MASÍES RIUADES (ANY 1961 I 1971) NEVADA (NADAL 1962) ELS QUATRE CAMINS LA MIRANDA LA SARDANA(APLECS-COBLES-AUDICIONS I ENTITATS) LES PROCESSONS(CORPUS CHRISTI – SEMANA SANTA) FESTES MAJORS (EMBALATS I “CABALLITOS”) BARRIS (EL PEDRÓ – FATJÓ – LA GAVARRA- FAMADES) EL RIU LLOBREGAT ELS TORRENS (FONTSANTA – DEL LLOP)
LES ESCOLES EL PATRONAT LA UNIÓ CORAL(EL PATI-BLAU) SOCIETAT CORAL “LA UNIÓ” LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA EDIFICIS EMBLEMATICS
LA CARRETERA DEL PONT D'ESPLUGUES Evoquen els anys 194... la carretera del pont d'Esplugues, va ser el medi de moltes imatges i situacions. Limitada, per una banda, pel pont que hem dit i els “Quatre camins” de connexió amb la carretera de St. Boi, va crear una sèrie de histories que intentarem descriure. En tot aquest recorregut, les cunetes, limitaven l'amplada de la carretera, conjuntament amb els arbres, un, de poca alçada però amb fulles permanents i l'altre alt, que a la Tardor l'hi queien les fulles. Els de fulles permanents, a la temporada de Primavera, donaven uns fruits, que en dèiem besses, que fèiem servir, posades a la boca, per escopir-les pel canut que havíem arrancat del canyissar del canal de la Infanta o del riu. Era una temporada marcada per aquest joc, on portàvem el ram de besses en una mà i el canut a l'altre, amb les corresponents picabaralles del joc entre els nens. També venia la temporada de la neteja de les cunetes, feta per un funcionari de la Diputació, (u deia la gorra amb visera que portava) que venia amb bicicleta, amb una aixada lligada en el quadre del muntant. Ell era conegut pels que vivíem pel Pedró i a peu de carretera, doncs cada any venia a netejar les cunetes i la terra que els carrers sense asfaltar, abocaven a la carretera i taponaven els túnels de connexió, on per sobre i accedien els carrers. També era lloc d'un tràfec singular, els dels traginers de sorra, que baixaven d'Esplugues fins al riu, on carregaven la sorra, per portar-la a les construccions que es devien fer qui sap on, més enllà del pon d'Esplugues. Eren dos traginers, un, el carro era tirat per dos cavalls i l'altre era tirat per un cavall, un mul i un petit burret al davant de tot, que a l'Estiu, el seu amo li posava un bar de palla, amb un forats per un li sortien les orelles. Al baixar buits al matí, s'aturaven al “Bar Arenes” un prenien la “barreja”, després continuaven fins al riu per carregar el carro de sorra. Eren els volt del migdia que pujaven i tornaven a parar altre vegada al “Bar Arenes” a fer el glop corresponent. Els carros i els animals de tir, restaven quiets, amb els carros frenats i a peu de carretera, fins que tornaven els amos. A la tarda tornaven a fer el mateix recorregut i la mateixa feina. Com és normal, la baixada era més lleugera que la pujada amb els carros carregats, donat que la carretera feia una pujada en el tram anomenat “revolt negre”, el tram des dels “Blaus” fins el “Bar Arenes” i el de “can Bagueria” fins el pont d'Esplugues.
Les voreres al costat de la carretera, no estaven asfaltades i eren de terra i quan feia bon temps, a les tardes, les dones sortien amb una cadira a cosir o brodar a la porta de la casa, on si aplegaven les veïnes i feien petar la xerrada. També una data molt significativa era el “18 de Julio”, el únic dia permès a transportar persones, dalt dels camions, per anar fins a Castelldefels a banyar-se al mar. Amb el avi, trèiem unes cadires a l'acera al matí, per veure passar aquella rua de camions plens d'homes que cantaven i cridaven ben animats. Quan la rua s'acabava, tornàvem a dintre casa, però tornàvem a sortir a la tarda, per veure la tornada, que era diferent, ja que els homes estaven vermells com pebrots, del sol de la platja i ja no cantaven i mig adormits, per el menjar i beure i el cansament del esbarjo passat a la platja. Era un dia de “Festa Nacional”. Aquesta carretera, també era el camí per baixar al poble, per els que vivíem al Pedró. No existia cap transport i el recorregut es feia a peu, quan es volia anar a la plaça (del mercat) a comprar, normalment era un dia cada quan, o per anar a missa els diumenges, al començament al convent de les monges del carrer del gel, un temps més tard a l'església de Sta. Maria a mig fer. Fins que un dia van posar un autobús que feia el circuit del pont d'Esplugues fins a la plaça de l'església actual, que llavors encara no existia. Feia cua al carrer de l'estació i tornava cap al pon d'Esplugues. Era de un sol pis i l'entrada es feia pel davant, on el conductor, per mitjà d'una palanca articulada podia tancar la porta quan tots havíem pujat. Ja a dintre ens venia el cobrador, que ens despatxava i cobrava els bitllets. Mols anys després, aquest recorregut es va allargar fins a Pedralbes, passant pel “burots” de dalt de la Diagonal. Hi va haver un temps, encara que molt curt, que el tram des de el pont fins els “blaus”, imagino perquè era una recta molt llarga i pronunciada, es feia servir per recorregut de probes dels primers cotxes “Pegaso”, que pujaven i baixaven a tota velocitat. També va ser el camí per anar a la “Siemens”, els treballadors amb bicicleta, que penjaven al “pàrking” resguardat en el lloc de entrada. Si analitzem tot el que em dit fins ara, ens en podem dar compte dels canvis, que s'han fet fins avui i dels que segurament podríem afegir cada un de nosaltres, evocant temps passats.