certs llocs de la ciutat durant la nit estan vedats per a les dones soles. La realitat de les diferents violències sexistes fa que les dones reduïm la nostra mobilitat no anant soles a certs llocs, a certes hores. Identificar els llocs on les dones no van per a poder millorar aquests espais és molt important. Poder-se moure en tota llibertat en l’espai públic com els homes és una condició fonamental d’igualtat. Malgrat la importància d’això, val a dir que la majoria de discursos sobre la seguretat urbana no prenen en compte que és en l’espai privat on les dones són majoritàriament agredides o que la majoria de delictes per violència sexual els cometen homes coneguts per la víctima.

Des d’una perspectiva feminista, que pren en compte les desigualtats entre homes i dones, les ciutats no són neutres. La població urbana es composa d’homes i de dones, que viuen la ciutat de manera diferenciada i marcada per les desigualtats, fet que cal tenir en compte alhora d’intervenir políticament. Certa legislació recent ratifica de manera sovint parcial algunes demandes del moviment feminista. Malgrat això, els recursos destinats a la igualtat de gènere sempre són escassos, es deleguen polítiques que haurien de ser assumides 95

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

públicament a ONG’s o fundacions privades. La igualtat de gènere sembla fer part més del discurs que no pas d’una voluntat política real.

Cal treballar per afavorir els canvis socials des de l’acció política, sense caure en el parany de la intenció política i, per poder desplegar àmpliament l’article 112 de la Carta Municipal de Barcelona, que fa referència a la responsabilitat de l’Ajuntament de Barcelona respecte la promoció de totes les accions i tots els serveis que facilitin la integració i la participació de les dones en la societat i evitin les discriminacions sexistes; a la gestió de tots els equipaments públics destinats a les dones, situats en el terme municipal de Barcelona, ja sigui per delegació o en règim de cooperació amb la Generalitat de Catalunya; i a la participació de l’Ajuntament de Barcelona en tots els òrgans competents per a la planificació de la política de les dones a la ciutat. Cal posar l’accent en la importància del treball reproductiu com a eix central bàsic de la vida de les persones i defineix polítiques que afavoreixin la tasca quotidiana d’atenció a les necessitats humanes. La desigualtat persistent en la realització del treball domèstic i familiar sobre determina la posició de les dones en el mercat de treball remunerat. Aquest es caracteritza per la desigualtat salarial (els homes cobren de mitjana un 25% més que les dones), les dones pateixen més atur, són majoritàries en la contractació a temps parcial, a part de totes les segregacions verticals (les dones no accedeixen a les categories professionals més altes amb càrrecs de més responsabilitat i millors salaris) i horitzontals (segregació de les categories professionals, unes molt feminitzades i les altres masculinitzades, les primeres amb un menor prestigi social i remuneració). Per no parlar de l’assetjament sexual. Aquesta situació, molt lligada al fet que les dones continuen a assumir principalment el treball de cura (com demostren totes les enquestes sobre usos del temps) fa necessària de manera urgent equipaments públics de cura per a infants de 0 a 3 anys, per a la gent gran, per a les persones amb discapacitats, persones amb malalties cròniques, etc.

Evidentment es tracta també i sobretot d’una qüestió de corresponsabilitat amb els homes d’aquest treball ara per ara menystingut i molt precaritzat.

La problemàtica de les desigualtats de gènere no pot ser obviada en l’elaboració de les polítiques socials d’habitatge, com és encara el cas. El gènere és un marcador decisiu del mal habitatge, encara que no és un determinant exclusiu. El problema principal el trobem en la feminització de la pobresa i les desigualtats econòmiques i socials de les dones respecte dels homes. Les dones, sobretot les que constitueixen famílies monomarentals, les dones immigrades, les dones joves o de la tercera edat i les dones que pateixen violència masclista tenen més dificultats d’accés a l’habitatge i pateixen amb més intensitat la crisi de l’habitatge. Com assenyala l’Observatori DESC (2006b) “les dones que es troben vivint en habitatge inadequat són més vulnerables davant les diferents formes de violència de gènere.

La carència d’aigua potable, de lavabos, l’amuntegament, o la inseguretat en la tinença de l’habitatge incrementa les situacions de vulnerabilitat enfront de la violència domèstica i les agressions sexuals.” Les dones amb fills/es a càrrec tenen moltes més dificultats per accedir als lloguers perquè els propietaris pressuposen més dificultats econòmiques i d’inserció laboral d’aquest col·lectiu. Segons la darrera memòria 2005 de la Fundació Foment de 96

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

l’Habitatge Social de Càritas (2007), es constata que el 50% de les famílies que viuen en un pis de la fundació són persones soles amb fills/es al seu càrrec, en la seva majoria dones. Cal parlar també de la violència immobiliària i urbanística que pateixen moltes dones que viuen soles, en especial aquelles de la tercera edat.

L’aplicació del principi de transversalitat per tal de garantir la incorporació de la perspectiva de gènere en el procés de definició, implementació i avaluació de totes les polítiques públiques, no treu però que, en determinades qüestions continuem considerant imprescindible la definició de polítiques específiques adreçades a les dones de Barcelona amb l’objectiu de garantir la igualtat real (d’oportunitats i de resultats) entre dones i homes.

Cal remarcar també que dins del grup de les dones s’entrecreuen diferents desigualtats, i per això hi ha col·lectius de dones a Barcelona especialment discriminats com les dones de la tercera edat, moltes de les quals sobreviuen amb pensions irrisòries, les dones immigrants sense papers, les dones amb algun tipus de discapacitat o les dones que exerceixen la prostitució, les quals viuen una situació de persecució policial permanent degut als abusos que fa possible l’ordenança del civisme de la nostra ciutat, tal i com denuncien diferents associacions.

Tornem a centrar la mirada en el reconeixement dels sabers de les dones i en la lluita contra la seva discriminació social: pública i privada. Per tal que les dones visquin en llibertat i puguin exercir en igualtat real els seus drets de ciutadania cal, en primer lloc, eradicar totes les formes de violència patriarcal.

4.4.2. Propostes •

Treballar per a la construcció d’un nou pacte social que ens permeti definir estructures alternatives d’organització socials dels temps i dels treballs per tal de possibilitar en tot moment els desenvolupament de tots els projectes de vida.

•

Elaborar polítiques públiques que promoguin la corresponsabilització de totes les persones, homes i dones, així com de l’administració pública municipal, en la realització del treball reproductiu, ja que repartir els treballs equitativament suposarà tenir més consciència del temps propi, més qualitat de vida i més benestar.

•

Informar a la societat del valor econòmic i social del treball reproductiu amb l’objectiu de posar fi a la manca de reconeixement de les tasques socialment i tradicionalment vinculades a les dones.

•

Treballar per identificar i recuperar la genealogia femenina de les dones de la nostra ciutat per poder explicar la nostra història des de tots els escenaris, per entendre el nostre passat des de la seva complexitat i globalitat acabant amb el silenci que envolta les nostres avantpassades.

97

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Transformar la Regidoria de Dona en una estructura amb capacitat executiva per realitzar la coordinació, el lideratge i la fiscalització de les polítiques d’igualtat d’oportunitats de les resta d’àrees de gestió de l’Ajuntament de Barcelona.

•

Descentralitzar els serveis de protecció, atenció i tots els recursos municipals adreçats a les dones per garantir el principi de proximitat.

•

Donar suport econòmic i potenciar la coordinació amb les associacions de dones migrants amb l’objectiu d’impulsar la seva participació social i política en la construcció de la ciutat.

•

Regular que totes les estadístiques que realitzi l’Ajuntament de Barcelona referents a la migració incorporin la variable sexe per tal de posar fi a la invisibilització de la situació específica de les dones d’aquest col·lectiu.

•

Crear un fons de Garantia de pensions compensatòries per atendre les necessitats de les dones i dels seus fills i filles quan es produeixi una situació d’impagament per part de la seva ex-parella.

•

Incorporar la perspectiva de gènere en els serveis socials fent possible determinar quines són les demandes, necessitats i preocupacions específiques de les dones i establir si són elles les responsables de realitzar els tràmits de terceres persones que pertanyen al seu nucli familiar.

•

Recuperar el CIRD com a punt de trobada de les dones de la ciutat: com l’espai cultural, social, formatiu de la ciutat.

•

Fer que els PIADS siguin punt reals d’atenció i formació, i garantir que els professionals que hi treballen tenen la formació adequada i els recursos necessaris per a dur a terme la seva feina. Vetllar perquè les empreses que gestionen aquestes centres ho facin amb els millors professionals pel bon funcionament del servei i la millor atenció a les dones, usuàries del servei.

•

Reivindiquem el CIRD i els PIADS de districte com a serveis públics municipals. La privatització d’aquests serveis, en fer precàries les condicions laborals del personal, introduir rotacions i substitucions, etc., distorsiona el seu funcionament i qüestiona la seva qualitat

•

Dotar de més recursos els Circuits d’Atenció a la Violència envers les dones dels 10 districtes de la ciutat de Barcelona, responsables de l’aplicació del protocol d’actuació integral, amb l’objectiu de coordinar els diferents serveis i administracions implicades 98

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

en la prevenció i actuació contra la violència de gènere. Aquest protocol contempla actuacions transversals que afecten la policia, la sanitat, les associacions, els jutjats i la població en general.

•

Elaborar un mapa d’implantació de centres d’acollida i serveis de seguiment i suport per a dones víctimes de la violència patriarcal determinant les responsabilitats competencials de cadascuna de les Administracions i garantint la coordinació.

•

Crear un Centre d’Acollida d’Urgències i de 10 pisos pont a la ciutat de Barcelona, aconseguint una ràtio d’una plaça per cada 5.000 dones, amb recursos d’ajuda psicològica, assistencial i d’inserció laboral, tot garantint la qualitat i prioritzant la titularitat pública dels esmentats centres.

•

Crear un centre integral de rehabilitació de llarga estada, per a la ciutat de Barcelona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, que contempli la rehabilitació de les dones víctimes de la violència, amb seqüeles greus, des del punt de vista físic, psicològic i la seva rehabilitació ocupacional i social.

•

Crear xarxes d’atenció d’urgències que garanteixin la resolució de situacions de risc per a la vida de les dones, garantint la seguretat de les dones i l’atenció de qualitat en un moment tan difícil.

•

Crear l’Institut Municipal de les Dones a Barcelona.

•

Donar visibilitat social i política als projectes que sorgeixen des del moviment feminista a través de la sessió d’espais públics per a la realització d’aquestes iniciatives en el marc de la ciutat.

•

Promoure des de l’Ajuntament de Barcelona l’elaboració de pressupostos amb perspectiva de gènere i aplicar aquesta metodologia de treball a totes les àrees de govern municipal.

•

Propugnem el desenvolupament en personal, especialment de carrer, i recursos pressupostaris del servei municipal ABITS (Abordatge integral del treball sexual) fins assolir el conjunt de barris de la ciutat on es donen situacions de prostitució (Les Corts, Ciutat Vella, Raval, Casc Antic, Eixample, Glòries...), a fi d’aportar suport jurídic davant les situacions d’explotació sexual i accés a la sanitat, així com vies de formació professional i d’inserció laboral per a les dones que desitgin abandonar el món de la prostitució. Proposem que els treballs d’aquest servei, sota la vessant d’atenció a les víctimes de coaccions, siguin inclosos en els plans de lluita contra les violències masclistes dels Consells de Dones i del Consell de Benestar Social de la ciutat. És necessari fer una amplia difusió de l’existència d’aquest servei (a través de BTV, PIADS, CIRD, enllaços i publicitat específica), així com facilitar la seva accessibilitat.

99

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Rebutgem el decret municipal sobre la prohibició del burca en els serveis i espais públics municipals. Es tracta d’una mesura que, lluny de defensar la dignitat de la dona, qüestiona el seu accés a aquests serveis, la discrimina i en fa el vector d’una sospita social de caràcter racista sobre el conjunt del col·lectiu musulmà.

•

Rebutgem el projecte, incipient, de transformar el Raval – o las part més degradada del barri – en una “zona roja” o “zona de tolerància”. Som contraris a la creació de guetos urbans. Rebutgem la promoció de Barcelona i de qualsevol dels seus barris com a destí de turisme sexual.

100

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

4.5. IMMIGRACIÓ 4.5.1. Situació actual En aquests moments la població immigrada a Barcelona de procedència estrangera és de més de 280.000 persones (dades del padró municipal 2009). Aquesta població se’ns mostra diversa, i el panorama municipal barceloní és molt complex, i tant important és en aquest sentit tenir en compte els contextos de cada barri, com les particularitats de les poblacions migrades, com les característiques humanes d’aquestes persones.

Barcelona és una ciutat en que el fenomen migratori, la immigració, té i ha tingut un paper fonamental en la configuració de la seva estructura poblacional i en la seva història més contemporània. Els principals canvis socials, econòmics, polítics i culturals del municipi, durant el segle XX i principis del XXI no es poden entendre sense tenir en compte les diferents onades i realitats migratòries. En l’actualitat, l’impacte que la població immigrant extracomunitària està tenint a la ciutat, és significativa, comportant una important transformació social, cultural i econòmica de l’entorn, i també canvis en la gestió municipal d’alguns recursos i serveis prestats per l’administració local.

El règim de competències de l’administració local en matèria d’immigració és limitat i en certa mesura difús, ara bé, és a nivell local on es produeixen els principals impactes de l’arribada de nous residents. La gestió del fet migratori s’ha convertit en una de les qüestions més importants en la política municipal, l’administració local ha de tenir un paper fonamental en l’objectiu de facilitar la integració social dels immigrants que arriben a Barcelona, desenvolupant una política de recepció, acollida i acompanyament que enforteixi la cohesió social, la convivència intercultural, i el procés d’emancipació cultural i polític català.

Creiem que la política d’immigració de l’ajuntament de Barcelona te que fer el primers passos a una integració completa i satisfactòria, i te que ser un exemple per a altres pobles i ciutats d’arreu del país.

4.5.2. Proposem set punts bàsics com a eixos principals: •

Empadronament

El padró municipal és una eina bàsica per defensar els drets civils i humans dels ciutadans/es del municipi, per tant, és important que totes les persones residents a Barcelona hi siguin inscrites. Tothom que estigui empadronat en el municipi de Barcelona, té dret a percebre les ajudes i suports materials i/o prestacions que li permetin gaudir d’una certa dignitat.

Entenem per empadronament el registre de les persones que viuen al nostre país i als seus 101

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

corresponents domicilis. Cal impedir que aquest dret fonamental, que obra la porta a l’adquisició d’altres drets bàsics, s’utilitzi políticament amb l’objectiu d’impedir l’arrelament de persones en situació irregular.

L’empadronament s’ha de garantir a totes les persones que viuen al municipi, ja siguin nacionals o estrangeres i independentment de si tenen o no regularitzada la seva situació al país. Aquestes persones han de poder empadronar-se sense necessitat de presentar cap mena de document, i, una vegada inscrites al Padró de l’Ajuntament, en tant que veïnes i residents a la ciutat, tenen dret a la assistència sanitària pública i a la escolarització bàsica dels seus fills.

•

Dret a vot

Aconseguir la igualtat de drets de totes les persones també inclou el dret dels nouvinguts a escollir els seus representants públics o ser escollides, si així ho desitgen. Qualsevol restricció d’aquesta possibilitat, implica una discriminació i un fre a la seva participació social amb normalitat a la nostra col·lectivitat, així com al seu assentament com a ciutadà de ple dret.

Cal reconèixer el dret al sufragi a totes les persones residents majors de 16 anys, i aquest no pot ser exclusiu per aquelles de països amb els quals el govern espanyol ha firmat convenis de col·laboració. S’ha d’eliminar el requisit de nacionalitat per poder gaudir del dret al vot i, per tant, equiparar els drets entre ciutadans comunitaris i no comunitaris. Això vol dir que, en cas de les eleccions municipals, tothom ha de poder votar amb l’única condició d’un any de residència.

•

Condicions laborals

Les persones immigrades solen patir una enorme indefensió. A més de veure restringits els seus drets, sovint es troben abocades a sobreviure en l’economia submergida, a mercè de contractes precaris o, directament, sense cap contracte, amb salaris paupèrrims que no preveuen cap assegurança, ni prestació d’atur i que inclouen hores extres i condicions d’inseguretat i de salubritat incompatibles amb els drets humans.

Per evitar l’explotació laboral i les condicions precàries de les persones nouvingudes, l’Ajuntament ha d’establir mecanismes d’inspecció laboral a les empreses que operen a la ciutat. Aquesta mesura ha de permetre expedientar i, si s’escau, sancionar aquelles persones que les tenen sotmeses a la sobre-ocupació i a un treball que posa en risc la seva seguretat i la seva dignitat personal.

•

Acollida lingüística

Un dels vehicles fonamentals d’inclusió social per els col·lectius immigrants és l’aprenentatge 102

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

de la llengua catalana. El coneixement i l’ús de l’ idioma propi dels catalans els ha de permetre apropar-se a la societat d’acollida, gaudir de la nostra personalitat nacional i entendre l’univers cultural que els envolta.

L’Ajuntament de Barcelona, en coordinació amb la resta d’administracions i les entitats ciutadanes, ha de facilitat espais i canals per a l’aprenentatge del català de les persones migrades al nostre país. A través de les Aules d’Acollida, i amb el suport dels programes que la societat civil posa a disposició, cal assegurar que els nouvinguts adquireixin la llengua catalana i la integrin com a valor de la diversitat multicultural.

•

Presència pública

L’actual diversitat cultural i ètnica que ofereix Barcelona no es reflecteix actualment en els espais de gestió institucional, ja sigui en la majoria dels òrgans de l’administració que treballen en els barris o districtes, com entre els seus representants polítics. En un cas i altre, la presència de persones d’origen extracomunitari és pràcticament nul o irrisori.

L’Ajuntament aplicarà polítiques de discriminació positiva en les seves àrees de gestió, la qual cosa ha de garantir la participació de les persones migrants en la vida pública de la ciutat.

Això, a més d’aproximar el consistori a la realitat dels nouvinguts, farà que aquest col·lectiu vegi les institucions com un reflex de la diversitat cultural existent. La presència d’aquesta diversitat també ha de ser normal en els mitjans de comunicació i en el conjunt d’equipaments de titularitat pública.

•

Oficina antidiscriminació

Des de l’any 1997, Barcelona compta amb un Consell Municipal d’Immigració. Aquesta agència s’ha limitat a fomentar el valor de la diversitat cultural mitjançant activitats com el Dia del Migrant o la Trobada Intercultural, en les quals les ONG hi tenen un paper important, però ha descuidat la funció de preservar, assessorar i prestar serveis a la població immigrada.

El Consell Municipal d’Immigració s’ha de convertir en una veritable oficina d’atenció i acollida a la persona immigrant. Amb aquesta premissa, ha de tenir els recursos i les competències suficients per desenvolupar tasques d’informació i programes d’inclusió social dels nouvinguts. A cada districte, caldrà habilitar una oficina d’atenció a l’immigrant, la qual ha de prestar-li informació, assessorament i suport, a més d’atendre i recollir les denúncies per motius xenòfobs o racistes.

•

Barcelona, ciutat antiracista

Barcelona ha estat al llarg de la història un referent pel seu compromís a favor d’una societat més justa i igualitària. Per iniciativa de la seva ciutadania organitzada, s’hi han desenrotllat accions que l’han convertit en un motor d’experiències a favor de la pau i del diàleg social.

103

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Amb l’arribada de la nova immigració, Barcelona ha d’implicar-se per garantir el valor i defensar la riquesa que aquesta representa.

Promourem la declaració de ‘Barcelona, ciutat antiracista’, amb l’objectiu que de forma pública defensi els principis de respecte i garanteixi la seva diversitat cultural. Aquest pronunciament també ha de portar explícit una sèrie de compromisos en forma de polítiques que fomentin el diàleg, la convivència i la igualtat de drets.

Barcelona ha de ser una ciutat lliure d’expulsions, i s’ha d’oposar a la Llei d’Estrangeria i als centres d’internament.

•

Suport al reagrupament familiar

Suport a les persones d’origen immigrant per part de l’Ajuntament fer facilitar-los que duguin a terme el reagrupament familiar, tant en matèria d’empadronament com pel que fa als informes d’arrelament.

104

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

4.6. JOVENTUT 4.6.1. La CUP-Alternativa per Barcelona i la joventut barcelonina: de col·lectiu exclòs a motor de canvi social Definir el concepte de joventut és una qüestió complexa fruit de l’evolució contínua i cada vegada més accelerada del conjunt de la societat. Sovint però, els discursos en polítiques de joventut cauen en debats recurrents sobre la concepció d’aquest col·lectiu que aporten ben poc, i que fins i tot desvien l’atenció de l’objectiu que haurien de tenir: fer efectiu el dret a decidir sobre tots els aspectes de la pròpia vida dels i les joves i facilitar-ne la creativitat, l’experimentació i la participació comunitària.

En qualsevol cas, des de la Candidatura d’Unitat Popular de Barcelona – Alternativa per Barcelona, entenem la joventut com una part de la societat que es defineix pel moment de la vida en què es troben aquestes persones, ple de reptes i oportunitats, però també de dificultats i injustícies. Dins la lògica administrativa és imprescindible definir les persones joves a través d’uns límits d’edat i, probablement, els utilitzats actualment per l’Ajuntament de Barcelona són raonables. Ara bé, pensem que caldrà ser cada vegada més flexibles i deixar d’obsessionar-se per la franja d’edat que té “dret” a ser receptor de les polítiques de joventut. Les trajectòries de vida dels i de les joves són cada cop més heterogènies i això ha de fer diversificar les polítiques, però també flexibilitzar aquests límits i condicions per accedir als recursos i serveis que es destinen a la població jove.

La joventut és una etapa de la vida explosiva, plena d’anhels, de descobriments, d’experimentació, de presa de decisions, de ganes de transformació i de rebel·lia cap al món dels adults; en definitiva, de recerca de llibertat. Però aquesta llibertat com a capacitat de presa de decisions, de dret a decidir, es veu fortament limitada per multitud de mecanismes coercitius, des dels mercats laboral i immobiliari a la família, passant pels poders públics. Per això la CUP-Alternativa per Barcelona entén els i les joves com a subjectes de ple dret i plens de drets. L’emancipació no es circumscriu al trànsit de la llar familiar a un domicili independent, sinó que aquest concepte cal entendre’l en plural, per passar a parlar d’emancipacions: econòmica, domiciliar, ideològica, decisòria, etc. o encara millor d’emancipació total.

La joventut actual és víctima directa de l’empitjorament de les condicions de vida, producte de la crisi sistèmica actual, però és una situació que es perllonga des de fa molt més temps.

Es diu que ara els joves tenen clar que viuran pitjor que les seves mares i pares. Molts sabem que això ja fa temps que ho tenen i que ho tenim clar. Un dels principals causants d’aquesta situació, és el mercat de treball, que concep a la joventut com a mà d’obra barata, utilitzable a conveniència i descartable en qualsevol moment. El poder polític i econòmic al nostre país no té contemplacions en l’explotació específica i descarnada del jovent. Quasi el triple de temporalitat que els adults, quasi el triple d’atur i menys de la meitat dels joves aturats 105

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

coberts per una prestació, són dades que ens donen una imatge del paper d’aquest col·lectiu en el mercat laboral: els que tenen menys drets a l’entrar-hi i els primers a ser-ne expulsats quan les coses no van bé. Si això no trenca la tan citada cohesió social, és pel paper central de la família en el nostre context mediterrani, com a xarxa de suport que para tots els cops i permet a l’estat garantir certs nivells d’estabilitat social i d’absència de pobresa juvenil visible, combinats amb alts nivells d’explotació. El mercat dicta i resol i les famílies entomen les patacades. On estan les institucions públiques en tota aquesta lògica? Redactant plans enlluernadors que queden en paper mullat, inaugurant algun casal d’avis que doni vots o passejant amb cotxe oficial.

Com que s’ha normalitzat la cohabitació de les persones joves amb els seus progenitors fins a edats avançades, o encara pitjor, se les criminalitza d’aquest fet, a ningú li estranya que ara n’hi hagi que tornin a la llar familiar o renunciïn a la independència econòmica. És per això que cal omplir de drets als i a les joves i exigir a les administracions públiques que, amb polítiques regulatives i redistributives, garanteixin el benestar dels i de les joves per avançar cap a la seva emancipació total i l’autogestió de les seves vides. Això significa que no s’hi val quedar-se en unes polítiques de transició que superin el moment actual especialment dur, però que acceptarien tornar a una lògica amb nivells d’atur més baixos, però amb nivells de precarietat enormes i amb l’accés a un habitatge digne com a heroïcitat o hipoteca de per vida. Per altra banda, és urgent que des de tots els àmbits implicats s’acabi amb l’estigmatització, la criminalització i la sospita permanent cap al jovent. El conjunt de la societat ha de deixar de percebre les joves, de forma enganyosa, com a paràsites, hedonistes, perilloses i insolidàries. Res més lluny de la realitat. Una societat cohesionada i amb clars anhels col·lectius per la justícia i la llibertat plenes, ha de reconèixer la joventut com a part activa, creativa, transformadora i imprescindible per al canvi social.

Però totes les persones joves no són iguals. Ni provenen de la mateixa classe social, ni tenen el mateix origen, ni pateixen els atacs del sistema patriarcal de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat. És per això que les polítiques de joventut han de tenir un paper ben clar de foment de la cohesió social i d’avançar cap a una igualtat de drets i oportunitats real.

Calen polítiques de joventut que tinguin ambició, però també capacitat redistributiva, a diferència del què succeeix actualment. Les persones joves que accedeixen als recursos, ajudes i serveis són una minoria definida per uns patrons sociològics concrets i marcada pel seu capital social per accedir a la informació. Això exclou el col·lectiu jove que probablement té més necessitats socials: provinents de famílies amb menys recursos i/o amb persones joves amb un context de migració. Aquestes últimes, pateixen discriminacions específiques i dificultats afegides i per això se’ls han d’adreçar iniciatives públiques específiques. Per últim, les dones joves passen per un moment de la seva vida on el patriarcat és especialment violent i agressiu amb elles. Els dictats estètics, els rols femenins que toca aprendre a representar i també dificultats laborals afegides, com una alta presència en sectors més precaritzats, reclamen també, un atenció concreta des de l’Ajuntament per pal·liar i intentar eliminar aquestes discriminacions.

106

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Per últim, és necessari parlar de la part més activa i participativa de la joventut a la ciutat de Barcelona: el jovent associat i organitzat, que ha vingut denunciant des de fa molts anys les mancances estructurals en que desenvolupa la seva tasca, en molts casos amb un component de suport social i treball voluntari molt destacat i poc valorat. Manca de finançament, insuficiència quan no directament inexistència de locals i traves, dificultats i prohibicions en l’ús de l’espai públic. Aquesta situació és insostenible. Cal un canvi diametral en el suport a l’associacionisme juvenil apostant però per l’autoorganització juvenil, la simplificació burocràtica, la fi del paternalisme institucional i la normalització de l’ús lliure del carrer per part dels col·lectius i entitats juvenils. En la mateixa direcció cal construir una nova manera de fer les polítiques de joventut amb la pròpia joventut, on la participació sigui un concepte real i constant i que alhora treballin l’apoderament de les persones joves, perquè esdevinguin ciutadanes crítiques i compromeses amb el seu entorn, i en concret amb la definició, l’execució i l’avaluació de les accions públiques que els hi són adreçades.

La Candidatura d’Unitat Popular de Barcelona es compromet a treballar per transformar totes aquestes injustícies que afecten a la població jove i a fer-ho amb les iniciatives concretes que es detallen per àmbits en els següents punts. Tot això, tenint en compte un principi: que l’objectiu últim de les polítiques de joventut hauria de ser desaparèixer. Les polítiques específiques en joventut són necessàries per culpa de totes aquestes mancances i dificultats amb que es troben avui els i les joves per desenvolupar un projecte de vida propi i autònom. I també perquè les àrees clàssiques i transversals dels ajuntaments i de la resta d’institucions són incapaces de desenvolupar tot el seguit de polítiques destinades als i a les joves que són necessàries, perquè es continuen considerant molt sovint com polítiques de segona fila. Garantir que es destinin recursos i es programin accions, passa per disposar d’àrees específiques de joventut. Que aquestes polítiques no siguin de cara a la galeria i per complir l’expedient, sinó que siguin de qualitat i aconsegueixin transformar la realitat, més enllà de millorar-ne l’enfocament, passa per omplir-les de continguts i sobretot per valoritzarles i prioritzar-les dins l’estructura municipal, destinar-hi molt més personal i fer-les molt més ambicioses pressupostàriament.

4.6.2. Estructuració, planificació i execució de les polítiques de joventut L’Ajuntament de Barcelona ha continuat mantenint en els últims anys les polítiques de joventut en una situació de residualitat, de segon nivell respecte les àrees “realment importants” dins el consistori i amb una manca notòria de compromisos a tots els nivells.

Malgrat la “tradició” pionera en polítiques de joventut que té l’Ajuntament al nostre país, els estèrils i recurrents debats sobre que són les joves o què s’ha de fer amb elles, no ha deixat d’amagar una incidència ridícula de la intervenció pública en la situació i la vida d’aquestes.

La capacitat per transformar de forma rellevant les condicions de vida de la majoria del jovent barceloní, ha estat pràcticament nul·la i l’activitat del jovent associat s’ha vist entorpida per la lògica d’un consistori que perpetua una mirada de sospita i de 107

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

menysteniment cap a les problemàtiques, però també cap a les propostes que aquest col·lectiu fa. Només un rellançament clar de les polítiques de joventut, amb objectius ambiciosos i compromisos ferms pel que fa a recursos, pot significar un canvi en aquesta situació. Per altra banda, serà clau deixar de veure la joventut com un focus de problemes, per passar a valorar-ne les aportacions i integrar-la plenament en la decisió i la gestió de les polítiques que li són adreçades.

A nivell estructural és imprescindible augmentar la referencialitat de les polítiques de joventut dins l’organigrama municipal. Cal engegar les modificacions que sigui necessàries per dotar de rellevància política i institucional les polítiques adreçades a la gent jove des de l’Ajuntament. Les propostes de la CUP-Alternativa per Barcelona en aquest sentit són les següents: •

Reformulació de la Regidora de Joventut. Creació d’una regidoria pròpia i exclusiva de Joventut. És necessari un regidor i un equip plenament dedicats a les polítiques de joventut i no barrejat amb altres àrees i amb altres competències.

•

Creació d’un òrgan interdepartamental en joventut amb rellevància institucional amb almenys les regidories o òrgans competents en les següents àrees: habitatge, educació, treball, participació, salut i cultura. Aquest òrgan haurà de treballar en base a un pla interdepartamental, que tingui un pressupost adjudicat provinent de totes les regidories implicades i que duri tota la legislatura. L’impuls i coordinació d’aquest òrgan anirà a càrrec de la regidoria en joventut.

•

Desenvolupar instruments vàlids que impliquin i vinculin clarament els districtes amb la regidoria de joventut, perquè compleixin amb la part de les polítiques de joventut que els toca engegar, evitant que els regidors dels districtes frenin aquest desenvolupament.

•

Cal aplicar el principi de subsidiarietat, traslladant i les polítiques de joventut als districtes i als barris. Calen polítiques de proximitat i donar valor als districtes tant per a la implementació com sobretot per a la interlocució i participació dels i les joves i de les seves entitats. Calen mecanismes i òrgans d’avaluació contínua i rendiment de comptes amb el jovent de cada districte o barri, amb capacitat per exigir responsabilitats i proposar la revocació de càrrecs.

•

Les polítiques de joventut són objecte com totes les polítiques públiques d’una progressiva introducció de l’externalització de serveis i d’organismes de gestió. Ens oposem a la creació d’agències o instituts, per amagar sota la suposada millora i professionalització d’un organisme, un procés d’externalització per reduir despeses i introduir la lògica mercantil.

108

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

El compromís pressupostari amb les polítiques de joventut ha de créixer. Cal situar la despesa municipal en aquest àmbit entre el 3 i el 5% del conjunt del pressupost durant la propera legislatura, molt més del que s’hi destina ara.

•

La transparència en la contractació de tot el personal que treballa en qualsevol àmbit, programa, equipament o servei de l’àrea de joventut és un requisit d’higiene democràtica. En l’actualitat hi ha massa procediments opacs i coincidències partidistes.

•

A més és urgent dignificar les condicions de treball, dels i les treballadores en l’àmbit de joventut, que ara mateix no ho són, degut, sobretot a l’externalització progressiva de serveis.

Un dels reptes més urgents en els propers mesos serà la definició d’un nou pla director de la política de joventut a Barcelona. En la línia de fer un pas endavant, ambiciós i assumint la veu de la joventut de la ciutat cal superar el model actual de pla local de joventut. S’han de transformar tots aquells aspectes que fan del darrer pla director 2006-10 un projecte de mínims, degut a la seva poca ambició, als nombrosos incompliments del seu contingut i a la inexistència de compromís pressupostari. Per això proposem les següents mesures: El proper pla director ha d’incorporar un compromís inequívoc amb la participació i la construcció per part del propi jovent barceloní. S’ha de desenvolupar un procés de coparticipació sense limitacions, sense tuteles i sense retallades, tenint en compte la totalitat del teixit associatiu juvenil, des del CJB a les entitats que no en formen part, passant per les plataformes territorials de districte o barri. És necessari que hi hagi transparència i honestedat en les condicions del procés i un grau de compromís elevat amb els resultats.

Cal que es passi d’una llista d’accions concretes a un programa integral amb objectius clars sobre la construcció de ciutadania i l’emancipació total dels i de les joves. És factible la transformació de les injustícies i les dificultats que afecten aquest col·lectiu i l’Ajuntament hi pot tenir un paper molt destacat. Per això cal que es comprometi amb un pla d’actuació seriós però que també inclogui horitzons de rellevància transformadora a l’estil de les fites del nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya 20102020.

Cal dotar de valor aquest document. El primer pas és incorporar-hi compromisos pressupostaris, per assegurar que no es quedi en paraules boniques llançades al vent. És imprescindible l’establiment d’una temporalització clara de les accions, iniciatives i programes que contingui el pla. Així s’organitza i s’estructura el desenvolupament d’aquestes accions de forma pública i se’n facilita el seguiment i l’avaluació.

109

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

En aquest sentit proposarem la creació d’un òrgan avaluador i de seguiment continuat mixt amb presència important de participació jove, en especial del CJB i de les plataformes territorials.

4.6.3. Joventut i educació Des de la CUP-Alternativa per Barcelona entenem que l’educació te un significat molt més ampli que allò referent a la matèria merament acadèmica, que és competència de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu creiem que des de l’Ajuntament s’ha de fomentar un projecte educatiu integral que permeti a l’individu desenvolupar-se des de totes les vessants de la vida quotidiana, acadèmica i a la vegada esdevenir un ésser conscient, responsable i preparat per exercir les obligacions que emanen de la ciutadania. Aquesta falta d’amplitud a l’hora de definir l’educació per part de l’Ajuntament de Barcelona, fa que els recursos destinats en aquesta matèria siguin poc significatius. Fins a dia d’avui veiem que la major part d’esforços s’han centrat en establir sistemes d’assessorament acadèmic a través de les xarxa de Punts d’Informació Juvenil. En tot cas, aquestes mesures resulten insuficients per fomentar l’educació en el sentit integral que proposem.

Per tal de poder assolir tots aquests objectius, entenem que els centres d’Educació Secundària Obligatòria han de ser l’agent clau per treballar tots aquests aspectes, ja que és l’únic espai de formació obligatori per a tota la joventut de Barcelona. A més a més de ser espais educatius, també han d’assumir un paper de connector i divulgador de la resta d’agents educatius de la nostra ciutat, posant especial èmfasi a la difusió de les entitats juvenils del territori.

A nivell general, proposem un projecte educatiu integral que, més enllà dels aspectes acadèmics, també tingui en compte el desenvolupament social i humà de l’individu. Això es tradueix en que el sistema educatiu, també ha de ser l’encarregat de transmetre valors que defugin de l’individualisme per tornar a enfortir els que emanen de la col·lectivitat. També ha de garantir que l’individu tingui tots els coneixements necessaris per desenvolupar-se en un sistema democràtic, en el que la ciutadania és part activa de les decisions. I finalment també s’ha de posar a l’abast de l’individu tots aquells coneixements que li permetin viure un model de vida més autònom, autosuficient, responsable i saludable.

Propostes concretes: • Crear espais de trobada reals i periòdics entre els diferents agents educatius de la ciutat per tal d’assolir una millor coordinació entre ells.

Des dels instituts: • Formar a la joventut en matèria laboral i de drets laborals. Molt sovint els i les joves entren a l’etapa laboral sense ser conscients de quins són els seus drets 110

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

• • • •

com a treballadors/es i també desconeixen el paper dels sindicats. Si els treballadors/es perden la força col·lectiva esdevindran cada vegada més vulnerables davant de les empreses.

Fomentar l’autogestió de la salut. (desenvolupat a l’apartat de salut).

Fer trobades entre els diferents Instituts d’un mateix barri, (esportives, jocs florals,...) per tal d’afavorir la coneixença mútua, l’intercanvi i enfortir els lligams entre la joventut d’un mateix territori.

Fomentar un consum molt més responsable, ja que entenem que per tal de garantir un sistema més sostenible és bàsic que des dels diferents agents d’educació formal.

Fer pedagogia de l’associacionisme i fer difusió de les diferents entitats que actuen en el territori des dels instituts. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona entenem que les associacions són autèntics espais de participació, de decisió, de coordinació,... en definitiva, escoles de ciutadania i democràcia . La gran varietat de tipologies d’entitats que existeixen fan que aquestes es puguin convertir en un espai alternatiu d’educació ciutadana accessible per tothom. La tasca dels instituts consisteix en fomentar i fer difusió de les diferents entitats arrelades al territori, ja sigui a través del professorat o bé a través de les pròpies entitats.

Propostes pel desenvolupament humà: • Promoure cursos gratuïts de cuina per a joves.

• Fer difusió i donar un reconeixement especial a la tasca de les entitats d’educació en el lleure. Entenem que des d’aquestes entitats es promouen uns valors molt importants pel desenvolupament d’una persona i d’un col·lectiu.

• Fomentar hores de formació de català gratuïtes dins de l’horari laboral per a totes aquelles persones que ho vulguin.

• Promoure cursos de bricolatge domèstic elemental, gratuït, per poder resoldre les petites necessitats que puguin sorgir en el dia a dia d’una llar.

4.6.4. Joventut i treball Pensar en treball i joves a dia d’avui, és pensar en precarietat, desmotivació, inestabilitat, candidats amb una formació excessiva per la plaça que pretenen ocupar, dificultats per compatibilitzar estudis i treball, alt percentatge d’aturats, sous baixos pel nivell de vida que demana la ciutat... termes tots ells negatius. Les estadístiques ens porten a veure que les i els joves són un dels col·lectius més desafavorits dins del mercat laboral. Una conseqüència directa d’aquesta situació és la poca base econòmica que els joves són capaços d’assolir, especialment les dones joves, i amb això, els problemes per poder accedir a drets tan essencials com poden ser un habitatge digne.

Com a política destacada en l’àmbit de joventut i treball, l’Ajuntament de Barcelona ha 111

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

desplegat una xarxa d’informació laboral a través dels Punts d’Informació Juvenil i del CIAJ (Centre d’Informació i Assessorament per Joves) amb xerrades i cursos de recerca de feina per part de Barcelona Activa a diferents punts de la ciutat. Tot i que valorem positivament l’existència de la xarxa de punts d’informació, del CIAJ i de la formació, creiem que aquestes polítiques queden curtes a l’hora d’arribar a tota la població juvenil de la ciutat i sobretot en garantir un mínim de dignitat en els llocs de treball als que accedeix la joventut barcelonina.

Tothom té dret a accedir a un treball digne. Aquesta frase ja comença a estar una mica gastada i per això volem parar un moment a definir què és per nosaltres la dignitat. Entenem que un treball ha de ser digne per assolir un nivell d’auto-realització personal. També entenem que això inclou l’adequació d’aquest treball a les necessitats vitals, salaris, horaris, orientació, compatibilitat amb els estudis, conciliació d’horaris, no discriminació ni vexació per motius de cap mena. Que un lloc de treball digne ha de ser un lloc de treball amb unes garanties de seguretat i salut, que ha d’oferir una estabilitat. A banda d’això, és important la promoció de les formes d’organització col·lectiva del treball.

Per dur a terme tot això, veiem com a bones i factibles les següents mesures: • • • • • • • •

• •

Introduir formació laboral a l’educació formal, entenent que aquesta manera és la més eficaç d’arribar al major nombre de joves.

Fomentar el sindicalisme juvenil de classe, implicant-lo en el programa de formació laboral que es desenvolupi tant en la xarxa de punts d’informació de la ciutat com en l’educació formal.

Prioritzar el jovent a l’hora de cobrir noves places dins l’Ajuntament.

Regular les feines d’economia submergida juvenil.

Condicions laborals dignes en espais laborals relacionats amb l’educació que assumeixen en gran majoria la gent jove com a primers treballs (monitors de menjador, monitors de permanències...).

Creació de borses d’intermediació amb joves que vulguin fer aquestes feines on l’Ajuntament asseguri condicions de treball dignes.

Continuar amb la implementació i màxima difusió a tot el jovent de la ciutat dels centres d’assessorament ja existents i fer-los extensius a tots els districtes de la ciutat.

Creació de brigades joves de treball. Brigades municipals permanents o puntuals només amb gent jove contractada que s’encarregarien de tasques puntuals necessàries per la ciutat (neteja d’un tros de bosc, rehabilitació d’un equipament...) que substituirien la subcontractació d’algunes empreses que realitzen aquestes tasques.

No donar cap nova llicència d’activitat a les Empreses de Treball Temporal per desenvolupar la seva activitat a la ciutat, entenent que són una de les principals fonts de precarietat del món laboral.

Que l’Ajuntament actuï amb exemplaritat en tots els seus processos de 112

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

contractació i adjudicació, establint criteris de qualitat d’acompliment obligat o que es compatibilitzin com a mèrits. Aquests criteris han d’incloure aspectes com l’aplicació dels convenis col·lectius, la impossibilitat que es produeixin subcontractacions, la penalització de la segregació dels llocs de treball en funció del sexe... Un exemple d’això seria que en els concursos públics, es puntués la dignitat de les condicions laborals.

L’Ajuntament, com a contractant, hauria d’aplicar mesures de conciliació del temps laboral amb el temps domèstic, familiar o d’oci per als seus treballadors i treballadores.

4.6.5. Joventut i habitatge El dret a un habitatge digne és un dels eixos bàsics de la CUP. Totes les normes regulatives vigents en referència a l’habitatge reconeixen aquest dret fonamental. Tanmateix, és evident que la conjuntura política i econòmica actual és ben lluny de poder garantir el dret a l’habitatge i especialment pel que fa als col·lectius més vulnerables com la gent jove. El preu de l’habitatge en combinació amb l’elevat índex de precarietat laboral i la manca d’unes polítiques públiques efectives produeixen l’actual col·lapse del procés d’emancipació domiciliar, un dels principals impediments per a les opcions d’autonomia, llibertat i autogestió de les joves barcelonines en el seu projecte vital.

El model de benestar juvenil familiarista que caracteritza el nostre país permet que el pes del cost social d’aquesta situació recaigui sobre les famílies i aquestes s’encarreguin de ser la cobertura social de les joves deixant de banda el foment d’unes polítiques directament destinades a transformar aquesta situació desigual. És per aquests motius que des de la CUPAlternativa per Barcelona defensem la promoció de l’emancipació juvenil en condicions dignes. Si girem la vista cap als països del nord d’Europa amb un model de benestar juvenil totalment diferent podem observar com s’implementen polítiques de caràcter realment emancipatori. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona no ens volem emmirallar tant sols en això sinó que volem anar més enllà transformant el concepte actual de polítiques públiques i del model social imperant.

Les propostes que ens plantegem engegar van dirigides a garantir el dret a l’emancipacíó digne i lliure, segons les necessitats vitals de les joves. Cal pensar en habitatges adaptats a les formes de vida de les joves en condicions econòmiques accessibles i fomentar un model relacional cooperatiu, solidari i de proximitat. Les propostes concretes que llencem des de la CUP-Alternativa per Barcelona són les següents: •

Involucrar al jovent en el disseny, implementació i avaluació de les polítiques d’habitatge a Barcelona.

113

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

• • • • • • •

Implementar Oficines d’Habitatge Juvenil per districtes i que aquestes gestionin les borses de lloguer d’habitatge aplicant filtres de qualitat i de llindar econòmic, sobre els pisos que s’ofereixen.

Crear blocs de pisos protegits per a joves adequats a les necessitats de vida col·lectiva d’aquestes a través d’espais multifuncionals i compartits.

Regular la masoveria urbana com a eina per a facilitar l’accés a l’habitatge de les joves i evitar l’envelliment dels edificis.

Garantir en les promocions d’habitatge protegit un percentatge mínim destinat a les joves.

Establir mesures perquè les joves puguin hipotecar el 100% del valor de l’habitatge en l’accés als habitatges de protecció oficial.

Impulsar mesures per a poder garantir l’accés a un habitatge adaptat per a joves amb discapacitats.

Reconèixer l’okupació com una via més per fer efectiu el dret universal a l’habitatge i incloure-la en els programes o materials d’assessorament sobre habitatge per joves.

4.6.6. Joventut i oci, temps lliure i cultura El carrer, l’espai públic, és el principal punt de trobada de les persones que viuen a qualsevol ciutat, i Barcelona no n’és l’excepció. És el lloc on els veïns i veïnes del barri ens coneixem, creem xarxa i teixim complicitats. Això és especialment cert en el cas del jovent. Els joves som el col·lectiu que més temps passem al carrer, relacionant-nos, experimentant i descobrint, tant de dia com de nit. És al carrer on expressem les nostres inquietuds i on busquem les seves solucions.

L’Ajuntament, com a administració que ha de vetllar pel benestar i la igualtat real d’oportunitats, té en la gestió de l’espai públic un gran camp‘a recórrer. En aquest el paper de les entitats populars és fonamental ja que contribueixen molt especialment a donar-hi vida, oferir propostes i dinamitzar la vida comunitària al carrer.

No obstant, això no és el que deu pensar l’Ajuntament de Barcelona. El 2006 va aprovar l’Ordenança del Civisme que limita i sanciona moltes activitats que s’han dut a terme tradicionalment al carrer (jugar a pilota, menjar o beure al carrer o fer propaganda d’actes a través de pancartes, cartells o pintades), així com els grafitis, una mostra d’art urbà crític i de denúncia. També posa traves burocràtiques i econòmiques a tota entitat que vol fer un acte al carrer i persegueix als col·lectius més vulnerables de la ciutat (sense sostre, venedors ambulants i prostitutes). Paral·lelament deixa via lliure a les empreses per publicitar els seus negocis i promociona arreu la marca Barcelona per atreure turistes. A més, el consistori tampoc posa els recursos necessaris per a que la gent, especialment el jovent, puguem disposar d’equipaments on poder trobar-nos, com Casals de Joves, o equipaments esportius a les places públiques on poder practicar un oci saludable i gratuït.

114

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Amb la voluntat de potenciar la vida al carrer, promocionar un temps d’oci saludable i no sexista, i construir una ciutat pensant en la gent que hi viu i no en la que hi està de pas la CUP-Alternativa per Barcelona proposem: •

Joventut i espai Públic

Propostes: • La derogació de la llei del civisme.

• La realització d’un anàlisi sobre l’ús del carrer amb el que detectar les lleis i ordenances municipals que dificulten l’ús d’aquest per part de les persones i col·lectius i posar-hi remei.

• Habilitar els carrers peatonals els caps de setmana perquè entitats i ciutadans en general puguin organitzar les seves activitats sense través administratives.

• Augmentar l’horari dels permisos de les activitats de nit que es fan al carrer.

• La fi de les multes per consumir cànnabis al carrer o les places.

• Construir un hort urbà a cada barri on s’ensenyi a cultivar verdures i fruites i on qui ho vulgui en pugui plantar.

• Potenciar, amb les mesures de seguretat adients, les fogueres al carrer la nit de Sant Joan.

• Instal·lar lavabos públics al carrer.

• Un carnet jove sense vinculació a cap entitat bancària amb descomptes per transport públic, per comprar als mercats municipals, per visitar museus, exposicions, descomptes en gimnasos i altres instal·lacions esportives i en la compra de productes d’higiene femenina i anticonceptius.

• La prohibició d’anuncis sexistes i/o que fomentin el consum compulsiu de l’alcohol o altres substàncies al carrer o a dins del metro.

• La promoció dels grups de música novells i amateurs dels barris de Barcelona a través d’un circuit musical anual i continuat arreu de la ciutat.

•

Joventut i equipaments

Propostes: • La construcció d’un bulder en una plaça pública de cada barri de la ciutat.

• Exigir el compliment del Pla d’Equipaments Juvenils del 2008-2015 que té com a objectiu construir un Casal de Joves per barri.

• La construcció d’equipaments especialitzats o la signatura de convenis amb albergs per a facilitar el desenvolupament i gaudi de la sexualitat amb intimitat, per part dels joves que no disposen d’un habitatge propi.

• Una finestreta única on es puguin demanar tots els permisos que fan falta 115

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

per a fer un acte al carrer.

•

Joventut i cultura

Propostes: • La promoció per part de l’Ajuntament de la cultura popular catalana en els actes, celebracions i festes dels barris i la ciutat de Barcelona.

• L’adequació de diferents espais, al carrer o en equipaments municipals, per a que els jovent pugui expressar i mostrar les seves inquietuds artístiques al veïnat barceloní.

4.6.7. Associacionisme juvenil i participació social Sota aquest títol, la CUP-Alternativa per Barcelona pretenem englobar; d’una banda, totes aquelles organitzacions juvenils que treballen en els seus barris, viles, ciutats...de manera autogestionada i democràtica, per una societat més justa i solidària. De l’ altra, tots aquells espais formals o informals que han de permetre a la gent jove associada o no associada participar activament en la creació de les polítiques públiques de joventut i el seu desenvolupament.

Parlem d’esplais, agrupaments, casals de joves, assemblees de barri, plataformes territorials, federacions, grups de teatre, coordinadores, plataformes en defensa del territori, comissions mixtes... i tot projecte que respongui als anteriors principis.

Per a la CUP, l’associacionisme juvenil és un principi vertebrador de la unitat/poder popular, i un dels principals agents socials amb els qui treballar colze a colze a l’hora de traçar les polítiques de joventut. Entenem la participació com una escola de la democràcia per la jove i pel conjunt de la societat, per tant, és feina de l’Ajuntament de Barcelona fomentar-la arreu de la ciutat. Una participació activa i de qualitat.

L’Ajuntament de Barcelona ha d’anar més enllà de la creació d’espais d’ interlocució estèrils i superflus. Ha de donar el màxim suport a les iniciatives juvenils, als col·lectius, associacions... amb recursos econòmics i infraestructures, però també contribuint al reconeixement social que es mereixen. A la vegada, ha de crear-hi canals de “transmissió”, i fomentar-hi espais de presa de decisió reals, reconeguts per tots els agents participants, i dotats de partides pressupostàries.

Cal també tenir en compte, que no totes les joves es volen associar ni organitzar col·lectivament. Per això fa faltar crear diferents espais de participació, on totes les joves es sentin còmodes, i totes tinguin la possibilitat de participar-hi en la mesura que vulguin.

Aquests espais han d’estar creats per l’Ajuntament i les associacions i/o organitzacions del territori per tal d’oferir la màxima qualitat possible.

116

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

La CUP-Alternativa per Barcelona llencem tot un seguit de propostes inicials per tal d’avançar en aquesta línia, que han sorgit del treball conjunt amb entitats i joves de Barcelona. Com diem, és només l’inici d’un gran projecte que haurem de treballar totes juntes.

Propostes: Crear espais d’interlocució real amb les plataformes juvenils que representin cada territori.

Aquestes plataformes interlocutores, tindran legitimitat quan estiguin formades pel teixit associatiu/organitzatiu de la zona.

Pedagogia de l’associacionisme, als espais més formals d’educació i en tots els espais públics.

Per tal de donar el reconeixement que es mereixen les entitats d’educació en el lleure, és important revisar que totes tinguin espais de treball adequats i recursos suficients per tal de que, des del voluntariat, puguin desenvolupar la seva tasca.

Cessió d’equipaments públics a les associacions, col·lectius...per tal de que puguin desenvolupar el seu projecte amb el màxim de qualitat.

Canviar el model de gestió dels equipaments. Definició d’una nova política de gestió dels equipaments, amb la participació directa de les entitats, per evitar la privatització de l’espai públic.

Dret a vot als 16 anys a les eleccions municipals.

Una Festa Major participativa on la ciutadania i les Entitats de Barcelona puguin dir la seva i formar part del projecte des de l’inici.

“Un barri un Casal de Joves”.

Augmentar els recursos econòmics destinats a les associacions/organitzacions juvenils.

Crear estratègies amb les associacions/organitzacions per tal de crear espais i fomentar la participació dels joves no associats.

4.6.8. Llengua, cultura i identitat nacional Quan ens preguntem per què les joves tenen uns valors i no uns altres, la resposta l’hem de cercar en el concepte de la identitat col·lectiva. Concepte que inclou les més diverses expressions culturals.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona pensem que és molt important entendre, crear i modificar la nostra pròpia identitat i més en el cas del jovent com a part del seu procés d’emancipació vital. Tots aquests aspectes culturals, quan són entesos per una col·lectivitat participativa, són els que formen les característiques de la nostra nació. La identitat, per a ser construïda col·lectivament, requereix llibertat, decisió i participació en contraposició a un ordre general que la majoria considera injust.

Creiem imprescindible la participació de la gent jove en les decisions que afecten a la nostra 117

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

vida, participació que ha de ser crítica i alliberadora dels valors alienants i individualistes imposats pel model social imperant. Cal doncs repensar aquest model i l’alternativa es troba en el coneixement, en l’educació popular a partir d’uns valors diferents que, lluny de buscar la felicitat en el consum, persegueixin el benestar col·lectiu. Per aquest motiu, hem de fomentar el sentiment de pertinença de les joves i combatre el desarrelament al que es veuen sotmeses davant l’allau de desinformació que impacta sobre aquestes cada instant de la seva vida.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona entenem la normalització lingüística en totes les activitats relacionades amb l’acció municipal com una eina bàsica per a fomentar el sentiment de pertinença de les joves barcelonines.

Per això proposem les següents accions concretes: • • • • • • •

Promoció de l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida pública, per tal que el català assoleixi la seva condició de llengua pròpia oficial del territori català.

Cursos de català gratuïts en horari laboral per a persones amb poc coneixement.

Edició periòdica de material pedagògic sobre la llengua i cultura catalanes per a les joves nouvingudes.

Divulgació de la realitat dels Països Catalans així com del coneixement i la defensa del dret a l’autodeterminació entre el jovent barceloní.

Foment de les activitats culturals catalanes així com de les activitats de coneixença i respecte al medi natural i al país.

Assegurar un mínim de presència de la música en català a totes les activitats – festivals de música, festes majors...- on participa de forma implícita o explícita l’Ajuntament de Barcelona.

Promocionar el voluntariat lingüístic entre el jovent barceloní com a eina d’integració i foment de la cohesió social.

4.6.9. Joventut i salut Aquesta matèria torna a no ser competència de les administracions locals i per la seva naturalesa tampoc és exclusiva de la joventut, tot i així el Pla Jove hi inclou moltes actuacions, la majoria d’elles relacionades amb la prevenció del consum de drogues i el foment d’una bona sexualitat. No obstant, creiem que moltes de les mesures aprovades no s’estan desenvolupant des de l’enfocament adequat i per tant no estan assolint els objectius esperats. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona creiem que s’han d’implementar polítiques de joventut que dotin els joves de coneixements suficients per gaudir d’autonomia a l’hora de decidir i gestionar la seva pròpia salut, així com, garantir l’accés gratuït a alguns productes bàsics que són necessaris per a tal finalitat. Creiem que no es destinen prous recursos per fomentar pràctiques saludables com l’esport, tenir una dieta equilibrada o gaudir d’una bona salut sexual.

118

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Propostes: Promoure l’autogestió de la salut. Dotar als joves de coneixements mínims per poder actuar davant de petites incidències.

Crear més lavabos públics.

Elaborar un programa d’accés a l’esport per joves gratuït. És necessari que la joventut, un col·lectiu amb un baix nivell adquisitiu, pugui accedir amb facilitat a un estil d’oci saludable.

S’ha de promoure la gratuïtat de compreses i tampons ja que és un producte de primera necessitat. A més a més també s’ha de fer difusió d’altres mètodes més sostenibles i menys agressius pel cos de la dona.

Cercar sistemes per fomentar una bona salut sexual des dels Centres d’educació Secundària Obligatòria. Creiem que les fórmules que s’estan utilitzant actualment als Instituts no s’enfoquen de forma adient ja que no s’aconsegueixen eliminar els tabús, ni doten a la joventut de coneixements suficients per entendre la sexualitat en el seu significat més ampli.

Accés lliure i gratuït a preservatius als instituts, equipaments juvenils i tots aquells llocs públics que utilitza la gent jove.

4.6.10. Joventut, transports i mobilitat En aquests últims anys hem pogut observar alguns avenços en la implantació de la bicicleta a la ciutat de Barcelona com l’aparició del Bicing, l’ampliació de la xarxa de carrils bici o d’aparcaments de bicicletes; o l’aparició d’algunes mesures per facilitar l’accés a la xarxa de transport públic com l’obertura del metro durant tota la nit del dissabte. Al nostre entendre, tot i que aquestes mesures apunten cap a una bona direcció queda encara molt de camí per recórrer. A banda, que fent un anàlisi de la situació es fa palès que encara queda molta feina pendent per fer.

Moltes vegades, els elevats preus dels abonaments de transport públic fan que al col·lectiu de joves de la ciutat els surti molt més econòmic fer els seus desplaçaments habituals en moto, a banda que els és molt més còmode i ràpid que el desplaçament en transport públic.

Això és indicador que, tot i la rebaixa, la T-Jove no té un preu adequat a les possibilitats econòmiques en què viuen les i els joves d’aquesta ciutat. Garantir una mobilitat de qualitat és un dels punts bàsics pel bon desenvolupament de la vida de la ciutat i els seus habitants.

Això passa per poder garantir l’accés al transport públic al col·lectiu de joves de la ciutat, però també per establir uns criteris de sostenibilitat en la xarxa i models d’ús del transport dins la ciutat.

119

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Per tal de de fer-ho, proposem les següents mesures: Creació d’una borsa per compartir cotxes, accessible també a la gent que recentment s’ha tret el permís de conduir.

Entenem aquesta mesura com a clau a l’hora d’impulsar un nou model d’ús del cotxe més racional i sostenible dins de la ciutat.

Transports públics a preus populars i gratuïts per a joves aturades.

Parkings de bici públics coberts, per evitar robatoris.

Nova T-Jove amb preus realment assumibles pel total del col·lectiu de joves de la ciutat, sense necessitat que estiguin cursant estudis formals.

Adequació i dignificació del servei de Bicing a les necessitats de la ciutat, amb una tarifa de preus adequada al sector de població jove.

120

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

4.7. HOMOSEXUALITAT I TRANSEXUALITAT 4.7.1.Polítiques locals per estimar lliurement La lluita local: l’objectiu de treballar colze a colze El reviscolament d’allò municipal i les lluites amb vocació local tenen multiplicitat d’orígens i infinites derivades sobre les nostres vides. No és ara el moment de fer-ne un inventariat teòric. Però sí que cal reconèixer com el moviment d’alliberament gai-lèsbic i la reflexió i acció política al voltant de formes de sexualitat i gènere han estat -i són- realitats que han permès –i permeten- observar, amb especial claredat, les implicacions que les nostres reivindicacions tenen sobre el territori; i, molt concretament, sobre el territori urbà.

Moltes altres ciutats del món han estat testimonis d’aquest fet. Avui, nosaltres pretenem fer un balanç sobre Barcelona. D’aquest balanç han de sortir les propostes que han de marcar el futur de les reivindicacions polítiques que, en l’àmbit local, ha de desenvolupar la CUPAlternativa per Barcelona a la nostra ciutat.

La nostra ha de ser una visió històrico-espaial, que sàpiga contemplar els canvis que han tingut lloc aquests darrers anys al voltant de la qüestió, i com -paral·lelament- han tingut el seu impacte sobre el territori, l’imaginari social que s’hi projecta i la maneres de viure’l.

El context Les lluites que tenen en la ciutat el seu marc de desenvolupament han hagut d’adaptar-se als canvis que, en els darrers anys, han transformat la manera en que es precipiten les intervencions que la globalització ha comportat en el terreny urbanístic, econòmic, cultural i identitari, i que han confluït a la ciutat de Barcelona de forma paradigmàtica. Aquests canvis han vingut acompanyats d’una evolució teòrica de les organitzacions de gais i lesbianes, generant aliances amb els col·lectius trans i de bisexuals (LGTB). Els sectors de LGTB que treballen des d’una perspectiva crítica de la realitat social, han estat, també, en permanent contacte amb multiplicitat de manifestacions del malestar i l’antagonisme que tenen Barcelona i el conjunt dels Països Catalans com a marc.

Les problemàtiques més immediates combatudes durant la dècada dels 90 amb estratègies de caire defensiu s’han vist, en alguns casos, sobrepassades per alguns avenços en el terreny social i públic; així com en la sensibilitat dels poders públics locals al voltant de les nostres reivindicacions.

En aquest sentit, pot recórrer una certa sensació de satisfacció moderada respecte al tracte i cura amb que les darrers administracions municipals han respost. La creació del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i dones i homes Transexuals (1996) amb iniciatives de tot tipus 121

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

destinades a incorporar determinades polítiques en defensa dels nostres col·lectius, com per exemple el Pla Municipal per al Col·lectiu LGTB impulsat per la regidoria de Drets Civils, són mostra d’aquests avenços. S’han abocat molts esforços polítics i molts diners sobre la qüestió. El revers d’aquesta situació, però, és que aquestes polítiques públiques han estat gestades i encaixades en una concepció global de la ciutat, en un model determinat. Aquest model és i ha estat referent per a altres ciutats del món que han volgut emmirallar-se amb un determinat mètode de desenvolupament urbà. Per això es parla en cercles d’urbanistes i gestors culturals del “Model Barcelona”. No entrarem ara a descriure’l ni a inventariar les nefastes conseqüències que ha tingut pels habitants de la ciutat l’aplicació d’aquests model i les seves derivades econòmiques i polítiques. El que volem dir és que la mirada sobre les reivindicacions que des del moviment d’alliberament LGTB ha practicat l’administració municipal ha estat feta des d’un model de ciutat determinat. Les intervencions que han iniciat, per tant, són alhora origen i conseqüència d’una concepció de ciutat. D’aquesta mirada s’explusa tot allò que no sigui funcional al model urbanístic i econòmic; i s’adopta i es realimenta tot allò que conflueixi i es mostri coherent amb el discurs de ciutat.

Certament, en el fons estem parlant dels límits del “Model Barcelona”, per allò bo i per allò dolent. Allò que és capaç de digerir i allò que no pot tolerar. I, reflexionant en perspectiva, la nostra lluita continua movent-se en els mateixos termes que fa anys; perquè es continua tractant de “gestionar la norma” de “regular el desig” dins dels paràmetres d’allò que es pot encabir dins del model de ciutat, el seu sistema i les seves institucions.

Des d’aquest punt de vista és com podem veure el magnífic potencial transformador que tenen les reivindicacions urbanes del col·lectiu de veïns i veïnes amb opcions sexuals LGTB. Ja que les nostres pràctiques i reivindicacions són un desafiament a la norma del “Model Barcelona”. La “norma” en el model de ciutat actual es conforma a partir d’un estereotip restringit de gai i lesbiana, molt ben integrat a la “millor botiga del món” com a subjecteobjecte de consum i oci. Fins al punt de projectar un imaginari de ciutat acollidora només per un determinat perfil d’homosexualitat que gira entorn al cercle de l’ “euro rosa”. I retroalimentant així formes de reivindicació de baixa intensitat, funcionals al capitalisme i poc crítiques amb les desigualtats socioeconòmiques que es donen a la nostra ciutat.

Expansió – replegament – expansió Després de la duresa dels 70, la consolidació dels 80 i les victòries dels 90, la ciutat ha abraçat, institucionalment parlant, gran part de les demandes de GLTB. Es podria dir que, en bona mesura, els nostres col·lectius han territorialitzat la “Marca Barcelona”. En ella hi tenim espais codificats que ens donen protecció i ens permeten recrear la nostra visibilitat. Però és realment nostra la ciutat? Barcelona, produeix més consum gai que no pas moviment gai?

Podem disseminar la nostra visibilitat als nostres barris? Ha arribat ara l’hora de conquerirlos, després d’anys recuperant forces? Per què l’homosexualitat de Barcelona no arriba als barris i la seva quotidianitat?

122

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Perquè en el fons Barcelona és hostil i es mostra impermeable a tot allò que surt dels territoris acotats. És el moment d’una nova expansió? Podem generalitzar la nostra visibilitat al conjunt de la nostra ciutat? Podem ser crítics amb la gestió municipal sense perdre les grans victòries que s’han assolit fins ara? Hi ha marge de maniobra per la presència de gais i lesbianes amb posicions socialment crítiques l’ajuntament?

El moviment GLTB encarna un desafiament natural a l’heterosexualitat obligatoria, exerceix una crítica implícita i ineludible a les fronteres sexuals, a la família patriarcalment entesa i introdueix una crítica de fons al sistema social tal i com el coneixem. La pregunta és: Pot el “Model Barcelona” imperant els darrers 20 anys encabir tot això sense desvirtuar-ho en objecte de consum?

4.7.2.Propostes •

Millorar l’eficàcia real del Consell Municipal: És un òrgan de gran envergadura amb un gran potencial. Pot millorar-se la seva eficàcia? Pot funcionar millor? Pot implementar amb eficàcia tot allò que posa sobre el paper?

•

Fomentar la designació de persones per la seva vàlua personal i no per afinitats partidistes. La gran quantitat de càrrecs i sous que genera l’acolliment institucional de les nostres reivindicacions, compten sempre amb les persones més ben preparades i adients? Es confia sempre en aquells que més poden aportar? Són designacions apadrinades per les fidelitats partidistes que poc tenen a aportar?

•

Tot i que conscients que aquesta és una proposta transversal no explícitament dirigida únicament cap el nostre col·lectiu, cal implementar mesures per a la concessió de permisos laborals especials per als treballadors públics que hagin d’estar a càrrec de la seva parella, sense necessitat que estiguin casats ni constar com a parella de fet.

•

Crear oficina contra la homofòbia de la Guàrdia Urbana? Ja s’ha fet amb els mossos d’esquadra. Per què no amb la Guardia Urbana?

•

Crear un protocol per a educació activat a partir del Consorci d’Educació de Barcelona, en el qual hi és l’Ajuntament. Les escoles que a nivell municipal puguin rebre directrius han de tenir un protocol d’actuació per als/les menors i joves gais i lesbianes en el seu desenvolupament escolar. Així com les llars d’infants dependents de l’ajuntament han de gaudir també d’un protocol per a les parelles homosexuals amb fills.

•

Crear un protocol per a centres de salut mental que depenguin de l’ajuntament.

123

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Crear un protocol per a totes les residències de gent gran de gestió municipal per tal d’acollir parelles homosexuals.

•

Buscar mecanismes de discriminació positiva d’accés a l’habitatge pels joves gais i lesbianes que hagin patit discriminació familiar o dificultats en l’accés a l’habitatge per raó de la seva opció sexual.

•

Posar en marxa mesures de descriminalització de les pràctiques d’amor lliure a determinats espais públics de la ciutat. . S’entorpeix lligar fora de la xarxa comercial. En part perquè aquesta acció tan natural i bonica no es pugi fer sinó mitjançant una transacció comercial, sigui bar, sauna, etc. Hi ha una tendència a esborrar de la via pública qualsevol exhibició de tipus sexual, i sobretot homosexual. Una parella hetero morrejant-se al carrer o al metro no xoca ningú, però dos nois/es, són figues d’un altre paner. Caldria que l’Ajuntament protegís/fomentés àrees de lligar a l’aire lliure?

•

Portar l’homosexualitat als barris. Deixar de retroalimentar la imagineria de “barri gai”, fomentar mesures de descomercialització de l’opció homosexual com a font de consum.

•

Implementació real d’ordenances que evitin la discriminació d’accés a locals d’oci per raons d’opció sexual.

124

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

4.8. SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA “La solidaritat és la tendresa dels pobles” Ernesto Che Guevara 4.8.1.El concepte de solidaritat internacionalista La solidaritat és una col·laboració mútua entre diferents que treballen i lluiten per a la igualtat e iguals que reconeixen les seves diferències , que té com a pilars centrals el coneixement, la sensibilització, el respecte, el compromís i la implicació activa a dins dels processos transformadors i revolucionaris en l´àmbit social, econòmic i polític.

L´internacionalisme, és la col·laboració, lluita i compromís mútua que existeix, “entre nacions”, de poble conscient que participa del seu entorn més proper, amb el poble amb mancances de justícia social i necessitats bàsiques per poder aconseguir l´emancipació econòmica, social i política, amb el poble oprimit i viceversa.

La solidaritat internacionalista és una acció política coherent, activa i conscient que parteix de la realitat per poder canviar-la. Denúncia i s’oposa a l’ordre econòmic i polític des de la mobilització de base i la crítica a les polítiques d’exteriors, i d’interior, i a les polítiques de cooperació actuals perquè el desenvolupament capitalista és desigual en les diferents nacions del món. És a dir, la solidaritat internacionalista advoca per desenvolupar a nivell global l´autodeterminació dels pobles, l´emancipació de gènere, econòmica i per un desenvolupament ecològic i sostenible amb el retorn del deute ecològic i el respecte vers als drets humans.

La solidaritat internacionalista es concreta en: • • • •

Reconeixement i restitució de l’expoli dels països centrals als perifèrics i que ha servit pel procés d’acumulació primitiva del capital, i en el que es basa actualment l’imperialisme.

Recolzament als moviments que tan al sud com al nord lluiten i treballen activament per un futur amb dignitat, llibertat, pau i justícia social.

Respecte a les diferències, a la pluralitat de cultures i pobles, i a la unitat en la diversitat i la lliure associació.

Respecte als processos transformadors que es basen en el recolzament mutu.

• El coneixement com a punt de partida en tot procés d’acció transformadora d’arrel que s’exerceix sobre la realitat.

125

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

4.8.2.Cooperació i desenvolupament capitalista En l´actual procés de globalització capitalista la cooperació i la majoria de les ONGs juguen un paper important a favor de legitimar i facilitar els processos d’acumulació de capital a escala internacional.

Cal treballar per aconseguir dels nostres governs intercanvis comercials justos, equitatius, i complementaris que exigeixin la participació dels teixits socials implicats en el seu desenvolupament. Les empreses han de respectar les normatives internacionals en matèria de DDHH. Cal treballar per una cooperació guiada per les bones pràctiques enteses aquestes com un posicionament crític i de denúncia a un model on només importa la reproducció del capital sense tenir en compte els processos d’alliberament nacionals i socials.

4.8.3.ONGs i desenvolupament Podem plantejar que la “cooperació internacional” ha fracassat en l’objectiu de millorar les condicions de vida dels països “subdesenvolupats”? O que el seu objectiu inicial ja era impedir el seu “desenvolupament” en benefici dels Estats donants? Són pràctiques que podem titllar d’“anticooperació”.

Actualment la “cooperació internacional” dominant és una eina més de control imperialista utilitzada pels governs dels països “desenvolupats”, en estreta relació amb els interessos dels grans grups empresarials.

Es canalitza a través de diferents actors: Multilaterals (OCDE, BM, FMI, UE...) els quals condicionen la “cooperació” a fomentar les polítiques econòmiques de la globalització neoliberal; Bilaterals (a través de les agències estatals de cooperació), les quals també condicionen la “cooperació” als “interessos nacionals de mercat” o a interessos de caire geopolític; Empresarials, amb el concepte de la “Responsabilitat Social Corporativa” com a eina per netejar la degradada imatge de les multinacionals; i finalment les ONG, un ampli ventall d’organitzacions presentades com a entitats independents que diuen dedicar el seu treball a la millora de les condicions de vida dels sectors més desfavorits dels països “subdesenvolupats” o dels mateixos països “desenvolupats”.

Però la realitat del món de les ONG sembla anar per una altra banda. Ens trobem amb una gran dependència dels recursos institucionals, una “apolitització” que provoca que no es plantegi una denúncia a la causa estructural dels problemes, menys encara la lluita política per transformar aquesta estructura, i en canvi sí que s’hi entreveu una “politització prosistema escandalosament remunerada”, s’hi produeix una professionalització burocràtica i l’aïllament dels moviments socials als països d’on provenen i a la vegada han estat una eina de desmobilització dels moviments contestataris als països receptors de la seva “ajuda”.

Molts dels seus projectes han servit per pal·liar les conseqüències de les agressives polítiques 126

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

neoliberals, fent el treball social que li pertocaria a l’Estat receptor i inserint una lògica de la privatització dels serveis.

La major part d’ONG, especialment les que mouen els pressupostos més elevats, han estat abanderades pels mateixos organismes multilaterals i estatals, els quals les utilitzen per fomentar les seves polítiques de “cooperació” envers els països “subdesenvolupats”. Algunes han estat utilitzades amb finalitats polítiques i de proselitiem religiós.

Tot i així també hi ha un ventall d’organitzacions que busquen treballar la “cooperació internacional” des d’una òptica de solidaritat. Aquestes tenen el repte de moure’s entre l’estructura institucional de les ONG i els moviments socials. El seu paper és positiu des del punt de vista de la transformació social i la seva pràctica s’ha de reforçar. Aquestes haurien de plantejar temes com l’explicació dels motius causals del subdesenvolupament, un debat sobre la reducció material del nivell de vida i de consum als països desenvolupats, i debatre el mateix concepte de “desenvolupament”, per fugir de l’òptica monetària de creixement econòmic, en busca d’un avenç social que elimini les diferències socio-econòmiques, respectant la diversitat i les diferències culturals, que tingui en compte la cura de la naturalesa i que plantegi sistemes polítics de gestió col·lectiva dels recursos i de la societat.

Inevitablement també sorgirà el debat de com gestionar “l’ajuda” als altres països i de quines formes d’oposició s’han de desenvolupar en la política exterior dels països originaris. Fins a quin punt utilitzar els recursos dels “Fons d’Ajuda al Desenvolupament” i com dotar-se de recolzament entre els moviments socials i plantejar quin tipus de vincle cal establir amb les organitzacions dels altres països per no crear dependències negatives i acrítiques a banda i banda.

En resum, entenem la cooperació : • • • •

Com un mitjà i no una finalitat. La cooperació pot ser una eina en un procés de transformació social però aquest ha de tenir contingut.

La cooperació ha d´enfortir els processos endògens que facilitin la desconnexió del sistema capitalista, per això ha d´incloure aspectes com la sobirania alimentària i comerç just que afavoreixin el desenvolupament local i regional dels pobles del Sud. Entenem la cooperació com una pràctica de la solidaritat internacional.

La cooperació ha d´estar lligada al respecte als drets humans i al dret internacional humanitari en casos de conflicte armat especialment per part dels governs receptors de l´ajuda al desenvolupament.

• Apostem per una cooperació descentralitzada des dels municipis, districtes o barris i que sigui la base d´un procés d´intercanvi entre el Sud i el Nord Global, entenent que les lluites i mobilitzacions d´uns són les mateixes que les dels altres.

127

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

4.8.4.Barcelona solidària?

Destinació de diners o inversió?

Des de fa més de deu anys l’ajuntament de Barcelona compta amb l’àrea de treball anomenada “Cooperació internacional, solidaritat i pau” on s’hi gestionen quantitats enormes de diners cada any, segons ells, per pal·liar els afectes de la pobresa i les desigualtats a diferents països en vies de desenvolupament. s’auto-anomenen líders de l’activisme internacional que va en augment a Barcelona. Aquest és un model de cooperació pensat per donar resposta a les diferents necessitats, així doncs parlem de que hi ha uns diners i uns tècnics a l’espera de gestionar projectes.

Si fa 15 anys no existia aquest òrgan, és necessària la seva existència?

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona ens plantegem si és necessari un òrgan com l’actual per treballar la solidaritat des de l’ajuntament de Barcelona i alhora quins són aquells aspectes que haurien de canviar o desaparèixer per aconseguir una solidaritat basada en la coherència no només municipal sinó a nivell humà, mitjançant l’educació per ajudar a desenvolupar les generacions futures solidàries. Per altra banda, la solidaritat va de bracet de la coherència i la solidaritat no ha de ser una àrea de treball aïllada de la resta d’àmbits de l’Ajuntament.

La cooperació actual eradica les causes estructurals de la pobresa i lluita contra les desigualtats i les injustícies promovent un desenvolupament humà sostenible?

Perquè no creiem en el model actual de solidaritat que utilitza el nostre ajuntament i creiem en una altra manera de fer solidaritat, som crítics amb el que ha esdevingut la cooperació dominant actual ja que entenem que la solidaritat és un valor i no un negoci, una manera d’entendre la vida que sorgeix des del teixit social per lluitar contra les desigualtats socials i l’opressió dels pobles oprimits des d’una òptica identitària originaria. És el poble mitjançant les seves organitzacions i col·lectius, els moviments socials que aconseguiran una “barcelona compromesa amb el món”.

4.8.5.Propostes Per això proposem i reivindiquem una sèrie de qüestions que entenem han d’anar en la direcció correcta per tal d´aconseguir avançar en els processos d´alliberament nacional i social des de la cooperació i solidaritat : •

Disposar de recursos econòmics de la cooperació pel moviment de solidaritat quan aquest ho necessiti, com per exemple, per lloguer de sales d´actes… Facilitar permisos, llicències per fer actes públics cap al moviment de solidaritat.

128

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Processos participatius reals i vinculants entre institucions i ONGs i moviments socials per tal de definir les estratègies dels països i sectors prioritaris en matèria de cooperació. Processos participatius reals i vinculants per a definir les bases de les convocatòries en matèria de cooperació i sensibilització. Pla Director que reconegui la viabilitat dels projectes petits. Garantir la transparència i menys burocràcia. Major transparència, seguiment i avaluació dels recursos destinats a la cooperació bilateral directe.

•

Equitat i transparència en els càrrecs tècnics i polítics de les institucions de cooperació entenen que són els responsables de l´adjudicació de projectes així com del seu seguiment i avaluació final.

•

Potenciar la sensibilització i l’educació pel desenvolupament a les escoles, universitats, centres de treball, especialment els que depenen del sector públic. Impulsar processos d’agermanament entre institucions, centres escolars, associacions de veïns… Potenciar vincles d’enllaç entre els diferents actors, i establir una cooperació horitzontal sense intermediaris.

•

Impulsar campanyes boicot a les ETN dintre de l´àmbit ajuntament ( Coca-Cola, Israel).

Responsabilitat social, no comprar ni tractar amb qui no compleix DDHH. Compliment clàusules democràtiques, transparència en les relacions comercials denunciant la possible existència d’interessos polítics i econòmics. Declaració d’ un ajuntament antisionista i antimperialista.

•

Abolició del deute extern i reivindicació del deute ecològic, social i històric del nord respecte al sud. Impulsar auditories sobre el deute i que siguin reconegudes per la comunitat internacional.

•

Dissolució de l´OTAN per ser una institució militarista i defensora dels interessos de l´imperialisme.

•

Respecte als DDHH de les ETN catalanes. Denunciem la seva actitud imperialista als països dels Sud.

•

Fi bloqueig a Gaza i Cuba.

•

Desmilitarització i desnuclearització del Mediterrani, entenent que aquest pot ser un marc geoestratègic i geogràfic en el qual centrar-nos.

•

Pel seu fort simbolisme, propugnem la renúncia de Barcelona com a seu de la Unió de 129

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

la Mediterrània, organisme de cooperació internacional que havia d’aplegar les potències europees, l’Estat d’Israel i les dictadures i tiranies del Nord d’Àfrica contra les quals es revolten actualment les poblacions d’aquells països. Barcelona només ha d’aspirar a ser seu d’una trobada de pobles lliures i aixoplugar organismes basats en relacions culturals, polítiques, econòmiques i comercials justes i igualitàries entre el Nord i el Sud. •

Dissolució de la UE en tant que Europa fortalesa al servei de les multinacionals: per una Europa dels pobles.

130

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

5. CULTURA, EINA DE CONVIVÈNCIA I LLIBERTAT La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona entenem que la cultura ha de ser per a la ciutadania un mitjà de relació social, de participació, de diàleg i de reflexió comuna. La cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i col·lectivament com a catalans i catalanes i com a barcelonins i barcelonines. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració social.

5.1. Trets generals de la creació cultural dominant a Barcelona Barcelona és un camp de confrontació cultural i ideològica d’una gran importància, no sols pel fet que a la nostra ciutat s’han instal·lat els òrgans de dominació política i repressiva fonamentals, sinó perquè és un lloc essencial de producció i difusió de la cultura i la ideologia dominants. Barcelona és un lloc on estan en funcionament moltes estructures que, en connexió amb el poder de l’Estat, tenen un veritable abast nacional (amb una influència dins el conjunt de la nostra nació, més enllà fins i tot de les quatre províncies administratives).

La cultura com a activitat mercantil (de grans estructures) i controlada La cultura que promou l’administració municipal de Barcelona és fonamentalment una activitat mercantil i sota control. D’una banda, concep la producció cultural en termes quasi exclusivament de rendibilitat econòmica; de l’altra, la dirigeix mitjançant, una estructura directiva centralitzada i basada en criteris polítics partidistes. L’Institut de Cultura de Barcelona és l’estructura fonamental de control que té en el punt més alt de l’estructura el Consell de Cultura de Barcelona que depèn directament de l’alcadia. La intervenció política en la vida dels barris arriba d’estructures control·lades, com ara els Centres Cívics.

Les polítiques del consistori dirigides al control creixent de l’espai públic (l’Ordenança del Civisme n’és el màxim exponent) també condemnen les expressions culturals esporàdiques i limiten la participació cultural de la ciutadania desviant-la exclusivament cap als grans esdeveniments culturals programats des de l’administració. Tot plegat, converteix el ciutadà en consumidor d’una certa cultura en lloc de ser-ne participant i agent actiu d’una cultura sentida com a pròpia.

Estatalització-espanyolització de la producció cultural Aquesta tendència al control es porta a terme sovint per mitjà de la creació d’institucions que depenen de l’Ajuntament i que viuen (com hem assenyalat) condicionades per la implicació financera (i, per tant, política) d’altres administracions, particularment del Ministerio de Cultura de l’Estat espanyol. Com a exemple podem veure que el programa de la 131

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Capitalitat Cultural de Barcelona és definit com: “Conjunt de programes, projectes i accions que tenen en comú el reforçament de la condició de capitalitat de Barcelona, en un marc d’aprofundiment de la dinàmica de cooperació institucional iniciada recentment amb la Generalitat de Catalunya i amb el govern d’Espanya”. La presència del Gobierno de España serveix així de coartada en la tasca d’espanyolització ideològica, política i cultural de la ciutat.

En resum: la cultura és concebuda, per l’autoritat municipal barcelonina, com una mena de motor de desenvolupament econòmic a curt termini, és a dir, sense considerar els beneficis socials de la creativitat i la participació populars i els guanys que aquesta altra gestió de la cultura podria proporcionar a mitjà termini. I les estructures municipals són concebudes com a instruments al servei de la difusió privilegiada de la llengua i la cultura de l’Estat, tot reservant per a la llengua i la cultura catalanes unes funcions secundàries i tot relegant les llengües i cultures de la nova immigració a un paper simplement folklòric.

Proposem: •

Canviar de cap a peus el complex institucional de gestió dels afers culturals de la ciutat substituint-lo per tal de fer-lo més transparent, participatiu i permeable a totes les iniciatives ciutadanes.

•

Garantir un organigrama independent de les grans administracions, especialment de les estatals, per tal de limita-ne l’impacte en la presa de decisions.

•

Treballar en el sentit d’una planificació democràtica. Estudiar mesures de descentralització d’organismes com l’ICUB per fomentar l’arrelament dels diversos barris i districtes de la ciutat.

5.2. Accés universal a la cultura. Contra el mercantilisme La ideologia imperant a les institucions tendeix a fer de la cultura un component més de l’oferta de la ciutat (“marca Barcelona”) en el mercat internacional; d’aquesta manera, la cultura esdevé una mercaderia subordinada al seu valor de canvi per a l’oci i el turisme.

Les polítiques culturals de l’Ajuntament de Barcelona han d’anar dirigides a establir línies d’actuació paral·leles i complementàries amb sectors com l’educació i els serveis socials.

En conseqüència, la potencialitat del sector cultural a la ciutat de Barcelona no s’hauria de mesurar exclusivament d’acord amb els beneficis econòmics i turístics a curt termini sinó en els beneficis socials a mitjà i llarg termini. A més a més, alliberar la cultura dels termes econòmics que a dia d’avui la regeixen ha de tenir com a principal objectiu fer esdevenir el ciutadà agent actiu de la vida cultural de la ciutat, no des de la passivitat del consumidor d’un producte, sinó com a individu que participa lliurement i crítica de la realitat cultural del seu 132

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

entorn.

L’Ajuntament de Barcelona ha de garantir que les propostes culturals no esdevinguin productes de consum només a l’abast d’aquells sectors que en puguin assumir els costos.

Així, s’haurien d’estudiar mecanismes de compensació de costos per tal d’establir el lliure accés dels veïns a la vida cultural de la ciutat. Específicament, el consistori ha de tenir un coneixement específic d’aquells grups socials amb més dificultats per accedir a la vida cultural de la ciutat: grups amb risc d’exclusió social, aturats, jubilats, joves, dones, etc.

D’aquesta manera, és necessari establir un pla d’actuació específic per a cada un d’aquests sectors per tal de fer-los participar de la vida cultural de Barcelona. Complementàriament, l’Ajuntament de Barcelona ha de participar en la formació artística dels joves de la ciutat i proporcionar-los vies de consolidació (premis, concursos, etc.) i incentius.

La tasca principal hauria de ser trencar la subordinació cultural al mercat internacional i invertir el procés difonent les creacions que es fan a Barcelona per fer-ne un centre de referència internacional de la producció cultural catalana, tot establint una separació nítida entre el discurs de l’oferta mercantil i la vàlua artística i cultural de nova creació.

De manera concreta, des de la CUP-Alternativa per Barcelona proposem: •

Treballar per incentivar la participació ciutadana en la vida cultural de la ciutat ja sigui facilitant-ne l’accés (econòmic i temporal) com repensant els continguts i les accions complementaries a l’exposició (plans educatius, per exemple). Estudiar mecanismes de compensació de costos.

•

Trencar amb el model de consum cultural tot treballant en la participació cultural ciutadana.

•

Utilitzar les propostes culturals com a motor d’integració socio-econòmic.

•

L’Ajuntament ha de sotmetre els recursos i material cultural de propietat a llicències que permetin gran flexibilitat en la còpia i la redistribució (Creative Commons, Affero, GPL, etc.). Quan no es tracti de material d’autoria municipal caldrà acordar amb els autors la llicència que permeti la màxima obertura i cessió.

•

Establiment d’una xarxa de wifi pública a tota la ciutat en col·laboració amb els col·lectius que duen a terme aquesta tasca.

5.3. Implicació i dinamització popular. La gestió de les subvencions Les polítiques culturals aplicades per l’Ajuntament de Barcelona han de basar-se en un coneixement rigorós de la realitat artística, cultural i social dels barris de la ciutat. Així, la 133

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

bossa de subvencions públiques en matèria de cultura ha de permetre dinamitzar i consolidar projectes arrelats al seu entorn més proper i que neixin de les necessitats i les inquietuds expressades pels veïns. Al llarg del 2010 l’Ajuntament de Barcelona ha destinat un alt percentatge del seu pressupost a uns projectes determinats (normalment macroprojectes, tots ells, amb una trajectòria llarga que els han consolidat en el panorama cultural de Barcelona). Per contra, s’han desestimat un nombre important de projectes que han quedat sense cap suport públic. Cal sotmetre a crítica els criteris que han de regir l’atorgament de les subvencions públiques: prioritzar l’atorgament de subvencions a aquells projectes que promoguin els valors de cooperació entre tots els agents culturals (tant els artistes com els participants), siguin d’interès general per a la comunitat i cobreixin el dèficit d’activitat cultural que pateixen molts barris de la ciutat, tot discriminant aquells projectes que per la seva pròpia macroestructura ja siguin viables econòmicament... I assegurar la rotació d’entitats, associacions i artistes permetent l’entrada de nous projectes emergents i evitant l’enquistament d’alguns quan ja estan consolidats.

L’ajuntament i la regidoria de cultura tracten d’omplir el forat obert entre la necessitat social d’accedir a la producció i a l’intercanvi de béns culturals i la defensa dels interessos particulars –creadors, empresaris, distribuïdors-; bàsicament, doncs, la seva funció és fer de canalitzadora de la part dels diners públics que corresponen a les necessitats culturals en cada situació concreta, que sempre es basen en criteris político-ideològics no prou explicitats o disfressats de raons pressupostàries, que solen amagar la seva subordinació a la mera lògica del mercat. En aquest sentit, les èpoques de crisi, com l’actual, són el moment idoni perquè les administracions facin retallades de la despesa cultural que privilegien el paper antidemocràtic de l’amiguisme i del clientelisme, atès que la distribució dels recursos es fa 1) des de la lògica del benefici amb garanties d’èxit immediat; 2) dels compromisos políticoeconòmics dels distints càrrecs de la regidoria; 3) de la major o menor influència pública que tingui, a través dels mitjans de comunicació, un determinat grup de pressió, sector, indústria, o distribuïdor cultural, institució pública o privada, i fins i tot creador de prestigi, a l’hora d’obtenir privilegis de la burocràcia cultural municipal.

La tasca principal hauria de ser el control exhaustiu i implacable dels fons destinats a la cultura, el coneixement dels circuits interns de distribució de l’ajuda pública, la defensa i potenciació de la capacitat legal de la població d’intervenir en la despesa i distribució dels diners des dels barris i entitats cíviques, l’assessorament per a la creació de xarxes ciutadanes d’informació i control de la inversió pública en àmbits i espais concrets de la pràctica cultural, etcètera.

De manera concreta, des de la CUP-Alternativa per Barcelona proposem: •

Proposar organismes democràtics de supervisió de l’activitat cultural de la ciutat (Observatori de la Vida Cultural de Barcelona) i de supervisió de l’evolució del procés de normalització lingüística (Observatori de la Normalització Lingüística de Barcelona).

134

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Reduir la despesa pública destinada a projectes consolidats afavorint així l’entrada de nous agents. Augmentar el control en els processos de distribució dels pressupostos públics.

•

Promoure el treball en xarxa entre les diverses institucions culturals per trencar amb la jerarquia imperant i amb l’objectiu de rendibilitzar els costos.

5.4. Consolidació de projectes. Contra festes i esdeveniments fastuosos La vanitat de la cultura promoguda per l’Ajuntament de Barcelona porta aquesta institució a prioritzar esdeveniments puntuals i festes programades que desvien energies que haurien d’anar adreçades al suport de la creativitat i a la consolidació de projectes més sòlids que representessin infraestructures favorables a la creació i la difusió culturals, lligades a la proximitat i a la participació. Caldrà regular doncs, també, en els pressupostos, les partides destinades als grans fastos i reorientar convenientment la programació.

S’hauran d’establir mecanismes per fer viable un seguiment individualitzat dels projectes engegats a la ciutat per tal de determinar-ne les necessitats i establir-ne un protocol de suport. D’una manera concreta caldria considerar la cultura popular, en el seu conjunt (és a dir l’activitat creada per la població actual i passada de Barcelona), com a patrimoni de ciutat.

Cal evitar les polítiques de control i de folklorització que condemnen aquestes manifestacions culturals a ser un espectacle puntual del qual els veïns de Barcelona no en formen part. Cal fomentar un model de festes participatiu i sostenible, que garanteixi l’accés a les festes de tota la població i prendre consciència de l’herència de les nostres tradicions culturals, i impulsar la recuperació dels elements culturals perduts. Desenvolupar les actuacions necessàries per tal que les manifestacions de cultura popular siguin viscudes com un patrimoni propi per part dels ciutadans.

5.5. Creació independent. Contra la centralització i el control dels espais La distinció entre cultura com a creació i cultura com a bé de consum que comporta, a la vegada, la distinció entre interès particular –el dels artistes i el de les indústries culturals que en difonen les creacions- i interès general –el de la massa de població que ha d’adquirir els béns oferts al mercat per les indústries culturals amb el criteri exclusiu del benefici que n’obtinguin; consegüentment, es produeix la separació entre creador i consumidor, que només es troben, anònimament, en el mercat, dominat pels interessos corporatius particulars i la lògica del guany.

En els últims anys l’Ajuntament de Barcelona ha projectat diverses fàbriques de creació i d’assaig per a les diferents disciplines artístiques. Aquesta tendència contrasta amb la manca d’ajudes per a aquelles iniciatives impulsades de forma independent, cal advertir el control creixent que alguns d’aquests espais està patint. L’Ajuntament de Barcelona ha de garantir la 135

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

disponibilitat d’espais de creació, assaig i exposició per als artistes de la ciutat de gestió independent. Caldrà revisar les condicions d’accés a aquestes infraestructures així com també la possibilitat de millorar l’eficàcia social de la xarxa de Centres Cívics, fent propostes d’una altra gestió menys controlada dels espais i de les activitats.

La tasca principal hauria de ser la posada en marxa, amb diner públic, de circuits retroalimentats de creació i participació entre artistes, entitats cíviques, associacions de veïns, assemblees de barri, etc., per garantir l’accés de tots els ciutadans a la producció i a l’intercanvi de creacions culturals sens cap mena de discriminacions.

De manera concreta, des de la CUP-Alternativa per Barcelona proposem: •

Disposar d’espais i de suport per a la creació i la difusió culturals (cançó i música, teatre etc.), especialment fent referència a persones joves (músics, cantants etc.).

•

Treballar en el sentit d’una planificació democràtica. Estudiar mesures de descentralització d’organismes com l’ICUB per fomentar l’arrelament als diversos barris i districtes de la ciutat.

•

Afavorir, en l’activitat cultural, la consciència política social i nacional i la participació ciutadana (incidència en les mobilitzacions socials, en la defensa dels drets polítics nacionals etc.).

•

Flexibilitzar la normativa que regeix la concessió i gestió de llicències d’espais per tal de facilitar locals d’exhibició per a les propostes culturals presents a la ciutat.

5.6. Foment de la participació de la ciutadania en els mitjans no comercials Les barcelonines i barcelonins han de poder participar dels mitjans de comunicació de la ciutat públics i també han de tenir llibertat per impulsar els propis mitjans de comunicació.

D’acord amb aquest plantejament, l’Ajuntament de la ciutat ha d’actuar en dos sentits: •

Obrir espais de participació als mitjans audiovisuals de gestió municipal per a les entitats de la ciutat que tinguin interès a participar-hi.

•

Donar suport als mitjans comunitaris i lliures existents a través de:

L’Ajuntament de la ciutat ha de defensar davant de la Generalitat i del Govern espanyol les propostes que fa la Coordinadora de Ràdios Lliures de Barcelona i les ràdios comunitàries que hi ha a la ciutat. D’aquestes propostes destaca:

136

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Cal garantir un terç de l’espectre radioelèctric per als mitjans lliures, sense afany de lucre.

•

El procediment per a l’adjudicació de llicències per a l’ús de l’espectre radioelèctric, no es poden posar els mateixos requeriments als mitjans sense afany de lucre que als mitjans comercials. Cal establir un sistema que compti, com a mínim, amb la participació de les iniciatives del tercer sector.

•

L’Ajuntament ha de garantir la capacitat d’emissió dels mitjans sense afany de lucre.

Per tant, actuarà de la següent manera: o Reservarà espais als plans urbanístics per a la col·locació d’antenes d’ús comunitari, ja que la instal·lació d’antenes és una de les principals dificultats que tenen aquests mitjans. o Si les administracions competents no fan la reserva d’espai necessària que garanteixi la viabilitat de les ràdios sense afany de lucre, l’Ajuntament ha de cedir-los espai radioelèctric que li ha estat adjudicat per garantir que puguin emetre amb un so de qualitat a l’àmbit de barri, districte o ciutat al que s’adrecen.

•

L’Ajuntament s’ha de comprometre a no posar dificultats a aquests mitjans sinó que els facilitarà la seva tasca quan li demanin.

•

Creació d’una taula permanent que agrupi els mitjans comunitaris i lliures per interlocutar amb l’Ajuntament.

5.7. Capitalitat dels Països Catalans. Contra la uniformització espanyolista i el cosmopolitisme buit Barcelona és el reflex del que són els seus habitants i d’habitants, Barcelona, en té de tots colors i procedències. Només un ajuntament pròxim que es cregui ser capital de Catalunya i, per extensió, una de les capitals dels Països Catalans podrà, des d’aquesta base, exercir una acollida sense complexos i, dotada de la sòlida base de la pròpia cultura, actuar per incorporar les noves visions del món arribades de fora.

La ciutat ha de ser un focus de creació cultural important i divers, d’acord amb les tradicions culturals dels seus habitants, però si no exerceix de manera clara i determinant de capital dels Països Catalans, és a dir, de centre de dinamització i de difusió determinant dins l’àrea lingüística i cultural catalana, perdrà allò que la fa especial. La capitalitat cultural que ha proposat fins ara l’Ajuntament depèn d’una mena d’idea de Barcelona com a segona capital d’Espanya i, per això, centre important de la Hispanidad, entesa essencialment com a 137

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Espanya i Hispanoamèrica. L’espai cultural dels Països Catalans és oblidat i menystingut i així, atorga a la cultura i a la llengua catalanes un paper secundari que no ha de comprometre l’hegemonia de l’espanyolitat. Cal retornar a Barcelona aquesta funció referencial necessària per a la cultura catalana, que manté encara -de manera limitada- per iniciativa popular, però que és negada per les estructures polítiques. A més, caldrà establir el tractament adequat de les comunitats implantades a la ciutat de manera centenària i estable, com els gitanos de Barcelona. Propiciar el context necessari per tal que aquesta comunitat pugui desenvolupar el seu creixement en base a les seves decisions.

La subordinació a la lògica del mercat internacional i de les indústries culturals implica la difuminació, quan no la negació, del paper de la llengua catalana com a vehicle cultural nacional, en tant que llengua pròpia i, de retop, el de la funció articuladora i difusora de Barcelona, com demostren multitud d’actes institucionals.

La tasca principal hauria de ser la de garantir, des de les institucions públiques, la preeminència de la llengua com a vehicle de cultura, posant-la al nivell més alt de respecte i de tracte en els seus usos; si la societat complexa i desarticulada en la qual vivim, ja conté prou elements de confusió i desídia pel que fa al paper de la llengua i la cultura pròpies, no han de ser pas les institucions nacionals les que s’afegeixin al desordre planificat i a la desinformació sistemàtica.

De manera concreta, des de la CUP-Alternativa per Barcelona proposem: •

Pel que fa a la llengua catalana, garantir el coneixement i l’aprenentatge del català a tota la població amb l’objectiu d’esdevenir hegemònica en la comunicació social. I afavorir (amb suport a l’aprenentatge i a les instàncies de dinamització: revistes, associacions etc.) a la creació cultural en llengua catalana.

•

Fomentar una cultura nacional arrelada i integradora, treballant per desplegar una recuperació cultural partint de la diversitat.

•

Defensar la importància del valor simbòlic de la capitalitat de Barcelona pel que fa als models de comportament (socials, culturals, lingüístics, etc.)

•

La creació d’un pla plurianual de normalització lingüística municipal, redactat i desenvolupat de manera coordinada per administracions i entitats que treballen aquest àmbit, que seran, també, les que en faran el seguiment.

•

L’impuls d’una entitat municipal de coordinació de polítiques i actuacions de normalització lingüística, que inclogui administracions i entitats, dotat d’un pla de treball i pressupost propi.

138

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

L’activació de programes de sensibilització i formació sobre acollida lingüística en català, especialment adreçats als serveis d’atenció a la població nouvinguda i als serveis socials.

•

La introducció de formació sobre actituds lingüístiques i gestió del multilingüisme des del punt de vista de la normalització del català, en els plans de formació del personal de l’ajuntament, que també s’ha d’oferir a entitats o a altres institucions.

•

L’assegurament i el foment de l’ús del català a l’administració pública, al comerç i a la publicitat, d’acord amb la llei de política lingüística, el coneixement de la qual s’ha de garantir, així com el seu compliment i la seva posada en pràctica. En aquest sentit, no s’han de donar llicències d’obertura a establiments que incompleixen la llei.

•

El treball en la sensibilització lingüística de les persones consumidores així com en la sensibilització i formació dels comerciants.

•

El combat de les actituds i dels hàbits personals que impedeixen la normalització lingüística, mitjançant campanyes de sensibilització a favor de l’ús social del català, les activitats de dinamització de l’activisme lingüístic en el món associatiu i la potenciació del voluntariat lingüístic (parelles lingüístiques).

•

L’activació d’una campanya d’informació sobre la necessitat de l’ús del català per a l’excel·lència empresarial en el comerç, la restauració i la indústria.

•

La fixació de clàusules d’usos lingüístics per a totes les contractacions i concessions de serveis municipals a empreses, així com també la vinculació del compliment d’aquests usos a qualsevol subvenció o ajuda pública donada a empreses o entitats.

•

La normalització del català en el consum intern de l’ajuntament amb la introducció del criteri de consumir productes etiquetats i amb les instruccions d’ús i consum en català.

Cal que segueixin aquesta consigna tant els responsables de compres de l’ajuntament, com les empreses amb les quals s’hagin signat concessions i contractes puntuals per a tot tipus de serveis que incloguin el consum de productes (serveis d’àpats, neteja, marxandatge, vestuari, informàtica, etc.).

139

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

6. DES DE BARCELONA: AUTODETERMINACIÓ I PAÏSOS CATALANS Barcelona, en tant que capital amb una influència en molts àmbits (social, econòmic, lingüístic,cultural, polític ...), té una responsabilitat afegida en el desenvolupament de la consciència política nacional favorable a la autodeterminació i a la independència, i en el desplegament dels instruments necessaris vers aquest objectiu.

6.1.Barcelona i la qüestió nacional i territorial dels Països Catalans Cal partir del fet que els Països Catalans és el nostre àmbit nacional. Partim de la consideració, reconeguda àmpliament, que la geografia, la història, la cultura i la llengua conformen les realitats nacionals i, per tant, també la nostra. Ara bé, aquests quatre eixos a partir dels quals s’articula la nació no tenen cap mena de sentit si els membres que l’han d’integrar no comparteixen la consciència de formar-ne part. Per tant, tot i que el nacionalisme de caire romàntic i burgès sempre ha interposat per davant de tot els quatre eixos esmentats, des d’un punt de vista democràtic i social no es pot entendre cap nació sense els individus que la formen i, conseqüentment, sense la consciència de compartir una mateixa identitat que els uneix. Les nacions no són simplement una mena de fenomen biològic que neix, creix, es reprodueix i mor. Aquesta visió típicament positivista i romàntica ha estat substituïda per una altra en què es prioritza la voluntat de ser nació, la capacitat de crear una identitat compartida en la qual es veu reflectit un col·lectiu d’individus, els quals, malgrat les seves diferències de classe o gènere, entre d’altres, es reconeixen com a iguals a partir d’una sèrie de trets que els diferencien de la resta de comunitats nacionals existents.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona assumim l’objectiu estratègic de la construcció, com a estat, dels Països Catalans, formats pel Principat de Catalunya (amb la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent), Andorra, el País Valencià, Mallorca, Menorca i les illes Pitiüses. Aquesta construcció ha de representar una política d’alliberament per al conjunt els Països Catalans i s’ha de dur a terme de manera transversal, des de camps com l’organització administrativa, la coordinació supramunicipal o el paper polític dels regidors, per tal d’assolir una societat catalana plenament lliure i solidària. La CUP-Alternativa per Barcelona s’ha de proposar de portar a terme una tasca permanent de dinamització de la lluita nacional vers aquests objectius.

6.2.La defensa de la participació democràtica i de l’autodeterminació Criteris i línies generals L’actual marc juridicopolític, definit per la constitució postfranquista espanyola de 1978 i desplegat pels diferents estatuts d’autonomia, així com les lleis de base de règim local, presenten uns dèficits democràtics inassumibles des d’una òptica de defensa de les llibertats 140

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

i de la sobirania popular. Per tot això, defensem: El reconeixement i l’exercici del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.

El dret a la lliure federació dels nostres municipis i administracions regionals en l’àmbit geogràfic del conjunt de la nació catalana.

El reconeixement jurídic i polític per a comarques o mancomunitats de municipis que juguin un paper actiu en la racionalització de despeses i l’equilibri territorial dels Països Catalans.

La supressió de les diputacions provincials i d’altres institucions antidemocràtiques, nius d’amiguisme i corrupció, instruments de xantatge econòmic i autèntiques traves a la sobirania municipal.

En aquesta línia, defensem també que les administracions provincials vagin cedint recursos i competències a les mancomunitats de municipis.

Un augment dels recursos i de les competències per als municipis (o en el seu cas per a comarques o mancomunitats) com a administracions més properes als ciutadans i a les ciutadanes i, per tant, més coneixedores de les dinàmiques socials i més sotmeses al control democràtic del poble.

6.3.Principis i organismes en el camí cap a la independència Principis generals Tal com es recull en la nostra Declaració de Principis de la CUP «Els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció nacional dels Països Catalans». El full de ruta de la CUP en el camí cap a la independència passa, per tant, per un primer estadi de treball en l’àmbit municipal.

En aquest sentit, cal fer dels municipis i dels plens un espai de debat, de desafiament i ruptura amb la legitimitat de l’estat espanyol. També, en la perspectiva de la construcció nacional, cal promoure iniciatives com ara plans de desenvolupament de la llengua, un nomenclàtor autocentrat i amb referents nacionals, i un tractament clar de la senyera com a única bandera nacional.

Des l’assemblea local de la CUP-Alternativa per Barcelona cal fomentar el moviment popular per l’autodeterminació. La nostra presència als ajuntaments ha de servir per donar suport des de les institucions a aquest moviment popular. Tanmateix, la CUP projecta més enllà de l’àmbit municipal el desplegament del moviment per l’autodeterminació, dins el qual els organismes de sobirania i, especialment, l’Assemblea de Regidors dels Països Catalans, són 141

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

l’element clau.

Organismes polítics de sobirania nacional Tant per fer real l’avenç pel que fa a l’autonomia municipal com per posar els nostres municipis al servei d’un projecte polític emancipador per al conjunt del poble català, cal avançar en la definició d’organismes de representació política com els que a continuació es detallen: Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans: Òrgan representatiu i consultiu del poder local en l’àmbit nacional i com a embrió d’un futur òrgan de poder popular: l’Assemblea Nacional de Representants Popular dels Països Catalans. Per fer útil aquest organisme, és essencial marcar uns eixos de mínims: • L’autodeterminació: Defensem el dret d’autodeterminació dels Països Catalans i treballem activament per aconseguir-lo mitjançant una ruptura democràtica amb els marcs legals vigents que neguen aquest dret o n’impedeixen l’exercici.

• La territorialitat: Prenem els Països Catalans com a marc polític d’actuació.

• La mobilització popular: Assumim la necessitat de la mobilització i participació populars en el decurs del procés.

La formació de l’Assemblea de Regidors i Regidores al voltant d’aquests tres eixos pot desenvolupar-se a través de nous organismes o de l’adaptació dels que ja existeixen.

Les tasques més rellevants de l’Assemblea de Regidors i Regidores serien: Fomentar la col·laboració i solidaritat entre els diferents territoris i comarques.

Fer avançar el moviment per l’autodeterminació en tot el territori.

Contribuir a la constitució d’assemblees d’unitat popular locals i comarcals a favor de l’autodeterminació.

Constituir-se en un interlocutor democràtic en les relacions internacionals, com a alternativa a les institucions estatals i autonòmiques.

En la tasca de promoure les relacions interterritorials, l’Assemblea de Regidors i Regidores pot promoure la federació o mancomunació de municipis catalans, forçant la legalitat vigent dels estats i de la Unió Europea.

De l’Assemblea de Regidors i Regidores a l’Assemblea Constituent El procés d’acumulació de forces i de creació d’estructures ha de fer evolucionar l’Assemblea de Regidors en una Assemblea Nacional de Representants Populars dels Països Catalans, que conduís el procés constituent i la formació d’un Govern Provisional.

142

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Altres organismes d’articulació política i d’enfortiment del poder popular La CUP-Alternativa per Barcelona potenciarà també, conjuntament amb les altres assemblees, la creació de: un organisme públic mancomunat que pugui assumir progressivament les accions econòmiques que, els ajuntaments que en formen part, es veuen obligats a realitzar amb entitats financeres i/o amb institucions de gestió recaptatòria. Aquesta entitat podria esdevenir un contrapoder i, fins i tot, una eina per exercir la ruptura amb l’estat.

I podria abastar àmbits més enllà de l’econòmic com el cultural, el territorial, el social, l’ambiental, el lingüístic... amb l’objectiu de treballar propostes comunes.

Una Xarxa de Municipis dels Països Catalans com a òrgan municipalista que superi les actuals agrupacions sectàries i partidistes i com a embrió, també, d’un òrgan de poder popular català.

143

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

7. UNA CIUTAT DESCENTRALITZADA: PER UNA BARCELONA DELS BARRIS Els nuclis de la CUP-Alternativa per Barcelona han elaborat propostes polítiques específiques per transformar els barris de la ciutat en la línia que proposem al llarg del programa. Bona part de les propostes són fruit de les reivindicacions veïnals dels districtes des de fa anys, i d’altres són aportacions que han sortit en els punts de trobada que han organitzat els nuclis de la CUP per elaborar el programa de manera participativa.

A banda de les propostes concretes per cada barri, una preocupació compartida pels nuclis de districte de la CUP i per moltes altres entitats als barris de la ciutat és el fort centralisme que hi ha a l’Ajuntament de Barcelona. És per això que, com desenvolupem en el punt 2.1.1. d’aquest programa, apostem per l’elecció directa dels/les regidors/es de cada districte.

144

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

7.1. PROGRAMA POLÍTIC DE LA CUP – ALTERNATIVA PER BARCELONA PEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA Ciutat Vella és el districte de Barcelona on queda més clar que l'Ajuntament ha promocionat i pagat amb diners públics una ciutat aparador dissenyada pels turistes rics i els interessos dels grans capitals hotelers en detriment de les bones condicions de vida pels veïns i veïnes dels barris que la integren.

Els criteris municipals són diferents si qui comet “la falta” és un senyor que parla anglès i que ve a un comiat de solter a Barcelona a fer el què no li deixen fer al seu país o si qui comet la falta és un aborigen català. El primer no tindrà cap problema i el segon es menjarà l'Ordenança de civisme en versió sanció econòmica. Sembla que l'afany recaptatori del Consistori barceloní, i més en temps de crisi, no té aturador.

Habitatge Patim una sobre-ocupació turística preocupant. No només pel que fa a excés d'hotels sinó per l'excés de pisos turístics. La corrupció municipal en convivència amb la Guàrdia Urbana del districte en matèria d'habitatge no és quelcom que descobrim aquí sinó que és als Jutjats, pendent de judici des de la primavera de l'any passat. No és res de nou doncs, ni tampoc res que ningú posi en dubte, però cal combatre-la.

Falta habitatge social. S'ha potenciat la terciarització de l'habitatge en detriment de la rehabilitació dels domicilis dels veïns. L'Ajuntament hauria de rehabilitar de forma subsidiària quan no ho faci el propietari/a.

L'Oficina anti-mobbing del carrer Pintor Fortuny és un altre aparador on, quan alguna persona, especialment una persona gran, va a presentar-los el seu cas, s’afanyen a recomanar-los que “agafin els diners que els ofereixin i marxin del barri”.

Situacions d'exclusió social En aquestes condicions no és estrany que cada vegada hi hagi més gent gran que viu en condicions molt precàries i més gent sense sostre.

Falten serveis socials a Ciutat Vella. No hi ha albergs per casos temporals d'exclusió social. Només hi ha un centre per a menors no acompanyats.

Cal abordar un debat real i obert sobre la prostitució, les seves causes i conseqüències des d'una perspectiva crítica i constructiva amb la voluntat d'arribar a un consens que aporti una millora de la situació.

Cohesió social i convivència Considerem que la cohesió social és sinònim de detecció dels problemes socials a temps i no s'aconsegueix aplicant la clàssica fórmula de “més policia”. I menys en un àmbit on la prepotència, els abusos, i la corrupció de la policia local estan fora de dubte.

La convivència no pot ser utilitzada com a excusa per al control social, el control de l'ús

145

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

de l'espai públic i/o la repressió dels moviments veïnals.

Per tot això proposem: Que Barcelona i Ciutat Vella esdevinguin la ciutat de les persones i els barris dels i pels veïns i veïnes. Que les Rambles tornin a ser de i pels barcelonins i barcelonines i que deixin de ser l'actual parc temàtic per distreure guiris.

Que s'aprofitin els petits i no tan petits solars que hi ha als barris com a zones verdes per dignificar-les. Ara són espais bruts i sense ús.

Que els equipaments municipals tipus gimnàs, no només siguin de titularitat pública sinó també de gestió pública (com per exemple Ca'n Ricard) per evitar, per exemple, que les quotes siguin les que digui el gestor privat. El mateix servei s'està cobrant a preus diferents segons el districte de Barcelona.

Que s'apliqui de forma immediata la moratòria hotelera fins i tot als espais que ja estan destinats a construir-hi nous hotels.

146

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

7.2. PROGRAMA POLÍTIC DE LA CUP – ALTERNATIVA PER BARCELONA PEL DISTRICTE DE L’EIXAMPLE L’Eixample és el districte més poblat dins de la divisió administrativa de la ciutat de Barcelona, amb més de 270.000 habitants repartits en diferents barris estructurats en l’entramat ideat per Cerdà durant la segona meitat del segle XIX, pensat per evitar l’amuntegament si bé a dia d’avui és el districte amb major densitat de població.

L’Eixample es caracteritza per ser un districte que juga una paper essencial en la configuració de la ciutat pel que fa referència a equipaments, serveis i transports, però dissenyat a les esquenes del seu veïnat, i conseqüentment, amb dèficits en matèria de serveis socials (infància, salut, gent gran) i equipaments (esportius, culturals, juvenils). El Districte de l’Eixample no ha fomentat en cap cas la implicació del veïnat en els processos de presa de decisions en la configuració de polítiques al barri.

Des de la CUP de Barcelona identifiquem un seguit d’eixos claus on emmarquem les polítiques a emprendre per part del consistori, totes orientades a millorar les condicions de vida de la gent que hi viu, que fan referència a la necessitat d’equipaments i serveis, a les polítiques d’habitatge, a la gestió del turisme així com a la recuperació de l’espai públic.

Equipaments i serveis • • • • • • • • • • •

Posar fil a l’agulla amb la Casa Groga. Adequar l’equipament a les necessitats juvenils, aturar-ne la deixadesa municipal i cedir-ne la gestió directa al jovent de l’Eixample sense tutelatges.

Aclarir la situació de Transformadors, tancat des de la marxa del Consell de la Joventut de Barcelona.

Obrir un Casal de Joves a cada barri Activitats infantils: més i amb bona difusió Augmentar significativament les residències públiques per a la gent gran. L'Eixample és un barri amb un nombre elevat de gent gran i les places públiques de residència són quasi inexistents.

Construcció de l’IES Angeleta Ferrer al c/Marina amb Consell de Cent Illa Myrurgia. Construcció dels equipaments promesos a la “Plataforma Salvem l’Illa Myrurgia” que resten pendents (residència per a gent gran i habitatge per a joves).

Tancament definitiu de l’Hotel Hesperia Sagrada Família Germanetes de la Caritat. Desencallar la situació que comporta mantenir el solar tancat. Obrir-hi residència de dia i centre per a gent gran com estava previst.

Terrenys de la Presó Model, aclarir el pla d’usos un cop es traslladi la presó. Apostar per equipaments i zones verdes Habilitar més Punts Verds a cada barri, mantenir-ne un per districte el converteix en una aposta simbòlica i no efectiva.

Construcció Escoles Bressol 147

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

•

Creació d'un hotel d'entitats a cada barri per dinamitzar el teixit associatiu i millorar la participació ciutadana en la vida social del districte.

Polítiques d’Habitatge • • • • • •

Suspensió de noves llicències d’hotels a l’Eixample.

Anulació del PMU de l’Avinguda Vilanova / Roger de Flor i qualificació del sòl com a residencial, no hoteler.

Aclarir la situació dels pisos dotacionals per a joves dels carrers Villarroel-Londres, que porten anys tancats.

Realitzar un cens d’habitatges buits al districte Que el districte es declari formalment lliure de desnonaments i bel·ligerant amb l’assetjament immobiliari Recuperar Proeixample a nivell públic

Turisme • • • • • •

Entorns de la Sagrada Família: peatonalització dels carrers Marina i Sardenya a l’alçada del temple per esponjar la concentració turística.

Major accessibilitat del transport públic (els busos turístics no han d’arribar als voltants del temple).

Regulació dels accessos al temple per minimitzar l’efecte de les cues.

Actuar contra els pisos turístics en edificis residencials i restringir-ne la proliferació.

Pla d’usos amb suspensió de llicències.

Transformació comercial dels entorns turístics mitjançant la promoció de la cultura catalana d’arreu dels Països Catalans. Cal aprofitar el pol d’atracció que suposa Barcelona per promoure la nostra realitat tot defugint de la concentració turística.

Cal una major neteja i manteniment de l’entorn urbà allà on hi ha concentració turística.

Espai Públic •

•

Recuperar més interiors d’illa, especialment per generar espais per a la canalla.

Ampliar-ne els horaris d’obertura i apostar-ne per la cogestió municipal amb el teixit associatiu o Com a punt de partida, acomplir amb els objectius fixats al PAD 2008-2011 que comporten arribar als 50 jardins interiors d’illa.

Obrir les escoles fora de l’horari lectiu al veïnat, inclosos caps de setmana i períodes de vacances.

148

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

• • • • •

Apostar pels horts urbans. Dissenyar una Xarxa d’Horts Urbans en el marc d’un pla comunitari que inclogui escoles, serveis socials i Parcs i Jardins.

Recuperació de zones verdes, adequades al clima mediterrani, en detriment de les places dures, amb pocs bancs i poc útils que s'han fet els últims anys Cartelleres públiques pel veïnat. Habilitar cartelleres públiques als diferents barris de la ciutat per a l’ús de les associacions de la ciutat.

Potenciar les entitats de cultura popular, reconèixer-ne la seva trajectòria i facilitar la seva activitat. Eliminar les traves burocràtiques per a la organització d’activitats a l’aire lliure i garantir-hi els recursos econòmics i materials necessaris En matèria de participació, incorporar progressivament les consultes ciutadanes al districte en aquelles qüestions d’interès.

Trànsit • •

•

Pacificació del trànsit. Augment de les zones 30 i peatonalització de carrers, com s’ha fet a c/ Enric Granados, mantenint accesos de càrrega i descàrrega Aposta per la bicicleta. Promoció de la bicicleta. Construir més carrils bici guanyant espai al trànsit rodat i no als vianants (no carrils bici en voreres). o Construcció d’un carril bici al c/Rosselló en consonància al que hi ha en sentit contrari al c/Provença o Apostar pel manteniment dels carrils bici Aposta per la xarxa de busos ortogonals, dissenyant rutes d’autobús que no contemplin l’Eixample com uns barris de passada si no que ajudin també a interrelacionar-los. o Facilitar els accessos al Parc de Montjuic, entès com un dels pulmons de Barcelona.

149

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

7.3. PROGRAMA POLÍTIC DE LA CUP – ALTERNATIVA PER BARCELONA PEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC Al districte de Sants-Montjuïc existeixen múltiples conflictes que afecten tots els àmbits del dia a dia de la ciutadania i el model de barri que desitgem per viure. Cada dia en sorgeixen de nous mentre que els antics es van perpetuant, per aquest motiu cal una implicació i compromís actiu, persistent i permanent per donar veu i solució a cadascun.

Per tants els eixos de treball que proposem la CUP-AB envers al districte de Sants-Monjuïc, es basen en 4 línies: Canals de participació al districte: Eix important, el paper de la ciutadania a l’hora d’elaborar els projectes que afecten els espais on conviuen al dia a dia. Aquest eix reclama la garantia que el veïnat afectat pel projecte participi de forma activa i directa en el disseny d’aquest. Per tant, cal el compromís de fer arribar als i les veïnes en data i termini d’execució, d’un pressupost i la fitxa tècnica prèvia a l’acció urbanística. El veïnat constituiria una comissió per a cada obra i, s’elaboraria un conjunt de propostes amb l’objectiu que els tècnics ho acabin de dissenyar, però sempre sobre les bases marcades per la pròpia comissió veïnal.

• • • • • • •

Creació d'una oficina antifrau al districte. Control directe de les dietes i sous dels regidors, i càrrecs de confiança, així com els concursos i adjudicacions, creant un ens popular per a tal fita.

Consells de Barri vinculants.

Equiparació de les retribucions dels regidors i càrrecs de confiança del Districte amb el sou mig de la població santsenca.

Foment de la democràcia participativa: suport a processos de consulta com les fetes fins ara sobre la Independència.

Comissió de participació directa del veïnat en les iniciatives, la gestió i la promoció dels projectes del Districte.

Eliminació de la simbologia feixista i incorporació de nomenclatura sobre la memòria històrica i popular del districte de Sants-Montjuic.

Elecció directa dels regidors.

Aquest punt ens enllaça en un altre eix principal de la vida dels nostres barris i que és: Remodelació urbanística i mobilitat: dret a l’habitatge i als barris per a les persones. En aquesta matèria els eixos de conflictivitat destacables són els relatius a les remodelacions urbanístiques (sobretot quan el grau d’afectació implica l’expropiació), les situacions de convivència en els espais públics, places i zones verdes reals i de proximitat per a ús col·lectiu, i la necessitat de repensar i crear barris sense barreres on les persones amb mobilitat reduïda puguin gaudir dels carrers i places com qualsevol altra persona.

Can Batlló per al Barri

150

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

El Parc de Montjuïc declarat Reserva Natural Parcial Avancem cap a un districte sense barreres. Prioritzar l’eliminació de les barreres arquitectòniques.

A Sants i a Badal, soterrament de les vies per tal de garantir la comunicació entre els barris del districte.

Remodelació del pla urbanístic de l’estació de Sants adequat a les necessitats del barri i no als interessos privats.

Controlar l’impacte ecològic del port.

Millorar i ampliar la xarxa de carrils bici segregats i prioritzar aquest transport als espais on no n’hi hagi. Convertir el carrer de Sants i el passeig de la Zona Franca en un eix de transport sostenible promovent l’ús de la bicicleta entre el veïnat.

Seguiment de l’impacte econòmic, social i de mobilitat del Centre Comercial de les Arenes.

Equipaments i serveis socials: com les aules d'estudi i d'activitats culturals, els esportius, les escoles bressol públics i proximitat, els casals i residències d'avis, públics i respectuosos amb els drets de la persona, la seva dignitat i llibertat, i dotats dels recursos econòmics i humans necessaris per un servei de qualitat. Especial atenció del districte a les persones dependents en matèria d’ajudes i teixit social.

Control i participació del veïnat sobre les polítiques socials que es duen a terme i les dotacions pressupostàries invertides. Promoure la participació i el compromís social vers aquesta matèria, aconseguint crear una responsabilitat social més enllà de l’administració.

Garantir una xarxa sanitària que estigui adequada a les necessitats del veïnat.

Ascensors a totes les parades de metro del Districte.

Reconeixement de la funció social dels espais autogestionats i, en conseqüència, renúncia a la participació judicial de l’Ajuntament en contra d’aquests espais. Can Vies es queda al Barri.

Eliminació dels infrahabitatges del Districte, reubicant les persones en habitatges dignes i de proximitat.

Acabament de la línia 9 de metro per a la Marina i punt d’interconnexió amb la resta de transports La Lleialtat Santsenca per a les veïnes.

Ampliar la xarxa de biblioteques i d’aules d’estudi amb el criteri de la proximitat.

Creació d’un “hotel” d’entitats autogestionat amb el criteri de la proximitat.

Ampliar la xarxa d’equipaments esportius públics i de proximitat, i facilitar als equips esportius unes instal·lacions de qualitat i adaptades a les seves necessitats.

Fomentar els equipaments municipals entre la població envers la massiva privatització dels serveis lúdics, socials i esportius.

Escoles bressol públiques i de proximitat.

Ampliació dels serveis municipals d’Atenció per a les Dones.

151

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

El districte per una ocupació plena, de qualitat i estable: especial atenció a la Zona Franca i al Poble Sec que són zones colpejades brutalment per la situació de crisi del capitalisme. Cal remarcar la importància de la Zona Franca com a eix industrial i econòmic de la ciutat.

També, el fet que no tinguem la OTG al districte (és a l’Estació del Nord). Promoure el compromís de les entitats, empresaris i comerciants per tal d’engegar un compromís i responsabilitat social vers al districte (per ex. promovent una borsa de treball, o l’oficina/regidoria de treball). Difondre el cooperativisme com alternativa.

• OTG novament a Sants Creació d’una borsa de Treball i Habitatge al Districte.

Creació d’un pla de formació i orientació laboral públic dirigit a totes les franges d’edat.

152

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

7.4. PROGRAMA POLÍTIC DE LA CUP – ALTERNATIVA PER BARCELONA PEL DISTRICTE DE LES CORTS Les Corts és un districte on la majoria de la seva població és de classe mitja-alta acomodada.

Es tracta d’una població que desconeix el seu entorn i la història d’aquest i que no participa activament ni fa vida al carrer. Una població mancada de sentiment de pertinença. Per això, les Corts és un districte sense ànima pròpia, que desconeix la seva essència. Un districte dormitori tenint en compte que qui hi viu no hi treballa, i un districte de pas tenint en compte que qui hi treballa no hi viu. Aquestes característiques a més, el defineixen com a un districte de contrastos, marcat per zones amb un fort impacte humà i amb molt moviment com les universitats, els grans centres comercials, la Diagonal amb les seves oficines i la zona dels equipaments del FC Barcelona; i per altres zones que queden totalment aïllades i resulten desconegudes pels propis veïns i veïnes.

L’organització urbanística accentua aquesta situació ja que les grans infraestructures com els centres comercials de l’Illa, El Corte Inglés i el Bulevard Rosa sumades a una estructura urbana segregadora, dificulten la identificació dels veïns i veïnes amb el territori i la relació entre aquests.

Malgrat tot, segueixen existint espais en moviment a nivell associatiu i polític a mans dels i les veïnes que lluiten per un les Corts viu i combatiu. Aquests espais de participació han aconseguit mantenir una dinamització social i cultural al districte tot i els impediments i dificultats que han anat trobant pel camí. El treball que s’ha fet i es segueix fent des de la Plataforma Infantil i Juvenil de Les Corts, l’Assemblea de Joves de Les Corts, el col·lectiu Salvem la Colònia Castells, l’Ateneu Popular o la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Les Corts amb la seva lluita constant contra la requalificació del Mini Estadi, i d’altres veus dissidents al districte, fan que cada dia més s’escolti ben fort la veu crítica a aquest districte que a priori, sembla adormit.

Davant d’aquest escenari i des de la perspectiva de l’esquerra independentista, la CUP de les Corts planteja les següents propostes de cara a transformar la realitat del districte.

Les propostes polítiques de la CUP-Alternativa per Barcelona pel districte de Les Corts: Equipaments i urbanisme: Diversificació dels espais dels equipaments municipals envers l’overbooking actual.

Destinar el sòl que actualment ocupa la Caserna de la Guardia Civil i el Quarter del Bruc (que entenem que han d’acabar marxant) a espais destinats a l’ús dels veïns del barri.

Colònia Castells: • Que es paralitzi la demolició de cases a la Colònia Castells i s’aclareixi abans què es pensa fer a la segona fase.

• Que s’aturi el desnonament dels veïns de la Colònia Castells i es reformuli un

153

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

nou procés d’expropiació que no exclogui a ningú.

Mini Estadi: • Ens oposarem a qualsevol procés especulatiu amb els terrenys del mini-estadi i apostem per un procés de participació veïnal que en cas de reconstrucció dels terrenys avaluï les necessitats d’equipaments existents al barri.

•

Transports •

Apostem per un estudi complert que garanteixi la millora de la mobilitat en transport públic a la nit, així com per la creació d’una línia de Bus Nit que travessi transversalment el barri per travessera de Les Corts per Travessera de Les Corts, doblant el recorregut que actualment fan les línies 15, 43 i 59.

Participació Entenem que participació no només implica decisió sinó també acció, i en aquest sentit: • • • •

Apostem per la gestió cívica del Casal del Barri que la CUP pretén impulsar a tots els barris de Barcelona.

Cal dignificar i donar a conèixer la memòria històrica dels barris per tal de fomentar el sentiment de pertinença dels i les cortsenques i potenciar així la seva participació activa a la vida social al districte.

Treballar per a l’empoderament de les associacions i entitats a través de la gestió directa dels equipaments municipals.

Col·laborar amb les entitats en la dinamització de l’espai públic adquirint recursos diversos com tarimes, taules i cadires i cedir-los de manera gratuïta o molt econòmica, així com facilitar, també, la connexió al punt de llum de la xarxa pública.

Treball •

Acollir una OTG al barri.

Comerç •

Potenciar el comerç de proximitat com a alternativa als grans centres comercials per tal de fomentar la vida de barri. Crear la marca de comerç cortsenc.

Cohesió Social •

Cal abordar un debat real i obert sobre la prostitució, les seves causes i conseqüències des d’una perspectiva crítica i constructiva amb la voluntat d’arribar a un consens que aporti una millora de la situació.

154

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Cultura • • •

Davant la manca d’espais culturals i la gran demanda que existeix per part dels veïns i veïnes, proposem establir una casa de cultura amb teatre, sala d’exposicions i sales de petit format.

Promoció dels mitjans de comunicació locals. Establir una ràdio associativa del districte per fomentar el sentiment de pertinença.

Trobar un espai dins el districte per instal·lar el Consorci per a la Normalització Lingüística del districte que actualment es troba a Sants.

Autodeterminació i Països Catalans •

Celebració institucional de les dates nacionals assenyalades i reivindicatives dels Països Catalans.

155

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

7.5. PROGRAMA POLÍTIC DE LA CUP – ALTERNATIVA PER BARCELONA PEL DISTRICTE DE SARRIÀ-SANT GERVASI El districte de Sarrià-Sant Gervasi és un territori profundament heterogeni que engloba sis barris amb realitats divergents. El nucli històric del barri de Sarrià és un territori socialment vertebrat i actiu. En canvi, els barris de Sant Gervasi, la Bonanova o Les Tres Torres són zones principalment residencials. A més a més el districte comprèn la zona de Vallvidrera (on també existeix una llarga tradició associativa tant veïnal com cívica), Tibidabo i Les Planes, desconnectats urbanísticament parlant de la resta de barris.

Sarrià-Sant Gervasi és un districte estigmatitzat des del punt de vista socioeconòmic. Si bé és cert que des de la unió dels barris històrics a la ciutat a inicis del s. XX ha estat una zona on s’hi han instal·lat famílies de rendes mitjanes i altes, la realitat és molt més complexa i avui en dia la diversitat social està en procés de canvi i la població immigrada creix de manera constant, tot i que el percentatge (6%) és més baix que en altres zones.

Tot i la proximitat amb el Parc Natural de Collserola, tant Sarrià com Sant Gervasi i la Bonanova són barris que viuen d’esquena al Parc Natural, fent difícil la integració d’aquest espai natural a la vida de les veïnes i veïns.

En els últims anys l’Ajuntament de Barcelona ha esmerçat esforços en la construcció d’equipaments com ara Centres d’Atenció Primària o Centres Cívics, sent aquests últims altament impersonals i poc promotors de la vida social dels barris. A més a més , els barris de Sarrià Sant-Gervasi no estan exempts de conflictes socials i d’especulació urbanística, com els de l’Illa Sandoz, l’edifici de la Rotonda o les cases de l’Hort de la Vila. Així mateix, existeixen un gran nombre d’entitats de lleure juvenil que no s’han vist directament beneficiades de l’augment quantitatiu d’espais públics i que tenen problemes de locals per realitzar les seves activitats.

Els barris del districte també s’han convertit en una zona molt cara per viure-hi, per la qual cosa molts joves opten independitzar-se en altres districtes o fora de la ciutat. Per últim alguns des barris del districte concentren bona part de les escoles concertades i privades de la ciutat, fet que genera problemàtiques de circulació i contaminació ambiental.

Les propostes polítiques de la CUP-Alternativa per Barcelona pel districte de Sarrià-Sant Gervasi: • •

Anul·lar la concessió feta per l’Ajuntament a l’empresa Núñez i Navarro per remodelar l’edifici de la Rotonda. Preservar totalment el patrimoni artístic de l’edifici tal i com reclama la plataforma “Salvem la Rotonda”.

Promoure la creació d’un Casal de Joves per cada barri del districte, tal i com recull el darrer Pla Director de Joventut (2006-10) i, en el cas de l’Espai Jove de Sarrià, el Pla

156

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

• •

•

•

d’Actuació del districte (2008-15). Promoure en aquests nous espais una autogestió de les pròpies entitats que en facin un ús més enllà de la utilització com a usuaris.

Construir una biblioteca pública al barri de Sarrià, projectada en l’últim informe del consorci de biblioteques de Barcelona.

Fer efectiu el compliment de la sentència del TSJC anul·la el tràmit urbanístic amb el qual l’Ajuntament volia legalitzar la construcció de nous pisos a l’anomenada Illa Sandoz. Evitar, d’aquesta manera, l’urbanisme a la carta a favor de promotors particulars.

Promoure la creació d’un nou espai públic a la Via Augusta, els Jardins Oriol Martorell. Habilitar aquesta zona per festes populars (concerts, dinars de Festes Majors, calçotades de les entitats del barri, etc.) que a la vegada serveixi de corredor verd, unint Sarrià amb Collserola. Respectar el procés participatiu que s’ha obert entre les entitats del barri per elaborar propostes sobre com habilitar aquest nou espai.

Exigir la construcció de la línia 9 del metro sense demores ni restriccions. Potenciar una ràpida i eficient connexió entre aquesta nova línia i la xarxa d’autobusos RetBus i potenciar la creació de vies verdes que uneixin els barris del districte amb el Parc Natural de Collserola i limitar el creixement dels barris més enllà de la Ronda de Dalt.

157

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

7.6. PROGRAMA POLÍTIC DE LA CUP – ALTERNATIVA PER BARCELONA PEL DISTRICTE DE GRÀCIA La CUP-Alternativa per Barcelona ha elaborat un programa pel barri de Gràcia que vol revertir la situació actual d’un model de barri on la vida es limita al consum, on tot és cada vegada més car i on cada vegada hi ha menys lloc per a la vida de la gent al marge del consum. La nostra candidatura d’esquerres i independentista fa diverses propostes a l’Ajuntament del districte perquè es converteixi en una institució que defensi els serveis públics de qualitat, l’estabilitat laboral, un habitatge digne i assequible per tothom i unes places i carrers per conviure-hi. És per això que hem elaborat un programa polític que gira al voltant de quatre eixos principals: defensa dels serveis públics i de l’estabilitat laboral; dret a la ciutat i a habitar-la; educació, sanitat i serveis socials públics i de gestió pública; i la independència pels Països Catalans.

La propostes polítiques de la CUP-Alternativa per Barcelona s’adrecen al districte de Gràcia en dos sentits. D’una banda, hi ha propostes que són competència del districte, i per tant la CUP-Alternativa per Barcelona li proposa actuacions concretes. D’una altra banda, hi ha altres propostes que són competència de l’Ajuntament de la ciutat o de la Generalitat. En aquest segon cas, la nostra proposta és que el consistori del districte pressioni els organismes superiors per tal d’abordar les diverses qüestions de les que no té competència.

Les propostes polítiques de la CUP-Alternativa per Barcelona pel districte de Gràcia: Serveis públics, universals i de qualitat: • • • •

Municipalitzar la gestió dels serveis públics que estan en mans privades i que gestionen serveis que hi ha al districte, com el Bicing o el servei de neteja.

Que l’Ajuntament adopti un compromís amb l’estabilitat laboral dels treballadors del districte.

Que el casal La Fontana estigui gestionat per les entitats juvenils del barri, tal com reclama la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia.

Quan l’Ajuntament hagi de contractar una empresa externa, que s’elabori un plec de condicions que garanteixi unes condicions laborals dignes als treballadors, que es prioritzin les empreses arrelades al barri i que promoguin la inserció laboral de col·lectius com les persones amb discapacitat o ex-preses (però que aquesta inclusió no sigui una excusa per explotar aquestes persones).

Dret a la ciutat i a habitar-la: •

Els consells de barri del districte han de transformar-se i esdevenir vinculants a través de processos participatius que impliquin les entitats i els veïnat.

158

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

• • • • •

L’ajuntament ha de fomentar que els problemes veïnals o de convivència s’arreglin parlant i arribant a acords, enlloc de resoldre’ls sempre per la via de les multes o del telèfon de civisme, cosa que individualitza cada cop més a la ciutadania.

Destinar els solars desocupats del districte a equipaments d’ús i gestió col·lectiva.

Posada en circulació dels pisos buits que hi ha al districte. Creació d’un parc públic d’habitatge a nivell de ciutat a partir d’aquests pisos.

Cal canviar d’arrel el plantejament urbanístic actual mitjançant la municipalització del sòl.

Suport a les cases okupades.

Educació, sanitat i serveis socials públics i de gestió pública: Les CUP-Alternativa per Barcelona recull i es fa seves les propostes que l’Assemblea de Drets Socials de Gràcia ha fet pel districte: • • • •

• • •

Cal corregir el desequilibri que hi ha al districte entre oferta pública i oferta educativa privada (concertada o privada) i que actualment es decanta a favor de la segona.

Proposem la creació de les places d’escola bressol públiques necessàries perquè totes les nenes i nens de 0 a 3 anys del districte tinguin plaça a la xarxa pública. Actualment només hi ha 358 places d’escola bressol públiques per 3.200 nenes i nens.

Començar les obres del nou edifici pel CEIP Bailèn per tal que la instal·lació actual de l’escola en barracons s’allargui el mínim possible.

Posar fi a l’externalització dels serveis educatius del barri (per exemple, el Punt de Dinamització Infantil de la Sedeta) i als casals d’estiu i d’hivern, que són empreses privades que utilitzen els recursos i equipaments públics. Creació d’una plantilla municipal de monitors de lleure.

Creació d’un nou CAP. Va ser una promesa electoral de l’alcalde Jordi Hereu fa 4 anys i encara no s’hi ha començat a treballar.

Creació d’un Consell de Salut al districte que tingui poder decisori i no només consultiu, com és actualment.

Augmentar la dotació en serveis socials per donar cobertura a totes les persones que ho necessiten.

Independència, Països Catalans: • • • • •

Cal visualitzar Gràcia i Barcelona com a vila i ciutat dels Països Catalans.

L’ajuntament del districte ha de donar suport a la ciutadania que s’organitzi per avançar en el dret a l’autodeterminació.

Cal evitar que la cultura popular tant present al barri es folkloritzi o derivi cap a models consumistes.

Promoció de l’ús social i defensa de la llengua al carrer. Garantir una oferta pública i de qualitat de cursos de català al barri.

El projecte de la CUP a Gràcia i arreu ha de ser el de la independència com a ruptura 159

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

amb el model social i econòmic actual, fent de la lluita per l’autodeterminació una lluita per la transformació social.

160

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

7.7. PROGRAMA POLÍTIC DE LA CUP – ALTERNATIVA PER BARCELONA PEL DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ Introducció a la realitat del districte Els barris del districte Horta-Guinardó és un districte molt gran i força divers. Aquest és un dels motius pels quals els barris del districte viuen sovint desconnectats, amb dinàmiques particulars bastant diferents entre els uns i els altres. Les quatre grans barriades que l’integren són: Horta, Guinardó, Carmel i Vall d’Hebron. Horta és el barri més gran de tots, i conté força espais atractius per a operacions especulatives. El Guinardó, situat entre l’Eixample (tocant amb la Sagrada Família) i el barri d’Horta, és un dels extrems del districte. El que anomenem Baix Guinardó s’integra dins de la barriada del Guinardó, igual que Can Baró, que té una història, una dinàmica i una entitat pròpia com a barri. L’altre extrem el constitueix la Vall d’Hebron, que ocupa una part de Collserola i agrupa quatre barris força diferents: la Taxonera, Montbau, Sant Genís i el Parc de la Vall d’Hebron. El fet que el districte funcioni com una de les portes d’entrada i sortida de la ciutat ha trossejat el seu territori i dificultat la connectivitat interna. L’esfondrament d’una zona del Carmel, a causa de les obres de les obres d’ampliació de la línia 5 del metro, va situar el districte en els mitjans de comunicació.

L’abandonament, però, d’algunes barris del districte segueix sent evident.

Lluites històriques Des de mitjan anys setanta fins avui hi ha hagut al districte lluites importats en relació amb la política urbanística i la falta d’equipaments públics. Alguns exemples són: conversió de Can Mariner i Matas i Ramis, ambdós edificis de caràcter patrimonial, en equipaments (biblioteca i centre cívic) [Horta. 1971-2008]; defensa dels terrenys de Martí Codolar i oposició als plans d’especulació urbanística [HG. 1976-1983]; transformació de la finca de la Societat General d’Aigües (avui Agbar) en parc públic (Parc de les Aigües). [Guinardó. 1974-1978]; compra per part de l’Ajuntament dels terrenys del Patronat Ribas i instal·lació del que és avui l’IES Vall d’Hebron [1975-1991]; reubicació de l’Escola Tramuntana i integració a la xarxa pública, que l’any 1991 passarà a ser l’Institut Ferran Tallada [Carmel. 1975]; defensa de la Plaça de la Vall d’Hebron i rebuig del pla previst per a la seva urbanització [1993-1997]; construcció del centre cívic de la Casa Groga sobre l’antiga casa Gresa [Sant Genís. 1973-1991].

Sociologia Els contrastos sociològics són fruit, en part, de la història i l’evolució de cada barri. Horta té encara avui un tant per cent significatiu de classe obrera, però hi predominen, sobretot, els professionals mitjans i el petit comerç. Fins als anys 80 hi havia indústries mitjanes (d’adob de pells, teixits, etc.). Actualment es conserven alguns petits tallers. El Guinardó manté la fesomia d’un barri residencial. També hi predomina el petit comerç i de proximitat. En termes

161

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

socioeconòmics, els professionals de nivell mitjà i nivell alt representen una franja important, seguit de la classe treballadora. El Carmel, conjuntament amb la Taxonera, són els barris més populars. Aquí s’hi ha aixoplugat una part important dels immigrants dels anys seixanta i de la immigració més recent al districte.

Segons els últims informes publicats per l’Observatori dels Barris (FAVB), la capacitat adquisitiva del conjunt del districte és lleugerament inferior al de la mitjana de Barcelona. Pel que fa a l’habitatge, hi predominen els de residència permanent, però n’hi ha un 13% de vacants. El preu dels lloguers ha augmentat molt els darrers anys (12,04€/m2/ mes de mitjana), tot i que són lleugerament inferiors a la mitjana de la ciutat . Encara que en el paisatge urbanístic del districte hi ha àrees formades per edificis baixos i cases de planta baixa, cal tenir present que més de la meitat dels habitatges no tenen ascensor, la qual cosa dificulta molt l’accessibilitat.

Les propostes polítiques de la CUP-Alternativa per Barcelona pel districte d’HortaGuinardó: Promoure l’autogestió dels equipaments públics, evitant la tutela de l’Ajuntament i qualsevol externalització. (El nou Mas Guinardó serà gestionat per una empresa subcontractada).

Protegir la serra de Collserola. Aturar la licitació del túnel d’Horta i desestimar-ne la seva construcció.

Crear una xarxa pública d’horts urbans que permeti la pràctica d’una horticultura amb finalitats de lleure productiu, educatiu o com espai per a la teràpia ocupacional.

Expropiar l’edifici de l’antiga casa de fotografies de la Plaça Eivissa per a convertir-la en un centre social obert i gestionat per les entitats del barri.

Implementar les consultes populars com a mecanisme de presa de decisions.

Implicar els veïns i les veïnes en l’elaboració dels plans urbanístics.

Permetre l’elecció directa dels Consellers i Conselleres de Districte.

Convocar Consells de Barri vinculants i amb representació proporcional dels diferents agents, així com Assemblees obertes de barri i de districte.

162

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

7.8. PROGRAMA POLÍTIC DE LA CUP – ALTERNATIVA PER BARCELONA PEL DISTRICTE DE NOU BARRIS La CUP-Alternativa per Barcelona assumeix per al districte el programa polític de la Trobada Alternativa de Nou Barris.

Així doncs, les propostes polítiques de la CUP-Alternativa per Barcelona pel districte de Nou Barris són: Democràcia i Model territorial de Nou Barris • • • • • • • • •

Descentralització dels pressupostos municipals cap als districtes corresponents. Volem decidir els pressupostos per a Nou Barris.

Dotar als consells de barri de poder de decisió. Així com reformular la seva composició, assistència, càrrecs, etc.

Tot càrrec (president i secretari) serà escollit per sufragi universal.

Tot càrrec és revocable pel consell de barri.

El consell de barri serà obert a tots els veïns i les veïnes del barri, on tindran veu i vot.

Canviar el format i l’estructura del districte de Nou Barris. Tenim 13 presidents de barri escollit democràticament per sufragi universal. Per tant, seria una regidoria composta per 13 persones.

El regidor/a serà escollit per sufragi universal a tot Nou Barris.

El Regidor també pot ser revocat si els consells de barri així ho demanen al seu president.

Fent que si hi ha 7 consells de barri que demanen revocar al regidor, aquest serà revocat del seu càrrec.

Limitar tots els sous de regidors, alts càrrecs, etc al sou mig d’un treballador.

Habitatge • Aturar tota construcció d’obra nova a Nou Barris destinada al mercat immobiliari.

• Pressió sobre els pisos buits, augmentant l’IBI. En cas de tenir més de 2 pisos buits, l’IBI serà més car encara.

• Aconseguir un parc d’habitatge públic de lloguer de 500 pisos a un preu del 20% dels ingressos familiars.

Urbanisme • Recuperació i rehabilitació del castell de Torre Baró.

• Acabar el més ràpid possible amb els problemes estructurals derivats de l’aluminosi al barri del Turó i de Trinitat Nova, així com continuar i/o començar a tractar i solucionar altres problemes estructurals com la carbonatació, noves aluminosis, etc.

• Canvi de nom de la plaça Llucmajor per plaça de la República.

163

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

• • •

Canvi de nom de la plaça Virrei Amat per Salvador Papasseït.

Canvi de nom també de les respectives parades de metro i bus.

Canvi de nom de l’Av. Bordó, per l’Av. Salvador Seguí.

Equipaments Obrir l’actual edifici del Casal de Joves de Prosperitat com un nou espai del teixit associatiu, on es traslladarien l’AVV de Prosperitat conjuntament amb altres entitats i associacions de Prosperitat o 9barris, amb manca d’espai adient.

Gestió del CC Les Basses per una entitat de segon ordre on es faci una gestió cívica de l’espai i de les seves activitats. Aquesta entitat ha d’estar composada per col·lectius, entitats, AV del Turó, associacions i moviments socials de la zona sud. Que es podria veure reforçada per alguna entitat d’àmbit nou barrienc. Tota aquesta gestió ha d’estar enfocada cap als joves de la zona.

Aprofundir en la gestió cívica i parlar d’elements d’autofinançament.

Benestar social • • • • •

Menjadors socials per a famílies necessitades, aturats, sense sostre, etc.

Residències públiques per a la gent gran, destinades a les famílies amb rendes baixes i mitja baixes.

Senyalització sonora per a cecs a tot els semàfors del districte.

Accessibilitat i, per tant, eliminació de les barreres arquitectòniques per a la gent amb discapacitats, tant de la via pública, com d’edificis públics, habitatges, etc.

De cara als hiverns, habilitar pavellons municipals i/o altres llocs físics públics adequats, com a albergs de nit per a la gent sense sostre, ja que el seu nombre ha incrementat de manera preocupant.

Educació • • •

Construcció de noves escoles bressol públiques.

Potenciar el pla d’entorn i cohesió social de Nou Barris, així com estendre’l arreu del districte.

Potenciar el fet educatiu de Casals de joves, centres cívics, ateneus, etc. sobre la joventut i el veïnat d’arreu del districte, complementant altres activitats educatives posant sobre la taula valors racionals de l’escola nova.

Alimentació Legalitzar i adequar correctament l’hort comunitari del c. Deià, amb la mirada posada a impulsar més horts comunitaris arreu de Nou Barris. Adequar espais per fer-ho allà on es pugui, per tal que els veïns puguin menjar productes autoplantats, ecològics, sense transgènics, fruita del temps, etc.

164

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Religió •

Separació total amb les estructures de poder religioses i, per tant, es deixarà de transferir diners públics.

Transports •

Per facilitar la mobilitat, dins del districte i els seus barris, de la gent gran, discapacitada, amb problemes de salut, etc. augmentar el nombre de busos de barri, amb vista a anar substituint-los per altres busos més indicats i habilitats, així com reduir la freqüència d’espera dels veïns.

Llengua i cultura Abolir la festa major del districte de Nou Barris i destinar tots aquests recursos a les festes majors dels barris.

Consolidar totalment el projecte de circ de l’Ateneu i l’Escola Rogelio Rivel Comunicacions •

Legalitzar les ràdios lliures de Nou Barris.

Treball •

•

Obertura d’una oficina de drets socials dirigida a temes laborals, d’habitatge i immigració per treballar conjuntament amb els projectes i/o xarxes del territori que ja ho estiguin fent. Fomentar la màxima participació possible dels delegats i delegades que viuen a Nou Barris i de qualsevol sindicat, sense etiqueta, com a veí o veïna.

Començar a crear i a potenciar tallers ocupacionals dirigits a la formació dels joves als oficis. Alguns d’aquests amb autoaprenentatge, compartició de coneixements, etc. elements de l’escola nova.

Memòria històrica •

Retirada total del panteó al soldat que hi ha al cementiri de Sant Andreu al barri de Porta.

165

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

7.9. PROGRAMA POLÍTIC DE LA CUP – ALTERNATIVA PER BARCELONA PEL DISTRICTE DE SANT ANDREU Realitat del districte Actualment, una part sensible del districte, està marcada per la profunda transformació que suposa la propera arribada del TAV a la Sagrera. Tradicionalment els barris que conformen el districte han estat habitats per les classes populars, tenint un teixit industrial que s’ha anat perdent.

S’ha de vetllar, amb especial cura, que l’arribada del TAV a la Sagrera no suposi un empitjorament de la qualitat de vida dels habitants del districte, incrementant la construcció d’equipaments, aturant la construcció de nous habitatges per tal que no augmenti la població del districte a major ritme que la construcció d’equipaments, controlant la mobilitat i l’ús de vehicles privats de manera que l’estació de la Sagrera, no sigui una nova porta d’entrada de vehicles a la ciutat de Barcelona, trencant el districte per la meitat.

Les propostes polítiques de la CUP-Alternativa per Barcelona pel districte de Sant Andreu: Adquisició i reserva de nou sòl destinat a equipament • •

• • • •

Cessió del Consorci de la Zona Franca a l’Ajuntament de Barcelona dels 5000 m2 de sostre pendents a les Casernes.

Al PMU de Colorantes, destinar només el sòl residencial per fer habitatge protegit i, la resta, per a la construcció d’equipaments, ja que aquest és un dels pocs terrenys d’equipaments gran que ens queden al barri.

Adquirir la part de darrere de la nau de la Fabra i Coats del carrer Gran de Sant Andreu, 200.

Negociar amb ADIF la cessió a l’Ajuntament de l’actual edifici de l’estació de Sant Andreu Comtal.

Negociar i mirar d’arribar a un acord amb els propietaris de l’àmbit entre els carrers Cinca, Torres i Bages (al costat de la Parròquia) per a la seva compra.

Que es cobreixin les vies a la zona de tallers i el vial segregat banda mar per poder-hi fer una zona d’equipaments esportius.

Construcció de Centres Educatius El districte de Sant Andreu té actualment tres escoles de primària públiques, sense lloc permanent a on desenvolupar les seves activitats, realitzant-les actualment en barracons. Es fa totalment imprescindible la construcció immediata de centres educatius permanents eliminant els barracons: Construcció d’una Escola al PMU de Colorantes

166

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Construcció immediata mòduls formatius als IES de nova construcció.

Construcció de la Escola de Can Fabra Construcció d’una escola al barri del Congrés.

Oferir de noves escoles Bressol a més de les previstes a Casernes i a la Fabra i Coats.

Sanitat • • •

Vetllar perquè al complex sanitari de les Casernes, es faci una tercera ABS i no un desdoblament dels serveis que hi actualment a Meridiana i, que aquest, no perdi hores del seus especialistes per l'arribada del de Casernes.

CAP Concepció Arenal, interessa que a les urgències de cap se setmana es realitzen proves de RX, analítiques i electrocardiogrames.

Assolir el mínim establert al IV Pla d’acció social de la Generalitat de Catalunya, en relació a Residències de Gent Gran, implicant la construcció d’una més a la prevista a les Casernes.

Mobilitat i urbanisme •

•

• •

•

Donar prioritat a la connexió per anar a peu i en bicicleta, entre la Rambla Prim i Onze de Setembre per sobre de la connexió directa dels vehicles motoritzats entre el lateral de la Rambla Prim i el carrer Segre, entre Via Trajana i Pare Manyanet i de l’entrada d’autobusos a l’estació de la Sagrera.

Que amb la futura estació de la Sagrera del TAV i l’accés a la mateixa mitjançant un viari segregat, només es permeti la utilització del mateix cap al carrer Garcilaso de vehicles de transport públic, evitant d’aquesta manera que el Carrer Garcilaso es converteixi en una arteria principal d’entrada a Barcelona.

Donar prioritat a la construcció de carril bici al parc lineal.

Convertir en pas exclusiu als vianants el carrer Gran de Sant Andreu, des de la plaça Mossèn Clapés fins el carrer Pare Manyanet , estudiant els canvis viaris necessaris als carrers adjacents, la permissibilitat de pas a vehicles autoritzats, creació d’horari de càrrega i descàrrega així com la possibilitat de construcció de zones d’emmagatzematge soterrat pel petit comerç.

Eixamplament i conversió en illa elevada la totalitat de la mitjana de la Meridiana.

Equipaments varis •

Preveure la construcció d'equipaments en la cobertura de les vies del TAV, ubicant-los en zones on no afegeixin una nova barrera a l'accessibilitat al parc i que es qualifiqui com a sòl per a equipaments, el sòl suficient per fer-hi els equipaments acordats amb les entitats veïnals participants: llars d’infant, ludoteca, espai per les entitats juvenils, centre de dia més menjador subvencionat per a la gent gran.

167

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

• • • • • • • • •

Construcció d’un skatepark i un rocòdrom a la cobertura de les vies del TAV, i de manera provisional, construcció d’un skatepark i un rocòdrom a la cantonada del carrer Segre amb el carrer Sant Adrià.

Instal·lació de cistelles de bàsquet repartides per diferents places del districte.

Vetllar perquè la gestió de l'ateneu, previst per a diferents entitats a la Fabra i Coats, estigui totalment en mans de les entitats, sent d’aquesta manera un ateneu popular.

Vetllar per a que a l’Escola Municipal de Música prevista a la Fabra i Coats hi hagin bucs d’assaigs a un preu assequible per a grups de música de Sant Andreu.

Garantir el model urbà del Casc Antic de Sant Andreu.

Construcció d’una residencia de dia per a gent gran al Pi i Margall i a Bon Pastor.

Demolició definitiva de la presó de la Trinitat i destinació del sòl a la construcció d’equipaments.

Construcció d’un Casal de Joves a Sant Andreu que sigui gestionat pels mateixos joves.

Construcció d’un espai d’oci nocturn per a joves a Sant Andreu, lliure de fum i alcohol, gratuït i obert tota la nit dels cap de setmana.

168

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

7.10. PROGRAMA POLÍTIC DE LA CUP – ALTERNATIVA PER BARCELONA PEL DISTRICTE DE SANT MARTÍ Les propostes polítiques de la CUP-Alternativa per Barcelona pel districte de Sant Martí: Exigir la construcció de la Bibioteca i Casal de Joves al Clot-Camp de l’Arpa Consensuar amb les entitats del barri què fer amb la Torre del Fang Casal de Joves al Poblenou.

Ocupar els dos pisos superiors de Can Saladrigues per a una Escola d’Adults, per la seu de l’Arxiu Històric del Poblenou,... En definitiva, que sigui decidit pel teixit associatiu del Poblenou.

Ampliar serveis hospitalaris: l’Hospital del Mar col·lapsat per donar servei a Ciutat Vella, Sant Martí i, fins i tot, a Sant Adrià de Besòs.

Impulsar horts urbans comunals en aquells solars públics o privats sense un pla arquitectònic definit. Dotar-los d’un ús i evitant espais tancats i abandonats que han provocat morts de nens i d’un bomber.

Recollida porta a porta de la fracció orgànica.

Major presència d’espais d’oci autogestionats.

Crear Xarxes d’Intercanvi.

Ampliar les zones de protecció urbanística.

Ampliar oferta de Residències d’avis i àvies.

Ampliar oferta d’Escoles Bressol.

Exigir el compliment amb els usos del sòl dedicats a equipaments per als barris per evitar la continuació dels casos Mediapro, MediaTIC, Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, Diagonal Mar, Fòrum i un llarg etc.

Exigir el compliment del Pla d’Equipaments del Poblenou.

Exigir el diàleg i el pacte amb les entitats dels barris per tal d’evitar els nyaps com les Glòries.

Crear un Mercat de productes ecològics rotatiu en els divers barris.

Aturar immediatament els desnonaments Obtenir permisos d’activitats de forma més àgil i amb horaris més amplis per les diferents Festes Majors.

169