MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC / OCTUBRE’15
05/ MADEINMÈXIC La lluita indígena continua, i és per la dignitat CHIAPAS, SETANTA-DOS CAMPAMENTS MILITARS EN ACTIU L’EZLN: 21 + 500 anys de resistència
21 ANYS DE ZAPATISME “abans del 1994 els nostres pares i els nostres avis eren mossos de les grans hisendes”
EDITORIAL / SUMARI
MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC / OCTUBRE’15
MADEINMÈXIC MADEINMÈXIC: CHIAPAS, 20+1 ANYS DE ZAPATISME El dia 1 de gener del 1994 el zapatisme va irrompre en l’escenari mexicà per defensar els drets dels pobles indígenes de Chiapas i per recordar que l’entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç (TLC) no significava l’entrada de Mèxic al primer món, sinó que era una autèntica farsa. Aprofitant el vintè aniversari de l’aixecament zapatista, ens vam proposar fer un repàs de la situació de la lluita de l’EZLN a Chiapas. FA vint-i-un anys d’aquell esdeveniment i, per A moltes persones, els zapatistes són un record, per a d’altres una lluita viva i per a molts joves d’avui, que s’han començat a implicar en el canvi social, uns desconeguts.
06_ entrevista PEDRO FARO FRAYBA El Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas, més conegut com FrayBa, fa vint-i-sis anys que denuncia els atropellaments que sofreixen les poblacions més vulnerables de Chiapas.
14_
reportatge La nova etapa del neozapatisme mexicà
EDITORIAL_ Volem conèixer què ha passat amb la resistència contra el mal goBIErnO, amb la construcció de la seva autonomia i com s’ho han fet amb l’educació, la salut, la justícia, etc. En un país que s’ensorra, ells segueixen lluitant per la seva dignitat. Per això ens vam traslladar fins a Mèxic i els seus municipis autònoms per parlar amb ells i amb experts sobre el tema. i, sobretot, per poder fer gala del nom de la revista, MadeinMèxic, una publicació en català feta a Mèxic. Per què 20+1 i no 20? Els zapatistes, seguint les tradicions maies i la numerologia, han celebrat molts aniversaris en anys senars i en dates que no tenen res a veure amb els períodes als quals tradicionalment estem acostumats de cinc, deu, quinze… anys. Tot i així, també quan va ser el desè aniversari de l’aixecament van celebrar els 10 i els 20 per reivindicar que ja portaven deu anys més treballant en la clandestinitat a la selva Lacandona. Un altre argument per al 20+1 és reivindicar que no tot s’acaba amb aquestes celebracions d’aniversari i que no hi tornem a pensar fins d’aquí a deu anys, i que ens preguntem què ha passat amb aquesta gent que viu en aquest indret del món.
EDITA_ LLUMULL. ACCIONS AUDIOVISUALS CARRER NOU, 12 43800 - VALLS (L’ALT CAMP)
CARLOS ANTONIO AGUIRRE ROJAs Després de més de vint anys de vida pública i de més de trenta d’existència, el neozapatisme mexicà continua més viu, actiu i creatiu que mai.
llumull.accions@gmail.com www.llumull.blogspot.com CONSELL DIRECTOR_ MAJO SISCART BANYULS, FRANCESC PARÉS MERCADÉ, GEMMA ESTRELLA, SERGI GRAU ARASA
28_
FOTOGRAFIA_ FRANCESC PARÉS MERCADÉ, SERGI GRAU ARASA DISSENY I MAQUETACIÓ_ SERGI GRAU TIPOGRAFIA: EUROPA ultralight_ DANI UZQUIANO CRUZ ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC_ ANNA PONS HERRERO
CRÒNICA L’EZLN: 21 + 500 anys de resistència MAJO SISCAR
la pràctica de no acceptar el govern mexicà i de construir autonomia és un dels trets més distintius de l’EZLN versus la resta de moviments socials mexicans i continentals.
EDICIÓ ELECTRÒNICA_ WWW.ISSUU.COM/LLUMULL AUDIOVISUALS_ www.youtube.com/user/llumullaccions FRANCESC PARÉS. 24 DE FEBRER, 2001
LLICÈNCIA_ WWW.CREATIVECOMMONS.ORG
SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS, “MARCHA DEL COLOR DE LA TIERRA”
AMB EL SUPORT_ AGÈNCIA CATALANA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT LA GARRIGA SOCIETAT CIVIL, GUERRERA IGMAN-ACCIÓ SOLIDÀRIA HAN COL·LABORAT_ ORSETTA BELLANI www.sobreamericalatina.com HILARY KLEIN CARLOS ANTONIO AGUIRRE ROJAS DANIELA REA GÓMEZ
2 · MADEINMÈXIC / 05
AGRAÏMENTS_ ANNA PONS ALÍCIA MARTÍN ALCARAZ COMISSIÓ D’EDUCACIÓ DEL CARACOL DE MORELIA MARINA PAGÉS, SIPAZ
CHIAPAS / PRÒLEG
L’emmascarat de les mil cares Marcos, el Subcomandante insurgente (San Cristóbal de las Casas, 1/1/1994 – Caracol La Realidad, 25/5/2014).
FRANCESC PARÉS_redacció. San Cristóbal de las Casas.
PRòlEg_ Marcos es va convertir ràpidament en una icona global potenciada pels mitjans. L’encaputxat va acaparar els micròfons. “Es va sobrevalorar el que es podia aconseguir usant els mitjans de comunicació […]. El 1994, quan el moviment ja era centre d’interès informatiu a tot el món, el meu temps va transcórrer pràcticament d’entrevista en entrevista”, reconeixia el mateix Marcos a la periodista Laura Castellanos tretze anys després. El 2014, en el seu comunicat de comiat, Entre la luz y la sombra, Marcos ens deia: “Va començar així una complexa maniobra de distracció, un truc de màgia terrible i meravellós, una maliciosa jugada del cor indígena que som, la saviesa indígena desafiava la modernitat en un dels seus bastions: els mitjans de comunicació. Va començar llavors la construcció del personatge anomenat Marcos […]. El Sub Marcos va passar de ser un portaveu a ser un distractor […]. Si em permeten definir Marcos, el personatge, llavors diria sense titubejar que va ser una disfressa.” La paradoxa es trobava, però, en el fet que el portaveu d’una guerrilla indígena fos algú de fora. Després d’una reunió amb el llavors secretari de Governació, Esteban Moctezuma, a la selva Lacandona, al gener del 1995, per reprendre el diàleg, el govern federal va difondre la presumpta identitat de Sub Marcos i altres insurgents: el nom real de Marcos era Rafael Sebastián Guillén Vicente i era mestre de la Universitat Autònoma Metropolitana. El 2001, en la Marcha del Color de la Tierra, milers de zapatistes van caminar des de Chiapas fins al DF per exigir el compliment dels Acords de San Andrés. A la plaça central, al Zócalo, més d’un milió de persones s’hi va congregar per aclamar-los. Al costat de la Comandanta Ramona, la indígena que va parlar davant els diputats, hi havia Marcos. Després de l’intent fracassat de canviar la Constitució Mexicana, Marcos s’amaga de nou a la selva Lacandona. Reapareix públicament al cap de quatre anys, a l’agost del 2005, durant els preparatius de La Otra Campaña. Es va reinventar com a Delegado Cero. Després tornarà a perdre’s. El seu silenci ocasiona tantes especulacions com les seves paraules. En el seu comunicat final, on els zapatistes decideixen acabar amb Marcos, contesta tots els rumors: “Ni estic ni he estat malalt, ni estic ni he estat mort. O sí, encara que tantes vegades em van matar, tantes vegades em vaig morir… i de nou sóc aquí […]. Hi havia un Marcos per a cada ocasió, és a dir, per CORAZÓN DEL TIEMPO (MèXIC, 2009) 90 minuts
a cada entrevista […]. Els qui van estimar i van odiar el Sub Marcos ara saben que han odiat i estimat un holograma. Els seus amors i odis han estat, doncs, inútils, estèrils i ben buits.”
Director: Alberto Cortés Guió: Hermann Bellinghausen, Alberto Cortés Repartiment: Rocío Barrios, Francisco Jiménez, Marisela Rodríguez, Doña Aurelia, Leonardo García
Ara la figura de Marcos desapareix davant l’adveniment d’una nova generació de zapatistes i en me-
Web oficial: www.corazondeltiempo.com
sense esperar cap guia o lideratge, ni pretendre submissió ni seguiment. Marcos, el personatge, ja no
Sinopsis: Pel.lícula realitzada en comunitats indígenes de Chiapas. A l’Esperanza de San Pedro, enmig de la lluita zapatista, Sònia, membre de la comunitat, s’ha de casar. Ja s’ha donat el dot (una vaca) i ja s’ha parlat amb la família del nuvi. Però Sònia està enamorada d’un altre: un insurgent. Ara l’EZLN té un problema i caldrà resoldre’l amb tota la comunitat perquè la veu dels seus membres s’escolti i es respecti i perquè, per damunt de la imposició, triomfi el cor.
mòria d’un dels seus homes base assassinat: Galeano, àlies del mestre José Luis Solís López. “Ens vam adonar que ja hi havia una generació que podia mirar-nos de front, que podia escoltar-nos i parlar-nos era necessari”, llegeix. I continua: “Per això hem decidit que Marcos deixi d’existir avui […]. A les 02:08 h del 25 de maig del 2014, en el front de combat sud-oriental de l’EZLN, declaro que deixa d’existir el conegut com a Subcomandante Insurgente Marcos, l’autodenominat subcomandant d’acer inoxidable.” I s’acomiada ja com a Subcomandante Insurgente Galeano: “Salut i fins mai… o fins sempre. Qui entén sabrà que això ja no importa, que mai ha importat [la “mort” de Marcos]. Bones matinades tinguin companyes i companys. El meu nom és Galeano, Subcomandante Insurgente Galeano.”
DESEMBRE_15
05 / MADEINMÈXIC · 3
REPORTATGE / REDACCIÓ
CRONOLOGIA HISTÒRICA
1 de gener deL 1996. Neix el Front Zapatista d’Alliberament Nacional (FZLN), or ganització civil pacífica, independent, demo-
UNA PINZELLADA DEls 21 ANYS DE LLUITA DE L’ALÇAMENT A San CRISTÓBAL FINS AVUI
REDACCIÓ_ CRONOLOGIA HISTÒRICA
cràtica, mexicana i nacional que lluitarà per la democràcia, la llibertat i la justícia a Mèxic. El 16 de febrer deL 1996. El govern federal i l’EZLN van signar els Acords de San Andrés Larraínzar, que van ser els primers acords sobre drets indígenes a Mèxic. Aquest document podia haver passat a la història, però el govern federal no va complir els pactes amb els pobles indígenes.
Marxa dels 1.111 zapatistes fins a la Ciutat 12 d’octubre deL 1996. La Comandanta
de Mèxic per demandar el compliment dels
Ramona va ser la primera zapatista que va
Acords de San Andrés i en contra de la mi-
creuar el setge militar i va sortir de la zona
litarització de les zones indígenes. El 12 de
de conflicte a Chiapas per parlar a la ciutat
setembre l’oradora al Zócalo va ser Clari-
de Mèxic. En ple Zócalo va dir: “Esperem que
bel (dona tojolabal, de divuit anys) i va dir:
tots vostès caminin al nostre costat. Per això
“Nosaltres no estem disposats al fet que ens
volem unir la nostra petita veu de zapatistes
tornin a oblidar; no estem disposats al fet que
a la veu gran de tots els que lluiten per un
ens segueixin menyspreant; no estem dispo-
Mèxic nou. Arribem fins aquí per demanar,
sats al fet que ens segueixin enganyant; no
juntament amb tots, que mai més hi hagi un
estem disposats a tornar al racó de l’abandó
Mèxic sense nosaltres. Això volem, un Mè-
i la misèria. Si Zedillo té paraula, que la compleixi.”
L’EZLN va obligar a mirar l’altra
21 de febrer deL 1994. S’inicien els dià-
xic on tots tinguem un lloc digne.” Aques-
realitat del país i va col.locar en
legs a la catedral de San Cristóbal.
ta dona lluitadora va morir el 6 de gener de
l’agenda pública la situació dels
Del 8 al 12 de setembre deL 1997.
2006 de càncer.
22 de desembre del 1997. Un comando
indígenes mexicans i les seves de-
1 de gener deL 1995. A la Tercera De-
mandes de justícia i democràcia.
claració de la selva Lacandona l’EZLN va fer
12 de gener deL 1997. L’EZLN va rebut-
nes, entre elles nens i dones, mentre resaven
una crida a la formació d’un moviment per a
jar la proposta d’Ernesto Zedillo de reformes
en una capella de la petita comunitat tzotzil
L’1 de gener deL 1994. L’Exèrcit Zapatis-
l’alliberament nacional i per poder instaurar
constitucionals en matèria de drets dels po-
d’Acteal, a Chiapas. El cas segueix impune.
ta d’Alliberament Nacional (EZLN) va alçar
un govern de transició, un nou constituent,
bles indígenes, perquè era diferent als acords
la seva veu i, amb armes precàries, va decla-
una nova carta magna i destruir el sistema de
signats al febrer del 1996 entre els zapatistes
En 1998 van continuar els intents del govern
rar la “guerra” al mal gobierno mexicà. Els
partits de l’Estat.
i els legisladors de la Cocopa.
federal per acovardir el moviment zapatista i
Casas i els municipis d’Ocosingo, Altamirano
9 de febrer deL 1995. Des de la residèn-
25 d’abril deL 1997. Amb la caravana
pulsió de Chiapas i del país dels estrangers
i Las Margaritas.
cia oficial de Los Pinos, el president Ernesto
Wejlel (‘llibertat’ en la llengua chol), 200 des-
que recolzaven l’EZLN.
Zedillo Ponce de León, en un missatge a la
plaçats choles, de la zona nord de Chiapas,
armat (paramilitar) va assassinar 45 perso-
zapatistes van prendre San Cristóbal de las
les seves xarxes de suport. Es va iniciar l’ex-
12 de gener deL 1994. L’exèrcit mexicà
nació, va revelar la identitat d’alguns líders
van trencar el setge de Paz y Justicia, i van
11 de març deL 2001. Va arribar al Zócalo
va respondre amb bombardejos a les comu-
zapatistes i es van donar ordres de captura
marxar cap a la capital de l’Estat. Van fer una
de la capital la Marcha del Color de la Tierra,
nitats d’Ocosingo, Las Margaritas i Altamira-
de Rafael Sebastián Guillén Vicente (Subco-
concentració de 87 dies davant del Palau del
amb els 23 comandantes i comandantas zapa-
no. El govern mexicà va calcular que van ser
mandante Marcos), entre altres.
Govern sense que el govern estatal els rebés.
tistes, i prop d’un milió de persones els van
145 els morts, entre zapatistes i soldats. Va
donar la benvinguda. En el seu discurs, el
ordenar un alto el foc de les tropes federals,
14 de març deL 1995. Es va promulgar la
Subcomandante Marcos va apuntar: “No aspi-
però es van enfortir els patrullatges aeris i
Llei per al diàleg, la conciliació i la pau digna
ren a fer-nos amb el poder i des d’ell imposar
terrestres.
a Chiapas i es va crear la Comissió de Con-
el camí i la paraula. No serem d’aquests. No
còrdia i Pacificació (Cocopa).
esperem, ingenus, que de dalt vingui la justícia que només des de baix creix, la llibertat
9 d’abril deL 1995. A San Miguel, muni-
que només entre tots s’aconsegueix, la de-
cipi d’Ocosingo, les delegacions del govern
mocràcia que és de tots i per tots lluitada. No
federal i de l’EZLN van començar les negoci-
serem d’aquests.”
acions per establir la pau a Chiapas. 28 de març deL 2001. La Comandanta 27 d’agost deL 1995. Després de quatre
Esther parla al Congrés de la Unió: “No ve-
etapes de diàleg entre el govern i els insur-
nim a humiliar a ningú. No venim a vèncer a
gents zapatistes, més d’un milió de persones
ningú. No venim a suplantar a ningú. No ve-
van participar en la Consulta Nacional per la
nim a legislar. Venim a fer que ens escoltin i a
Pau i la Democràcia, convocada per l’EZLN, i
escoltar-los. Venim a dialogar… La meva veu
es van inclinar pel fet que els rebels es cons-
no falta al respecte a ningú, però tampoc de-
tituïssin en una força política.
mana almoines. La meva veu demana justícia, llibertat i democràcia per als pobles indis.” El 28 d’abril del 2001, el Congrés va aprovar una llei de drets i cultura indígenes que no concordava amb els Acords de San Andrés.
4 · MADEINMÈXIC / 05
MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC
SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / REPORTATGE
1 de gener deL 2003. L’EZLN trenca el si-
Entre 2005 i 2006 es va viure una fa-
lenci. En la concentració més nombrosa fins
llida quan l’EZLN no va donar suport a la
ara, més de vint mil indígenes “prenen” la
campanya electoral d’Andrés Manuel López
ciutat de San Cristóbal. L’EZLN condemna els
Obrador. Marcos va escriure llavors La (im-
tres principals partits polítics per haver traït
posible) ¿geometría? del poder en México, on
l’esperit dels Acords de San Andrés amb la
criticava els candidats del PRI, el PAN i el PRD.
llei indígena aprovada, i adverteix el comissionat governamental per a la pau que li im-
El 21 de desembre deL 2012. L’EZLN va
pedirà entrar als seus territoris.
reaparèixer a Chiapas i va realitzar una presa
ESTAT DE CHIAPAS MÈXIC
ROBERTO BARRIOS OVENTIK MORELIA
LA GARRUCHA LA REALIDAD
SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS
simbòlica, en silenci, de cinc municipis: PaAgost deL 2003. L’EZLN anuncia la desa-
lenque, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo
parició d’Aguascalientes i la creació dels
i San Cristóbal de las Casas.
Caracoles i de les Juntas de Buen Gobierno (JBG), en un acte celebrat a Oventic, per ins-
15 de febrer deL 2013. Va arrencar el re-
taurar l’autonomia establerta en els Acords
lleu generacional a les files de l’EZLN, el Sub-
de San Andrés.
comandante Marcos presenta el Subcomandante Moisés i demana “que l’escoltin; és a
16 de setembre deL 2005. S’inicia la ple-
dir, que el mirin perquè així ens mirin…”
nària de La Otra Campaña perquè, de l’1 de gener al 24 de juny del 2006, el Subcoman-
12 d’agost del 2013. Va obrir les seves
dante Marcos (denominat Delegado Cero)
portes la primera Escuelita Zapatista, en cinc
recorregués el país i sumés les diferents veus
Juntas de Buen Gobierno, amb 1.700 alumnes
per conformar una nova organització d’es-
nacionals i estrangers que van estudiar du-
querres, recorregut que aniria paral.lel al que
rant cinc dies els costums de les comunitats
realitzarien els candidats presidencials.
indígenes del sud-est mexicà. El segon ci-
agost del 2003. es creen Los Caracoles i las JUNTaS DE BueN GObiERNo per instaurar l’autonomia.
ENTRADA AL CARACOL DE MORELIA, ON HI HA LES AUTORITATS DE LA REGIÓ.
cle de l’escola zapatista es va realitzar del 25 al 29 de desembre del 2013. 24 de maig del 2014. Marcos, en un comunicat de més de deu pàgines escrit amb el seu característic to irònic, explica que d’acord amb els dirigents de l’EZLN es va decidir que “Marcos deixi d’existir avui” i que reneixi amb el nom de Galeano, nom d’un mestre assassinat el 2 de maig d’aquest mateix any a La Realidad. 3 de maig del 2015. Al Caracol d’Oventic: “Per viure, morim: homenatge al filòsof Luis Villoro i al mestre zapatista Galeano.” A San Cristóbal de las Casas comença el seminari “El pensament crític enfront de la hidra capiuna mostra de l’art zapatista que sorgeix a les comunitats.
DESEMBRE_15
talista”, organitzat per l’EZLN.
05 / MADEINMÈXIC · 5
ENTREVISTA / FRANCESC PARÉS_SERGI GRAU
Continua la guerra de l’Estat contra els zapatistes
PEDRO FARO
El Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas, més conegut com FrayBa, fa vint-i-sis anys que denuncia els atropellaments que sofreixen les poblacions més vulnerables de Chiapas. SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS, 15 ABRIL de 2015.
Què va significar l’alçament zapatista per a la defensa dels drets humans? Va accelerar la reivindicació dels drets negats. Els pobles indígenes ara són subjectes de dret i han construït processos socials de defensa davant les violacions del seu dret a l’autonomia, a la seva lliure autodeterminació, al fet de ser un poble, uns drets aquests que tenien negats des de la invasió europea. I aquests processos topen amb el govern i els interessos neoliberals. Com s’ha articulat el FrayBa amb la lluita de l’EZLN? En essència el nostre paper és d’observació dels drets humans. Fa vint anys vam crear les Brigades d’Observació, les Bricos, per vigilar el setge militar i les fustigacions de l’Estat a través d’agents estatals o paraestatals. Es van inaugurar a partir d’un acte de traïció que va fer el govern mexicà, quan el president Ernesto Cedillo va donar ordres de captura de la comandància general de l’EZLN al febrer del 1995, la qual cosa va desencadenar tota una persecució al territori zapatista. Això va representar una escalada de la contrainsurgència que nosaltres hem estat monitorejant i denunciant. Les Bricos han estat els ulls externs i han permès l’intercanvi de la vida quotidiana de la comunitat amb altres lluites. Encara que siguem dins el remolí de la tecnologia i de les xarxes 2.0, a les comunitats només existeix la comunicació tradicional: la ràdio, el megàfon o el corn per convocar l’assemblea. FOTO FRAYBA. PEDRO FARO, del centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas, i Miguel López Girón, desplaçat de Banavil.
Davant d’això, les Bricos han permès l’intercanvi d’informació i la visibilització, poder fer butlletins d’accions urgents per
Quan la guerra oberta entre l’EZLN i l’Estat va cedir, el FrayBa va crear les Brigades d’Observa-
prevenir escalades de violència.
ció (les Bricos), un mecanisme de cooperació entre la societat civil internacional amb els zapatistes. Grups d’observadors viatgen des de fa vint anys a les comunitats més allunyades per ser
El conflicte armat continua?
els ulls i la veu dels més desprotegits. Mentre preparem aquesta edició, les Bricos celebren el
Sí, encara que ja no hi hagi soldats ni tanquetes ni accions de
seu vintè aniversari. Aquest és un aniversari agredolç perquè encara són necessàries, ja que, com
guerra, hi ha ocupació militar. Hi ha setanta-dos campaments
assegura Pedro Faro, coordinador d’Incidència del FrayBa, una nova forma de guerra, menys
militars en actiu que, quan els hem preguntat per quin motiu
explícita però igualment desgastadora, segueix operant contra les comunitats zapatistes: és
segueixen aquí encara, ens han dit: “Hi som per protegir la
la guerra del capital contra el dret dels pobles a la seva sobirania.
societat civil si es reactiva l’EZLN.” I, encara que ja no tinguin punts efectius com fa vint anys, estan en posició de guerra,
“Hi ha setanta-dos campaments militars en actiu.”
i envolten els zapatistes. Últimament, a partir de les accions polítiques de l’EZLN, l’exèrcit mexicà ha augmentat la vigilància, la fustigació i la intimidació. Han reprès les incursions militars, desactivades durant anys, i patrullen amb motoristes amb càmeres als cascos. Des de quan observen aquesta nova ofensiva? L’assassinat del mestre Galeano el 2 de maig del 2014 va representar un abans i un després. Va revelar una nova estratègia d’atac a les comunitats zapatistes, perquè va venir de
6 · MADEINMÈXIC / 05
MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC
SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / ENTREVISTA
Aprofitant la nostra estada a San Cristóbal de las Casas, vam poder entrevistar Pedro Faro, que en aquells moments era el Coordinador de l’Àrea de Sistematització i Incidència del Frayba i, des del passat 18 d’agost, director del centre. el president del Frayba, el bisbe de Saltillo, Raúl Vera López, el va felicitar perquè “no és fàcil en aquest moment assumir un càrrec de defensor dels drets humans, ja que els que condueixen el nostre país consideren que és un risc per a ells”.
part d’una organització camperola considerada de l’esquer-
sistema molt més gran, el capitalisme, que és difícil que en
Com és l’aplicació de justícia en el zapatisme?
ra tradicional, la CIOAC, que en els anys 70 i 80 recuperaven
aquest moment caigui. Però construeixen dins el camí acotat
En la part civil dels zapatistes, que són les Juntas de Buen Go-
terres. Però són organitzacions que s’han anat desdibuixant i
de l’anticapitalisme, amb una altra manera de veure les coses.
bierno, és el procés tradicional dels pobles originals: escoltar
ara reben part del seu pressupost de l’Estat. La seva meta són
Aquesta és la clau: anar creant camins que trenquin o, com di-
les parts i que les mateixes parts per si soles generin una so-
els programes socials i els llocs públics. Líders de la CIOAC
ria el sociòleg John Holloway, que esquerdin el sistema. És el
lució al problema. I això implica una justícia ràpida i expedita.
tenen càrrecs públics i controlen el poder polític electoral. I
dret de ser un poble i de decidir per la seva vida en totes les
A diferència del sistema occidental que implica barallar-se,
això és clientelisme, el fet de fer servir les comunitats per a
esferes. Ells ho han anomenat autonomia i lliure determinació,
litigar i que el que tingui la millor eina de probatòria o el mi-
les finalitats que ells desitgen, que en aquest cas és atacar les
i es materialitza a través de disposar del seu propi govern,
llor advocat és el que guanya… Perquè sempre pensem que
bases de suport de l’EZLN.
d’educació, de salut i de justícia.
l’acció de justícia és, com deia Justinià, donar a cadascú el
Mentre que durant els anys 90 vèiem la formació, el finan-
I hi ha hagut un canvi de generació. Si anem a les Juntas de
que és seu, però de vegades el que és seu porta càrregues
çament, la capacitació i l’armament de grups paramilitars i
Buen Gobierno veiem molts joves en llocs, en serveis —com
afegides depenent d’on procedeix. M’explico? Si jo vinc
la creació de petits exèrcits per combatre un altre exèrcit,
ells els anomenen— organitzatius. Aquesta aposta els dóna
d’una família de terratinents que històricament s’ha apropiat
el zapatista, ara l’estratègia s’ha anat perfeccionant. S’ataca
vida, perquè no és un procés que després de vint-i-un anys
de les terres d’altres famílies i que en un moment donat enva-
l’EZLN des d’altres organitzacions i des de la seva base mate-
estigui desgastat. També han apostat pel Congrés Nacional
eix les meves terres… de qui és el que és seu? Històricament
rial: la terra recuperada. Semblen conflictes entre indígenes,
Indígena (CNI), l’espai natural d’articulació dels diferents po-
el que és seu sempre ha estat de qui ha tingut la força per
però és una guerra de baixa intensitat. Aquí la claredat de
bles originaris des d’on s’ha denunciat la despulla territorial
disposar del control territorial, i l’altre grup sempre n’ha es-
l’EZLN per a nosaltres és molt important. Diuen que aquestes
que sofreixen en tot el país.
tat exclòs… El sistema és així. Com diuen els ocupes de Wall
terres, encara que cada zapatista les va lluitar, pertanyen a
En vint-i-un anys és lògic que hagin sorgit diferències i dis-
Street, si l’1% té el control de la riquesa del món, qui va do-
l’organització; o sigui, el bé de les terres és el bé col.lectiu i,
conformitats i que alguns hagin agafat un altre camí. És molt
nar a l’1% aquesta riquesa? És evident que la van aconseguir
per tant, si algú surt de l’organització ja no té dret a aquestes
complicat, però a Mèxic no hi ha hagut un moviment que hagi
amb una acció de força. Els grups de poder s’han construït
terres. I també diuen que la guerra no ha acabat. No es tracta
durat el que està durant el zapatisme, amb aquesta força i qua-
excloent la majoria.
ja de la guerra del 1994, sinó d’una de molt més àmplia, que
litat moral que li permet seguir sent un referent en la lluita al-
Els zapatistes, a partir del seu exercici de justícia, representen
nosaltres hem anomenat guerra integral del desgast, perquè
ternativa i anticapitalista. I sabem que té molts errors… Però,
un dels avanços més palpables de com la justícia transforma
busquen totes les maneres de disputar-los el control de la
què estem fent nosaltres per canviar la nostra realitat? Ells, en
la visió des del seu mateix terme, des de la seva mateixa con-
regions on ells estan construint.
canvi, sí que estan fent coses per canviar la seva.
cepció: qui ha de resoldre els problemes és la mateixa gent.
dial que vulgui resistir els embats del neoliberalisme. Ho han
Mèxic està assotat per una espiral de violència
Quin ha de ser ara el paper de la solidaritat
anomenat la quarta guerra mundial i mantenen —entenem
associada al crim organitzat. Com
internacional aquí?
nosaltres— el seu exèrcit perquè el dret a la terra no s’ha
incideix això a les comunitats autònomes?
Hem de fomentar-la, perquè és l’única forma de trobar-nos
aconseguit íntegrament, no s’ha aconseguit encara el reparti-
El crim organitzat és invisible a Chiapas. I no pas perquè
com a humanitat, a través dels nostres dolors com diuen els
ment agrari, que va ser la promesa de l’aixecament zapatista.
no existeixi. Però el que es veu més és la qüestió de l’emi-
zapatistes. Ara que han caigut tots els ismes, la humanitat s’està
Insereixen en aquesta guerra declarada tota la població mun-
gració de l’Amèrica Central i de poblacions de Chiapas,
aferrant a buscar altres fonamentalismes, i per trencar-los cal
Un dels principals temes pendents des del 1995
que passa sobretot a les zones frontereres. Hi ha tràfic de
reconèixer-nos a partir d’un enteniment i un acord comunitari.
és el compliment dels Acords de San Andrés…
persones, d’armes… Una de les coses que hem monitoritzat
Sempre es diu que això és molt fàcil per als zapatistes perquè
Els Acords de San Andrés són llei vigent en territori zapatista
és que el control territorial dels zapatistes ha aconseguit
ells ja són comunitat, són indígenes i tenen una identitat co-
i són una referència de progrés en els drets dels pobles ori-
que el crim organitzat no penetri com ha fet en altres zones,
muna i que per això els és més fàcil que als que viuen a les
ginaris. És la llei amb més discussió, on van debatre actors de
que són més poroses i on, per descomptat, l’Estat hi està
ciutats, on hi ha una diversitat de pensaments, d’idees, de cul-
totes les posicions polítiques del país. Encara que l’Estat els
involucrat.
tures. Però jo penso que és el mateix repte, perquè l’essència
va negar, és el major document legítim que té Mèxic pel que
Una de les formes de control del zapatisme és el que tenen es-
és la humanitat. I veiem també accions de lluita a les ciutats,
fa a construcció col.lectiva. Però reconèixer drets als pobles
crit en els rètols dels seus municipis autònoms: “Es prohibeix
per exemple a Barcelona o en països com Bolívia o l’Equador
originaris és com negar el capitalisme, perquè tota la reivindi-
l’alcohol i les drogues.” I qui faci aquesta infracció serà re-
s’hi estan construint alternatives. Potser és més fàcil ser indife-
cació dels drets dels pobles originaris es genera des del res-
près. Aquest control ha estat molt encertat, perquè ha permès
rents, tenir una vida automatitzada i no veure aquestes lluites
pecte cap a la mare terra, des de la seva organització social,
l’autonomia i ha evitat que es caigui en la provocació. Sempre
que emergeixen, que estan en una constant resurrecció, encara
econòmica, cultural i territorial.
s’ha volgut que l’EZLN en algun moment contestés una agres-
que algunes, per descomptat, es morin. Però la llavor ha que-
sió de l’estil de si me’n mates un jo te’n mato dos. Però aquí
dat i s’estan reformulant. Aquesta és l’aposta que tenim des
Quins són els principals assoliments de
també hi veiem clara la seva acció no violenta, la seva aposta
del FrayBa, i és el que ens han ensenyat els pobles originaris,
l’EZLN en aquests vint-i-un anys?
per la construcció política, la seguretat que tenen que això és
que la lluita, la resistència dels processos organitzatius, són un
L’interessant és l’autonomia; les comunitats, a través d’un
un llarg camí, que no es canvia de la nit al dia… Per això en
constant repensar i reconstruir i que cada vegada s’afinen pro-
procés col.lectiu, van construint altres sistemes dins d’aquest
vint-i-un anys hem vist grans avanços.
cessos de més llarg camí i de més substància.
DESEMBRE_15
05 / MADEINMÈXIC · 7
FRANCESC PARÉS. CHIAPAS, 2006.
ESCOLA AUTÒNOMA DE LA REGIÓ NORD DE CHIAPAS. Festa dels alumnes en una escola autònoma zapatista del Caracol Roberto Barrios, a la Regió Nord de Chiapas.
ARTICLE / Hilary Klein
Una dona no podia sortir de casa sense el permís del seu pare o de l’espós; eren obligades a casar-se molt joves, moltes vegades amb matrimonis concertats; tenien entre deu, dotze i, fins i tot, de vegades quinze fills, i la violència domèstica era una cosa ben comuna. Limitades a la criança dels fills i a tenir cura de la casa a més d’ajudar al camp les dones participaven molt poc en la vida pública. Malgrat aquest rerefons de marginalització, les dones zapatistes van aconseguir transformar les seves vides, les seves famílies i les seves comunitats. Des de l’inici de la rebel.lió, les dones han jugat un paper important en l’Exèrcit Zapatista
la dignitat rebel:
d’Alliberament Nacional (EZLN) com a insurgents, capdavanteres polítiques, promotores de
reflexions sobre les consecucions de les dones zapatistes
La participació de les dones ha tingut un gran impacte en el moviment zapatista i, al mateix
salut i d’educació i en els col.lectius de producció i les cooperatives. temps, aquest moviment els ha obert espais nous. Després de gairebé un any de discussions i consensos, de recórrer les comunitats i de parlar amb les dones indígenes, al març del 1993 el Comitè Clandestí Revolucionari Indígena (CCRI) va aprovar la Llei revolucionària de les dones. El 1994 l’EZLN va captar l’atenció del món amb la seva breu insurrecció armada, que exigia terra i llibertat, justícia i dignitat per a la població camperola i indígena de Chiapas. Aquesta rebel.lió ha inspirat persones i moviments en tot el món. Però, en aquestes dues dècades, un dels assoliments més grans que ha tingut lloc al territori zapatista ha estat la transformació dels papers de gènere. El 1997, quan tenia vint-i-tres anys, vaig anar a Chiapas. Vaig pensar que m’hi estaria un o dos mesos… i m’hi vaig quedar sis anys. Estava profundament impressionada amb aquell
Abans de l’alçament zapatista de l’1 de gener deL 1994, les dones de les comunitats indígenes de Chiapas vivien amb molt pocs drets.
Chiapas ocupa el primer lloc de pobresa a Mèxic i, segons xifres oficials del Consell Nacional d’Avaluació de la Política de Desenvolupament Social (Coneval), també ocupa el primer lloc pel que fa a pobresa extrema. Aquest ampli informe assenyala que dels 53,3 milions de pobres i de pobres extrems que hi ha al país 16,7 milions viuen en zones rurals, 8,2 milions són indígenes i 27,6 milions són dones. Amb una situació com aquesta, l’accés de les dones indígenes al treball assalariat és especialment difícil.
FRANCESC PARÉS, CHIAPAS 2002. bases zapatistes del Caracol de Morelia ocupen el municipi d’Altamirano en protesta
10 · MADEINMÈXIC / 05
MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC
Brooklyn, Nova York / ARTICLE
Aquest article és una adaptació del llibre de Hilary Klein CompaÑERAs: Zapatista women’s stories (CompaÑERAs: Històries de les dones zapatistes), publicat per Seven Stories Press al febrer deL 2015, del qual ben aviat en sortirà l’edició en castellà. Klein és una organitzadora comunitària que viu al districte de Brooklyn, de la ciutat de Nova York. Així mateix, les paraules de la nostra escriptora Maria-Mercè Marçal i Serra al seu poemari Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) poden servir per definir les dones zapatistes:
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” moviment revolucionari poderós i dinàmic. Però, més que res, m’hi vaig quedar perquè hi vaig veure dones que exercien el seu lideratge dins d’aquesta lluita, que trobaven i superaven resistències i que es defensaven i exigien la implementació dels seus drets davant del govern mexicà i davant dels seus esposos i de les seves comunitats. Durant diversos anys, vaig treballar donant suport als col.lectius de dones. Aquests col.lectius es dediquen a generar recursos per a la comunitat, però també són un lloc on les dones aprenen els seus drets i comencen a participar als espais públics. La comandanta Micaela va ser una de les autoritats regionals amb qui vam coordinar el nostre projecte. Ella i el seu espòs pertanyen a l’EZLN des dels anys 80 i són membres del seu lideratge polític. El 2001, Micaela em va dir: “Ens organitzem amb les companyes per fer el treball col.lectiu i per fer reunions i veure així que les dones també podem participar en les reunions i en les assemblees. A partir d’aquí hem anat reflexionant a poc a poc sobre com volem que sigui la nostra vida i sobre com volem que canviïn totes aquestes idees que ens han anat ficant al cap des de fa cinc-cents anys. Així ens vam anar organitzant i ara les dones ja participem més, ja podem sortir de les nostres cases. Encara que tinguem fills, podem deixar una estona la casa i venir a la reunió o a la trobada amb altres dones, o anar als treballs col.lectius o al curs de salut.” És impossible separar aquesta sèrie de transformacions de la participació de les dones en el moviment zapatista. Durant una trobada regional de dones que va tenir lloc al Caracol de Morelia, van parlar d’aquest procés: “Hem de donar les gràcies a l’organització (l’EZLN) que ens va obrir els nostres ulls i els nostres cors. Fou a l’organització on ens van començar a dir que no era just com estàvem vivint. Quan vam entrar en la lluita va ser quan vam sortir de l’opressió i va venir el canvi. Ara ja podem participar en la política i tenim el dret de caminar, ballar, cantar, jugar, anar a la festa… Avui en les nostres vides hi ha esperança i llibertat.” Acabar amb el masclisme no és una cosa que s’aconsegueixi d’un dia per l’altre, i les mateixes dones zapatistes reconeixen que encara els queda molt per fer. Eva, una anciana zapatista de Miguel Hidalgo, va dir: “Aquesta lluita és de llarg recorregut i hi ha moltes coses que volem aconseguir encara. Potser nosaltres no les veurem assolides, potser això no passarà fins a la generació dels nostres néts, dels besnéts o dels rebesnéts.” Però, dues dècades després de l’alçament, les dones zapatistes i les seves històries de lluita i de valor ens recorden que les transformacions són possibles, i ens mostren què vol dir viure amb dignitat. per l’assassinat d’un company.
DESEMBRE_15
05 / MADEINMÈXIC · 11
REPORTATGE / ORSETTA BELLANI
El paper dels promotors de salut
Entre els remeis tradicionals i la medicina al.lòpata Com es troben el sistema sanitari zapatista i l’estatal
Orsetta Bellani. Periodista italiana que viu a San Cristóbal de las Casas. Bloc “Sobre América Latina” www.sobreamericalatina.com
Salut és viure sense humiliació i po-
Als territoris zapatistes, les polítiques lliga-
relia i ha donat el suport per a la construcció
der-se desenvolupar com a dones i
des a la salut les discuteix tota la comunitat
de la clínica autònoma El Salvador Corazón
homes, és poder lluitar per una nova
i prenen les decisions conjuntament. Maria i
de Jesús, al municipi Diecisiete de Noviem-
pàtria on els pobres i, en particular,
Ruth van ser triades per formar-se com a yer-
bre, dotat amb cinc edificis que acullen un
els indígenes puguin determinar-se
beras, han après els secrets de la fitoteràpia
consultori, una farmàcia, un laboratori per a
independents, perquè la pobresa, la
i guareixen amb les plantes medicinals. Són
anàlisis, una sala ginecològica i un dentista.
militarització i la guerra destruei-
promotores de salut que treballen al costat de
En la clínica, que existia ja abans del Movimi-
xen la salut.
les comadres, capaces d’acompanyar un part
ento, el 1994, hi treballen quatre promotors de
segons la tradició indígena, i de les massat-
salut que fan torns de quatre dies.
Maria i Ruth s’agenollen davant la
gistes, anomenades hueseras.
tauleta i, amb un ganivet, piquen
Són tasques que ja al segle xvi i xvii realitza-
També la Clínica Guadalupana del Caracol
arrels, fulles i flors.
ven principalment les dones, les remeieres,
de Oventic va ser construïda abans de l’aixe-
que en alguns casos també eren sacerdo-
cament armat, cap al 1991, quan la comunitat
“Aquesta és molt bona per als do-
tesses.
estava completament aïllada i no era possible
lors menstruals, n’has de beure
Sobretot en els últims anys i gràcies a la soli
portar els pacients fins a l’hospital de San Cris-
la infusió tres vegades al dia”, diu
daritat internacional, les Juntas de Buen Go-
tóbal de las Casas, que es troba a dues hores
Ruth, mostrant les fulles d’una
bierno Zapatista estan donant un particular
de distància. Avui la Clínica Guadalupana co-
planta violeta. Explica que les bu-
impuls a la formació d’aquestes dones amb
ordina les onze microclíniques que hi ha a la
guenvíl.lees i el romaní són ex
la idea de recuperar les pràctiques curatives
zona d’Oventic i té un consultori dental, un de
cel.lents per a la tos, tenen una ar-
indígenes per ajudar la medicina al.lòpata o
ginecològic i un d’oftalmològic, un laboratori
rel que sembla regalèssia, ajuda en
occidental. La medicina tradicional, de fet,
herbolari i una desena de llits per acollir els
cas de mal d’estómac.
s’estava perdent a causa, sobretot, de l’acció
pacients. Les consultes mèdiques són gratuïtes,
del programa de salut de l’Institut Nacional
però les medicines tenen un cost.
A la Casa de la Salut Comunitària,
Indigenista, una institució governamental
En els casos més greus o quan és necessària
on les dues noies treballen —un pe-
que portava endavant polítiques que tenien
la consulta d’un especialista, els zapatistes es
tit edifici senzill i net, circumdat
la finalitat d’assimilar els pobles originaris a
dirigeixen als hospitals d’instrucció religiosa
PER un bosc de pi—, hi ha també ga-
les cultures mestissa i occidental.
o als públics.
ses, aigua oxigenada, estetoscopi,
Carmen recorda el sentiment de vergonya
Així mateix, les campanyes de vacunació
algunes medicines i instruments
compartit del poble indígena desplaçat que,
han aconseguit una cobertura important en
per a primers auxilis.
a conseqüència de l’ofensiva de l’exèrcit me-
territori zapatista. Les campanyes les duen a
xicà al febrer del 1995, va ser obligat a refu-
terme els promotors de salut, però, almenys
giar-se a les muntanyes. “Hi havia tants nens
fins fa poc temps, la vacuna era distribuïda
malalts… i sabíem que allí, a la muntanya, hi
pel sistema públic de salut gràcies a la inter-
existien un munt de remeis. Però no sabíem
venció de les ONG. Avui el personal mèdic
escollir-los i teníem por de provar.”
denuncia que el govern no distribueix vacunes ni medicines adequades a les zones indí-
12 · MADEINMÈXIC / 05
El paper dels metges zapatistes
genes i que viola així el dret a la salut.
Carmen és avui una dels 200 metges zapatis-
Segons estimacions oficials, a l’inici dels anys
tes que treballen a la zona del Caracol de Mo-
90 a Chiapas hi morien 14.500 persones per
El projecte dels dentistes italians també va equipar els centres de
MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC
SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / REPORTATGE
malalties curables, com ara problemes respira-
Negligència mèdica, sobretot
psicologia de les diferències de gènere de la
toris, tifus o salmonel.la. Les dades demostren
amb els indígenes
Universitat Autònoma de Chiapas i excoordi-
que des de llavors fins ara la situació a la regió
Amb un deix d’ironia, José diu que on veu una
nadora estatal de la xarxa dels drets sexuals
ha millorat. Per exemple, entre el 1990 i el 2011
clínica zapatista el govern hi construeix un
i reproductius.
la mortalitat associada a complicacions durant
hospital públic per fer-los la competència. Les
l’embaràs o el part ha baixat més del 50%, però
institucions mexicanes, en part, s’han apropiat
Les històries de negligències mèdiques a
continua havent-hi una situació dramàtica.
dels reclams de l’EZLN, per exemple construint
Mèxic són freqüents, en particular vers la po-
infraestructures en zones on no n’hi havien. La El sistema de salut zapatista ha portat con-
decisió és part de l’estratègia de contrain-
sultes a les zones més llunyanes de Chiapas,
surgència, que porta el govern a fer petites
aquelles que les polítiques oficials ni tan sols
concessions per crear acords i allunyar les
consideren, i en dues clíniques autònomes que
comunitats indígenes de la resistència sense
es troben al cor de la selva Lacandona durant
haver de recórrer a la utilització de la força
més de set anys no s’hi ha registrat cap mort
militar o paramilitar.
de dones per donar a llum. Explica José, de la
blació indígena, que sovint és tractada amb racisme pel personal mèdic. Com el cas d’Irma López Aurelio, a qui li van negar l’accés en un hospital de l’estat d’Oaxaca i va haver de tenir el seu fill al jardí del centre. O aquell altre de Romeo Hernández, al qual els metges de l’Hospital de la Dona de San Cristóbal de las Casas li van lliurar el cos sense vida de
Comissió de Salut del Caracol de Morelia: “La
El govern ha començat a invertir en infraes-
situació de la salut dels nostres pobles ha can-
tructures a partir del moviment zapatista i,
la seva esposa, Susana, i un nounat brut; no li
viat, i no pas gràcies al govern, sinó gràcies a
ara, tots els poblats habitats més importants
van dir que la van deixar nua en una llitera, al
nosaltres mateixos. Ara són gairebé inexistents
tenen un centre de salut. De totes maneres,
passadís de l’hospital, a la vista de tots, i no li
les diarrees que mataven els nens, i si n’hi ha
segueixen havent-hi problemes per la falta
van informar que li havien extret la vesícula
els apartem i els tractem… Els nostres nens ja
de personal qualificat; amb freqüència els in-
sense el seu consentiment ni tampoc que, una
no moren de diarrea. De totes maneres, en la
fermers assumeixen les funcions de doctors,
vegada morta, li van agafar l’empremta dacti-
pràctica, la salut és difícil.
explica Nancy Zárate Castillo, professora de
lar per simular una autorització.
“La situació de la salut dels nostres pobles ha canviat, i no pas gràcies al govern, sinó a nosaltres mateixos.”
Centre d’atenció primària. Hi combinen els medicaments naturistes, fabricats per ells mateixos, amb els al·lòpates.
de salut autònoma per continuar treballant.
DESEMBRE_15
05 / MADEINMÈXIC · 13
REPORTATGE / CARLOS ANTONIO AGUIRRE ROJAS
Renovar-se mantenint els objectius
La nova etapa del neozapatisme mexicà L’enorme vigència actual del neozapatisme mexicà. CARLOS ANTONIO AGUIRRE ROJAS_ doctor en economia pEr la UNAM i investigador a L’Institut d’Investigacions Socials I docent a l’EscOla Nacional d’Antropologia I HistÒria.
Després de més de vint anys de vida pública, i de més de trenta d’existència, el neozapatisme mexicà continua més viu, actiu i creatiu que mai. I això malgrat la constant i recentment incrementada fustigació militar i paramilitar de l’Estat mexicà contra les dignes comunitats indígenes neozapatistes, i més enllà també de l’evident i sistemàtica campanya d’invisibilització i marginació muntada pels mitjans de comunicació massius, oficials i privats de pràcticament tot l’espectre de la societat mexicana.1 No obstant això i aquesta “guerra d’alta intensitat” que tant els governs priïstes (PRI, Partit Revolucionari Institucional) com panistes (PAN, Partit d’Acció Nacional) han dut a terme en contra del neozapatisme, és un fet clar que les seves bases de suport han passat, en aquests vint anys de vida pública, de diverses desenes de milers d’indígenes rebels a diverses centenes de milers d’aquests mateixos indígenes en peu de lluita. I això sense comptar els també centenars de milers i milions de simpatitzants que el neozapatisme ha generat en tot el planeta i que avui s’agrupen, a Mèxic, en el vast i creixent moviment anomenat la Sexta Nacional i, en tot el món, en els centenars de comitès de suport, de solidaritat, d’observació, d’acompanyament i, fins i tot també, d’oberta militància en el molt ampli moviment de la Sexta Internacional.2 A més, i acompanyant aquest creixement quantitatiu, sostingut i enorme de les seves bases de suport directes i d’aquest moviment nacional i internacional de la Sexta que ells han convocat, també hi ha hagut una clara maduració i consolidació orgànica del mateix neozapatisme, el qual en aquestes dues dècades ha passat de denunciar i criticar l’atroç sistema capitalista que encara patim a nivell mundial a començar a construir en una “petita escala” —petita relativament, ja que ocupa gairebé tres quartes parts de tot el territori de l’estat de Chiapas, és a dir, poc menys de 60.000 km2 d’extensió— els clars gèrmens d’un món nou, que no sigui ni capitalista ni estigui regit per la lògica del lucre, de l’explotació econòmica, de l’opressió política i de la discriminació social i cultural en totes les seves formes. Un món nou no capitalista, basat en l’autonomia global integral plantejada i defensada pels neozapatistes, que va ser conegut des de dins pels fets dels milers d’“estudiants” que participen en l’enriquidora experiència de l’Escuelita Zapatista, celebrada a l’agost i al desembre del 2013 i al gener del 2014.3 Per això, i més enllà dels naturals refluxos i després rellançaments que el moviment neozapatista ha conegut i que són propis de tot moviment social viu i actiu, és clar avui en dia que la seva influència dins del vast conjunt de les lluites i dels moviments anticapitalistes i antisistema de tot el món continua sent molt gran i molt present. Per exemple, és capaç d’inspirar tot tipus de mobilitzacions socials fortes, tal com ho vam veure fa pocs anys en diverses de les grans revoltes del 2011, i de seguir alimentant amb les seves múltiples lliçons les rebel.lions i els combats desplegats en els cinc
1 Aquesta fustigació permanent va empitjorar fa poc, quan, el 2 de maig del 2014, van assassinar arterosament un mestre zapatista i van ferir tretze companys, bases de suport zapatista, a més de destruir una escola i una clínica. I tot això al Caracol de la Realidad, bastió històric i simbòlic del neozapatisme i centre important per a la seva irradiació original per les terres de Chiapas. Aquesta sèrie d’atacs i agressions van iniciar la situació d’emergència que avui es viu en tots els territoris neozapatistes, però també, feliçment, la vasta i molt activa campanya de solidaritat nacional i mundial per al neozapatisme mexicà i en contra dels governs estatal i federal mexicans. Sobre aquesta situació i aquesta campanya mundial de suport, podeu veure comunicats recents al lloc d’internet de l’EZLN: http://www.ezln.org.mx. 2 S’anomena moviment de la Sexta, tant nacional com internacional, perquè està construït a partir d’una adhesió explícita a la Sisena Declaració de la Selva Lacandona,de l’any 2005, i no pas per inscriure’s en la sèrie de la Primera, la Segona, la Tercera o la Quarta Internacionals, que van des de Marx fins al moviment trotskista.
14 · MADEINMÈXIC / 05
MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC
CIUTAT DE Mèxic / REPORTATGE
continents del nostre cada vegada més petit planeta Terra, tal com es fa evident en cada nova reunió
Congrés Nacional Indígena de Mèxic i, més recentment, en la convocatòria del Primer Festival Mun-
del Fòrum Social Mundial, una iniciativa que, malgrat el seu actual procés de decadència, segueix
dial de les Resistències i les Rebel.lies contra el Capitalisme, que se celebrarà en diverses ciutats i
sent encara un dels espais principals de trobada de molts dels moviments anticapitalistes del món.
pobles de Mèxic al desembre del 2014 i al gener del 2015.
És evident, doncs, que el neozapatisme mexicà ha tingut i té una gran vigència, la qual, entre moltes
És una nova etapa del neozapatisme, la qual, al mateix temps que manté certes continuïtats im-
altres raons, s’explica per la permanent creativitat i capacitat d’invenció que ha mostrat aquest mo-
portants amb l’etapa anterior del moviment —l’etapa de La Otra Campaña, desenvolupada entre
viment, el qual durant els seus quatre lustres de vida pública no ha deixat de renovar ni d’enriquir
el juny del 2005 i el desembre del 2012 i, fins i tot, amb tota la història prèvia del neozapatisme—
les seves complexes estratègies polítiques, a la vegada que manté fermament els seus principals
representa també un clar pas endavant i una nova estratègia política general i, per tant, un conjunt
objectius.
també de discontinuïtats evidents amb aquestes mateixes fases de la història neozapatista que la precedeixen.4
Renovar-se mantenint els objectius: la persistència del neozapatisme
Perquè, en aquesta nova etapa i continuant tota la seva història prèvia, el neozapatisme segueix
El 21 de desembre del 2012, en la data suposadament anunciada per a “la fi del món” segons el
afirmant la seva profunda vocació anticapitalista i antisistema, que assumeix que la causa de tots els
calendari maia, els neozapatistes “van prendre” per segona vegada, encara que ara de manera pa-
nostres mals no és ni un individu ni un partit polític qualsevol, sinó un sistema social i tot un projecte
cífica i no armada, cinc capçaleres municipals de l’estat de Chiapas. Van mobilitzar més de 40.000
“civilitzador”, és a dir, el sistema i la civilització capitalista mundials. I, per tant, els nostres objectius
membres de les seves bases de suport i van anunciar així l’obertura d’una nova etapa, la quarta, del
solament podran complir-se totalment quan haguem eliminat aquest capitalisme planetari.
seu moviment. Aquesta etapa, pocs mesos després, es va concretar: primer en la gran convocatòria
I, igualment, es manté encara la seva generosa postura condensada en el lema plantejat des del
del nou moviment social anticapitalista i antisistema, nacional i internacional conegut com la Sexta;
1994: “Per a tots, tot; per a nosaltres, res.” Aquest lema implica, i ha implicat ja moltes vegades
més endavant, en l’original i important iniciativa de l’Escuelita Zapatista, en la cabdal reunió amb el
en el passat, que el neozapatisme no lluita egoistament solament per les demandes indígenes, ni
sergi grau, ciuTAT de mèxic 2006. manifestació del 26 de febrer pels desaparegut d’ayotzinapa.
Sobre aquesta concepció neozapatista de l’autonomia, concebuda com a autonomia global integral, i després sobre la important experiència recent de l’Escuelita Zapatista, podeu veure Mandar obedeciendo. Las lecciones políticas del neozapatismo mexicano, de Carlos Antonio Aguirre Rojas (Bogotà: Ediciones Desde Abajo, 2007), i “La Escuelita Neozapatista: vivir desde adentro la lucha por la autonomía”, a Contrahistorias, núm. 21 (Mèxic, 2013). Sobre aquest important punt de les implicacions d’aprendre “a mirar a baix i a l’esquerra”, podeu veure els comunicats del 2013 del Subcomandante Insurgente Marcos titulats “Las miradas”, al lloc d’enllaç zapatista ja citat, i “La mirada neozapatista: mirar (hacia y desde) abajo y a la izquierda”, de Carlos Antonio Aguirre Rojas, a Rebeldía, núm. 68 (Mèxic, 2010). 3
4
Sobre la periodització general de la història del neozapatisme i també sobre els trets específics de la nova etapa, podeu veure “La nueva etapa del neozapatismo mexicano”, de Carlos Antonio Aguirre Rojas, a Contrahistorias, núm. 21 (Mèxic, 2013).
DESEMBRE_15
05 / MADEINMÈXIC · 15
FRANCESC PARÉS. CHIAPAS, 2006.
zapatistes a la regió de la selva Lacandona. L’empobriment de les comunitats els obliga a carregar les mÀnegues per construir un sistema d’aigua potable.
REPORTATGE / CARLOS ANTONIO AGUIRRE ROJAS
“l’individu Subcomandante insurgente Marcos ha «mort»! Visca el nou personatge col.lectiu anomenat Subcomandante insurgente Galeano!”
tan sols només per alliberar el poble mexicà de l’endarrerit capitalisme que encara pateix, sinó
xovinisme o de nacionalisme, idees actualment bastant anacròniques—, també és cada dia més
que està disposat a posar en risc i apostar tot el que ha assolit (que d’altra banda és molt, tal com
evident que la lluita en contra del capitalisme solament pot ser una lluita mundial, perquè tots els
vam poder comprovar directament amb l’experiència de l’Escuelita Zapatista) cada vegada que
que hi estem en contra solament triomfarem realment quan, cadascú al seu país i tots junts en tot
la situació ho demani, com ja va succeir al gener del 1994, en els diàlegs de Sant Andrés del 1996,
el món, haguem enterrat definitivament aquest capitalisme planetari.
després de la massacre d’Acteal de finals del 1997, en la Marcha del Color de la Tierra del 2001, en el suport a Atenco el 2006 i el 2007 i ara mateix en contra de l’autoritari i repressiu govern
De manera que si, en contra de la voluntat del neozapatisme, aquest moviment va tenir sobretot
d’Enrique Peña Nieto.
presència a Chiapas en les dues primeres etapes de la seva vida històrica (l’etapa clandestina del 1983 al 1993, i la segona etapa —primera de vida pública— del 1994 al 2005), i si en la ter-
I en aquesta nova etapa del neozapatisme també es manté la lluita en contra de tota forma d’ex-
cera etapa (entre el 2005 i el 2012) es va convertir en un moviment d’abast nacional, amb 15.000
clusió i, des d’ella, la seva tenaç defensa d’un projecte d’acció basat en el respecte de l’altre,
membres repartits per tot el territori mexicà —quinze mil membres, no pas quinze mil persones,
en el reconeixement i la celebració de la diferència, en la tolerància i en l’explícit cultiu de la
ja que el membre número u del moviment era l’EZLN, que inclou centenars de milers de per-
diversitat. Perquè si, tal com va plantejar Marx a La ideologia alemanya (1846), la riquesa és la
sones—, en aquesta nova etapa el neozapatisme s’afirma doblement, primer com un moviment
diversitat, el neozapatisme continua assumint i reivindicant aquesta diversitat per lluitar, com ha
anticapitalista i antisistema mexicà, agrupat en la Sexta Nacional, i segon com un moviment anti-
repetit tantes vegades, per “un món en el qual hi càpiguen molts mons”.
sistema i anticapitalista internacional i planetari, autoanomenat la Sexta Internacional.
A més, aquesta nova etapa manté encara l’objectiu, declarat en l’etapa de La Otra Campaña,
Un altre element de discontinuïtat i originalitat d’aquesta etapa nova és el que es deriva del
d’impulsar, a Mèxic, la formació d’un vast i potent moviment nacional antisistema i anticapitalista,
complex diagnòstic i anàlisi que el neozapatisme fa de la societat capitalista contemporània.
civil i pacífic, encaminat a transformar radicalment la societat mexicana i a instaurar un nou i in-
Perquè als grups de la part més pobra de la societat (el abajo social que diuen ells) que abans
èdit govern nacional que mani obeint, una economia igualitària on ningú exploti a ningú ni visqui
havia convocat el neozapatisme ara s’hi ha sumat un de nou: el dels desposseïts totals del món,
del treball d’altres, on no hi hagi ni rics ni pobres i on la societat i la cultura es basin en el cultiu
que els zapatistes anomenen els soterranis de la societat o el abajo dins l’abajo social, i que està
de la diferència i la diversitat, un món on hi càpiguen molts mons, sense jerarquies, asimetries ni
constituït pels que no tenen absolutament res: ni riquesa, ni poder, ni posició social, ni prestigi,
exclusions de cap tipus.5
ni jerarquia, ni cap estatus social i que representen el graó més baix de tota la piràmide de les societats actuals del nostre món.
Finalment, un altre element de clara continuïtat en aquesta etapa nova del neozapatisme és el de continuar predicant amb l’exemple, és a dir, mantenir una coherència total entre els seus
Perquè, de la mateixa manera que van fer la majoria dels moviments anticapitalistes del segle xx
discursos i les seves accions, la qual cosa, entre moltes altres, també implica que la lluita per
fins abans del 1968, els neozapatistes han convocat també totes les víctimes directes del funcio
aquest món nou no capitalista ni classista ha de començar aquí i ara, cosa que el neozapatisme ja
nament normal del capitalisme, aquells que són explotats, despullats, menyspreats o reprimits per
acompleix des de fa més de vint anys als seus territoris en la manera d’organitzar la seva lluita i
aquest sistema, segons la definició zapatista de les quatre rodes que fan caminar la societat capi-
el seu moviment i, fins i tot, en la seva relació amb la societat civil nacional i internacional, però
talista actual. Però també, com va passar en diversos moviments posteriors a la revolució cultural
també amb altres moviments socials de Mèxic, d’Amèrica Llatina i del món.
mundial del 1968, els zapatistes van convocar tots els exclosos del món, és a dir, tots aquells grups i sectors socials que la crisi terminal del capitalisme que vivim des de fa més de quatre
Aquests elements importants es mantenen en aquesta nova etapa del neozapatisme mexicà i ex-
dècades va deixant al marge, excloent-los progressivament: els sense feina, els sense terra, els
pliquen en part l’enorme impacte mundial que aquest moviment ha conquistat i mantingut durant
sense papers, els sense drets, els sense ciutadania o els sense reconeixement ni existència social
ja fa més de dues dècades, durant les quals s’ha posicionat com un referent modèlic i exemplar
clara, els quals són exclosos, marginats i invisibilitzats de moltes maneres pel capitalisme. Són
per a pràcticament tots els moviments antisistema actuals de tot el planeta.
molts els grups i sectors exclosos que han crescut i proliferat enormement en els últims quaranta
6
anys i que, no pas de manera casual, han estat protagonistes centrals de les rebel.lions desenvoMantenir-se renovant l’estratègia: la nova etapa
lupades en tot el planeta en aquest mateix període de la nostra història més recent.
del neozapatisme D’altra banda, existeixen també diversos trets originals que són clares discontinuïtats d’aquesta
I potser també part de l’impacte universal i durador del neozapatisme s’explica per la seva ca-
nova etapa enfront de les anteriors. La primera és el major accent que ara el neozapatisme posa
pacitat d’haver transformat la seva lluita local i especifica en contra de l’exclusió secular dels
a la dimensió internacional i planetària de la seva lluita. Encara que és clar que la tasca de cada
indígenes mexicans per part de l’Estat en una lluita veritablement universal en pro de tots els
moviment revolucionari és la de fer la revolució al seu país —i això és així no per cap tipus de
exclosos del món i en contra de tota forma d’exclusió social o cultural possible.7
5 Sobre aquest projecte de crear el moviment nacional antisistema i anticapitalista a Mèxic, val la pena rellegir la Sisena Declaració de la Selva Lacandona que, segons el Subcomandante Marcos, ha estat fins avui “la més valenta i la més zapatista de totes les iniciatives” del neozapatisme. El text pot consultar-se al lloc d’internet de l’EZLN abans citat. També podeu veure els articles inclosos a Contrahistorias, núm. 6 (Mèxic, 2006).
Sobre aquest caràcter “modèlic” i exemplar del neozapatisme mexicà, podeu veure els assajos d’Immanuel Wallerstein inclosos al seu llibre Historia y dilemas de los Movimientos Antisistémicos (Bogotà: Ediciones Desde Abajo, 2008) i de Carlos Antonio Aguirre Rojas “Chiapas, planeta Tierra” (Bogotà: Ediciones Desde Abajo, 2007) i “El significado del neozapatismo mexicano dentro de los movimientos antisistémicos actuales”, a Contrahistorias, núm. 22 (Mèxic, 2014).
6
18 · MADEINMÈXIC / 05
MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC
CIUTAT DE Mèxic / REPORTATGE
des de la clara convicció que els líders som tots, podem parafrasejar Marx i dir que
la nostra emancipació només pot ser obra de nosaltres mateixos.
Però l’originalitat d’aquesta nova etapa és que, a aquests grups ja esmentats, el neozapatisme hi
i que l’única condició sigui que proposin, a la seva manera i amb els seus calendaris i geografies
afegeix ara una convocatòria explicita per als que pertanyen a l’abajo social, a la base inferior última
particulars, compromisos d’acció i que els compleixin. És un nova forma d’organització, propera
de la societat, definits com els que no tenen res, absolutament res, perquè no tenen ni diners, ni cap
a una estructura rizomàtica, que ha revolucionat totalment els esquemes d’organització de tots els
forma de poder social, ni cap herència immaterial, ni cap jerarquia cultural, ni cap saber o poder,
moviments anticapitalistes i antisistema anteriors i, fins i tot, actuals quan ha replantejat de manera
ni cap cognom de renom, ni un món de relacions vinculat a certs privilegis, ni cap monopoli polític,
radicalment diferent la relació entre “líders” i “masses”, entre “avantguardes” i “moviments, sectors
ni cap veu, ni suport o avantatge social de cap tipus. Tal com diuen els companys neozapatistes, si
o classes aliats”, entre “programa, estratègia i tàctica” i “accions espontànies, immediates o no or-
ser dona dins el capitalisme és una cosa difícil, perquè se l’acostuma a rebaixar, a discriminar, a
ganitzades o planificades prèviament”, entre la “disciplina de l’organització” i la llibertat d’acció
invisibilitzar i a humiliar socialment de moltes maneres, ser dona de la part de baix de la societat ho
individual o col.lectiva dels seus membres, entre els “intel.lectuals, la consciència o el saber erudit”
és molt més encara, perquè a les dificultats derivades de la seva condició femenina cal sumar-hi la
i els militants de base, entre l’instint revolucionari i els sabers populars, entre molts punts directa-
despossessió completa. I de la mateixa manera que passa amb la dona també succeeix amb l’indí-
ment connectats amb aquestes formes i estructures organitzatives dels moviments.
gena, el camperol, l’obrer, l’homosexual, el jubilat i un llarg etcètera de persones apartades, segons el zapatisme, per aquesta frontera que existeix entre la part de dalt i la part de baix de la societat.
Aquesta és una revolució que supera les falses antítesis entre els dos pols esmentats de cadascuna
Una frontera que, a més, explica el reclam permanent del neozapatisme d’aprendre a “mirar a baix
de les relacions recentment enunciades, encara que sempre dins la lògica de retornar el protago-
i a l’esquerra” si és que realment volem entendre de manera crítica i adequada les complexes rea-
nisme central a les bases del moviment, i que avança en el sentit de reunificar en lloc d’oposar tots
litats del món actual.
dos pols de cada falsa antítesi enunciada. Això va quedar demostrat molt clarament, per exemple,
8
en l’Escuelita Zapatista, on els “intel.lectuals” van ser realment i rigorosament educats i instruïts pels Es tracta llavors d’una convocatòria dirigida a aquests soterranis socials que representen el nivell
indígenes, i més recentment en la “mort” simbòlica del Subcomandante Marcos, el qual va complir
més baix de la part baixa de la societat, cosa que no solament fa evident la riquesa conceptual i de
una tasca essencial i imprescindible en les etapes anteriors com a portaveu oficial del neozapatisme
caracterització teòrica del neozapatisme, en l’anàlisi i el diagnòstic que fa del capitalisme més con-
i com a “pont” entre el digne moviment indígena i la societat civil, però que ara ha deixat de ser
temporani —capitalisme que, a causa de la seva crisi terminal, reprodueix i aprofundeix ara de ma-
necessari perquè aquest neozapatisme ja dialoga directament amb tots els membres de la Sexta,
nera extrema tots aquests processos de despossessió total—, sinó que també situa molt precisament
nacional i internacional, i la societat civil i el neozapatisme ja són companys de lluita en l’enorme
els nous subjectes i actors socials, produïts per aquest capitalisme del nostre més actual present,
combat anticapitalista i antisistema que segurament, més aviat abans que després, guanyarem.
que avui engrosseixen massivament les files de la rebel.lió mundial anticapitalista i antisistema. Perquè si els companys neozapatistes ens han ensenyat durant vint anys que el “nosaltres” col.lectiu Finalment, un tercer tret de la novetat radical d’aquesta etapa més recent del neozapatisme es troba
ha de ser sempre molt més important que qualsevol “jo” individual, i si una de les seves crítiques
en la forma d’organització que proposen per a tot el moviment de la Sexta —nacional i internacio-
centrals a la vella i caduca activitat de la política humana és la que es basa en la cada vegada més
nal— basat en el principi de no hegemonitzar i de no homogeneïtzar els diferents membres d’aquest
injustificada i il.legítima “delegació” de la capacitat de decidir de les majories cap a tota mena de
moviment. És aquesta una forma d’organització nova i inèdita, que ja s’esbossava des de la seva
“líders”, cabdills, messies, salvadors, il.luminats, intel.lectuals, o pretesos “guies” il.lustrats, sempre
irrupció en la vida pública fa vint anys i que en aquesta etapa nova aconsegueix la seva explicitació
autoanomenats i sempre absurds, llavors és lògic i fàcilment comprensible que ells mateixos substi-
i maduració completes. És una manera d’organització que gairebé semblaria, segons els paràmetres
tueixin l’anterior portaveu, el Subcomandante Insurgente Marcos, per un de nou, el Subcomandante
tradicionals, una no-organització o, fins i tot, una antiorganització, ja que no solament no implica ni
Insurgente Moisès, al mateix temps que destrueixen i eliminen tranquil.lament aquest holograma o
inscripció, ni formularis, ni recomanació d’un tercer, ni proves o requisits previs, ni processos com-
disfressa que havien creat, inflat i alimentat els mitjans de comunicació massius capitalistes que era
plicats de formació o aprenentatges preparatoris, ni tampoc experiència o militància provades an-
aquesta falsa imatge del Subcomandante Marcos.
teriors, sinó que, a més, és una organització totalment horitzontal, sense jerarquies, sense delegació de funcions o tasques, totalment desconcentrada i descentralitzada, i promotora explicita per a tots
Això no impedeix pas que el veritable Subcomandante Marcos, i no l’holograma creat des de l’exte-
i cadascun dels seus membres individuals i col.lectius de la major autonomia, llibertat i iniciativa
rior, segueixi sent un company de lluita valuós, volgut i respectat per totes les comunitats neozapa-
pròpia possibles.
tistes, i sempre un fidel i compromès col.laborador central del moviment neozapatista i de la Sexta, nacional i internacional, en el seu conjunt. Encara que ara s’hagi rebatejat com a Subcomandante
Així doncs, partint de la convicció expressada pel Subcomandante Marcos que “per rebel.lar-se i
Insurgente Galeano. Així que, des de la clara convicció que els líders som tots i que, parafrasejant
lluitar no són necessaris ni capdavanters, ni cabdills, ni messies, ni salvadors”,9 els zapatistes pro-
Marx, la nostra emancipació només pot ser obra de nosaltres mateixos, bé podem dir tranquil.lament
posen que la forma d’organització de la Sexta, tant nacional com internacional, es basi només en el
i alegrement que “l’individu Subcomandante Insurgente Marcos ha “mort”! Visca el nou personatge
fet que hi formen part aquells que lliurement i voluntàriament declarin que són membres de la Sexta
col.lectiu anomenat Subcomandante Insurgente Galeano!”.
Sobre aquest impacte alhora universal i durador del neozapatisme, podeu veure “Marcos, Mandela y Gandhi”, d’Immanuel Wallerstein, de l’1 de març del 2001 al lloc d’internet del Fernand Braudel Center: http://fbc.binghamton.edu, i també Antimanual del buen rebelde, de Carlos Antonio Aguirre Rojas (Bogotà: Ediciones Desde Abajo, 2013), i Movimientos antisistémicos. Pensar lo antisistémico en el siglo xxi (Rosario: Ediciones Prohistoria, 2012).
7
Sobre aquest important punt de les implicacions d’aprendre a mirar a baix i a l’esquerra podeu veure els comunicats del 2013 del Subcomandante Insurgente Marcos titulats “Las miradas”, al lloc d’enllaç zapatista ja citat, i “La mirada neozapatista: mirar (hacia y desde) abajo y a la izquierda”, de Carlos Antonio Aguirre Rojas, a Rebeldía, núm. 68 (Mèxic, 2010).
8
9
Aquesta afirmació la va fer el Subcomandante Marcos en el seu discurs final, “Entre la luz y la sombra”, on també declara la seva pròpia “mort” (simbòlica) el 25 de maig del 2014. Aquest discurs pot consultar-se al lloc d’enllaç zapatista ja citat.
DESEMBRE_15
05 / MADEINMÈXIC · 19
ENTREVISTA / FRANCESC PARÉS_ SERGI GRAU
EDUCACIÓ AUTÒNOMA ZAPATISTA
L’EDUCACIÓ AUTOGESTIONADA
UNA VISIÓ DEL MODEL EDUCATIU DESPRÉS DE 20 ANYS DE ZAPATISME
MORELIA. MUNICIPI AUTÒNOM ZAPATISTA, 3 DE MARÇ DEL 2015.
Voldríem tenir una visió general d’aquests vint anys d’educació autònoma zapatista i de la situació en què es troba actualment. Quan va començar a implantar-se aquest model educatiu? Els indígenes vèiem que no hi havia un bon sistema d’estudi per a nosaltres: no s’ensenyava bé i, a més, era de pagament, no era gratuït. Per això comencem a impartir l’educació autònoma el 30 de setembre del 1999. Abans del 1994 sí que hi havia unes quantes escoles primàries a prop de les ciutats, fins a on podien arribar els vehicles perquè un mestre oficial hi anés a fer classes. Però en la majoria de les comunitats més llunyanes mai hi va haver escola, en primer lloc perquè allà no hi arribava el mestre i en segon lloc perquè al mal gobierno no li interessava que nosaltres tinguéssim una educació bona. Per a ells era millor així, perquè ens podien tractar com un objecte. En les grans hisendes això és el que érem, un objecte. Abans del 1994 els nostres pares i els nostres avis eren mossos de les grans hisendes, perquè gairebé tot el que veus aquí eren hisendes. Llavors va arribar el 1994 i vam donar a conèixer les nostres tretze demandes, les quals, com ja se sap, mai van ser acomplertes i de moment segueixen sense acomplir-se. Però la mateixa necessitat de les comunitats i dels municipis autònoms sorgits arran del 1994 de ser realment autònoms i que les mancances del municipi fossin resoltes pel mateix municipi va fer necessari crear les diferents branques de l’autonomia: salut, producció, energia i educació.
Promotors d’educació del Caracol de Morelia preparant nou material didàctic per les escoles autònomes - 2005
totes les comunitats d’aquest Caracol. I fins ara, en què ja hem
o les canvien. Per això és que vam deixar d’anomenar-nos taula
Després del 1994, en moltes comunitats compas ja no hi va voler
complert quinze anys. El 1999 es creà també una taula directiva
directiva i ara som la comissió d’educació de la zona. La nostra
entrar el mestre per por i perquè no tenia clar què hi passava.
per coordinar la zona, però poc temps després li vam canviar el
tasca és comprovar que es compleixin els plans fets pel promo-
D’aquesta manera moltes comunitats van quedar-se sense clas-
nom pel de comissió, perquè nosaltres no som professionals, no
tor i pel municipi, i les obligacions dels promotors, dels alumnes
ses i els alumnes abandonats. Quan va veure això, la comunitat
hem estudiat a cap universitat, sinó que pertanyem a la mateixa
i de la comunitat.
es va proposar que els que sabien una mica de llegir i d’escriure
comunitat. La paraula directiva ens sonava com si volguéssim di-
fessin classes als nois i noies. Moltes comunitats ja estaven fent
rigir, i això no és així, sinó que els que realment dirigeixen són
Vam començar per organitzar l’educació primària i vam crear
classes des de l’any 1995. No era una cosa formal i ni tan sols
els promotors i la mateixa comunitat, perquè ens diuen què cal
tres nivells: primària, nivell mitjà superior i nivell superior. Ara,
s’anomenava escola, però diguem que va ser la prova de com
fer. Nosaltres plantegem les nostres propostes i ells les aproven
amb el pas del temps, els hem canviat i els anomenem primer
calia iniciar aquest projecte, de com es podia fer. Els anys 1997 i
nivell, segon nivell i tercer nivell. Al cap d’uns anys, el 2003, en
1998, quan ja hi havia municipis autònoms i es reunien per trac-
tota la zona ja hi havia alguns alumnes avançats que podien com-
tar i discutir temes que afectaven tota la zona, les autoritats de
partir els coneixements amb els promotors i que tenien inquie
cada comunitat van fer una anàlisi i van pensar que era necessari crear una educació autònoma. Totes les comunitats van estar-hi d’acord i és així com les que ja tenien una mica d’experiència i que ja estaven fent classes van compartir els seus coneixements. Així que, a partir del 1997 comença a haver-hi reunions per veure com s’organitzaria l’escola autònoma. El 1998 ja s’havia decidit les persones que impartirien les classes, els materials que es necessitarien… I el 1999, concretament el 30 de setembre, va ser l’arrencada, la inauguració de l’educació autònoma zapatista en
20 · MADEINMÈXIC / 05
“Abans del 1994 els nostres pares i els nostres avis eren mossos de les grans hisendes.”
tuds de fer el seu treball a la comunitat o de seguir estudiant. Llavors les autoritats de la zona ho van analitzar i van decidir que en aquest Caracol s’hi impartís també un grau superior, que al principi vam anomenar d’anivellació de coneixements. Passava que en tota la nostra zona no hi havia uniformitat de coneixements entre els promotors, perquè ells no són professionals i, encara que reben tallers i s’han preparat, és clar que tenen coneixements diversos que fan que també variïn els coneixements dels alumnes… Per això vam pensar en aquest grau com una anive-
MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC
MORELIA / ENTREVISTA
Els nens i nenes de les escoles autònomes combinen els estudis amb el treball a casa, no? És per això que algunes de les matèries que imparteix l’escola estan
Amb la complicitat de les associacions Naguals, Art i Solidaritat de Vilassar de Mar i IGMAN-Acció Solidària, que han estat col.laborant amb els projectes d’educació autònoma zapatista del Caracol de Morelia, vam poder entrevistar els membres de la Comissió d’Educació.
relacionades amb el treball diari? Exacte. Ara estem esperant una assemblea de zona per donar a conèixer la nostra proposta com a equip d’educació i una reunió amb els promotors. Després, cada municipi valora la proposta i opina si és viable o si cal canviar-ne coses. D’aquesta manera, quan la proposta torna a nosaltres, ja tenim clar quines són les opinions de cada municipi… Així és com nosaltres treballem. Després de quinze anys ja hi ha alumnes que han acabat l’escola. Podem dir que alguns dels beneficis d’aquesta educació són que els nens i
llació dels coneixements, i que hi vinguessin alumnes de tots els
hi van els infants que volen anar a escola i poden començar
les nenes que han estudiat ja estan prenent part
municipis per compartir els coneixements que havien adquirit.
a madurar el seu coneixement. Aquí no tenim matèries, sinó
en l’autonomia de les comunitats?
No hi havia matèries noves per estudiar, sinó que es reforçaven
que es tracta d’aprendre a compartir, a jugar, a conèixer els
Sí, aquest és el nostre orgull, el fruit del treball d’aquests quinze
les mateixes matèries que ja s’havien treballat en la primària.
colors. Perquè en la primària ja els tocarà d’agafar el llapis i
anys. Alumnes que l’any 1999 eren nens ara ja són autoritats, for-
Durant tres anys va funcionar bé i la idea era continuar-ho i fins i
estudiar…
men part d’alguna comissió o hi treballen directament. Sempre
tot teníem plans per reformar la secundària, però no es va poder
són inclosos quan acaben l’escola, tret que prenguin la decisió
aconseguir aquest objectiu. La distància entre els municipis en
Quines matèries heu impartit fins ara
d’abandonar l’organització i fer un altre camí. En aquest cas no
va ser la causa: la despesa econòmica de portar els alumnes des
en la primària i la secundària?
els obliguem a participar-hi. Però sí, la intenció de l’escola autò-
dels diversos municipis per participar en aquest grau era massa
Com deia, ara ho estem canviant, però fins ara teníem deu ma-
noma és aquesta: preparar-los per treballar per la comunitat…
elevada. Però l’experiència positiva d’aquests tres anys va fer
tèries en la primària i onze en la secundària. De fet ens vam
decidir que en cada municipi s’hi organitzés una escola del co-
adonar que teníem matèries que s’assemblaven massa i ara
L’educació governamental abans del 1994
neixement. Aquest nou nivell ens va servir durant dos anys, el
estem analitzant les que són millors per adquirir els coneixe-
era en castellà. Ara es fa en les llengües
2003 i el 2004, i els dos anys següents el vam revisar i replanificar
ments que necessiten els nostres alumnes. La nostra secundà-
originàries?
i ara l’anomenem secundària. Vam decidir que fos una secun-
ria és tècnica i hem d’ensenyar-los a fer els treballs del camp,
A l’escola autònoma sí. Com que el promotor és del mateix mu-
dària tècnica, que expliqués tècniques vitals als alumnes: per
la ramaderia… En la primària l’alumne solament ha d’aprendre
nicipi i de la mateixa comunitat, a classe parla la seva llengua
exemple, com tenir cura del bestiar, com tractar-lo, com vacu-
com es fan les coses, però en la secundària ja ha de provar a
i mantenen els seus costums. És més fàcil per als alumnes, ho
nar-lo… Des del començament hem provat coses i les que veiem
fer-les, com ara sembrar el blat de moro, tenir cura dels ani-
entenen tot millor…
que funcionen les millorem i les que no surten bé les rebutgem.
mals…
Les nostres propostes educatives el municipi les ha d’analitzar
Ara per ara no sabem quines matèries deixarem en la secun-
Després de la secundària hi ha algun
abans de posar-les en funcionament. Ara ho estem reorganitzant
dària, perquè encara ho estem analitzant… Ens hem assegut
nivell superior?
de nou tot plegat i encara no hem conclòs com quedaran la pri-
amb tots els promotors de la primària i la secundària, que són
No. Estem intentant estructurar una secundària tan tècnica com
mària i la secundària.
els que treballen amb els alumnes directament. Els hem pro-
sigui possible i que el joves, quan acabin els estudis, treballin per
posat les nostres idees i ens han dit que són massa matèries
la comunitat, que facin alguna tasca al Caracol. Per a nosaltres
A més, ara, des de fa tres o quatre anys, tenim un tercer nivell:
dins del pla d’estudis i que cal reduir-les per poder-les treba-
aquesta és la universitat del poble. Quan un alumne acaba els
el que acull els més petits. És el que s’anomena preescolar i
llar millor.
estudis participa en la comunitat i continua aprenent, i pot arri-
Comunitat de la Pimienta, a Simojovel, Regió de los Altos. Moment d’esbarjo dels alumnes d’una escola autònoma que ocupa l’edifici del govern.
bar a ser una autoritat, un promotor d’educació, un promotor de salut… La tasca que hi desenvolupi dependrà de la necessitat del municipi. I si no n’hi ha cap, doncs participarà en l’organització regional. D’aquesta manera tots els alumnes continuen aprenent. I les matèries que esteu donant ara? Són matemàtiques, lectura i escriptura, política, naturalesa, cultura, salut, producció, geografia, art… No ha estat fàcil decidir-les, n’estem aprenent. I què fa un promotor? Un promotor ha de capacitar-se per impartir totes les matèries. Per exemple, en el nou pla d’estudis cada escola secundària ensenyarà veterinària i agroecologia, i ara estem decidint quines persones aniran a formar-se per impartir aquestes especialitats. Totes aquestes activitats les sosté econòmicament la mateixa comunitat. Abans heu parlat de tretze demandes que el govern no acceptava… Ens les podeu recordar? I tant! Les demandes són: primera, la terra; segona, el treball; tercera, l’alimentació; quarta, l’habitatge; cinquena, la salut; sisena, l’educació; setena, la llibertat; vuitena, la justícia; novena, la democràcia; desena, la independència; onzena, la cultura; dotzena, la informació, i tretzena, la pau.
DESEMBRE_15
05 / MADEINMÈXIC · 21
REPORTATGE / DANIELA REA
“La lluita indígena continua, i és per la dignitat”, Yvon Le Bot DANIELA REA_reportera INDEPENDENT, especialitzada en drets humans i conflictes socials.
s’atura i assenyala la vigència
Quina actualitat té la gran revolta indígena?
Le Bot va deixar testimoni de la
d’aquelles mobilitzacions, les
No hi ha una continuïtat total entre els moviments que estudio des de fa quaranta anys i els
lluita dels indígenes per la re-
quals han tingut ressò en les
actuals, però hi ha un ressò d’aquells en aquests. Els moviments indígenes van ser precursors
cuperació de les seves terres i
noves lluites, protagonitzades
dels moviments actuals. Comparteixen un principi ètic, que és l’afirmació de la dignitat. Per
la seva identitat. des de llavors,
ara més aviat per joves que per
això els indignats es van anomenar indignats, perquè reclamen la seva dignitat enfront de tots
Han passat quaranta anys des que
aquest sociòleg francès ha con-
indígenes. Tots dos moviments
els poders que hi ha per sobre les persones, poders que ara són molts més, com ara aquest
tinuat recorrent l’Amèrica del
comparteixen la recerca de la
capitalisme financer que ja no sabem com enfrontar. Aquests moviments ja no es defineixen
Sud i l’Amèrica Central fins a
dignitat i no pas l’obtenció del
per la lluita pel poder i, encara que potser conservin alguns aspectes de la lluita de classes,
Chiapas. Sembla que moltes coses
poder. En aquesta lluita per la
fonamentalment representen una lluita per la dignitat, pels drets, i tenen un caràcter universal.
han canviat des de llavors. Però
dignitat, diu Le Bot, els indíge-
Le Bot, amb el seu ull minuciós,
nes són un precedent.
[Le Bot assenyala que si ara els joves són actors centrals, també ho van ser en les revoltes indígenes a partir dels anys 70. En aquell temps els protagonistes tenien vint anys i la seva revolta —s’atreveix a dir— era més aviat generacional dins les seves comunitats. No obstant això, se’n va parlar poc llavors, perquè es va posar per davant la imatge de moviments comunitaris harmoniosos en contra del poder, de l’Estat.] I com veu els joves indígenes actualment? No necessàriament reprendran la lluita dels seus pares. De vegades els membres d’una generació de lluitadors revolucionaris o d’indígenes consideren que els joves estan abandonant la causa, que estan perduts, que estan cercats per la societat de consum, pel mercat… Jo no sóc tan pessimista, penso que ells han de decidir què fer amb la seva vida. [Aquesta recerca de sentit sembla compartida per Le Bot, el qual té una hipòtesi de cap a on va: són lluites al voltant de l’afirmació de la identitat —més que lluita de classes—, però d’una identitat subjectivada, que reconegui la singularitat dels individus.] La identitat pot ser un parany, perquè si s’essencialitza, si algú li diu
“Els moviments indígenes van ser precursors dels moviments actuals.” 22 · MADEINMÈXIC / 05
a un jove “tu ets otomí i ho has de seguir sent fins que vagis als Estats Units”, aquest jove respondrà que té dret a construir la seva identitat al voltant d’una altra cosa. Qui li pot negar això? La migració marca els joves indígenes, fins i tot hi ha qui ho veu com una mena de nova espoliació. Uns diuen que la migració és negativa perquè els joves abandonen les lluites. Però com dir això als joves? Ells viuen, com nosaltres, en un món global, i si nosaltres no volem que ningú ens digui “vostès són mexicans i no tenen dret MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC
SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / REPORTATGE
Aquesta entrevista és una adaptació de la que va ser publicada per Daniela Rea en la Revista Domingo, del diari mexicà El Universal, i es pot llegir sencera a www.domingoeluniversal.mx/historias/detalle/La+lucha +ind%C3%ADgena+sigue%2C+y+es+por+la+dignidad-2034.
El sociòleg francès Yvon Le Bot va estudiar a fons el moviment zapatista l’any 1997, quan va escriure, a quatre mans amb el Subcomandante Marcos, El somni zapatista. Ara, en el seu últim assaig, La gran revolta indígena, Le Bot fa un recompte
de la situació dels pobles originaris d’Amèrica i s’atura en els seus moments crucials,
com ara el rebuig a la commemoració del cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, l’aixecament de l’EZLN o el sorgiment de la figura d’Evo Morales.
a sortir del seu país”, per què ho hem de fer amb ells? A més, ha arribat l’Internet i ara coneixen el que passa al món sencer. Però aquesta migració és, moltes vegades, obligada per la misèria, evidentment. No obstant això, també hi ha aspectes d’afirmació de construcció d’un mateix. Hi ha aspectes negatius i dolorosos en la migració, però això no és una raó per no emigrar, per no veure món… S’ha emigrat des de sempre. En el seu llibre diu que les revoltes indígenes van trastocar el racisme, però van acabar amb la submissió… Alguna cosa ha canviat, però les formes de discriminació i de racisme segueixen operant. No n’hi ha prou amb introduir, en institucions i constitucions, el reconeixement dels drets dels indígenes. El conveni 169 ha estat signat per la majoria de països i, malgrat això, aquests drets no s’han concretitzat. Les lluites continuen i ara molts indígenes aixequen el cap i ja no tenen interioritzat el racisme com abans, i també molts actors de la societat tenen una major consciència del racisme que abans, però, insisteixo, no n’hi ha prou. Segueix la violència, i fins i tot els que tenim consciència a vegades no podem evitar actituds racistes. Els indígenes continuen trobant-se en el lloc més baix de l’escala social. Disposen de les seves terres, però no de les seves riqueses. La dignitat també passa per la sortida de la pobresa.
si algú li diu a un jove “tu ets otomí i ho has de seguir sent fins que vagis als Estats Units”, aquest jove
Cal tornar a pensar la dimensió social i econòmica per sortir de la pobresa. Alguns països
respondrà que té dret a construir la seva identitat al voltant d’una altra cosa. Qui li pot negar això?
ho han fet, l’han redistribuït. No obstant això, aquests no són els únics problemes, hi ha la violència, el narcotràfic… De fet, a Mèxic els moviments tenen a veure amb la defensa del territori, amenaçat ara pel crim organitzat i per les transnacionals, que a vegades van de la mà. Com entendre el que hi està passant? És molt complex, ambigu, contradictori… En aquests quaranta anys de recerca he pogut trobar-me amb actors més clàssics, però ara aquests actors socials també estan amenaçats per la descomposició social, no ho nego pas. Aquests moviments sempre han estat en la corda fluixa; poden caure, poden seguir, però sempre han estat fràgils. I els d’avui també estan fragmentats. No hem inventat el contrapoder que pogués lluitar contra aquesta cosa que és tan impersonal, contra els fluxos financers que estan per damunt de la gent. És cert que cada dia hi ha més actors que diuen “no volem això, ens indigna, no acceptem que la nostra vida sigui determinada per aquests fluxos de capital que penetren per tots costats i que no es tradueixen en projectes econòmics”. Hi ha una certa revolta amb la qual la gran revolta indígena comparteix l’ideari. DESEMBRE_15
“Alguna cosa ha canviat, però les formes de discriminació i de racisme segueixen operant.” 05 / MADEINMÈXIC · 23
ARTICLE / MAJO SISCAR
Cherán, l’autonomia indígena s’estén a Michoacán A més de mil quilòmetres de Chiapas, Cherán es va convertir en un municipi autònom a l’abril del 2011 quan, després de tres anys patint espolis, robatoris i assassinats davant la passivitat
del govern, van fer fora els partits, van establir barricades a cada entrada del poble, i van fer fora els partits polítics.
MAJO SISCAR_ periodista especialitzada en drets humans.
Entre el 2008 i el 2011 les màfies de tala clandesti-
dels criminals que assaltaven la comunitat. Feia gairebé tres anys que
na d’arbres, amb el suport del crim organitzat,
patien espolis, robatoris i assassinats davant la passivitat dels governs
van acabar amb més del 70% del bosc dels purépe
locals, municipals i federals.
chas, els indígenes de les llacunes i la serralada michoacana, al bell mig de Mèxic. Quan s’hi oposa-
Les eleccions municipals del 2007 van sembrar un conflicte intern a
ven individualment els feien desaparèixer o els as-
la comunitat i van donar el poder a un alcalde sense legitimitat, elegit
sassinaven. Fins que un dia van dir prou i, gràcies a
per menys de dos mil vots. Les màfies de la fusta van aprofitar aques-
l’organització comunitària, s’hi van poder enfron-
tes divisions per entrar als boscos comunals i començar a extreure’n
tar. Ara porten quatre anys sense delinqüència ni
tones d’arbres talats. Deu, vint camions per dia. Quan el crim organit-
partits polítics i estan recuperant les seves terres.
zat, molt present en tot l’estat del Michoacán, es va adonar que aquell negoci il.lícit era molt profitós, es va establir als accessos als boscos i
Aquí no hi ha paperetes electorals ni propaganda política. Quan els
van començar a extorquir els talamontes: els demanaven 1.000 pesos
partits polítics van voler-hi entrar, oferint regals a alguns dels comu-
(uns 60 euros) per cada camió de fusta que traguessin del bosc. A canvi
ners, la comunitat sencera els va expulsar. “Els aliments que ens pu-
es van comprometre a fer callar qualsevol membre de la comunitat que
guin regalar ens duren una setmana, però un govern ens durarà tres
se’ls enfrontés. En dos anys i mig van acabar amb 20 mil de les 28 mil
anys i l’haurem d’aguantar”, clama amb el micròfon a la mà una dona,
hectàrees de bosc comunal, el 80% del territori de Cherán.
vestida amb la camisa tradicional brodada i el xal, davant dels seus veïns. Una altra dona la segueix en el torn de paraules: “Nosal-
“Com que estàvem barallats entre nosaltres ens vam oblidar que ar-
tres sabem que som comuners i tenim ben present perquè volem
rasaven els nostres boscos, i quan vam reaccionar aquesta gent ja te-
aquest govern d’usos i costums [versus el sistema de partits].” És
nia la protecció dels delinqüents”, explicava el 2011 mossèn Antonio
el dia 3 de maig i Cherán, al cor de l’altiplà purépecha del Micho-
Mora, rector del municipi. Quan els purépechas van començar a en-
acán, tria per segona vegada consecutiva el seu govern munici-
frontar-s’hi ho van pagar car. Tirso Madrigal va ser la primera víctima.
pal, amb el seu propi calendari i els seus usos i costums. Per a
Era dirigent del Comisariado Comunal, l’assemblea que regeix l’ús
l’elecció es divideixen els quatre barris del municipi i els veïns
de les terres a les comunitats de propietat col.lectiva. Entre tots van
debaten durant diversos mesos. No hi ha candidats ni campanyes,
contractar unes màquines per fer rases als camins que impedissin el
sinó propostes de persones triades per consens. El 3 de maig es
pas dels camions. Les màquines van poder treballar durant un dia i
tornen a reunir en assemblea per ratificar aquestes persones a mà
l’endemà, l’11 de febrer del 2009, quan van tornar per continuar la fei-
alçada. Cadascun dels quatre barris de Cherán té tres represen-
na, les pales estaven destrossades. Tirso es va endinsar tot sol al bosc
tants al Consejo Mayor, que n’està format per dotze. Els escollits
per buscar-ne els responsables. Alguns comuners asseguren que van
es faran càrrec de la seva responsabilitat l’1 de setembre. Aquest
veure set homes armats al turó aquell dia. Tirso mai va tornar ni tampoc
serà el segon govern autònom de la història moderna de Cherán.
va aparèixer el seu cos. A l’entrada del poble hi havia una comissaria de policia estatal, però els veïns asseguren que mai van fer res per
24 · MADEINMÈXIC / 05
A més de mil quilòmetres de Chiapas, Cherán va canviar la seva his-
aclarir la situació i que els policies es relacionaven amb tota tranquil.litat
tòria el 15 d’abril del 2011. Aquell dia els seus pobladors, indígenes
amb els talamontes. A més, els delinqüents campaven a pler per les
purépechas, van decidir autoorganitzar-se i establir barricades amb
muntanyes. “Sembla que el govern està involucrat amb el crim; si no és
sacs de sorra, troncs i pedres en cada entrada del poble, i van en-
així, per què no ens ajuden?”, es preguntava el 2011 l’esposa de Tirso,
cendre 179 fogueres, gairebé una a cada cantonada, per protegir-se
que en aquell moment no va voler ni donar-me el seu nom per por.
MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC
CIUtat DE Mèxic / ARTICLE
“Avui fem patent novament, tal com va passar el 2011, que continuarem aquest nou model, aquest nou projecte de vida que té Cherán, de respectar i fer respectar els acords de cadascun dels barris i que si algú de nosaltres no compleix el que ha promès serà destituït”, deia en acabar l’elecció un dels consellers que s’encarregarà no solament de gestionar l’autogovern, sinó de legislar i aplicar la justícia.
FRANCESC PARÉS. altamirano, 2002. el prd, partit tradicional d’esquerres, Ha demostrat ser un fracàs en les polítiques de canvi social.
Els primers dos mesos tot el poble va estar assetjat per barri-
mestissos ja s’han integrat a les forces de l’estat o al crim or-
instaurar una emissora, Radio Fogata, i fins i tot tenen un equip
cades i aïllat. El 29 d’abril els traficants van respondre matant
ganitzat, a Cherán no solament han desaparegut les formaci-
de vídeo i difonen les seves activitats per internet.
dos membres més de la comunitat, i al cap d’unes setmanes en
ons polítiques, sinó que també ho ha fet la violència. I el seu
van desaparèixer quatre més. Però la unitat els va servir per
bosc torna a reviure a poc a poc. Han creat un viver forestal
Per a José Gil, periodista especialitzat en moviments socials
madurar un procés inèdit d’organització, autodefensa i autogo-
comunal que produeix, mitjançant mètodes agroecològics,
i conflictes, Cherán és, al costat de la Policia Comunitària de
vern. Al desembre, a través d’una consulta popular, van decidir
1,5 milions de plantes a l’any, amb un sistema robòtic de reg,
Guerrero, “l’expressió més clara de com els pobles indígenes
prohibir els partits i triar les autoritats de manera directa.
i que dóna feina de manera permanent a 25 persones i de
s’aferren a la demanda d’autonomia que expressaven els acords
manera temporal a 140 més. Aquesta recuperació dels bos-
de San Andrés i la porten a la vida quotidiana”. Ara, des del seu
Mentre que la resta del Michoacán segueix cremant i els au-
cos es complementa amb la vigilància que segueix en mans
petit municipi, els indígenes purépechas de Cherán, represen-
todefenses que es van aixecar fa dos anys en els municipis
de la Ronda Comunitaria. Els joves, per la seva banda, van
ten un altre exemple de resistència i de dignitat a Mèxic i al món.
DESEMBRE_15
05 / MADEINMÈXIC · 25
ARTICLE / DANIELA REA
La justícia de tots DANIELA REA_ Aquest text és un fragment del desè capítol del llibre Entre las cenizas (oaxaca: Periodistas de a Pie y Sur+), http://entrelascenizas.periodistasdeapie.org.mx/wp-content/uploads/2012/12/ENTRE-LAS-CENIZAS-completo.pdf.
Ja vénen. Per la sendera de ter-
A dalt del poble, sota un arbre que estén gene-
de justícia que, des de llavors, intenta con-
A prop d’ell, asseguts a les pedres o recolzats
ra els homes pugen fins al poble.
rós les seves branques, espera un grupet d’ho-
trolar la inseguretat i la violència a les zones
a l’arbre, descansen els homes que han pujat
Un darrere l’altre, amb passos
mes armats, amb escopetes a l’espatlla. “Com
més pobres de l’estat, al sud-est del país, un
des del riu, on han anat a banyar-se.
lents, alguns caminen descal-
li va?”, es pregunten uns i altres, i es donen
cinturó marcat històricament per la misèria.
ços. Aquest, de braços forts i ca-
la mà i es piquen l’esquena com si haguessin
Són els policies comunitaris.
Don Fulgencio és un camperol analfabet, com
minar lleuger, és Trinidad, que
acabat un partidet de futbol. Però, en realitat,
fa uns mesos va intentar segres-
es tracta de la trobada entre delinqüents i els
“Confiem en aquesta policia perquè són
vegada a la setmana es troba amb els presos
tar un taxista.
seus vigilants: els policies comunitaris.
veïns del poble i ens coneixem bé”, diu
i parlen de com no fer mal a ningú. Aquestes
orgullós don Fulgencio Castro, un vell indí-
xerrades són conegudes com a reeducació
gairebé tots els més vells del poble, que una
Uns metres més enllà camina el
Cansats del silenci i la complicitat del go-
gena tlapaneco que amb prou feines parla
dels criminals. “No tornin a cometre cap er-
jove Raúl, de mirada insolent, en-
vern amb els criminals, els indígenes de la
l’espanyol i que té unes dents escantella-
rada —els diu—, perquè fan mal a la societat
cara orgullós d’haver matat un
Montaña de Guerrero es van organitzar ara
des que ensenya sense pudor quan somriu.
que vol viure tranquil.la. Assaltar i matar no
noi en una discussió. També s’apro-
fa vint anys per vigilar el seu territori. Van
“No necessita una certificació com el go-
porta res de bo, perquè fa que la gent pateixi,
pa José, culpable d’assassinar un
escollir entre els seus veïns els més capaços
vern, que paga milions i milions i no ofereix
que pateixin les famílies i vostès també.”
home que va intentar violar la
i respectats, els van armar amb escopetes i
confiança. En aquest cas sí, el detingut sap
Està assegut a l’ombra del gran arbre. Al seu
seva dona.
matxets i van formar la seva pròpia guàrdia.
que el policia no és un borratxo, que no és un
costat hi han els policies comunitaris i els
De manera paral.lela, van crear un sistema
busca-raons, que té cura del poble.”
detinguts. És diumenge al migdia i Capu-
els zapatistes denuncien les agressions i assassinats per part de grups paramilitars vinculats a l’estat i al poder econòmic.
26 · MADEINMÈXIC / 05
MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC
CIUtat DE Mèxic / ARTICLE
Fa vint-i-un anys, quan l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional va fer visibles els pobles indígenes i va reivindicar-ne la dignitat, un altre exèrcit rebel es gestava en silenci. En la Costa Chica de Guerrero, al sud-est del país, amb els ressons del zapatisme s’hi va formar un altre exèrcit.
Es tracta de la Policia Comunitària de Guerrero, una organització basada en l’autonomia judicial, en la qual els mateixos membres de la comunitat vigilen i imparteixen justícia per controlar
la inseguretat i la violència a les zones més pobres de Mèxic.
lín Chocolate, aquesta comunitat de la Cos-
mília, que no es queda sola. Els diners aju-
bitual veure dones maltractades pels marits
Aquest octubre, al poblat de Santa Cruz del
ta Chica de Guerrero, descansa afable i de
den”, diu. En realitat, es va lliurar de la presó
alcohòlics.
Rincón, hi van arribar representants de vint-
panxa al sol. La gent es refugia sota les teula-
gràcies a un jutge corrupte.
des mentre un vehicle vell i atrotinat circula
Don Fulgencio presumeix amb orgull que
Quan els indígenes de Guerrero van tenir
des, van instal.lar-hi una assemblea general
pels carrers de terra anunciant per l’altaveu
aquesta és la primera diferència entre la
notícies de l’aixecament a Chiapas, van es-
i van fundar-hi la Policia Comunitària. Se les
les promeses dels polítics, tan desgastades
justícia comunitària i l’oficial. La primera
criure als seus germans zapatistes una carta
van enginyar per obtenir armes, municions i
com el sistema de justícia al qual el poble ja
aspira a ser de tots. Per això en aquest sis-
que, segons Cirino Plácido, el seu redactor,
uniformes per a cada poble; en alguns casos
fa temps que va donar l’esquena. Els indíge-
tema no hi ha diners ni advocats i els que
deia més o menys així: “La seva demanda és
van vendre el solar o la parcel.la, en altres van
nes van dir no a la fàbrica de culpables, a la
defensen el detingut són la seva família, els
nostra, després de lluitar per la justícia i que
rematar els porcs que, sense amo, camina-
compra de jutges, a la tortura com a tècnica
veïns o els testimonis que poden al.legar a
aquesta no arribi, no embogirem ni ens tira-
ven pels corrals i es menjaven la collita. Van
d’investigació, a la criminalització de les víc-
favor seu. En el cas de Trinidad va ser el seu
rem al mar. L’arma més important és la cons-
aprendre a fer servir aquestes armes; això
times per intimidar-les i obligar-les a desistir
pare qui el va representar.
ciència i l’organització.”
no va representar cap problema. Don Cirino,
i-dues comunitats i, amb les idees ja treballa-
amb experiència com a policia, va donar les
de les seves reclamacions, a la corrupció, a la
primeres lliçons als camperols.
justícia que té un preu, que és el que passa a
La Policia Comunitària es basa en les seves
Al juny del 1995, el govern va voler donar una
la resta del país, on el 98% dels crims queda
creences ancestrals quan diu que si una per-
lliçó als rebels. Policies estatals es van ama-
sense càstig i les víctimes sense que es co-
sona fa mal a una altra és perquè l’educació
gar al bosc i van massacrar disset camperols
“El més difícil va ser trencar l’estat de sub-
negui la veritat.
a casa seva va fallar i la comunitat sencera ha
que es dirigien a una assemblea política a
missió en què vivíem. Ens van fer creure
d’implicar-se perquè això no torni a passar.
Aguas Blancas. Els seus cossos van quedar al
durant cinc-cents anys que el que està per
Trinidad, un jove de dinou anys vestit amb
Cada habitant té una feina per fer: els po-
terra, al costat de la camioneta de bestiar on
damunt té la raó. Érem indis, camperols, i
mezclilla i huaraches, va arribar amb la resta
licies vigilen el camí i detenen els delin-
viatjaven. La sang va córrer per la Costa Chi-
ens costava pensar que podíem agafar els
dels detinguts després de passejar una esto-
qüents; altres actuen com a jutges i dicten
ca de Guerrero, però el dolor per aquell crim
poderosos, la gent important amb pes pe-
na pel riu com cada diumenge, el seu dia
el temps de càstig que passaran els detin-
es va sentir en cada racó de l’estat.
sant a la societat, i fer-los retre comptes”,
de descans. Fa tres mesos que va de comu-
guts de poble en poble fent feines per a la
nitat en comunitat arreglant carreteres, es-
comunitat; els més ancians, com Fulgencio,
“Vam aprendre que el govern no juga. Ens
coles o el que estigui en males condicions.
són els responsables de la reeducació, i
va deixar clar que no pot haver-hi confiança,
El seu càstig és “guarir” amb el seu treball
les dones preparen el menjar per alimen-
perquè mai donarà resposta a les demandes
Els dos primers anys, la Policia Comu-
el dany que va fer al taxista que va voler
tar-los al seu pas pel poble. Mentre que en
de la gent de baix. En realitat la persegueix i
nitària només va vigilar el territori i va
segrestar i al poble que es va veure afectat
el sistema tradicional algú que roba un peix
la mata”, explica don Cirino.
portar davant la justícia oficial els detin-
per aquest crim.
és condemnat a un any de presó, en aquest
Al cap de pocs mesos de la massacre
guts. Però quan van veure que aquests
deixa anar, encara sorprès per la lliçó que van donar.
sistema la condemna vol guarir les ferides
d’Aguas Blancas, la crisi d’inseguretat es
delinqüents pagaven al govern corrupte
Diu que prefereix aquest sistema a l’ofici-
col.lectives amb el treball. “Sí, la justícia és
va tornar a escampar pels pobles quan una
i sortien famolencs de venjança van deci-
al, perquè els diners no compren la justícia
com una xarxa que es teixeix entre tots”, ex-
nena de vuit anys va ser violada i assassi-
dir crear un sistema de justícia propi. Es
i aquí no viu tancat tot el dia. Quan el van
plica Cirino Plácido, un dels fundadors de la
nada. Llavors, don Cirino i altres companys
va crear la Coordinadora Regional d’Au-
detenir no pensava així. Estava enfuriat i es
Policia Comunitària.
d’organitzacions camperoles, magisterials
toritats Comunitàries, dividida al seu torn
i indígenes, van començar a pensar en opci-
en tres regions. Cadascuna té tres coordi-
ons per acabar amb la inseguretat.
nadors, que exerceixen com a jutges, i els
negava a escoltar el consell del camperol Fulgencio o el de les dones catòliques o
Fa vint-i-un anys, quan l’Exèrcit Zapatis-
evangèliques que anaven a llegir-li la Bí-
ta d’Alliberament Nacional es va aixecar a
blia. Després va acceptar anar-hi perquè
Chiapas, els territoris de Guerrero estaven
“Ens vam dirigir diverses vegades al go-
s’avorria, i de tant escoltar-los va acabar
minats per l’oblit, la pobresa i la violència
vern i vam veure que no ens donava cap so-
Si el suport a l’EZLN va fer sorgir suspicà-
entenent què havia fet malament.
criminal que actuava amb la vènia de l’Es-
lució. I llavors vam pensar com podíem re-
cies al govern, la creació de la Policia Co-
tat. Homes armats solien detenir els vehi-
cuperar el nostre dret col.lectiu. El nosaltres
munitària va posar sota el punt de mira la
Raúl, un jove de vint-i-cinc anys, no pensa
cles pels camins i robaven als indígenes
estava trepitjat per la idea del jo que ens
comunitat de Guerrero. El govern no s’ar-
com ell. Està detingut perquè va matar un
les poques monedes que havien obtingut
imposava el govern.” Don Cirino en pot par-
riscaria al fet que uns altres rebels, com ha-
home en una baralla. Era el segon home que
de la venda de cafè o blat de moro o gràci-
lar d’això, perquè encara que ara no té cap
via passat trenta anys enrere amb els guer-
matava. El primer el va assassinar als divuit
es al suport del govern. En ocasions també
càrrec a la Policia Comunitària i malgrat la
rillers comandats per Genaro Vázquez,
anys i va ser jutjat pel sistema oficial. S’apro-
violaven les dones davant dels seus pares i
seva joventut —ronda els cinquanta anys—
posessin en dubte la seva autoritat. I va
pa i intervé en la conversa. “Allà si dones
marits. Abundaven els robatoris de vaques o
és una mena d’avi savi al qual recorren els
començar a maquinar estratègies per de-
diners a la família quedes lliure. És més just,
de collites senceres, els deutes entre veïns
seus companys per demanar-li consell quan
sactivar-los. Però, al cap de vint anys de
perquè pots tornar a tenir cura de la teva fa-
acabaven en baralles o assassinats, era ha-
perden la brúixola.
fustigacions, Guerrero persisteix.
DESEMBRE_15
consellers, que fan la reeducació.
05 / MADEINMÈXIC · 27
CRÒNICA / MAJO SISCAR
L’EZLN: 21 + 500 anys de resistència Vint-i-un anys després de l’alçament, la pràctica de no acceptar res del govern mexicà i de construir autonomia és un dels trets més distintius de l’EZLN i que el diferencia de la resta de moviments socials mexicans i continentals.
MAJO SISCAR_ periodista especialitzada en drets humans.
La imatge va donar la volta el món. L’1 de gener del 1994 milers d’indígenes amb el rostre cobert i armats amb més pals que armes de foc van arribar a les principals ciutats chiapanenques per declarar la guerra a l’Estat mexicà. “Avui diem prou! […] els desposseïts som milions i demanem a tots els nostres germans que se sumin a aquest anomenat com a l’únic camí per no morir de gana davant l’ambició insaciable d’una dictadura de més de 70 anys, encapçalada per una camarilla de traïdors que representen els grups més conservadors i vendepatrias”, resava la primera declaració de la Selva Lacandona, la carta de presentació de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN). L’atreviment era insòlit en els anys 90, la dècada de la consolidació del neoliberalisme i el replegament de les guerrilles després de la crisi de les velles esquerres, consumada amb la caiguda del mur de Berlín. Un grup indígena s’aixecava en armes en un país que els negava com a tals, per demanar ser ciutadans de primera i tenir capacitat per gaudir de l’exercici d’aquesta ciutadania i que es respectessin les seves maneres de producció i autogovern tradicionals, més enllà del sistema de partits i la sobreexplotació de la terra. Tenien unes peticions que no eren res més que drets fonamentals, com el treball, la terra, l’habitatge, l’alimentació, la salut, l’educació, la llibertat, la democràcia, la justícia i la pau. La difusió de la lluita no es va fer esperar i el suport nacional i internacional va parar la matança que s’hagués desencadenat entre un exèrcit professional i una guerrilla camperola amb pocs recursos. Així, després de dotze dies d’enfrontaments armats, aquests, els que no eren ningú, van aconseguir el primer diàleg nacional al mesos de febrer i març del 1994 i, posteriorment, entre el 1995 i el 1996, es van elaborar els Acords de San Andrés, que establien la lluita agrària, la lluita pel reconeixement legal dels drets indígenes i la construcció d’estructures de governs autònoms. Encara que aviat es van quedar en paper mullat, els Acords són un document de referència i van donar visibilitat als pobles indis. D’ells en va sortir el Congrés Nacional Indígena, que va convertir els pobles originaris en un actor polític. Els zapatistes van passar de la decepció als fets i van començar a exercir els seus drets i la seva autonomia. Si no
28 · MADEINMÈXIC / 05
EL ZAPATISME A FET QUE ELS HOMES ASSUMEIXIN ROLS ASSIGNATS A LES DONES I AQUESTES OCUpiN ES
MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC
SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / CRÒNICA
No solament estenen els seus drets al marge de qualsevol institució, sinó que fan front a pressions, fustigacions i divisions internes. Una resistència que els arrela amb la història indígena.
hi havia reconeixement legal de les seves necessitats ni de les seves maneres pròpies de governar-se, ells els durien a la pràctica. Van expropiar milers d’hectàrees de terres als cacics per treballar-les ells mateixos. I van començar una política d’enfortiment local. Per a això, l’estructura militar va cedir espai a les seves bases de suport, que és com es fan anomenar els zapatistes civils. Es van organitzar en Municipis Autònoms Rebels Zapatistes, que estructuren el territori que controlen i promouen el desenvolupament local al marge de les lleis governamentals. I amb la suma d’aquestes municipalitats van establir cinc supraregions, que funcionen com a centres de poder polític i administratiu: els Caracoles. El 1998 l’EZLN controlava 38 municipis autònoms, concentrats al centre i l’orient de Chiapas, i ja en el 2003 existien cinc Juntas de Buen Gobierno, les autoritats de les quals estan formades per delegats dels diferents municipis que es relleven temporalment i que són triats per la mateixa comunitat. Les Juntas de Buen Gobierno són les responsables dels projectes, de l’administració i d’impartir justícia. A partir d’elles es construeix el seu sistema alternatiu, basat en la visió i l’experiència del món que tenen els pobles originaris, amb una estructura més participativa i un gran arrelament a la terra. La seva pràctica autònoma es construeix a partir de la implicació de les bases en el treball col.lectiu de la comunitat com a promotors de salut, educació, comunicació, sense cap altra recompensa que la millora de la seva vida quotidiana i la del seu poble. “La resistència no només és no rebre els suports del mal gobierno i no pagar impost predial o llum elèctrica, sinó que la resistència és construir tot el que ens fa mantenir vius els nostres pobles”, escriu Ana, zapatista del Caracol de Roberto Barrios, per intentar definir que és el que fan dia a dia. I ho escriu en un Quaderno de texto que els mateixos zapatistes van elaborar per donar a conèixer la seva lluita en el seu vintè aniversari. Dues dècades després de l’alçament ja no hi ha flaixos que els enfoquin i la nova estratègia per fer-se visibles és pregonar els seus aprenentatges en una escuelita d’una setmana, que convoquen periòdicament i durant la qual reben a les seves cases tot aquell que vulgui saber que és això de l’autonomia i la resistència zapatista. Amb l’ajuda de la solidaritat internacional han construït les seves pròpies escoles, clíniques i hospitals, als quals també hi arriben persones que no són zapatistes que necessiten estudis o que no poden pagar els centres de salut del govern. “El que ens va ensenyar l’EZLN és, realment, a lluitar, a lluitar per aquestes peticions, i ens van advertir que això ens portaria molt de temps. I també ens van fer descobrir que la pobresa que existeix en la comunitat és per culpa d’uns explotadors, i això ens va obrir la visió, el pensament, el cor. Que no és perquè no treballem que som pobres, o perquè —com algú deia— déu volgués que uns fossin rics i uns altres pobres. L’EZLN fa una nova proposta que el diferencia d’altres organitzacions: la proposta de lluitar, no només per córrer a los finqueros, sinó per treballar”, explicava fa uns anys Jacinto, a la Radio Insurgente, l’emissora zapatista, quan fou preguntat per com li va canviar la vida l’EZLN.
SPAIS EN LA LLUITA.
DESEMBRE_15
05 / MADEINMÈXIC · 29
CRÒNICA / MAJO SISCAR
ENTRADA AL CARACOL DE MORELIA, ON HI HA LES AUTORITATS DE LA REGIÓ.
3a trobada de dones zapatistes amb dones del món. (caracol de La Garrucha, Selva
Però els assoliments són agredolços. Malgrat l’alto al foc, el
Des del 14 de febrer del 2014, una organització camperola afí
de l’autopista de San Cristóbal a Palenque i la creació d’una
govern ha mantingut sempre un setge militar als territoris za-
al govern, la CIOAC-H, va anunciar a Chiapas la formació de
presa hidroelèctrica en els rius Agua Azul, Tulijá i Bascán,
patistes, i l’exèrcit ha estat denunciat per violar els Drets Hu-
grups d’autodefensa i, des de llavors, el Frayba va documen-
que privaria les comunitats dels seus recursos naturals més
mans amb amenaces, la presa il.legal de terres, execucions i
tar accions paramilitars en contra de la Junta de Buen Gobier-
importants. Quan les comunitats s’oposen, el govern s’intenta
tortures o per forçar el desplaçament dels pobladors indíge-
no de La Realidad que van anar en augment fins que, el dia 2
apropiar del territori amb desallotjaments forçats, ocupació
nes. Des dels anys 90 l’exèrcit manté a Chiapas —amb una su-
de maig, van assassinar Galeano. La seva execució se suma a
policial i militar de la zona, criminalització de defensors i ju-
perfície similar a la dels Països Catalans— prop d’un centenar
un llarg historial paramilitar que es va posar en evidència el
dicialització d’accions de defensa de drets; però també amb
de casernes militars. L’últim informe anual del Centre de Drets
1997 quan van assassinar 45 persones simpatitzants de l’EZLN
la cooptació a través de la signatura de convenis i projectes
Humans Fra Bartolomé de las Casas, el Frayba, enumera diver-
al poblat d’Acteal.
de desenvolupament que prometen l’arribada de recursos i
ses agressions per part dels soldats a les comunitats només
“En els anys 90 vèiem clarament la formació, finançament i
que divideixen els pobles.
durant l’any 2014. Roman així l’estat de setge, amb una guerra
capacitació amb armes de grups pròpiament paramilitars,
submergida i oblidada, on els excessos passen desapercebuts
per combatre un altre exèrcit que era l’exèrcit zapatista. Ara
“Les comunitats indígenes no són idíl.liques, tenen les seves
davant l’aïllament que mantenen les comunitats.
l’estratègia de contrainsurgència ha canviat, s’ha anat perfec-
contradiccions i estan lluitant amb els mateixos problemes
cionant i consisteix a atacar l’EZLN des de la seva base mate-
amb què es lluita a les ciutats: amb la indiferència, l’apatia, el
A més, a l’assetjament dels soldats s’hi va sumar una nova
rial, que és la terra”, explica des del Frayba Pedro Faro.
clientelisme…”, matisa Faro.
estratègia de contrainsurgència a través de paramilitars,
De fet, a més de la importància geoestratègica de Chiapas
altres indígenes a sou, entrenats i armats, que vigilen
—és a la frontera amb Guatemala i disposa de molts recur-
Per al periodista José Gil Olmos, que ha seguit l’EZLN des de
constantment els zapatistes, de tal manera que mediàtica-
sos naturals—, en els últims anys l’indret s’ha convertit en un
l’aixecament, el desgast és natural en una organització que
ment semblin conflictes interètnics o religiosos. D’aques-
nou focus nacional de la inversió turística, i tots dos interessos
va començar en la clandestinitat ara fa més de trenta anys, el
ta manera es va maquillar, per exemple, l’assassinat de
xoquen amb la defensa del territori dels indígenes. Entre els
1983. Una vegada es torna pública, s’exposa. “És clar que en
José Luis Solís López, el zapatista Galeano.
projectes estatals més importants hi destaquen la construcció
vint-i-un anys, o els que vulguis, l’EZLN ha perdut força com
30 · MADEINMÈXIC / 05
MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC
SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / CRÒNICA
“La resistència per la qual estem lluitant no es va iniciar l’any 1994, va començar quan els espanyols van arribar per conquerir els nostres pobles.”
Lacandona 2007)
BASES ZAPATISTES OCUPEN UN COp MÉS San CristÓbal de Las Casas PER FER-SE VISIBLES.
a organització. Quan es dóna a conèixer públicament exhi-
“Hi ha alts i baixos en les comunitats, perquè el govern ens
ser integrant de la Junta de Buen Gobierno de La Realidad,
beix quines poden ser les seves febleses i les seves fortale-
està atacant amb els seus programes, amb els seus projectes,
als Quadernos de texto de l’Escuelita.
ses. I jo penso que la gran feblesa és la part humana. La idea
per tal que deixem de lluitar i abandonem la lluita i puguem
El passat 2 de maig, en l’últim acte públic convocat per
de manar obeint era més aviat una frase que un fet, perquè
tornar a ser dominats”, resumeix Jacinto des de La Realidad,
l’EZLN, el Subcomandante Marcos, ara anomenat Subcoman-
no deixa de ser una organització militar. I, per exemple, hi
en una entrevista a la Radio Insurgente.
dante Galeano en honor al zapatista assassinat feia un any, ho definia així: “Fa més de trenta anys que paguem el cost d’ano-
ha casos de fills de comandants que van marxar a estudiar a fora i l’assemblea de la comunitat els va dir que no podia
Els programes de govern van des de projectes de desenvo-
menar-nos així, en vida i en mort. Tot el que tenim, és a dir, la
haver-hi privilegis i que o el seu fill tornava o se n’anaven
lupament fins a petites subvencions que l’Estat mexicà dóna
nostra supervivència malgrat tot i malgrat tots els de dalt que
ells. I així ha anat sortint-ne gent, fins que han perdut regions
a les regions més empobrides per anar a escola o per mi-
s’han succeït en calendaris i geografies, no ho devem a indivi-
importants. Però també hi ha una generació de joves zapatis-
llorar els cultius. Aquests ajuts no treuen de la pobresa els
dualitats. Ho devem a la nostra lluita col.lectiva i organitzada.
tes que no té l’experiència del combat, són la primera gene-
camperols, però en llocs amb economies de subsistència
Si algú pregunta a qui li deuen els zapatistes i les zapatistes
ració de zapatistes civils, no milicians, i són els que ara estan
poden marcar la diferència entre poder comprar sabó o su-
la seva existència, la seva resistència, la seva rebel.lia, la seva
organitzant els Caracoles.”
cre o no poder-ho fer. En llocs d’alta conflictivitat també es
llibertat, dirà la veritat quan respongui: a ningú.”
fa servir com a mecanisme de divisió el fet d’afiliar-los a un
“La resistència per la qual estem lluitant no es va iniciar l’any
Una mostra és el Caracol I, La Realidad, el bastió originari
partit polític o aconseguir-los beques per estudiar fora de la
1994, […] va començar quan els espanyols van arribar per
del zapatisme, que es va conformar amb autèntics milicians
comunitat.
conquerir els nostres pobles, ells ens van voler imposar una altra forma de vida, van voler destruir els nostres governs
i les seves famílies. Ara és una comunitat dividida, amb forta conflictivitat social. Aquí van matar Galeano. Abans tots els
“Als germans que ja no són zapatistes els arriben molts pro-
per poder manar o governar […]. La resistència és un arma
veïns eren zapatistes i ara això no és així, i molts no es parlen
jectes, molts suports. Pensem que el mal gobierno ho fa per-
de lluita per fer front a aquest sistema capitalista que ens
entre ells. A un costat del carrer hi ha pintas zapatistes i a
què nosaltres vegem el que ofereixen, però nosaltres no fem
domina”, conclou Ana, des del Caracol Roberto Barrios, al
l’altre, propaganda de partits polítics.
cas dels seus projectes o programes”, relata Marisol, que va
mateix text per a l’Escuelita.
DESEMBRE_15
05 / MADEINMÈXIC · 31
FRANCESC PARÉS. SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS, 24 DE FEBRER del 2001.
“La Marcha del Color de la Tierra”. ELS ZAPATISTES INICIEN LA MARXA QUE ARRIBARÀ FINS AL CONGRÉS DE LA REPÚBLICA, AL DF. AMB EL SUPORT_
amb la col·laboració_