La Revistola Núm.12

larevistola NĂşmero 12

Gener 2013

Institut Els Pallaresos

Carta de benvinguda Qui no ha estat emocionat per començar un nou curs? Són canvis de tota mena, com per exemple els companys, els professors, les noves instal·lacions, la jornada intensiva...

Tot això és el que m’ha passat aquests dos mesos. El dia dotze de setembre, quan vam començar tots, és quan estava més emocionat, però no nerviós. M’agrada l’institut dels Pallaresos per moltes raons.

Una d’elles són les noves instal·lacions que tenim, ja que abans només hi havia barracons. En canvi, tal com estem ara, és molt més acollidor que anys enrere (això és una opinió).

Coordinació, redacció i correcció de textos: Lorena Farnós i Jordi Alemany

Un altre aspecte és que tenim força més matèries que a primària, tot i que el nivell que exigeixen a l’institut no és superior al de l’escola. Si hi ha més matèries, també hi ha d’haver més professors. Aquest és un altre canvi que he pogut experimentar.

Equip de redacció: Bernat Vellvè, Beatris Panait, Víctor Martínez, Paula Porta, Laura Rodríguez, Marisa Padial, Joan Ferré, alumnes de 3r (Projecte Europeu eTwinning), alumnes de l’Aula Oberta, Blanca i M. del Mar Ruiz

Un altre punt molt bo i nou respecte als altres anys, és el famós sistema d’avisos que molts dels alumnes de la classe han pogut tastar. És eficaç i consisteix a posar-te un avís, quan fas una cosa mal feta, i si ja tens un seguit d’avisos, no toca més remei que un full d’incidències.

Si et posen un avís, pot ser de tres tipus: de comportament, material i treball. Aquest és el següent punt. El treball (els deures) i la manera d’avaluar els exàmens, també és força diferent, però interessant, ja que tens l’opció de recuperar un trimestre.

Hi han col·laborat: Xavier Martínez, Jordi Irazuzta, Vicent Villena, Pepe de la Rosa, Sandra Tort, Carly Inman, Pilar Reverté, Marc Prada, Meseret Martínez, Alexandra Nadolu, Carla Avellaneda, Beatriz i Raquel Barberán, Alba i Eva Velasco, Joel i Àlex Page, Aida i Laia Serra, Joel i Víctor López, Andrea i Rubén Ruiz, Lídia García, Marta Rodríguez i Carmen Mercado

Finalment, hi ha la gran experiència de fer companys nous. A part de tenir els amics i companys de tota la vida, tens l’oportunitat de conèixer móns nous que potser et pensaves que no existien. Encara ens queda molt de camí per recórrer, així que ens ho hem de passar bé i aprendre molt més del que ja sabem.

Foto portada: La coordinadora del projecte d’Escola Verda i els delegats mediambientals Disseny i impressió: Gràfiques DARC Tel. 977 605 661 Demanem disculpes per endavant si ens hem deixat algun nom o alguna dada és inexacta.

Penso que la meva primera impressió, que no serà l’última, ha estat molt bona. Espero i esperem seguir com fins ara. Ànims, endavant i PILES! Bernat Vellvè (1r ESO B)

Ja som escola verda!

MARISA PADIAL. A l’institut estem de celebració ja que com a reconeixement pel nostre interès i esforç vers l’educació ambiental i la sostenibilitat des de la creació del centre, el passat dissabte 15 de desembre de 2012 vam rebre el distintiu d’Escola Verda. Aquest reconeixement no indica un final d’etapa, sinó el compromís per part de tota la comunitat educativa a continuar amb el projecte d’educació per la sostenibilitat en el nostre centre, amb accions educatives que tinguin la finalitat d’afrontar, des de l’educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat.

http://www.facebook.com/INSElsPallaresos”

Posa’t les piles!

a trobar els dibuixos de diversos animalons amagats per tot el recinte de la casa de colònies. Després d’aquest joc, ens vam acomiadar dels monitors i els professors ens van oferir la possibilitat de jugar a fet i amagar. La professora Maria Porta ens va explicar les normes del joc. Ens ho vam passar molt bé i, fins i tot, vam haver d’anar a buscar algun company que estava molt ben amagat. Després del joc de nit vam anar a dormir, no teníem son però havíem de recuperar forces per al dia següent.

L’endemà al matí, després d’esmorzar ens van comunicar una mala notícia: no es podia fer l’excursió al poble de Biure, ja que el temps no acompanyava i ens hauríem mullat molt.

Per tant, durant el matí vam poder continuar jugant a futbol, vam recordar algun joc més tradicional i, fins i tot, ens vam inventar la cançó Benvinguts a les Piles.

Si voleu conèixer totes les activitats i veure’n més fotografies, podeu entrar al blog de la sortida que vam fer in situ: http://sortidaprimer2012.blogspot.com.es/

Larevistola

VÍCTOR GONZÁLEZ (1r ESO C). A primer sempre hi ha alumnes d’altres col·legis i no ens coneixem entre nosaltres, per això tots esperàvem la sortida d’inici de curs que es fa a 1r d’ESO. Tots estàvem molt nerviosos. Què passaria durant la sortida: amors, desamors, noves amistats?

El primer pas era fer-se l’equipatge: un bon abric, un impermeable per si plovia, samarretes, pantalons, etc. Crec que ningú va dormir la nit abans, però a l’autobús no es va notar gens ni mica, ja que vam estar cantant tota l’estona.

En arribar, els professors ens van distribuir per habitacions, dues de nois i dues de nois, totes quatre força grans!

Una vegada ens vam instal·lar, vam fer activitats de tutoria amb els companys de la nostra classe. A la tarda ens van presentar els monitors i ens van prendre al centre del poble per fer-hi alguna activitat de recerca i investigació.

Però, finalment, va arribar el moment que tots estàvem esperant amb un cert nerviosisme: els jocs de nit! En vam fer un que consistia

3

Canvis a l’equip directiu

Larevistola

Aquest curs 2012-2013 s’ha produït una novetat important a l’Institut Els Pallaresos: el canvi de direcció.

Xavier Martínez és el nou director, en substitució de Paloma Sánchez-Casas, que ha liderat el projecte des de la creació del centre, el curs 2008-2009. A més, Jordi Irazuzta agafa el relleu d’Oriol Rodríguez en el càrrec de cap d’estudis. Continuen de l’equip directiu anterior Maria Moscoso com a secretària i Jordi Alemany com a coordinador pedagògic.

Parlem amb els dos càrrecs directius que s’estrenen perquè ens expliquin quins són els nous horitzons de l’institut.

4

Quins són els punts forts del nostre centre?

Xavier Martínez: Són bastants i variats, però jo destacaria la tutoria individualitzada. Per una banda aconseguim un millor seguiment de l’alumnat i la millora de la cohesió social, i de l’altra una major implicació de tot el professorat. Això ajuda molt a mantenir un altre punt fort: la confiança de les famílies en el centre.

Jordi Irazuzta: Comparteixo el que diu el Xavier. La tutoria individual és un pilar del centre. Cal destacar, però, allò que fa que tot això funcioni: les ganes i la il·lusió que hi posem tots els que hi treballem, els alumnes i les famílies.

Digueu-nos quins aspectes creieu que hem de millorar…

XM: Quasi tot es pot millorar. Com a centre educatiu ens preocupen els resultats acadèmics, sempre a millorar, però també la formació i millora integral de les persones. Volem un centre on tothom pugui treballar bé i a gust, tant l’alumnat com el professorat i el personal d’administració i serveis.

JI: No es tracta de millorar molt unes coses, una mica unes altres i deixar igual la resta. Millorar ha de ser una actitud i, per tant, ha d’impregnar tot el que fem. Tot es pot anar fent millor a poc a poc. Ara bé, per mi el nostre gran repte ha de ser la capacitat d’adaptació, ja que en pocs anys hem passat de ser una petita família d’alumnes i professors a ser una gran comunitat que no para de créixer. Hem d’adaptar-nos-hi perquè volem continuar tenint la sensació que som una gran família.

L’Institut Els Pallaresos encara està creixent, i de cara als propers cursos s’espera un increment de grups considerable, a part de l’augment del nombre d’alumnes per aula. Com influirà tot això en la qualitat de l’ensenyament que oferim?

XM: Vull ser optimista. Espero que influeixi el mínim

possible. Amb aquests increments es complica la gestió a l’aula, l’atenció directa a l’alumnat, es complica l’organització d’ús dels diferents espais... i podríem seguir així una bona estona. Tenim la sort de comptar amb un equip humà, tant docent com no docent, molt potent i entusiasta. No ho tenim fàcil.

JI: No sé com hi influirà, però és evident que d’una manera o altra ens afectarà. Si cada cop som més gent i els recursos no augmenten, i fins i tot disminueixen, les coses seran necessàriament diferents. Per la nostra banda, però, continuarem donant el cent per cent i pensant sempre en el millor per als alumnes. Tant de bo per als polítics i gestors la prioritat també fos la qualitat de l’ensenyament.

Com afecten les retallades al funcionament normal del centre?

XM: Per una part en el dia a dia: en les relacions amb els nostres proveïdors, en la batalla per disminuir despeses de llum, calefacció, fotocòpies... Però també en l’àmbit educatiu: menys materials per als departaments, disminució de les sortides, limitacions per engegar projectes com la biblioteca o l’hort, dificultats a l’hora de millorar el material informàtic en quantitat i qualitat...

JI: El Xavier ho ha detallat molt bé. En qualsevol cas, la conseqüència final de totes aquestes coses es tradueix en incomoditat per treballar i en dificultat per desplegar el nostre projecte educatiu. Ara bé, amb les retallades hem pogut constatar la qualitat i la implicació de tot el professorat, que continua fent la feina de sempre conscient que si algú no té cap culpa de la situació actual són precisament els alumnes.

Tot i haver estrenat edifici fa ben poc, ja es nota la manca d’espais. Tornarem a veure mòduls prefabricats?

XM: És gairebé inevitable. El centre es va dissenyar per albergar tres línies d’ESO. Actualment ja tenim quatre grups a 1r i quatre a 2n, més algun grup més d’atenció a la diversitat. Aquest estiu vam dividir la biblioteca i el menjador per disposar d’espais per a desdoblaments i hem ubicat una petita sala d’ordinadors en un departament. Així hem pogut donar una bona atenció a l’alumnat d’enguany. Els curs vinent, només amb el creixement esperat de grups d’ESO, si no s’amplien espais, no podrem atendre degudament l’alumnat.

JI: Espero veure’ls ben aviat! Si no tenim més espais, no sé com distribuirem, a partir del curs vinent, totes les agrupacions d’alumnes que fem.

Tindrem batxillerat?

XM: La gran pregunta! És un desig no només del centre sinó també de tota la comunitat educativa i del municipi. S’han mantingut converses amb els Serveis Territorials d’Ensenyament de Tarragona i la possibilitat és real.

JI: Aquest és un tema que, en darrer terme, no depèn

de les relacions entre els quatre pobles. En altres paraules, l’institut dels Pallaresos apropa la gent i això ha de ser bo per força.

Digueu-nos quines virtuts dels vostres predecessors en el càrrec valoreu més?

XM: Uf!... Moltes: alegria, companyerisme, competència, sensibilitat, experiència, honestedat... Tant la Paloma com l’Oriol són dos excel·lents persones i molt bons professionals. Tenim la sort de poder comptar amb ells al centre.

JI: Empenta, il·lusió, capacitat de sacrifici i savoir-faire.

Aquestes quatre virtuts, entre d’altres, es poden aplicar a tots dos. En qualsevol cas, m’agradaria destacar tant la feina impressionant que van fer per posar en marxa el centre, com la capacitat de transferir-nos a la resta el seu entusiasme. Gràcies.

En quins instituts heu treballat fins ara i quins càrrecs heu ocupat? Què heu après d’aquestes experiències anteriors?

XM: Vaig començar a l’Institut Barbat i Miracle, després vaig treballar al Sant Pere i Sant Pau, al Mar de la Frau (aquí vaig ser secretari), al Pont del Diable (aquí, director) i finalment als Pallaresos. Sempre que he pogut he estat tutor. Altres càrrecs: coordinador d’activitats, de riscos laborals, de PAC. A tot arreu on he estat he après molt. Cada centre té les seves particularitats i també he tingut la sort d’aprendre de molta gent.

Una cosa important és que tots sumem. Tots som necessaris però ningú no és imprescindible. Sense l’ajuda dels altres no s’avança.

JI: Vaig començar fent substitucions de matemàtiques i tecnologia per diversos instituts d’ESO i de batxillerat de Barcelona, com ara el Roger de Flor, el Barri Besòs o el Carrasco i Formiguera. Ben aviat, però, vaig passar a ser professor de cicles formatius d’informàtica a l’FP i m’hi vaig estar molts anys, sobretot a l’Institut La Guineueta, on vaig ser coordinador informàtic i tutor de diversos grups. Ara ja fa quatre anys que torno a fer classes de matemàtiques a l’institut dels Pallaresos, on he estat coordinador de riscos laborals, tutor i coordinador de nivell.

De les experiències anteriors, el que aprens és que cada centre és diferent, cada professor és diferent. No hi ha una única manera de fer les coses, però si alguna cosa tenen en comú els centres que funcionen és la cohesió del professorat i l’alumnat.

Un desig per al nostre institut de cara al futur...

XM: Seguir i millorar. Ser un centre on es treballi i estudiï amb alegria i il·lusió. I, si és possible, ser un referent.

Que la gent digui: “Ostres, l’Institut Els Pallaresos, que bo! Me n’han parlat molt bé!”

JI: Ser feliços en el dia a dia i que els alumnes recordin el centre com una etapa important de la seva vida.

Larevistola

de nosaltres, però farem tot el que puguem per oferir batxillerat. Jo en tinc moltes ganes i penso que, per als alumnes i les famílies, tenir la possibilitat de continuar estudiant al centre seria molt positiu.

Quins nous projectes per a l’institut teniu entre mans?

XM: Un de molt important és aconseguir un creixement sostingut. És a dir, poder mantenir la cultura i filosofia de centre amb l’increment inevitable d’alumnes i professors. Tenim moltes coses bones i cal no perdre-les.

Actualment, després de moltes dificultats, estem habilitant un espai per recuperar l’hort ecològic. A partir d’aquí haurem de recórrer a la inventiva per poder desenvolupar-lo. Un altre projecte que ens il·lusiona és la biblioteca, però les retallades en compliquen l’obertura.

D’altra banda, un bona part del claustre de professors estem realitzant un curs d’innovació pedagògica. Fruit d’això i d’una profunda reflexió i implicació per part de tots, espero que podem engegar un nou projecte educatiu.

JI: Com ja s’ha dit, el projecte més important és fer-nos grans com a centre, sense perdre l’essència de quan érem petits. Això ens obliga a pensar constantment com ens hem d’organitzar, com hem de treballar i com ens hem de relacionar. També continuarem treballant per integrar i millorar les tecnologies de la informació en els diferents àmbits del centre. Sabíeu que l’institut té pàgina al Facebook (www.facebook.com/INSElsPallaresos) i compte al Twitter (twitter.com/INSPallaresos)?

Les xarxes socials ens poden servir per afavorir encara més la comunicació amb la comunitat i donen idea a l’alumnat de les possibilitats i els bons usos d’aquests recursos.

Com veieu la relació amb les famílies dels alumnes?

XM: Molt bona. És estreta i continuada. Ja hem parlat de les tutories individualitzades. Cada tutor es reuneix un mínim d’una vegada al trimestre amb la família. La relació amb l’AMPA també és excel·lent.

JI: Sí que és bona la relació amb les famílies; hem de cuidar aquest aspecte, ja que tenim clar que, si tots fem pinya, els grans beneficiats seran els alumnes.

Quin és el paper del centre en l’entorn?

XM: Intentem ser actius i col·laboradors. Tenim una bona i estreta relació amb les escoles adscrites. Ens agradaria participar en alguna mena de “Pla d’entorn”.

El fet de ser l’institut de referència de diversos municipis i l’actual crisi econòmica no ajuden. Fa poc vam signar un conveni per a l’ús de les instal·lacions esportives del centre amb l’Ajuntament dels Pallaresos.

JI: A banda del que diu el Xavier, aquest centre és un espai que aglutina tot el jovent de quatre pobles veïns que, en altres circumstàncies, no hauria coincidit. Vull creure que aquest fet pot ser una mena de catalitzador

5

Com dues gotes d’aigua Aquest any han arribat a primer d’ESO sis parelles de germans bessons, creiem que és una bona ocasió per conèixer-los una mica i comprovar si realment són idèntics en tot. Els hem fet algunes preguntes i això és el que ens han explicat.

Larevistola

rra Teruel Laia i Aida Se i l’Aida més carinyosa ra e d si n co s e pel caLa Laia s diferencien e e u q i t To . gons elles, més graciosa ixos ulls i, se e at m ls e n s pae bell, ten en les mateixe iu d e u q ja , ia si tenen telepat la família i, fin , rs o ss fe ro p Els ndre. raules alhora. arribat a confo an h s le s e ar p tot, els seus

6

ge de la Torre Joel i Àlex Pa considera el més alt i es , n ra g s é m l que e L’Àlex és e és més llest u q iu d l e Jo l i la mamés guapo. E ls mateixos ulls e n e n Te à. atia, rm el seu ge bé tenen telep m ta , lls e s n o g ateixa pateixa cara. Se ons diuen la m si ca o s e rt que ce ja que en ens ha explicat l e Jo l E a. ad confondre raula a la veg fessora el va ro p a n u i at uan p un dia al idar l’atenció q cr va li i à rm e amb el seu g renyar l’Àlex. en realitat volia il el Barberan G ermaBeatriz i Raqu gons la seva g se i ta al s é m el s La Beatriz é n canvi la Raqu e a, iv ss re ag s é len en na una mica m ica. S’assemb àt p m si s é m a s creu que é la mateixa rob n e rt o p s, e ad g Diuen el físic i, a ve encara més. in u g n fo n co a perquè les ateixen aquest P . ia at p le te a lt lar que que tenen mo vitat extraesco ti ac t, e u q às b uel confusió a . Quan la Raq e tr n ce al s e u d atriz. I si realitzen totes l mèrit a la Be e n e ix e u b ri at Raencistella, l’atenció a la n e id cr s, se as la Beatriz fa p quel.

ópez Sánchez Víctor i Joel L s i que és bones note m u e tr e u q à.

El Víctor diu m el seu germ co a in m o g ta n i bono es posa ta os són orelluts en d ts to e u q n s diverteix S’assemble venen molt i e ’a S s. e n o rs dia una e nes p explica que un s n e l e Jo l E . en jugant junts seu nòvio, quan l e r se lia vo noia li va dir si ermà. lia dir al seu g vo o h li at it al re

Larevistola

lasco Ruana maca.

Alba i Eva Ve s llesta i més é m s é lla e , s, però ella Segons l’Eva ulls més bonic ls e té a lb A l’ pensen Diu que eixos gustos i at m ls e n e n ns té pigues. Te nen sovint i, fi fo n co s e L r. ila ar les de manera sim van intercanvi ls e ia àr m ri p e i tot, a sisè d notes.

en Ruiz Garcia i Andrea i Rub a, més maca st lle s é m s é ue l RuL’Andrea diu q à. En canvi, e rm e g u se l e e la més alta qu el dibuix que b am o d n u té en que ben creu que Tots dos afirm . té o n a an aniseva germ e són bons m u q i at lit ci fa b nts, el s’enfaden am que són difere bell i t To s. e in u el ca pulant màq que quan tenia ta n e m co s n e ermana, Ruben amb la seva g n ie n fo n co l e tallar. més llarg, ar quan se’l va ab ac va s e xò però ai

7

Carly Inman

auxiliar de conversa

Larevistola

Aquest any tenim la gran sort de poder gaudir de la Carly Inman, l’auxiliar de conversa procedent d’Anglaterra i que s’estarà amb nosaltres durant tot el curs. Els alumnes tenen l’oportunitat de reforçar les destreses comunicatives en llengua anglesa, així com de conèixer una altra cultura i una altra forma d’entendre el món. Gràcies a aquesta entrevista realitzada pel grup d’alumnes de 3r involucrat en el projecte Europeu eTwinning, podrem conèixer millor la Carly i saber per què ha vingut a la nostra terra.

8

Where are you from? I am from Liverpool, in England.

How old are you? I am twenty one years old.

When’s your birthday? My birthday is on the 30th of November.

Do you have any brothers or sisters? Yes, I do. I have got one brother called Lewis.

Do you have a boyfriend? What does he do? Yes, his name is Luke. He coaches different sports in schools in Liverpool.

Whats your favourite football team? My favourite football team in England is Liverpool FC, but my favourite Spanish football team is FC Barcelona.

What are your hobbies? In my free time I like going out to bars and clubs. I also enjoy travelling to different countries.

Also, I am a big fan of films so I enjoy going to the cinema with my friends.

When / why did you come to Tarragona? I came to Tarragona in September, and I am here until June. I came here because I am studying Spanish at the University of Hull, and it was obligatory as part of my studies, to come to Spain for one year, to learn Spanish.

Had you been to Spain before? Yes, I have been to Spain lots of times before! Every summer for our holidays, my family and I always spend a couple of weeks in Spain. I have been to many different places in Spain, and my uncle has a house in Andalucia, so I’ve been there a lot too.

What do you like about Tarragona? Why? I like Tarragona because it has lots of nice bars and restaurants in the Old Part.

Also, I like the beach and the balcony at the end of the Rambla

Nova because you can see the sea, and it’s very pretty. I also like Tarragona because the shops are open much later than in England, so I have more time to go shopping!

What do you like about Catalonia? I like Catalonia because it has its own culture and the people here are very passionate about it. I love that it has its own traditions that have survived for hundreds of years. My favourite Catalan tradition of all is the Human Towers, I think it’s incredible how high they are!

Is it very different living here to living in England? Why? Yes, it’s very different living here in Catalonia. Everything here seems more relaxed and chilled out, and I have a much longer day here than I do in England. For example, in England, I wake up around 8am and eat breakfast, I then eat my lunch at 12pm in the afternoon, and then around 5pm I eat my dinner, then go to bed around 9/10pm. However, here in Catalonia I have started eating lunch around 3pm and eat my dinner at 8:30pm!

What’s your favourite place in the world? My favourite place in the world is New York. I visited New York when I went on an exchange trip to the USA, and I loved it! It is the best place in the world for shopping, and there is lots of things to see there.

It is a dream of mine to live in New York when I am older.

Why do you want to learn Spanish? I want to learn Spanish because I have been to Spain many times, and think my experiences here would be a lot better if I am able to communicate with the people here. I also enjoyed learning Spanish at secondary school so I wanted to continue with it, so that one day I can become a Spanish teacher.

What do you want to do in the future? In the future, I would like to be a Spanish Teacher in England. I also want to continue travelling to different countries, and maybe later on in my life, I would like to live in a different country. For example, Spain or the USA. What are you going to do when you go back to Liverpool?

I am going back to Liverpool for two weeks at Christmas time, and I will spend most of that time celebrating with my family and friends. However, when I leave Spain in June, I am not in Liverpool for long because I have to go back to Hull for my final year of University.

What do you think about this high school? I love this school!

The students and teachers here are very nice, and it is a very friendly atmosphere here. This school is also a lot more relaxed than my secondary school. For example, in my secondary school we had to wear a uniform from the age of 4 til the age of 16, and it was very strict. We were not allowed to wear jewellery or watches, and girls had to have their hair tied up in a bobble.

What do you think about Catalonia’s independence? Truthfully, I don’t know a lot about it! I would like to know some more! However, I do know that the people here in Catalonia have a very strong opinion about whether or not they believe Catalonia should have independence and they are very passionate about it. I also know that now, due to the economic crisis, there are more and more people voting in favour of independence for Catalonia, and in my opinion if there are enough people who support independence, then they should have the right to fight for it.

Parlem amb Meseret Martínez

BEATRIS PANAIT (4t ESO A). La Meseret Martínez, alumna de 4t d’ESO, es dedica a la música des de fa molts anys. El 15 de setembre va participar en la XXII edició del concurs musical Denominació d’Origen Tarragona 2012, celebrat a l’escenari Capsa de Música (Tabacalera), amb el seu grup musical YO.

En quins llocs heu tocat?

Al concurs DO Tarragona, que es va celebrar aquest any a la Tabacalera de Tarragona. Quan hem d’assajar, ho fem a casa meva.

Com et vas sentir quan vas pujar a l’escenari?

Molt nerviosa. Hi havia molta gent, però també em feia molta il·lusió perquè era la primera vegada que tocava en directe. És difícil compaginar els estudis a l’institut i a l’Aula de Músics?

Si t’organitzes, no. Els dilluns faig harmonia de nou a un quart d’onze del vespre. Els dimarts faig contrabaix de dos quarts de vuit a dos quarts de nou i els dimecres tinc assaig amb el grup de cantants a l’Aula de música.

Quines activitats t’agrada fer fora de l’institut?

Faig tennis els dissabtes al matí i els divendres a la tarda faig zumba.

Què faràs quan acabis l’ESO? De moment vull aprovar l’ESO. Després m’agradaria fer el batxillerat artístic a Barcelona i quan acabi batxillerat, encara no ho tinc clar.

No sé què estudiaré ni a què em dedicaré.

Larevistola

Quants instruments has tocat?

He tocat dos anys la trompeta i ara toco el contrabaix.

Quan vas començar a tocar-lo?

Vaig començar a tocar el contrabaix al Conservatori de Tarragona als onze anys, és a dir, fa quatre anys.

Penses continuar estudiant música en el futur?

No ho crec, ja que és molt difícil la vida dels músics. A més, crec que em costaria trobar una feina fixa.

Com va sorgir el teu grup de música?

Va ser de manera indirecta. Jo estava en unes colònies musicals i la meva mare em va trucar per dir-me que la cantant d’aquest grup em volia apuntar al concurs de músics de Tarragona.

Quan vaig tornar de les colònies, vaig trucar a la cantant del grup i vaig acceptar formar-ne part.

Com es diu el grup de música on toques? Com vau escollir el nom?

El grup es diu YO. Quan es va formar el grup, una de les components ja havia decidit el nom.

Quin tipus de música feu? És una barreja de pop i rock alternatiu.

9

Vicent Villena Passió per l’educació

ALUMNES DE L’AULA OBERTA. Vicent Villena va arribar a l’institut l’any 2011. Des de llavors, s’ha convertit en un referent per als alumnes dels grups de diversitat. Professor de matemàtiques, de ciències naturals, d’atenció individual en grups de reforç, tutor, orientador, coordinador de diversitat... Ha fet una mica de tot. I a més és músic!

Portes molt temps treballant com a professor? Per què vas triar aquesta feina?

Des que vaig acabar la carrera de mestre, ara fa 28 anys. El meu pare i altres membres de la meva família són mestres, es podria dir que per herència i fidelitat... però amb la perspectiva d’ara puc dir també per vocació.

Has treballat en alguna altra cosa?

Quan estudiava vaig fer un bon tast de feines d’estiu i vaig poder experimentar què significa treballar en una feina que no t’agrada. Tota la resta de feines han estat en educació, de professor i fent gestió educativa privada i pública.

Larevistola

T’agrada la teva feina?

Molt. Valoro molt poder treballar en una feina que em provoca passió, gaudeixo amb els reptes de l’educació des de l’aula fins a la política educativa.

10

I aquest centre? És clar, el vaig triar perquè coincideixo molt amb la filosofia del centre. Viure i treballar en la mateixa població ho fa tot més fàcil i em connecta amb

la meva infància com a fill de mestre.

Com veus l’organització del sistema educatiu actualment?

Tenim un sistema educatiu que ha demostrat la seva capacitat de millora, però encara hi ha molt per fer. M’agrada estar vinculat i participar activament en la defensa i creació d’aquestes millores.

Què creus que falla?

Falta un gran acord social sobre la importància de l’educació de les persones i que tot allò que educa (família, escola i societat) es sincronitzi per fer-nos competents a trobar felicitat.

Què en penses de les aules de diversitat?

Són el testimoni del dret a la diferència, però sense diferències en el dret a l’educació.

Quines són les teves aficions?

M’agrada molt escoltar i fer música. Darrerament m’he dedicat més al sac de gemecs i, a estones, al baix elèctric. També m’agrada molt l’enregistrament musical i tota la tecnologia informàtica i electrònica relacionada amb aquest camp.

Què representa per a tu la música? És un espai creatiu immens, però a banda és un llenguatge universal, que em fa viure amb emoció, em connecta amb els altres i al mateix temps em vincula amb el món on visc.

T’agrada la lectura? Quin llibre ens recomanaries?

Sí, molt. La bona vida, d’Àlex Rovira. És un llibre optimista que tracta sobre la felicitat i la vida. És de lectura fàcil i per a totes les edats.

Com et definiries? Et consideres una persona amb sentit de l’humor?

M’agrada ser raonable, implicar-me i procuro fer bé les coses. Valoro molt el sentit de l’humor per la seva creativitat amb les paraules, el canvi de perspectiva i la possibilitat de gaudir de la complicitat d’un somriure.

Pensem que vas molt elegant a treballar, per què ho fas?

Ho deu semblar perquè no vaig mai a la moda i no poso gaire atenció en la roba. El que sí que penso és que la dignitat de la feina que fem també s’ha de veure en les formes.

LA FESTA DE NADALre

Larevistola

y el desemb “Com cada an Nadal…”, deia ens acosta el n cantar la cola cançó que va de profesi la ral d’alumnes la tradicional sors el dia de l a l’institut. A festa de Nada un desig”, na més de “És Thió, les dues dala de Josep ntament van corals conju lluvia nuninterpretar “La rriba”, de cia a ca vuelve ha . L’espectacle Pedro Guerra t amb el “All havia comença , stmas is you” I want for Chri s e rup d’alumn per part d’un g cursos sota la de diferents s professores direcció de le continuar amb d’anglès. I va t sallote cantan a B a in g a M la ean anything” “It doesn’t m s A la Magina e d’Alicia Keys. ia íc tr rés la Pa va afegir desp r rpretar “Volve Virgili per inte in u z”, de La Q a verte otra ve r cte va finalitza ta Estación. L’a fe a i habitual amb l’esperad nca en forma licitació nadale r tagonitzat pe de vídeo, pro lumnes mem professors i a t. ral de l’institu bres de la co n rA van tenir u Ah, i els de 1 b la seva tum a ll ta e d n ra g edes Pérez. La tora, la Merc arà de baixa professora est esos i els seus maternal uns m n acomiadar alumnes la va e flors. amb un ram d començat al El matí havia mpeticions de pati amb les co t i voleibol, i va futbol, bàsque aules amb el finalitzar a les e ls butlletins d lliurament de er trimestre. notes del prim

11

Larevistola

Amb el nivell que portem dels Pallaresos, estem bastant preparades per al Batxillerat

12

Quin és el canvi més notable de passar d’ESO a BAT? Carla Avellaneda: El canvi més notable és que et sens més independent, ja que no has de donar explicacions. Tu vas perquè t’agrada i ningú t’hi obliga.

Alexandra Nadolu: El ritme de les classes, els exàmens (un per trimestre) i sobretot els professors. Aquí estàvem acostumats a ser mimats i tot era molt més fàcil. En canvi, allà el profe ve, fa la seva classe, pregunta dubtes i si no preguntes oblida’t de preguntar-li en una altra classe.

Quines matèries són les que més us costen? I quines trobeu més fàcils?

CA: Les matèries que més em costen són les matemàtiques, l’anglès i la filosofia. Les més fàcils, castellà, educació física i català.

AN: Les que més em costen són mates i filosofia. I les més fàcils, religió i castellà.

Quines són les matèries que trobeu a faltar? I en quines trobeu més facilitat?

CA: Trobo a faltar les alternatives, on fèiem activitats, i plàstica.

AN: Trobo a faltar VIP, amb la Mireia; m’ho passava molt bé. I facilitat en cap, però si n’hagués de dir alguna, serien química, castellà i català.

Creieu que teniu un bon nivell, és a dir, que heu sortit preparades d’aquí? Hi ha molta diferència entre el nostre nivell i el dels vostres companys?

CA: Amb el nivell que sortim estem bastant preparades, i no notem tant el canvi com han notat els del batxillerat en el que estic jo, excepte les mates, que nosaltres no vam sortir molt bé… Però tenim més o menys el mateix nivell que els altres companys.

AN: El nivell que ens ha donat l’institut és força bo. Sí que hi ha diferència, però només amb els alumnes que han estudiat des de primer d’ESO al Martí i Franquès. Amb els que han vingut de fora com nosaltres, no es nota.

Són més estrictes els professors a batxillerat? Us controlen tant?

CA: Els professors són més estrictes, sobretot en què no et mimen tant com als Pallaresos. Però no ens controlen tant, ja que si no fem els deures o les feines és problema nostre.

AN: Són més estrictes en el sentit dels exàmens, perquè et demanen les coses ben redactades, amb tot inclòs, sense faltes (descompten sense parar, és a dir, no hi ha límit), però a classe si els molestes i al segon avís no fas cas, cap a fora de classe i apa, un de menys!

Canvien molt els criteris d’avaluació? En què es basen?

PAULA PORTA i LAURA RODRÍGUEZ (4t ESO A).

La Carla Avellaneda i l’Alexandra Nadolu són dues exalumnes del nostre centre que enguany estan cursant el 1r curs de batxillerat als instituts Sant Pere i Sant Pau i Martí i Franquès, respectivament. Voleu saber com porten aquest canvi tan important?

CA: Sí, ja no compta tant l’actitud, la nota final es basa pràcticament en la nota dels exàmens, tot i que hi ha un 20% de treballs, deures i actitud.

AN: Sí que canvien, massa per al meu gust. Fem un examen per trimestre. Hi ha alguns professors que t’ajuden amb els dossiers, però com a molt puja un punt. I l’actitud no la tenen molt en compte. N’hi ha d’altres que fan un examen cada dos temes, però en general són molt estrictes amb les avaluacions.

Creieu que sortireu amb una bona mitjana del batxillerat? Us està costant molt?

CA: Doncs ara mateix no en tinc ni idea, perquè m’està costant bastant… Ja no serveix estudiar el dia abans. Has de treballar molt i fer-ho constantment.

AN: Crec que sí, amb molt d’esforç. El que més costa és adaptar-se als canvis.

Se us acumulen molts exàmens en un dia? Els professors respecten que ja en tingueu un el mateix dia?

CA: A Sant Pere i Sant Pau respecten bastant el fet de no acumular els exàmens. Normalment no coincideixen dos en un mateix dia, tot i que algun cop sí que passa.

AN: Normalment no, però si un professor posa l’examen amb antelació i després ve un altre i el posa el mateix dia, és inútil queixar-se perquè no el canviaran pas.

Veieu molta diferència en el clima de l’aula? Ha canviat la vostra actitud?

CA: Sí, els alumnes estan més centrats en l’estudi tot i que sempre hi ha moments de conya. Referent a la meva actitud, segueix sent la mateixa.

AN: El clima més o menys és el mateix. Hi ha el típic que distorsiona la classe i els típics que el segueixen. Després estan els que es porten bé, com l’any passat. La meva actitud segueix igual!

Quines coses us han sorprès més del batxillerat? Teniu alguna anècdota per explicar?

CA: El que més m’ha sorprès és que si, per exemple, a l’última hora no hi ha professor, pots marxar cap a casa, no com a l’ESO, que venia un profe de guàrdia. Els exàmens són més de pensar, reflexionar, desenvolupar… També va molt bé canviar d’institut perquè fas noves amistats. Una anècdota, està ple de tios bons!

AN: La diversitat dels alumnes i la manera d’explicar de cada professor. Encara no em puc creure que la meva professora de català sigui la mateixa que la de la Lorena!

Molta sort i endavant!

Com funciona un cicle formatiu de grau mitjà?

La Blanca i la M. del Mar Ruiz Villar són exalumnes del nostre centre que volen explicar-vos com els van els estudis i donar-vos algun consell. Aquest any estudien Atenció sociosanitària, un cicle formatiu de grau mitjà centrat en l’atenció a persones amb necessitats específiques, a l’Institut Vidal i Barraquer de Tarragona. natura, ja no et pots avaluar i, per tant, queda pendent per a l’any vinent.

Quant a les notes, no funcionem per trimestres, és a dir, el nostre curs està format per Unitats Formatives (podem tenir d’1 a 3 unitats) i ens ho juguem tot a un examen. Si no l’aprovem, passades dues setmanes tenim la segona convocatòria (recuperació d’aquesta UF) i si aquesta tampoc l’aprovem, l’any vinent ens hauríem de matricular d’aquesta UF per avaluar-nos. Si passés això, hauríem d’anar al matí a fer el nostre mòdul i a la tarda anar amb els de primer per recuperar la Unitat Formativa pendent.

I per acabar, en tema d’estudis, us aconsellaríem que fóssiu molt constants, ja que com hem dit anteriorment, cada dia tenim moltes hores seguides de classe i això fa que s’acumuli molta matèria per estudiar.

Esperem que us hagi servit per situar-vos una mica. Si teniu qualsevol dubte només cal que ens ho pregunteu. Estarem encantades d’ajudar-vos.

Blanca i M. del Mar Ruiz

Larevistola

Les classes comencen a les 8:00 del matí i acaben a les 14:30 del migdia, a mig matí tenim 30 minuts d’esbarjo.

A diferència de vosaltres, acabem les classes al maig per poder fer dos mesos de pràctiques. Les classes es fan una mica més pesades que l’any passat, ja que tenim blocs de tres i, fins i tot, quatre hores seguides de la mateixa assignatura. Però hi ha una petita diferència, totes les assignatures estan centrades en el mateix tema, és a dir, totes elles tenen a veure amb les persones que es troben en situació de dependència.

Durant el curs tenim moltes hores de pràctiques. Dins de la nostra especialitat, ens dediquem a fer mobilitzacions a persones que no es poden moure, embenatges, higiene i primers auxilis.

El tracte amb el professorat és molt més fred que el que teníem amb els antics professors, tot i així, acabem de començar i és aviat per jutjar.

Les faltes d’assistència compten molt, ja que si et saltes 6 o 7 hores d’una mateixa assig-

13

El qüestionari Comencem l’any amb el tradicional qüestionari. Aquesta vegada el responen la Sandra Tort, professora d’anglès, i Pepe de la Rosa, professor d’educació física.

Sandra Tort

Larevistola

Pepe de la Rosa

14

El principal tret del teu caràcter... Em considero una persona molt positiva que s’adapta fàcilment a qualsevol situació.

La qualitat que valores més d’un noi... Racionalment parlant, la seva capacitat d’analitzar situacions i de saber trobar solucions. I sentimentalment parlant, que sigui una persona bona, sensible i comprensiva.

La qualitat que valores més d’una noia... Les mateixes que valoro d’un noi.

El que més aprecies dels teus amics... Que em facin riure i saber que puc comptar amb ells en qualsevol moment.

El teu defecte principal... Sóc una mica despistada. Em passo el dia buscant coses que em vaig deixant pels racons més insospitats!

La teva activitat preferida... Qualsevol activitat relacionada amb les meves filles: passar el dia jugant amb elles, fer manualitats les tres juntes, saltar damunt del llit (aquesta potser no els agrada tant als meus veïns!), cantar i ballar, decorar la casa amb els seus dibuixos, disfressar-nos... En definitiva, tornar a ser una nena amb les meves petites.

Seria la teva desgràcia més gran... Buff! Ni tan sols goso dir-ho!

El que no t’agrada del teu aspecte físic... El meu cabell. Sempre m’han agradat els cabells negres, arrissats i voluminosos! A mi, m’ha tocat just el contrari, però com que no hi puc fer res, m’hi he de conformar.

El que voldries ser... El que voldria ser és just el que sóc: una persona feliç que treballa en allò que sempre li ha agradat. Quan tenia 11 anys els meus pares em van posar una pissarra enorme en una sala d’estar que teníem a casa, i allà venien els nens i nenes del meu veïnat perquè els fes classes de repàs. Sempre he tingut molt clar què volia ser.

El país on voldries viure... M’encanta viure a Catalunya! Però no m’importaria viure en un altre país temporalment per conèixer i viure una altra cultura. Les meves filles podrien aprendre una altra llengua sense cap mena d’esforç i crec que això m’enriquiria molt com a persona.

El color que prefereixes... Sens dubte el color groc. Sempre he pensat que és un color molt alegre.

El menjar que més t’agrada... El xató de la meva mare!! És una de les seves especialitats.

L’animal que prefereixes... M’agraden molt els gossos per la seva fidelitat i m’encanten els dofins per la llibertat amb la qual es mouen i perquè sembla que sempre somriguin!

Les teves lectures preferides... Són dos gèneres totalment diferents, però em quedo amb Els Pilars de la Terra i la saga de Harry Potter.

La teva música preferida... Escolto tot tipus de música, em seria molt difícil haver d’escollir.

La teva pel·lícula o programa de televisió preferit... Miro molt poc la tele, però no em cansaria mai de veure Love Actually.

Els teus herois o heroïnes de ficció... La Mafalda. M’agrada perquè és una lluitadora social a qui li preocupa el món i que no entén com els adults poden portar-lo tan malament. Crec que avui en dia tots som una mica Mafalda.

Els teus herois o heroïnes de la vida real... Aquells que lluiten en contra de l’adversitat amb optimisme i coratge i aquelles persones desconegudes que fan que la vida d’uns altres sigui una mica millor.

El que detestes per sobre de tot... En el dia a dia, la intolerància i la falta d’amabilitat.

Un do que voldries tenir... Saber cantar bé! Cal dir que ho intento: formo part de la coral del nostre institut i practico sota la dutxa (el so és boníssim!), però crec que cantar bé és un do amb el qual es neix.

El principal tret del teu caràcter... Comprensiu.

La qualitat que valores més d’un noi... La noblesa.

La qualitat que valores més d’una noia... El sentit de l’humor.

El que més aprecies dels teus amics... Que ens acceptem com som, amb les nostres virtuts, defectes i diferències d’opinió.

El teu defecte principal... Si vull que una cosa quedi ben entesa, l’explico molts cops, pel dret i pel revés, m’enrotllo molt i li dono massa tombs, i la torno a explicar.

La teva activitat preferida... Practicar esports, però també m’agrada viatjar, passejar amb la família, compartir taula amb els amics, veure competicions esportives, cuinar...

Seria la teva desgràcia més gran... Quedar-me sol.

El que no t’agrada del teu aspecte físic... Que la tardor s’ha instal·lat al meu cap.

El que voldries ser... Moltes coses. Potser el que més m’agradaria és saber música i tocar instruments.

El país on voldries viure... Un any a Austràlia no estaria gens malament!

El color que prefereixes... Tots els colors són macos, però trobo especialment sorprenents els que ens ofereix la natura.

El menjar que més t’agrada... Me n’agraden molts, però em quedo amb els arrossos i els entrepans.

L’animal que prefereixes... Animals grans com el cavall, el toro o el camell. També m’agrada el ratolí inalàmbric.

Les teves lectures preferides... Llibres d’entrenament esportiu i salut, llibres relacionats amb la psicologia i la comunicació, premsa esportiva i La Revistola.

La teva música preferida... Moltes. Per exemple, ara al cotxe escolto Lenny Kravitz, Amy Winehouse, Manolo García, Red Hot Chili Peppers, Diana Krall, Van Morrison, Joaquín Sabina, Andrés Calamaro...

La teva pel·lícula o programa de televisió preferit... Algú va volar sobre el niu del cucut (pel·lícula) i El Informe Robinson (programa).

Els teus herois o heroïnes de ficció... D’Artagnan i els tres mosqueters: “Un per a tots i tots per a un”.

Els teus herois o heroïnes de la vida real... Tota aquella gent que presta servei als altres i ho fa amb dedicació i sensibilitat.

El que detestes per sobre de tot... El joc brut. Aquells que incompleixen les normes de forma deliberada i volen treure’n profit, tant al món de l’esport com en tots els altres àmbits.

Un do que voldries tenir... Posats a imaginar, m’agradaria volar.

Activitats extraescolars esportives JOAN FERRÉ. Enguany ha estat el primer curs que tres equips de l’institut han pogut iniciar la lliga des de la primera jornada. Actualment trenta-sis alumnes practiquen esport dos dies a la setmana i juguen partits els caps de setmana.

L’equip infantil femení de bàsquet està format per set noies infantils, quatre cadets i un noi infantil. Van començar la lliga guanyant, però els resultats posteriors no han estat tant positius. Actualment són les sisenes de nou equips. Els integrants d’aquest equip són Naomí Santos, Aida Serra, Laia Serra, Beatriz Barberan, Raquel Barberan, Judith Martín, Zoe Cassina, Paula Jérez, Núria Pérez, Alba Díaz, Laura Muñoz i Adrià Marsal.

L’equip infantil masculí de futbol sala està format per dotze nois de 1r i 2n d’ESO. Van ser els primers a començar la lliga i abans de Nadal ja van jugar cinc partits i estan classificats els tercers.

Els alumnes d’aquest equip són Marc Burdeus, Ernesto Plazas, Adrián Garcia, Gerard Parera, Aureli Castells, Ivan Suero, Jordi Rovirosa, Aitor Bofarull, Víctor Escobar, Roman Jauset, Ángel Luceño i Darío Maresca.

Tots ells mostren molt interès

per millorar i segur que la seva progressió es notarà molt més a final de temporada.

A finals de febrer convocarem els alumnes interessats a participar en el Campionat de Curses d’Orientació.

Al setembre es van oferir altres esports com els escacs o el hip-hop, que altres anys

havien tingut representació entre els alumnes del centre, però la baixa inscripció ens va fer impossible portar-los a terme. Esperem que la motivació per practicar aquestes o altres activitats augmenti entre l’alumnat, per poder ser cada cop més els esportistes que portin el nom de l’institut per molts indrets del país.

Larevistola

L’equip cadet masculí de futbol es manté gairebé igual que el curs passat amb alguna nova incorporació. Després de jugar quatre partits, n’han guanyat dos i n’han perdut dos més. Els jugadors són Ricard Almansa, Abel Almansa, Ivan Hernández, Darío Ruiz, Julián Golorons, Daniel Escobar, Iván Palazón, Adrián Florea, Odín Custodio, Cristian Valencia, Manel Carrascal i Jorge Téllez.

15