treballadors i treballadores per la ruptura
P U C a l b am
t n e u t i t s n o C a d i r C
Drets nacionals i drets dels i de les treballadores, dues lluites inseparables Junts pel sí, ens diu que primer s’ha de resoldre el tema nacional, però el Govern Mas –amb el suport d’ERC- ha estat el de la patronal, el de les retallades i les privatitzacions de l’escola i la sanitat pública. Per Esther del Alcázar i Fabregat la seva banda Catalunya si que es pot apel·la a les Militant de Lluita Internanecessitats socials mentre aparca els drets nacionals. cionalista, mestra i sindiEns volen dividir, però el poble treballador català ni ha calista, candidata de la CUP-CC per Barcelona d’oblidar qui és la burgesia catalana que l’explota, ni que l’estat ofega els drets nacionals, i ambdues lluites son essencials l’una per l’altre. Portem cinc anys de manifestacions massives per trencar amb l’estat espanyol. El Govern espanyol i els tribunals han impedit que el poble català pogués decidir el seu futur. Ara, la candidatura de Mas-Junqueras diu que necessita 18 mesos per crear més “estructures d’estat” i tornar a convocar eleccions. Algú es creu que l’Estat les deixarà crear? Si el 27 S té caràcter plebiscitari, sembla obvi que si surt una majoria per la independència, caldria proclamar la República catalana i una Assemblea constituent. Tantes llargues donen, que malfiem del nouvingut independentisme de Mas i la patronal catalana... no Miquel Blanch i Solé Militant de Lluita Internasigui que al final tot quedi en un Pacte fiscal i tornem cionalista, sindicalista del al “peix al cova” de Pujol. Corrent “per un gir sindical També coneixem protagonistes de Catalunya si que a l’esquerra” de CCOO i candidat de la CUP-CC es pot: IC-EuiA del tripartit, Coscubiela 13 anys per Girona secretari general de CCOO de Catalunya i, per completar, els rampells lerroxistes de Pablo Iglesias. Si és evident la ambigüitat amb els drets nacionals, també el programa social està ple de renúncies i inconcrecions: un «rescat ciudatà» que no es pronuncia pel no pagament del deute, es limita a auditar-lo i crear dos bancs públics, i un pla de mesures d’urgència social ww.lluitainternacionalista.org facebook: lluitainternacionalista per la vivenda i contra la pobresa energètica a partir lluitaint@gmail.com de desobeir el topall de dèficit, és a dir endeutant-nos més - suposant que els prestataris estatals, amb els FLA, ens seguiran deixant diners-. És molt significatiu que IC-EuiA i Podem donin suport a Tsipras al front de Syriza en l’acceptació del brutal memoràndum que li imposa la troika, traint el vot clar del no en el referèndum. Ens cal no pagar el deute, sortir de l’UE, nacionalitzar la banca i les empreses estratègiques i posar tots als recursos en un pla d’urgència contra l’atur i la precarietat. Ni la llibertat com a poble l’aconseguirem si no l’encapçalen els i les treballadores, ni es pot avençar com a treballadors sota aquest estat opressor. No podem separar la ruptura amb l’Estat, de la ruptura amb els sistema capitalista. Amb aquest compromís de lluita vam participar a la candidatura CUP-AE el 2012 i ara amb CUP Crida Constituent. Però també sabem que sigui el resultat que sigui el 27, la clau per resoldre la situació a favor del poble de Catalunya i dels i de les treballadores, és la mobilització al carrer i als llocs de treball i estudi.
Un vot de ruptura amb l’Estat espanyol
Anna Gabriel candidata nº 2 de la CUP-CC per Barcelona En aquest moment, l'únic que pot garantir que passin coses és la mobilització popular i el vot per la CUP-Crida Constituent. Un vot de ruptura amb un Estat espanyol monàrquic que ens nega el dret a decidir com a poble i com a classe; un vot de ruptura amb l'Europa del deute, el capital i la guerra feta perquè els mercats (el capital) pugui mercantilitzar tots els aspectes de les nostres vides; un vot de ruptura amb un sistema democràtic i institucional dissenyat per a servir i perpetuar els interessos de les classes dominants. Per això presentem una alternativa d'esquerres, una alternativa de ruptura nacional, social i democràtica, que pretén ser un instrument al servei de les lluites obreres i populars: una alternativa independentista i internacionalista, perquè creiem en el dret de tots els pobles a decidir el seu futur per sí mateixos; una alternativa socialista, feminista i ecologista, perquè creiem que cal superar el capitalisme, i posar la vida de totes, i no la cobdícia d'uns pocs, al centre de totes les coses; una alternativa insubornable que posarà els interessos de la classe treballadora per davant dels de la pròpia candidatura. Perquè nosaltres no som polítics professionals, ni pretenem fer carrera enlloc. A la CUP-CC, els càrrecs públics només ho podem ser durant un temps limitat (una legislatura) i tenim limitat el sou a 2,5 vegades el salari mínim interprofessional. No ens mou res més que la voluntat de canviar els Països Catalans, i el món sencer, de base. Per això som els únics que podem garantir que, el 27S i més enllà, el vot a la CUP-Crida Constituent serà un vot de lluita, un vot per canviar-ho tot.
El objetivo final es eliminar el capitalismo Agustín Cintas Dueñas Trabajador de Panrico y candidato de la CUP-CC Los ocho meses de lucha de los trabajadores y trabajadoras de Panrico han sido muy duros y más está siendo este año de espera de resoluciones judiciales. Durante este tiempo hemos contado con la solidaridad de la gente y con la traición de los sindicatos CCOO, UGT, de los partidos políticos IVC -EUIA y PSC y el total olvido de la Generalitat que ha sido cómplice de las maniobras de la empresa. De todas formas, hemos contado con la solidaridad de trabajadores del estado español y con la solidaridad internacional de los trabajadores en Méjico, Argentina, Francia y Alemania. Entre los trabajadores y organizaciones que nos apoyaron, la CUP-AE ayudaron a dar a conocer nuestra lucha en intervenciones en el Parlament, cediéndonos ruedas de prensa, o acompañándonos en acciones. Ha sido esta actitud, que no han tenido los otros grupos de izquierda en el Parlament, junto a que comparto la lucha por los puntos sociales que son básicos en el programa de la CUP-CC lo que me ha animado a aceptar la propuesta que nos hicieron para estar en las listas de la CUP-CC en estas elecciones. El objetivo final es eliminar el capitalismo que tanto daño nos hace a los trabajadores para construir la Catalunya que muchos queremos.
Por la estrella roja
Albert Díez Activista del municipalisme alternatiu Quan es va saber que aniria a la candidatura de la CUP-CC un amic bastant d'esquerres em va dir "Qué, te has pasao a la estelada?", "Sí, sobretodo por la estrella roja" - vaig respondre jo. I no és que no sigui independentista, és que jo sempre he prioritzat en la meva lluita i acció política el treball per l'autoorganització de la gent als seus municipis per construir una societat més democràtica, més igualitària i amb justícia social, el municipalisme alternatiu. I ara que faig el pas de donar suport a la CUP-CC ho faig des del mateix punt de vista, crec que és l'única candidatura realment de ruptura amb el sistema. L'única que es compromet amb algunes qüestions que amb moltes companyes i companys intentem promoure en el nostre àmbit local: • Prioritzar la vida de les persones per sobre del pagament del deute. • Recuperar els serveis públics privatitzats. • Reversió de les retallades. • Garantir que el procés per aconseguir la independència de Catalunya tingui un caràcter democràtic i popular. • Tenir present que l'exercici de la plena sobirania popular requereix, no només decidir sobre la relació amb l'Estat espanyol, sinó també sobre la UE i les polítiques neoliberals. • Canviar les formes de fer política posant fi a les portes giratòries, les comissions i la professionalització. • Lluitar contra la distribució econòmica del territori i atendre les necessitats dels municipis com Badia del Vallès on es concentren les famílies de treballadors i treballadores. El 2012 vaig votar CUP i crec que és l'única força que ha defensat aquests temes en els últims temps i que els defensarà en els propers. Cal doncs, tornar a donar suport a les que lluiten cada dia per un model social més just, més igualitari, més democràtic i més ecològic.
El problema del pueblo sirio no es sólo de los refugiados Shahd refugiada de Siria El problema humano del pueblo sirio no es sólo el problema de los refugiados en las fronteras de Europa ... Es también el problema de los sirios y sirias olvidadas dentro de Siria.. Los desplazados, los heridos, los detenidos... Los que mueren por el hambre dentro las zonas asediadas. Hay más de diez millones de sirios en situación de necesidad humanitaria. ¿El mundo se olvidó de ellos? ¿el mundo no vio las imágenes de esos niños antes? Solo hablan cuando llegan a Europa, y espero que escuchen sus voces explicando por qué lo hacen, que se acerquen, que conversemos y rompamos con la barrera del "nosotros" y "ellos". El pueblo europeo ha dado bellas muestras de solidaridad; es la responsabilidad de los gobiernos el hacer su parte y que aquellos que buscan refugio y son bienvenidos no tengan que arriesgar su vida primero para conseguirlo,como llevan haciéndolo otros durante años en el estrecho y en las concertinas de Melilla.
Independència nacional i de classe
Ser internacionalista ara i aquí
Vidal Aragonés regidor de Cornellà i membre de l’Alternativa d’Esquerres de Cornellà (AEC)
Toni Granados i Aguilera
En poc menys de tres anys els nostres drets n'han retrocedit trenta i en els darrers cinc anys les condicions de vida que ens han imposat, han dut la classe treballadora cinquanta anys enrere: és el present i el futur que ens ofereix el capitalisme. En paral·lel, el poble de Catalunya ha desenvolupat un procés massiu de reclamació de sobirania nacional. La classe treballadora viu el procés entre el rebuig a la direcció política del mateix i la Il·lusió per una ruptura democràtica. El trencament amb l'Estat espanyol podria dur al no pagament prioritari del “deute públic” i a la desobediència de les polítiques de la Unió Europea que condemnen a malviure al conjunt de les classes populars. Facilitaria també que els pobles de l'Estat espanyol trenquessin amb el Règim del 78. La independència no ha de ser un canvi del centre de decisions (de Madrid a Brussel·les). Necessitem una ruptura i no una transacció d'elits. Per això, només hi haurà independència real si la classe treballadora determina el seu destí polític i econòmic. I això no es farà únicament des de les institucions i els despatxos sinó amb tot un poble mobilitzat.
Trencar amb les institucions per construir amb pobles i treballadores Núria Soler Membre d’Alternativa d’Esquerres El Prat, i candidata de la CUP-CC pel Baix Llobregat Part de l'Alternativa d'Esquerres El Prat som filles d’extremenys o nétes d’andalusos. I sí, estem amb la CUP-CC i per tant, a favor de que el Parlament sorgit del 27S faci una Declaració Unilateral d’Independència immediata si té majoria per a fer-ho. No pensem trencar ni allunyar-nos dels nostres familiars i amics dels altres pobles de l’estat. El que volem és trencar amb l’estat monàrquic hereu del franquisme i iniciar un procés constituent en el qual els i les treballadores tinguem una participació decisiva. Estem convençudes que, si és així, les nostres relacions amb els demés pobles seran molt més fraternals del que ho són ara. És més, esperem que la independència de Catalunya sigui el primer pas per a l’alliberament de la resta dels pobles, de l’estat i de la monarquia, i que puguem decidir lliurement quines relacions tenim i com ens organitzem. Alhora, cal atendre urgentment la situació de misèria que pateixen moltíssimes persones: aturar els desnonaments i acomiadaments, revertir les retallades i les privatitzacions, posar en marxa un pla d'ocupació pública, etc. L’actual situació del poble grec mostra que no hi ha millores per a les condicions de vida dels i les treballadores sota els dictats de la Troika i de la UE del capital. Deixem de pagar el deute per dedicar els diners a les necessitats de la gent!! Trenquem amb les institucions capitalistes per construir una societat veritablement democràtica, no patriarcal i al servei de les persones!!
militant de Lluita Internacionalista, regidor a Girona per la CUP-CG.Treballador químic i president del Comitè d’Empresa de MEDICHEM de Celrà. Afiliat a CCOO i membre del corrent «per un gir sindical a l’esquerra»
A la fàbrica, els companys em preguntaven: ¿ara indepe, tu que et deies internacionalista? Sí, precisament perquè ho sóc. Volem un mon sense fronteres, però aquestes cauran només quan els pobles siguin lliures. La unitat que imposa l’Estat monàrquic -a cop d’amenaces i sentències judicials-, res te a veure amb la que volem els i les treballadores. Si permetem que l'estat negui el dret a decidir al poble català, aquesta mateixa opressió farà més forta l’opressió contra la classe treballadora, per això ha de ser la lluita de tots i totes, siguem nascuts a Catalunya o no. La Monarquia no només és centralisme, és hereva del franquisme i va néixer sense judicis ni càstigs pels crims del vell règim. Un paradís d’impunitat on tots ells (inclosos els burgesos catalans) s’han enriquit a costa nostra, els negocis fàcils i la corrupció. Cal acabar amb l’estat del 78, i reconstruir la relació entre els treballadors/es i els pobles, des del respecte a la seva voluntat, en Federacions de Repúbliques. I ens cal desfer-nos del capitalisme i avençar cap el socialisme.
El anticatalanismo se quiere imponer a la clase obrera Javier Ballesteros Jornalero Andaluz. Córdoba. La cultura capitalista y fascista intenta inculcar el enfrentamiento entre los pueblos. El anti catalanismo, tan de moda ayer como hoy, fruto de la "cultura" impuesta por el franquismo a base de represión, se quiere imponer a la clase obrera. En 2013 fui invitado a Catalunya por Lucha Internacionalista en una campaña de solidaridad con la ocupación de la tierra de Somonte. obrero/as de Seat, AENA, universitarios, parao/as, profesores, jubilaos, sindicalistas..., me hicieron llegar la admiración, el respeto y el cariño hacia Andalucía. Claro que no me gusta la burguesía y los políticos como Mas, Puyol, Rivera, Duran... que roban y traicionan a su pueblo, ni los Mossos de Escuadra. Cualquier pérdida de derechos o de libertad de los obreros/as en cualquier lugar siempre repercutirá negativamente en nuestra clase trabajadora, seamos del país que seamos o de cualquier sector de producción. El pueblo obrero de Catalunya son nuestros compañero/as, nuestros/as camaradas y hermano/as y merecen nuestra solidaridad en su lucha por la libertad y la independencia. Visca Catalunya lliure. Viva Andalucía libre. Dos pueblos la misma lucha. Independencia y socialismo
C C P U C t ’ Vota
Unir la lluita treballadora i del poble de Catalunya Trets bàsics del programa de la CUP-Crida Constituent No es pot vendre fum i fer promeses impossibles de mitges tintes. Ens ho ha demostrat Grècia: si es volen atendre les necessitats socials d’una majoria dels i de les treballadores, cal trencar amb la dependència de la UE per a poder posar els diners al servei de les classes populars. A l’igual que si es vol atendre als milions que han sortit als carrers demanant independència, cal proclamar-la perquè la legalitat de l’Estat, hereva del franquisme, no ens permet ni preguntar què es vol en un referèndum. I com sempre, en la unitat de les lluites està la nostra força: cal fer pinya i iniciar un procés constituent per una República catalana amb el protagonisme de la classe treballadora. Ruptura amb l'estat espanyol per a fer possible la independència Perquè el poble ja ho ha cridat als carrers, si els resultats del 27S ho permet cal una Declaració Unilateral d'Independència immediata del nou Parlament, que proclami la República catalana com a primer pas en l'establiment de relacions lliures amb la resta de pobles.
* acabar amb la pobresa energètica i les retallades socials i laborals. Diners n’hi ha: no paguem el deute fins resoldre les necessitats de la gent. Cal trencar amb la UE i l’euro. Construïm la República Catalana... Amb un procés constituent popular i unilateral amb noves institucions basades en una democràcia directa, per garantir els drets bàsics del poble treballador: La defensa d’una economia social, sostenible, que aturi el TTIP, reverteixi retallades i privatitzacions, defensa l’educació i sanitat públiques, garanteixi salaris i pensions,... i recuperi la propietat i la gestió pública i democràtica de la banca i els sectors estratègics de l'economia, incloent nacionalització i socialització. I decididament igualitària: Amb plens drets per les persones immigrants, no patriarcal, amb l'avortament lliure i gratuït, que aturi les violències contra les dones, reconegui el treball de cures i apliqui polítiques feministes i d'alliberament LGBIT.
Per a fer-ho... organitzem-nos, sortim als carrers i el 27S...
Ruptura amb la Troika per atendre les necessitats dels i de les treballadores Davant l'empobriment de les classes treballadores, cal l’aprovació immediat d’un pla de xoc contra l’emergència social amb: * aturada de desnonaments i acomiadaments, * pla d'ocupació pública i lloguer social, * renda mínima garantida
t ’ a t Vo
C C CUP