APRENDRE DE L'HABITATGE Reflexions d'un estudiant
Lucas Sanz Torres Projectes VII Curs 2011/2012
La arquitectura - la verdadera - sólo existe allí donde el protagonista es ese pequeño hombre común y corriente, allí dónde es el centro, con su tragedia y su comedia. Alvar Aalto
INDEX
INTRODUCCIÓ
6
El programa La realitat del context REFLEXIONS SOBRE ELS EXERCICIS
9
El dibuix El relleu El volum DE LA CIUTAT A L'HABITACIÓ
12
La relació amb l'exterior:el carrer, l'accés i l'escala La relació interior: el rebedor, el passadis i el distribuidor L'habitació EL PROCÉS DEL PROJECTE
17
INTRODUCCIÓ
El present llibre es desenvolupa dins l'assignatura de Projectes del quart curs d'Arquitectura, impartida pels professors Xavier Monteys i Silvia Musquera a l'Escola Politènica Superior de la Universitat de Girona durant el curs 2011-2012. El material que conté es fruit del primer semestre, i respon a la voluntat de reflexionar mitjançant exemples i propostes, diferents casos i situacions sobre els espais que conformen el que coneixem per habitatge. Aquest document permet a la persona que el redacta veure els procés que ha seguit al llarg del curs i a la vegada ser una mostra clara de l'aprenentatge del alumne.
6
LA REALITAT I EL CONTEXT La situació economicosocial que estem vivint i el fet de que cada vegada es donarà menys la situació de poder emplaçar un projecte en un solar buit , ha de donar lloc a la reinterpretació i aprofitament del parc d'habitatge construït. Aquest és un dels arguments que justificarà la tria certs habitatges que s'analitzaran i interpretaran durant una part del curs i posteriorment s'intervindran amb una proposta. EL PROGRAMA 1.Casa Gifre, 1884 (Travessia de l'Auriga,8, cantonada pujada de la Mercè) Es realitzarà l'axonometria d'una escala, de manera que el dibuix expressi les serves qualitats espaials, dimensions i estructura 2.Bloc Puig,1934-1935(Carrer de la llebre,5) Intervenció en el relleu d'una façana i posterior proposta de local en planta baixa 3.Bloc Bech de Careda,1935(Gran Via Jaume I,68, cantonada Álvarez de Castro Estudi del volum del passadís i vestíbul per llavors intervenir amb la col·locació d'armaris per a l'habitatge. 4.Casa Vila-Angelats,1944-49( Carrer Eiximenis,21 cantonada Gran Via Jaume I) Unió de dos apartaments que conformen la planta superior de la casa, per donar resposta al programa, obert, d'habitatge per a tres germanes bessones.
7
2
1
3
4
8
REFLEXIONS SOBRE ELS EXERCICIS
EL DIBUIX La primera eina utilitzem per plasmar les nostres idees sobre el paper és el dibuix. En aquest moment neix el projecte d'arquitectura que després es podrà materialitzar o no. L'acció de dibuixar ens permet repassar analíticament totes aquelles parts imaginaries o reals de l'espai que tenim a la ment o davant dels nostres ulls. El fet de prestar atenció en els detalls i en les dimensions ens dona una concepció pròpia de l'espai. EL RELLEU Treballar aquest aspecte ens dona eines per fer-nos adonar que les façanes dels nostres edificis no són simples línies sobre un pla que ens parlen sobre el funcionament de l'interior, hi que el mínima diferència de entre un pla i un altre es remarca per la llum que conseqüentment genera una ombra. Aprofitar aquesta realitat, l'entorn i les preexistències de la façanes ja construïdes que ens poden donar indicacions per actuar sobre aquestes. EL VOLUM La major part dels dies els passem a l'interior dels nostres habitatges, la percepció del volum interior es fa de manera inconscient però si per un moment prestem atenció veurem com els límits de les parts en contacte ens configuren la visió i si intentem fer nos el negatiu de l'espai on estem veurem que el volum és el dibuix de l'aire modelat pels límits.
9
10
11
DE LA CIUTAT A L'HABITACIÓ
LA RELACIÓ AMB L'EXTERIOR:EL CARRER, L'ACCÉS I L'ESCALA La primer que hem de definir per relacionar els nostres edificis amb la ciutat es la manera com connectarem amb el carrer, la connexió amb el carrer es produeix a traves de l'entrada relacionada la majoria de vegades amb la porta que ens delimitarà l'exterior de l'interior. L'accés estarà condicionat per la geometria del carrer, les mides de la obertura la porta, la manera de gira d'aquesta i el que ens trobarem a l'interior diferenciat amb l'exterior per la presència del sostre. L'estudi de la Casa Gifre es un bon exemple d'una transició entre el carrer i l'escala a través d'un espai de vestíbul, d'una alçada considerable, que no fa falta que tingui una funció determinada però ens permet veure, la sota la dèbil llum que arriba de la lluerna de la ultima planta, el primer tram de l'escala. El posterior recorregut fins a la porta del nostre habitatge vindrà donat l'espai vertical que dona lloc a l'escala, la geometria de la qual vindrà determinada per les distàncies entre nivells que haurà de salvar gràcies a la suma d'esglaons i replans.
12
LA RELACIÓ INTERIOR: EL REBEDOR, EL PASSADIS I EL DISTRIBUIDOR Els nostres habitatges es poden analitzar com una agregació d'espais, que responen a una funció o no, relacionats entre ells de manera directa o a traves d'un espai de relació. Aquest espai de relació a de permetre la transició fluida entre les parts de l'habitatge, que en funció de la seva posició dins de l'estructura organitzadora i les seves dimensions podrem parlar sobre si es tracta d'un passadís, un distribuïdor o d'un rebedor. Respondre al recorregut intern de l'habitatge és al que han quedat relegats actualment i en un mon on cada cop la superfície construïda tindrà mes valor, han de poder aglutinar activitats i funcions especifiques El cas de la proposta del Bloc Bech de Careda ha intentat donar resposta aquesta reflexió, on hem estat treballant la possibilitat de introduir elements d'emmagatzematge,ja siguin llibreries o armaris i a la vegada permetre l'aparició d'activitats com la lectura o el simple Café amb una visita. La realitat d'aquest espais vindrà determinada per la seva amplada, la variació de la perspectiva interna, l'alçada del sostre que ens acompanya que ens pot ajudar a variar la percepció del espai, l'aparició de les cantonades i plec de les partes que amb sota la llum es faran visibles,etc.
13
14
L'HABITACIÓ La necessitat d'autonomia per part de les persones que viuran, o ens visitaran, dins l'habitatge es cada vegada més determinant, per tant les habitacions hauran de permetre un grau de polivalència de funcions bastant ampli. Sobre aquesta reflexió parteix la proposta d'ampliació de la Casa Vila-Angeltas que busca amb la unió de dos apartaments preexistents de la planta superior donar resposta un programa d'habitatge protagonitzat per tres bessones. L'habitatge es planteja amb un nucli convencional que dona tan servei a les habitacions dels qui hi viuran de manera permanent, com a les habitacions dedicades a les possibles estades temporals, tractades com si fossin habitatges dins del propi habitatge i a la vegada separa la part dedicada a les activitats laborals, tot plegat aprofitant les possibilitat del doble accés a l'habitatge, que ha facilitat les circulacions Alhora de plantejar l'habitatge s'ha tingut en compte tan les divisió vertical condicionada per la presencia de les crugies estructurals i la divisió horitzontal que busca definir els espais a traves dels canvis de nivell.
15
15
EL PROCÉS DEL PROJECTE
Om comença el projecte visitant la realitat per fer-se una visó del lloc a que estarà subjecte durant tot el procés, acompanyat de la càmera el llapis i el paper que ens faran prestar atenció en els detalls que posteriorment voldrem recordar per tenir sempre present la realitat sobre la qual treballem. A continuació un té la necessitat de conèixer més en profunditat l'edifici sobre el qual es treballarà a base de l'anàlisi de l'organització de les plantes, el funcionament de l'estructura i els aspectes constructius, per tant en aquest moment es clau la recerca de informació fiable que ens permeti unes extreure unes conclusions rigoroses. En el cas de les rehabilitacions cal saber valorar no només els elements que en un principi en poden jugar en contra sinó també el que podem aprofitar que poden suposar un punt de partida en el nostre projecte. Llavors al tractar-se de projectes acadèmics un ha de començar a saber que es el que busca amb la seva proposta i com ho pot aconseguir, moltes vegades es recorre a les referències dels mestres arquitectes, en el meu cas he buscat sobretot entre els projectes de J.A Coderch, Carlo Scarpa i Adolf Loos, que m'han permès junt amb l'observació de la quotidianitat, un lloc on agafar-me. Posteriorment comença el moment més personal on es guia per una certa intuïció enriquida per la comprensió de l'edifici, que ens permet començar a dibuixar i a base de les diferents correccions de l'assignatura un va polint, adonant-se que li falta molt per entendre i aprendre.
17
Bloc d'habitatges a la barceloneta , J.A. Coderch
Olivetti show room, Carlo Scarpa
K채rnter Bar, Adolf Loos
18